Ptilichthys goodei és l'única espècie de peix de la família dels ptilíctids i del gènere Ptilichthys.[6]
Del grec ptylon (ploma) i ichthys (peixos).[7]
Fa 40 cm de llargària màxima, encara que la seua mida normal és de 15,5.[8] Cos molt prim, allargat i de groc o taronja a gris verdós amb una franja fosca travessant-lo. Cap petit (entre 4-7% la longitud del cos) amb un parell d'orificis nasals, un apèndix carnós a la símfisi de la mandíbula inferior, dents còniques i esmolades (sense dents palatines ni vomerianes) i les membranes branquials força unides i lliures de l'istme. Aletes dorsal i anal llargues, altes i amb l'aparença de les plomes de l'ala d'un ocell o d'una ploma d'escriure, les quals conflueixen amb la caudal (força reduïda). 90 espines i 137-145 radis tous a l'aleta dorsal i cap espina i 185-196 radis tous a l'anal. Aletes pectorals arrodonides i amb 11-13 radis. Absències de les aletes pèlviques i de la bufeta natatòria. 236-240 vèrtebres. Escates cicloïdals, molt petites, disperses o absents. Branquiespines semblants a protuberàncies gruixudes.[9][10]
És depredat pel salmó platejat (Oncorhynchus kisutch),[11] Oncorhynchus tshawytscha i Gadus macrocephalus.[12]
És un peix marí, demersal (fins als 360 m de fondària)[13] i de clima temperat (66°N-42°N), el qual viu al Pacífic nord: la plataforma continental des del Japó,[14][15][16] la mar del Japó,[17][18] la mar d'Okhotsk,[19][20] les illes Kurils[21] i les illes del Comandant fins al sud del mar de Bering (incloent-hi les illes Aleutianes),[22][23][24][25] la Colúmbia Britànica[26][27] (el Canadà)[28][29][30][31][32] i les costes de Washington[33] i d'Oregon[34] (els Estats Units).[35][36][37][38][39][40][4][9][41]
És inofensiu per als humans,[9] migra a la superfície durant la nit per a nodrir-se i descendeix a aigües més fondes durant el dia,[42] s'enterra en el fang o la sorra si se sent amenaçat[42] i és atret per les llums de molls i vaixells.[10]
Ptilichthys goodei és l'única espècie de peix de la família dels ptilíctids i del gènere Ptilichthys.
Der Stachelfisch (Ptilichthys goodei) ist ein seltsamer Fisch aus der Ordnung der Barschartigen.
Er ist die einzige Art der Familie Ptilichthyidae. Die Tiere haben einen extrem langstreckten, bis 33 Zentimeter langen, dünnen Körper. Sie haben keine Schuppen, kein Seitenlinienorgan, keine Schwanz- und keine Bauchflossen. Auf dem vorderen Teil des Rückens haben sie 90 einzel stehenden, kurze Stachelstrahlen. Darauf folgt eine von 137 bis 145 Weichstrahlen gestützte Rückenflosse. Die Afterflosse wird von 185 bis 196 Weichstrahlen gestützt. Stachelfische haben 222 bis 240 Wirbel.
Stachelfische leben in größeren Tiefen auf dem Kontinentalschelf in den kalten Küstengewässern des Nordpazifiks. Das Verbreitungsgebiet erstreckt sich von Japan über die Kurilen, die Beringstraße bis nach Oregon.
Der Stachelfisch (Ptilichthys goodei) ist ein seltsamer Fisch aus der Ordnung der Barschartigen.
The quillfish, (Ptilichthys goodei), is a species of marine ray-finned fish, it is the only species in the genus Ptilichthys and family Ptilichthyidae. This fish occurs in the northern North Pacific Ocean.
