dcsimg

Lifespan, longevity, and ageing

provided by AnAge articles
Maximum longevity: 22.1 years (captivity) Observations: In captivity, the koala may live up to 22.1 years (Richard Weigl 2005).
license
cc-by-3.0
copyright
Joao Pedro de Magalhaes
editor
de Magalhaes, J. P.
partner site
AnAge articles

Untitled

provided by Animal Diversity Web

Two interesting adaptations of the koala are: "Cheek pouches that allow the animal to store unchewed food while moving to a safer or more protected location.

The koala cools itself by licking its arms and stretching out as it rests in the trees (koalas have no sweat glands) (LPZ, 1997)."

license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
The Regents of the University of Michigan and its licensors
bibliographic citation
Dubuc, J. and D. Eckroad 1999. "Phascolarctos cinereus" (On-line), Animal Diversity Web. Accessed April 27, 2013 at http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Phascolarctos_cinereus.html
author
Jennifer Dubuc, University of Michigan-Ann Arbor
author
Dana Eckroad, University of Michigan-Ann Arbor
original
visit source
partner site
Animal Diversity Web

Behavior

provided by Animal Diversity Web

Perception Channels: tactile ; chemical

license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
The Regents of the University of Michigan and its licensors
bibliographic citation
Dubuc, J. and D. Eckroad 1999. "Phascolarctos cinereus" (On-line), Animal Diversity Web. Accessed April 27, 2013 at http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Phascolarctos_cinereus.html
author
Jennifer Dubuc, University of Michigan-Ann Arbor
author
Dana Eckroad, University of Michigan-Ann Arbor
original
visit source
partner site
Animal Diversity Web

Conservation Status

provided by Animal Diversity Web

The koala holds no special status although the Environment Australia Biodiversity Group calls the koala lower risk--near threatened (1996). Koalas were nearly exterminated at the turn of the century because they were hunted for their fur, and because their environments were destroyed by fires caused by humans. After1927 as a result of public outcry the koala became legally protected. Currently their main threat is habitat destruction. Management of the koala can be difficult. Populations that are protected can reach such high numbers in an area that they destroy the trees on which they feed. Often portions of populations have to be relocated in order to reduce the number of individuals in a given area. However, this is complicated by the shortage of suitable forest areas where surplus animals can be released (MacDonald, 1984).

They are also threatened by the microorganism Chlamydia psittaci, which can make them sterile.

IUCN Red List of Threatened Species: least concern

license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
The Regents of the University of Michigan and its licensors
bibliographic citation
Dubuc, J. and D. Eckroad 1999. "Phascolarctos cinereus" (On-line), Animal Diversity Web. Accessed April 27, 2013 at http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Phascolarctos_cinereus.html
author
Jennifer Dubuc, University of Michigan-Ann Arbor
author
Dana Eckroad, University of Michigan-Ann Arbor
original
visit source
partner site
Animal Diversity Web

Benefits

provided by Animal Diversity Web

none noted

license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
The Regents of the University of Michigan and its licensors
bibliographic citation
Dubuc, J. and D. Eckroad 1999. "Phascolarctos cinereus" (On-line), Animal Diversity Web. Accessed April 27, 2013 at http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Phascolarctos_cinereus.html
author
Jennifer Dubuc, University of Michigan-Ann Arbor
author
Dana Eckroad, University of Michigan-Ann Arbor
original
visit source
partner site
Animal Diversity Web

Benefits

provided by Animal Diversity Web

In the early 20th century the koala was hunted extensively for its warm, thick coat. However, they are now protected and can no longer be hunted.

license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
The Regents of the University of Michigan and its licensors
bibliographic citation
Dubuc, J. and D. Eckroad 1999. "Phascolarctos cinereus" (On-line), Animal Diversity Web. Accessed April 27, 2013 at http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Phascolarctos_cinereus.html
author
Jennifer Dubuc, University of Michigan-Ann Arbor
author
Dana Eckroad, University of Michigan-Ann Arbor
original
visit source
partner site
Animal Diversity Web

Trophic Strategy

provided by Animal Diversity Web

Koalas are herbivorous feeding on both eucalypt and non-eucalypt species. However the bulk of their diet comes from only a few eucalypt species. Eucalyptus viminalis and E. ovata are preferred in the south, while E. punctata, E. camaldulensis and E. tereticornis are the taste of the north (MacDonald, 1984). The leaves are highly toxic; the animals get around this by having a flora of bacteria in their stomachs that metabolize the toxins of the leaves. Koalas have a highly specialized diet in which they eat only 20 of the 350 species of eucalyptus and prefer only 5 species. They feed at night. An adult koala can eat 500g daily. The koala has adapted to cope with its high fiber, low protein diet. "The cheek teeth are reduced to a single premolar and four broad, highly cusped molars on each jaw which finely grind the leaves for easier digestion (MacDonald, 1984)." In addition the koala's caecum is up to four times its body size.

license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
The Regents of the University of Michigan and its licensors
bibliographic citation
Dubuc, J. and D. Eckroad 1999. "Phascolarctos cinereus" (On-line), Animal Diversity Web. Accessed April 27, 2013 at http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Phascolarctos_cinereus.html
author
Jennifer Dubuc, University of Michigan-Ann Arbor
author
Dana Eckroad, University of Michigan-Ann Arbor
original
visit source
partner site
Animal Diversity Web

Distribution

provided by Animal Diversity Web

The koalas live in eastern Australia and range from northern Queensland to southwestern Victoria. They have been introduced to western Australia and nearby islands (LPZ, 1997).

Biogeographic Regions: australian (Native )

license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
The Regents of the University of Michigan and its licensors
bibliographic citation
Dubuc, J. and D. Eckroad 1999. "Phascolarctos cinereus" (On-line), Animal Diversity Web. Accessed April 27, 2013 at http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Phascolarctos_cinereus.html
author
Jennifer Dubuc, University of Michigan-Ann Arbor
author
Dana Eckroad, University of Michigan-Ann Arbor
original
visit source
partner site
Animal Diversity Web

Habitat

provided by Animal Diversity Web

Koalas are arboreal, remaining mostly in the branches of the eucalyptus trees, where they are able to feed and stay out of reach of their predators. The koala is confined to eucalyptus forests below 600 m.

Terrestrial Biomes: forest

license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
The Regents of the University of Michigan and its licensors
bibliographic citation
Dubuc, J. and D. Eckroad 1999. "Phascolarctos cinereus" (On-line), Animal Diversity Web. Accessed April 27, 2013 at http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Phascolarctos_cinereus.html
author
Jennifer Dubuc, University of Michigan-Ann Arbor
author
Dana Eckroad, University of Michigan-Ann Arbor
original
visit source
partner site
Animal Diversity Web

Life Expectancy

provided by Animal Diversity Web

Average lifespan
Status: captivity:
15.0 years.

Average lifespan
Status: wild:
13.0 years.

Average lifespan
Status: captivity:
18.0 years.

Average lifespan
Status: wild:
17.0 years.

Average lifespan
Status: captivity:
20.0 years.

license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
The Regents of the University of Michigan and its licensors
bibliographic citation
Dubuc, J. and D. Eckroad 1999. "Phascolarctos cinereus" (On-line), Animal Diversity Web. Accessed April 27, 2013 at http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Phascolarctos_cinereus.html
author
Jennifer Dubuc, University of Michigan-Ann Arbor
author
Dana Eckroad, University of Michigan-Ann Arbor
original
visit source
partner site
Animal Diversity Web

Morphology

provided by Animal Diversity Web

Koalas from the southern end of the range are generally larger in size than their northern counterparts. In both areas they exhibit sexual dimorphism with the males being larger. In the south, males have an average head-body length of 78 cm and females 72 cm (MacDonald, 1984). The koala's have a vestigial tail. Average weights are: in the south, males--11.8 kg, females--7.9 kg; in the north, males--6.5 kg, females 5.1 kg (MacDonald, 1984) "Males are up to 50% heavier than females, have a broader face, somewhat smaller ears, and a large chest gland (MacDonald, 1984)." Females have two mammae; and rather than a chest gland, have a pouch that opens to the rear and extends upward and forward (Nowak, 1997). Koalas have dense, wooly fur that is gray to brown on top and varies with geographic location. There is white on the chin, chest and inner side of the forelimbs(MacDonald, 1984). The rump is often dappled with white patches and the ears are fringed with long white hairs (MacDonald, 1984). The coat is generally shorther and lighter in the north of range. The paws are large, and both fore and hind feet have five strongly clawed digits. On the forepaw the first and second digits oppose the other three which enables the koala to grip branches as it climbs. The first digit of the hind foot is short and greatly broadened while the second and third digits are relatively small and partly syndactylous but have separate claws (Nowak, 1997).

Range mass: 5.1 to 11.8 kg.

Other Physical Features: endothermic ; bilateral symmetry

Average basal metabolic rate: 5.744 W.

license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
The Regents of the University of Michigan and its licensors
bibliographic citation
Dubuc, J. and D. Eckroad 1999. "Phascolarctos cinereus" (On-line), Animal Diversity Web. Accessed April 27, 2013 at http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Phascolarctos_cinereus.html
author
Jennifer Dubuc, University of Michigan-Ann Arbor
author
Dana Eckroad, University of Michigan-Ann Arbor
original
visit source
partner site
Animal Diversity Web

Reproduction

provided by Animal Diversity Web

Females are sexually mature at two years of age. Males are fertile at two years but usually don't mate until they reach four simply because competition for females requires larger size. Females are seasonally polyestrous, with an estrous cycle of about 27-30 days, and usually breed once every year (Nowak, 1997). The gestation period is 25-35 days with births occurring in mid-summer (December-January). Litters generally consist of only one young but twins have been reported (Nowak, 1997). The young weigh less than 0.5 grams when born, and attach to one of the nipples in the pouch. Young have a pouch life of 5-7 months, feeding on milk or predigested leaves that are nontoxic, and are weaned at 6-12 months (Nowak, 1997). Toward the end of their pouch life the young feed regularly on material passed through the mother's digestive tract (Nowak, 1997). Once the young begins to feed on leaves growth is rapid. The young leaves the pouch after seven months and is carried about on the mother's back. By eleven month's of age the young is independent, but may continue to live close to the mother for a few months. Koalas may live past 10 years in the wild, and there have been reports of life spans over 20 years in captivity.

Key Reproductive Features: gonochoric/gonochoristic/dioecious (sexes separate); sexual

Average birth mass: 0.36 g.

Average gestation period: 31 days.

Average number of offspring: 1.

Average age at sexual or reproductive maturity (male)
Sex: male:
1095 days.

Average age at sexual or reproductive maturity (female)
Sex: female:
646 days.

license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
The Regents of the University of Michigan and its licensors
bibliographic citation
Dubuc, J. and D. Eckroad 1999. "Phascolarctos cinereus" (On-line), Animal Diversity Web. Accessed April 27, 2013 at http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Phascolarctos_cinereus.html
author
Jennifer Dubuc, University of Michigan-Ann Arbor
author
Dana Eckroad, University of Michigan-Ann Arbor
original
visit source
partner site
Animal Diversity Web

Biology

provided by Arkive
Koalas are primarily nocturnal, spending most of their time in the branches of trees where they can feed, rest and gain some protection from ground-dwelling predators (6). Much of a koala's time is spent sleeping, and when awake they are still a fairly sedentary species. An adult consumes about 500g of fresh leaves per day (3). Koalas feed on a variety of trees, but the bulk of their diet comes from only a few eucalypt species (6), with marked local and regional differences for the species of eucalypts preferred (5). Eucalyptus leaves are very fibrous and highly toxic, but koalas have evolved to cope with these problems with special cheek teeth that grind the leaves into a fine paste, which is then digested by microbes in the caecum part of the intestine which is unusually long, at around 200cm, and has a blind end, unlike the caecum in most other mammals. Some of the poisons are detoxified in the liver. The diet does not provide much energy, but the long periods spent sleeping, along with their relatively small brains, help compensate for this (3). There is also evidence that suggests koalas may perform myrecism - regurgitating and re-chewing partially digested food, which extracts more energy from the food (7). Both males and females reach sexual maturity at around two years old, but males are rarely large enough to compete for mating access until four years old. Females normally give birth to one young every year but in older females this may reduce to one every two years. The newborn 'joey' is underdeveloped and crawls rapidly through the mother's fur to her pouch, where it suckles for six months. During weaning, in addition to milk, the joey feeds on a substance called 'pap' which is a liquefied form of the mother's faeces and provides the joey's digestive system with the micro-organisms necessary for digesting the eucalyptus leaves (4). Having first left the pouch during this time, the joey rides on its mother's belly, and later rides on her back. It normally remains with its mother until the following year's joey has emerged from the pouch (3).
license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Wildscreen
original
visit source
partner site
Arkive

Conservation

provided by Arkive
Although koalas are a protected species, their numbers have markedly decreased due to habitat loss, and many populations are now living in isolated patches of habitat, putting them at greater risk of localised extinctions. Remaining koala habitat is mostly on privately-owned land so landowners have a responsibility to conserve them. As an important step in its aim to achieve national species-specific legislation that would effectively protect koala habitat over all of the koala's range, in July 2004 the Australian Koala Foundation submitted a nomination to the Australian Government, supported by a large amount of scientific data, to list the koala as Vulnerable nationally as a matter of urgency. To date this has not been achieved. Without legislation that encourages landowners, through incentives, to protect habitat on their land, there are fears koala numbers will decline to such an extent that populations will be incapable of ever recovering (5). Legislation, along with continued research and monitoring, will be necessary to prevent this Australian icon from further declining as a result of competing land use pressures (5).
license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Wildscreen
original
visit source
partner site
Arkive

Description

provided by Arkive
Koalas are bear-like in appearance, with a stout body and large paws, but are in fact marsupials, not bears. Their fur is predominantly grey to light brown, being lighter and shorter in the warmer north of their range, where the koalas are also smaller (3). The chin, chest and insides of the ears and forelimbs are white, with white speckling on the rump and long white hairs edging the large, round ears. Koalas are adapted to life spent mainly in the trees, with a vestigial tail, and unusually long forelimbs in relation to their hind limbs, and specially adapted paws to aid in gripping and climbing. They have large claws and rough pads on their paws. The first and second digits of the front paws, as well as the first digits of the hind paws, are opposed to the others, like thumbs, to help to grip branches. The first digit of each hind paw has no claw, and the second and third digits are partially fused together to form a grooming claw for removing ticks (5). Males are larger and heavier than females, with a broader face. Mature males are distinguishable from females as they have a brown gland on their chests that produces scent used to mark trees within the territory. Being marsupials, the females have a pouch with a backwards-facing opening and a strong, contracting ring-shaped muscle at the pouch opening which prevents the young from falling out (5).
license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Wildscreen
original
visit source
partner site
Arkive

Habitat

provided by Arkive
Koalas live in eucalypt forests and woodlands, from cool-temperate to tropical areas (3).
license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Wildscreen
original
visit source
partner site
Arkive

Range

provided by Arkive
Populations exist in a band down the eastern and southern coasts and inland areas of Queensland, New South Wales, Victoria and South Australia, as well as on islands off Queensland, Victoria and South Australia (5).
license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Wildscreen
original
visit source
partner site
Arkive

Status

provided by Arkive
Classified as Lower Risk - near threatened (LR/nt) on the IUCN Red List 2003 (1). Listed as Vulnerable in the southeast Queensland bioregion under the Nature Conservation Act 1992 and as Common in the rest of the state. Classified as Vulnerable under the New South Wales Threatened Species Conservation Act 1995. Victoria has no official listing and in South Australia, koalas are listed as Rare (5).
license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Wildscreen
original
visit source
partner site
Arkive

Threats

provided by Arkive
Koala numbers reached a low point in the 1930s, due mainly to the fur trade, when many local populations, including that in South Australia, became extinct, although they have since been re-introduced to South Australia. Other factors in their decline included land clearing, disease, fire and drought. Whilst the koala population as a whole has recovered somewhat since then, its current conservation status varies across its range (3). Major threats now include land clearing and urbanisation resulting in lost, fragmented and low quality habitats. Koalas are confined by their diet to a specialised habitat of which around 80% has been destroyed since Europeans settled in Australia. They are also threatened by fires, droughts, disease (particularly due to the Chlamydia bacterium), death by road traffic and predation by dog. Recently there has been a lot of attention in the media suggesting that koalas in some isolated patches of habitat have been the cause of defoliation of eucalyptus trees, resulting in calls for a cull of the koalas in these areas. That the koalas are to blame is a contentious issue amongst scientists and authorities and there is evidence to suggest that several other factors may be the cause (5).
license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Wildscreen
original
visit source
partner site
Arkive

Threats

provided by EOL staff

Climate change is predicted to cause an increase in drought frequency and fires in many parts of Australia as a result of reduced rainfall levels, increased evaporation rates, and an overall temperature increase of about 1ºC by 2030, according to a CSIRO report (IUCN 2009). Increasing frequency and intensity of droughts or periods of extreme heat would force Koalas to descend from trees more frequently in search of water or new habitats. This would make them more vulnerable to wild and domestic predators, as well as to road traffic. Dispersing Koalas often have to cross main roads and come into contact with domestic animals. It is estimated that around 4,000 Koalas are killed each year by dogs and cars alone (IUCN 2009).

Koalas’ warm fur and thick skin enables them to endure cold conditions in southern Australia, but they do not cope well with extreme heat. Unlike most arboreal marsupials, Koalas do not use nest hollows, which contributes to their greater susceptibility to extreme temperatures and drought. Bushfires, which have already wiped out numerous populations of Koalas, are likely to increase in both frequency and severity with climate change. Koalas are particularly vulnerable to bushfires as their slow movement and tree-dwelling lifestyle makes it difficult for them to escape and their food supply can be destroyed (IUCN 2009).

Climate change is likely to have some less obvious negative impacts on Koalas as well. Atmospheric carbon dioxide concentrations globally have increased from 280 ppm to 387 ppm since the Industrial Revolution. Projections for 2050 suggest that carbon dioxide concentrations are likely to increase markedly to between 500 and 600 ppm, depending on future emissions scenarios (IUCN 2009). Increased carbon dioxide levels tend to result in faster plant growth, but also to reduce protein levels and increase tannin levels in plants’ leaves, making them less nutritious and more difficult to digest (Lawler et al. 1997). As carbon dioxide levels continue to rise, Koalas and other browsers will need to cope with increasingly nutrient-poor and tannin-rich leaves.

Given the altered chemical composition of their food plants, Koalas could meet their nutritional needs by spending more time feeding and thus eating more. However, there is a limit to how much Koalas can increase the size of their guts. Furthermore, eating more leaves causes food to pass more quickly through the Koala’s digestive system, resulting in less thorough digestion and decreased nutrient uptake. Another possibility would be to exercise greater selectivity in tree and leaf choice (see Moore and Foley 2000, 2005; DeGabriel et al. 2009). Although Koalas could be more selective in their food selection, however, this would require more travel time to find the best trees and Koalas travelling in search of food are at an increased risk of predation and road accidents. Furthermore, the nutritional demands of breeding female koalas are higher than those of non-breeding individuals, raising the possibility that even if nonbreeding individuals were able to sustain themselves when faced with less nutritious food options than they have today, failure of breeding females to meet their nutrition needs could nevertheless lead to widespread reproductive failure and population declines (IUCN 2009).

Reports of large population declines in the first years of this century have prompted reassessments of the Koala’s threat status by the Australian government (IUCN 2009). In addition to factors related to climate change, other major factors contributing to Koala declines include disease and habitat destruction. The primary disease threat is from chlamydia, a widespread sexually-transmitted disease that causes blindness, pneumonia, and urinary and reproductive tract infections and death in Koalas. Habitat loss is also a major problem. Destruction and degradation of Koala habitat is particularly prevalent in the coastal regions of Australia, where urban development is rapidly encroaching on eucalyptus forests. In addition, habitat fragmentation limits Koalas’ ability to disperse to suitable areas and can intensify inbreeding problems (IUCN 2009).

license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Shapiro, Leo
author
Shapiro, Leo
original
visit source
partner site
EOL staff

Phascolarctos cinereus ( Asturian )

provided by wikipedia AST

El coala (Phascolarctos cinereus) ye una especie de marsupial diprotodonto de la familia Phascolarctidae, endémica d'Australia.

Ye l'únicu representante esistente de la familia Phascolarctidae y los sos parientes vivos más cercanos son los wombats. Vive nes zones costeres de les rexones esti y sur australianes, nos estaos de Queensland, Nueva Gales del Sur, Victoria y Australia Meridional. Ye fácilmente reconocible pol so cuerpu robustu ensin cola, cabeza grande con oreyes redondes y peludas y ñariz grande en forma de cuyar. Mide ente 60 y 85 cm y pesen de 4 a 15 kg. El color de la so pelame va del gris plata al marrón chocolate. Les poblaciones septentrionales suelen ser de menor tamañu y de un color más claru que les del sur, polo que se cree que puedan ser una subespecie separada, anque esta posibilidá ta en discutiniu.

Viven en zones abiertes de montes d'ocalitos, que les sos fueyes constitúin la mayor parte de la so dieta. Por cuenta de que esta dieta apurre una cantidá escasa de nutrientes y caloríes, los coalas lleven una vida sedentaria y suelen dormir hasta 20 hores al día. Son animales asociales y solo dase un venceyu ente les madres y les sos críes dependientes. Los machos adultos comunicar con fuertes ruxíos qu'amedranen a los rivales y atraen a les femes. Los machos señalen la so presencia con secreciones d'unes glándules odoríferas allugaes nel so pechu. Como nos demás marsupiales, les sos críes nacen ensin tar desenvueltes por completu y de momentu xúbense al marsupiu de les sos madres, onde permanecen mientres los sos primeros seis o siete meses de vida; los mozos tresllechar por completu cuando tienen un añu d'edá. Tienen pocos parásitos y depredadores naturales, anque tán amenaciaos por dellos patóxenos, como les infeiciones por clamidias y el retrovirus coala, según poles quemes forestales y les seques.

Esisten pruebes de que los aboríxenes australianos yá cazaben estos animales y apaecen representaos nos sos mitos y arte rupestre dende fai milenios. El primer alcuentru rexistráu ente un européu y un coala producir en 1798 y el naturalista George Perry publicó una imaxe d'esti animal en 1810. El botánicu Robert Brown escribió la primera descripción científica detallada del coala en 1814, anque la so obra permaneció inédita mientres 180 años. L'ornitólogu y artista John Gould ilustró y describió estos animales, dando a conocer la especie al públicu británicu polo xeneral y a lo llargo del sieglu XIX otros científicos ingleses revelaron más detalles sobre la so bioloxía.

Por cuenta de el so distintivu aspeutu, ye reconocíu mundialmente como unu de los símbolos d'Australia. Ye'l emblema estatal de la fauna de Queensland. La especie ta catalogada como vulnerable na Llista Colorada de la Unión Internacional pal Caltenimientu de la Naturaleza.[1] El gobiernu australianu tamién califica poblaciones específiques en Queensland, Nueva Gales del Sur y el Territoriu de la Capital como vulnerables na so llexislación nacional medioambiental.[4] A principios del sieglu XX yera cazáu en grandes cantidaes polos colonu europeos sobremanera pola so piel. La so mayor amenaza actual ye la destrucción del so hábitat causada pola agricultura y l'urbanización. Como nel casu de la mayoría de les especies monteses australianes, ye illegal tener coalas como mascotes, tantu n'Australia como en cualesquier otra parte del mundu.

Etimoloxía

De la so nome científicu, el xéneru, Phascolarctos, deriva del griegu antiguu φάσκωλος ‎pháskōlos, 'bolsa', y ἄρκτος ‎árktos, 'osu', ente que'l nome específicu, cinereus, provien del llatín y significa 'de color ceniza'.[5]

El so nome común n'idioma inglés, coala provien de gula, de la llingua dharug, falada por dellos pueblos nativos d'Australia; anque la vocal 'o' escribir na ortografía inglesa como 'oo' (coola o koolah) tresformóse darréu en 'oa', posiblemente por error.[6]

Les distintes tribus aboríxenes australianes utilicen nomes como cullawine, koolawong, colah, karbor, colo, coolbun, boorabee, burroor, bangaroo, pucawan, banjorah o burrenbong pa referise a esti animal, munchos de los cualos col significáu 'nun bebe',[7]

Por cuenta de el so aspeutu d'osín de peluche n'ocasiones conózse-y como «oso coala»,[8][9] anque realmente nun ta emparentáu con esti animal, yá que ye un marsupial, non un úrsidu.

Taxonomía y evolución





Peramelidae



Dasyuridae



Dromiciops



Diprotodontia


«pósums»


Petauroidea



Phalangeroidea





H. moschatus




Potoroinae



Macropodinae





Vombatiformes


P. cinereus




T. carnifex




Ngapakaldia




Diprotodontidae


D. optatum




Z. trilobus



N. lavarackorum





M. williamsi




I. illumidens



Vombatidae











Árbol filoxenéticu de Diprotodontia (incluyíos grupos esternos).[10]

El zoólogu francés Henri Marie Ducrotay de Blainville designó'l coala col nome xenéricu Phascolarctos en 1816,[11] anque decidió nun asigna-y un nome específicu hasta una revisión posterior. En 1819 l'alemán Georg August Goldfuss asignó-y el nome binariu Lipurus cinereus pero, cuidao que Phascolarctos publicárase primero, acordies con el Códigu Internacional de Nomenclatura Zoolóxica, este tien prioridá como nome científicu del xéneru.[12] El naturalista francés Anselme Gaëtan Desmarest propunxo Phascolartos fuscus en 1820, considerando que los animales con pelame de color marrón yeren d'una especie distinta de los grises. Otros nomes propuestos por autores europeos fueron Marodactylus cinereus por Goldfuss en 1820, P. flindersii por René Primevère Lesson en 1827 y P. coala por John Edward Gray en 1827.[2]

El coala clasificar colos wombat (familia Vombatidae) y otres families estinguíes (como Palorchestes, Thylacoleonidae y Diprotodontidae) nel suborde Vombatiformes del orde Diprotodontia. Los vombatiformes son un grupu hermano d'un clado qu'inclúi macropodiformes (canguros y ualabíes) y pósums.[13] Los antepasaos de los vombatiformes yeren probablemente arborícoles,[10] y el llinaxe evolutivu del coala foi posiblemente'l primeru en ramificase fai unos 40 millones d'años, mientres el Eocenu.[14]

 src=
Representación d'antiguos coalas: Nimiokoala (cimeru) Litokoala (inferior) de la fauna del Riversleigh (Miocenu).

El coala modernu ye l'únicu miembru esistente de Phascolarctidae, familia que llegó a incluyir dellos xéneros y especies. Mientres el Oligocenu y el Miocenu los coalas vivíen en selves y teníen dietes menos especializaes.[15] Dalgunes d'estes especies, como Nimiokoala greystanesi y delles especies de Perikoala, teníen un tamañu asemeyáu al coala modernu, ente qu'otres, como les del xéneru Litokoala, teníen un tamañu d'ente la metá y dos tercios del actual.[16] Como nes especies modernes, los coalas prehistóricos teníen oreyes con estructures bien desenvueltes, lo que suxure un desenvolvimientu de les vocalizaciones a llarga distancia y el sedentarismu nuna dómina temprana.[15] Mientres el Miocenu'l continente australianu empezó a ensugase, provocando'l cayente de les selves y l'espansión de los montes abiertos d'ocalitos. El xéneru Phascolarctos dixebrar de Litokoala a la fin d'esti periodu[15][17] y esperimentó diverses adaptaciones que-y dexaron vivir a base de una dieta especializada de fueyes d'ocalitu, como un cambéu del cielu la boca escontra'l frente del craniu, un aumentu nel tamañu de los molares y premolares, una amenorga de tamañu del conductu pterigoideo[15] y una mayor diastema ente los molares y los incisivos.[18]

Mientres el Pliocenu y el Pleistocenu Australia esperimentó cambeos nel so clima y vexetación y les especies de coalas fueron creciendo de tamañu.[16] P. cinereus pudo surdir como una forma nana del coala xigante (P. stirtoni). L'amenorgamientu del tamañu de los grandes mamíferos ta consideráu como un fenómenu común en tol mundu mientres el Pleistocenu Superior y dellos mamíferos australianos, como Macropus agilis, tán consideraos tradicionalmente como productu d'esti fenómenu. Sicasí, un estudiu de 2008 cuestionó esta hipótesis, indicando que P. cinereus y P. stirtoni yeren simpátricas dende'l Pleistocenu Mediu al Superior o inclusive dende'l Pliocenu.[19] El rexistru fósil del coala modernu estiéndese siquier hasta'l Pleistocenu Mediu.[20]

Xenética y variaciones

Esisten tres subespecies distintes reconocíes tradicionalmente: el coala de Queensland (P. c. adustus, Thomas 1923), el coala de Nueva Gales del Sur (P. c. cinereus, Goldfuss 1817) y el coala de Victoria (P. c. victor, Troughton 1935).[21][22] Estremar por el color y grosez de la so pelame, el so tamañu corporal y pola forma del craniu. El de Queensland ye'l más pequeñu de los trés, con una pelame más curtia de color plateado y un craniu más pequeñu; el de Victoria ye'l de mayor tamañu, con un craniu más grande y una pelame más llarga de color marrón.[23][24] Les llendes d'estes variaciones establecer nes mesmes fronteres d'estos estaos y el so estatus como subespecie inda s'alderica. Un estudiu xenéticu realizáu en 1999 apunta a qu'estes variaciones representen poblaciones estremaes con un fluxu xenético llindáu ente elles y que los trés subespecies formen una unidá evolutivamente significativa única.[24] Otros estudios concluyeron que les poblaciones de coalas presentaben altos niveles d'endogamia y baxa variabilidá xenética.[25][26] Esta baxa diversidá xenética pue ser una carauterística de les poblaciones de coalas dende'l Pleistocenu tardíu.[27] Demostróse que los ríos y caminos llinden el fluxu de xenes y contribúin a la diferenciación xenética de les poblaciones del sudeste de Queensland.[28]

En 2013 científicos del Muséu Australianu y de la Queensland University of Technology anunciaron qu'habíen Secuenciación del xenoma secuenciáu el xenoma del coala.[29][30]

Anatomía y fisioloxía

 src=
Machu adultu, nel que puede apreciase la glándula pectoral.

Ye un animal robustu, con una gran cabeza y cola vestigial o inesistente.[31][32] El so llargor corporal ye de 60-85 cm con un pesu de 4 a 15 kg,[32] lo que lo convierte n'unu de los mayores marsupiales arborícoles.[33] Los coalas de Victoria pesen dos veces más Queensland.[23][34] La especie nun presenta un marcáu dimorfismu sexual, anque los machos son un 50 % más grandes que les femes; los machos tamién s'estremen de les femes pela so ñariz más curva[33] y pola presencia de glándules pectorales (que producen secreciones golioses), que son visibles como llurdios ensin pelo.[35] Al igual que la mayoría de los marsupiales, el machu tien un pene encruciáu y la fema tien dos vagina llaterales y dos úteros separaos.[31] La piel qu'anubre'l pene del machu contién bacteries naturales que desempeñen un papel importante na fertilización.[36] L'abertura del marsupiu de la fema puede contraer per mediu d'un esfínter pa prevenir que les críes cáyanse/cáiganse.[37]

La so pelame ye más llargu y mestu nel llombu y más curtiu nel banduyu. Les oreyes tienen pelo tupiu tantu nel interior como nel esterior.[33] El color de la piel de llombu varia dende'l gris claru al marrón chocolate,[31] ente que la del banduyu y la de los cuartos traseros ye ablancazada.[32] La pelame del llombu ye'l aislate más eficaz de tolos marsupiales y ye bien resistente al vientu y l'agua, ente que la piel del banduyu puede reflexar la radiación solar.[38] Les sos garres, curves y afilaes, tán bien afeches pa engatar a los árboles. Les sos grandes pates delantreres tienen cinco dedos, dos d'ellos (el primeru y el segundu) opuestos a los otros trés, lo que-yos dexa garrar pequeñes cañes. Nes pates traseres el segundu y tercer deu tán xuníos (carauterística típica ente los diprotodontos) y les garres d'estos deos fundíos (qu'inda tán separaes) utilizar pal aséu.[39] Al igual que los seres humanos y otros primates, los coalas tienen papiles dérmiques nes sos pates.[40] Cuenta con una cadarma robusta y un tueru curtio y musculoso colos miembros anteriores proporcionalmente llargos que contribúin a les sos habilidaes a la d'engatar y garrase. Unos fuertes músculos de les zanques que se xunen a la tibia nuna zona más baxa que n'otros animales apúrren-yos una fuercia adicional a la d'engatar.[41] Tienen una almadina cartilaxinosa a la fin de la columna vertebral que los ayudar a tar más cómodos cuando se posen nes ramificaciones de los árboles.[37]

 src=
Cadarma d'un coala.

Con un pesu de tan solo 19,2 g, los coalas tienen unu de los celebros más pequeños en proporción al pesu corporal que cualesquier otru mamíferu,[42] un 60 % más pequeñu qu'el d'un diprotodonto típicu.[43] La superficie del celebru ye bastante llisa, carauterística habitual nos animales más «primitivos» (plesiomorfia).[44] Ocupa tan solo'l 61 % de la cuévanu cranial[42] y ta primíu contra la superficie interna pol líquidu cefalorraquídeo. La función d'esta cantidá relativamente grande de fluyíu desconozse, anque una posibilidá ye qu'actúe como un amortiguador, absorbiendo impactos y protexendo el celebru si l'animal cai d'un árbol.[44] El pequeñu tamañu del so celebru puede ser una adaptación a les restricciones enerxétiques impuestes pola so dieta, que ye insuficiente pa caltener un celebru más grande.[42] Por cuenta de el so pequeñu celebru, la capacidá de los coalas pa llevar a cabo comportamiento complexos o pocu familiares ye llindada; por casu, cuando se-y ufierten fueyes arrincaes d'un árbol sobre una superficie plana, l'animal nun puede afaese al cambéu na so rutina d'alimentación normal y nun les come.[45]

El so sentíu del olfatu ye normal y hai constancia de que golifen los aceites de cañes individuales pa evaluar la so comestibilidad.[42] La so ñariz ye abondo grande, cubierta de piel coriácea. Les sos oreyes de forma arrondada apúrren-y una bona audición y tien un oyíu mediu bien desenvueltu.[37][15] Sicasí la so visión nun ye bien bona[37] y los sos güeyos nun son habituales ente los marsupiales, yá que son relativamente pequeños y tienen les neñines en forma de rendija vertical.[33] Pa producir soníos graves utilicen un orixinal órganu vocal; a diferencia de les cuerdes vocales típiques de los mamíferos, que se plieguen na larinxe, esti órganu atopar nel velo del cielu la boca y recibe el nome de cuerdes vocales velares.[46]

 src=
Dentame de los coalas (d'esquierda a derecha): molares, premolares (escuru), diastema, caninos, incisivos.

Los coalas esperimentaron diverses adaptaciones p'afaese a la so dieta a base de fueyes d'ocalitu, que son de baxu valor nutritivu, alta tosicidá y alta conteníu en fibra alimentaria.[47] La dentición d'esti animal ta compuesta polos incisivos y postcaninos (un únicu premolar y cuatro molares en cada quexal), que tán dixebraos por una gran diastema (carauterística de los mamíferos herbívoros). Los incisivos utilizar pa garrar les fueyes, que dempués corten pol pecíolo colos premolares antes de pasales a los molares, de cumales pronunciaos, onde s'esmagayen en cachos pequeños.[48] Pueden almacenar l'alimentu nos sos abazones primero que tean llistos pa ser mazcaos.[49] Los molares parcialmente foliaos de los coalas de mediana edá son óptimos pa romper les fueyes en partícules pequeñes, los que favorez una dixestión más eficiente del estómagu y l'absorción de nutrientes pol intestín delgáu,[50] que dixer les fueyes del ocalitu p'apurrir la mayor parte de la enerxía del animal.[48] Dacuando regurgitan l'alimentu a la boca pa mazcalo una segunda vegada.[51]

A diferencia de los canguros y los pósums que s'alimenten d'ocalitu, los coalas son fermentadores caudales (que se produz nel intestín gordu) y la so retención dixestiva puede durar hasta 100 hores na naturaleza, o hasta 200 hores en cautiverio.[48] Esto ye posible gracies a l'estraordinariu llargor del so ciegu (200 cm de llargor y 10 cm de diámetru), el proporcionalmente de mayor tamañu de tolos animales.[52][53] Esta anatomía déxa-yos escoyer qué partícules d'alimentu retener pa una fermentadura más enllargada y cualos dexar pasar; les partícules grandes suelen pasar más rápido, pos precisen un mayor tiempu de dixestión.[48] Anque'l so tracto gastrointestinal inferior ye proporcionalmente más grande que n'otros herbívoros, el coala namái llogra'l 10 % de la so enerxía per mediu de la fermentadura. Cuidao que llogren una baxa cantidá d'enerxía de la so dieta, la so tasa metabólica basal ye la metá de la d'un mamíferu típicu,[47] anque esto puede variar dependiendo de la estación y los sexos. Con capaces de caltener agua nel cuerpu dexando pasar boles fecales relativamente seques riques en fibra ensin dixerir y almacenando agua nel ciegu.[50]

Ecoloxía y comportamientu

 src=
Coala dormiendo.

La so área de distribución xeográfica abarca aprosimao 1 000 000 km² en 30 ecorrexones.[54] Estender a lo llargo del este y sureste d'Australia, qu'inclúi'l nordés, centru y sureste de Queensland, l'este de Nueva Gales del Sur, Victoria y el sureste d'Australia Meridional. El coala s'introdució nes proximidaes d'Adelaida y en delles islles cercanes, como Canguru y French Island.[1] La población d'isla Magnética representa'l llende norte de la so área de distribución.[54] Les evidencies fósiles indiquen que la so distribución xeográfica estender escontra l'oeste hasta'l suroeste d'Australia Occidental mientres el Pleistocenu Cimeru. La so estinción nesta zona foi causada probablemente por cambeos ambientales y la caza per parte de los aboríxenes australianos.[55]

En Queensland les poblaciones distribuyir de forma irregular y son pocu comunes sacante nel sureste, onde son numberosos. En Nueva Gales del Sur solo son abondosos nos montes de Pilliga, ente que son comunes por tol estáu de Victoria. Nel sur fueron extirpados (estinción local) nos años 1920 y reintroducíos darréu.[56] Los coalas pueden atopase en hábitats que van dende les forestas relativamente abiertes a los montes y en climes que van del tropical al templáu.[33] Nos climes semiáridos prefieren los hábitats riparios, onde ríos y regueros cercanos apurren abelugu en tiempos de seca y calor estremo.[57]

Alimentación y actividá

 src=
Viven en zones abiertes de montes d'ocalitos, que les sos fueyes constitúin la mayor parte de la so dieta.

Los coalas son herbívoros y, anque la mayor parte de la so dieta consiste en fueyes d'ocalitu, pueden atopase n'árboles d'otros xéneros, como Acacia, Allocasuarina, Callitris, Leptospermum y Melaleuca.[58] Anque na so área de distribución disponen de la xamasca de más de seiscientes especies de eulaliptos, amuesen una marcada preferencia por solo unes trenta d'elles.[59] Tienden a escoyer especies que tienen un altu conteníu de proteínes y baxes proporciones de fibra y lignina.[50] Les sos especies preferíes son Eucalyptus microcorys, Y. tereticornis y Y. camaldulensis, que representen de media más del 20 % de la so dieta.[60] A pesar de la so reputación como comensal picoteru, el coala ye más xeneralista qu'otres especies marsupiales, como'l petauro xigante. Cuidao que les fueyes d'ocalitu contienen un altu conteníu d'agua, nun precisen beber de cutiu;[58] la so tasa de renovación d'agua diario bazcuya ente 71 y 91 ml por cada kg de pesu corporal. Anque les femes pueden satisfaer les sos necesidaes d'agua solo comiendo fueyes, los machos de mayor tamañu riquen apurras d'agua adicional que consiguen nel suelu o nos buecos de los tueros de los árboles.[50] Pa comer sostiénense sobre una caña suxetar coles pates traseres y una pata delantera ente que cola otra pata delantera arrinquen la xamasca. Los coalas pequeños pueden movese cerca del estremu d'una caña, pero los más grandes permanecen cerca de la base de les más grueses.[61] Peracaben hasta 400 g de fueyes al día, partíes ente cuatro y seis sesiones d'alimentación.[62] A pesar de les sos adaptaciones a un estilu de vida de baxu consumu enerxéticu, tienen poques reserves de grasa y precisen alimentase con frecuencia.[63]

Por cuenta de que consiguen tan poca enerxía de la so dieta tienen de llindar el so gastu enerxéticu, polo que solamente realicen movimientos activos unes cuatro hores al día y pasen dormíos los venti hores restantes.[64][65] Son predominantemente activos mientres la nueche y pasen la mayor parte de les sos hores de vixilia alimentándose. Polo xeneral, comen y duermen nel mesmu árbol, nel que polo xeneral permanecen mientres un día.[66] En díes bien calorosos pueden baxar a la parte más fresca del árbol, que ye más fresca que l'aire circundante y abrazar al árbol pa perder calor corporal ensin necesidá d'asollar.[67][68] Nos díes templaos pueden folgar col llombu contra una caña o chase sobre'l so estómagu o llombu coles sos estremidaes colgando.[65] Mientres los periodos fríu y húmedu, endólquense formando una bola pa caltener enerxía.[66] En díes airosos, los coalas busquen cañes grueses y baxes sobre les que folgar. Anque pasen la mayor parte del tiempu nos árboles, baxen a tierra pa treslladase d'unu a otru, caminando a cuatro pates.[65] Polo xeneral aféchense utilizando les sos pates traseres, anque dacuando usen les sos pates delanteres o la boca.[69]

Sociabilidá

 src=
Detalle de la cabeza.

Son animales asociales y dediquen namái 15 minutos al día a comportamientos sociales. En Victoria la so área d'aición ye pequeña y bien asolapada, ente que nel centru de Queensland ye más grande y menos asolapada.[70] La sociedá d'estos animales paez tar formada por residentes» y «de camín», compuesta mayoritariamente nel primer casu por femes adultes y por machos nel segundu. Los machos residentes paecen ser territoriales y apoderen a otros machos col so mayor tamañu corporal.[71] Los machos alfa tienden a establecer los sos territorios cerca de femes reproductives, ente que los machos más nuevos portar de forma subordinada hasta que maurecen y algamen el so desenvolvimientu corporal completu.[72] Los machos adultos aventúrense dacuando fora del so ámbitu territorial o área d'aición, calteniendo la so estatus.[70] Cuando un machu treslladar a un nuevu árbol, marcar estregando la so glándula pectoral contra'l tueru o una caña; tamién se-yos reparó dacuando mexando nel tueru. Esti comportamientu de marcáu territorial probablemente sirve como comunicación y hai constancia de que los individuos golifen la base d'un árbol antes de xubir.[73] El marcáu por golor ye habitual mientres los alcuentros agresivos.[74] Les secreciones de les glándules pectorales son complexos amiestos químicos —nun analís identificáronse en redol a 40 compuestos— que varien en concentración y composición dependiendo de la estación y l'edá del animal.[75]

Machu gruñendo nel Lone Pine Coala Sanctuary.

