L'Stellaria és un gènere de plantes herbàcees amb flor, anuals, que pertany a la família Cariofil·làcia. Comprèn més de 90 espècies repartides arreu del món. Als Països Catalans se'n fan cinc espècies: el morró (Stellaria media), que és la més comuna, la rèvola (Stellaria holostea) i les més rares Stellaria alsine, Stellaria graminea i Stellaria nemorum.[1]
Produeix plantes amb inflorescències cimoses ramificades, amb flors blanques de cinc pètals, que en moltes espècies estan profundament dividits en dos lòbuls, de manera que a primer cop d'ull aparenten ser deu pètals en comptes de cinc. En general tenen 10 estams i un pistil amb tres estils. Les tiges són herbàcies i toves i normalment molt ramificades.[2]
El seu nom prové del mot llatí stella, estrella. Fa al·lusió a l'aspecte d'estrella produït pels pètals, oberts com una rosa dels vents o una estrella de mar.
L'Stellaria és un gènere de plantes herbàcees amb flor, anuals, que pertany a la família Cariofil·làcia. Comprèn més de 90 espècies repartides arreu del món. Als Països Catalans se'n fan cinc espècies: el morró (Stellaria media), que és la més comuna, la rèvola (Stellaria holostea) i les més rares Stellaria alsine, Stellaria graminea i Stellaria nemorum.
Produeix plantes amb inflorescències cimoses ramificades, amb flors blanques de cinc pètals, que en moltes espècies estan profundament dividits en dos lòbuls, de manera que a primer cop d'ull aparenten ser deu pètals en comptes de cinc. En general tenen 10 estams i un pistil amb tres estils. Les tiges són herbàcies i toves i normalment molt ramificades.
El seu nom prové del mot llatí stella, estrella. Fa al·lusió a l'aspecte d'estrella produït pels pètals, oberts com una rosa dels vents o una estrella de mar.