The quillfish was first formally described in 1881 by the American ichthyologist Tarleton Hoffman Bean with its type locality given as the entrance to #Port Levasheff in Unalaska in the Aleutian Islands of Alaska.[3] Bean also proposed the monotypic genus Ptilichthys when he described this species.[1] In 1883 David Starr Jordan and Charles Henry Gilbert classified Bean's genus in a monogeneric family, the Ptilichthyidae.[2] The 5th edition of Fishes of the World classifies this family within the suborder Zoarcoidei, within the order Scorpaeniformes.[4] Other authorities classify this family in the infraorder Zoarcales wihin the suborder Cottoidei of the Perciformes because removing the Scorpaeniformes from the Perciformes renders that taxon non monophyletic.[5]
The generic name Ptilichthys is a combination of ptilon, which is Greek for "quill" with ichthys. meaning "fish", an allusion to the feather-like appearance of this fish, being extremely elongate, slender and with long dorsal and anal fins. The specific name honours the American ichthyologist George Brown Goode, who was a colleague and collaborator of Bean's.[6]
The Quillfish has an extremely elongate, slender body with lon-based tall dorsal and anal fins which make the fish similar in shape to the primary feather of a bird or a quill pen. The small head is only between 4 and 7% of the length of the body and there is a wide fleshy appendage at the front of the lower jaw. The dorsal fin has its origin on the nape and has between 79 and 90 low spines, free of the fin membrane, followed by between 130 and 157 soft rays. The anal gprin has its origin at around a third of the body length, contains 166 to 196 soft rays. Both the dorsal fins are joined to the much reduced caudal fin. As the fish grows the caudal fin has a fleshy extension which extends and becomes more or less filamentous. It has rounded pectoral fins but no pelvic fins and lacks a pelvic girdle. There is a single pair of nostrils. The minute cycloid scales are scattered or may be absent. The sharp, conical teeth are present in the jaw, arranged in a dense single row, but there are no other teeth. There is no pyloric caeca or swim bladder. The overall colour may be yellow or orange to greenish gray, and the body is rather translucent. There is a dark streak along body with others on head in preserved specimens. Attains up to 39 cm length not including caudal filament.[7] The species attains a maximum published total length of 40 cm (16 in).[8]
The quillfish occurs in the northern North Pacific Ocean from the Bering Sea in the north and south to Oregon in the eastern Pacific and to the Sea of Japan and Sea of Okhotsk in the western Pacific.[7] They are demersal fish which arefound at depths between 0 and 360 m (0 and 1,181 ft).[8]
Quillfish have been found on the surface at night, attracted by the lights of fishing boats, but little is known about its daytime habits; it may burrow in sandy and muddy bottoms during the day, emerging at dusk to feed and they are attracted to artificial lights.[7]
Quillfishes have been found in the stomachs of juvenile Coho salmon, Oncorhynchus kisutch, and Chinook salmon, Oncorhynchus tshawytscha. The longest quillfish was nearly as long (82%) as its predator.[9]
The quillfish, (Ptilichthys goodei), is a species of marine ray-finned fish, it is the only species in the genus Ptilichthys and family Ptilichthyidae. This fish occurs in the northern North Pacific Ocean.
Ptilichthys goodei,[1] es una especie de pez actinopterigio marino,[2] la única del género monotípico Ptilichthys que a su vez es el único de la familia Ptilichthyidae.[3]
Cuerpo extremadamente delgado y alargado, aletas dorsal y anal largas y altas dando al pez la apariencia de una pluma de pájaro; la cabeza es pequeña en relación al largo cuerpo, con un amplio apéndice carnoso en la sínfisis de la mandíbula inferior; la aleta dorsal comienza en la nuca y se compone de 79 a 90 espinas aisladas seguidas de más de cienc radios blandos, un poco más corta la aleta anal, ambas confluyen con la aleta caudal muy reducida y, con el crecimiento, la extensión de la cola carnosa se vuelve relativamente más largo y casi filamentosas.[4]
Un par de orificios nasales; escamas muy pequeñas y dispersas.[4] El color del cuerepo es amarillo o naranja a gris verdoso, algo translúcido, con raya oscura a lo largo del cuerpo. Alcanza hasta 39 cm de longitud sin incluir filamento caudal.[4]
Se distribuye por las costas del norte del océano Pacífico, desde Japón al oeste hasta Oregón (Estados Unidos) al este.[2] Son peces marinos de comportamiento demersal, que habitan en un rango de profundidad desde la superficie hasta los 30 metros.[5] Encontrado en la superficie por la noche, evidentemente en la parte inferior en aguas más profundas durante el día, donde se entierra en el barro o arena.[2] Se sienten atraídos por las luces a muelles y barcos.
Ptilichthys goodei, es una especie de pez actinopterigio marino, la única del género monotípico Ptilichthys que a su vez es el único de la familia Ptilichthyidae.