Los machos adultos comunicar con fuertes ruxíos, soníos graves consistentes n'inhalaciones asemeyaes a los ronquíos y tafaríos resonantes que suenen como urniaos.[76] Créese qu'estos soníos xenerar con unos órganos vocales únicos nesta especie.[46] Por cuenta de el so baxa frecuencia, estos ruxíos pueden percorrer grandes distancies al traviés del aire y la vexetación.[77] Emitir mientres cualquier dómina del añu, pero especialmente mientres la dómina de apareamiento, cuando los utilicen p'atraer a les femes y posiblemente p'amedranar a otros machos.[78] Tamién anuncien la so presencia a los sos vecinos cuando se camuden a un nuevu árbol.[77] Con estos soníos indiquen el so tamañu corporal y son capaces d'esaxeralo,[79] una y bones les femes empresten más atención a los ruxíos de los machos más grandes.[80] Les femes tamién emiten ruxíos, anque más nidios, amás urniaos, gañíos y berros. Estes llamaes emítense cuando tán en peligru y pa faer amenaces defensives.[76] Los coalas nuevos glayen cuando cuando se ven en peligru. A midida que crecen, el gritíu convertir nuna especie de berru producíu tantu cuando se sienten angustiados como p'amosar agresividá. Cuando otru individuu xúbese sobre él, emite un gurníu baxu cola boca zarrada. Los coalas amuesen numberoses espresiones faciales. Cuando urnia, gime o glaya, riza'l llabiu cimeru y dobla les oreyes escontra alantre. Mientres los berros retraen los llabios y les oreyes. Les femes mueven los llabios escontra alantre y llevanten les oreyes cuando tán inquietes.[81]

El comportamientu agonístico xeneralmente consiste en disputes ente individuos que se xuben o pasen ente sigo, lo que n'ocasiones -yos lleva a mordese. Los machos desconocíos pueden lluchar, escorrer y mordese ente ellos.[82] En situaciones estremes, un machu puede intentar espulsar a un rival más pequeñu d'un árbol. Esto implica que l'agresor de mayor tamañu xuba y trate d'acorrexar a la víctima, que trata d'escapar rápido tornándolo y baxándose del árbol o moviéndose a la fin d'una caña. L'agresor ataca garrando a la víctima polos costazos y mordiéndolo repetidamente. Una vegada que l'individuu más débil ye espulsáu, el vencedor emite un ruxíu y marca l'árbol.[83] Les femes preñaes o lactantes son particularmente agresives y ataquen a los individuos que s'averen demasiáu.[82] Sicasí, polo xeneral los coalas tienden a evitar comportamientos agresivos que gasten enerxía.[72]

Reproducción y desenvolvimientu

 src=
Fema con una cría arrecostines.

Los coalas son reproductores Estaciones del añu estacionales y les nacencies producir dende mediaos de la primavera hasta'l branu y principios de la seronda, d'ochobre a mayu. Les femes en celu tienden a caltener la cabeza más atrasada de lo habitual y davezu sufren temblones y tiemblos. Sicasí, los machos nun paecen reconocer estes señales y reparáronse casos nos que monten femes que nun s'atopen en celu. Al ser d'un tamañu enforma mayor, los machos pueden forzar a les femes a apariase, montándoles dende tras y, en casos estremos, pueden llegar a tirar de la fema del árbol. La fema puede glayar y lluchar enérxicamente contra los sos pretendientes, pero va someter a un machu dominante o conocíu. Los ruxíos y berros qu'emiten mientres el apareamiento pueden atraer a otros machos de la contorna, lo qu'obliga al machu a retrasar el apareamiento y lluchar contra los intrusos; estes engarradielles pueden dexar que la fema evalúe cuál ye'l dominante.[84] Ye habitual ver marques, repulgos y cortes nos machos más vieyos, especialmente nes partes espuestes de la ñariz y nos párpagos.[85]

El periodu de xestación tien una duración de 33-35 díes y les femes de normal paren una sola cría.[86][87] Al igual que tolos marsupiales, les críes nacen cuando inda tán na etapa embrionaria, con un pesu de tan solo ente 0,5 y 2 g, anque yá tienen llabios, costazos y estremidaes relativamente bien desenvueltos, según sistemes respiratoriu, dixestivu y urinariu funcionales. El neonato abasnar hasta'l marsupiu de la so madre pa siguir el so desenvolvimientu.[88] A diferencia de la mayoría de los marsupiales, el coala nun llimpia la so bolsa.[89]

La fema tien dos tetos y la cría garrar a unu d'ellos pa mamar mientres tol periodu de la so vida que pasen nel marsupiu.[88] El coala tien una de tasar producción enerxética de lleche en rellación col so tamañu corporal más baxa de tolos mamíferos; pa compensalo, el periodu de lactación enllargar hasta los dolce meses.[90] A los siete selmanes d'edá, la cabeza de la cría empieza a crecer en proporción al cuerpu, empieza a desenvolvese la pigmentación y puede determinase'l so sexu, pos nos machos yá s'aprecia'l escrotu y nes femes empieza a desenvolvese'l marsupiu. A les 13 selmanes, la cría pesa alredor de 50 g y la so cabeza dobló'l so tamañu, los güeyos empiecen a abrir y crez-y una piel fino na frente, la nuca, los costazos y los brazos. A les 26 selmanes la cría yá se paez a un adultu, ta dafechu cubierta de pelo y empieza a asomar la cabeza fora de la bolsa.[91]

 src=
Mozu suxetu al llombu de la so madre.

A midida que el mozu averar a los seis meses d'edá, la madre empieza a preparar pa la so dieta d'ocalitu predigeriendo les fueyes y produciendo una papiella fecal que'l mozu come del so cloaca; la composición d'esta papiella ye bien distinta a la de les fieces regulares, asemeyándose más a los conteníos del ciegu y tien una alta concentración de bacteries. La cría alimentar d'esta forma mientres aprosimao un mes, recibiendo al traviés d'esta papiella una fonte suplementaria de proteínes mientres se produz la transición d'una un adieta a base de lleche hasta una a base de fueyes.[92] L'abandona per primer vegada la bolsa marsupial a los seis o siete meses d'edá, cuando pesa ente 300 y 500 g, y empieza entós a esquizar la so nueva redolada cautelosamente, enferronándose a la so madre como sofitu. A los nueve meses pesa más de 1 kg y desenvuelve el so color de piel d'adultu. Dempués d'abandonar definitivamente'l marsupiu, montar al llombu de la so madre pa treslladase y apriende a engatar garrándose a les cañes de los árboles.[93] Adulces va pasando más tiempu separáu de la so madre, tresllechándose por completu a los 12 meses, yá con un pesu d'unos 2,5 kg. Cuando la madre vuelve quedar preñada, el venceyu cola so descendencia anterior romper por completu y pórtase de forma agresiva escontra los acabante tresllechar por que se se dixebren ya independícense d'ella.[94]

Les femes algamen la maduror sexual en redol a los trés años d'edá, momentu nel que yá pueden quedar preñaes. Sicasí los machos algamen el maduror sexual cuando tienen alredor de cuatro años d'edá,[95] anque yá pueden producir espelma a los dos años.[94] Anque les sos glándules pectorales yá son funcionales a los 18 meses d'edá, los machos nun empecipien el so comportamientu de marcaje por golor hasta qu'algamen el maduror sexual.[75] Por cuenta de que les críes tienen un periodu de dependencia llargu, les femes suelen reproducise n'años alternos, anque si dan factores ambientales favorables, como un suministru abondosu d'árboles productores d'alimentos d'alta calidá, pue que reprodúzanse cada añu.[96]

Salú y mortalidá

 src=
Fema nun parque de Port Macquarie, Nueva Gales del Sur.

Pueden llegar a vivir de 13 a 18 años na naturaleza, anque los machos suelen vivir menos que les femes por causa de los sos comportamientos más peligrosos.[97] Suelen sobrevivir a les cayíes de los árboles y darréu xuben de nuevu, pero dan casos nos que pueden sufrir mancadures o inclusive morrer, sobremanera ente mozos inespertos o mientres lluches ente los machos.[98] Alredor de los seis años d'edá, los sos molares empiecen a foliase y mengua la so eficiencia pa mascar; col tiempu los cumales d'estos dientes sumen por completu, provocando la muerte del animal por inanición.[99]

Los coalas tienen pocu depredadores; dingos y pitonos grandes pueden cazalos, ente qu'aves de presa como'l nínox robustu o'l águila coraxosa pueden atacar a los mozos. De normal nun sufren de parásitos esternos, sacante les cachiparros nes zones costeres. Pueden sufrir sarna causada pol ácaru Sarcoptes scabiei y úlceres cutanees pola bacteria Mycobacterium ulcerans, anque dambes dolencies son pocu comunes. Tampoco son comunes los parásitos internos y de normal inofensivos,[98] ente estos atopen el céstodo Bertiella gruesa, xeneralmente nel intestín, y los nemátodos Marsupostrongylus longilarvatus y Durikainema phascolarcti que s'atopen, con poca frecuencia, nos pulmones.[100] Nun estudiu de trés años de duración realizáu con casi 600 coalas almitíos nel Australian Zoo Wildlife Hospital de Queensland, el 73,8 % de los animales taben infectaos con siquier una especie de protozóos parásitos del xéneru Trypanosoma, el más común de los cualos foi T. irwini.[101]

Pueden trate afeutaos por patóxenos como la bacteria Chlamydiaceae,[98] que puede causar queratoconjuntivitis, infeición urinaria ya infeición del tracto reproductivu.[102] Estes infeiciones son habituales nes poblaciones continentales, pero nun dan en delles poblaciones insulares.[103] El retrovirus coala (KoRV), perteneciente al xéneru Gammaretrovirus, puede causa-yos el Coala Immune Deficiency Syndrome (KIDS), síndrome similar al VIH/sida nos seres humanos. La prevalencia del KoRV nes poblaciones de coalas amuesa un enclín que s'estiende dende'l norte hasta'l sur d'Australia, coles poblaciones del norte dafechu infectaes, ente que delles poblaciones del sur (incluyida isla Canguro) tán llibres d'esti virus.[104]

Estáu de caltenimientu

En 2016 la Unión Internacional pal Caltenimientu de la Naturaleza (UICN) incluyó al coala nel so Llista Colorada catalogándolo como especie vulnerable por cuenta de «la incertidume sobre los parámetros relevantes de la so población y la marcada variación nos enclinos de la población nel so ampliu rangu de distribución. La tasa xeneral d'amenorga del tamañu de la población mientres los postreros 18-24 años envalorar n'aprosimao'l 28 % pol Comité Científicu d'Especies Amenaciaes (2012), con una tasa considerablemente influyida por una severa amenorga nes rexones más espuestes a la recién seca».[1] En 2009 el llexisladores australianos refugaron una propuesta pa incluyir el coala na Llei de Caltenimientu del Mediu Ambiente y Caltenimientu de la Biodiversidá de 1999.[20] En 2012 el gobiernu australianu calificó les poblaciones de coalas de Queensland, Nueva Gales del Sur y el Territoriu de la Capital como vulnerables na so llexislación nacional medioambiental.[4] Les poblaciones de Victoria y Australia Meridional paecen ser abondoses, sicasí, la Australian Coala Foundation argumenta que la esclusión de les poblaciones de Victoria de midíes de proteición basar nel conceutu erróneu de que la población total de coalas ye de 200 000, ente que ellos creen que ye probablemente de menos de 100 000.[105]

 src=
El comerciu de pieles de coalas taba bien estendíu a principios del sieglu XX.

Los aboríxenes australianos cazar como alimentu. Una téunica habitual utilizada pa cazalos yera poner un llazu iguáu con fibres vexetales a la fin d'un palu llargo y delgao, d'esta forma podíen atrapar un animal no más alto nun árbol, onde nun podíen algamar esguilando pol tueru. Una vegada prindáu col llazu matar con un hachu de piedra o un waddy, una especie de mazu de madera.[106] Delles tribus consideraben tabú quitar la piel al animal, ente qu'otres creíen que la so cabeza tenía un estatus especial y caltener pa soterrala dempués.[107]

A principios del sieglu XX yera cazáu en grandes cantidaes polos colonu europeos, sobremanera pola so piel gruesa y nidia. Envalórase que más de dos millones de pieles salieron d'Australia en 1924. La so piel utilizar pa iguar alfombres, forru d'abrigos, manguitos y como guarnición nes prendes de vistir de les muyeres.[108] En Queensland tuvieron lugar sacrificio masivos en 1915, 1917 y 1919, cuando se mataron más d'un millón de coalas con armes de fueu, venenu y trampes. El clamor popular tres estes matances foi probablemente'l primer problema ambiental a gran escala que llevó a manifestase a los australianos. El novelista y críticu social Vance Palmer escribió una carta nel periódicu The Courier-Mail espresando'l sentimientu popular:[109]

The shooting of our harmless and lovable native bear is nothing less than barbarous ... Non one has ever accused him of spoiling the farmer's wheat, eating the squatter's grass, or even the spreading of the prickly pear. There is non social vice that can be put down to his account ... He affords non sport to the gun-man ... And he has been almost blotted out already from some areas.

La caza del nuesu inofensivu y adorable osu nativu ye nada menos que una barbarie ... Naide haber acusáu enxamás d'arruinar el trigu del llabrador, de comer la yerba del colonu invasor, o inclusive d'esparder les chumberes. Nun hai mal vezu social que pueda cargase na so cuenta ... Nun ufierta deporte al home armáu ... Y foi casi estermináu de delles zones.

A pesar del creciente movimientu social pa protexer les especies natives, la probeza provocada pola seca de 1926-28 provocó la matanza d'otros 600 000 coalas mientres una temporada de caza abierta n'agostu de 1927.[110] En 1934 Frederick Lewis, el daquella l'Inspector Xefe de Caza en Victoria, manifestó que l'una vegada abondosu animal fuera lleváu a casi la estinción nesi tao, lo que suxure que namái quedaben ente 500 y 1000 exemplares.[111]

Los primeros esfuercios con ésitu pol caltenimientu de la especie empecipiar col establecimientu del Lone Pine Coala Sanctuary de Brisbane y del Coala Park Sanctuary de Sydney nes décades de 1920 y 1930. El propietariu d'esti últimu parque, Noel Burnet, convertir nel primeru en consiguir la reproducción en cautividá de los coalas, ganándose una reputación como principal autoridá contemporánea nesti marsupial.[112] En 1934, David Fleay, conservador de mamíferos australianos nel zoolóxicu de Melbourne, estableció la primer cortil de fauna nativa nun zoolóxicu d'Australia, nel que s'incluyía'l coala, dexándo-y realizar un estudiu detalláu de la so dieta en cautividá. Fleay siguió darréu los sos esfuercios pol so caltenimientu nel Healesville Sanctuary y el David Fleay Wildlife Park.[113]

Dende 1870 los coalas hanse introducíu nes proximidaes d'Adelaida y en delles islles cercanes, como Canguru y French Island. El so númberu aumentó considerablemente,[114] pero como les islles nun son lo suficientemente grandes como pa sostener un númberu eleváu d'exemplares, el sobrepasto convertir nun problema.[115] Na década de 1920 Lewis empecipió un programa de reubicación y rehabilitación a gran escala pa tresferir a los coalas que'l so hábitat estazar o amenorgáu a nueves rexones col enfotu de devolvelos a la so área de distribución anterior. Por casu, en 1930-31, 165 exemplares fueron treslladaos a Quail Island (Victoria) y, tres un periodu de crecedera de la población y posterior sobrepasto de los ocalitos na isla, en 1944 cerca de 1300 animales fueron lliberaos de nuevu nes árees continentales. La práutica de tresllaos de coalas fíxose habitual; Peter Menkorst, xerente estatal de Victoria, envaloró qu'ente 1923 y 2006 fueron treslladaos unos 25 000 animales a más de 250 puntos del estáu.[116] Dende la década de 1990 diverses axencies gubernamentales intentaron llindar el so númberu por aciu sacrificios controlaos, pero les crítiques tantu locales como internacionales forzó la continuación de la práutica de los tresllaos y l'esterilización nel so llugar.[117]

 src=
Señal viaria australiana de precuru na qu'apaez un coala y un canguru.

Unu de los mayores impactos humanos sobre'l medioambiente pal coala ye la fragmentación y destrucción del so hábitat. Nes zones costeres, la causa principal ye la urbanización, ente que nes zones rurales ye l'agricultura y baltar de montes nativos pa la fabricación de productos de madera.[118] Nel añu 2000 Australia ocupaba'l quintu puestu a nivel mundial pola so tasa de deforestación, con una balta de 564 800 hectárees,[119] y según Independent Australia en 2015 taba a la cabeza en deforestación y estinción d'especies.[120] La área de distribución del coala amenorgóse en más del 50 % dende la llegada de los europeos, en gran midida por cuenta de la fragmentación del so hábitat en Queensland.[54] El so estatus de «vulnerable» en Queensland, Nueva Gales del Sur y el Territoriu de la Capital implica qu'el promotores d'estes rexones tienen de tener en cuenta'l posible impautu nesta especie antes de llevar a cabu cualquier proyeutu de construcción.[105] Amás hai que tener en cuenta que los coalas viven en munches árees protexíes.[1]

Magar la urbanización puede representar una amenaza pa les poblaciones de coalas, estos animales pueden sobrevivir nes zones urbanes, siempres qu'haya abondos árboles,[121] anque tán espuestos a apropellos por vehículos y a los ataques de perros domésticos, que maten a unos 4000 animales cada añu.[122] Nestos casos, los coalas mancaos suelen ser llevaos a hospitales de vida montesa y centro de recuperación.[121] Nun estudiu retrospectivu de 30 años realizáu nun centru de rehabilitación de coalas de Nueva Gales del Sur, comprobóse qu'el trauma, xeneralmente como resultáu d'un accidente con un vehículu motorizado o por ataque d'un perru, yera la causa más frecuente d'ingresu, siguíu poles infeiciones por clamidias.[123] Los cuidadores d'estos centros cunten con permisos permisos especiales, pero tienen de lliberar a los animales llevándolos de nuevu a la naturaleza cuando tán bien o, nel casu de les críes, cuando algamen una edá abonda. Como nel casu de la mayoría de les especies monteses australianes, ye illegal tener coalas como mascotes, tantu n'Australia como en cualesquier otra parte del mundu.[124]

Unu de los grandes peligros a los que s'enfrenten son los quemes forestales, por cuenta de los sos movimientos lentos y la inflamabilidad de los árboles d'ocalitu.[125] El coala busca instintivamente abelugu nes cañes cimeres, onde ye vulnerable al calor intenso yá les llapaes. Les quemes forestales tamién estacen el so hábitat, lo qu'acuta'l so movimientu y trai l'amenorgamientu de la población yá la perda de diversidá xenética;[126] la deshidratación y el sobrecalentamientu tamién pueden resultar fatales.[127] Por ello, el coala ye vulnerable a los efeutos del cambéu climáticu. Los modelos de cambéu climáticu n'Australia predicen climes más templaos y secos, lo que fai prever que la área de distribución del coala va amenorgar nel este y el sur treslladándose escontra hábitats más templaos y húmedos.[128] Les seques tamién afecten el bienestar del coala. Por casu, por causa de una grave seca en 1980 munchos árboles d'ocalitu perdieren les sos fueyes, lo que darréu provocó qu'el 63 % de la población del suroeste de Queensland morriera, especialmente los animales nuevos que fueron escluyíos de los principales llugares d'alimentación polos coalas de mayor edá y dominantes y la recuperación posterior de la población foi lenta.[45] Más tarde, esta población menguó d'una media envalorada de 59 000 individuos en 1995 a 11 600 en 2009, un amenorgamientu atribuyíu en gran parte a les condiciones más templaes y seques resultantes de les seques qu'hubo ente 2002 y 2007.[129] Otra previsión negativa del cambéu climáticu ye l'efeutu de la elevación de los niveles de Plantía:CO2 atmosféricu nel suministru d'alimentos del coala, una y bones la medría d'estos niveles provoca un amenorgamientu de proteínes nos árboles d'ocalitu y aumenta la concentración de taninos nes sos fueyes, lo qu'amenorga la calidá de la práuticamente única fonte d'alimentación d'estos animales.[122]

Rellación colos humanos

Historia

 src=
La ilustración de George Perry en Arcana (1810) foi la la primer imaxe publicada d'un coala.

La primer referencia escrita sobre'l coala foi rexistrada por John Price, un sirviente de John Hunter, gobernador de Nueva Gales del Sur. Price atopó un «cullawine» el 26 de xineru de 1798 mientres una espedición a les Montes Azules,[130] anque'l so afayu nun foi publicáu hasta casi cien años dempués en Historical Records of Australia.[131] En 1802, l'esplorador francés Francis Louis Barrallier atopó al animal cuando los sos dos empones aboríxenes tornaben de cazar trayendo dos pates de coala con mires de come-y les. Barrallier caltuvo estos apéndices y unviar xuntu coles sos notes al socesor del gobernador Hunter, Philip Gidley King, que de la mesma los unvió al naturalista inglés Joseph Banks. Como pasara con Price, les notes de Barrallier nun fueron publicaes hasta 1897.[132] Un artículu sobre la primer captura d'un «koolah» vivu publicar en The Sydney Gazette n'agostu de 1803.[133] Unes poques selmanes dempués James Inman, astrónomu del navegante y cartógrafu Matthew Flinders, mercó un par d'amueses pa unvia-y les a Joseph Banks a Inglaterra, describiéndo-yles como d'un animal «daqué más grande qu'el waumbut» (wombat). Estos alcuentros impulsaron a King a encargar al artista John Lewin que pintara unes acuareles del animal. Lewin pintó tres cuadros, unu de los cualos convirtióse darréu nun grabáu que se reprodució nel The Animal Kingdom de Georges Cuvier (publicáu per primer vegada en 1827) y en diverses obres europees sobre historia natural.[134]

La primer imaxe publicada d'un coala apaeció na obra d'hestoria natural Arcana de George Perry en 1810.[135] Perry llamar «New Holland Sloth» (el galbaniegu de Nueva Holanda) porque apreció semeyances colos mamíferos arborícoles de Centru y Sudamética del xéneru Bradypus. El so desdeñu pol coala, evidente na so descripción del animal, yera típicu de l'actitú británica predominante a principios del sieglu XIX sobre del primitivismu y rareza de la fauna australiana:[136]

... the eye is prestái like that of the Sloth, very close to the mouth and nose, which gives it a clumsy awkward appearance, and void of elegance ... they have little either in their character or appearance to interest the Naturalist or Philosopher. As Nature however provides nothing in vain, we may suppose that even these torpid, senseless creatures are wisely intended to fill up one of the great links of the chain of animated nature...[137]

... el güeyu asítiase como nel del galbaniegu, mui cerca de la boca y la ñariz, lo que-y da una apariencia estraña, cabileña y falta d'elegancia ... tienen pocu nel so calter o aspeutu que pueda interesar al naturalista o al filósofu. Sicasí, como la naturaleza nun aprove nada en devanéu, podemos suponer qu'inclusive estes criatures cabileñes y ensin sentíu tán sabiamente destinaes a enllenar unu de los grandes eslabones de la cadena de la naturaleza animada...

El botánicu Robert Brown foi'l primeru en realizar una descripción científica detallada del coala en 1814, basada nun espécime fema prindáu cerca de lo que na actualidá ye Mount Kembla na rexón de Illawarra (Nueva Gales del Sur). El ilustrador botánicu austriacu Ferdinand Bauer dibuxó'l craniu, el gargüelu, los pies y les pates del animal. Sicasí, la obra de Brown permaneció inalvertida y ensin publicar, yá que los sos llibros de campu y notes permanecieron na so poder hasta la so muerte, cuando fueron mandaos al Muséu d'Hestoria Natural en Londres. Estes notes nun fueron identificaes hasta 1994 (les acuareles de Bauer nun fueron publicaes hasta 1989).[138] El ciruxanu británicu Everard Home incluyó detalles del coala basaos en testimonios del esplorador William Paterson, que se fixera amigu de Brown y Bauer mientres la so estancia en Nueva Gales del Sur.[139] Home, quien en 1808 publicó'l so informe na revista Philosophical Transactions of the Royal Society,[140] dio al animal el nome científicu Didelphis coola.[141]

 src=
El ilustrador d'hestoria natural John Gould dio a conocer al públicu polo xeneral al coala na so obra The Mammals of Australia en 1863.

El naturalista y popular artista británicu John Gould ilustró y describió esta especie na so obra en tres volúmenes Los mamíferos d'Australia (The Mammals of Australia, 1845-1863) y dar a conocer tantu a otros miembros de la comunidá faunística australiana como al públicu británicu polo xeneral.[142] L'anatomista comparativu Richard Owen, nuna serie de publicaciones sobre la fisioloxía y anatomía de los mamíferos australianos, presentó un artículu sobre l'anatomía del coala a la Sociedá Zoolóxica de Londres.[143] Nesta obra, citada en numberoses ocasiones, apurría la primer descripción cuidadosa de la so anatomía interna y señalaba la so semeyanza estructural xeneral col wombat.[144] El naturalista inglés George Robert Waterhouse, conservador de la Sociedá Zoolóxica de Londres, foi'l primeru en clasificar correchamente al coala como marsupial na década de 1840. Waterhouse identificó semeyances ente este y los sos parientes fósiles Diprotodon y Nototherium, que fueren afayaos unos años antes.[145] De la mesma, Gerard Krefft, conservador del Muséu Australianu de Sydney, identificó los mecanismos evolutivos nel so trabayu al comparar el coala colos sos parientes ancestrales na obra Los mamíferos d'Australia.[146]

El primer coala vivu llegó a Europa en 1881, mercáu pola Sociedá Zoolóxica de Londres. Según lo rellatao pol procurador de la sociedá, William Alexander Forbes, l'animal finó por fuercia al caye-y enriba la pesada tapa d'un llaváu de la que nun pudo lliberar. Forbes aprovechó esti incidente pa diseccionar el cadabre recién d'esti espécime fema, apurriéndo-y detalles anatómicos esplícitos del so sistema reproductivu, celebru y fégadu, partes ensin describir primeramente por Owen, que solo tenía accesu a amueses calteníes.[147] L'embriólogu escocés William Caldwell, conocíu nos círculos científicos por determinar el mecanismu reproductivu del ornitorrincu, describió'l desenvolvimientu uterín del coala en 1884,[148] utilizando la nueva información p'allugar convincentemente el periodu evolutivu del coala y los monotremas.[149]

 src=
La popularidá del coala llevó a faese semeyes con estos animales a munchos líderes mundiales.

Enrique de Gloucester, fíu del rei Jorge V del Reinu Xuníu, visitó'l Coala Park Sanctuary de Sydney en 1934 y amosóse «por demás interesáu nos osos”»;[150] la so fotografía al pie de Noel Burnet, fundador del parque, y un coala, apaeció en The Sydney Morning Herald. Tres la Segunda Guerra Mundial, cuando s'empecipió una medría del turismu a Australia y empezáronse a esportar los sos animales a los parques zoolóxicos d'otros países, la popularidá del coala aumentó en tol mundu.[151] Esta popularidá llevó a faese semeyes con estos animales a dellos líderes políticos y miembros de families reales, como la reina Sabela II del Reinu Xuníu, el príncipe Enrique de Gales, el príncipe Naruhito y la princesa Masako Owada, el papa Xuan Pablo II, el presidentes estauxunidenses Bill Clinton y Barack Obama, el presidente soviéticu Mijaíl Gorbachov, el presidente sudafricano Nelson Mandela,[152] el primer ministru australianu Tony Abbott o'l presidente rusu Vladímir Putin.[153]

Significáu cultural

 src=
Peluches de coalas.

Ye un animal conocíu en tol mundu y un gran curiosu pa los parques naturales y zoolóxicos australianos. Apaeció n'anuncios, xuegos, dibuxos animaos y moñecos de peluche.[154] Contribúi de forma significativa a la industria turístico d'Australia; un estudiu realizáu en 1997 amosaba que solo en 1996 supunxo unos ingresos de más de mil millones de dólares y unos nueve mil puestos de trabayos direutos con una estimación d'ingresos de 2,5 mil millones pal añu 2000,[155] cifres qu'aumentaron dende entós.[156] En 1997, la metá de los turistes que visitaron Australia, especialmente los de Corea del Sur, Xapón y Taiwán, visitaron zoolóxicos y parques naturales y cerca del 75% de los turistes europeos y xaponeses asitiaben a los coalas no más alto de les sos preferencies d'animales que deseyaben ver.[157] Según el biólogu Stephen Jackson: «Si tuviera que faer una encuesta sobre qu'animal ye'l que más s'acomuñar con Australia, ye un apueste bastante segura de que'l coala taría marginalmente per delantre del canguru».[154] Ente los factores que contribúin a esta popularidá que se caltién a lo llargo del tiempu tán la so proporción corporal infantil y el so aspeutu d'osín de peluche.[158]

El coala apaez nes hestories del Tiempu del Suañu y la mitoloxía aborixe australiana. El pueblu tharawal creía qu'esti animal ayudara a remar na barca que los traxera al continente.[159] Otru mitu cunta cómo una tribu mató a un coala y usó los sos llargos intestinos pa crear una ponte pa persones d'otres partes del mundu; esta narración destaca la condición del coala como un animal de caza na cultura aborixe y el llargor de los sos intestinos.[160] Delles hestories falen de cómo perdieron la so cola; nuna d'elles, un canguru se la curtia pa castigalos por ser perezosos y famionos.[161] Les tribus de Queensland y Victoria considerar un animal sabiu y buscaben el so conseyu. Les persones falantes de la llingua bidjara creíen que los coalas yeren responsables de convertir tierres grebes en montes exuberantes.[162] De cutiu represéntase-yos en petroglifos, anque non tantu como otres especies.[163]

Los primeros colonos europeos n'Australia considerar un animal merodeador asemeyáu a los perezosos con una mirada feroz y amenazador».[164] A principios del sieglu XX, la reputación del coala volvióse más positiva, en gran parte por cuenta de la so creciente popularidá y la so apaición en delles hestories infantiles bien espublizaes.[165] Apaez nel llibru d'Ethel Pedley Dot and the Kangaroo (1899), nel que se-y representa como'l «risonderu osu nativu».[164] L'artista Norman Lindsay amosaba un coala más antropomórfico nes tires de la revista The Bulletin, qu'empezaron en 1904; esti personaxe tamién apaeció como Bunyip Bluegum nel llibru de Lindsay de 1918 The Magic Pudding.[166] Anque seique'l coala de ficción más famosu sía Blinky Bill, personaxe creáu por Dorothy Wall en 1933 qu'apaeció en dellos llibros y foi protagonista de películes, series de televisión, sellos postales, peluches y un cantar medioambiental de 1986 del músicu country australianu John Williamson.[167] El primera sellu postal australianu con un coala foi emitíu pola Commonwealth en 1930.[168] Una campaña publicitaria en televisión pa l'aerollinia nacional d'Australia, Qantas, que s'empecipió en 1967 y duró delles décades, incluyía un coala vivu (cola voz del actor Howard Morris) que se quexaba de qu'Australia tenía demasiaos turistes y acababa diciendo «Odiu a Qantas»;[169] esta campaña foi clasificada nel so día como unu de los meyores anuncios televisivos de tolos tiempos.[170]

Ye'l emblema estatal de la fauna de Queensland.[171] El cantar «Ode to a Coala Bear» apaez na cara B del senciellu de 1983 de Paul McCartney y Michael Jackson Say Say Say.[167] Un coala ye'l personaxe principal de la series de dibuxos animaos de los años 1980 The Kwicky Coala Show de Hanna-Barbera y Noozles de Nippon Animation. Esisten numberosos dulces en forma de coala,[172][173] y la ponte de Dadswells en Victoria tien un complexu turísticu en forma de coala xigante,[152] L'equipu de rugbi de de los Queensland Reds tien a un coala como la so mascota. Esisten numberoses monedes nes qu'apaecen coalas, como l'australiana «Platinum Coala» amuesa a esti animal nel aviesu y a la reina Sabela II nel anverso.[174]

Como contrapartida a esti dondu herbívoru, el folclore australianu contemporaneu creó'l drop bear, un bulo qu'amuesa una versión depredador y carnívoro del coala. Sobre esti animal imaxinariu falar polo xeneral nos relatos fantásticos concebíos p'asustar a turistes en llocalidaes rurales y que se describen como animales inusualmente grandes y bederres qu'habiten nes copes de los árboles y ataquen a persones despreveníes o otres preses que pasen debaxo cayendo sobre ellos.[175][176][177]

