Ramaria largentii és un bon exemple de com és de difícil identificar les espècies de bolets del gènere Ramaria si no és amb una bibliografia especialitzada i l'ajut d'un microscopi.[3]
Mesura de 10 a 20 cm d'amplada i té la típica forma de corall que es ramifica des de la base del peu per formar branques rectes i dretes. Els extrems de les ramificacions també són dividits i formen angles oberts. El bolet és de color salmonat o ataronjat, amb la base més pàl·lida i les puntes de les ramificacions d'un groc crom intens. A la base, la carn és fràgil, blanquinosa i amb aspecte de marbre, mentre que a les ramificacions és de color groc llimona. Desprèn una olor poc evident, sovint una mica química, i té un sabor suau, que esdevé amargant quan el bolet ja és molt madur. L'esporada és de color groguenc ocraci. Les espores mesuren 11-15,5 x 4-4,5 µm, són d'el·lipsoïdals a cilíndriques i estan ornamentades per berrugues prominents. Els basidis presenten fíbules a la base.[3]
Es tracta d'una espècie que creix sota coníferes, principalment avets, avet roig (Picea abies) i altres coníferes exòtiques (Larix sp.) entre 1.200 i 1.700 m d'altitud, i entre els mesos d'agost, setembre i octubre. No sembla rar en el seu hàbitat.[3] Es troba a Catalunya (el Pallars Sobirà[4][5][6] i el Parc Natural del Cadí-Moixeró),[7] Itàlia[2] i Nord-amèrica (Washington,[8] Oregon, el nord de Califòrnia[9] i Colorado).[10]
Els caràcters definitoris del gènere Ramaria són la mida i l'ornamentació de les espores i les fíbules a la base dels basidis. Pel seu color salmonat, amb els àpexs sovint groguencs, és fàcil de confondre amb Ramaria formosa, el tòxic peu de rata bord.[3]
No es considera verinós, però pot ocasionar reaccions adverses en persones sensibles, com ara trastorns intestinals.[3][11]
Ramaria largentii és un bon exemple de com és de difícil identificar les espècies de bolets del gènere Ramaria si no és amb una bibliografia especialitzada i l'ajut d'un microscopi.