Ptilichthys goodei arrain pertziformea da, bere generoan eta familian bakarra edo monotipikoa dena. Iparraldeko Ozeano Barean bizi da, Bering itsasotik Oregoneraino.
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Ptilichthys goodei arrain pertziformea da, bere generoan eta familian bakarra edo monotipikoa dena. Iparraldeko Ozeano Barean bizi da, Bering itsasotik Oregoneraino.
Neulanilkka (Ptilichthys goodei) on ahvenkaloihin kuuluva Tyynenmeren pohjoisosissa elävä kalalaji. Se on ainoa laji neulanilkkojen heimossa (Ptilichthyidae).
Neulanilkka on hyvin pitkulainen kala, joka kasvaa korkeintaan 33–40 cm pitkäksi. Kalan selkäevä koostuu 79–90 eristäytyneestä piikistä ja pitkästä perä- ja pyrstöevän kanssa yhtenäisestä osasta. Pyrstö kapenee päätään kohden ja muistuttaa hieman sulkaa. Pää ja suu ovat neulanilkalla pienet. Lajin suomut ovat pienikokoiset tai puuttuvat kokonaan. Väriltään laji on kellertävä tai harmahtava. Neulanilkan ruumiissa kulkee tummempi poikkijuova.[2][3][4][5]
Neulanilkkaa tavataan Tyynenmeren pohjoisosista Pohjois-Amerikasta Oregonista Beringinmerelle, Ohotanmerelle, Kuriileille ja Japaniin asti ulottuvalta alueelta. Päivisin kala elää yli 360 metrin syvyydessä mahdollisesti hiekka- tai mutapohjaan kaivautuneena. Öisin ne siirtyvät ruokailemaan lähemmäs merenpintaa.[2][3][4][5]
Neulanilkka (Ptilichthys goodei) on ahvenkaloihin kuuluva Tyynenmeren pohjoisosissa elävä kalalaji. Se on ainoa laji neulanilkkojen heimossa (Ptilichthyidae).
Ptilichthys goodei est une espèce de poissons de l'ordre des Perciformes. Il est l'unique représentant de la famille des Ptilichthyidae et seul de son genre Ptilichthys. Il est présent dans l'océan Pacifique nord.
Ptilichthys goodei est une espèce de poissons de l'ordre des Perciformes. Il est l'unique représentant de la famille des Ptilichthyidae et seul de son genre Ptilichthys. Il est présent dans l'océan Pacifique nord.
La famiglia dei Ptilichthyidae annovera solamente una specie di pesce d'acqua salata, Ptilichthys goodei ed appartiene all'ordine dei Perciformes.
Questa specie è diffusa nelle acque costiere (fino a 250 metri dalla superficie) del Pacifico, dall'Alaska al Giappone, Stretto di Bering compreso. Abita le acque comprese tra 0 e -350 metri di profondità. Di giorno si rifugia sui fondali, nascondendosi in fosse tra il fango o la sabbia, ma durante la notte si avvicina alla superficie in cerca di cibo.
Lungo fino a 40 cm, Ptilichthys goodei presenta un corpo anguilliforme, cilindrico e poco compresso ai fianchi. La coda è lunga la metà del corpo ed è composta dalla parte finale del corpo, allungata e sottile, con pinna anale e dorsale unite a lancia nella parte terminale.
È spesso trovato nello stomaco del Salmone argentato.
La famiglia dei Ptilichthyidae annovera solamente una specie di pesce d'acqua salata, Ptilichthys goodei ed appartiene all'ordine dei Perciformes.
Ptilichthys goodei is een straalvinnige vissensoort uit de familie van de quilvissen (Ptilichthyidae).[1] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1881 door Bean.
Bronnen, noten en/of referenties
Ptilichthys goodei[1] är en fiskart som beskrevs av Bean 1881. Ptilichthys goodei är ensam i släktet Ptilichthys och i familjen Ptilichthyidae.[2][3] Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[2]
Arten förekommer i norra Stilla havet fram till Berings sund. Den är vanligen 15 cm lång och några exemplar når en längd av 40 cm. Individerna vistas under natten nära havsytan. Det vetenskapliga släktnamnet bildas av de grekiska orden ptilon (fjäder) och ichthys (fisk). Artepitet hedrar den amerikanska zoologen Dr. G.B. Goode.[3]
Wikimedia Commons har media som rör Ptilichthys goodei.