Ver tamién

Notes y referencies

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Woinarski, J. y Burbidge, A. A.. «Phascolarctos cinereus» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2016.2.
  2. 2,0 2,1 Moyal, p. 45.
  3. Groves, C. P. (2005). «Order Diprotodontia», Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, 3ª, Johns Hopkins University Press, 43. ISBN 978-0-8018-8221-0.
  4. 4,0 4,1 «Coala (Phascolarctos cinereus) Listing». Department of the Environment and Energy. Australian Government. Consultáu'l 1 de payares de 2016.
  5. Kidd, D. A. (1973). Collins Latin Gem Dictionary. Collins, 53. ISBN 978-0-00-458641-0.
  6. Dixon, R. M. W. (2006). Australian Aboriginal Words in English: Their Origin and Meaning. Oxford University Press, 65. ISBN 978-0-19-554073-4.
  7. Donegan, J.. «Unfair game: Queensland's open season on coalas in 1927». Access: History 3 (1). http://mesto-ku.narod.ru/coalas.pdf.
  8. «Coala». National Geographic. National Geographic Society. Consultáu'l 3 de payares de 2016.
  9. «El coala australianu». australia.com. Tourism Australia. Web oficial de turismu d'Australia. Consultáu'l 3 de payares de 2016.
  10. 10,0 10,1 «Parallel evolution of hand anatomy in kangaroos and vombatiform marsupials: Functional and evolutionary implications». Palaeontology 51 (2). doi:10.1111/j.1475-4983.2007.00750.x.
  11. de Blainville, H.. «Prodrome d'une nouvelle distribution systématique du règne animal». Bulletin de la Société Philomáthique, Paris 8. http://biodiversitylibrary.org/page/4439803.
  12. Jackson, pp. 58-59.
  13. «First combined cladistic analysis of marsupial mammal interrelationships». Molecular Phylogenetics and Evolution 33 (1). doi:10.1016/j.ympev.2004.05.004. PMID 15324852. https://research.amnh.org/scicomp/pdfs/Asher_etal2004.pdf.
  14. Beck, Robin M. D.. «A dated phylogeny of marsupials using a molecular supermatrix and multiple fossil constraints». Journal of Mammalogy 89 (1). doi:10.1644/06-MAMM-A-437.1. http://jmammal.oxfordjournals.org/content/89/1/175.full.pdf.
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 «Cranial anatomy of Oligo-Miocene coalas (Diprotodontia: Phascolarctidae): Stages in the evolution of an estreme leaf-eating specialization». Journal of Vertebrate Paleontology 29 (4). doi:10.1671/039.029.0412.
  16. 16,0 16,1 Archer, M. et al.. «The evolutionary history and diversity of Australian mammals». Australian Mammalogy 21. http://www.academia.edu/1157777/THE_EVOLUTIONARY_HISTORY_AND_DIVERSITY_OF_AUSTRALIAN_MAMMALS.
  17. «New Tertiary coala (Marsupialia, Phascolarctidae) from Riversleigh, Australia, with a revision of phascolarctid phylogenetics, paleoecology, and paleobiodiversity». Journal of Vertebrate Paleontology 32 (1). doi:10.1080/02724634.2012.626825.
  18. Tyndale-Biscoe, p. 226.
  19. Price, G. J.. «Is the modern coala (Phascolarctos cinereus) a derived dwarf of a Pleistocene giant? Implications for testing megafauna extinction hypotheses». Quaternary Science Reviews 27 (27-28). doi:10.1016/j.quascirev.2008.08.026. http://www.academia.edu/1299583/Is_the_modern_coala_Phascolarctos_cinereus_a_derived_dwarf_of_a_Pleistocene_giant_Implications_for_testing_megafauna_extinction_hypotheses.
  20. 20,0 20,1 Price, G. J. (2013). «Long-term trends in lineage 'health' of the Australian coala (Mammalia: Phascolarctidae): Using paleo-diversity to prioritize species for conservation», Paleontology in Ecology and Conservation. Springer, 171-192. ISBN 978-3-642-25037-8.
  21. (2015) Taxonomy of Australian Mammals. Csiro Publishing, 96. ISBN 1486300138.
  22. «Taxonomy». savethekoala.com. Australian Coala Foundation. Consultáu'l 15 de payares de 2016.
  23. 23,0 23,1 Martin y Handasyde, p. 7.
  24. 24,0 24,1 Houlden, B. A. et al. «Phylogeographic differentiation in the mitochondrial control region in the coala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss 1817)». Molecular Ecology 8 (6). doi:10.1046/j.1365-294x.1999.00656.x. PMID 10434420.
  25. «Low genetic variability of the coala Phascolarctos cinereus in south-eastern Australia following a severe population bottleneck». Molecular Ecology 5 (2). doi:10.1046/j.1365-294x.1996.00089.x. PMID 8673272.
  26. «Low genetic diversity and inbreeding depression in Queensland Coalas». Wildlife Research 20 (2). doi:10.1071/WR9930177.
  27. «Historically low mitochondrial DNA diversity in coalas (Phascolarctos cinereus)». BMC Genetics 13 (1). doi:10.1186/1471-2156-13-92. PMID 23095716.
  28. «Genetic variation and structuring in the threatened coala populations of Southeast Queensland». Conservation Genetics 11 (6). doi:10.1007/s10592-009-9987-9.
  29. «Saving Coalas: A world-first mapping of the Coala genome». Coala Genome Project. Australian Museum (9 d'abril de 2013). Consultáu'l 5 de payares de 2016.
  30. «Australians crack the code of coala's genetic blueprint». The Age (10 d'abril de 2013). Consultáu'l 5 de payares de 2016.
  31. 31,0 31,1 31,2 Jackson, pp. 1-4.
  32. 32,0 32,1 32,2 Nowak, R. (2005). Walker's Marsupials of the World. Johns Hopkins University Press, 135-136. ISBN 978-0-8018-8211-1.
  33. 33,0 33,1 33,2 33,3 33,4 Jackson, S. (2003). Australian Mammals: Biology and Captive Management. CSIRO Publishing, 147-151. ISBN 978-0-643-06635-9.
  34. «Coala populations in Queensland, New South Wales and the Australian Capital Territory and national environment law». Department of the Environment and Energy. Australian Government. Consultáu'l 18 de payares de 2016.
  35. Martin y Handasyde, p. 55.
  36. «UQ researchers unlock another coala secret». UQ News. University of Queensland (9 de mayu de 2001). Consultáu'l 5 de payares de 2016.
  37. 37,0 37,1 37,2 37,3 «Physical Characteristics of Coala». savethekoala.com. Australian Coala Foundation. Consultáu'l 5 de payares de 2016.
  38. «Metabolism and heat balance in an arboreal marsupial, the coala (Phascolarctos cinereus)». Journal of Comparative Physiology B 134 (4). doi:10.1007/BF00709996. ISSN 1432-1351.
  39. Martin y Handasyde, p. 5.
  40. Coppock, C. A. (2007). Contrast: An Investigator's Basic Reference Guide to Fingerprint Identification Concepts. Charles C Thomas Publisher, 21. ISBN 978-0-398-08514-8.
  41. Moyal, p. 183.
  42. 42,0 42,1 42,2 42,3 Jackson, p. 81.
  43. «Encephalization of the Coala, Phascolarctos Cinerues». Australian Mammalogy 20. http://www.researchgate.net/profile/Maciej_Henneberg/publication/233726395_1998_coala_brain/links/09y4150acb6041y673000000.pdf.
  44. 44,0 44,1 Martin y Handasyde, p. 52.
  45. 45,0 45,1 Tyndale-Biscoe, p. 234.
  46. 46,0 46,1 «Coalas use a novel vocal organ to produz unusually low-pitched mating calls». Current Biology 23 (23). doi:10.1016/j.cub.2013.10.069. http://www.cell.com/current-biology/pdf/S0960-9822(13)01344-4.pdf. Resume divulgativuScienceDaily (2 d'avientu de 2013).
  47. 47,0 47,1 Jackson, p. 76.
  48. 48,0 48,1 48,2 48,3 Martin y Handasyde, pp. 46-49.
  49. (1988) The Coala: A Natural History. New South Wales University Press, 20. ISBN 978-0-86840-354-0.
  50. 50,0 50,1 50,2 50,3 Tyndale-Biscoe, p. 231.
  51. Logan, M.. «Evidence for the occurrence of rumination-like behaviour, or merycism, in the coala (Phascolarctos cinereus, Goldfuss)». Journal of Zoology 255 (1). doi:10.1017/S0952836901001121.
  52. Moyal, p. 188.
  53. (2007) Biología. Ed. Médica Panamericana, 863. ISBN 8479039981.
  54. 54,0 54,1 54,2 «The distribution and abundance of an island population of coalas (Phascolarctos cinereus) in the far north of their geographic range». PLoS ONE 8 (3). doi:10.1371/journal.pon.0059713. PMID 23527258. PMC 3601071. http://journals.plos.org/plosone/article/asset?id=10.1371/journal.pon.0059713.PDF.
  55. Martin y Handasyde, pp. 12-13.
  56. «The Coala - Endangered or not?». savethekoala.com. Australia Coala Foundation. Consultáu'l 6 de payares de 2016.
  57. «Out on a limb: Habitat use of a specialist folivore, the coala, at the edge of its range in a modified semi-arid landscape». Landscape Ecology 28 (3). doi:10.1007/s10980-013-9846-4.
  58. 58,0 58,1 Jackson, pp. 73-74.
  59. (2001) «Coala», en Macdonald, D.: Encyclopedia of Mammals, 2ª, Oxford University Press, 852-854. ISBN 978-0-7607-1969-5.
  60. Osawa, R.. «Dietary preferences of Coalas, Phascolarctos cinereus (Marsupiala: Phascolarctidae) for Eucalyptus spp. with a specific reference to their simple sugar contents». Australian Mammalogy 16 (1). https://books.google.com/books?id=RF-PjvKUo3AC&pg=PA87.
  61. Jackson, p. 96.
  62. Moyal, p. 187.
  63. Moyal, p. 189.
  64. «Anatomy and development of the coala, Phascolarctos cinereus: An evolutionary perspective on the superfamily Vombatoidea». Anatomy and Embryology 203 (3). doi:10.1007/s004290000153. PMID 11303907. https://repository.si.edu/bitstream/handle/10088/337/Grand2001.pdf.
  65. 65,0 65,1 65,2 Jackson, pp. 93-94.
  66. 66,0 66,1 Martin y Handasyde, p. 39.
  67. «Coalas hug trees to keep cool». Australian Geographic (4 de xunu de 2014). Consultáu'l 9 de payares de 2016.
  68. «Coalas hug trees to lose heat». BBC News (4 de xunu de 2014). Consultáu'l 9 de payares de 2016.
  69. Jackson, pp. 97-98.
  70. 70,0 70,1 Jackson, pp. 98-99.
  71. «Breeding dynamics of coalas in open woodlands». Wildlife Research 29 (1). doi:10.1071/WR01042.
  72. 72,0 72,1 Moyal, p. 191.
  73. Martin y Handasyde, pp. 54-56.
  74. Smith, M.. «Behaviour of the Coala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss), in captivity IV. Scent-marking». Australian Wildlife Research 7 (1). doi:10.1071/WR9800035.
  75. 75,0 75,1 «Age and seasonal changes in the semiochemicals of the sternal gland secretions of male coalas (Phascolarctos cinereus)». Australian Journal of Zoology 57 (2). doi:10.1071/ZO0809.
  76. 76,0 76,1 Smith, M.. «Behaviour of the Coala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss), in captivity III. Vocalisations». Australian Wildlife Research 7 (1). doi:10.1071/WR9800013.
  77. 77,0 77,1 Martin y Handasyde, pp. 56-58.
  78. «Coala bellows and their association with the spatial dynamics of free-ranging coalas». Behavioral Ecology 22 (2). doi:10.1093/beheco/arq216. http://beheco.oxfordjournals.org/content/22/2/372.full.pdf.
  79. «Cues to body size in the formant spacing of male coala (Phascolarctos cinereus) bellows: Honesty in an exaggerated trait». Journal of Esperimental Biology 214 (20). doi:10.1242/jeb.061358.
  80. «Female coalas prefer bellows in which lower formants indicate larger males». Animal Behaviour 84 (6). doi:10.1016/j.anbehav.2012.09.034.
  81. Jackson, pp. 102-105.
  82. 82,0 82,1 Smith, M.. «Behaviour of the Coala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss), in captivity VI. Aggression». Australian Wildlife Research 7 (2). doi:10.1071/WR9800177.
  83. Jackson, pp. 101-102.
  84. Martin y Handasyde, pp. 58-60.
  85. Moyal, p. 192.
  86. «Gestational length in the coala, Phascolarctos cinereus». Animal Reproduction Science 70 (3). doi:10.1016/S0378-4320(02)00010-6. PMID 11943495.
  87. «Coala (Phascolarctos cinereus)». ARKive. Consultáu'l 10 de payares de 2016.
  88. 88,0 88,1 Martin y Handasyde, pp. 60-61.
  89. Moyal, p. 181.
  90. Martin y Handasyde, p. 62.
  91. Martin y Handasyde, p. 63.
  92. Tyndale-Biscoe, p. 235.
  93. Martin y Handasyde, pp. 64-66.
  94. 94,0 94,1 Martin y Handasyde, pp. 66-69.
  95. «Body size and sexual selection in the coala». Behavioral Ecology and Sociobiology 65 (6). doi:10.1007/s00265-010-1136-4. https://www.researchgate.net/profile/William_Ellis2/publication/225675611_Body_size_and_sexual_selection_in_the_coala/links/0fcfd50y36a2209d30000000.pdf.
  96. Tyndale-Biscoe, p. 236.
  97. Martin y Handasyde, pp. 69.
  98. 98,0 98,1 98,2 Martin y Handasyde, pp. 71-75.
  99. «Coala (Phascolarctos cinereus) dentition and nutrition. II. Implications of tooth wear in nutrition». Journal of Zoology 209 (2). doi:10.1111/j.1469-7998.1986.tb03573.x.
  100. «Durikainema phascolarcti n. sp. (Nematoda: Muspiceoidea: Robertdollfusidae) from the pulmonary arteries of the coala Phascolarctos cinereus with associated pathological changes». Systematic Parasitology 39 (2). doi:10.1023/A:1005957809179.
  101. «The potential impact of native Australian trypanosome infections on the health of coalas (Phascolarctos cinereus)». Parasitology 138 (7). doi:10.1017/S0031182011000369. PMID 21524321.
  102. Jackson, pp. 229-230.
  103. Martin y Handasyde p. 114.
  104. Stoye, J. P.. «Coala retrovirus: A genome invasion in real time». Genome Biology 7 (11). doi:10.1186/gb-2006-7-11-241. PMID 17118218.
  105. 105,0 105,1 «Coalas added to threatened species list». ABC (30 d'abril de 2012). Consultáu'l 18 de payares de 2016.
  106. Moyal, pp. 59-61.
  107. Moyal, pp. 80-81.
  108. Moyal, p. 125.
  109. Moyal, p. 127.
  110. Evans, R. (2007). A History of Queensland. Cambridge University Press, 168. ISBN 978-0-521-87692-6.
  111. Moyal, p. 122.
  112. Moyal, pp. 157-159.
  113. Moyal, pp. 159-161.
  114. Jackson, pp. 163-164.
  115. Jackson, p. 179.
  116. Moyal, pp. 166-167.
  117. Jackson, pp. 184-187.
  118. Martin y Handasyde, pp. 104-107.
  119. Jackson, pp. 220-222.
  120. «Australia: World leader in deforestation and species extinction». Independent Australia (3 de xunu de 2015). Consultáu'l 19 de payares de 2016.
  121. 121,0 121,1 Holtcamp, W. (5 de xineru de 2007). «Will Urban Sprawl KO the Coala?». National Wildlife. Consultáu'l 19 de payares de 2016.
  122. 122,0 122,1 «Species and Climate Change: More than Just the Polar Bear» páxs. 36-37. IUCN Species Survival Commission.
  123. «A retrospective study of admission trends of coalas to a rehabilitation facility over 30 years». Journal of Wildlife Diseases 49 (1). doi:10.7589/2012-05-135. PMID 23307368.
  124. «Frequently Asked Questions». savethekoala.com. Australian Coala Foundation. Consultáu'l 19 de payares de 2016.
  125. Martin and Handsyde, p. 26.
  126. Moyal, pp. 209-211.
  127. Jackson, p. 80.
  128. «Modelling climate-change-induced shifts in the distribution of the coala». Wildlife Research 38 (2). doi:10.1071/WR10156.
  129. «Drought-driven change in wildlife distribution and numbers: A case study of coalas in south west Queensland». Wildlife Research 38 (6). doi:10.1071/WR11064. http://www.publish.csiro.au/wr/pdf/WR11064.
  130. Phillips, B. (1996). Coalas: The Little Australians We'd All Hate to Lose. Australian Government Publishing Service, 13. ISBN 978-0-644-09697-3.
  131. Moyal, p. 8.
  132. Moyal, pp. 9-10.
  133. The Sydney Gazette, 21 d'agostu de 1803, p.3
  134. Moyal, pp. 12-13.
  135. Moyal, p. 37.
  136. Moyal, p. 40.
  137. Perry, G.. «Koalo, or New Holland Sloth». Arcana, or the Museum of Natural History. https://archive.org/stream/arcanaormuseumof00perr#page/n109/mode/2up.
  138. Moyal, pp. 16-28.
  139. Moyal, pp. 33-36.
  140. Home, Y.. «An account of some peculiarities in the anatomical structure of the wombat, with observations on the female organs of generation». Philosophical Transactions of the Royal Society 98. doi:10.1098/rstl.1808.0020. https://archive.org/stream/philtrans02276790/02276790#page/n0/mode/2up.
  141. Moyal, p. 36.
  142. Moyal, pp. 87-93.
  143. Owen, R.. «Richard Owen, esq., in the chair». Proceedings of the Zoological Society of London 4 (1). doi:10.1111/j.1096-3642.1836.tb01376.x. http://biodiversitylibrary.org/page/30570836.
  144. Moyal, pp. 94-186.
  145. Moyal, pp. 46-48.
  146. Moyal, pp. 103-105.
  147. Moyal pp. 105-06.
  148. Caldwell, H.. «On the arrangement of the embryonic membranes in marsupial mammals». Quarterly Journal of Microscopical Sciences s2-24 (96). http://jcs.biologists.org/content/s2-24/96/655.full.pdf.
  149. Moyal, p. 111.
  150. «At Coala Park». The Sydney Morning Herald (NSW : 1842 - 1954) páx. 14. National Library of Australia (28 de payares de 1934). Consultáu'l 15 de payares de 2016.
  151. «Coala timeline». Discover Wildlife. BBC Wildlife Magacín. Immediate Media Company (24 de xineru de 2014). Consultáu'l 15 de payares de 2016.
  152. 152,0 152,1 Jackson, pp. 155-158.
  153. «World leaders meet a coala». I.cbc.ca. Consultáu'l 14 de payares de 2016.
  154. 154,0 154,1 Jackson, p. ix.
  155. «Coalas and Tourism: An Economic Evaluation». Discussion Paper (The Australia Institute) (13). ISSN 1322-5421. http://www.tai.org.au/sites/defualt/files/DP13_8.pdf.
  156. Moyal, p. 201.
  157. Moyal, p. 216.
  158. Martin y Handasyde, p. 3.
  159. Jackson, p. 21.
  160. Martin y Handasyde, p. 17.
  161. Jackson, p. 28.
  162. Jackson, pp. 41-43.
  163. Jackson, pp. 45-46.
  164. 164,0 164,1 Jackson, pp. 142-144.
  165. Moyal, p. 162.
  166. Jackson, p. 147.
  167. 167,0 167,1 Jackson, pp. 149-152.
  168. Moyal, p. 164.
  169. «Teddy will be missed». Boca Raton News (15 de marzu de 1976). Consultáu'l 18 de payares de 2016.
  170. «100 greatest TV spots of all time». Drew Babb & Associates. Archiváu dende l'orixinal, el 4 de marzu de 2016. Consultáu'l 18 de payares de 2016.
  171. (2015) Corporate identity and state emblems. The State of Queensland (Department of the Premier and Cabinet), 8. ISBN 0-7345-1201-5.
  172. Collier, Karen (19 d'abril de 2015). «Caramello Coala to share same fate as shrinking Freddo». Herald Sun. Consultáu'l 18 de payares de 2016.
  173. «Koara non Māchi» (xaponés). Lotte. Consultáu'l 18 de payares de 2016.
  174. «Platinum Australian Coala». Goldline.com. Consultáu'l 18 de payares de 2016.
  175. «Drop Bear - Coalas Carnívoros». Mitos, Bisarmes y Leyenda (8 d'abril de 2011). Consultáu'l 16 de payares de 2016.
  176. «Drop Bear, l'animal más peligrosu d'Australia». Sigue El mio Rastru (1 d'agostu de 2015). Consultáu'l 16 de payares de 2016.
  177. Lang, Anouk. «Troping the masculine: Australian animals, the nation, and the popular imagination». Antipodes 24 (1). ISSN 0893-5580.

Bibliografía utilizada

Enllaces esternos




license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Phascolarctos cinereus: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST

El coala (Phascolarctos cinereus) ye una especie de marsupial diprotodonto de la familia Phascolarctidae, endémica d'Australia.

Ye l'únicu representante esistente de la familia Phascolarctidae y los sos parientes vivos más cercanos son los wombats. Vive nes zones costeres de les rexones esti y sur australianes, nos estaos de Queensland, Nueva Gales del Sur, Victoria y Australia Meridional. Ye fácilmente reconocible pol so cuerpu robustu ensin cola, cabeza grande con oreyes redondes y peludas y ñariz grande en forma de cuyar. Mide ente 60 y 85 cm y pesen de 4 a 15 kg. El color de la so pelame va del gris plata al marrón chocolate. Les poblaciones septentrionales suelen ser de menor tamañu y de un color más claru que les del sur, polo que se cree que puedan ser una subespecie separada, anque esta posibilidá ta en discutiniu.

Viven en zones abiertes de montes d'ocalitos, que les sos fueyes constitúin la mayor parte de la so dieta. Por cuenta de que esta dieta apurre una cantidá escasa de nutrientes y caloríes, los coalas lleven una vida sedentaria y suelen dormir hasta 20 hores al día. Son animales asociales y solo dase un venceyu ente les madres y les sos críes dependientes. Los machos adultos comunicar con fuertes ruxíos qu'amedranen a los rivales y atraen a les femes. Los machos señalen la so presencia con secreciones d'unes glándules odoríferas allugaes nel so pechu. Como nos demás marsupiales, les sos críes nacen ensin tar desenvueltes por completu y de momentu xúbense al marsupiu de les sos madres, onde permanecen mientres los sos primeros seis o siete meses de vida; los mozos tresllechar por completu cuando tienen un añu d'edá. Tienen pocos parásitos y depredadores naturales, anque tán amenaciaos por dellos patóxenos, como les infeiciones por clamidias y el retrovirus coala, según poles quemes forestales y les seques.

Esisten pruebes de que los aboríxenes australianos yá cazaben estos animales y apaecen representaos nos sos mitos y arte rupestre dende fai milenios. El primer alcuentru rexistráu ente un européu y un coala producir en 1798 y el naturalista George Perry publicó una imaxe d'esti animal en 1810. El botánicu Robert Brown escribió la primera descripción científica detallada del coala en 1814, anque la so obra permaneció inédita mientres 180 años. L'ornitólogu y artista John Gould ilustró y describió estos animales, dando a conocer la especie al públicu británicu polo xeneral y a lo llargo del sieglu XIX otros científicos ingleses revelaron más detalles sobre la so bioloxía.

Por cuenta de el so distintivu aspeutu, ye reconocíu mundialmente como unu de los símbolos d'Australia. Ye'l emblema estatal de la fauna de Queensland. La especie ta catalogada como vulnerable na Llista Colorada de la Unión Internacional pal Caltenimientu de la Naturaleza. El gobiernu australianu tamién califica poblaciones específiques en Queensland, Nueva Gales del Sur y el Territoriu de la Capital como vulnerables na so llexislación nacional medioambiental. A principios del sieglu XX yera cazáu en grandes cantidaes polos colonu europeos sobremanera pola so piel. La so mayor amenaza actual ye la destrucción del so hábitat causada pola agricultura y l'urbanización. Como nel casu de la mayoría de les especies monteses australianes, ye illegal tener coalas como mascotes, tantu n'Australia como en cualesquier otra parte del mundu.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Koala ( Azerbaijani )

provided by wikipedia AZ

Koala (lat. Phascolarctos cinereus) — kisəli ayılar fəsiləsinin kisəli ayı cinsinə aid heyvan növü. Koalalar əsasən Avstraliyanın Adaliyade meşəliklərindən Keyp Yorka yarımadasının cənub hissəsinə qədər yerləşən ərazidə yaşayırlar. XX əsrdən etibarən Avstraliyada yaşayan koalaların kütləvi ovlanması nəticəsində sayları ciddi şəkildə azalmışdır.

Adlandırılması

Koala sözü dharuk dilindən olan "gula" sözündən törəmişdir. Avstraliyada yaşayan aborigen xalqların dilində bu söz müxtəlif şəkildə ifadə olunmuşdur:

  • Kanberra bölgəsində Ngunnavalda "gula" formasında adlandırılmışdır.
  • Yeni Cənubi Uelsdə "kullavines" formasında adlandırılmışdır.
  • Mürrey bölgəsində yaşayan yerli aborigenlər tərəfindən "karbors" formasında adlandırılmışdır.
  • Koalanın adlandırılmasında istifadə olunan digər adlar: "banqaroos", "koolevongs", "narnagoons" və "kolos".

Xüsusiyyətləri

 src=
Koalalar günün böyük bir qismini yatmaqla keçirdilər.

Koalalar nadir hallarda su içir. Əsasən evkalipt yarpaqları yeməklə qidalanan koalalar suya olan təlabatlarını da bu yarpaqlar vasitəsi ilə ödəyirlər. Quraqlıq dövründə evkalipt yarpaqlarında su ehtiyatı olmur. Belə olan halda onlar çay kənarlarına gələrək su içirlər.

Evkalipt ağacı koalalar üçün həm ideal qorunma məkanı, həm də qida və dərman mənbəyidir. Evkalipt yarpaqları bir sıra tibbi təsirə malikdir. Bu yarpaqlar efir yağı ilə zəngindir. Bu yağın kimyəvi tərkibi bir çox heyvan üçün öldürücü, yəni zəhərlidir. Koalanın qaraciyəri bu maddənin zəhərini zərərsizləşdirən xüsusi sistemə malikdir. Bu səbəbdən, koalalar digər canlılardan fərqli olaraq bu zərərli bitkini rahatlıqla qida kimi istifadə edirlər.

Koala evkalipt budaqlarında hərəkət edərkən, bu yarpaqların yağları heyvanın bədəninə də sürtülür. Bədənə sürtülən yağın bir hissəsi havaya sovrulur, digər hissəsi isə bədəndə qalır. Bu isə heyvanın bədənindəki parazitlərin yerə tökülməsini təmin edir.

Koala və evkalipt ağacları arasındakı uyğunlaşma bununla məhdudlaşmır. Koala bədən temperaturunun təmin edilməsini də evkalipt yarpaqları sayəsində edir. Evkalipt yarpaqlarının kimyəvi tərkibi müxtəlifdir. Hətta bir evkalipt ağacında iki fərqli yarpaq tipi ola bilər. Koala tibbi təhsil almışcasına ağacdakı yüzlərlə yarpağın içindən özünə lazım olanları seçir. Məsələn, bədən temperaturu aşağıdırsa, yəni üşüyürsə, o zaman fellandren tərkibli yarpaqları yeyərək qızınır. Bunun əksinə, temperaturu varsa, sineol tərkibli yarpaqları tapdalayaraq bədəninin sərinləməsini təmin edir. Bununla yanaşı, evkalipt yarpaqlarında olan başqa yağlar da heyvanın qan təzyiqini aşağı salır və əzələlərin gərginliyinin aradan qalxmasına səbəb olur.

Koalaların bədən quruluşu yaşadığı mühütə tam uyğunlaşmışdır. Belə ki, qol və pəncələrinin geniş olması onlara istənilən hündür ağaca rahat şəkildə dırmanmağa imkan verir.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visit source
partner site
wikipedia AZ

Koala: Brief Summary ( Azerbaijani )

provided by wikipedia AZ

Koala (lat. Phascolarctos cinereus) — kisəli ayılar fəsiləsinin kisəli ayı cinsinə aid heyvan növü. Koalalar əsasən Avstraliyanın Adaliyade meşəliklərindən Keyp Yorka yarımadasının cənub hissəsinə qədər yerləşən ərazidə yaşayırlar. XX əsrdən etibarən Avstraliyada yaşayan koalaların kütləvi ovlanması nəticəsində sayları ciddi şəkildə azalmışdır.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visit source
partner site
wikipedia AZ

Koala ( Breton )

provided by wikipedia BR


Ar c'hoala (Phascolarctos cinereus) zo ur bronneg godellek a vev en Aostralia. Ar spesad bev nemetañ eo er c'herentiad Phascolarctidae.

Doareoù pennañ

War-dro 70-80 cm eo ar c'hoala, gant ur pouez etre 5 ha 15 kg.

Bevañ a ra er c'hoadegoù eukaliptuz. En em vagañ a ra diwar delioù ar gwez-se (war-dro 500g bemnoz), asambles gant douar, grouan ha rusk evit aesaat e goazhadur. Estreget ar chas n'en deus tamm preizher ebet.

Ul lodenn vras eus a amzer a dremen o kouskediñ war ur brank. Daoust d'e feson dous e c'hell ar c'hoala dantañ ha skilfañ.

35 devezh eo an dougen. Goude-se ec'h a ar c'holen nemetañ e godell e vamm ma chomo 6 miz enni.


Annez

 src=
Tiriad ar c'hoala (e ruz)
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia BR

Koala: Brief Summary ( Breton )

provided by wikipedia BR


Ar c'hoala (Phascolarctos cinereus) zo ur bronneg godellek a vev en Aostralia. Ar spesad bev nemetañ eo er c'herentiad Phascolarctidae.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia BR

Coala ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

El coala (Phascolarctos cinereus) és un mamífer marsupial que habita els arbres d'Austràlia.

Descripció

El coala mesura entre 61 i 85 cm i pesa entre 4 i 14 kg. La mida del cos i les proporcions d'un animal adult depenen de l'edat, el gènere, l'alimentació i la regió. Els coales que habiten en climes menys càlids són generalment més grans i tenen el pelatge més fosc i espès, però hi ha excepcions. El pes mitjà d'aquests animals és de 12 kg per als mascles i 8 kg per a les femelles, si bé a la fèrtil Victòria (Austràlia), un mascle adult pot pesar fins i tot 14 kg i una femella fins a 11 kg. Els coales de la seca Queensland són generalment més petits, amb un pes mitjà dels mascles de 8 kg i de les femelles de 6 kg. Els mascles adults poden ser fins i tot un 50% més grans que les femelles adultes i, a més de tenir la curvatura del nas més pronunciat, la forma del cap és una mica diferent.

Els seus trets més distintius són un nas fosc que sobressurt i unes orelles grans, cosa que fa deduir que l'olfacte i l'oïda juguen papers importants en la seva vida. El coala té un cap gran en proporció al cos i la seva massa cerebral és relativament petita.

Tenen un pelatge suau, entre marró i gris platejat. El pelatge dels coales que viuen en llibertat és més adobat que el dels que viuen en captivitat.

Les extremitats anteriors tenen unes urpes esmolades. Cada mà té cinc dits, dos d'ells oposats als altres tres, a semblança del polze humà. Això els permet aferrar-se als arbres amb més facilitat. Les extremitats posteriors no tenen urpa al dit major; el segon i tercer dit estan fusionats per formar un garfi amb el que poden extirpar-se les paparres, una molèstia freqüent.

Els mascles es diferencien de les femelles per la bossa testicular, així com per la glàndula que tenen al pit, que desprèn olor. Les femelles, al seu torn, s'identifiquen per la bossa o marsupi. A més, normalment tenen faccions més suaus i una estatura menor. El marsupi és com el del uombat (un altre marsupial australià): al contrari que en els cangurs, l'obertura es troba a la part inferior.

Sentits

Com a animals nocturns que són, tenen bones facultats auditives. La seva vista és, tanmateix, més aviat mediocre. El gran nas dels coales és excepcionalment sensible. Els dóna informació sobre tot el que concerneix a la supervivència, el seu territori i l'aparellament

Hàbitat

Les poblacions de coales només poden estendre's si es troben en l'hàbitat adequat. Aquest inclouria els arbres preferits pels coales (principalment eucaliptus, però també d'altres) que han de créixer associats en certa manera sobre un terra adequat, a més de suficients precipitacions. A més, als coales els cal la proximitat d'altres coales.

Un hàbitat amb espai limitat té, òbviament, una capacitat limitada. Si una zona es redueix, queda trossejada o es destrueix en la seva totalitat, disminueix el nombre de coales que hi viuen. La capacitat d'un hàbitat depèn de la consistència dels arbres, la densitat de l'arbratge, les pluges, el clima, el terreny, les formes del paisatge i la superfície total.

Mode de vida

Els coales viuen als arbres i realitzen la majoria de les seves activitats de nit. No es troben còmodes a terra, on caminen de quatre grapes. Per estalviar energia, dormen fins vint hores al dia, més que els peresosos, que dormen unes 18 hores diàries.

Amenaces

Els seus depredadors naturals són els dingos, les òlibes, les àguiles, els varànids, els voltors i les serps pitó. Les èpoques de sequera i sobretot els incendis també els poden resultar perillosos. L'acció de l'home ha provocat l'aparició de nous perills, com cotxes, gossos vagabunds, insecticides i piscines. A més, actualment tenen un major risc de contraure gangrena. Les carreteres que travessen territoris de coales són barreres inexpugnables: el coala no pot passar a l'altre costat. L'hàbitat també es redueix a causa de la tala d'arbres, l'extracció d'aigua i la construcció de tanques.

Alimentació

Els coales s'alimenten gairebé exclusivament de fulles i escorça, així com dels fruits de l'eucaliptus. A tot Austràlia només aprofiten poc més de 70 de les quasi 500 espècies d'eucaliptus conegudes, fins i tot en alguns llocs només cinc o set espècies. Dins d'una zona delimitada normalment no s'aprofiten més de dues o tres espècies d'eucaliptus com a font d'aliment. Molts altres arbres, inclosos els que no són eucaliptus, són usats per a altres finalitats (per exemple, descansar o dormir) i ocasionalment com a fonts d'alimentació.

Un coala adult necessita entre 200 i 400 grams de fulles al dia. Són molt exigents a l'hora d'escollir els aliments: primer estiren un braç i agafen amb molta cura algunes de les fulles elegides; després les ensumen amb compte abans de donar-les una bocada; i finalment, les masteguen fins a convertir-les en una pasta i se les empassen. Els coales beuen poc sovint; hi ha un mite molt estès segons el qual coala significa 'no beu' en una llengua aborigen, però és fals. Sadollen la set fonamentalment a través de l'abundant aigua dels fulls d'eucaliptus. També obtenen aigua de la rosada i de la pluja. No obstant això, a les estacions seques i malgrat els riscs que corren, van fins a les zones d'abeuratge.

Les dents del coala estan adaptades per menjar fulles d'eucaliptus: recullen les fulles amb els incisius superiors i inferiors, i el buit entre els incisius i els queixals els permet moure-les d'un costat a l'altre amb la llengua sense mossegar-se. Els queixals tenen una forma especial que també trosseja el menjar, en lloc de sols triturar-lo. D'aquesta manera, les dents extreuen la humitat de les fulles i en destrueixen la fibra, de manera que faciliten la digestió.

L'eucaliptus els aporta sucres, midó, greixos i proteïnes. En un procés digestiu relativament llarg, s'extreuen l'aigua i els aliments aprofitables. Com que els seus aliments són difícils de digerir, poc energètics i fins i tot tòxics, els coales tenen un apèndix molt llarg (fins a 2,5 metres). Aquí els bacteris ajuden a digerir les fibres i permeten que es doni una espècie de fermentació. A més, el seu lent metabolisme fa que s'emmagatzemi l'eucaliptus durant bastant temps, en el qual es perd la majoria de l'energia. Així, els porta a un baix consum d'energia, que és inferior al de la resta dels animals herbívors.

Vida als arbres

Els coales passen la major part del temps als eucaliptus. Aquests animals corpulents i musculosos són uns grans grimpadors gràcies al seu cos petit i rodanxó, unes extremitats relativament llargues, amb mans, peus i grapes adaptades a la necessitat d'agafar-se i balancejar-se en les branques. Instintivament, els coales intenten protegir-se del perill enfilant-se a les branques dels arbres. A les zones urbanitzades, s'enfilen per parets, tanques, fanals i rètols dels carrers.

Per pujar a un arbre, salten des del terra, s'agafen a l'escorça amb les urpes i s'enfilen. Pugen i baixen dels arbres sempre amb el cap cap a dalt. Normalment, descendeixen lentament, ja que només utilitzen una pota. Generalment, sols baixen d'un arbre per arribar a un altre: a terra els sotja la majoria dels perills. Quan caminen, avancen primer la mà dreta, després el peu esquerre, la mà esquerra i finalment el peu dret. Quan corren, mouen peus i mans alhora.

Alguns coales romanen més temps a terra que d'altres. Aquest comportament depèn de la mida del territori i de la distància entre els arbres. Sovint, a les proximitats de les zones urbanitzades han de recórrer més distància per terra que en entorns més tranquils.

En els arbres segurs i còmodes, els coales es mostren tranquils. La seva actitud depèn de la condició de les forquilles de les branques, de les condicions meteorològiques i de l'hora del dia. Com que el temps canvia constantment durant el dia en un bosc australià, els coales poden buscar llocs diferents: al sol, a l'ombra, en una zona de vent fred o en llocs arrecerats del vent o de la pluja.

Els coales poden estar còmodes sobre una branca durant una hora. Mentre dormen, se subjecten a les forquilles per no caure. El pelatge de les natges, que és especialment espès, els fa de coixí i permet recolzar-se a les branques més dures. En els dies freds, humits i ventosos, els coales s'enrotllen com una bola per ocupar menys espai i desprendre la menor calor possible. Quan plou, l'aigua llisca pel llom dels coales com succeeix amb els ànecs. En els dies calorosos i secs, els coales no pateixen, ja que el pelatge del pit, que és clar i llarg, absorbeix la calor.

Comportament social

 src=
Coala en el santuari de Healsville (Austràlia)

Les poblacions de coales tenen un sistema de comunicació i organització complex, que els garanteix la cohesió social. Malgrat que són solitaris (excepte en la fase d'aparellament), s'organitzen en poblacions estables amb una jerarquia social que influeix en el repartiment del territori i en la conducta. Si l'ordre es desestabilitza, influeix en el grup.

Territori

Cada coala estableix el seu propi territori, la mida del qual depèn de diversos factors: sexe, edat, posició social i qualitat i resistència del terreny. En una població socialment estable, les dimensions del territori individual garanteixen suficients arbres adequats per proveir el coala d'aliments i protecció. Els coales poden romandre al seu territori durant tota la vida, excepte en els casos de catàstrofes i alteracions de l'hàbitat. Canvien sovint d'arbres dins del seu territori per menjar, buscar refugi o mantenir el contacte social. A més, deixen marques d'olor per delimitar el seu terreny.

En una població estable, els territoris dels veïns s'encavalquen. Els mascles prefereixen territoris limítrofs amb territoris de femelles. Si s'encavalquen territoris de mascles, eviten el contacte. El territori d'una femella pot limitar amb qualsevol del dos sexes. Els coales joves abans d'emigrar consideren el territori de la seva mare com a propi. Generalment, els territoris dels mascles són més grans que els de les femelles.

Alguns arbres, sovint marcats amb excrements, serveixen de lloc de trobada, raó per la qual juguen un paper decisiu en l'estabilitat de la població. Mentre els coales mascles marquen el seu territori amb l'olor de les seves glàndules mamàries, les coales femelles usen l'olor de la seva orina.

Si un coala mor, el seu territori passa a ser d'un congènere. Per això, les fronteres continuen sent pràcticament les mateixes. Abans d'establir un territori fix, els coales joves solen recórrer la perifèria d'una colònia durant un mes. D'aquesta manera, prenen possessió de nombrosos territoris abandonats. Als boscos tenen lloc les lluites pel territori, especialment durant el període d'aparellament.

Emigració i expansió

Durant algun moment, els coales joves se'ls força a abandonar el territori de les seves mares: altrament hi competirien per a obtenir aliments i altres recursos. Normalment, això succeeix cap als 18 mesos. Com que no totes les femelles es reprodueixen cada any, alguns animals joves es poden quedar amb la mare dos o tres anys. Els coales que emigren busquen un hàbitat desocupat, a prop d'altres coales, normalment a la perifèria d'una zona de població establerta.

De vegades, els coales que busquen territoris estan obligats a recórrer grans distàncies per trobar-ne un d'apropiat. Aquestes emigracions proporcionen l'intercanvi genètic entre els grups d'aparellament limítrofs i, per tant, garanteixen la diversitat genètica de les poblacions.

Avui dia, a causa de la intervenció humana, es dificulta l'emigració i expansió dels coales a molts dels territoris. Els hàbitats disponibles són limitats i fragmentats, motiu pel qual els coales joves no poden trobar territoris adequats. Així, o bé viuen en males condicions, o han de continuar buscant un altre territori. Això pot comportar l'exhauriment dels aliments, la mort dels arbres i la decadència de la població.

Comunicació

Els coales compten amb una àmplia varietat de sons que els permeten comunicar-se a grans distàncies. Tant les femelles com els mascles criden quan tenen por. Emeten un soroll fort, com el d'un bebè quan vol menjar, que es produeix en situacions d'estrès i normalment sol anar acompanyat de tremolors. Els mascles produeixen una espècie de ronc tant per manifestar la seva presència com per demostrar la seva posició social. Sovint sona com un soroll llunyà, semblant a l'arrencada d'una moto o el gruny d'un porc. S'estalvien la despesa energètica que emprarien en una lluita mitjançant l'ús dels sons per establir la seva posició dominant. Durant el període d'aparellament criden molt perquè els altres animals percebin la posició del que crida.

Les femelles no udolen tant com els mascles. Tanmateix, els seus crits serveixen tant com avís d'agressió o com a part del seu comportament sexual. Poden ser dolços quan intercanvien uns suaus xiscles amb les seves cries; però també, amenaçadores quan grunyen expressant el seu enuig o el seu malestar. De vegades se'ls pot sentir emetre un so semblant al cantussol o al murmuri d'una persona.

Malalties

Els coales tenen un sistema immunitari molt feble, que els fa propensos a tota mena de problemes, com malalties respiratòries, digestives i urogenitals, úlcera d'estómac, càncer, deshidratació i atròfia muscular. Així mateix, tenen una gran tendència a patir d'estrès que, sumada a la seva gran activitat durant l'època d'aparellament, provoca que siguin més vulnerables a les malalties en aquell període. A més, solen patir infeccions de clamídia. Quan plou, als coales malalts se'ls queda el pelatge humit. A més, són molt susceptibles a les paparres. Per si no n'hi hagués prou, els coales més vells poden arribar a morir de gana pel desgast de les seves dents, ja que no són capaços de continuar mastegant els fulls.

Època de reproducció

Els coales assoleixen la maduresa sexual als dos anys. Tanmateix, els aparellaments es comencen a donar normalment entre un o dos anys després. En general, les femelles s'aparellen abans que els mascles, ja que els mascles dominants grans mantenen allunyats els més joves. No és clar si són els mascles els que van a la recerca de les femelles o si ocorre al contrari. Possiblement això depèn de l'estatus de l'animal en la jerarquia social. Els mascles dominants han de mantenir la seva posició davant altres mascles i controlar les seves femelles. No obstant això, també es dóna el cas de femelles en zel que van a la recerca d'un mascle dominant.

Aparellament i fecundació

L'època d'aparellament del coala dura aproximadament des de setembre fins a març (l'estiu austral), encara que hi ha diferències regionals. En aquesta època, les femelles poden acoblar-se en repetides ocasions. Les cries d'un any que encara són lactants no s'acoblen. Tanmateix, de vegades aquestes cries es troben entre un mascle a la recerca d'una femella i la seva mare, i si ja han crescut són expulsades del territori de la seva mare i han de buscar un altre lloc per viure.

En aquesta època els coales són molt més actius. Amb freqüència, els mascles són molt agressius durant l'època d'aparellament i solen fer-se mal amb les seves grapes afilades. Els mascles dominants s'acoblen amb totes les femelles que tinguin al seu abast i defensen la seva posició com sigui possible, encara que els altres mascles també busquen la seva oportunitat.

Gestació, naixement i cria

La gestació dura 35 dies. En néixer, la cria s'arrossega sola des de la cloaca fins al marsupi on s'aferra a un dels dos mugrons de la mare. Neix cega i sense pèl, pesa menys d'un gram i mesura uns 2 centímetres. Al marsupi hi ha un múscul que evita que la cria caigui. Normalment neix una cria a l'any, a l'estiu, i passa entre sis i set mesos dins del marsupi, mamant i creixent.

Al voltant de les 22 setmanes de vida, obre els ulls i comença a mirar tot el que ocorre fora del marsupi. Entre les 22 i les 30 setmanes comença a prendre, a més de la llet, una espècie de pasta provinent de l'anus de la mare. Això proporciona la flora intestinal necessària per a fer el decisiu canvi de la llet a les fulles d'eucaliptus, que s'aniran convertint a poc a poc en l'alimentació principal de la cria fins que, més gran, abandoni el marsupi i comenci a menjar ajaguda a la panxa de la mare.

En tot aquest temps aprèn a agafar les fulles amb les mans i a ensumar-les amb compte abans de menjar-se-les. Tanmateix, continuarà alimentant-se amb llet materna fins que tingui un any. A causa de la seva gran mida, la cria ha de treure la mama per l'obertura del marsupi. Quan comença a alimentar-se amb fulles, la cria es desenvolupa a major velocitat i el seu cos es fa més rodanxó. A partir de llavors, la mare comença a portar la cria a l'esquena, encara que aquesta continua buscant protecció a la borsa. Quan es fa major, realitza les seves primeres excursions al voltant de la seva mare.

Entorn dels 12 mesos, la cria ja és prou capaç de valer-se per si mateixa, per la qual cosa la seva mare pot tornar a quedar-se prenyada. Si torna a parir, la mare deixa d'alletar i carregar la cria, encara que admet que romangui a prop, fins que comenci les seves primeres excursions. Normalment, la mare foragita la cria a partir dels 18 mesos. No obstant això, si la mare no torna a quedar prenyada, la cria pot seguir sota la protecció materna fins als tres anys. Una vegada que la mare la foragiti, aquesta ha de marxar.

Les femelles que viuen en estat salvatge solen arribar als 15 anys. Els mascles, tanmateix, viuen una mitjana de 10, ja que sovint es danyen en les seves baralles i normalment han de desplaçar-se per viure en zones en pitjors condicions. En general, els coales que viuen en llibertat tenen menor esperança de vida que els que coales en captivitat (les femelles captives assoleixen els 19 anys). Especialment curta és la vida dels coales que habiten en àrees suburbanes o prop d'una autopista. Aquí l'esperança de vida d'un mascle es redueix fins i tot a dos o tres anys.

Evolució dels coales

Els coales són marsupials que pertanyen, dins de l'ordre dels Diprodontia, al subordre dels Vombatoidea, que també inclou els wombats. Els coales són, avui en dia, els únics representants que queden de la família dels Phascolarctidae.

Els primers fòssils de la família dels coales daten d'uns 25 milions d'anys. No obstant això, se n'han trobat molt pocs i, majoritàriament, consisteixen sols en dents i ossos. Es creu que els representants dels tres gèneres (Perikoala, Madakoala, Litokoala) també vivien en arbres i menjaven fulles i el seu aspecte no era gaire diferent del dels coales actuals (Phascolarctos cinereus).

Un motiu pel qual s'han descobert tan pocs fòssils seria que els primers coales eren molt escassos. Probablement es devien alimentar de les fulles dels arbres predecessors de l'eucaliptus actual, que devien ser molt dispersos als boscos australians d'aquells temps. Després es produí una glaciació i una aproximació molt lenta del continent a l'equador, que va provocar que la terra s'assequés. A partir de llavors, l'eucaliptus s'estengué i es va anar convertint en l'arbre principal dels boscos d'Austràlia. A partir de llavors els coales es van poder desenvolupar millor. Es creu que el coala i l'eucaliptus han evolucionat junts durant milions d'anys i que, fins que els aborígens van començar a caçar-lo, aquests animals s'havien estès molt més que els seus antecessors.

Els coales i els homes

Al llarg de la història, la relació dels homes amb els coales ha estat subjecta a grans oscil·lacions. Els indígenes australians no consideraven el coala ni més ni menys "important" que els altres animals del seu entorn; tanmateix, els primers colons europeus del continent el veien com una curiositat i aviat van començar a caçar-los pel seu pelatge. Avui dia són un símbol australià reconegut arreu del món.

Aborígens

Els aborígens caçaven coales per la seva carn i pel seu pelatge. Existia una llegenda transmesa oralment sobre el coala en la qual s'explicaven les seves peculiaritats físiques. Era un símbol totèmic usat freqüentment i qui el tenia com a tòtem no podia matar-lo. El coala fou considerat part de la creació del Temps dels Sons.

La paraula coala prové d'una de les moltes llengües aborígens i se sol traduir (erròniament) no beu. Altres noms que els aborígens usaven per designar aquests animals són: kalvain, kulevon, kolo, kola, kuhla, kaola, burabí i goribun.

Després de l'arribada dels europeus

 src=
Un altre coala

Els colons europeus consideraven els coales una raresa del continent australià. Des de 1978 el medi ambient d'Austràlia fou explotat i destrossat.[cal citació] Poc després de la seva arribada i després d'esbrinar com els aborígens caçaven coales, els europeus van matar més de cent mil d'aquests animals. La pell de coala es va convertir en un dels articles més sol·licitats al mercat mundial.

El 1919 el govern d'Austràlia va declarar oberta la temporada de cacera de coales (i cangurs arborícoles) per un període de sis mesos, en el qual es van sacrificar més d'un milió de coales. Aquesta matança va produir tanmateix protestes públiques, gràcies a les quals es va crear una veda que protegia els coales. No obstant això, continuaven sent perseguits il·legalment durant tot l'any. El 1924 els coales s'havien extingit a Austràlia Meridional; la xifra havia disminuït dràsticament a Nova Gal·les del Sud i a Victòria s'havia reduït la població de coales a 500 exemplars. Per això el negoci de les pells es va traslladar cap a Queensland.

L'agost de 1927 el govern, amb l'esperança de captar vots, va permetre que la cacera dels coales es reobrís. En tan sols 31 dies, van morir aproximadament 800.000 coales a les mans de caçadors, la qual cosa portà a un gran aixecament popular. Per aquesta època es va destruir el 80% dels seus antics hàbitats. A final de la dècada dels anys 1930 es va crear una disposició que aplanava el camí per protegir els coales i fou declarat espècie protegida a tota Austràlia el 1937.

Importància actual

Avui dia el coala és un animal que crida molt l'atenció del públic. És, al costat del cangur, símbol d'Austràlia. A causa de la seva bellesa poc comuna s'ha fet molt popular a tot el món. Les seves orelles suaus i el seu gran nas li confereixen, junt amb el seu caràcter amigable, una gran semblança amb els ossets de peluix.

En temps dels aborígens australians, el coala només era considerat com a portador de pell; tanmateix, a començaments del segle XX, amb l'arribada del nacionalisme, fou considerat símbol australià. En pocs anys aparegueren diversos dibuixos de coales com Blinky Bill i Bunyip Bluegum. Era descrit com un personatge comunicatiu i molt divertit. Els personatges com Blinky Bill solien mostrar les debilitats i les contradiccions de l'ésser humà. El coala des de llavors va passar a representar la personificació del caràcter dels australians. Molts dels dibuixos i caricatures de coales servien per descriure totes les característiques generals com l'orgull nacional, la maternitat, el valor i la humilitat. Això arriba fins als nostres dies.

Amenaces actuals

Antigament la pell suau i duradora dels coales era molt popular, per això la població es va reduir considerablement. Tot i que ara estan protegits, gairebé 4.000 coales que viuen en zones urbanes moren cada any a mans dels humans. Així, tres de cada quatre animals que moren en accidents són coales (un 75 per cent).

L'evacuació dels coales cap a l'Illa Cangur ha portat a un augment tan intens de la població de l'illa que ara l'arbre d'eucaliptus i una gran llista d'altres animals hi estan amenaçats. Això succeeix pels seus hàbits alimentaris: els coales es mouen molt poc i s'alimenten directament de les branques sobre les quals seuen. Un programa de trasllat de la població va fracassar en no tenir en compte les necessitats dels coales i per tant es va tornar a la situació anterior.

Des d'aquell moment les poblacions de coales no poden sustentar-se per si mateixes. Cada població s'ha adaptat als seus hàbitats i cada districte és únic. Les zones previstes han de ser apropiades i prou grans per a les poblacions de coales. Tanmateix, això no es va observar durant les proves de trasllat de la població de coales. Un altre problema addicional és que gairebé el 80% dels coales viuen en terrenys particulars. Una de les causes principals del descens dels hàbitats pels coales és la desaparició dels boscos. Segons càlculs de l'Associació Australiana del Coala, si no es prenen mesures eficaces de protecció, els coales podrien extingir-se abans de l'any 2080.

Conducta en captiveri

El 1920, el Koala Park de Sydney, fou el primer lloc on es van mantenir coales en captiveri per exhibir-los al públic. Des de llavors no han deixat de mostrar-los en gàbies.

En contrast amb el que passava a Austràlia, als parcs zoològics europeus no es van exhibir gaire coales degut, principalment, a la dificultat de trobar l'eucaliptus suficient i que a més, fos adequat per alimentar els animals.

Als tancats, els coales poden mostrar un comportament violent, ja que, a causa de les condicions d'estretor i calor no es troben còmodes. Els coales capturats poden considerar-se animals domèstics: per exemple, udolen si el guardià els porta fulles noves. No obstant això també demostren certs comportaments socials característics dels animals salvatges, com ara els comportaments territorials i la jerarquia dels mascles.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Coala: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

El coala (Phascolarctos cinereus) és un mamífer marsupial que habita els arbres d'Austràlia.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Coala ( Welsh )

provided by wikipedia CY

Mae'r coala yn anifail marswpial sy'n byw yng nghoedwigoedd Awstralia.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Awduron a golygyddion Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CY

Koala medvídkovitý ( Czech )

provided by wikipedia CZ
Tento článek je o vačnatci. O kolovém nápoji pojednává článek Koala (nápoj).

Koala medvídkovitý (Phascolarctos cinereus, Goldfuss, 1817), známý také pod nesprávným názvem jako medvídek koala, je jedno z nejznámějších australských zvířat. Přestože vzhledem opravdu připomíná medvěda, je to ve skutečnosti vačnatec, podobně jako třeba klokan nebo vakoveverka létavá. Je jediným žijícím zástupcem čeledi koalovitých.

Jméno

Výraz koala pochází ze slova gula, které se vyskytuje v jazyce dharuk (téměř vymizelý jazyk domorodých obyvatel Austrálie žijících v oblasti Sydney). Přestože se samohláska /u/ původně v angličtině psala jako „oo“ (ve slovech jako coola a koolah), změnila se na „oa“, možná kvůli chybě. Nesprávně se občas uvádí, že slovo koala znamená „nepije“.

Systematické jméno rodu, ke kterému koala náleží, Phascolarctos, je odvozeno z řeckého phascolos „vak“ a arktos „medvěd“. Druhové jméno, cinereus, je latinského původu a znamená „popelavý“.

Přestože se nejedná o medvěda, anglicky mluvící osadníci na konci 18. století toto zvíře pojmenovali medvídek/medvěd koala díky jeho vnější podobnosti s medvědy. Pojmenování medvídek koala se mimo Austrálii stále používá, přestože je taxonomicky nesprávné a odborníci veřejnost odrazují od jeho používání. Další pojmenování tohoto druhu založená na podobnosti s medvědy jsou například opičí medvídek, domorodý medvídek a stromový medvídek.

Rozšíření

Koalové se vyskytují v pobřežních oblastech východní a jižní Austrálie, od Adelaide až k jižní části poloostrova Cape York. V oblastech s dostatečnou vlhkostí, která je podmínkou růstu vhodných lesů, jsou populace koalů také výrazně rozšířeny do vnitrozemí. Na začátku 20. století byli koalové v Jižní Austrálii prakticky vyhubeni, nicméně dnes jsou vymizelé populace nahrazeny jedinci pocházejícími z Victorie. Koalové se nevyskytují v Tasmánii a Západní Austrálii.

Původ

Původ tohoto druhu není zcela objasněn; nejpravděpodobněji se však vyvinul ze suchozemských zvířat podobných vombatům. Zkameněliny koalů jsou poměrně vzácné, ale několik jich bylo objeveno v severní Austrálii. Pocházejí z doby před 20 miliony lety, kdy byla severní polovina Austrálie porostlá deštnými pralesy. K potravní specializaci koalů na blahovičníky došlo až po ochlazení klimatu, kdy byly deštné pralesy vystřídány blahovičníkovými lesy. Fosilní nálezy z doby před 50 000 lety také naznačují, že v této době byly jižní oblasti Austrálie obývány obřími koaly. Koala hraje z ekologického hlediska stejnou roli jako jihoamerický lenochod.

Popis

  • Hmotnost: 5–12 kg
  • Délka těla: 70–90 cm
  • Délka ocasu: 6 cm

Koalové jsou zavalitá zvířata, mají delší uši a končetiny. Jejich srst je hustá a měkká, v odstínech od popelavě šedé k hnědavé. Na břichu a ušních boltcích jsou bílé dlouhé chlupy.

Koala se vzhledem velice podobá vombatovi (nejbližší nevyhynulý příbuzný), ale má hustší srst, několikanásobně větší uši a delší končetiny. Hmotnost se pohybuje mezi 12 kg u mohutného samce z jihu Austrálie a 5 kg u drobné samice ze severu. Při šplhání ve stromech mu pomáhají velké, ostré drápy. Na každé končetině najdeme pět prstů, přičemž na předních končetinách jsou dva palce stojící proti ostatním třem prstům, které umožňují lepší uchopení větve. Na zadní končetině je protistojný palec pouze jeden. Koala je jeden z mála savců (kromě primátů), který má otisky prstů. Ty jsou podobné lidským otiskům prstů – jejich odlišení může být docela obtížné i při použití elektronového mikroskopu.

Zuby koaly jsou přizpůsobeny býložravému způsobu obživy a jsou podobné zubům dalších druhů z řádu dvojitozubců (např. vombat). Ostrý pár řezáků určených k uštipování listů je oddělen od stoliček širokou mezerou.

Samec koaly má, stejně jako velké množství vačnatců, rozeklaný penis. Samice má dvě oddělené dělohy, každou s vlastní boční pochvou, což je společný znak všech vačnatců. Mozek předchůdců dnešních koal vyplňoval celou dutinu lebeční, ale postupně se drasticky zmenšil na dnešní velikost – jednu z nejmenších u vačnatců. Tuto degeneraci vědci připisují přechodu na energeticky chudou potravu. Dutina lebeční je ze zhruba 40 % naplněna mozkomíšním mokem, takže dvě mozkové hemisféry vypadají jako „dvě scvrklé půlky vlašského ořechu na vrcholu mozkového kmenu, které se nedotýkají ani jedna druhé, ani lebečních kostí. Jedná se o jediné zvíře na zemi s takto zvláštně zmenšeným mozkem“.

Koala je obecně tiché zvíře, ačkoli samci v období páření vydávají velmi hlasité volání, které je slyšet až do kilometrové vzdálenosti. Samicím toto volání umožňuje odhadnout, zda bude samec vhodný k páření – obecně dávají přednost větším samcům. Pokud se koala ocitne ve stresující situaci, může vydávat hlasitý nářek, o kterém se říká, že je podobný pláči lidského dítěte. Existuje jen málo spolehlivých informací o délce života koaly, ale v zajetí se dožívají až 18 let.

TAV

Přestože byly popsány celkem tři poddruhy, každý z nich je pouze projevem morfologického klinu – v souladu s Bergmannovým pravidlem jsou jedinci žijící v chladnějším klimatu větší – a nejsou tudíž obecně platné. Pro rozlišování jednotlivých variet se spíše používá označení typ nebo ráz.

Pro koaly žijící na území státu Victorie (dříve známé pod jménem P. cinereus victor) je typická delší, hustší srst tmavší barvy, často s čokoládově hnědými odstíny na hřbetě a končetinách. Také rozdíl mezi zbarvením hřbetní a břišní krajiny je výraznější – břicho je nápadně světleji zbarvené. Srst v uších je nadýchaná, bílé barvy.

Jedinci vyskytující se na území státu Queensland (dříve klasifikovaní jako P. cinereus adustus), tj. v sub-tropickém a tropickém pásmu, se vyznačují řidší a kratší srstí špinavě šedé barvy, a hlavně malou tělesnou hmotností – průměrně 6,5 kg u samců a lehce nad 5 kg u samic. Hmotnost jedinců žijících ve Victorii (dříve P. cinereus victor ) a Novém Jižním Walesu (dříve P. cinereus cinereus) se pohybuje kolem 12 kg u samců a 8,5 kg u samic.

Ačkoli se nejedná o poddruh, existuje i čtvrtý ráz, „zlatý koala“, pro který je typické jemný zlatavý nádech srsti způsobený absencí pigmentu melaninu – ta vyvolává u většiny ostatních savců albinismus. Rozdíl mezi jednotlivými rázy je plynulý a jsou známy značné rozdíly např. ve zbarvení i mezi jednotlivými jedinci v rámci jedné oblasti. Ojediněle se mohou vyskytnout jedinci s bílou srstí, která je způsobena přítomností recesivního genu.

Koalové jsou přímí příbuzní s prvními vačnatci.

Životní cyklus

Samice dosahují dospělosti mezi druhým a třetím rokem života, samci mezi třetím a čtvrtým. Páření obvykle probíhá od prosince do března, kdy je na jižní polokouli léto. Zdravá samice může mít jedno mládě ročně a to přibližně po dobu dvanácti let. Březost trvá 35 dní. Dvojčata jsou velice vzácná – první koalí dvojčata na světě se narodila v dubnu 1999 na Queenslandské univerzitě.

Mládě koaly, kterému se říká „joey“ [džouí], je holé, slepé, bez uší a v době porodu měří pouze 2 cm. Po porodu vyšplhá do vaku na matčině břiše, kde se přisaje na jednu ze dvou bradavek. Vak samic se otevírá směrem dozadu (k řitnímu otvoru) a může být matkou libovolně uzavřen pomocí svalu, který se podobá stahovací šňůrce.

Prvních šest měsíců setrvává mládě ve vaku, kde se živí pouze mateřským mlékem. Za tuto dobu se mu vyvinou oči a uši, a naroste srst. Později začíná prozkoumávat svět mimo vak a konzumovat malá množství matčiny „kašičky“ (dříve považována za exkrement, ale pravděpodobně pocházející ze slepého střeva), díky které se do střev mláděte dostanou mikroby nezbytné k trávení listů blahovičníku. Dalších přibližně šest měsíců mládě zůstává s matkou. Když už je na vak příliš veliké, vozí se na matčiných zádech. Živí se mlékem i listy blahovičníku až do úplného odstavení, k němuž dochází kolem dvanáctého měsíce života mláděte. Mladé samičky se tou dobou vydají pryč a usídlí v okolí, zatímco samečci často zůstávají v teritoriu matky až do věku tří či čtyř let.

Potrava a chování

Koala se živí téměř výhradně listy blahovičníků. To je pravděpodobně důsledek adaptace, která byla reakcí na volnou ekologickou niku (v tomto případě velké množství eukalyptových listů bez konzumentů). Listy blahovičníků mají nízký obsah proteinů, zato mají vysoký podíl nestravitelných látek a obsahují fenolické a terpenové složky, kvůli kterým jsou pro většinu živočišných druhů jedovaté. Stejně jako vombati a lenochodi má i koala v porovnání s ostatními savci velmi pomalý metabolismus a tráví 16 až 18 hodin denně bez pohnutí, přičemž většinu tohoto času prospí.

Koalové mohou být vůči příslušníkům svého druhu agresivní (přední tlapou si protivníka přidrží a koušou jej), ačkoli většina agresivního chování jsou pouze krátké roztržky. Manipulace s koaly jim může způsobit stres – otázka agresivity a stresu navozeného manipulací s těmito zvířaty je v Austrálii politickým problémem.

Koala tráví kolem tří z pěti hodin své aktivity krmením. To může probíhat v jakoukoli denní dobu, ačkoli k němu obvykle dochází v noci. Koala sní průměrně 500 g eukalyptových listů denně. Před spolknutím je důkladně rozmělní silnými čelistmi na velmi jemnou kaši. Toxické složky jsou játry zneškodněny a později vyloučeny. Koncové střevo (obzvláště slepé střevo) je značně zvětšené, aby bylo schopno využít co největší množství živin v chudé potravě. Velké části tohoto procesu napomáhá bakteriální fermentace.

Koalům slouží za potravu velké množství druhů blahovičníků a dokonce i některé jiné druhy stromů (rody Acacia, Leptospermum a Melaleuca). Koalové vykazují silné preference pro konkrétní druh eukalyptů. Tyto preference se mění oblast od oblasti. Existuje množství faktorů, které určují, který ze 680 druhů blahovičníků bude koala žrát. Nicméně hlavním faktorem v rozhodování mezi jednotlivými stromy oblíbených druhů blahovičníku je koncentrace fenolických toxinů nazývaných floroglucinoly. Výzkum prováděný ošetřovateli koalů v 13 záchranných stanicích a zoologických zahradách v Novém Jižním Walesu také ukázal, že nejoblíbenější druh eukalyptového listí měl nejmenší obsah taninů.

Koala nemusí pít, vystačí si s vodou obsaženou v potravě.

Ochrana koal

Koalové byli na začátku 20. století téměř vyhubeni člověkem, který je lovil hlavně kvůli kožešinám. Jejich milióny byly prodány do Evropy a USA. Současná populace koalů se stále ještě nezotavila z tohoto drastického snížení stavů. Přes milion koalů bylo zastřeleno, zabito či chyceno do ok v Queenslandu v letech 1915, 1917 a 1919. Vlna bouřlivého nesouhlasu s vybíjením koalů byla pravděpodobně prvním environmentálním tématem v tomto měřítku, které sjednotilo Australany. I přes sílící tendence chránit původní druhy, chudoba způsobená suchem v letech 1926-28 zapříčinila smrt dalších 600 000 koalů, kteří byli zabiti v průběhu jediné měsíční doby lovu v srpnu 1927.

V současnosti vedou žebříček ohrožujících faktorů ztráta přirozeného prostředí a dopady urbanizace (např. střety vozidel s koaly a útoky psů). Jelikož jsou koalové velmi vnímaví k infekcím, v posledních letech byly některé kolonie koalů značně postiženy nemocemi, především bakteriemi rodu chlamydiae. Koala vyžaduje rozlehlé plochy zdravého, nepřerušeného lesa. Při hledání nového teritoria či partnera často urazí dlouhé vzdálenosti. K přemisťování potřebuje biokoridory, které jsou ničeny rozpínající se lidskou činností (zemědělstvím, lesnictvím, stavbou silnic a obytných zón) zvláště v pobřežních oblastech. Takto jsou jednotlivé populace koalů izolovány jedna od druhé ve stále se zmenšujících zbytcích zalesněných ploch. Není proto divu, že dlouhodobé přežití tohoto druhu je ohroženo omezenou rozmanitostí genofondu.

Stěžejní organizací, která se věnuje ochraně koalů a jejich přirozeného prostředí je Australská Nadace pro koaly, která plánuje vyhlásit 40 000 km² přirozeným prostředím pro koaly. Zároveň na základě přesvědčivých důkazů tvrdí, že stavy populací divokých koalů vážně klesají v celé oblasti výskytu tohoto druhu.

Ačkoli se koala vyskytuje na plošně rozsáhlém území, z jejich přirozeného prostředí zůstávají pouze „zbytky“. Vhodné prostředí je ničeno invazemi plevelů, odlesňováním ze zemědělských důvodů nebo je zabíráno developery. Další hrozby představují těžba dřeva, chybný management, útoky zdivočelých a domácích zvířat a doprava.

Australská vláda uvádí koalu na čelním místě seznamu druhů, jejichž ochranářský status je nutno posoudit. Vláda odhaduje celkové množství jedinců v stovkách tisíc, ačkoli jiné studie tvrdí, že ve volné přírodě zbylo již jen 80 000 jedinců. Australská Nadace pro koaly odhaduje, že se ve volné přírodě vyskytuje přibližně 100 000 jedinců.

Koalové, stejně jako většina původních australských zvířat, nemohou být dle zákona chováni jako domácí mazlíčci ani v Austrálii, ani kdekoli jinde. Jediní lidé, kterým je dovoleno chovat koaly, jsou pracovníci v útulcích pro zraněná divoká zvířata a občas výzkumníci. Tito lidé obdrží speciální povolení k péči o koaly, ale musí je vrátit do volné přírody hned, jakmile jsou v dostatečně dobré kondici, a v případě mláďat hned, jakmile jsou dostatečně stará.

Tento druh žije na území čtyř australských států, kde je považován za:

  • Queensland – „málo dotčený druh“ po celém území státu s výjimkou bioregionu severovýchodního Queenslandu, kde je veden jako „zranitelný“
  • Nový Jižní Wales – „zranitelný“ v celostátním měřítku, ale místně kolísá mezi „stabilizovaný“ a „lokálně vymřelý“
  • Jižní Austrálie – „vzácný“ (ačkoli populace na Klokaním ostrově prosperuje)
  • Victoria – početnou a prosperující populaci (dle článku naposledy revidovaném 29. října 2007)

Zajímavosti

Koala medvídkovitý je jediný žijící zástupce čeledi koalovitých. Protože se vak koalů, stejně jako vak vombatů, otevírá dozadu, s největší pravděpodobností budou vombati nejbližší příbuzní koalů.

Jako u mnoha dalších vačnatců je penis samců na konci rozeklaný; samice mají dvě boční vagíny a dvě oddělené dělohy, což je charakteristické pro všechny vačnatce.

Mozek koalů je jedním z nejmenších mezi vačnatci (pouze 2 % tělesné váhy). Mozek předků koaly původně vyplňoval celou dutinu lebeční, ale postupně se zmenšil pravděpodobně kvůli specializaci na energeticky chudou potravu. Koala je jediným zvířetem na Zemi s takto drasticky zmenšeným mozkem.

Linuxová distribuce Ubuntu z října 2009 byla pojmenována Karmic Koala (osudná koala).

Chov

Díky potravní specializaci je chov koal možný jen ve vybraných ZOO. Expozice musí být velké, prostorné, s vysokými parkosy s důrazem na vhodné mikroklima. Chov v ZOO mimo australské území je podmíněno pravidelným zajišťováním dostatečného množství čerstvých blahovičníkových větví a dodržování podmínek stanovených koordinátorem chovu.

V Evropě chovají koaly ZOO Madrid, Vídeň, Edinburgh, Budapešť a Wild Animal Park v Belgii, v USA v San Diegu a v Jihoafrické republice v Pretorii. Od roku 2016 také Zoo Lipsko a Zoo Drážďany v Německu.

Reference

  1. Červený seznam IUCN 2018.1. 5. července 2018. Dostupné online. [cit. 2018-08-10]

Externí odkazy

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autoři a editory
original
visit source
partner site
wikipedia CZ

Koala medvídkovitý: Brief Summary ( Czech )

provided by wikipedia CZ
Tento článek je o vačnatci. O kolovém nápoji pojednává článek Koala (nápoj).

Koala medvídkovitý (Phascolarctos cinereus, Goldfuss, 1817), známý také pod nesprávným názvem jako medvídek koala, je jedno z nejznámějších australských zvířat. Přestože vzhledem opravdu připomíná medvěda, je to ve skutečnosti vačnatec, podobně jako třeba klokan nebo vakoveverka létavá. Je jediným žijícím zástupcem čeledi koalovitých.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autoři a editory
original
visit source
partner site
wikipedia CZ

Koala ( Danish )

provided by wikipedia DA
 src=
En koala med sin unge på ryggen

Koalaen er et pungdyr, der lever i Australien. Koalaen er tidligere fejlagtigt blevet betegnet som "koalabjørn" eller "pungbjørn" da man, grundet dens ydre, førhen troede, den var en bjørn. Dette er dog ikke korrekt; koalaen er ikke en bjørneart men er pungdyr beslægtet med bl.a. kænguruen.

Koalaen sover op til 18 timer i døgnet og finder føde i ca. 5 timer. Den lever for en stor del af eukalyptusblade, og den er i øvrigt det eneste pattedyr, der kan tåle den gift, der er i nogle sorters blade. De drikker ikke de store mængder vand, da de får en del fra eukalyptusbladene. Den har dog intet imod vand men er en tvivlsom svømmer. Den lever i Australien og får kun en unge ad gangen.


Noter

  1. ^ Gordon, G.; Menkhorst, P.; Robinson, T.; Lunney, D.; Martin, R.; Ellis, M. (2008). Phascolarctos cinereus. 2008 IUCN Red List of Threatened Species. IUCN 2008. Hentet den 2016-07-30.

Eksterne henvisninger

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia DA

Koala: Brief Summary ( Danish )

provided by wikipedia DA
 src= En koala med sin unge på ryggen

Koalaen er et pungdyr, der lever i Australien. Koalaen er tidligere fejlagtigt blevet betegnet som "koalabjørn" eller "pungbjørn" da man, grundet dens ydre, førhen troede, den var en bjørn. Dette er dog ikke korrekt; koalaen er ikke en bjørneart men er pungdyr beslægtet med bl.a. kænguruen.

Koalaen sover op til 18 timer i døgnet og finder føde i ca. 5 timer. Den lever for en stor del af eukalyptusblade, og den er i øvrigt det eneste pattedyr, der kan tåle den gift, der er i nogle sorters blade. De drikker ikke de store mængder vand, da de får en del fra eukalyptusbladene. Den har dog intet imod vand men er en tvivlsom svømmer. Den lever i Australien og får kun en unge ad gangen.


license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia DA

Koala ( German )

provided by wikipedia DE
 src=
Der Titel dieses Artikels ist mehrdeutig. Weitere Bedeutungen sind unter Koala (Begriffsklärung) aufgeführt.

Der Koala (Phascolarctos cinereus), fälschlich manchmal auch Koalabär genannt, ist ein baumbewohnender Beutelsäuger in Australien. Er wurde von dem Zoologen Georg August Goldfuß im Jahre 1817 als Lipurus cinereus erstbeschrieben. Der Koala ist neben dem Känguru das am weitesten verbreitete Symbol Australiens.

Aussehen

 src=
Weiblicher Koala

Der Koala wird 61 bis 85 cm groß und wiegt zwischen 4 und 14 kg. Körpergröße und Proportionen eines erwachsenen Tieres hängen von Alter, Geschlecht, Ernährung und Region ab. Im kühleren Klima lebende Koalas sind im Allgemeinen größer und haben ein dunkleres und dichteres Fell als das von Tieren in wärmeren Regionen. Trotz dieser Anpassungen gibt es auch Ausnahmen. Im fruchtbaren Victoria können ausgewachsene Koalamännchen bis zu 14 kg, Weibchen bis 11 kg wiegen. Das Durchschnittsgewicht der nördlich lebenden Tiere ist niedriger: Männchen erreichen 12 kg, Weibchen 8 kg. Die Koalas im niederschlagsarmen Queensland sind generell kleiner, das Durchschnittsgewicht der Männchen beträgt 8 kg, das der Weibchen 6 kg.

 src=
Männlicher Koala

Der Koala hat bräunlich-silbergraues, wolliges Fell, an dem bei regelmäßiger Pflege Regenwasser wie am Gefieder einer Ente abperlt, und zwei mit spitzen, scharfen Krallen versehene Greifhände mit jeweils zwei Daumen und drei entgegengesetzten Fingern, die sich gut zum Klettern und Ergreifen von Zweigen eignen. Die Fingerkuppen haben Papillarleisten, die denen des Menschen extrem ähnlich sind.[1][2][3] Ihre Füße tragen einen krallenlosen Daumen, die zweiten und dritten Zehen sind miteinander verwachsen, so dass sie mit den verschmolzenen Krallen Zecken entfernen können, unter denen sie häufig leiden. Charakteristische Merkmale sind eine vorstehende, dunkle Nase und große Ohren, woran man sieht, dass Riechen und Hören in ihrem Leben eine wichtige Rolle spielen. Der Koala hat einen im Verhältnis zu seinem Körper großen Kopf, dessen Gehirnmasse relativ gering ist. Das Fell wildlebender Koalas ist verwitterter als das von Koalas in Menschenhand.

Männchen unterscheiden sich durch Hodensack und Duftdrüsen an der Brust von den Weibchen, die durch ihren Beutel auf der Bauchseite gekennzeichnet sind. Der Beutel ist wie bei den Wombats (im Gegensatz zu den Kängurus) mit nach unten gerichteter Öffnung ausgestattet. Erwachsene Männchen können bis zu 50 % größer als erwachsene Weibchen sein und haben neben einer hakigen Krümmung der Nase eine etwas andere Kopfform. Aufgrund des besonderen Ablaufs der Trächtigkeit, Geburt und Jungenaufzucht von Beutelsäugern besitzen Koalas keinen Bauchnabel.

Sinnesleistungen

Als nachtaktive Tiere besitzen Koalas ein gutes Hörvermögen, das Sehvermögen ist jedoch eher mäßig. Die große Nase der Koalas ist außerordentlich empfindlich. Sie informiert den Koala über alles, was das Überleben, die Territorien und die Paarung betrifft. Dazu gehören die Wahl geeigneter Eukalyptusblätter, die nicht zu viel Toxine enthalten sollten, das rechtzeitige Feststellen, dass Feinde in der Nähe sind, das Erkennen und die Bestimmung fremder Geruchsmarkierungen nach dem Geschlecht und das Erriechen der Mutter beziehungsweise des Kindes.

Verbreitung

 src=
Verbreitungsgebiete (rot) des Koalas. In den kleineren violetten Gebieten im Süden (Bereich Adelaide) wurde die Art eingeführt.

Koalas waren ursprünglich in Australien weit verbreitet, wurden aber wegen ihres Fells gejagt und dadurch in vielen Gebieten ausgerottet. Sie konnten teilweise wieder angesiedelt werden. Ein Reservat ist beispielsweise Kangaroo Island vor Adelaide, wo der Koala ursprünglich nicht beheimatet war. Größere Populationen sind entlang der australischen Ostküste in Queensland, New South Wales und Victoria und in Gegenden im Hinterland, in denen es genügend Futterbäume gibt, zu finden. Die gesamte Population wird auf 45.000–80.000 Tiere geschätzt. Im Bundesstaat Tasmanien gibt es keine Koalas.

Unterarten

Traditionell werden nach morphologischen Gesichtspunkten drei Unterarten des Koala unterschieden. Die typische Unterart Phascolarctos cinereus cinereus ist mittelgroß und hat ein relativ dichtes Fell, das durch die aschgrauen Spitzen gemischt-grau wirkt. Das Typusexemplar dieser Form stammt aus der Gegend des Nepean River in New South Wales. Die nördliche Unterart Phascolarctos cinereus adustus, die 1923 anhand eines Exemplars aus Queensland beschrieben wurde, ist deutlich kleiner und besitzt ein wesentlich kürzeres silbergraues Fell. Die südliche Unterart Phascolarctos cinereus victor ist dagegen deutlich größer und durch ein eher zimtfarbenes Fell gekennzeichnet.[4]

Lebensraum

Koalapopulationen können sich nur in Lebensräumen verbreiten, die bestimmte Bedingungen erfüllen. Ein geeigneter Lebensraum enthält von Koalas bevorzugte Bäume (hauptsächlich Eukalyptusarten, aber auch einige andere) in bestimmten Vergesellschaftungen auf geeigneten Böden sowie ausreichenden Niederschlag. Ein weiteres Kriterium ist, dass andere Koalas in der Nähe leben müssen. Solche Lebensräume sind lichte Eukalyptuswälder, in denen andere Baumarten nur vereinzelt vertreten sind.

Häufig leben Koalas jedoch aufgrund von Waldrodungen in einer Steppenlandschaft mit eher verstreuten Bäumen, die schlimmstenfalls in der Nähe einer Straße liegen. In diesem Fall sind die Reviere größer, da nur so gewährleistet ist, dass sie genügend Futterbäume enthalten. Man findet sie auch auf Grünflächen mit Eukalyptusbäumen in Städten, die für sie allerdings keinen geeigneten Lebensraum darstellen. Solche Tiere werden in der Regel Opfer von Autos, Hunden, Schwimmbecken und anderen von Menschen geschaffenen Gefahren.

Die Größe von Koalapopulationen ist direkt abhängig von der Größe des Lebensraumes und von der Anzahl der darin wachsenden ernährungsrelevanten Eukalyptusarten und ihrer Bewuchsdichte. Wird ein Lebensraum verkleinert oder zerschnitten, verringert sich die ökologische Tragfähigkeit des Lebensraumes proportional zu seiner Fläche. Durch Rodungen oder Waldbrände unterschreiten heute viele ehemalige Verbreitungsgebiete der Koalas die für eine stabile Population notwendige Minimalgröße.

Lebensweise

Koalas sind Baumbewohner und überwiegend nachtaktiv. Sie halten sich nur ungern am Boden auf und bewegen sich dann auf allen vieren vorwärts. Um Energie zu sparen, schlafen sie bis zu 20 Stunden am Tag und damit noch länger als die Faultiere, die (zumindest in Gefangenschaft) etwa 16 Stunden täglich schlafen. Ihre natürlichen Feinde sind Dingos, große Eulen, Adler, Warane und Pythons. Außerdem können ihnen Trockenzeiten und vor allem Buschfeuer gefährlich werden. Die menschliche Besiedelung liefert zusätzliche Gefahrenquellen wie Autos, streunende Hunde, ein gestiegenes Brandrisiko, Insektizide und Schwimmbecken; wird eine Straße mitten durch ein Revier gebaut, so verbleibt der Koala in der Hälfte, in der er sich gerade befindet. Der Lebensraum wird zudem durch Rodung, Entwässerungsmaßnahmen und den Bau von Zäunen eingeschränkt.

Ernährung

 src=
Koalas leben fast ausschließlich von Eukalyptusblättern und -rinde

Koalas ernähren sich fast ausschließlich von Blättern und Rinde sowie Früchten ganz bestimmter Eukalyptusarten. In ganz Australien nutzen sie nur etwa 70 der über 600 bekannten Eukalyptusarten, lokal sogar nur 5–10 Arten. Innerhalb eines begrenzten Gebietes werden in der Regel nicht mehr als zwei bis drei Eukalyptus-Sorten zur Nahrungsaufnahme genutzt (primäre Nahrungsbäume). Eine Vielzahl anderer Bäume, eingeschlossen einige Nicht-Eukalyptus-Arten, werden gelegentlich zur Futteraufnahme oder für andere Zwecke (z. B. Ausruhen, Schlafen) aufgesucht. Gelegentlich aufgenommene Erde liefert zusätzliche Mineralien.

Ein erwachsener Koala benötigt pro Tag rund 200 bis 400 Gramm Blätter. Bei der Nahrungsaufnahme sind Koalas gezwungenermaßen äußerst wählerisch, denn Eukalyptus enthält Giftstoffe, die der Koala zwar in gewissen Maßen tolerieren kann, aber zu hohe Konzentrationen sind auch für ihn giftig. Zuerst strecken sie einen Arm aus und pflücken mit großer Sorgfalt einige ausgewählte Blätter, bevorzugt ältere, in denen die Giftstoffe nicht mehr so konzentriert vorliegen. Danach beschnuppern sie sie sorgfältig, bevor sie einen Bissen nehmen. Zuletzt werden sie zu einem Brei zerkaut und geschluckt. Koalas trinken äußerst selten. Sie decken ihren Wasserbedarf hauptsächlich durch die sehr wasserreichen Eukalyptus-Blätter. Von geringerer Bedeutung sind Tau und Regentropfen. In Trockenzeiten gehen sie allerdings trotz aller Gefahren an Wasserstellen. Interessant ist in diesem Zusammenhang auch, dass der Name „Koala“ aus einer Sprache der Aborigines stammt und so viel wie „ohne Wasser“ bzw. „ohne zu trinken“ bedeutet. (Siehe auch den Abschnitt „Aborigines“ weiter unten.)

Die Zähne der Koalas (I 3/1, C 1/0, P 1/1, M 4/4 ×2 = 30) sind gut an die Eukalyptusnahrung angepasst. Mit den oberen und unteren Schneidezähnen pflücken die Tiere die Blätter. Ein Spalt zwischen Schneide- und Backenzähnen ermöglicht es, mit der Zunge die Blattmasse wirkungsvoll hin und her zu schieben, ohne sich zu beißen. Die Backenzähne sind so geformt, dass sie die Blätter schneiden und zerreißen und nicht nur zermalmen. So entziehen die Zähne den Blättern die Feuchtigkeit und zerstören die Zellwände, was die Verdauung erleichtert.

Koalas entnehmen dem Eukalyptus Energie in Form von Zuckern, Stärken, Fetten und Eiweißen. In einem relativ langen Verdauungsprozess werden alle verwertbaren Nährstoffe und das Wasser entzogen. Entsprechend der schwerverdaulichen, wenig energiereichen und sogar toxischen Pflanzennahrung ist der Blinddarm der Koalas ungewöhnlich lang (bis 2,5 m). Dort helfen Bakterien[5] bei der Aufarbeitung der Zellwände und lassen eine Art Gärung stattfinden. Zudem ermöglicht ein sehr langsamer Stoffwechsel, den Eukalyptus über lange Zeit zu speichern, in der ihm das Maximum an Energie entzogen wird. Gleichzeitig folgt aus dem langsamen Stoffwechsel ein geringer Energieverbrauch, so dass dieser niedriger ist als der anderer Pflanzenfresser.

Leben in Bäumen

Ein Koala bewegt sich auf Bäumen

Koalas verbringen den größten Teil ihres Lebens auf Eukalyptusbäumen. Diese Baumbewohner sind kräftige Kletterer mit schlanken, muskulösen Körpern. Sie haben kurze, gedrungene Körper, aber relativ lange Gliedmaßen. Ihre Hände, Füße und Krallen eignen sich zum Packen von Zweigen, zum Festhalten im Geäst und zum Balancieren. Bei Gefahr versuchen Koalas instinktiv, in den Zweigen eines Baumes Schutz zu suchen. In menschlichen Siedlungen erklettern sie Wände, Zäune, Lichtmasten und Straßenschilder.

Wollen Koalas einen Baum ersteigen, springen sie vom Boden hoch und schlagen ihre Krallen in die Rinde. Dann klettern sie jeweils gleichzeitig mit beiden Armen und Beinen in fließenden Bewegungen nach oben. Koalas klettern Stämme immer mit dem Kopf nach oben hinauf und hinunter. Der Abstieg ist normalerweise bedächtiger. Hier wird immer nur ein Bein versetzt.

Koalas kommen regelmäßig auf den Boden herunter, um den Baum zu wechseln. Hier lauern die meisten Gefahren. Sie gehen, indem sie erst den rechten Vorderfuß, dann den linken Hinterfuß, danach den linken Vorderfuß und schließlich den rechten Hinterfuß nach vorne setzen. Beim Rennen setzen sie beide Vorder- und beide Hinterbeine gleichzeitig.

Manche Koalas verweilen länger als andere am Boden. Dieses Verhalten hängt von der Größe ihrer Reviere und von den Entfernungen zwischen den Bäumen ab. In der Nähe menschlicher Siedlungen müssen oft größere Strecken am Boden zurückgelegt werden als in ungestörter Umgebung.

Auf ihren sicheren und bequemen Wohnbäumen zeigen Koalas eine Vielfalt von Ruhehaltungen, die von der Beschaffenheit der Astgabeln, von Wetterbedingungen und von der Tageszeit abhängen. Da sich das Wetter im australischen Busch mit der Tageszeit ändert, suchen sich die Koalas immer neue Stellen im Baum, mal in der Sonne, mal im Schatten, mal im kühlenden Wind, mal im Windschatten oder im Regenschutz.

Koalas können stundenlang bequem auf einem Ast rasten. Sie klemmen sich zwischen Astgabeln, um von diesem sicheren Schlafplatz nicht herunterzufallen. Ihr besonders dichtes Fell am Hinterteil stellt eine weiche Unterlage für die harten und winkligen Äste dar. Bei kaltem, nassem und windigem Wetter neigen sie dazu, sich wie eine Kugel zusammenzurollen, um ihre Oberfläche zu verringern und möglichst wenig Wärme abzugeben. Dann läuft das Wasser vom Rücken des Koalas wie vom Rücken einer Ente ab. An heißen, trockenen oder feuchtwarmen Tagen bevorzugen sie eine offene Haltung, so dass ihr helles und langes Brustfell die Hitze reflektieren und im Wind ein wenig flattern und somit kühlen kann.

Sozialverhalten

Koalapopulationen verfügen über ein kompliziertes System der Kommunikation und Organisation, das den sozialen Zusammenhalt gewährleistet. Obwohl sie außerhalb der Paarungszeit Einzelgänger sind, ordnen sie sich in stabilen Populationen einer Sozialhierarchie unter, indem sie überschneidende Reviere gründen und sich entsprechend ihrer Position verhalten. Wird diese Ordnung destabilisiert, leidet die Gruppe darunter.

Reviere

Jeder Koala gründet sein eigenes Revier. Dessen Größe hängt von mehreren Faktoren wie Qualität des Habitats, Geschlecht, Alter, sozialer Status und Tragfähigkeit des Lebensraumes ab.

Die Größe des Reviers gewährleistet in einer sozial stabilen Population eine ausreichende Anzahl von geeigneten Bäumen, um dem Koala genügend Nahrung und Schutz zu bieten. Er kann – abgesehen von Katastrophen und Störungen des Habitats – seinem Revier ein Leben lang treu bleiben. Um zu fressen, Schutz zu suchen oder soziale Kontakte zu pflegen, wechseln Koalas regelmäßig die Bäume innerhalb ihres Reviers. Dabei setzen sie auch Duftmarken, um ihren Bereich abzugrenzen.

In einer stabilen Population überlappen sich die Reviere der Nachbarn. Männchen bevorzugen Reviere, welche sich mit einem oder mehreren Revieren von Weibchen überlappen. Bei Überlappung von Männchenrevieren wird Kontakt gemieden. Das Revier eines Weibchens überschneidet sich mit Revieren beiderlei Geschlechts. Bevor die Jungen abwandern, sehen sie das Revier ihrer Mutter als ihr eigenes an. Reviere männlicher Koalas sind im Allgemeinen größer als die der Weibchen.

Die an einer Vielzahl von Kratzspuren und gehäuftem Kot erkennbaren Grenzbäume eines Koalareviers werden regelmäßig besucht. Manche von ihnen dienen auch als Begegnungsstätten, die für die Stabilität der Population eine entscheidende Rolle spielen. Während Koalamännchen ihre Reviere mit dem Duft ihrer Brustdrüsen markieren, nutzen Weibchen den Geruch ihres Urins.

Innerhalb eines Reviers wird aus Selbstbeschränkung nicht jeder Nahrungsbaum benutzt. Diese ungenutzten Nahrungsbäume werden ebenso wie die genutzten verteidigt, so dass sie für andere Koalas unerreichbar sind. Auf Grund dieses Verhaltens wird die Population im Gleichgewicht gehalten, da eine unkontrollierte Vermehrung vermieden wird, die den Lebensraum zu stark belasten würde. Aus diesem Grund müssen die Jungen ihre Mütter verlassen. Wenn sie blieben, wären sie Nahrungskonkurrenten ihrer Mutter beziehungsweise anderer Tiere. Junge Koalas müssen sich in den Randbereichen einer Gemeinschaft ansiedeln.

Stirbt ein Koala, wird sein Revier von einem Artgenossen übernommen, wobei die Grenzen nahezu gleich bleiben. Junge Koalas wandern oft monatelang am Rande einer Kolonie herum, bevor sie ein dauerhaftes Revier gründen. Diese übernehmen dann häufig verwaiste Reviere. In der Wildnis finden besonders zur Paarungszeit Revierkämpfe statt.

Abwanderung und Ausbreitung

Junge Koalas sind einige Zeit nach der Entwöhnung gezwungen, das Revier ihrer Mutter zu verlassen. Dies geschieht normalerweise im Alter von 18 Monaten. Da sich nicht alle Weibchen jährlich fortpflanzen, kann es aber auch erst nach zwei oder gar drei Jahren geschehen. Abwandernde Koalas suchen ein sowohl unbesetztes als auch in der Nähe anderer Koalas liegendes Habitat.

Reviersuchende Koalas sind manchmal gezwungen, große Strecken zurückzulegen, um ein geeignetes Gebiet zu finden. Diese Abwanderungen sorgen für den genetischen Austausch zwischen benachbarten Fortpflanzungsgruppen und gewährleisten somit die genetische Vielfalt von Populationen.

Abwanderung und Ausbreitung sind heutzutage in vielen von Koalas besiedelten Gebieten durch menschliche Eingriffe behindert. Verfügbare Lebensräume sind häufig eingeschränkt oder zersplittert, so dass junge Koalas keine geeigneten Reviere finden. Daran gehen sie entweder zugrunde oder sie müssen ständig umherwandern. Das kann allerdings zur Übernutzung der Nahrungsgrundlagen, zum Absterben von Bäumen und zum Niedergang der Population führen.

Verständigung

Koalas verfügen über eine Reihe von Lautäußerungen, mit denen sie sich über relativ große Entfernungen verständigen können. Sowohl weibliche als auch männliche Koalas gebrauchen den Angstruf. Dieser klingt wie ein beängstigender Schrei eines Säuglings. Er wird unter Stress ausgestoßen und ist oft von Zittern begleitet.

Männchen geben ein tief grunzendes Bellen von sich, wenn sie sowohl ihre Gegenwart als auch ihre soziale Stellung kundtun. Oft klingt es wie ein fernes Rumpeln, wie ein startendes Motorrad oder wie ein grunzendes Schwein. Die Männchen ersparen sich mit diesem Hinausbellen ihrer dominanten Stellung den Energieaufwand eines Kampfes. Während der Fortpflanzungszeit wird viel gebellt, um anderen Tieren die Möglichkeit zu geben, die Position des Rufers genau festzustellen.

Weibchen bellen nicht so oft wie Männchen. Aber ihre Rufe dienen ebenso der Mitteilung von Aggression als auch sexueller Stimmung. Mit ihren Jungen tauschen Mütter sanfte Klick- und Quietschgeräusche untereinander aus, aber auch leichte Grunztöne, die Unwohlsein und Ärger ausdrücken. Manchmal ist ein leises Summen oder Murmeln zu hören.