Denna fiskrelaterade artikel saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att tillföra sådan.
Ptilichthys goodei är en fiskart som beskrevs av Bean 1881. Ptilichthys goodei är ensam i släktet Ptilichthys och i familjen Ptilichthyidae. Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.
Arten förekommer i norra Stilla havet fram till Berings sund. Den är vanligen 15 cm lång och några exemplar når en längd av 40 cm. Individerna vistas under natten nära havsytan. Det vetenskapliga släktnamnet bildas av de grekiska orden ptilon (fjäder) och ichthys (fisk). Artepitet hedrar den amerikanska zoologen Dr. G.B. Goode.
Ptilichthys goodei Bean, 1881[1]
Птилихт Гуда[2][3] (лат. Ptilichthys goodei) — вид морских лучепёрых рыб из отряда скорпенообразных. Единственный в роде птилихтов[2] (Ptilichthys) и семействе птилихтиевых[3], или птилихтовых[2] (Ptilichthyidae)[3].
Канада, Россия, США, Япония. Встречаются в северной части Тихого океана: от вод Приморского края, Курил, Сахалина и Камчатки (Японское, Охотское и Берингово моря) до побережий Аляски и Орегона (США). Редкий в южной части своего ареала вид, недавно обнаруженный в водах залива Петра Великого (Соколовская, Соколовский, 1994)[4]. Редкость обнаружения птилихта Гуда в уловах, возможно, связана с его скрытным образом жизни, а также с тем, что, попав в сети, легко проскальзывает сквозь ячейки благодаря своему тонкому угревидному телу и относительно небольшим размерам[3][5][6].
Тело угреобразное, узкое, сильно вытянутое (длиной до 40 см с преобладанием в уловах особей длиной 13-18 см), покрытое очень мелкой чешуей. Число позвонков: 236—240. Брюшные плавники отсутствуют. Придонные рыбы, встречаются на илистых и песчано-илистых грунтах в зоне глубин от 20 до 100 м. Взрослый особи способны зарываться в ил, проделывая в нем ходы и норы. Молодые особи длиной до 15 см могут в ночное время подниматься к поверхности на свет. Личинки и мальки обнаружены в пелагиали. В пищевом рационе присутствуют мелкие донные беспозвоночные. Вид был впервые описан в 1881 году американским ихтиологом Тарлетоном Хоффманом Бином (1846—1916) и назван в честь зоолога Джорджа Брауна Гуда (1851—1896)[3][5].
Птилихт Гуда (лат. Ptilichthys goodei) — вид морских лучепёрых рыб из отряда скорпенообразных. Единственный в роде птилихтов (Ptilichthys) и семействе птилихтиевых, или птилихтовых (Ptilichthyidae).
깃대장어(Ptilichthys goodei)는 페르카목에 속하는 조기어류 물고기의 일종이다.[1] 깃대장어과(Ptilichthyidae)와 깃대장어속(Ptilichthys)의 유일종이다. 뱀장어처럼 가늘고 길며, 몸길이는 최대 34cm 정도이다. 베링 해부터 미국 오리곤 주 사이의 북태평양에서 발견된다.[1]
베링해를 포함한 미국 알래스카주부터 일본까지 태평양 연안 해역(수심 250m 이내)에 널리 분포한다. 해수면과 수심 350m 사이에서 서식한다. 낮에는 진흙이나 모래 사이의 구덩이 속에 숨어 지내지만 밤에는 먹이를 찾아 해수면에 올라온다.
다음은 2015년 라드첸코(Radchenko)의 연구에 기초한 계통 분류이다.[2]
등가시치하목Cebidichthyidae
Opisthocentridae
Lumpenidae
Eulophiidae
Neozoarcidae
깃대장어(Ptilichthys goodei)는 페르카목에 속하는 조기어류 물고기의 일종이다. 깃대장어과(Ptilichthyidae)와 깃대장어속(Ptilichthys)의 유일종이다. 뱀장어처럼 가늘고 길며, 몸길이는 최대 34cm 정도이다. 베링 해부터 미국 오리곤 주 사이의 북태평양에서 발견된다.