Krankheiten

Koalas können sich wegen ihres schlechten Immunsystems leicht verschiedene Krankheiten und Beschwerden einfangen. Dazu gehören Urogenital-Krankheiten, Erkrankungen der Atemwege und des Verdauungstrakts, Magengeschwüre, Krebs, Austrocknung und Muskelschwund. Koalas sind besonders empfindlich gegenüber Lebensraum- und körperlichem Stress. Nach außen kann Stress bei Koalas zum Beispiel durch ein Wackeln mit den Ohren oder sogar durch Schluckauf deutlich werden. Wegen der erhöhten Aktivität und des Stresses sind sie in der Fortpflanzungszeit besonders anfällig für Krankheiten. Oft treten dann Chlamydia-Infektionen auf. Diese treten vermehrt durch die Infektion mit dem Koala-Retrovirus, der, ähnlich wie HIV beim Menschen, das Immunsystem massiv schwächt, auf.[6] Nur kranke Koalas zeigen nach einem Regenschauer ein nasses Fell, da sie nicht mehr genügend Energie aufbringen, es regelmäßig zu pflegen, so dass der Perleffekt verloren geht. Sie haben auch oft ungewöhnlich viele Zecken. Bei alten Koalas kann die Abnutzung ihrer Zähne zum Tod führen, da sie die Blätter dann nicht mehr kauen können und folglich verhungern müssen.

Fortpflanzung

Koalas erreichen mit etwa zwei Jahren die Geschlechtsreife. Erfolgreiche Begattungen finden jedoch meist erst ein bis zwei Jahre später statt. Die Weibchen pflanzen sich zum ersten Mal meist schon früher fort, da die älteren dominanten Männchen die jüngeren vom Geschehen fernhalten. Es ist umstritten, ob die Männchen auf die Suche nach Weibchen gehen oder umgekehrt. Möglicherweise hängt dies vom Status des Tieres in der sozialen Hierarchie ab. Die dominanten Männchen müssen ihre Position gegenüber anderen Männchen aufrechterhalten und ihre Weibchen überblicken. Dennoch kommt es vor, dass ein läufiges Weibchen auf die Suche nach einem dominanten Männchen geht.

Paarung und Befruchtung

Während der Fortpflanzungszeit sind Koalas aktiver als sonst. Während dieser Zeit geben männliche Koalas oft ein weitreichendes, heiseres Bellen von sich. Dieses Geräusch dient der Reviermarkierung, aber auch zur Information für die paarungsbereiten Weibchen. Bei den Koalas bestimmen grundsätzlich die Weibchen, wann die Paarung vollzogen wird. Meist versorgt das Koalaweibchen noch ein Jungtier vom Vorjahr. Eine Aufzucht eines neuen Koalababys kann jedoch erst erfolgen, wenn das vorhergehende Jungtier entwöhnt ist. Dies dauert meist etwa zwölf Monate. So kann sich der Zeitpunkt der Paarung, je nach Region, von Oktober bis April hinziehen. Fast erwachsene Jungtiere werden meist aus den Territorien ihrer Mütter vertrieben, so dass sie eigene Reviere gründen müssen.

Die Männchen sind während der Paarungszeit sehr aggressiv und verletzen sich oft gegenseitig mit ihren scharfen Krallen. Männchen paaren sich während der Paarungszeit mit allen erreichbaren Weibchen, dies geht meist mit Kratzen und Beißen einher. Da bei einer Paarung der Samen des Vorgängers weitgehend ausgeschwemmt wird, versuchen dominante Männchen auch Weibchen zu begatten, die bereits von einem anderen Männchen begattet wurden.

Trächtigkeit, Geburt und Jungenaufzucht

 src=
Koala mit Jungem

Die Tragzeit beträgt 35 Tage. Bei der Geburt krabbelt das Junge selbständig aus dem Geburtskanal in den Beutel. Es wiegt dann weniger als ein Gramm und ist etwa 2 cm lang, blind und nackt. Im Beutel hindert ein kräftiger Schließmuskel das gänzlich umhüllte Junge am Herausfallen. Es wird meist nur ein Junges im Sommer geboren, welches sechs bis sieben Monate im Beutel heranreift und gesäugt wird. Nach etwa 22 Wochen öffnet es die Augen und beginnt aus dem Beutel zu schauen. Im Alter von 22 bis 30 Wochen bekommt es eine als „Papp“ bezeichnete Zusatznahrung, die seine Mutter neben der Milch produziert. Papp ist eine besondere Art von Kot, die dem Jungen die Umstellung von der Milch- auf die Blattnahrung, eine entscheidende Veränderung, erleichtert und zunehmend zur Hauptnahrung des Jungen wird, das mit wachsender Körpergröße den Beutel häufiger verlässt und beim Fressen auf dem Bauch der Mutter liegt. In dieser Zeit lernt es, Blätter mit den Händen zu greifen und sie sorgfältig zu beschnuppern, bevor es sie frisst. Trotzdem nimmt das Junge noch bis zum Alter von einem Jahr Muttermilch. Auf Grund der Größe der Jungen verlängert sich die Zitze der Mutter nun so, dass sie aus der Öffnung des Beutels herausragt. Mit Beginn der Blattnahrung wachsen die Jungen viel schneller und ihr Körperbau wird gedrungener. Nun wird das Junge von der Mutter auf dem Rücken herumgetragen, sucht aber noch im Beutel der Mutter Schutz. Ist es größer, macht es im Umkreis der Mutter erste Ausflüge.

Nach rund zwölf Monaten ist das Junge selbständig genug, so dass das Muttertier erneut trächtig werden kann. Stellt sich erneuter Nachwuchs ein, lässt die Mutter ihr vorjähriges Junges nicht mehr saugen und auf sich reiten, duldet es jedoch weiterhin in ihrer Nähe, bis das jüngere erste Ausflüge macht. Normalerweise werden die Jungtiere etwa im Alter von 18 Monaten von der Mutter vertrieben. Wird die Mutter allerdings nicht erneut trächtig, kann das Junge den mütterlichen Schutz bis zu drei Jahre genießen. Nach der Vertreibung wandert es aus und gründet sein eigenes Revier.

Wildlebende Männchen haben mit durchschnittlich zehn Jahren im Allgemeinen eine geringere Lebenserwartung als Weibchen mit 15 Jahren, weil sie sich oft bei Kämpfen verletzen, normalerweise weiter wandern und oft in mäßigen Habitaten leben. Koalas in freier Natur leben generell kürzer als in Gefangenschaft (Weibchen bis 19 Jahre). Besonders kurz leben Koalas in städtischen Vororten oder in der Nähe einer Autobahn. Hier liegt die mittlere Lebenserwartung eines Männchens bei zwei oder drei Jahren.

Systematik und Evolution

Innere Systematik der Familie Phascolarctidae nach Black und Archer 1997[7]
Phascolarctidae

Koobor



Madakoala



Perikoala



Nimiokoala



Litokoala


Phascolarctos








Vorlage:Klade/Wartung/Style

Koalas gehören innerhalb der Beuteltierordnung Diprotodontia zur Unterordnung der Vombatoidea, die unter anderem auch die Wombats umfasst (Näheres siehe Systematik der Diprotodontia). Die Koalas bilden als einzig lebende Vertreter die Familie der Phascolarctidae.

Die frühesten Fossilien aus der Familie der Koalas sind rund 25 Millionen Jahre alt. Sie sind allerdings selten und man findet meist nur einzelne Zähne und Knochen. Es wird angenommen, dass die Vertreter aller fünf bis heute bekannten fossilen Gattungen (Koobor, Madakoala, Perikoala, Nimiokoala und Litokoala) baumbewohnende Laubfresser waren, die sich von eher weicher Pflanzenkost ernährten. Die hohe Spezialisierung auf harte Eukalyptusblätter fand erst mit der Bildung der Gattung Phascolarctos und der Entstehung der heute lebenden Koalas (Phascolarctos cinereus) statt.[7][8]

Eine Erklärung für die auffallende Seltenheit von Fossilienfunden wäre, dass die frühen Koalas selbst selten waren. Wahrscheinlich hatten sie sich auf die Blätter von Vorläufern heutiger Eukalyptusbäume spezialisiert, die in den damaligen Regenwäldern Australiens nur verstreut vorkamen. Das Land trocknete später infolge einer Eiszeit und wegen der langsamen Annäherung des Kontinents an den Äquator aus. Dadurch breitete sich der Eukalyptus aus und beherrschte zunehmend die offenen Waldgebiete Australiens. Nun konnten sich die Koalas besser entfalten. Man nimmt an, dass sich der Eukalyptus und die Koalas über viele Millionen Jahre gemeinsam entwickelten und dass die Koalas zur Zeit der Aborigines häufiger und weiter verbreitet waren als ihre Vorfahren.

Koalas und Menschen

Die Beziehungen der Menschen zu den Koalas unterlagen im Lauf der Jahre großen Schwankungen. Den Ureinwohnern galt der Koala nicht mehr oder weniger als andere Tiere ihrer Umgebung. Die frühen Siedler Australiens sahen ihn als Kuriosität und begannen bald, ihn wegen seines Pelzes zu jagen. Heutzutage gilt er international als Symbol Australiens.

Aborigines

Die Aborigines jagten Koalas wegen ihres Fleisches und ihres Fells. Es gab einige mündlich überlieferte Traumzeit-Legenden über den Koala, die seine körperlichen Besonderheiten erklären. Er war ein häufig gebrauchtes Totemsymbol. Wer den Koala als Totem hatte, durfte ihn nicht töten. Der Koala wurde als Teil der Traumzeitschöpfung betrachtet.

Das Wort „Koala“ entstammt der heute fast ausgestorbenen Sprache der Darug-Aborigines aus der Gegend um Sydney. Es hieß darin gula, in englischer Rechtschreibung koola, und wird gewöhnlich mit „trinkt nicht“ übersetzt. Durch einen Abschreibfehler entstand daraus die Form „Koala“. Andere Namen der Aborigines für das Tier sind: Kallwein, Kuhlewong, Kolo, Kola, Kuhla, Kaola, Karbor, Burabie und Goribun.

Nach Ankunft der Europäer

 src=
Darstellung von Anfang des 19. Jahrhunderts

Koalas wurden von den europäischen Siedlern als Merkwürdigkeit des australischen Kontinents angesehen. Nachdem die Europäer bald nach ihrer Ankunft erfahren hatten, wie leicht die Aborigines Koalas fangen, erlegten sie Hunderttausende. Koalapelze wurden auf dem Weltmarkt zum begehrten Artikel.

1919 wurde von der australischen Regierung eine sechsmonatige Jagdzeit für Koalas (und Baumkängurus) beschlossen, welcher eine Million Koalas zum Opfer fielen. Dieser massenhafte Abschuss führte jedoch zu öffentlichen Protesten, weshalb die Koalas noch im selben Jahr wieder unter Jagdschutz gestellt wurden. Allerdings wurde dem Koala weiterhin ganzjährig illegal nachgestellt. Um 1924 waren die Koalas in Südaustralien ausgerottet, in New South Wales massiv dezimiert und in Victoria schätzte man den Bestand auf 500 Tiere. Damit verlagerte sich der Pelzhandel nach Queensland.

Im August 1927 gab die Regierung in der Hoffnung auf Wählerstimmen die Jagd auf Koalas wieder frei. In der kurzen Zeit von 31 Tagen wurden schätzungsweise 800.000 Koalas getötet, was zu einem kolossalen Aufstand in der Öffentlichkeit führte. Zu dieser Zeit waren 80 % ihrer ehemaligen Lebensräume zerstört. Die nun vorhandene Bereitschaft, die Koalas zu unterstützen, ebnete den Weg für die Unterschutzstellung der Koalas in den späten 1930er Jahren. So wurde der Koala im Jahre 1937 in ganz Australien zur geschützten Art erklärt.

Heutige Bedeutung

Der Koala ist heutzutage ein öffentlichkeitswirksames Tier, ein Symbol der Schutzbemühungen um Australiens Flora und Fauna. Aufgrund seines niedlichen Aussehens hat er eine hohe Popularität auf allen Kontinenten erlangt. Neben seinen flauschigen Ohren und der großen Nase tragen seine friedliche Art und seine Ähnlichkeit mit dem Teddybären dazu bei.

Während der Koala in der frühen Zeit der australischen Besiedlung nur als Pelzträger galt, avancierte er zu Beginn des 20. Jahrhunderts in Zeiten des Nationalismus zum anerkannten Symbol Australiens. Innerhalb weniger Jahre entwickelten sich Koalafiguren wie Blinky Bill und Bunyip Bluegum. Diese waren mit menschlichen Eigenschaften, wie ein wenig Respektlosigkeit, mit deutlichen Moralvorstellungen ausgestattet. Ebenso wurde er als nicht zugeknöpfter, spaßvoller Charakter beschrieben. Figuren wie Blinky Bill sollten Schwächen und Widersprüche individueller Personen aufzeigen. Der Koala gilt seitdem als Personifizierung des australischen Charakters. Viele Koala-Zeichnungen und -Karikaturen dienten der Darstellung ganz allgemeiner Eigenschaften wie Nationalstolz, Mutterschaft, Mut und Demut. Dies reicht bis in unsere heutige Zeit.

Heutige Gefährdung

Einer WWF-Analyse zufolge sind in einigen Regionen Australiens seit den 1990er-Jahren 80 Prozent der Koalas verschwunden.[9]

Früher waren die weichen, dauerhaften Felle der Koalas sehr begehrt, so dass sie durch die Bejagung stark dezimiert wurden. Obwohl sie seit 1937 unter Schutz stehen, sterben jährlich etwa 4000 städtische Koalas durch menschliche Ursachen. Dabei kommen auf jeden erfassten verunglückten Koala drei bis vier Tiere, die unbemerkt durch Unfälle umkommen.

Folgende Tabelle zeigt die Gefährdung der Koalas in den australischen Bundesstaaten:

Die Aussiedlung von Koalas auf Kangaroo Island hat zu einer so starken Vermehrung geführt, dass nun die Eukalyptusbäume und damit eine Reihe von anderen Tieren bedroht sind. Dies liegt an den Ernährungsgewohnheiten: Koalas bewegen sich nur wenig und fressen daher die Äste, auf denen sie sitzen, regelrecht kahl. Ein Umsiedlungsprogramm schlug auf Grund mangelnder Rücksichtnahme auf die Bedürfnisse der Koalapopulation fehl, weshalb Koalas auf Kangaroo Island sogar wieder zum Abschuss freigegeben sind.

Ab einem bestimmten Punkt können sich Koalapopulationen nicht mehr selbst erhalten. Jede Population ist an ihren Lebensraum angepasst und jedes Revier ist einmalig. Für Koalapopulationen vorgesehene Gebiete müssen geeignet und groß genug sein. Dies wird jedoch bei vielen Umsiedlungversuchen nicht beachtet. Ein weiteres Problem ist, dass etwa 80 % der Koalas auf privatem Land leben. Dies trifft vor allem auf die Ostküste Australiens zu. Besonders Waldrodungen führen zum Rückgang von Lebensräumen für Koalas. Wenn keine wirksamen Schutzmaßnahmen ergriffen werden, werden die Koalas nach Berechnungen der „Australian Koala Foundation“ im Jahre 2080 kritisch gefährdet und damit vom Aussterben bedroht sein. In einem Bericht der IUCN von Dezember 2009 für die UN-Klimakonferenz in Kopenhagen wird auch davon ausgegangen, dass der Koala eine der durch die globale Erwärmung mit am stärksten bedrohten Tierarten sei.[10]

Große Verluste gab es bei den Buschbränden in Australien 2019/2020: Unter anderem wird geschätzt, dass bis Mitte Januar von den rund 80.000 in Australien lebenden Koalas etwa 33.000 ums Leben kamen. Die einzelnen Populationen in Australien waren dabei unterschiedlich schwer betroffen. Neben den direkten Todesfällen durch die Brände wirken sich auch indirekte Auswirkungen der Brände wie Autounfälle, Angriffe durch Haustiere und Verluste von Futterbäumen negativ auf die Bestandszahlen aus.[11]

Haltung in Menschenobhut

 src=
Koalas im Duisburger Zoo

Die ersten in Menschenobhut gehaltenen Koalas wurden um 1920 im Koala Park in Sydney dem Publikum zur Schau gestellt. Seitdem werden sie in Schaugehegen immer häufiger gezeigt.

In Zoologischen Gärten werden Koalas außerhalb Australiens nur sehr selten gezeigt, was vor allem mit der Schwierigkeit zusammenhängt, genügend geeigneten Eukalyptus für die Tiere bereitzustellen. Erstmals für Deutschland zeigte der Tierpark Berlin im Jahr 1994 Koalas, bevor die Tiere in den Duisburger Zoo überführt wurden, wo heute auch regelmäßig die Nachzucht gelingt. Seit November 2013 leben zwei Koala-Männchen im Prof.-Brandes-Haus des Dresdner Zoos. Beide Tiere wurden 2011 bzw. 2012 im Duisburger Zoo geboren und nach Einholung aller Genehmigungen und Schulung der Tierpfleger erfolgreich umgesiedelt.[12] Im Wiener Tiergarten Schönbrunn werden ebenfalls Koalas gehalten. Der Zoo Leipzig hat seit April 2016 einen männlichen Koala namens Oobi-Ooobi aus einem Zoo in Belgien übernommen.[13] Dieser lebt im dafür aufwendig hergerichteten ehemaligen Tieraffenhaus, welches nun als Koalahaus verwendet wird. Seit März 2018 leben auch im Zoo Zürich Koalas.[14]

In Gehegen können Koalas kein ausgeprägtes Wanderverhalten zeigen, da sie dort unter engeren Bedingungen und viel höherer Dichte leben als in der Wildnis. Trotzdem zeigen sie auch hier noch gewisse soziale Verhaltensweisen von Wildtieren. Dazu gehören das Revierverhalten und die Rangordnung der Männchen.

Literatur

  • Ann Sharp: Koalas. Die Teddybären aus dem Eukalyptuswald. Australian Koala Foundation. BLV Verlagsgesellschaft, München/ Wien/ Zürich 1995, ISBN 3-405-14845-6.
  • Ann Sharp: The Koala Book. Australian Koala Foundation. Pelican Publishing, Gretna La 1995, ISBN 1-56554-160-X. (englisch)
  • L. Cronin: Koala, Australia’s Endearing Marsupial. Reed Books, Frenchs Forest NSW 1987, ISBN 0-7301-0158-4.
  • A. K. Lee, R. W. Martin: The Koala. A natural History. New South Wales University, Kensington 1988, ISBN 0-86840-354-7.
  • A. K. Lee, K. A. Handasyde, G. D. Sanson: Biology of the Koala. Surrey Beatty & Sons, Chipping Norton, NSW 1990, ISBN 0-949324-34-5.
  • Roger William Martin: Draft Management Plan for the Conservation of the Koala (Phacolarctos cinereus) in Victoria. Arthur Rylah Institute for Environmental Research, Heidelberg Vict 1989, ISBN 0-7241-9636-6.
  • F. Nelson: The Koala’s Tail. Proceedings of the Conference of the Status of the Koala in 1993. Australian Koala Foundation, Brisbane 1993.
  • Bill Phillips: Koalas. The little Australians we’d all hate to lose. Australian National Parks and Wildlife Service, Canberra 1990, ISBN 0-644-09697-7.
  • C. W. Pieters, P. F. Woodall: An Investigation into the Factors that Influence Habit Usage by a Koala (Phascolarctos cinereus) Population in South-east Queensland. Final Report to the Australian Koala Foundation. University of Queensland, Currumbin Qld 1993.

Zootierhaltung von Koalas in Deutschland

  • Claus Pohle: Koalas im Tierpark. In: Takin. Nr. 2, Berlin 1994, S. 15–17. .Koalas im Tierpark Berlin.
  • Renate Taeschner: Besuchermagnet Wale und Delphine. In: Takin. Nr. 2, Berlin 1996, S. 13–14. .Koalas im Zoo Duisburg.

Einzelnachweise

  1. Natalie Wolchover: Koalas Have Human-like Fingerprints. In: Live Science. 3. Mai 2011, abgerufen am 18. Juni 2019 (englisch, mit Abbildungen von Koala-Fingerabdrücken).
  2. Animal fingerprints, Schulprojekt
  3. Maciej Henneberg, Kosette M. Lambert, Chris M. Leigh: Fingerprint homoplasy: koalas and humans (Memento vom 4. Februar 2012 auf WebCite), naturalscience.com, 11. März 1997.
  4. Roger William Martin, Kathrine Ann Handasyde: The koala: natural history, conservation and management. 2. Auflage. Krieger Publishing Company, 1999, ISBN 1-57524-136-6.
  5. Für die Spezialdiät der Koalas braucht es keine ungewöhnliche Darmflora. In: Der Standard. 18. Mai 2015.
  6. Deutschlandfunk
  7. a b K. Black, M. Archer: Nimiokoala gen. nov. (Marsurpalia, Phasicolarctidae) von Riversleigh, Northwestern Queensland with a revision of Litokoala. In: Memoirs of The Queensland Museum. 41, 1997, S. 209–228.
  8. Julien Louys, Ken Aplin, Robin M. D. Beck, Michael Archer: Cranial Anatomy of Oligo-Miocene Koalas (Diprotodontia: Phascolarctidae): Stages in the Evolution of an Extreme Leaf-Eating Specialization. In: Journal of Vertebrate Paleontology. 29 (4), 2009, S. 981–992.
  9. Gewinner und Verlierer im Jahr 2017 In: wwf.ch, 27. Dezember 2017, abgerufen am 28. Dezember 2017
  10. Klimawandel: Polarfuchs und Koalabär bedroht. Abgerufen am 21. August 2013.
  11. Die Urzeit-Bäume überlebten die Dinosaurier – und auch das große Feuer. In: Die Welt, 16. Januar 2020. Abgerufen am 16. Januar 2020.
  12. zoo-dresden.de
  13. zoo-leipzig.de (Memento des Originals vom 28. April 2016 im Internet Archive)  src= Info: Der Archivlink wurde automatisch eingesetzt und noch nicht geprüft. Bitte prüfe Original- und Archivlink gemäß Anleitung und entferne dann diesen Hinweis.@1@2Vorlage:Webachiv/IABot/www.zoo-leipzig.de
  14. Australian Open – die Koalas sind da! (Nicht mehr online verfügbar.) Archiviert vom Original am 30. März 2018; abgerufen am 29. März 2018.  src= Info: Der Archivlink wurde automatisch eingesetzt und noch nicht geprüft. Bitte prüfe Original- und Archivlink gemäß Anleitung und entferne dann diesen Hinweis.@1@2Vorlage:Webachiv/IABot/www.zoo.ch
 src=

Dieser Artikel ist als Audiodatei verfügbar:


Mehr Informationen zur gesprochenen Wikipedia

 src=
Dieser Artikel wurde am 11. Mai 2005 in dieser Version in die Liste der exzellenten Artikel aufgenommen.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Koala: Brief Summary ( German )

provided by wikipedia DE
 src= Der Titel dieses Artikels ist mehrdeutig. Weitere Bedeutungen sind unter Koala (Begriffsklärung) aufgeführt.

Der Koala (Phascolarctos cinereus), fälschlich manchmal auch Koalabär genannt, ist ein baumbewohnender Beutelsäuger in Australien. Er wurde von dem Zoologen Georg August Goldfuß im Jahre 1817 als Lipurus cinereus erstbeschrieben. Der Koala ist neben dem Känguru das am weitesten verbreitete Symbol Australiens.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Bô-boé-hîm ( Nan )

provided by wikipedia emerging languages

Bô-boé-hîm, Eng-gí Koala, ha̍k-miâ Phascolarctos cinereus, sī chi̍t chióng Australia goân-seng ê chhiū-chhē chia̍h-chháu ū-tē tōng-bu̍t. In sī Phascolarctidae chit kho ûi-it ê hiān-chûn chéng.

Chham-khó chu-liāu

  1. Gordon G, Menkhorst P, Robinson T, Lunney D, Martin R. & Ellis M (2008). Koala. 2008 IUCN Red List of Threatened Species. IUCN 2008. Retrieved on 2008-10-30.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Bô-boé-hîm: Brief Summary ( Nan )

provided by wikipedia emerging languages

Bô-boé-hîm, Eng-gí Koala, ha̍k-miâ Phascolarctos cinereus, sī chi̍t chióng Australia goân-seng ê chhiū-chhē chia̍h-chháu ū-tē tōng-bu̍t. In sī Phascolarctidae chit kho ûi-it ê hiān-chûn chéng.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Coala ( Lingua Franca Nova )

provided by wikipedia emerging languages
 src=
Coala

Coala (Phascolarctos cinereus) es un marsupio arboral e ursin de Australia, con pelo densa e gris, cual come la folias de la eucalipto.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Hirçolek ( Kurdish )

provided by wikipedia emerging languages

Hirçolek (Phascolarctos cinereus) cureyên ajalên şîrmêjên hurbanî ye, ku di Awistralyayê de bi taybetmendiyên giyaxwer û daran dijîn. Tenê di nûnertiya famîle ya Phascolarctidae ye û xizmên wan ên herî nêzîk Wombat in. Di peravên rojhilat û başûrên Awistralyayê de bi qasî dirêjayiya di Queensland, Başûrê Wales a Nû, Victoria û Başûrê Awistralyayê de tên dîtin. Hirçolek ji gelaleya stûr û bêboçik, guhên bi mû û gilover, pozê mezin wekî bi awayê kevçî ve tê naskirin. Dirêjahiya bejna laşên Hirçolekan di navbera 60 û 85 cm vediguhere û giraniya wî di navbera 4 û 15 kg ve tê guhertin. Porxanê wan bi cudahiyên rengekî gewr zîvî û çîkolata rengî ye. Di popûlasyonên bakuran de gelemperî rengên wek jîndewarên başûran hîn biçûtir û vekirî ne. Bûyînên herdû popûlasyonên Binecur gengaz e, lê ev mijar bên gotûbêjkirin.

Hirçolek bi gelemperî di warên darên okalîptûs de dijîn û di xurdemeniyên beşên mezin de bi cureyên pelên van daran re diafirînin. Nirxên adanî yên van pelan û naveroka kalorî yên bisînor ve ji bo hirçolekan bi gelemperî jîyanek bêtevger diqewimîne û di rojê de heta 20 saetan xew dikin.

Çavkanî

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Nivîskar û edîtorên Wikipedia-ê

Hirçolek: Brief Summary ( Kurdish )

provided by wikipedia emerging languages

Hirçolek (Phascolarctos cinereus) cureyên ajalên şîrmêjên hurbanî ye, ku di Awistralyayê de bi taybetmendiyên giyaxwer û daran dijîn. Tenê di nûnertiya famîle ya Phascolarctidae ye û xizmên wan ên herî nêzîk Wombat in. Di peravên rojhilat û başûrên Awistralyayê de bi qasî dirêjayiya di Queensland, Başûrê Wales a Nû, Victoria û Başûrê Awistralyayê de tên dîtin. Hirçolek ji gelaleya stûr û bêboçik, guhên bi mû û gilover, pozê mezin wekî bi awayê kevçî ve tê naskirin. Dirêjahiya bejna laşên Hirçolekan di navbera 60 û 85 cm vediguhere û giraniya wî di navbera 4 û 15 kg ve tê guhertin. Porxanê wan bi cudahiyên rengekî gewr zîvî û çîkolata rengî ye. Di popûlasyonên bakuran de gelemperî rengên wek jîndewarên başûran hîn biçûtir û vekirî ne. Bûyînên herdû popûlasyonên Binecur gengaz e, lê ev mijar bên gotûbêjkirin.

Hirçolek bi gelemperî di warên darên okalîptûs de dijîn û di xurdemeniyên beşên mezin de bi cureyên pelên van daran re diafirînin. Nirxên adanî yên van pelan û naveroka kalorî yên bisînor ve ji bo hirçolekan bi gelemperî jîyanek bêtevger diqewimîne û di rojê de heta 20 saetan xew dikin.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Nivîskar û edîtorên Wikipedia-ê

Koala ( Bosnian )

provided by wikipedia emerging languages
 src=
Koala (Phacsolarctos cinereus)

Koala je životinja iz porodice sisara i torbara. Latinski naziv joj je Phacsolarctos cinereus, što znači pepeljastosivi medvjedić torbar.

Opis

Krzno joj je sivo. Ima veliki crni nos i velike dlakave uši, te dugačke ruke i kratke noge s vrlo dugim i oštrim kandžama za lahko penjanje i držanje na drveću. Gotovo da nema repa. Mnogi misle da je medvjed i da je umiljata životinja, ali je to jedna jako ratoborna životinja, a najjače joj je oružje mokraća, koja je jako ljepljiva. Ima jako oštre zube koji joj pomažu da lakše žvače eukaliptusovo lišće.

Stanište

Živi samo u Australiji i dijelovima Nove Gvineje. Uglavnom živi na eukaliptusima i silazi samo kako bi prešla na drugo drvo. Može spavati i do 18 sati. Ne može se prilagoditi životu na drugim prostorima osim Australije jer nema potrebne količine eukaliptusovog lišća.

Ishrana

Koala je jako izbirljiva u ishrani. Jede samo lišće posebnih vrsta eukaliptusa. Vodu uzima iz biljaka u ishrani tako da je rijetko pije.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori i urednici Wikipedije

Koala ( Uzbek )

provided by wikipedia emerging languages

Sarlavha matni

Bu maqola vikilashtirilishi kerak.

nothumb

Iltimos, bu maqolani Vikipediya qoida va yoʻllanmalariga muvofiq tartibga keltiring.

Avstraliyaning sharqiy qismidagi ekvalipt o'rmonlarida ko'rinishidan ayiq bolasiga o'xshaydigan, koala deb ataluvchi hayvon yashaydi. Bu juda yuvosh, beg'am, yalqov hayvondir. Uni osonlik bilan, hatto tayoq bilan ham ovlash mumkin. Uning mo'ynasi chiroyli va terisida hech qanday zararkunanda hasharotlar bo'lmaydi. Koala, xaltali ayiq (Phascolarctos cinereus) — xaltali sut emizuvchilar kenja sinfiga mansub hayvon. Tanasining oʻz. 0,6 m cha, qulogʻi katta. Oyogʻi 5 barmokli, tirnogʻi baquvvat, daraxtda yurishga moslashgan, dumsiz. Koʻrinishi ayiqqa oʻxshash. Moʻynasi qalin, uzun va yumshoq, yelkasi kulrang , qorni oq. Sharqiy Avstraliya oʻrmonlarida yashaydi. Tunda faol. Barg va kurtaklar bilan oziqlanadi. Ogʻiz boʻshligʻida oziq saqlovchi qopchigʻi boʻladi. Ikki yilda bir marta tugʻadi, boʻgʻozlik davri 30—35 kun. Bolasini xaltasida olib yuradi, kattaroq boʻlganida opichib oladi; 12—20 yil yashaydi. Moʻynasi uchun koʻplab ovlanganidan soni kamayib ketgan. Ovlash taqiqlangan.[1]

Koala - sut emizuvchilar sinfining Xaltalilar oilasiga mansub hayvondir. Tanasining uzunligi 60 - 82 sm, dumi juda kaltaligidan ko'zga deyarli tashlanmaydi. Vazni 16 kg gacha yetadi. Tashqi ko'rinishidan ayiqqa o'xshaganligi sababli uni " Xaltali hayvon " deb ham atashadi. Jun qoplamasi qalin va yumshoq, rangi kulrang. Xaltasi yaxshi rivojlangan va orqa tomondan ochiladi.Koala daraxtda yashash uchun moslashgan. Uning old oyog'ining birinchi va ikkinchi barmog'i va orqa oyog'ining birinchi barmog'i boshqa barmoqlariga qarama - qarshi tartibda joylashgan. Sharqiy Avstraliyaning evkalipt o'rmonlarida yashaydi. Evkaliptning bargli shoxlari bilan oziqlanadi. Tungi hayotga moslashgan. Yakka yoki uncha katta bo'lmagan guruh holida hayot kechirishadi. Guruhga voyaga yetgan erkak Koala boshchilik qiladi. Ko'payish davri sentabrdan maygacha davom etadi. Homiladorlik davri 30 sutkalar atrofida davom etadi. Yangi tug'ilgan Koala bolasini payqash qiyin : ular atigi ikki santimetrcha keladi. Bunday mitti jonzotlar mustaqil harakat qilishga qodir bo'lmaydi va ma'lum vaqt maxsus xaltada - xuddi kenguruda bo'lgani kabi, urg'ochi Koala ayig'i qornidagi chuqur taxlama teri xaltachada sayohat qilib o'sadi. Bitta go'dak Koala xaltada 6 oygacha yashashi mumkin. Bu davrda agar yana bir Koalacha dunyoga kelsa xaltada ikkovlashib yashayveradilar. Ayiqcha onasining xaltasiga sig'may qolgan chog'da ham onasidan ajragisi kelmaydi. Sakkiz oylik bo'lganda u onasini opichib oladi va shu yo'sinda onasi orqasida sayohatini davom ettiradi. Onasi ham monelik qilmaydi, u o'z bolasini yana ikki yarim yil, ayiqcha mustaqil yashashga qodir bo'lguncha ko'tarib yuradi. Koala bir vaqtlar juni uchun ovlangan. Ammo, ularning soni nihoyatda kamayib ketgani uchun ovlash ta'qiqlab qo'yilgan. Natijada, Koalalar soni yana ko'paya boshladi. Ba'zi zoologlar Koalalarni alohida oilaga ajratadilar. Koalalar bir muncha beso'naqay va nihoyatda xushfe'l jonivordir. Ular faqat Avstraliyada yashaydi va ularni dunyoning birorta ham hayvonot bog'ida uchratib bo'lmaydi. Sababi shundaki, bu xaltali ayiqlar oziqlanish borasida juda tanlovchan bo'ladi. Ular faqat evkalipt barglarini yeydi va bunda ham duch kelganini emas, yilning turli fasllarida koala turli evkaliptlar barglarini yeydi, ma'lumki, bu daraxtlar ham faqat Avstraliyada o'sadi.

Koalaning ishtaxasi juda nozik, u ekvalipt daraxti bargi bilan oziqlanadi, ammo hamma ekvalipt barglarini ham yeyavermaydi. O'zi istagan bargni topolmasa ochidan o'ladi-yu ammo boshqa <>larni yemaydi. Shuning uchun ham koala Avstraliyadan boshqa joylarda hatto hayvonot bog'larida ham uchramaydi. <> so'zi mahalliy qabilalardan birining tilida - <> degan ma'noni bildiradi. Bu hayvon haqiqatdan ham suv ichmaydi. Ekvalipt barglari tarkibidagi suv uning uchun kifoya. Koalaning bo'yi yarim metrdan, og'irligi 10 kg dan oshmaydi. U darxtlar ustida juda sekin, xuddi yarim uyquda karaxt bo'lib qolgandek harakatlanadi; odatda, bir darxtning barglari tamom bo'lgunicha shu darxtda yashaydi, taxminan bir oydan keyingina ikkinchi darxtga o'tadi. Koalaning yangi tug'ilgan bolasi ham juda kichkina - atigi 2-4 sm kattaligida bo'lib, 5-6 oygacha onasining xaltasida yashaydi, shu davr ichida uning bo'yi 17-18 sm ga yetib qoladi. Keyin ona <>ni 5-6 oy opichib yuradi. Bir yoshga to'lgach, koala mustaqil hayot kechira boshlaydi. Koala juda bolajon bo'ladi, bolasini bag'riga bosib, xuddi odamdek allalaydi ham. Avstraliyadagi hayvonot bog'larining birida bir koalaning yosh bolasi nobud bo'lgach, u juda bezovtalangan, hatto boshqa koalaning bolasini o'g'irlamoqchi ham bo'lgan. Ona koalaning qo'liga o'yinchoq koala berilganidan keyingina u tinchlangan.

Avstraliyadagi maxsus joylarda boqiladigan koalalar odamga o'rganib qolishadi. Yovvoyi koala ham odamdan hayiqmaydi. Shovqin-suronni pisand qilmaydi, beparvo uxlayveradi. Koaladan ham beozor , ojiz hayvonni uchratish qiyin. U hech kimdan qochib qutula olmaydi, albatta. Koala jarohatlansa, boshqa hayvonlardek darg'azab bo'lmaydi, qo'llari bilan ko'zini berkitib yig'lay boshlaydi. Ana shunday beozor, yoqimtoy, osoyishta va nochor hayvonga kishining rahmi kelmaydimi, axir! Avstraliyaliklar koalaga haddan tashqari mehribon. Ammo koalalar qirilib, juda kamayib qolgan.

Manbalar

  1. OʻzME. Birinchi jild. Toshkent, 2000-yil

2. Vahob Rafiqov - <> 2010

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipediya mualliflari va muharrirlari

Koala ( Swahili )

provided by wikipedia emerging languages

Koala (kutoka Kiing.: koala, Kisayansi: Phascolarctos cinereus) ni mnyama mdogo wa Australia mwenye manyoya ya kijivu na anaofanana na dubu. Kama kangaruu na marsupialia wengine, koala wa jike huwa na pochi (ambayo inaitwa marsupiumu) ambamo mtoto humalizia kukua akiwa humo ndani.

WikiLettreMini.svg Makala hii kuhusu "Koala" inatumia neno (au maneno) ambalo si kawaida na matumizi yake ni jaribio la kutafsiri neno (au maneno) la asili koala kutoka lugha ya Kiingereza. Neno (au maneno) la jaribio ni koala.
Wasomaji wanaombwa kuchangia mawazo yao kwenye ukurasa wa majadiliano ya makala.

Kamusi za Kiswahili ama zinatofautiana kuhusu matumizi ya neno hili au hazieleweki au hazina neno kwa jambo linalojadiliwa.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Waandishi wa Wikipedia na wahariri

Koala ( Javanese )

provided by wikipedia emerging languages

Koala punika satunggaling marsupial hèrbivor ingkang aslinipun saking Australia.[1] Koala punika tunggal-tunggalipun wakil saking kulawargi Phascolarctidae.[1] Koala punika gadhah nami latin Phasclarctas Cinereus.[2] Koala jaler saha koala wadon punika gadhah ciri fisik ingkang bénten.[2] Manawi koala jaler punika ukuran badanipun langkung ageng tinimbang koala wadon.[2] Miliginipun Koala ingkang gesang wonten ing pérangan Australia Kidul punika ukuranipun langkung ageng kirang langkung 30% tinimbang koala ingkang gesang wonten ing Australia lèr.[3] Koala punika kados bruwang alit ingkang manggén wonten ing wit-witan.[4] Koala kalebet kéwan hèrbivor.[4] Kéwan koala punika awratipun kirang langkung 9 kg (£ 20).[4] Ulesipun kandel, limrahipun awerni ngawu layan saha wonten werni coklat sakedhik-sakedhik.[4] Koala punika boten kalebet bruwang sanajan wujudipun kados bruwang alit.[5] Koala boten gadhah plasenta utawi boten kalebet salah satunggaling mamalia.[5] Nanging koala kalebet kéwan marsupial ingkang nglairaken anak saha ngagengaken wonten ing kanthong.[5] Saéngga boten leres manawi koala dipunwastani koala bruwang nanging cekap dipunwastani kanthi nama koala kémawon.[5]

Étimologi

Tembung koala asalipun saking basa Dharuk gula. Sanajan vokal / u / aslinipun dipunserat wonten ing ortografi Inggris kados déné /oo/ (wonten éjaan dipunwaos kados wonten ing tembung Coola utawi koolah) nanging dipunowahi dados /oa/.[6] Fonem /oo/ ingkang owah dados /oa/ punika kalasemanten wonten kalepatan nanging sampun dados kabiyasaan saéngga naminipun boten koola nanging koala.[6] Sanajan koala punika boten kalebet bruwang nanging kang ndunungi ingkang ngginakaken basa Inggris nalika abad kaping 18 nalika samanten mastani koala kanthi nama bruwang koala amargi wujudipun koala ingkang mèmpèr kaliyan bruwang.[7] Sanajan taksonomi punika salah, taksih wonten ingkang mastani koala kanthi nama bruwang koala.[7] Tiyang-tiyang ingkang mastani kanthi nama punika limrahipun sanès tiyang Australia.[7] Nanging nama punika boten dipunwajibaken amargi kirang trep.[5]

Ciri Fisik

Koala punika kéwan ingkang badanipun katutup déning wulu duwé wulu.[2] Wulunipun alus saha werninipun ngawu layan.[2] Nanging wonten ing pérangan lan ing pérangan jajanipun wonten wulu alus ingkang werninipun pethak.[2] Koala punika kalebet kéwan ingkang gadhah irung ingkang pésék saha talingan ingkang ageng.[2] Kajawi punika koala ugi gadhah kuku.[2] Ginanipun kuku punika kanggé ménék wit nalika pados ron-ronan kanggé madhang.[2] Kajawi wulunipun ingkang kandel, alus, saha talinganipun ingkang ageng, koala ugi gadhah suku saha tangan ingkang dawa saha wonten kuku landhep wonten ing drijinipun.[8] Koala punika mangan oyot saha ron tetuwuhan.[5] Koala punika kalebet kéwan kas Australia.[2] Koala ugi dados maskot utawi ikon kanggé promosi wisata Australia wonten ing indhustri pariwisata.[2] Wonten ing Australia wonten kalih spésies koala, limrahipun dipunwastani koala lor saha koala kidul.[2] Koala punika kalebet salah satunggaling kéwan kas Australia ingkang gadhah kanthong.[8] Koala ugi jarang nginum amargi koala punika nedha ekaliptus ingkang sampun ngandhut kathah toya saéngga koala boten prelu mandhap saking wit kanggé nginum.[8]

Koala ménék wit

Koala punika kalebet kéwan mamalia ingkang gesangipun manggén wonten ing tetuwuhan.[9] Koala punika radi sami kaliyan bruwang alit nanging werninipun ngawu layan.[9] Koala punika kalebet jinis marsupialia, inggih punika kéwan ingkang gadhah kanthong wonten ing pérangan madharan utawi dipunwastani marsupium.[9] Koala limrahipun mbeta anak-anakipun ingkang déréng diwasa wonten ing nglebet kantong punika.[9] Koala punika boten gadhah buntut, nanging koala punika gadhah grana ingkang ageng saha boten katutup rambut kados pérangan badan ingkang sanès.[9] Koala ugi gadhah talingan ingkang wujudipun bunder.[9] Koala diwasa ukuran badanipun inggih punika 64 ngantos 76 cm saha awratipun 7-14 kg.[9] Nama koala punika asalipun saking suku Aborigin.[9] Koala punika gadhah tegesipun boten nginum utawi boten ngombé.[9] Koala saged njagi kirang langkung 90 persén cuwèran ingkang wonten ing badanipun saking eukaliptus.[9] Koala limrahipun nginum nalika nembé sakit utawi manggon wonten papan panggénan ingkang garing.[9] Ron eukaliptus punika ugi dipunwastani ron gusi.[4] Koala punika dados mamalia ingkang saged mertahanaken gesangipun namung nedha ron eukaliptus.[4]

Koala kalebet kéwan marsupial ingkang taksih gadhah gayutan katurunan kaliyan kanguru.[10] Kéwan marsupial punika gadhah kanthong ingkang ginanipun kanggé wadhah koala alit ingkang nembé lair.[10] Ibunipun koala limrahipun nglairaken satunggal anak koala saben nglairaken, dados cacahipun namung satunggal bayi koala.[10] Koala ingkang lair limrahipun gadhah ukuran sami kaliyan kacang jelly.[10] Bayi koala punika nalika lair kanthi kaanan ingkang wuta, wuda, saha gadhah talingan.[10] Nalika lair, koala ingkang taksih alit punika saged pados margi piyambak tumuju ing kanthong ibunipun koala.[10] Koala saged mlumpat saking wit satunggal ing wit sanèsipun kanthi jarak ngantos 150 kaki (45,72 mèter) diukur saking pucuk wit.[11] Koala punika kalebet kéwan ingkang kalem saha boten kathah polah.[11] Koala namung aktif kirang langkung satunggal jam saben dintenipun.[11] Kajawi punika koala ugi saged nyuwanten ingkang santer sanget saha swanten agresif nalika rumaos wonten bebaya.[11] Sanajan koala punika katingal anteng nanging koala ugi saged mlayu.[11] Punika amargi koala gadhah predhator ingkang sawayah-wayah saged mbebayani.[11] Predhator punika kados ta segawon.[11] Koala punika saged mlayu sami kaliyan kelinci.[11] Koala punika gadhah buntut, buntut koala punika ginanipun kanggé lenggah nalika koala manggon ing wit ingkang dangunipun saged pirang-pirang jam.[11] Koala punika arang mudhuh saking wit.[11] Tujuwanipun supados tetep aman saking prédhator.[11] Grananipun koala punika gadhah rambut sensitif kanggé nemokaken ron eukaliptus ingkang paling saé.[12]

Wonten ugi tiyang ingkang mastani koala punika mirib kaliyan bruwang teddy.[13] Kajawi punika wonten tiyang ingkang mastani koala mirib kaliyan wombat nanging wulunipun koala langkung ketel, saha talinganipun langkung ageng.[13] Kajawi wonten ing Lone Pine Koala Sanctuary ing Queensland, koala ugi gesang wonten ing Cagar Alam Tidbinbilla caketipun Canberra, wonten ing Port Stephens, New South Wales, saha uripliar wonten ing Taman Nasional Yanchep ing Australia Barat.[13]

Koala gadhah waja ingkang jumbuh kaliyan ginanipun minangka kéwan hèrbivor saha diprotodont ingkang mirib kaliyan marsupial kados ta kanguru saha wombat.[14] Waja koala punika landhep sanget manawi kanggé nglembutaken ron-ronan.[14] Koala gadhah waja ingkang mliginipun kanggé nyepeng ron wonten ing ngajeng tutuk.[14]Gigi susu formula koala kasusun déning Cithakan:​​DentalFormula[14] Utek nenek moyang koala punika gadhah volume otek ingkang ngebaki gronggongan cumplung, nanging wonten koala sapunika volume utek punika sampun kirang.[15] Miturut panalitén, punika dipunsebabaken amargi dhiet cendhèk énérgi.[15] Nalika kadadéan evolusi koala, koala namung mangan panganan ingkang gadhah unsur hara ingkang sakedhik, kejawi punika koala ugi gadhah metabolisme ingkang kirang saha kabiyasaan slothlike ingkang limrahipun dipunggadhahi kaliyan kéwan ingkang mangan ron-ronan tuwuhan.[15] Kirang langkung sekawan dasa persèn gronggongan cumplung koala dipunisi kaliyan. Koala punika dados satunggal-satunggalipun kéwan wonten ing donya ingkang volume utekipun sangsaya susut.[16]

Koala jaler

Koala jaler punika gadhah swanten ingkang limrahipun dipun-ginakaken nalika mangsa kawin.[17] Swanten punika saged ndamel koala jaler punika katingal langkung ageng tinimbang aslinipun.[17] Saking panalitèn ingkang dipunpublikasékaken wonten ing The Journal of Experimental Biology, nedahaken bilih swanten punika ndadosaken koala boten saged dipunbéntenaken kaliyan bison.[17] Kanthi swanten punika koala jaler saged ngusir mengsahipun saha narik kawigatén koala wadon kanggé kawin.[17] Manawi dipunmirengaken saking résonansi swantenipun punika saged ndamel koala katingal langkung ageng.[17] Wonten variasi swanten ingkang dipungadhahi koala jaler, punika wonten gèndhèng cènèngipun kaliyan agengipun swanten.[18]

Bayi Koala

 src=
Koala ingkang taksih alit

Koala ingkang taksih alit punika dawanipun 1 inci (2,54 CM).[11] Koala ingkang nembé lair punika agengipun kirang langkung sami kaliyan tawon.[11] Bayi koala ,manggén wonten kanthong ibunipun ngantos umuripun 6 wulan saha nalika taksih nyusu.[11] Nalika bayi koala manggén wonten ing kanthong ibunipun, bayi koala namung pikantuk nutrisi saking susu.[19] Nalika manggèn wonten ing kanthong punika koala lajeng tuwuh talingan, mripat saha wulunipun.[19] Koala lajeng disapih nalika yuswanipun sampun 12 wulan.[19]

Habitat

 src=
Lambang nagara Australia, nagara ingkang dados habitat koala

Koala kathah-kathahipun manggén wonten ing pérangan pasisir wétan Australia inggih punika wonten ing Adelaide ngantos dumugi Ujung Cape York.[8] Kajawi punika koala ugi saged gesang wonten ing tlatah pedalaman.[8] Dhaérah pedalaman punika gadhah curah hujan ingkang saé kanggé gesangipun koala.[8] Koala punika kalebet kéwan ingkang dipunjagi wonten ing nagara Australia saéngga sinten tiyang ingkang ngingoni koala punika ugi kénging paukuman.[8] Koala punika kalebet kéwan ingkang dipunjagi amargi koala cacahipun namung sakedhik ing donya punika.[8] Koala dipunlindungi supados boten cures.[8] Wonten ing pérangan kidul Australia, koala punika gesang wonten ing praja Mumbulla wonten ing pasisir kidul Australia.[20] Koala punika gesang wonten ing praja Australia kados ta wonten ing Queensland, New South Wales, Victoria, saha Australia Selatan.[9] Koala ugi manggén wonten ing Atherton Tableland (tlatah ing kulon Cairns), wonten ing Qld saha pulo-pulo lepas pasisir Victoria saha Australia Selatan ing pérangan kidul.[4] Habitat Koala Victoria kalebet panggénan ingkang paling asrep wonten ing Australia.[21] Déné habitat Koala Queensland punika kalebet salah satunggaling papan panggénan ingkang paling panas ing nagara Australia.[21]

Koala limrahipun manggén wonten ing wana ingkang kathah semakipun.[4] Kajawi punika koala ugi asring manggén wonten ing pulo-pulo pasisir saha wonten ing wana ekaliptus.[4] Koala punika boten gadhah griya ingkang permanen utawi tetep.[22] Koala gadhah wewengkon kanggé papan panggénan nanging koala boten manggèn wonten ing wit ingkang tetep, nanging koala punika manggén kanthi nomaden tegesipun pindhah-pindhah panggénan ing wayah kang tinamtu.[22]

Golékan

 src=
Boneka koala, salah satunggaling dolananipun laré-laré ing Australia

Golékan koala punika dados souvenir kas Australia nalika wisata wonten mrika.[23] Nanging golekan koala ugi sampun kathah dipundamel wonten ing nagara-nagara sanèsipun.[23] Golékan koala punika dipundamel kanthi modhél saha ukuran ingkang bénten.[23] Wiwit alit ngantos ageng.[23] Werninipun ugi bénten, wonten ingkang awerni pethak, coklat, saha ngawu layan.[23]

Populasi

Koala limrahipun gesang kanthi populasi ingkang awujud kalompok kados ta manungsa.[4] Koala ugi asring srawung kaliyan kalompok koala sanèsipun.[4] Punika amargi koala mbetahaken wana eukaliptus ingkang wiyar saha saged kanggé gesang populasi koala ingkang séhat.[4] Koala punika gadhah tlatah teritorial kanggé satunggal kalompok.[4] Wonten ing sajeroning satunggal kalompok punika antawisipun koala satunggal saha satunggalipun gesang sareng lan hangrungkebi.[4] Saben kalompok manggén wonten ing salah satunggaling tlatah ingkang dipunkuwasani kalompok punika.[4] Dhaérah punika wujud wit-wit ingkang cacahipun langkung saking kalih.[4] Kajawi kanggé panggènan gesang, wit-wit kala wau ugi dipun-ginakaken kanggé sumber pangan saha panggènan kanggé sosialisasi.[4] Wiyaripun panggénan punika gumantung saking cacahipun kalompok koala.[4] Koala gadhah cara kanggé nedahaken bilih panggènan wit punika dados gadhahipun kalompok koala.[4] Wit-witan ingkang dipun-ginakaken kanggé omah punika ugi saged nggabung kaliyan kalompok sanèsipun.[4] Wit ingkang dados habitat langkung saking satunggal kalompok punika dadod wit ingkang wigati sanget.[4] Populasi koala namung saged makempal bilih wonten habitat ingkang pas kanggé populasi punika.[4] Wit-witan saha kaanan siti saha curah udan ingkang pas punika ingkang njalari cocog botenipun kanggé populasi koala.[4] Limrahipun koala remen manggén wonten ing wit eukaliptus nanging wonten ugi ingkang manggén ing wit sanèsipun.[4] Wonten ing salah satunggaling populasi koala, wonten koala jaler ingkang ageng.[24] Koala ageng punika gadhah tanggel jawab dhumateng klompokipun.[24] Koala jaler saged kawin kaliyan sekawan koala wadon.[24] Koala wadon limrahipung galak utawi agresif nalika nembé ngandhut saha ing mangsa-mangsa pungkasan nyusoni.[25] Koala punika kathah-kathahipun mangan lan aktif nalika wayah dalu.[26] Setunggal populasi koala punika mbetahaken kirang langkung 20 ngantos 25 wit ingkang dados tlatah kalompok koala.[27]

Variétas Eukaliptus

 src=
Wit eucalyptus ingkang dados pakanan Koala

Ing Australia jinis eukaliptus cacahipun langkung saking 600, nanging koala namung mangan kirang langkung 40-50 varietas.[4] Kajawi punika namung wonten kirang langkung 10 variétas wit eukaliptus ingkang dipunremeni koala.[4] Wonten ing sajeroning panggénan ingkang kathah tuwuh tuwuhan eukaliptus, namung wonten kalih ngantos tiga wit eukaliptus ingkang dados panggénan tetep populasi koala, déné wit ingkang sanèsipun namung kanggé pangkringan ingkang wekdalipun boten dangu.[4] Saben tlatah wonten ing Australia, gadhah jinis utawi variétas eukaliptus ingkang bénten.[4] Pramila koala ingkang manggén wonten ing Victoria umpaminipun, ugi gadhah pakanan ingkang bènten kaliyan koala ingkang menggen wonten ing Queensland.[4] Kajawi mangan saking wit eukaliptus koala inggih saged mangan tuwuhan sanèsipun kados ta pial utawi wit tèh.[4] Eukaliptus punika tuwuhan asli Australia.[28] Wit eukaliptus wonten ingkang nginggilipun namung puluhan mèter nanging wonten ugi ingkang ngantos satunggal atus mèter.[28] Eukaliptus punika wit ingkang kayunipun atos.[28] Eukaliptus kayu atos ingkang paling inggil sakdonya.[28] Wit eukaliputus punika saged tuwuh wonten ing panggénan kanthi iklim ingkang bénten, umpaminipun wonten ing padhang pasir saha wonten ing panggénan ingkang asrep sanget.[28] Kajawi punika wit eukaliptus ugi saged kapanggih wonten ing caket pasisir menapa déné ing pagunungan.[28] Wit eukaliptus kalebet wit ingkang tahan geni.[28] Wit punika gadhah lapisan kandel ingkang saged nglothok sasampunipun kobongan.[28] Wijinipun saged tuwuh wonten ing siti utawi wonten ing kacang pohon mataun-taun dangunipun.[28] Wiji punika saged tuwuh sasampunipun kobongan.[28] Pramila sanajan wana eukaliptus kobong, wit punika saged tuwuh kanthi rikat sasampunipun kobongan.[28]

Wit eukaliptus ugi saged gesang nalika mangsa katiga.[28] Punika amargi ron-ronipun eukaliptus gogrog nalika wayah katiga.[28] Wit eukaliptus ugi saged tuwuh wonten ing siti Australia ingkang kirang subur.[28] Kajawi kanggé pakan koala, wit eukaliptus limrahipun dipun-ginakaken kanggé kayu graji, konstruksi finir, plywood, furniture, bahan kanggé ndamel pulp saha dluwang.[29] Eukaliptus kalebet tuwuhan taunan ingkang saged gesang ngrembaka saha mbetahaken cahya sréngéngé ingkang kathah.[30] Eukaliptus punika tuwuhan ingkang gampil semi nalika dipuntegor saha kalebet tuwuhan ingkang cekap kuwat manawi wonten rayap.[30] Eukaliptus tuwuh kanthi rikat mliginipun nalika taksih eném.[30] Oyot eukaliptus ingkang taksih eném rikat sanget tuwuh wonten ing salebeting siti.[30] Panyebaran oyot kanthi arah mangisor sami kaliyan ingkang arahipun nyamping kiwa tengen.[30] Eucalyptus spp kalebet famili Myrtaceae.[30] Eukaliptus gadhah kirang lankung 700 jinis.[30] Ron eukaliptus wujudipun lanset saha wonten ugi ingkang bulat telur dawa.[30] Déné wonten ing pérangan pucukipun lincip.[30] Wit eukaliptus ingkang taksih ném limrahipun ronnipun adhep-adhepan saha gadhah ron ingkang ukuranipun langkung ageng tinimbang wit eukaliptus ingkang sampun sepuh.[30] Nalika wit sampun sepuh, panggènan ronipun punika sgarudha-seling saha boten adhep-adhepan malih.[30] Taneman Eucalyptus sampun misuwur wiwit abad 18.[31] Taneman punika sangsaya nrembaka nalika taun 1980 sasampunipun Konggrès Kehutanan Sedunia kaping VIII ing Jakarta nalika taun 1978.[31] Nanging taun 1988 wonten kritik ingkang nedahaken bilih tuwuhan eukaliptus gadhah prabawa négatif tumrap lingkungan.[31] Salah satunggaling efek négatif tumrap lingkungan inggih punika amargi eukaliptus saged ngrisak kaseimbangan hidrologi.[31] Eukaliptus kalebet tuwuhan ingkang miltiguna saha saged tuwuh wonten ing lahan marjinal utawi kritis.[32]

Wana eukaliptus teles

Wit-wit eukaliptus ingkang gesang wonten ing wana ingkang teles utawi lembab punika kalebet wit-wit eukaliptus ingkang paling inggil.[28] Wana punika wonten ing pasisir wétan Australia, Tasmania, saha Australia Barat.[28] Dhaérah punika kalebet tlatah ingkang kathah curah udanipun.[28] Wonten ing wana eukaliptus ingkang teles punika kathah wit eukaliptus ingkang nginggilipun ngantos pitung puluh méter.[28]

Wana eukaliptus garing

 src=
Gendéra Australia, nagara konservasi koala

Wana jinis punika dados wana eukaliptus ingkang paling umum.[28] Wana eukaliptus garing punika kathah kapanggih wonten ing tlatah pasisir saking Tanjung York ngantos Tasmania saha Australia Selatan.[28] Wana punika ugi wonten ing Australia Barat.[28] Limrahipun wonten wana punika kathah semak tuwuh ngrembaka.[28] Wit semak punika kados ta wit kasuarina, akasia, banksia saha kalistemon.[28] Nalika sajeroning sedasa taun wonten kobongan ingkang cacahipun langkung saking satunggal, pramila semak punika lajeng pejah saha dipungantosaken suket-suketan.[28]

Mallee

Mallee punika kalebet jinis wana ingkang dipuntuwuhi wit-wit eukaliptus ingkang cendhak.[28] Wit-wit eukaliptus punika gadhah pang-pang ingkang kathah.[28] Limrahipun wit punika asring sipunsumerepi wonten ing caketipun padhang pasir.[28]

Wit omah

Omah saben koala punika wujud wit-witan.[8] Limrahipun dipunwastani wit omah.[8] Koala-koala punika manggén wonten wit-wit kanthi tumata.[8] Saben wit saged dipunanggé koala ingkang cacahipun langkung saking satunggal.[8] Kajawi nalika nembé nglairaken utawi ngandhut, koala boten pindhah-pidhah wonten ing panggénan koala sanès wonten satunggal kalompokipun.[8] Ukuran saha wiyaripun antawis wit satunggal kaliyan satunggalipun gumantung faktor habitat, seks, yuswa saha sosial sajeroning populasi koala.[8]

Ing Indonésia

Eucalyptus punika salah satunggaling tuwuhan ingkang dipuntanem kanggé Alas Tetandurn Industri (HTI) amargi sipatipun eukaliptus ingkang gampil kanggé adhaptasi saha ginanipun ingkang kathah sanget.[33] Eukaliptus Pelita punika salah satunggaling spesiés éndemik Indonésia ingkang tuwuh wonten ing Papua wonten ing panggénan ingkang nginggilipun ngantos sandhuwuripun 800 m dpl kanthi curah udan 900 mm-2.100 mm/taun saha iklim garing.[33]

Cap driji

 src=
Lukisan koala, koala gadhah cap driji kanggé mènèk wit

Koala punika gadhah cap driji utawi manawi wonten ing basa Indonésia dipunwastani sidik jari ingkang wujudipun mirib kaliyan cap driji manungsa.[9] Cap driji koala punika wujudipun bènten kaliyan kéwan sanèsipun, bentukipun ugi langkung unik.[9] Punika amargi koala ngalami évolusi ingkang kapisah.[9] Wonten ing pohon evolusi kauripan, primata saha koala punika kapisah kirang langkung 70 taun kang kapungkur.[9] Èvolusi kéwan ingkang gadhah kanthong punika nedahaken manawi namung koala ingkang gadhah cap driji ing pucuking drijinipun.[9] Sampun pinten-pinten abad para ahli anatomi punika neliti ginanipun cap driji wonten ing kéwan koala.[9] Tim anatomi saking Universitas Adelaide, Australia punika ingkang nemokaken cap driji koala nalika taun 1996.[9] Tim punika nedahaken manawi cap driji koala punika ginanipun kanggé mendhet ron-ronan.[9] Koala punika pados pakanan saking wit-witan eukaliptus ngantos pang-pang ingkang alit saha ron-ronan.[9] limrahipun koala punika mendhet kanthi ngurut sadhompol ron lajeng dipunpangan.[9] Miturut obsérvasi punika para paneliti nedahaken bilih cap driji punika dipunsebabaken amargi adhaptasi prosés nglempakaken panganan.[9] Supados ron saged nèmpèl wonten ing tangan dipunbetahaken cap driji wonten ing drijinipun koala.[9] Amargi cap driji punika njalari tekanan ingkang statis.[9] Kajawi punika cap driji koala ugi mirib kaliyan cap driji manungsa.[9] Kanthi ngginakaken mikroskop èléktron, lapisan épidermis wonten ing pucuking driji koala punika mirib kaliyan cap drijinipun manungsa.[34] Nalika dipunpirsani ngginakaken mikroskop èléktronik cap driji koala saha manungsa angél dipunbéntenaken.[35] Cap driji punika wonten amargi adhaptasi biomekanik kanggé nyekel barang.[36] Punika njalari wontenipun prabawa mékanik ing kulit ingkang ginanipun kanggé ngontrol obahan saha tekanan statis.[36] Koala punika gadhah driji ingkang cacahipun gangsal kalebet jempol ingkang cacahipun kalih.[37] Punika ginanipun supados saged nyekel sabarang kanthi langkung saé.[37]

Langka

Koala punika kalebet pratélan salah satunggaling kéwan ingkang langka.[38] Koala kalebet spésies ingkang dipunlindungi kaliyan Konservasi Spesies Terancam UU 1995 (TSC UU).[38] Punika amargi cacahipun koala saben taun sangsaya kirang antawisipun 50 ngantos 75%.[38] Kajawi punika koala punika kalebet kéwan ingkang angél dipungulawentah saha dipunkembangaken.[38] Kajawi punika kathah sanget bebaya ingkang saged nganggu gesangipun koala.[38]

Koala punika membatahaken panggènan ingkang wiyar supados saged gesang, obah, saha mangan.[39] Kajawi punika gesangipun koala ugi gumantung kaliyan koala sanèsipun.[39] Sasampunipun koala pejah, mbetahaken wekdal kirang langkung satunggal taun supados koala sanès purung manggén wonten ing panggénan koala ingkang sampun pejah.[39] Punika amargi ngentosi gandanipun koala ingkang naté manggén wonten ing panggénan punika ical.[39] Koala nelasaken wekdal gesangipun wonten ing wit-wit kayu pethak utawi eukaliptus kanggé mangan saha tilem.[39] Sapunika wonten ugi habitat koala ingkang dipun-ginakaken kanggé tetanèn.[39] Punika sangsaya ndamel koala Australia langkung rikat cures.[39]

Cacahipun koala ingkang urip alasan wonten ing Australia punika antawisipun 2000 ngantos 8000 koala.[21] Populasi koala punika mandhap 90% sajeroning sedasa taun.[21] Punika amargi kathah habitat alami koala dipunrisak saha dipun-ginakaken kanggé yasan-yasan saha tetanèn.[21] Wonten ing Australia wonten badan ingkang mirunggan neliti kéwan koala, tuladhanipun inggih punika Pusat Penelitian Koala Queensland Tengah.[40] Kajawi punika wonten ugi ingkang dipunwastani Lone Line Sanctuary.[41] Panggénan punika kalebet panggénan ingkang njagi saha nglindungi koala ingkang sepisanan saha paling ageng sakdonya.[41] Wonten ing papan panggénan ingkang konservatif punika wonten koala ingkang cacahipun langkung saking 130 koala.[41] Koala punika kalebet salah satunggaling kéwan ingkang dipunlindungi.[11] Wonten ing nagara Australia, koala boten pareng dipuningoni amargi wonten ukuman saking nagara.[11] Wonten ing Australia, sinten ingkang ngingoni koala bakal pikantuk ukuman kunjara.[11] Tim panaliti nedahaken manawi koala boten dipunlindungi koala saged cures kanthi wektu 30 taun ingkang badhé dhateng.[42]

Ingkang njalari langka

Koala punika manggèn wonten ing salah satunggaling panggènan kanthi kalompok sosial.[21] Kajawi njagi badanipun piyambak, koala ugi njagi papan panggénan ingkang dipunpanggeni satunggal kalompok punika.[21] Koala punika ugi dipunwastani kéwan ingkang teritorial.[21] Koala limrahipun pejah amargi lelara saha dipunbeléh kanggé dipunpendhet wulunipun.[21] Kajawi punika koala ugi pejah amargi wana ingkang kobongan.[21] Sapunika koala namung gesang wonten ing wana eukaliptus ingkang manggén ing Australia.[21] Koala punika satwa nasional saha satwa kas Australia.[43] Populasi koala punika mudhun antawisipun 80 persèn.[43] Faktor-faktor sanès ingkang njalari koala punika kirang cacahipun inggih punika tata kutha ingkang dipunowahi, polusi motor, pertambangan, banjir, wana ingkang dipuntegor, predator ingkang wujud segawon.[43] Koala ugi kénging lelara chlamydia.[44] Lelara punika ndadosaken koala boten saged reprodhuksi saha gadhah katurunan.[44] Wonten ugi lelara sanèsipun inggih punika lelara inféksi saha kanker.[44] Koala boten saged urip manawi suhunipun panas saha garing saéngga koala gampil stress saha dehidrasi.[44] Suhu ingkang panas njalari kalembaban ron eukaliptus kirang saéngga koala radi angèl pikantuk toya.[44] Kajawi segawon, manungsa ugi dados predhator kanggé koala.[45] Awit manungsa asring nyekel koala dados kéwan ingon-ingon utawi dipunpendhet wulunipun.[45] Manawi suhunipun sampun langkung saking 37 drajat celsius, ndadosaken koala kirang saé anggénipun gesang.[44] Nalika pertemuan Perserikatan Bangsa Bangsa ingkang ngrembug babagan iklim dipuntedahaken ugi manawi owahing iklim punika saged mbebayani tumrap spesiés penguin emperor ngantos koala Australia.[46] Koala ingkang wonten ing Australia punika ugi kathah ingkang cures amarga strèss.[47] Koala ingkang stress punika amargi cara ngingoni koala ingkang lepat, kejawi punika koala asring foto-foto kaliyan para wisatawan.[48] Kaanan mangsa kang garing ugi gadhah prabawa kaliyan gizi koala, amargi ron ekaliptus ingkang sangsaya suda nutrisinipun.[49] Gizi ingkang kirang ugi njalari pejahipun koala.[49]

Konsérvasi Koala

 src=
Peta ingkang nedahaken payebaran koala

Pakar ékologi Universitas Queensland Clive McAlpine nedahaken supaya koala boten cures caranipun inggih punika nglebetaken koala dados spesiés ingkang saged cures.[50] Cara punika dados cara ingkang sepisanan kanggé upaya nglindungi saha njagi habitat koala supados boten cures.[50] Sasampunipun punika koala lajeng dipunlebetaken wonten ing papan panggènan konsérvasi koala.[50] Kajawi punika ugi saged dipunwontenaken panaliten ngenani babagan lelara chlamydia.[50] Kajawi punika wonten ugi Pulo Island.[51] Pulo punika saged kapanggih kirang langkung 90 menit saking Melbourne.[51] Pulo punika misuwur lumantar Parade Penguin saha Pusat Konservasi Koala.[51] Pusat konservasi koala punika dipundamel dados panggénan ingkang resik saéngga wonten paugeran-paugeran ingkang trawaca tumrap para tiyang ingkang mlebet.[52] Kajawi punika wonten Pusat Konsérvasi Koala ing Pulo Philip para wisatawan saged mirsani langsung para koala ingkang nembé turu saha mangan.[53] wonten ugi sajarah koala.[53] Para Wisatawan ugi saged foto sareng kaliyan golékan koala ingkang ageng saha kathah souvenir kas ingkang saged dipuntumbas.[53] Kajawi punika wonten ugi Koala Sanctuary ingkang ugi dados badan konsérvasi koala saha satwa alasan sanèsipun.[46] Koala Sanctuary ugi ndamel penemuan konservasi indah saha nembé madosi vaksin kanggé lelara Chlamydia ingkang limrahipun nyerang koala.[46]

Lone Pine

Lone Pine Koala Sanctuary punika dipunyasa nalika taun 1927.[54] Panggènan punika kalebet papan panggénan kanggé nengkaraken koala, kéwan kas Australia.[54] Kawiwitan saking koala ingkang cacahipun namung kalih.[54] Koala punika anami "Jack" saha "Jill".[54] Sasampunipun 67 taun Lone Pine lajeng dados cagar alam koala ingkang paling ageng wonten ing donya.[54] Ing panggènan punika wonten langkung sakin 130 koala ingkang dipuntengkaraken.[54] Kajawi punika wonten ugi satwa asli Australia kados ta kangguru, manuk emu, wombat, saha sanès-sanèsipun.[54] Sapunika langkung saking 80 species ingkang gesang kanthi aman wonten ing panggénan ingkang konsérvatif punika.[54] Lone Line saged dipupanggihi kinten-kinten satunggal jam saking Papan Anggegana Brisbane, ibu kutha Praja Queensland, Australia.[33] Kajawi punika saged ugi kapanggih kanthi wekdal 30 menit saking punjer kutha manawi nganggé piranti transportasi wujud bus.[33] Manawi ngginkakaken taksi béayanipun kirang langkung $A25 saking punjer kutha.[33]

Wisata

Koala kanthi joey ing kanthongipun, koala punika manggén wonten ing Hamilton Island, Australia

Lone Pine kalebet salah satunggaling panggénan wisata nalika wisata wonten ing Brisbane, Australia.[54] Kajawi misuwur kebon binatang punika ugi dados cagar alam koala ingkang sepisanan saha ingkang paling ageng wonten ing donya.[54] Wonten ing Lone Pine bakal kapanggih kaanan ingkang taksih alami utawi natural.[54] Pramila Lone Pine punika misuwur ugi amarga kahananipun ingkang taksih alami.[54] Kajawi punika kahananipun adhem amargi kathah wit eukaliptus padha tuwuh ngrembaka.[54] Wit punika dados pakanan pokok kanggé koala.[54] Limrahipun nalika wisata wonten ing panggénan punika para wisatawan saged mirsani kawontenan alam ingkang adhem punika kaliyan mlampah.[54] Kajawi punika para wisatawan ugi saged mirsani kéwan-kéwan ingkang nmung gesang wonten ing Australia.[54] Para wisatawan ugi saged foto-foto kaliyan kéwan-kéwan punika.[54] Lone Pine punika dipundamel kaliyan tiyang ingkang namanipun Claude Reid.[54] Wonten ing taman ingkang temanipun hi-tech, Lone Pine ugi njagi saha nglindungi koala saha kéwan-kéwan kas sanèsipun.[54] Punika tujuwanipun supaya koala ugi para wisatawan tansah remen manggén wonten ing mriki.[54] Sekedhik ingkang mangertos bilih sejatinipun nama Lone Pine punika saking nama wit cemara ingkang tuwuh wonten ing sacedhaking toko cinderamata.[54] Wit cemara Hoop punika dipuntanem kaliyan wiyang ingkang naminipun Daniel Clarkson nalika taun 1865, nalika Lone Pine taksih dados kebon kapuk.[54] Sanajan dipunsamber petir nalika taun 1975, nanging wit punika taksih gesang sasampunipun dipunrimati.[54] Wonten ing panggénan punika dipuntengkraken koala wiwit saking koala alit ngantos diwasa.[33] Koala dipunrimati miturut yuswanipun koala.[33] Koala-koala punika dipunpanggenaken wonten ing kandhang ingkang wonten wit eukaliptus wonten ing kandhang manika.[33] Wit manika dados panganan koala.[33] Miturut Mathew Doherty, Koordinator Pemasaran Lone Pine Koala Sanctuary, nedahaken bilih pang-pang eukaliptus punika dipun-gantos saben dintenipun.[33] Guinness World Records nyathet bilih panggénan punika naté gadhah koala ingkang paling sepuh ing donya.[33] Koala punika anami Sarah.[33] Koala ingkang paling sepuh punika pejah nalika taun 2001 nalika umuripun 23 taun.[33] Manawi dipunkonversi kaliyan yuswanipun manungsa punika kirang langkung 161 taun.[33] Kangge narik kawigaten para pandhudhuk dipunwontenaken kontès saben dinten antawisipun jam 10.00-15.30 wekdal ing panggénan punika.[33] Kontes punika nampilaken satwa-satwa kados ta wonten ing Taman Safari Indonésia Cisarua, Jawa Barat.[33] Kajawi punika wonten ugi kontès Bird of Prey Flight Show & Photos kirang langkung tigang dasa menit.[33] Kontes punika nampilaken atraksi manuk garudha saha manuk hantu ingkang mabur wonten ing sanginggilipun para panonton saha mangan pangananipun saking asta pelatih.[33] Wonten ugi Sheep Dog Show, ingkang meragakaken para tani ingkang manggén wonten ing tlatah pedalaman Australia angon menda-mendanipun kanthi dipunbiyantu segawon-segawon.[33] Lone Pine Koala Sanctuary ugi nyediakaken fasilitas kanggé foto kaliyan koala.[33] Asilipun dipuncithak kanthi wujud tanggalan saha kertu pos.[33] Kajawi punika foto punika kapajang wonten ing internet kirang langkung 60 dinten.[33] Koala ugi saged kapanggih wonten ing kebon binatang ingkang manggén wonten ing kutha Sydney.[55]

Panaliten

Wonten ing taman Taman Victoria’s Great Otway National dipunbikak program kanggé naliti koala.[56] Panaliten punika gadhah tujuwan nglestantunaken habitat koala, mliginipun kanggé mangerteni akibat ingkang dipunsebabaken owahing iklim tumrap populasi saha tindak tandukipun koala.[56] Ekspedisi dipuntindakaken kirang langkung sedasa dinten wonten ing kutha Apollo Bay.[34] Para panaliti saged kerjasama kaliyan para sarjana ingkang trampil saha gadhah pangalaman ingkang langkung wonten ing babagan punika.[56] Kajawi punika para panaliti ugi saged ngemataken habitat kéwan nalika wayah bengi lumantar radhio saha saged ngukur wit.[56] Kanggé wisata punika dipunbetahaken béaya USD3115 utawi kirang langkung Rp26 yuta.[56] Béaya punika kalebet akomodasi saha dhahar wonten ing lokasi.[56]

Kéwan arboreal

Koala punika kalebet kéwan arboreal.[22] Arboreal tegesipun urip wonten ing wit.[22] Koala punika urip, mangan, turu wonten ing wit eukaliptus.[22] Koala ingkang jaler gadhah pérangan awak ingkang saged njalari ganda.[22] Koala jaler lajeng nggosok-gosokaken jajanipun wonten ing wit ingkang dipunpanggeni.[22] Punika ancasipun kanggé mratandhani supados koala sanès mangertosi bilih wit punika dados panggénan ingkang dipunkuwaosi.[22]

Mamah biak

Kéwan ingkang mamah biak, kados ta sapi misuwur gadhah madharan sekawan.[57] Nalika mangan, panganan mlebet wonten ing salah satunggaling pérangan madharan saha dipunmuntahaken malih wonten ing tutuk.[57] Sasampunipun punika nembé dipunpangan malih saha mlebet wonten ing pérangan madharan sanèsipun saha dipunserep kaliyan usus alus.[57] Sasampunipun punika lajeng dipunbuwang kanthi dipundalaken saking awak.[57] Profesor ingkang nyerat buku kanthi irah-irahan Mammalian Herbivore Stomach: Comparative Anatomy, Function and Evolution nedahaken manawi koala ugi gadhah tindak tanduk ingkang kados punika.[58] Nanging namung nalika wonten ing kaanan ingkang tinamtu kados ta nalika pupak waja saha amargi mbetahaken langkung kathah nutrisi kanggé nyusoni.[58]

Ngedab-edabi

Koala punika kalebet kéwan ingkang ngeramaken.[54] Wonten babagan ingkang ngédab-édabi saking kéwan koala ingkang boten dipuntindakaken déning kéwan sanèsipun.[54]

  1. Sanajan koala punika boten kéwan ingkang saged gesang wonten toya, nanging manawi wonten ing kahahan ingkang nggegirisi saha kepepet koala punika saged ugi nglangi.[54]
  2. Koala jaler Queensland punika awratipun ngantos 9,5 kilogram déné koala wadon ngantos 7 kilogram.[54] Wonten ing Victoria, awratipun koala ngantos 14 kilogram.[54]
  3. Koala punika tilem saben dintenipun antawis 18-20 jam.[17] Wonten wana, koala gesang antawisipun 10 ngantos 12 taun, nanging koala Lone Pine ingkang dipunjagi saking mengsahipun, wonten variasi pakanan ingkang saé, saha saking iklim ingkang ékstrim owahipun saged gesang kirang langkung 12 ngantos 15 taun.[54]
  4. Koala punika saged jungkatan.[54] Punika tujuwanipun supados koala katingal tetep saé saha resik.[54] Driji ingkang nomer kalih saha tiga nyatunggil saéngga dados sapasang cakar ingkang saged dados jungkat.[54]
  5. Limrahipun wonten ing salah satunggaling wekdal koala katingal mabuk.[54] Sejatosipun, koala punika boten mabuk amargi ron eukaliptus nanging punika salah satunggaling cara koala kanggé adhaptasi tumrap kadar enersi ingkang sakedhik wonten ing ron gum utawi eukaliptus.

[54]

Gladri

Ugi pirsani

Pranala njawi

Cathetan suku

  1. a b http://www.britannica.com/EBchecked/topic/320721/koala
  2. a b c d e f g h i j k l australianfauna.com(dipunundhuh tanggal 29 Mèi 2011)
  3. giftlog.com(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
  4. a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z aa ab ac ad thekoala.com(dipunundhuh tanggal 3 Oktober 2011)
  5. a b c d e f savethekoala.com(dipunundhuh tanggal 29 Mèi 2011)
  6. a b [Dixon, R.M.W.; Moore, Bruce; Ramson, W. S.; Thomas, Mandy.2006.Australian Aboriginal Words in English: Their Origin and Meaning edisi 2.South Melbourne:Oxford University Press.isbn=0-19-554073-5]
  7. a b c [Leitner, Gerhard; Sieloff, Inke. 1998.Aboriginal words and concepts in Australian English.World Englishes.volume 17. kaca 153–169]
  8. a b c d e f g h i j k l m n o wildlifeextra.com(dipunundhuh tanggal 5 Oktober 2011)
  9. a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z tempointeraktif.com(dipununundhuh tanggal 29 Mèi 2011)
  10. a b c d e f kids.nationalgeographic.com(dipunundhuh tanggal 3 Oktober 2011)
  11. a b c d e f g h i j k l m n o p q fakta unik koala(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
  12. pocanticohills.org(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
  13. a b c australia.com(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
  14. a b c d environment.gov.au(dipunundhuh tanggal 7 Oktober 2011)
  15. a b c findarticles.com(dipunundhuh tanggal 7 Oktober 2011)
  16. [Flannery, T.F. 1994. The Future Eaters: An ecological History of the Australasian Lands and People. Sydney:Reed New Holland. kaca 86]
  17. a b c d e f teknologi.vivanews.com(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
  18. sasak.net(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
  19. a b c [Handasyde, Kathrine Ann. 1999. The Koala: Natural History, Conservation and Management. UNSW Press. kaca 64–65. isbn:0868405442. Seri:Australian Natural History Series edisi 2]
  20. antaranews.com(dipunundhuh tanggal 29 Mèi 2011)
  21. a b c d e f g h i j k library.thinkquest.org(dipunundhuh tanggal 5 Oktober 2011)
  22. a b c d e f g h koala-bears.org(dipunundhuh tanggal 5 Oktober 2011)
  23. a b c d e pariwisata.infogue.com/(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
  24. a b c australiangeographic.com.au(dipunundhuh tanggal 8 Oktober 2011)
  25. publish.csiro.au(dipunundhuh tanggal 8 Oktober 2011)
  26. threatenedspecies.environment.nsw.gov.au(dipunundhuh tanggal 8 Oktober 2011)
  27. macedon-ranges-leader.whereilive.com.au(dipunundhuh tanggal 8 Oktober 2011)
  28. a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z aa dfat.gov.au(dipunudhuh tanggal 5 Oktober 2011)
  29. library.usu.ac.id(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
  30. a b c d e f g h i j k indonesianforest.com(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
  31. a b c d dephut.go.id(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
  32. fao.org(dipunundhuh tanggal 6 Oktobet 2011)
  33. a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v mediaindonesia.com(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
  34. a b bataviase.co.id(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
  35. naturalscience.com(dipunundhuh tanggal 7 Oktober 2011)
  36. a b teknologi.inilah.com(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
  37. a b [Martin, Roger.1984.The Encyclopedia of Mammals.New York:Facts on File.isbn= 0-87196-871-1]
  38. a b c d e environment.nsw.gov.au(dipunundhuh tanggal 5 Oktober 2011)
  39. a b c d e f g people.uwec.edu(dipunundhuh tanggal 5 Oktober 2011)
  40. cqnews.com.au(dipunundhuh tanggal 5 Oktober 2011)
  41. a b c koala.net(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
  42. rnw.nl(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
  43. a b c id.berita.yahoo.com(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
  44. a b c d e f berani.co.id(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
  45. a b koalas.org(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
  46. a b c baungcamp.com(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
  47. dunia.vivanews.com(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
  48. parliament.nsw.gov.au(dipunundhuh tanggal 8 Oktober 2011)
  49. a b telegraph.co.uk(dipunundhuh tanggal 8 Oktober 2011)
  50. a b c d forum.nationalgeographic.co.id(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
  51. a b c australiacalling.org(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
  52. seputar-indonesia.com(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
  53. a b c wisata.kompasiana.com(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
  54. a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z aa ab ac ad ae af ag ah id.koala.net(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
  55. Koala bonbin Sidney(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
  56. a b c d e f travel.okezone.com(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
  57. a b c d koranterbaru.com(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
  58. a b nationalgeographic.co.id(dipunundhuh tanggal 6 Oktober 2011)
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Penulis lan editor Wikipedia

Koala ( Scots )

provided by wikipedia emerging languages

The koala (Phascolarctos cinereus or inaccurately, koala bear[lower-alpha 1]) is an arboreal herbivorous marsupial native tae Australie. It is the anly extant representative o the faimily Phascolarctidae, an its closest livin relatives are the wombats.[3] The koala is foond in coastal auries o the mainland's eastren an soothren regions, inhabitin Queensland, New Sooth Wales, Victoria an Sooth Australie. It is easily recognisable bi its stout, tailless body; roond, fluffy lugs; an lairge, spoon-shaped neb. The koala haes a body lenth o 60–85 cm (24–33 in) an weighs 4–15 kg (9–33 lb). Pelage colour ranges frae siller grey tae chocolate broun. Koalas frae the northren populations are teepically smawer an lichter in colour than thair coonterpairts further sooth. It is possible that these populations are separate subspecies, but this is disputit.

Notes

  1. Koala bear is a common term ootside o Australie, tho koalas are marsupials, nae beirs.

References

  1. "Phascolarctos cinereus". IUCN Reid Leet o Threatened Species. Version 2012.2. Internaitional Union for Conservation o Naitur. 2008. Retrieved 2013-03-08.
  2. Moyal, p. 45.
  3. 3.0 3.1 Groves, C. P. (2005). "Order Diprotodontia". In Wilson, D. E.; Reeder, D. M (eds.). Mammal Species of the World (3rd ed.). Johns Hopkins University Press. p. 43. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Koala ( Sundanese )

provided by wikipedia emerging languages

Koala (Phascolarctos cinereus) nyaéta thickset herbivora marsupial arboreal asli Australia, sarta mangrupa wawakil kulawarga Phascolarctidae nu aya kénéh.

Koala kapanggih di wewengkon basisir wetan jeung kidul Australia, ti deukeuteun Adelaide ka bagéan kidul Bojong Cape York. Populasina nambahan for considerable distances inland in regions with enough moisture to support suitable woodlands. Koala Australia Kidul were largely exterminated during the éarly part of the 20th century, but the state has since been repopulated with Victorian stock. The Koala is not found in Tasmania or Western Australia.

Ngaran

The word "koala" comes from the Dharuk word gula.[3] Closely related words appéar in other Australian Aboriginal languages, including:

  • The Ngunnawal of the Canberra region also call it gula.
  • In the Blue Mountains of New South Wales, Aborigines called Koalas by the word Cullawines.
  • In the Murray Region, Aborigines called Koalas by the word Karbors.
  • Other Aboriginal names for Koalas include: Bangaroos, Koolewongs, Narnagoons and Cholos.[4].

It is commonly said that the common name 'Koala' is an Aboriginal word méaning "no drink" although there is no evidence to support this. Koalas do drink water, but only rarely, due to their diet consisting of eucalypt leaves, which contain sufficient water to obviate the need for the Koala to descend to ground level to drink.

éarly Européan settlers to Australia called the Koala the Native Béar, and the Koala is still sometimes called the Koala Béar, but it is not a member of the bear family. It is not even a placental mammal (which most mammals are)—it is a marsupial. The Koala's scientific name (Phascolarctos cinereus) comes from the Greek: phaskolos méaning "pouch" and arktos méaning "bear". The cinereus epithet is Latin and méans "ash-coloured".

Variasi

 src=
Koala wewengkon kidul di Pulo Kangguru, lain asli ti pulo ieu

Although three subspecies have been described, these are arbitrary selections from a cline and are not generally accepted as valid. Following Bergmann's Rule, southern individuals from the cooler climates are larger. A typical Victorian Koala (formerly P. cinereus victor) has longer, thicker fur, is a darker, softer grey, often with chocolate-brown highlights on the back and foréarms, and has a more prominently light-coloured ventral side and fluffy white éar tufts. Typical and New South Wales Koala weights are 12 kg for males and 8.5 kg for females. In tropical and sub-tropical Queensland, however, the Koala is smaller (at around 6.5 kg for an average male and just over 5 kg for an average female), a lighter, often rather scruffy grey in colour, and has shorter, thinner fur. In Queensland the Koala was previously classified as the subspecies P. cinereus adustus, and the intermediate forms in New South Wales as P. cinereus cinereus. The variation from one form to another is continuous and there are substantial differences between individual Koalas in any given region such as hair colour. The origins of the koala are uncléar, although almost certainly they descended from terrestrial wombat-like animals. Koala fossils are quite rare, but some have been found in northern Australia dating to 20 million yéars ago. During this time, the northern half of Australia was rainforest. The Koala did not specialise in a diet of eucalypts until the climate cooled and eucalypts forests grew in the place of rainforests. The fossil record indicates that before 50,000 yéars ago, Giant Koalas inhabited the southern regions of Australia. The Koala fills the same ecological role as the sloth of South America.

Deskripi fisis

 src=
Koala boga metabolisme nu laun sarta sapopoe sare wae.

The Koala is broadly similar in appéarance to the wombats (the closest living relatives), but has a thicker, more luxurious coat, much larger éars, and longer limbs, which are equipped with large, sharp claws to assist with climbing. Weight varies from about 14 kg for a large, southern male, to about 5 kg for a small northern female. Contrary to popular belief, their fur is coarse, not soft and cuddly. Koalas' five digits are arranged with opposable thumbs, providing better gripping ability. The first two digits are position in apposition on the front paws, and the first three digits for the hind paws. The Koala is one of the few mammals (other than primates) that has fingerprints. In fact, koala fingerprints are remarkably similar to human fingerprints; even with an electron microscope, it can be quite difficult to distinguish between the two.[5]

Furthermore, the male koala, like many marsupials, has a bifurcated penis and the female has a bifurcated vagina.[6]

The Koala has an unusually small brain, with about 40% of the cranial cavity being filled with fluid, while the brain itself is like "a pair of shrivelled walnut halves on top of the brain stem, in contact neither with each other nor the bones of the skull. It is the only animal on Earth with such a strangely reduced brain."[7]

It is a generally silent animal, but males have a very loud advertising call that can be héard from almost a kilometre away during the breeding séason. There is little reliable information about the lifespan of the Koala, but in captivity they have been observed to réach the age of 15 yéars.

The inverted thumbs on the Koala's back feet help for grip while the koala changes branches or éats with its front hands.[rujukan?]

Siklus hirup

Females réach maturity at 2 to 3 yéars of age, males at 3 to 4 yéars. If héalthy, a female Koala can produce one young éach yéar for about 12 yéars. Gestation is 35 days; twins are very rare. Mating normally occurs between December and March, the Southern Hemisphere's summer.

A baby Koala is referred to as a joey and is hairless, blind, and éarless. At birth the joey, only a quarter of an inch long, crawls into the downward-facing pouch on the mother's belly (which is closed by a drawstring-like muscle that the mother can tighten at will) and attaches itself to one of the two teats. Koalas retain the réarward-facing pouch of their terrestrial vomaboid ancestors. Young remain hidden in the pouch for about six months, only feeding on milk. During this time they grow éars, eyes, and fur. The joey then begins to explore outside of the pouch. At about this stage it begins to consume small quantities of the mother’s "pap" (formerly thought to be excrement, but now thought to come from the mother's caecum) in order to inoculate its gut with the microbes necessary to digest eucalypt léaves.[8] The baby Koala will remain with the mother for another six months or so, riding on her back, and feeding on both milk and eucalypt léaves until wéaning is complete at about 12 months of age. Young females disperse to néarby aréas at that time; young males often stay in the mother's home range until they are two or three yéars old.

Ekologi jeung kalakuan

 src=
Koala ngahakan daun eucalyptus

The Koala lives almost entirely on eucalypt léaves. This is likely to be an evolutionary adaptation that takes advantage of an otherwise unfilled ecological niche, since eucalypt léaves are low in protein, high in indigestible substances, and contain phenolic and terpene compounds that are toxic to most species. Like wombats and sloths, the Koala has a very low metabolic rate for a mammal and rests motionless for about 19 hours a day, sleeping most of that time. Koalas that are disturbed are known to be violent, their teeth and claws capable of providing considerable injury to humans; special handling requirements are as such applicable.[9] Handling of koalas has been a source of political contention due to these risks, which can also cause harm to the koala as well.[10] Koalas spend about three of their five active hours éating. Feeding occurs at any time of day, but usually at night. An average Koala éats 500 grams of eucalypt léaves éach day, chewing them in its powerful jaws to a very fine paste before swallowing. The liver déactivates the toxic components réady for excretion, and the hind gut (especially the caecum) is gréatly enlarged to extract the maximum amount of nutrient from the poor quality diet. Much of this is done through bacterial fermentation: when young are being weaned, the mother passes unusually soft faeces, called pap, which is rich in these bacteria, thus passing these essential digestive aids on to her offspring. The Koala will éat the léaves of a wide range of eucalypts, and occasionally even some non-eucalypt species, but it has firm preferences for particular varieties. These preferences vary from one region to another: in the south Manna Gum, Blue Gum and Swamp Gum are favoured; Grey Gum and Tallowwood are important in the north, and the ubiquitous River Red Gum of the isolated séasonal swamps and watercourses that méander across the dry inland plains allows the Koala to exist in surprisingly arid aréas. Many factors determine which of the 800 species of eucalypt trees the Koala éats. Among trees of their favourite species, however, the major factor that determines which individual trees the Koala chooses is the concentration of a group of phenolic toxins called formylated phloroglucinol compounds.

Status konservasi

The Koala was hunted almost to extinction in the éarly 20th century, largely for its fur. In recent yéars, some colonies have been hard hit by diséase, especially chlamydia. The Koala requires large aréas of héalthy, connected forest and will travel long distances along tree corridors in séarch of new territory and mates. The ever-incréasing human population of the coastal parts of the continent continues to cut these corridors by agricultural and residential development, forestry and road-building, marooning Koala colonies in decréasing aréas of bush. The Australian Koala Foundation has mapped 40,000 sq.km. of land for Koala habitat and claims it has strong evidence to suggest wild Koala populations are in serious decline throughout the species natural range. Although the species covers a massive aréa, only 'pieces' of Koala habitat remain. These pieces need to be managed, protected and restored in a coordinated way. Presently, many are being lost to weeds, cléared for agriculture, or carved up by developers. Other thréats come from logging, poor management, attacks from feral and domestic animals, diséase and roads.

In contrast to the situation on much of the mainland, where populations are declining, the Koalas of many island and isolated populations have réached what some have described as "plague" proportions. On Kangaroo Island in South Australia, Koalas introduced some 90 yéars ago have thrived in the absence of predators and competition. Combined with an inability to migrate to new aréas, this has caused the Koala populations to become unsustainable and thréaten the Island's unique ecology. In particular, species of Manna Gum, native to the island, are being stripped by Koalas at a rate faster than they can regenerate, endangering local birds and invertebrates that rely on them, and causing the extinction of at léast one isolated population of manna. Koala numbers are estimated at over 30,000, with ecologists suggesting that the Island can sustain 10,000 at most. Although culling has been suggested as a méans to reduce Koala numbers, with the South Australian Government seriously considering such in 1996, this has met with fierce opposition both domestically and internationally, and the species remains protected. The popularity of the Koala has made the possibility of a cull politically improbable, with any negative perception likely to impact tourism and a government's electability. In place of a cull, sterilisation and translocation programmes have had only limited success in reducing numbers thus far, and remain expensive. There is evidence that Koalas relocated to the mainland have difficulty establishing themselves in the different circumstances. A mooted alternative to the complex sterilisation method, wherein the animal must first be captured, are hormonal implants that can be injected via darts.

The Koala inhabits four Australian states. Under state legislation, the species is listed as:

  • Queensland - Common, or "Least Concern Wildlife" throughout the state, except in the relatively small South éast Queensland Bioregion, where it is listed as Vulnerable.[11]
  • New South Wales - listed at a state scale as vulnerable, but varying regionally from "secure" to "locally extinct".[12]
  • South Australia - classified as Rare.[13]
  • Victoria - The koala population in Victoria is considered "large and thriving".[14]

A review of the species national conservation status concluded that the koala are not thréatened at a national scale, with a population that numbers in the hundreds of thousands.[15] This was the third review undertaken by the federal government that came to this conclusion. The IUCN lists the species as "Lower Risk / Near Threatened".[2]

As with most native Australian animals, the Koala cannot legally be kept as a pet in Australia without a permit.[16]

Tempo oge

Rujukan

  1. Groves, Colin (16 Nopémber 2005). D.E. Wilson jeung D.M. Reeder (éd.), ed. Mammal Species of the World (Éd. ka-3 ed.). Johns Hopkins University Press. p. 43. ISBN 0-801-88221-4.
  2. a b Australasian Marsupial & Monotreme Specialist Group (1996). Phascolarctos cinereus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. IUCN 2006. Dipulut ping 2006-05-09.
  3. Koala - American Heritage Dictionary
  4. Burton, Barbara (1974). The Koala. Melbourne, Australia: Lone Pine Sanctuary & Fisheries and Wildlife Department, Lansdowne Press. ISBN 0701801875.
  5. Henneberg, Maciej; Lambert, Kosette M., Leigh, Chris M. (1997). "Fingerprint homoplasy: koalas and humans". naturalSCIENCE.com 1. http://naturalscience.com/ns/articles/01-04/ns_hll.html.
  6. Dawson, T.J.; Finch, E., Freedman, L., Hume, I.D., Renfree, M., Temple-Smith, P.D.. Fauna of Australia; 17. Morphology and Physiology of Metatheria. Diarsipkan dari [www.environment.gov.au/biodiversity/abrs/publications/fauna-of-australia/pubs/volume1b/17-ind.pdf yang asli] on 2012-02-01. http://web.archive.org/web/20120201031519/http://www.environment.gov.au/biodiversity/abrs/publications/fauna-of-australia/pubs/volume1b/17-ind.pdf.
  7. Flannery, T.F. (1994). The Future Eaters: An ecological History of the Australasian Lands and People. Sydney: Reed New Holland. p. 86.
  8. Martin, Roger; Handasyde, Kathrine Ann (1999). The Koala: Natural History, Conservation and Management. Australian Natural History Series (2nd ed. ed.). UNSW Press. pp. pp. 64–65. ISBN 0868405442. Cite uses deprecated parameter |coauthors= (bantuan) CS1 maint: Extra text (link)
  9. http://web.archive.org/web/20060822012140/http://www.fourthcrossingwildlife.com/WhatToDoWithaWigglingWombat.pdf
  10. http://www.parliament.nsw.gov.au/prod/parlment/HansArt.nsf/66662d17d79b79d7ca256cfd000e0c22/ca256d11000bd3aa4a25644a00824515!OpenDocument
  11. Queensland Parks and Wildlife Service. "EPA/QPWS Koala designation".
  12. New South Wales Parks and Wildlife Service. "NSWPWS Koala designation" (PDF). Diarsipkan dari versi asli (PDF) tanggal 2007-07-04.
  13. Australian Koala Foundation. "Koala conservation status (FAQs)".
  14. Department of Sustainability and the Environment. "Victorian Koala designation".
  15. Australian Government. "Environmental assessment of koala's conservation status".
  16. Australian Koala Foundation. "Frequently asked questions (FAQs)".

Tumbu luar

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Pangarang sareng éditor Wikipedia

Koala ( Sicilian )

provided by wikipedia emerging languages

Lu koala (Phascolarctos cinereus), è nu mammìfiru marsupiali australianu, ùnicu rapprisintanti viventi dâ famigghia Phascorlarctidae, o marsupiali rampanti.

Lu nomu scintìficu diriva dû grecu: φάσκολος (phaskolos, marsupiu) e άρκτος (arktos, ursu) e dû latinu: cinereus, griciu.

Liami ri fora

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Koala ( Albanian )

provided by wikipedia emerging languages
Koala climbing tree.jpg

Koala është një specie e cila gjendet në Australi dhe përfaqësuesi i vetëm i gjallë i familjes Phascolarctidae. Gjendet në rajonet bregdetare të Australisë jugore dhe lindore, nga Adelaide deri në pjesën jugore të Gadishullit Cape York. Popullsia e saj gjithashtu shtrihet në distanca të konsiderueshme në zonën e territorit Australian, ku lagështia është e mjaftueshme për të ruajtur pyjet. Koalat e Australisë së Jugut u shfarosën në fillim të shekullit të 20-të. Kjo kafshë nuk është e pranishme në Tasmania ose Australinë Perëndimore.

Koala është e lidhur ngushtë me eukalipsin ose pemën çamçakëz, nga të cilat ha vetëm gjethet e specieve të caktuara. Meshkujt mund të jetojnë mesatarisht 15 vjet, ndërsa femrat 20 vjet.

Është me kangurin, një nga simbolet kryesore të Australisë. Pasi është gjuajtur masivisht për leshin e saj, sot kërcënohet kryesisht nga brishtësia dhe tërheqja e jetesës të saj. Më pak se 80,000 koala jetojnë dhe ky numër vazhdon të bjerë. Koalat janë zhdukur për shkak të kërcënimeve nga jetesa e tyre dhe valët e nxehtësisë nga ngrohja globale1.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorët dhe redaktorët e Wikipedia

Koala ( Lower Sorbian )

provided by wikipedia emerging languages

Koala[1] (Phascolarctos cinereus) jo bomy wobydlujucy měškaŕ w Awstraliji.

Wopis

Stojnišćo

Rozšyrjenje

Wužywanje

Nožki

  1. 1,0 1,1 W internetowem słowniku: Koala

Žrědła

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Koala: Brief Summary ( Lower Sorbian )

provided by wikipedia emerging languages

Koala (Phascolarctos cinereus) jo bomy wobydlujucy měškaŕ w Awstraliji.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Koala: Brief Summary ( Sundanese )

provided by wikipedia emerging languages

Koala (Phascolarctos cinereus) nyaéta thickset herbivora marsupial arboreal asli Australia, sarta mangrupa wawakil kulawarga Phascolarctidae nu aya kénéh.

Koala kapanggih di wewengkon basisir wetan jeung kidul Australia, ti deukeuteun Adelaide ka bagéan kidul Bojong Cape York. Populasina nambahan for considerable distances inland in regions with enough moisture to support suitable woodlands. Koala Australia Kidul were largely exterminated during the éarly part of the 20th century, but the state has since been repopulated with Victorian stock. The Koala is not found in Tasmania or Western Australia.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Pangarang sareng éditor Wikipedia

Koala: Brief Summary ( Scots )

provided by wikipedia emerging languages

The koala (Phascolarctos cinereus or inaccurately, koala bear) is an arboreal herbivorous marsupial native tae Australie. It is the anly extant representative o the faimily Phascolarctidae, an its closest livin relatives are the wombats. The koala is foond in coastal auries o the mainland's eastren an soothren regions, inhabitin Queensland, New Sooth Wales, Victoria an Sooth Australie. It is easily recognisable bi its stout, tailless body; roond, fluffy lugs; an lairge, spoon-shaped neb. The koala haes a body lenth o 60–85 cm (24–33 in) an weighs 4–15 kg (9–33 lb). Pelage colour ranges frae siller grey tae chocolate broun. Koalas frae the northren populations are teepically smawer an lichter in colour than thair coonterpairts further sooth. It is possible that these populations are separate subspecies, but this is disputit.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Koala: Brief Summary ( Sicilian )

provided by wikipedia emerging languages

Lu koala (Phascolarctos cinereus), è nu mammìfiru marsupiali australianu, ùnicu rapprisintanti viventi dâ famigghia Phascorlarctidae, o marsupiali rampanti.

Lu nomu scintìficu diriva dû grecu: φάσκολος (phaskolos, marsupiu) e άρκτος (arktos, ursu) e dû latinu: cinereus, griciu.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Koala: Brief Summary ( Bosnian )

provided by wikipedia emerging languages
 src= Koala (Phacsolarctos cinereus)

Koala je životinja iz porodice sisara i torbara. Latinski naziv joj je Phacsolarctos cinereus, što znači pepeljastosivi medvjedić torbar.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori i urednici Wikipedije

Koala: Brief Summary ( Javanese )

provided by wikipedia emerging languages

Koala punika satunggaling marsupial hèrbivor ingkang aslinipun saking Australia. Koala punika tunggal-tunggalipun wakil saking kulawargi Phascolarctidae. Koala punika gadhah nami latin Phasclarctas Cinereus. Koala jaler saha koala wadon punika gadhah ciri fisik ingkang bénten. Manawi koala jaler punika ukuran badanipun langkung ageng tinimbang koala wadon. Miliginipun Koala ingkang gesang wonten ing pérangan Australia Kidul punika ukuranipun langkung ageng kirang langkung 30% tinimbang koala ingkang gesang wonten ing Australia lèr. Koala punika kados bruwang alit ingkang manggén wonten ing wit-witan. Koala kalebet kéwan hèrbivor. Kéwan koala punika awratipun kirang langkung 9 kg (£ 20). Ulesipun kandel, limrahipun awerni ngawu layan saha wonten werni coklat sakedhik-sakedhik. Koala punika boten kalebet bruwang sanajan wujudipun kados bruwang alit. Koala boten gadhah plasenta utawi boten kalebet salah satunggaling mamalia. Nanging koala kalebet kéwan marsupial ingkang nglairaken anak saha ngagengaken wonten ing kanthong. Saéngga boten leres manawi koala dipunwastani koala bruwang nanging cekap dipunwastani kanthi nama koala kémawon.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Penulis lan editor Wikipedia

Koalo ( Ido )

provided by wikipedia emerging languages
Koala climbing tree.jpg

Koalo (Phascolarctos cinereus) esas arborala marsupialo ruminanta qua vivas en est-Australia.

Koalo manjas diale preske nur 500 g di folio-eukalipto (ke esas sola kapabla).

Lua habiteyo diminutas ma esas populara pro miniona.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Mathan coala ( Scottish Gaelic )

provided by wikipedia emerging languages
Koala climbing tree.jpg

S'e seòrsa mhamal a tha anns an coàla[1] (iolra: coàlathan) no mathan coala (Laideann:Phascolarctos cinereus, Beurla: koala bear). Ged a tha an t-ainm “mathan” orra, chan e mathan a tha annta. Tha iad nan pocanaich Astràilianach. Chan eil iad ag ithe càil ach duilleagan eucalyptus.

Iomraidhean

  1. An Seotal: Briathrachas Gàidhlig air-loidhne airson teagasg tro mheadhan na Gàidhlig anns an àrd-sgoil. Leughte 10 Faoi. 2015

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Ùghdaran agus luchd-deasachaidh Wikipedia

Mathan coala: Brief Summary ( Scottish Gaelic )

provided by wikipedia emerging languages
Koala climbing tree.jpg

S'e seòrsa mhamal a tha anns an coàla (iolra: coàlathan) no mathan coala (Laideann:Phascolarctos cinereus, Beurla: koala bear). Ged a tha an t-ainm “mathan” orra, chan e mathan a tha annta. Tha iad nan pocanaich Astràilianach. Chan eil iad ag ithe càil ach duilleagan eucalyptus.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Ùghdaran agus luchd-deasachaidh Wikipedia

Mò̤-muōi-hṳ̀ng ( Min Dong )

provided by wikipedia emerging languages

Chăng-kō̤ Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄ Háng-cê gì bēng-buōng. / 參考閩東語漢字其版本。


Mò̤-muōi-hṳ̀ng (無尾熊), iâ hô̤ lā̤ Koala, sê siŏh cṳ̄ng buō-ṳ̄ dông-ŭk, gĭng-dáng nâ sĕng-uăk diŏh Ó̤-ciŭ hŭ-uái.

Chăng-kō̤ ùng-hióng

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Mò̤-muōi-hṳ̀ng: Brief Summary ( Min Dong )

provided by wikipedia emerging languages

Chăng-kō̤ Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄ Háng-cê gì bēng-buōng. / 參考閩東語漢字其版本。

Mò̤-muōi-hṳ̀ng (無尾熊), iâ hô̤ lā̤ Koala, sê siŏh cṳ̄ng buō-ṳ̄ dông-ŭk, gĭng-dáng nâ sĕng-uăk diŏh Ó̤-ciŭ hŭ-uái.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Phascolarctos cinereus ( Aragonese )

provided by wikipedia emerging languages

O koala (Phascolarctos cinereus) ye una especie de marsupial diprotodonto d'a familia Phascolarctidae endemico d'Australia. Ye un animal arboricola con habitos de baixa actividat, semellants a os d'un perezoso.

Zoonimia

O zoonimo koala ha estato transmeso por l'anglés a quasi totas as luengas d'o mundo. O suyo orichen ye en a parola gula en luenga dharug (una d'as que encara charran os aborichens australians). Os espanyols reciben a embotada de koale en Croacia os por a suya pronunciación erronia d'a parola crovata (hvala ("gracias")

Caracteristicas

O koala aconsigue una longaria de 76 cm; o cuerpo ye robusto y ye cubierto de pelo suau de color marrón grisenca. A cabeza ye gran respective a o cuerpo y redonda, y tiene unas orellas peludas, grans y redondeadas.

A dentadura d'o koala ye adaptada a la suya alimentación herbivora, y ye semellant a la d'atros marsupials diprotodontos (canguros y wombats). Tienen esmolaus incisivos a o frent d'a suya boca ta tallar fuellas.

A formula dental d'o koala ye:Plantilla:Dentition

As extremidatz posteriors son curtas, con pietz grans dotaus de cinco didos; As extremidatz anteriors tiene cinco didos, dos d'ells opuestos a os atros tres; cada dido poseye una garra fuerte y gran. As patas traseras no tienen garras en o dido mayor, y o segundo y tercer dido son fusionados ta formar un garfio con o qual pueden extirparse as caparras, d'as qualas sufren a ormino.

As fembras que viven en estau salvache gosan vivir uns 15 anyos. Os masclos, manimenos, viven una meya de 10 anyos, ya que a ormino se danyan en as suyas barallas y normalment han de mover-se ta vivir en zonas en piors condicions. Por lo cheneral, os koalas que viven en libertat tienen menor esperanza de vida que os que koalas en cautividat (as fembras aconsiguen os 19 anyos). Especialment curta ye a vida d'os koalas que habitan en arias suburbanas u amán d'una autopista. Aquí a esperanza de vida d'un masclo se reduz dica totz dos u tres anyos.

O koala ye adaptau a la vida arborícola, y se troba en os selvas de eucaliptos d'o este de Australia, que constituyen o suyo solo hábitat, asinas como a suya sola fuent d'alimento. Os koalas que habitan en climas menos calidos son cheneralment mas grans y tienen o pelache mas oscuro y espeso que aquells que viven en climas mas calidos.

Manimenos istas adaptacions chenerals, i hai tamién excepcions. En a fertil Victoria, un masclo adulto puede pesar dica 14 kg, y una fembra dica 11 kg. O peso meyo d'istos animals ye mas baixo: 12 kg en os masclos y 8 kg en as fembras. Os koalas d'a seca Queensland son cheneralment mas chicotz, con un peso meyo en os masclos de 8 kg, y en as fembras, de 6 kg.

Os masclos se distinguen d'as fembras por a bolsa testicular, asinas como por a glandula que tienen en o peito, y que desprende olor. As fembras, a la suya vegada, s'identifican por a bolsa u marsupio. A bolsa ye como a d'o wombat (unatro marsupial australiano) y, a o contrario que en os canguros, a obridura d'a bolsa se troba en a parte inferior d'ista. Os masclos adultos pueden estar dica un 50% mas grans que as fembras adultas, y, amás de tener a curvatura d'o naso mas pronunciada, a forma d'a suya cabeza ye bella cosa diferent a la d'as fembras.

A fembra pare una sola cría de 5,5 g de peso, que se desplazará dica a bolsa marsupial d'a mai brenca mas naixer, y remanirá en ista entre seis meses, alimentando-se de leit; dimpués d'iste periodo de lactancia, y como paso previo a l'alimentación vechetariana propia de l'adulto, o choven koala s'alimenta d'una especie de papilla semidicherida que a mai produz por l'ano. Iste fenomeno pareixe que explica a posición d'a bolsa marsupial en o koala, a quala ye ubierta enta zaga, pus d'iste modo facilita l'acceso d'a cría a l'alimento materno. Ista tamién ye una tecnica ta privar que o choven Koala muera, ya que carece d'as bacterias en a suya estamago que le aduyan a neutralizar a toxicidad d'a fuella d'o eucalipto.

Habitat

Koala escalando.

As poblacions de koalas solament pueden extender-se si se troban en o habitat adequau. Este incluyiría os árbols preferius por os koalas (prencipalment eucaliptos, pero tamién atros), que han de creixer asociaus en cierto modo sobre un goso adequau, amás de prous precipitacions. Amás, ha d'haber-ie atros koalas vivindo en as proximidatz.

Un habitat con espacio limitau tiene, obviament, una capacidat limitada. Isto quiere decir que muit pocos koalas pueden vivir en istas condicions. Si una zona se reduz, se fa trozos u se destruye en a suya totalidat, disminuye o numero de koalas que viven allí. A capacidat d'un habitat depende d'a consistencia d'os arbols, a densidat de l'arbolera, as plevias, o clima, o terreno, as formas d'o paisache y a grandaria.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Phascolarctos cinereus ( Interlingua (International Auxiliary Language Association) )

provided by wikipedia emerging languages

Phascolarctos cinereus es un specie de Phascolarctos.

Nota
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Phascolarctos cinereus ( Occitan (post 1500) )

provided by wikipedia emerging languages

Lo coala (Phascolarctos cinereus) es un marsupial arboricòl erbivòr endemic d'Austràlia e lo sol representant encara vivent de la familha Phascolarctidae. Lo coala se tròba per las regions costièras de l'Austràlia meridionala e orientala, d'Adelaïda a la part sud de la peninsula del cap York. Las populacions s'estendon tanben sus de distàncias considerablas dins lo rèire país australian (outback) ont l'umiditat es sufisenta per lo manten dels bòsques. Los coalas d'Austràlia Meridionala foguèron largament exterminats a la debuta del sègle XX, mas aquel Estat federat foguèt tornar poblat mercé a de transferiments dempuèi l'estat de Victòria. Lo coala es pas present ni en Tasmania ni en Austràlia Occidentala. Lo coala es estrechament ligat a l'eucaliptus o gomièr, que ne manja las fuèlhas d'unas espècias. Pòt viure en mejana 15 ans per los mascles e 20 ans per las femes.

Es vengut amb lo cangoro, un dels simbòls principals d'Austràlia. Après d'èsser estat caçat massisament per sa pèl, es uèi principalament amenaçat per la desaparecion de son biotòp.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Phascolarctos cinereus ( Tagalog )

provided by wikipedia emerging languages

Ang Koala[3] (Phascolarctos cinereus) ay isang hayop na kumakain ng halaman (herbiboro) na may pandak ngunit matipuno o siksik na pangangatawan na naninirahan at katutubo sa Australya. Isa itong hayop na naninirahan sa puno (arboryal) at kabilang sa mga marsupial o mga hayop na walang plasenta ang mga babae, sa halip mayroon silang marsupium o supot sa labas ng tiyan na pinaglalagyan ng sanggol pang anak. Sila ang tanging umiiral pang kinatawan ng pamilyang Phascolarctidae.

Matatagpuan ang koala sa mga mabaybaying rehiyon ng silanganin at katimugang Australya, mula sa malapit na Adelaide hanggang sa katimugang bahagi ng Tangway ng Cape York. Umaabot din ang mga populasyon sa malalayong mga distansiya paloob ng lupain sa mga rehiyong mas sapat na pamamasa upang masuportahan ang mga lupaing magubat. Malawakang pinaslang ang mga koala ng Timog Australya noong maagang bahagi ng ika-20 daantaon, subalit muli nang napadami ang populasyon ng estado mula sa pinaglahian o angkang nasa Victoriano. Hindi natatagpuan ang koala sa Tasmania o Kanlurang Australya.

Tingnan

Sanggunian

  1. Groves, C.P. (2005). Wilson, D.E.; Reeder, D.M. (mga pat.). Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference (3rd edisyon). Baltimore: Johns Hopkins University Press. p. 43. ISBN 0-801-88221-4. OCLC 62265494.
  2. Gordon G, Menkhorst P, Robinson T, Lunney D, Martin R. & Ellis M (2008). Koala. 2008 IUCN Red List of Threatened Species. IUCN 2008. Hinango noong 2008-10-30.
  3. Gaboy, Luciano L. Koala - Gabby's Dictionary: Praktikal na Talahuluganang Ingles-Filipino ni Gabby/Gabby's Practical English-Filipino Dictionary, GabbyDictionary.com.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Mga may-akda at editor ng Wikipedia

Phascolarctos cinereus: Brief Summary ( Aragonese )

provided by wikipedia emerging languages

O koala (Phascolarctos cinereus) ye una especie de marsupial diprotodonto d'a familia Phascolarctidae endemico d'Australia. Ye un animal arboricola con habitos de baixa actividat, semellants a os d'un perezoso.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Phascolarctos cinereus: Brief Summary ( Tagalog )

provided by wikipedia emerging languages

Ang Koala (Phascolarctos cinereus) ay isang hayop na kumakain ng halaman (herbiboro) na may pandak ngunit matipuno o siksik na pangangatawan na naninirahan at katutubo sa Australya. Isa itong hayop na naninirahan sa puno (arboryal) at kabilang sa mga marsupial o mga hayop na walang plasenta ang mga babae, sa halip mayroon silang marsupium o supot sa labas ng tiyan na pinaglalagyan ng sanggol pang anak. Sila ang tanging umiiral pang kinatawan ng pamilyang Phascolarctidae.

Matatagpuan ang koala sa mga mabaybaying rehiyon ng silanganin at katimugang Australya, mula sa malapit na Adelaide hanggang sa katimugang bahagi ng Tangway ng Cape York. Umaabot din ang mga populasyon sa malalayong mga distansiya paloob ng lupain sa mga rehiyong mas sapat na pamamasa upang masuportahan ang mga lupaing magubat. Malawakang pinaslang ang mga koala ng Timog Australya noong maagang bahagi ng ika-20 daantaon, subalit muli nang napadami ang populasyon ng estado mula sa pinaglahian o angkang nasa Victoriano. Hindi natatagpuan ang koala sa Tasmania o Kanlurang Australya.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Mga may-akda at editor ng Wikipedia

Κοάλα ( Greek, Modern (1453-) )

provided by wikipedia emerging languages

Το κοάλα (Φασκόλαρκτος ο στακτόχρους - Phascolarctos cinereus) είναι μαρσιποφόρο φυτοφάγο ζώο που ζει στην Αυστραλία, μόνος εκπρόσωπος της οικογένειας φασκολαρκτίδες.

Το κοάλα απαντάται σε ολόκληρη την ανατολική ακτή της Αυστραλίας, από την Αδελαΐδα μέχρι το νότιο τμήμα της χερσονήσου Κέιπ Γιορκ, και στην ενδοχώρα σε βάθος που εξαρτάται από την παρουσία βροχών που μπορούν να συντηρήσουν δάση ευκαλύπτου, τα φύλλα του οποίου αποτελούν και την αποκλειστική τροφή του. Τα κοάλα της νότιας Αυστραλίας εξοντώθηκαν σε μεγάλη κλίμακα στις αρχές του 20ου αιώνα, αλλά ο πληθυσμός του είδους ανανεώθηκε σε κάποιο βαθμό. Σήμερα τα κοάλα είναι σχεδόν απειλούμενο είδος.

Ονομασία

Η λέξη κοάλα προέρχεται από τη λέξη γκούλα της διαλέκτου Νταρούκ. Άλλη ονομασία που δόθηκε στο ζώο από τους πρώτους Ευρωπαίους αποίκους, ήταν «η ντόπια αρκούδα». Καμιά φορά καλείται και σήμερα «αρκούδα κοάλα» παρότι δεν έχει σχέση με το είδος των αρκτιδών, που είναι ζώα πλακουντοφόρα. Η επιστημονική ονομασία του κοάλα προέρχεται από την ελληνική λέξη «φάσκολος» που σημαίνει «σάκος, μάρσιπος», και από την λέξη «άρκτος» που σημαίνει «αρκούδα». Το επίθετο "cinereus" προέρχεται από τη λατινική και σημαίνει «στακτόχρους».

Χαρακτηριστικά

Το κοάλα μοιάζει πολύ στην εμφάνιση με τον φασκωλόμυ (γουόμπατ), που είναι ο πιο κοντινός του συγγενής, αλλά έχει παχύτερο κι απαλότερο τρίχωμα, πολύ μεγαλύτερα αυτιά, και μακρύτερα άκρα, τα οποία έχουν πέντε δάχτυλα το καθένα με μεγάλα, κοφτερά νύχια για να το βοηθούν στο σκαρφάλωμα. Το χρώμα του ποικίλλει από ασημένιο σε καφέ. Είναι εύκολα αναγνωρίσιμο από το δυνατό, κοντό σώμα και το μεγάλο κεφάλι του με στρογγυλά, τριχωτά αυτιά και τη μεγάλη, σε σχήμα κουταλιού, μύτη του. Το βάρος ποικίλλει: ένα μεγάλο νότιο αρσενικό μπορεί να ζυγίζει 14 κιλά, ενώ ένα μικρό βόρειο θηλυκό μπορεί να ζυγίζει 5 κιλά. Το ύψος τους διαφέρει ανά περιοχή. Στις νότιες περιοχές είναι ψηλότερα και είναι κατά μέσο όρο 78 εκατοστά για τα αρσενικά και 72 εκατοστά για τα θηλυκά.

Το κοάλα έχει ασυνήθιστα μικρό εγκέφαλο, με 40% της κρανιακής κοιλότητας να καταλαμβάνεται από υγρό. Είναι το μόνο ζώο στη γη με τόσο ελαττωμένο εγκέφαλο.[1]

Σε γενικές γραμμές είναι ζώο σιωπηλό, αλλά τα αρσενικά μπορούν να παράγουν κατά την εποχή του ζευγαρώματος ένα πολύ ηχηρό κάλεσμα που ακούγεται μέχρι ένα χιλιόμετρο μακριά. Δεν γνωρίζουμε πολλά για τη διάρκεια ζωής των κοάλα, πάντως σε αιχμαλωσία φτάνουν την ηλικία των 15 ετών.

Κύκλος ζωής

 src=
Μητέρα με το μικρό της (joey) στη πλάτη της

Τα θηλυκά φτάνουν σε σεξουαλική ωριμότητα σε ηλικία 2-3 ετών. Εάν είναι υγιές, το θηλυκό μπορεί να γεννήσει ένα μικρό κάθε χρόνο επί 12 χρόνια. Η κύηση διαρκεί 35 μέρες και τα δίδυμα είναι σπάνια. Το ζευγάρωμα γίνεται μεταξύ Δεκεμβρίου και Μαρτίου, που είναι το καλοκαίρι του νοτίου ημισφαιρίου.

Το μικρό κοάλα, που καλείται joey, είναι τυφλό και δεν έχει τρίχωμα και αυτιά. Κατά τη γέννησή του έχει το μέγεθος φασολιού. Αμέσως σκαρφαλώνει μέχρι το μάρσιπο της μητέρας του, μπαίνει μέσα και προσκολλάται σε μια από τις δύο θηλές. Μένει κρυμμένο στο μάρσιπο για έξι μήνες, κατά τους οποίους τρέφεται μόνο με γάλα, και τότε αναπτύσσονται τα αυτιά, τα μάτια και η γούνα του. Τότε αρχίζει να εξερευνά έξω από τον μάρσιπο. Στις 30 εβδομάδες αρχίζει να τρώει το υδαρό έκκριμα της μητέρας του, που λέγεται «χυλός». Θα μείνει με τη μητέρα του για έξι ακόμα μήνες, καβαλώντας την πλάτη της, και τρώγοντας τόσο γάλα όσο και φύλλα, μέχρι να συμπληρώσει 12 μήνες. Με το συμπλήρωμα του έτους τα νεαρά θηλυκά φεύγουν σε γειτονικές περιοχές. Τα αρσενικά μένουν συχνά στην περιοχή της μητέρας τους, μέχρι τα δύο ή τρία χρόνια τους.

Τα κοάλα μπορεί να ζήσουν από 13 μέχρι 18 χρόνια στην άγρια φύση. Ενώ τα θηλυκά κοάλα συνήθως ζουν τόσο, τα αρσενικά πεθαίνουν πιο σύντομα λόγω των ριψοκίνδυνων ζωών τους.[2] Τα κοάλα συνήθως επιβιώνουν από τις πτώσεις από τα δέντρα στα οποία σκαρφαλώνουν πάλι αμέσως, όμως οι τραυματισμοί και οι θάνατοι εξαιτίας των πτώσεων είναι συχνό φαινόμενο ειδικά σε άπειρα νεαρά κοάλα αλλά και σε αρσενικά που παλεύουν.[3] Γύρω στα έξι χρόνια τους, τα δόντια τους αρχίζουν να φθίνουν και η ικανότητα μάσησης μειώνεται με αποτέλεσμα τα φύματα των δοντιών να αποτριβούν εντελώς και το ζώο να καταλήγει να πεθάνει από ασιτία.[4]

Διατροφή και Συμπεριφορά

Το κοάλα τρέφεται σχεδόν εξ ολοκλήρου με φύλλα ευκαλύπτων. Αυτό είναι πιθανό να είναι μια εξελικτική προσαρμογή που εκμεταλλεύεται μια ειδάλλως ασυμπλήρωτη οικολογική θέση, δεδομένου ότι τα φύλλα ευκαλύπτων είναι χαμηλά στην πρωτεΐνη, υψηλά σε εύπεπτες ουσίες, και περιέχουν φαινολικές και τερπενιωνές ενώσεις που είναι τοξικές στα περισσότερα είδη. Το κοάλα έχει ένα πολύ χαμηλό μεταβολισμό για θηλαστικό (που απαιτεί ενέργεια) και στηρίζεται ακίνητο για περίπου 19 ώρες ημερησίως, κοιμισμένο το μεγαλύτερο μέρος εκείνου του χρόνου. Το κοάλα ξοδεύει περίπου 3 με 5 ώρες των ωρών που δραστηριοποιείται τρώγοντας. Τρώει οποιαδήποτε στιγμή της ημέρας, αλλά συνήθως τη νύχτα. Ένα μέσο κοάλα τρώει 500 γραμμάρια φύλλα ευκαλύπτου κάθε ημέρα, μασώντας τα στα ισχυρά σαγόνια του σε μια πολύ λεπτή κόλλα πριν τα καταπιεί. Το συκώτι απενεργοποιεί τα τοξικά συστατικά έτοιμα για την έκκριση, και το οπίσθιο έντερο διευρύνεται πολύ για να εξαγάγει το μέγιστο ποσό θρεπτικής ουσίας από τη διατροφή κακής ποιότητας. Ένα μεγάλο μέρος αυτού γίνεται μέσω της βακτηριακής ζύμωσης: όταν τα μικρά απογαλακτίζονται, η μητέρα περνά κατ' ασυνήθιστο τρόπο τα μαλακά περιττώματα, αποκαλούμενα «παπ», τα οποία είναι πλούσια σε αυτά τα βακτηρίδια, περνώντας κατά συνέπεια αυτές τις ουσιαστικές χωνευτικές ενισχύσεις στον απόγονό της. Το κοάλα θα φάει τα φύλλα ενός ευρέος φάσματος ευκαλύπτων, και περιστασιακά ακόμη και μερικών εξωτικών ειδών. Πολλοί παράγοντες καθορίζουν ποιο είδος από τα 800 είδη ευκαλύπτων θα φάει το κοάλα. Μεταξύ των δέντρων των αγαπημένων ειδών τους, εντούτοις, ο σημαντικότερος παράγοντας που καθορίζει ποια μεμονωμένα δέντρα το κοάλα θα επιλέξει είναι η συγκέντρωση μιας ομάδας φαινολικών τοξινών.

Κατάσταση προστασίας

 src=
Κοάλα σε πάρκο του Κουίνσλαντ, Αυστραλία

Κατά τις αρχές του 20ού αιώνα το κοάλα κυνηγήθηκε μέχρι εξαφάνισης, κυρίως για τη γούνα του. Στα πρόσφατα χρόνια, κάποιες αποικίες χτυπήθηκαν σοβαρά από ασθένειες, ιδιαίτερα από τα χλαμύδια. Τα κοάλα χρειάζονται μεγάλες και υγιείς δασώδεις περιοχές, και ταξιδεύουν μεγάλες αποστάσεις μέσω των διαδρόμων των δέντρων, σε αναζήτηση νέων περιοχών και συντρόφων. Ο ολοένα αυξανόμενος ανθρώπινος πληθυσμός στις παράκτιες περιοχές συνεχίζει να κόβει τους διαδρόμους αυτούς με την αγροτική και οικιστική ανάπτυξη, τη δασοπονία και την κατασκευή δρόμων, αφήνοντας τις αποικίες των κοάλα σε όλο και θαμνώδεις περιοχές που όλο και μειώνονται.

Τα κοάλα ζουν σε 4 αυστραλιανές πολιτείες. Υπό την πολιτειακή νομοθεσία, το είδος χαρακτηρίζεται ως «τρωτό» στη βιοπεριοχή του νοτιοανατολικού Κουίνσλαντ και στη Νέα Νότια Ουαλία και «σπάνιο» στη Νότια Αυστραλία. Η εθνική κατάσταση του είδους τελεί υπό αναθεώρηση. H IUCN κατατάσσει το είδος στα σχεδόν απειλούμενα.

Αποτυπώματα

Το κοάλα είναι από τα λίγα θηλαστικά (εκτός των πρωτευόντων) που έχουν δακτυλικά αποτυπώματα. Μάλιστα, τα αποτυπώματά του μοιάζουν τόσο πολύ με τα ανθρώπινα, που ακόμα και με ηλεκτρονικό μικροσκόπιο είναι δύσκολο να τα ξεχωρίσουμε. [5]

Παραπομπές

  1. Flannery, T.F. (1994). The Future Eaters: An ecological History of the Australasian Lands and People. Sydney: Reed New Holland. σελ. 86.
  2. Martin and Handasyde, pp. 69.
  3. Martin and Handasyde, pp. 71–75.
  4. Lanyon, J. M.; Sanson, G. D. (1986). «Koala (Phascolarctos cinereus) dentition and nutrition. II. Implications of tooth wear in nutrition». Journal of Zoology 209 (2): 169–81. doi:10.1111/j.1469-7998.1986.tb03573.x.
  5. Henneberg, Maciej; Lambert, Kosette M., Leigh, Chris M. (1997). «Fingerprint homoplasy: koalas and humans». naturalSCIENCE.com 1. Αρχειοθετήθηκε από το πρωτότυπο στις 2012-02-04. https://www.webcitation.org/65Co6XjO6?url=http://naturalscience.com/ns/articles/01-04/ns_hll.html. Ανακτήθηκε στις 2006-11-03.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Συγγραφείς και συντάκτες της Wikipedia

Κοάλα: Brief Summary ( Greek, Modern (1453-) )

provided by wikipedia emerging languages

Το κοάλα (Φασκόλαρκτος ο στακτόχρους - Phascolarctos cinereus) είναι μαρσιποφόρο φυτοφάγο ζώο που ζει στην Αυστραλία, μόνος εκπρόσωπος της οικογένειας φασκολαρκτίδες.

Το κοάλα απαντάται σε ολόκληρη την ανατολική ακτή της Αυστραλίας, από την Αδελαΐδα μέχρι το νότιο τμήμα της χερσονήσου Κέιπ Γιορκ, και στην ενδοχώρα σε βάθος που εξαρτάται από την παρουσία βροχών που μπορούν να συντηρήσουν δάση ευκαλύπτου, τα φύλλα του οποίου αποτελούν και την αποκλειστική τροφή του. Τα κοάλα της νότιας Αυστραλίας εξοντώθηκαν σε μεγάλη κλίμακα στις αρχές του 20ου αιώνα, αλλά ο πληθυσμός του είδους ανανεώθηκε σε κάποιο βαθμό. Σήμερα τα κοάλα είναι σχεδόν απειλούμενο είδος.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Συγγραφείς και συντάκτες της Wikipedia

Коала ( Macedonian )

provided by wikipedia emerging languages

Коала (лат. Phascolarctos cinereus) е австралиски тревопасен торбар и претставува единствен жив претставник на фамилијата Phascolarctidae.

Коалата ги населува крајбрежните региони на источна и јужна Австралија. Коалите во јужна Австралија скоро исчезнале во текот на 20 век поради интензивно ловење и затоа овој регион бил репопуларизиран со примероци од Викторија. На Тасманија и во западна Австралија нема коали.

Кратка историја

Се смета дека коалата и животните слични на неа прв пат се појавиле на австралискиот континент во тек на периодот кога австралиското копно почнало полека да се оделува од Антарктикот некаде пред 45 милиони години. Фосилни остатоци од животни сродни на коалата датираат од пред 25 милиони години. Како што климата во Австралија станувала се посува, вегетацијата се менувала сè додека не настанале добро познатите дрва на евкалиптус од кои коалите зависат и ден денес.Абориџините пристигнале во Австралија пред 60 000 години. Коалите, како и сите други австралиски животни од тој период заземале важно место во абориџинската култура и биле дел од многу митови и легенди.Иако служеле за исхрана на домородното население, коалите, останале во огромен број се до првото појавување на европските доселеници во 1788 година.[2]

Име

Зборот коала потекнува од сиднејскиот јазик (Дарук јазик) "gula". Општоприфатено е дека терминот коала значи “без вода”.[3] Тоа е поради фактот дека коалите всушност не пијат вода или го прават тоа многу ретко. Потребата за вода зависи од нивната исхрана која се состои од листовите на евкалиптусот кои содржат доволно количество на течности во себе.

Научното име на семејството, Phascolarctos, потекнува од грчките зборови “phaskolos” (торба) и “arktos” (мечка). Името на видот, cinereus, на латински значи “пепеласто обоен”.[4]

Раните европски доселеници во Австралија коалата ја нерекле домородно мече. Некои ги нарекуваат така и денес што е сосема погрешно затоа што не и припаѓаат на фамилијата мечки.[5]

Видови

 src=
Викторијанската коaла (P. cinereus victor)

Постојат 3 видови на коала. Според Бергмановото правило, единките кои живеат на југ каде што е поладно се поголеми. Викторијанската коaла (P. cinereus victor) се карактеризира со подолго и подебело крзно со посветли чоколадно кафени нијанси на грбот и подлактиците и бушави бели уши. Мажјаците од овој вид тежат околу 12 килограми, додека женките тежат нешто помалку од 8,5 килограми. Од друга страна, пак, во тропските и суптропските предели на Квинсленд, коалите со латинско име P. cinereus adustus се помали (мажјаците тежат 6,5 килограми а женките само 5 килограми). Тие се посветли, со сива боја и имаат пократко и потенко крзно од јужните коали. Третиот вид на коала е од Нов Јужен Велс (P. cinereus cinereus).[6]

Фосилни остатоци од коалите се многу ретки но некои се најдени во северна Австралија и се стари околу 20 милиони години. На основа на други фосилни остатоци, стари 50 000 години, џиновските коали ја населувале јужната област на Австралија.[7]

Физички опис

Според надворешниот изглед, коалата е најслична со вомбатот но има подебело крзно, многу поголеми уши и подолги нозе со големи и остри канџи прилагодени за качување по дрва. Тежината им варира од околу 14 килограми кај поголемите, јужни машки примероци до 4 килограми кај помалите северни женки.[8]

Коалата е еден од ретките цицачи која има отпечаток од прстите. Всушност, отпечатокот е толку сличен со човековиот што дури и под микроскоп е тешко да се разликуваат.[9]

 src=
Скелет на коала

Мозокот на коалата е со необично мали димензии, околу 40% од кранијалната празнина е исполнета со течност. Тоа е единствено животно со такво смалување на мозокот во текот на развитокот.[10]

Големиот нос на коалата е една од нејзините најважни карактеристики. Таа има силно развиено сетило за мирис што и помага да открие кои листови од евкалиптус се безбедни за консумирање.Очите им се релативно мали во споредба со големината на останатите сетилни органи и видот не им е високо развиен.

Температурата на телото им е незначително помала од температурата на останатите цицачи и се движи околу 36.6 C. Срцето им чука помеѓу 70-140 пати во минута (ова зависи од многу фактори вклучувајќи ја и возраста на коалата). Тешкое да им се измери пулсот затоа што имаат синус аритмија што значи дека нивниот пулс и дишењето не се синхронизирани. Ова предизвикува промени во пулсот кои не се рефлексија на вистинската работа на срцето.[11]

Генерално, коалата е тивка и мирна но мажјаците произведуваат многу гласни звуци во текот на сезоната на размножување кои можат да се слушнат дури на 1 километар одалеченост. Во случај на страв или стрес, коалите плачат гласно и тоа многу слично со плачот на бебе.[12]

Не постојат точни информации за животниот век на коалите но се знае дека во заробеништво живеат околу 15 години и тоа мажјаците во просек до 13 години а женките и до 20 години.[13]

Животен циклус

 src=
Бебе коала на грбот на својата мајка

Женките достигнуваат зрелост на старост од 2-3 години а мажјаците на старост од 3-4 години. Здрава женка може да раѓа по едно младо годишно околу 12 години. Бременоста трае 35 дена. Близнаците се многу ретки а првите се родени на Универзитот Квинсленд во април 1999 година со имиња Euca и Lyptus.Парењето, во нормални услови, обично се случува помеѓу декември и март (овој период го претставува летниот период во јужната хемисфера).[14] Бебето коала се нарекува “joey” и е без крзно, без уши и слепо. Се раѓа со должина од 1,5 сантиметри и останува во торбата на мајката свртено со главата надоле и се прикачува за една од дојките на мајката.[15]

Младите остануваат скриени во торбата на мајката околу 6 месеци и се хранат само со мајчиното млеко. За овој период им растат уши, крзно и прогледуваат. Потоа, младото почнува да го истражува надворешниот свет и конзумира мали количества на листови евкалиптус.[16]

Младото останува со мајката уште 6 месеци и се храни комбинирано, со млеко и евкалиптус, се до 12 месечна возраст кога доењето престанува. Женките се одделуваат од мајката на 12 месеци но се населуваат во нивна близина додека мажјаците остануваат со мајката до 2-3 години.[17]

Исхрана и однесување

Коалата се храни скоро само со листови евкалиптус кои имаат мала количина на протеини, тешко се сварливи и содржат phenolic и terpene кои се токсични за поголемиот дел од живите суштества.[18]

Коалата има многу спор метаболизам па затоа се одмара од 16-18 часа дневно, главно преспивајќи го поголемиот дел од времето.[19]

Коалите трошат 3 од 4 активни часови хранејќи се. Хранењето може да се случува во било кој дел од денот но вообичаено е во текот на ноќта. Коалите конзумираат околу 500 грама листови евкалиптус дневно. Ги ситнат со забите сè додека не станат фина смеса па дури тогаш голтаат. Нивниот црн дроб ги деактивира токсичните материи кои после овој процес се подготвени за исфрлање надвор од организмот.[20]

Коалата јаде листови од различни видови на евкалиптус а понекогаш дури и Acacia, Leptospremum и Melaleuca. Коалите преферираат различни видови на евкалиптус во зависност од местото на живеење.[21]

Многу фактори влијаат на изборот на омиленото дрво евкалиптус од постоечките 680 видови од истото. Најважниот фактор е концентрацијата на одредена група токсини наречени соединенија на врзан флороглуцинол.[22]

Коалата живее во комплексни групи и не мигрира. Таа е многу територијална и во стабилна заедница го задржува “своето” место во областа. Живеалиштето се состои од неколку дрва за качување и неколку дрва кои им служат за исхрана. Идндивидуалните живеалишта се преклопуваат и овие заеднички места со соседните коали ги користат како места за дружење. Големината на живеалиштето зависи од квалитетот на дрвата и грмушките, а квалитетот се дефинира како густина на дрвата кои служат за исхрана. Иако поделбата на живеалиштата на коалите е тешко да се пепознае од страна на човекот, коалите секогаш знаат дали некое дрво им припаѓа, дали е населено или не. Дури и кга една коала умира и нејзино живеалиште останува празно, останатите нема да го населат во период од околу 1 година бидејќи толку време е потребно за од дрвата да исчезнат трагите од канџите на коалата и мирисните траги од изметот.[23]

Коалите можат да бидат агресивни една кон друга, да се тепаат со предните нозе, да се гризат. Ова им предизвикува стрес.[24]

Болести

Болест која најмногу ги погодува коалите е поврзана со инфекциите на кламидија. Многу коали се носители на кламидија без притоа видливи симптоми. Инфекциите на репродуктивниот тракт предизвикани од кламидија можат да доведат до стерилност на женката, ако оваа инфекција зафати поголем дел од коалите може да доведе до намалување на стапката на прираст. Ова е голем проблем кога се работи за мали изолирани заедници на коали. Сепак, кај некои изолирани заедници може да се забележи претеран прираст без разлика на тоа што се позитивни на кламидија. На пример, заедниците на островот Рејмонд, Змискиот остров и во националниот парк Eccles се зголемиле до тој степен што ги надминале резервите на храна.[25]

Покрај кламидијата, коалите често се жртви и на таканаречените ретровируси. Влијанието, превентивата и лекувањето сѐ уште не се целосно истражени.[26]

Фреквенцијата на поединечни случаи на болни коали во здрави заедници е мала и не претставува ризик за преживувањето на целата заедница. Чувствителноста на болести е показател на проблеми во врска со исхраната и стресот.[27]

Малата генетска варијација кај коалите на некои одредени локации може да го зголеми ризикот од болести. Ако се појави ризик од нова болест во вакви заедници, малата генетска варијација значи дека поголем дел од заедницата е подложна на болеста.[28]

  • Симптоми на болна коала:
  1. Зацрвенети или насолзени очи
  2. Неконтролирано истекување на плунка од устата
  3. Крзното изгледа како да е мокро или прилепено
  4. Забавено движење
  5. Остануваат на истото дрво повеќе од неколку дена
  6. Седат на земјата или во најниските делови на дрвата и не се помрднуваат ако некој/нешто им се приближи
  7. Не ги користат сите 4 нозе додека се качуваат по дрвата
  8. Имаат отоци околу ушите
  9. Нагло губат тежина[29]

Заштита

Во минатото постоеле милиони коали но во раниот 20 век овие животни скоро дошле до степен на исчезнување поради итензивно ловење, главно, заради нивното крзно.[30]

На коалата и се потребни големи пространства од незагадени шуми меѓусебно поврзани за да можат да патуваат низ дрвјата во потрага по нови територии и ново друштво. Кога нивните живеалиштасе уништени тие мораат да патуваат се подалеку и се почесто. Во овој случај мораат да се движат по земјата со што се зголемува ризикот да бидат нападнати од предаторите или човекот.[31]

Најчести причини за смртта на коалите се нападите од страна на дивите кучиња и сообраќајните незгоди. Во последните години многу коали изумреле од заразни болести. Постојат многу програми за заштита на коалите и нивните живеалишта.[32]

Национална стратегија за заштита на коалата

Цели на долг рок (од 0-50 години)

  • Популацијата на коали во идентификуваните приоритетни подрачја е константа или зголемена
     src=
    Коала се качува на дрво
  • Премногу концентрираното население на коали е стабилизирано или прераспоредено
  • Ризикот од исчезнување на ниво на целиот регион е намален
  • Колата повторно е масовно присутна низ целата територија на Австралија[33]

Цели на краток рок (од 0-10 години)

  • Зголемено планирање на живеалиштата на коалите
  • Поголема активност во зачувувањето на живеалиштата преку закони
  • Зголемена активност во заштитата на коалите
  • Зголемување на општествениот капацитет за да се подобри грижата за коалите
  • Продуктивни и интегрирани партнерста кои ќе работат на добрата состојба на коалите[34]

Влијаниeто на климатските промени

  • Промени во структурата и хемиската содржина на евкалиптусот
  • Промени во структурата на дрвата-живеалишта
  • Зголемена фреквенција и интензитет на сушни години
  • Зголемена фреквенција и интензитет на пожари
  • Промените во нивото на морето влијаат на крајбрежните и островските живеалишта на коалите[35]

Интересни факти

  1. Мажјакот на градите има жлезда која испушта специфичен мирис. Со нејзина помош ги привлекува женките и ја обележува територијата.
  2. Коалата нема опашка.
  3. Коалата може да се искачи на висина од 45 метри и може да скока од едно дрво на друго.
  4. Крзното на коалите е различно во различни делови на Австралија
  5. Над 2 милиони коали бил убиени во периодот од 1908-1927 година.
  6. Коалите се добри пливачи.
  7. Додека се мали, коалите се мета на поголемите птици.
  8. Коалите комуницираат меѓусебно со звучни сигнали.
  9. Телото во форма на крушка им овозможува стабилност додека седат на гранките на дрвјата.
  10. Коалите се заштитени со закон но не и нивните живеалишта и храна.[36]

Наводи

  1. Gordon G, Menkhorst P, Robinson T, Lunney D, Martin R. & Ellis M (2008). Koala. Црвен список на загрозени видови на МСЗП. Верзија 2008. Меѓународен сојуз за заштита на природата. конс. 30 October 2008. (англиски)
  2. "History"
  3. Dixon, R.M.W.; Moore, Bruce; Ramson, W. S.; Thomas, Mandy (2006). Australian Aboriginal Words in English: Their Origin and Meaning (2nd ed.). South Melbourne: Oxford University Press. ISBN 0-19-554073-5.
  4. Gordon G, Menkhorst P, Robinson T, Lunney D, Martin R. & Ellis M (2008). Koala. In: IUCN 2008. IUCN Red List of Threatened Species. Downloaded on 2008-10-30.
  5. Leitner, Gerhard; Sieloff, Inke (1998). "Aboriginal words and concepts in Australian English". World Englishes 17 (2): 153–169. doi:10.1111/1467-971X.00089.
  6. "Australian Fauna". Australian Fauna. http://www.australianfauna.com/koala.php. Retrieved 2009-03-09.
  7. Dawson, T.J.; Finch, E., Freedman, L., Hume, I.D., Renfree, M., Temple-Smith, P.D. (PDF). Fauna of Australia; 17. Morphology and Physiology of Metatheria. pp. 51, 53. http://www.environment.gov.au/biodiversity/abrs/publications/fauna-of-australia/pubs/volume1b/17-ind.pdf.
  8. Groves, C. (2005). Wilson, D. E., & Reeder, D. M. ed. Mammal Species of the World (3rd ed.). Baltimore: Johns Hopkins University Press. pp. 43. ISBN 0-8018-8221-4. http://www.bucknell.edu/msw3/browse.asp?id=11000005.
  9. Henneberg, Maciej; Lambert, Kosette M., Leigh, Chris M. (1997). "Fingerprint homoplasy: koalas and humans". NaturalSCIENCE.com 1. http://naturalscience.com/ns/articles/01-04/ns_hll.html.
  10. Flannery, T.F. (1994). The Future Eaters: An ecological History of the Australasian Lands and People. Sydney: Reed New Holland. p. 86.
  11. https://[www.savethekoala.com/koalassocialise.html "Behaviour and Socialising"]
  12. "Facts about Koalas". Koalaplayworld.com. http://koalaplayworld.com/Facts_about_Koalas.html. Retrieved 2009-03-09.
  13. Martin, Roger (1984). Macdonald, D.. ed. The Encyclopedia of Mammals. New York: Facts on File. pp. 872–875. ISBN 0-87196-871-1.
  14. "University of Queensland Koala Study program". Koalas.cqu.edu.au. http://koalas.cqu.edu.au/news/baby.htm. Retrieved 2009-03-09.
  15. http://www.koalaresearch.net.au/General.html
  16. Martin, Roger; Handasyde, Kathrine Ann (1999). The Koala: Natural History, Conservation and Management. Australian Natural History Series (2nd ed.). UNSW Press. pp. 64–65. ISBN 0-86840-544-2.
  17. Martin, Roger; Handasyde, Kathrine Ann (1999). The Koala: Natural History, Conservation and Management. Australian Natural History Series (2nd ed.). UNSW Press. pp. 64–65. ISBN 0-86840-544-2.
  18. Smith, M (1980). "Behaviour of the Koala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss), in Captivity VI*. Aggression". Australian Wildlife Research 7 (2): 177–190. doi:10.1071/WR9800177. http://www.publish.csiro.au/paper/WR9800177.htm.
  19. Smith, M (1980). "Behaviour of the Koala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss), in Captivity VI*. Aggression". Australian Wildlife Research 7 (2): 177–190. doi:10.1071/WR9800177. http://www.publish.csiro.au/paper/WR9800177.htm.
  20. Jackson, Stephen M. (2003). "Koalas". Australian mammals: biology and captive management. CSIRO Publishing. pp. 524. ISBN 0-643-06635-7. http://books.google.co.uk/books?id=Ys_NC1P9AX4C&pg=PA161.
  21. [http://www.koalas.com/Diet-and-Food.html "Diet and Food"
  22. [http://www.koalas.com/Diet-and-Food.html "Diet and Food"
  23. "Behaviour and Socialising"
  24. Jackson, Stephen M. (2003). "Koalas". Australian mammals: biology and captive management. CSIRO Publishing. pp. 524. ISBN 0-643-06635-7. http://books.google.co.uk/books?id=Ys_NC1P9AX4C&pg=PA161.
  25. "National Koala Conservation and Management Strategy 2009-2014"
  26. "National Koala Conservation and Management Strategy 2009-2014"
  27. "National Koala Conservation and Management Strategy 2009-2014"
  28. "National Koala Conservation and Management Strategy 2009-2014"
  29. "Disease and Injuries"
  30. Australian Koala Foundation. "History of Koalas"
  31. [1] "Threats"
  32. [2] Threats
  33. "National Koala Conservation and Management Strategy 2009-2014- Long term objectives"
  34. "National Koala Conservation and Management Strategy 2009-2014-Short term objectives"
  35. "National Koala Conservation and Management Strategy 2009-2014-Climate change"
  36. [3] "Fun facts"
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Автори и уредници на Википедија

Коала ( Mongolian )

provided by wikipedia emerging languages

Коала (Phascolarctos cinereus) нь Австрали тивд тархсан, модон дээр амьдардаг өвсөн тэжээлтэн, ууттан амьтан бөгөөд уутат баавгайнхан багийн одоо оршин буй цорын ганц төлөөлөгч юм.

Коала нь Аделаидаас Кэйп Йорк хойгийн өмнөд хэсэг хүртэл, зүүн болон өмнөд Австралийн далайн эргийн дагуух бүс нутгуудаар тааралдана. Мөн хангалттай чийг бүхий, эх газрын ойд ч амьдрах нь бий. Өмнөд Австралийн коалаг 20-р зууны эхээр олноор нь хядсан бөгөөд мужийн захиргаа Викториа мужаас коала авч сэргээн нутагшуулсан түүхтэй. Коала нь Тасмани болон Баруун Австралид тааралддаггүй.

Эшлэл

  1. Загвар:MSW3 Diprotodontia
  2. Gordon G, Menkhorst P, Robinson T, Lunney D, Martin R. & Ellis M (2008). Koala. IUCN 2008. IUCN ховордсон зүйлүүдийн улаан ном. 2008-10-30-д авсан.

Гадаад холбоосууд

 src= – Викимедиа дуу дүрсний сан
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia зохиогчид ба редакторууд

Коала: Brief Summary ( Mongolian )

provided by wikipedia emerging languages

Коала (Phascolarctos cinereus) нь Австрали тивд тархсан, модон дээр амьдардаг өвсөн тэжээлтэн, ууттан амьтан бөгөөд уутат баавгайнхан багийн одоо оршин буй цорын ганц төлөөлөгч юм.

Коала нь Аделаидаас Кэйп Йорк хойгийн өмнөд хэсэг хүртэл, зүүн болон өмнөд Австралийн далайн эргийн дагуух бүс нутгуудаар тааралдана. Мөн хангалттай чийг бүхий, эх газрын ойд ч амьдрах нь бий. Өмнөд Австралийн коалаг 20-р зууны эхээр олноор нь хядсан бөгөөд мужийн захиргаа Викториа мужаас коала авч сэргээн нутагшуулсан түүхтэй. Коала нь Тасмани болон Баруун Австралид тааралддаггүй.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia зохиогчид ба редакторууд

Коала: Brief Summary ( Macedonian )

provided by wikipedia emerging languages

Коала (лат. Phascolarctos cinereus) е австралиски тревопасен торбар и претставува единствен жив претставник на фамилијата Phascolarctidae.

Коалата ги населува крајбрежните региони на источна и јужна Австралија. Коалите во јужна Австралија скоро исчезнале во текот на 20 век поради интензивно ловење и затоа овој регион бил репопуларизиран со примероци од Викторија. На Тасманија и во западна Австралија нема коали.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Автори и уредници на Википедија

कोआला ( Hindi )

provided by wikipedia emerging languages

कोआला (Koala) ऑस्ट्रेलिया में पाया जाने वाला एक वृक्षों पर रहने वाला, शाकाहारी धानीप्राणी (मारसूपियल​) है। यह 'फ़ैसकोलार्कटिडाए' (Phascolarctidae) जीववैज्ञानिक कुल का इकलौता सदस्य है जो अभी तक विलुप्त नहीं हुआ है। यह पूर्वी और दक्षिणी ऑस्ट्रेलिया के तटवर्ती क्षेत्रों में मिलता है लेकिन ऐसे भी अंदरूनी इलाक़ों तक विस्तृत है जो अधिक शुष्क नहीं हैं। २०वीं सदी में दक्षिण ऑस्ट्रेलिया के अधिकतर कोआला मार दिए गए थे लेकिन फिर इन्हें विक्टोरिया से लाकर यहाँ पुनर्स्थापित कर दिया गया।

इसके उंगलियो के निसान मनुष्य से मिलते जुलते है

इन्हें भी देखें

सन्दर्भ

  1. Advocates hail koala 'vulnerable' status, News.brisbanetimes.com.au, Accessed 2 मई 2012
  2. Advocates hail koala vulnerable status, Sydney Morning Herald, Accessed 2 मई 2012
  3. Koalas added to threatened species list, ABC, Accessed 2 मई 2012
  4. Koalas to be listed as threatened amid rapid decline, Thecourier.com.au, Accessed 2 मई 2012
license
cc-by-sa-3.0
copyright
विकिपीडिया के लेखक और संपादक

कोआला: Brief Summary ( Hindi )

provided by wikipedia emerging languages

कोआला (Koala) ऑस्ट्रेलिया में पाया जाने वाला एक वृक्षों पर रहने वाला, शाकाहारी धानीप्राणी (मारसूपियल​) है। यह 'फ़ैसकोलार्कटिडाए' (Phascolarctidae) जीववैज्ञानिक कुल का इकलौता सदस्य है जो अभी तक विलुप्त नहीं हुआ है। यह पूर्वी और दक्षिणी ऑस्ट्रेलिया के तटवर्ती क्षेत्रों में मिलता है लेकिन ऐसे भी अंदरूनी इलाक़ों तक विस्तृत है जो अधिक शुष्क नहीं हैं। २०वीं सदी में दक्षिण ऑस्ट्रेलिया के अधिकतर कोआला मार दिए गए थे लेकिन फिर इन्हें विक्टोरिया से लाकर यहाँ पुनर्स्थापित कर दिया गया।

इसके उंगलियो के निसान मनुष्य से मिलते जुलते है

license
cc-by-sa-3.0
copyright
विकिपीडिया के लेखक और संपादक

ਕੁਆਲਾ ( Punjabi )

provided by wikipedia emerging languages

ਕੁਆਲਾ ਆਸਟ੍ਰੇਲੀਆ ਦੇਸ਼ ਵਿਚ ਰਹਿਣ ਵਾਲ ਜੀਵ ਹੈ ਇਸ ਨੂੰ ਟੈਡੀ ਬੀਅਰ ਵੀ ਕਿਹਾ ਜਾਂਦਾ ਹੈ। ਆਸਟਰੇਲੀਆ ਦੇ ਆਦਿਵਾਸੀ ਜਾਤੀ ਓਬਰਿਜ਼ਿਨਲ ਲੋਕ ਇਸ ਨੂੰ ਟੈਡੀ ਬੀਅਰ (ਬੌਣਾ ਭਾਲੂ) ਦੇ ਨਾਂਅ ਨਾਲ ਵੀ ਜਾਣਦੇ ਸਨ। ਆਸਟ੍ਰੇਲੀਆ ਦੇ ਜ਼ਿਆਦਾਤਰ ਲੋਕ ਇਸ ਟੈਡੀ ਬੀਅਰ ਜੀਵ ਨੂੰ ਪਿਆਰ ਅਤੇ ਸ਼ੁੱਭ ਜਾਨਵਰ ਵੀ ਮੰਨਦੇ ਹਨ।

ਮੁਹਾਂਦਰਾ

ਇਹ ਦੋ ਫੁੱਟ ਉੱਚਾ, ਗੋਲ-ਮਟੋਲ, ਵੱਡੀ ਸਾਰੀ ਨੱਕ, ਉੱਚ-ਉੱਚੇ ਕੰਨ, ਤਿੱਖੀਆਂ ਅੱਖਾਂ, ਮੁਲਾਇਮ ਭੂਰੇ ਵਾਲ, ਰਿੱਛ ਦੇ ਮੂੰਹ-ਮੁਹਾਂਦਰੇ ਵਾਲੇ ਸੁੰਦਰ ਜਾਨਵਰ ਹੈ। ਇਸ ਦੇ ਦੰਦ ਬੜੇ ਨੁਕੀਲੇ ਹੁੰਦੇ ਹਨ। ਇਸ ਦਾ ਸੁਭਾਅ ਡਾਢਾ ਸੰਗਾਊ, ਸਿੱਧਾ-ਸਾਦਾ, ਸ਼ਾਂਤ ਹੋਣ ਕਰਕੇ ਇਹ ਆਪਣੇ-ਆਪ 'ਚ ਗੁਆਚੇ ਰਹਿਣ ਨੂੰ ਪਸੰਦ ਕਰਦਾ ਹੈ। ਕੁਆਲਾ ਭਾਲੂ ਦਾ ਰੰਗ ਉੱਪਰੋਂ ਭੂਰਾ ਅਤੇ ਹੇਠੋਂ ਪੀਲਾ ਮਖਮਲੀ ਹੁੰਦਾ ਹੈ। ਮਾਦਾ ਕੁਆਲਾ ਦੋ ਸਾਲਾਂ ਬਾਅਦ ਇੱਕ ਬੱਚੇ ਨੂੰ ਜਨਮ ਦਿੰਦੀ ਹੈ। ਬੱਚਾ ਏਨਾ ਕੋਮਲ ਹੁੰਦਾ ਹੈ ਕਿ ਮਾਂ ਉਸ ਨੂੰ ਇੱਕ ਸਾਲ ਤੱਕ ਪਿੱਠ 'ਤੇ ਬਿਠਾ ਖਾਣ, ਰੁੱਖਾਂ 'ਤੇ ਚੜ੍ਹਨ-ਉਤਰਨ ਅਤੇ ਰਹਿਣ ਦੇ ਢੰਗ-ਤਰੀਕੇ ਸਿਖਾਉਂਦੀ ਰਹਿੰਦੀ ਹੈ।[1]

ਨਿਵਾਸ ਸਥਾਨ ਅਤੇ ਖਾਣਾ

ਇਹ ਉੱਚੇ ਤੋਂ ਉੱਚੇ ਰੁੱਖ 'ਤੇ ਚੜ੍ਹਨ, ਉਤਰਨ ਵਿਚ ਮਾਹਿਰ ਹੁੰਦਾ ਹੈ ਇਸ ਲਈ ਇਹ ਆਪਣਾ ਘਰ ਵੀ ਉੱਚੇ-ਸਿੱਧੇ ਸਫੈਦੇ ਰੁੱਖ 'ਤੇ ਹੁੰਦਾ ਹੈ। ਇਹ ਸ਼ੁੱਧ ਸ਼ਾਕਾਹਾਰੀ ਜੀਵ ਹੈ ਅਤੇ ਨਰਮ ਘਾਹ ਦੇ ਪੱਤੇ, ਫਲ-ਫੁੱਲ ਖਾ ਕੇ ਗੁਜ਼ਾਰਾ ਕਰਦਾ ਹੈ। ਇਹ ਜੀਵ ਇੱਕ ਦਿਨ-ਰਾਤ, 24 ਘੰਟਿਆਂ ਦੌਰਾਨ 18 ਘੰਟੇ ਨੀਂਦ 'ਚ ਰਹਿੰਦਾ ਹੈ। ਇਸ ਜੀਵ ਦੀ ਨੀਂਦ ਕਾਰਨ ਹੀ ਇਹ ਜੰਗਲੀ ਜਾਨਵਰਾਂ, ਸ਼ਿਕਾਰੀਆਂ ਦਾ ਸ਼ਿਕਾਰ ਹੋ ਜਾਂਦਾ ਹੈ। ਇਸ ਦੀ ਖੱਲ ਤੋਂ ਆਕਰਸ਼ਕ, ਕੀਮਤੀ ਵਸਤਰ ਅਤੇ ਹੋਰ ਹੈਂਡ ਬੈਗਜ਼ ਆਦਿ ਤਿਆਰ ਕੀਤੇ ਜਾਂਦੇ ਹਨ। ਆਸਟ੍ਰੇਲੀਆ ਦੀ ਸਰਕਾਰ ਅਤੇ ਜੀਵ ਵਿਗਿਆਨੀਆਂ ਨੇ 1936 ਵਿਚ ਇਸ ਨੂੰ ਮਾਰਨ 'ਤੇ ਪਾਬੰਦੀ ਲਗਾ ਦਿੱਤੀ ਸੀ। ਇਸ ਦੇ ਵਧਣ-ਫੁੱਲਣ ਲਈ ਸੁਰੱਖਿਅਤ ਜੰਗਲੀ ਰੱਖਾਂ ਅਤੇ ਚਿੜੀਆਘਰਾਂ ਦਾ ਨਿਰਮਾਣ ਵੀ ਕਰ ਦਿੱਤਾ ਗਿਆ।

ਹਵਾਲੇ

  1. "Koala (Phascolarctos cinereus) Listing". Department of the Environment and Energy. Australian Government. Retrieved 1 September 2016.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
ਵਿਕੀਪੀਡੀਆ ਲੇਖਕ ਅਤੇ ਸੰਪਾਦਕ

கோவாலா ( Tamil )

provided by wikipedia emerging languages

கோவாலா (Koala, அறிவியல் பெயர்: Phascolarctos cinereus) என்பது அவுஸ்திரேலியாவில் மட்டுமே காணக்கூடிய பாலூட்டி வகையைச் சேர்ந்த ஒரு மிருகம் ஆகும். இது அவுஸ்திரேலிய நாட்டின் ஒரு முக்கியமான அடையாளச் சின்னமாகக் கருதப்படுகிறது.

பெயர்க் காரணம்

கோவாலா என்பது ஆஸ்திரேலிய ஆதிவாசிகளின் ஒரு சொல் ஆகும். தாருக் மொழியில் "கூலா" (gula) என அழைக்கப்பட்ட்ட்து[3]. "தண்ணீர் (தேவை) இல்லை" என்பது இதன் பொருள். அதாவது, கோவாலாக்கள் தண்ணீர் குடிப்பதில்லை. தமக்குத் தேவையான நீரை தாம் வசிக்கும் யூக்கலிப்ரஸ் (eucalyptus) மரங்களின் இலைகளிலிருந்தே பெறுகின்றன.

முதலில் ஆங்கிலக் குடியேறிகள் இவற்றைக் "கோவாலாக் கரடி" எனவே அழைத்தனர்[4]. குரங்குக் கரடி, "மரக் கரடி" என்ற பல்வேறு பெயர்களிலும் இவை அழைக்கப்பட்டன[3].

அறிவியல் பெயரான "பாஸ்கொலார்க்டஸ்" (Phascolarctos) கிரேக்க மொழியில் இருந்து பெறப்பட்டது (phaskolos "அடைப்பம்", arktos "கரடி"). கோவாலாக்களின் வகை இலத்தீன் மொழியில் cinereus, அதாவது "சாம்பல்-நிறம்"[5].

 src=
சிட்னி கோவாலா பூங்காவில் தூங்கும் ஒரு கோவாலா

காணப்படும் இடங்கள்

இவை அவுஸ்திரேலியாவில் குயின்ஸ்லாந்து, வடக்கு நியூ சவுத் வேல்ஸ், விக்ரோறியா, தெற்கு அவுஸ்திரேலியா மாநிலங்களில் பெருமளவு காணப்படுகின்றன.

அமைப்பு

இதன் முரடான பாதங்களும் கால்களில் உள்ள கூரிய நகங்களும் மரங்களைப் பிடித்து ஏறுவதற்கு உதவுகின்றன. கோவாலா உடம்பில் சாம்பல் நிற வழுவழுப்பான உரோமங்களையும், அகன்ற காதுகளையும், பெரிய மூக்கையும் கொண்டிருக்கிறது.

உணவு

கோவாலாவின் பிரதான உணவு யூக்கலிப்ரஸ் இலைகளாகும். இந்த மரங்களிலேயே அவை வசிக்கின்றன. கோவாலா இந்த இலைகளையும் தெரிவு செய்தே சாப்பிடுகிறது. அவுஸ்திரேலியாவிலுள்ள 600 வகையான யூக்கலிப்ரஸ் மரங்களில் 50 வகையான மரங்களின் இலைகளைத் தான் கோவாலாக்கள் சாப்பிடுகின்றன. இந்த இலைகளில் 50 சதவீதம் நீரும், 5 சதவீத மாச்சத்தும், சீனியும் (சர்க்கரை) உண்டு. இந்த இலைகளால் கிடைக்கும் குறைந்த சக்தியை 19 மணித்தியாலம் நித்திரை கொள்வதன்மூலம் பயன்படுத்துகின்றன.

அழிந்து வரும் இனம்

உலகில் அழிந்துவரும் இனங்களில் இதுவும் ஒன்றாகும். குடியிருப்புகளுக்காகவும், பயிர்ச்செய்கை, பண்ணைத்தொழில் போன்றவற்றுக்காகவும் கோவாலாவின் வசிக்கும் நிலங்கள் அழிக்கப் படுவதால் இவற்றின் தொகை குறைந்து வருகிறது. மற்றும் ஆஸ்திரேலியாவில் ஏற்படும் காட்டுத்தீயினாலும் இந்த இனம் அழிந்துவருகிறது.

மேற்கோள்கள்

  1. Colin Groves (16 நவம்பர் 2005). Wilson, D. E., and Reeder, D. M. (eds). ed. Mammal Species of the World (3rd edition ). Johns Hopkins University Press. பக். 43. ISBN 0-801-88221-4. http://www.bucknell.edu/msw3/browse.asp?id=11000005.
  2. "Panthera tigris". பன்னாட்டு இயற்கைப் பாதுகாப்புச் சங்கத்தின் செம்பட்டியல் பதிப்பு 2008. பன்னாட்டு இயற்கைப் பாதுகாப்புச் சங்கம் (2008).
  3. 3.0 3.1 Dixon, R.M.W.; Moore, Bruce; Ramson, W. S.; Thomas, Mandy (2006). Australian Aboriginal Words in English: Their Origin and Meaning (2nd ed. ). South Melbourne: Oxford University Press. பன்னாட்டுத் தரப்புத்தக எண்:0-19-554073-5.
  4. Leitner, Gerhard; Sieloff, Inke (1998). "Aboriginal words and concepts in Australian English". World Englishes 17 (2): 153–169. doi:10.1111/1467-971X.00089.
  5. Kidd, D.A. (1973). Collins Latin Gem Dictionary. London: Collins. பக். 53. பன்னாட்டுத் தரப்புத்தக எண்:0-00-458641-7.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
விக்கிபீடியா ஆசிரியர்கள் மற்றும் ஆசிரியர்கள்

கோவாலா: Brief Summary ( Tamil )

provided by wikipedia emerging languages

கோவாலா (Koala, அறிவியல் பெயர்: Phascolarctos cinereus) என்பது அவுஸ்திரேலியாவில் மட்டுமே காணக்கூடிய பாலூட்டி வகையைச் சேர்ந்த ஒரு மிருகம் ஆகும். இது அவுஸ்திரேலிய நாட்டின் ஒரு முக்கியமான அடையாளச் சின்னமாகக் கருதப்படுகிறது.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
விக்கிபீடியா ஆசிரியர்கள் மற்றும் ஆசிரியர்கள்

కోలా ( Telugu )

provided by wikipedia emerging languages

కోలా (ఆంగ్లం Koala) ఒక విధమైన చిన్న ఎలుగుబంటి లాగా కనిపించే మార్సుపీలియా తరగతికి చెందిన క్షీరదాలు. ఇది ఆస్ట్రేలియా ఖండానికి చెందిన శాకాహారి. దీని శాస్త్రీయ నామం Phascolarctos cinereus ఫాస్కోలార్క్టిడే కుటుంబానికి చెందిన ఏకైన జీవి. కోలా ఆస్ట్రేలియా సముద్రతీరం వెంట తూర్పు నుండి దక్షిణంగా వ్యాపించి ఉన్నాయి. కొంతదూరం అడవీప్రాంతాలలో భూభాగం లోపలికి కూడా వ్యాపించాయి.

పేర్లు

కోలా శాస్త్రీయ నామమైన ప్రజాతి, Phascolarctos గ్రీకు భాషలోని phaskolos అనగా "pouch", arktos "ఎలుగుబంటి" అని అర్ధం. జాతి నామం cinereus అనగా లాటిన్ భాషలో "బూడిద రంగు" అని అర్ధం.[3]

ఇంగ్లీషు భాషలోని మారినప్పుడు టెడ్డీ బేర్ (Teddy bear) ని పోలినందువలన కోలా ఎలుగుబంటిగా బాగా ప్రాచుర్యం పొందింది. అయితే శాస్త్రీయంగా సరైనది కాదు. కోలా ఎలుగుబంటి ఆస్ట్రేలియా తప్ప ఇతర ప్రాంతాలలో ఇంకా ప్రసిద్ధిచెందింది.[4], [5][6] దీని ఇతర ఆంగ్ల నామాలు 'కోతి ఎలుగుబంటి', 'చెట్టు ఎలుగుబంటి', మొదలైనవి కూడా ఉన్నాయి.[7]

మూలాలు

  1. Groves, C. (2005). Wilson, D. E., & Reeder, D. M, eds (సంపాదకుడు.). Mammal Species of the World (3rd సంపాదకులు.). Baltimore: Johns Hopkins University Press. p. 43. OCLC 62265494. ISBN 0-801-88221-4.CS1 maint: multiple names: editors list (link) CS1 maint: extra text: editors list (link)
  2. Gordon G, Menkhorst P, Robinson T, Lunney D, Martin R. & Ellis M (2008). Koala. In: IUCN 2008. IUCN Red List of Threatened Species. Retrieved 2008-10-30.
  3. Kidd, D.A. (1973). Collins Latin Gem Dictionary. London: Collins. p. 53. ISBN 0-00-458641-7.
  4. Leitner, Gerhard; Sieloff, Inke (1998). "Aboriginal words and concepts in Australian English". World Englishes. 17 (2): 153–169. doi:10.1111/1467-971X.00089.CS1 maint: multiple names: authors list (link)
  5. Australian Koala Foundation. "Frequently asked questions (FAQs)". మూలం నుండి 2011-12-20 న ఆర్కైవు చేసారు. Retrieved 2009-01-26. Cite web requires |website= (help)
  6. Australian Koala Foundation. "Interesting facts about koalas". మూలం నుండి 2009-09-13 న ఆర్కైవు చేసారు. Retrieved 2009-01-26. Cite web requires |website= (help)

license
cc-by-sa-3.0
copyright
వికీపీడియా రచయితలు మరియు సంపాదకులు

ಕೊವಾಲಾ ( Kannada )

provided by wikipedia emerging languages

ಕೊವಾಲಾ ಎಂಬುದು ಆಸ್ಟ್ರೇಲಿಯಾ ದೇಶದಲ್ಲಿ ಕಂಡುಬರುವ ಒಂದು ಬಗೆಯ ಪ್ರಾಣಿಯಾಗಿದೆ, ಇದು ಫಾಸ್ಕೋಲ್ಯಾರ್ಕ್ಟಿಡೇ ಎಂಬ ಕುಟುಂಬವನ್ನು ಪ್ರತಿನಿಧಿಸುವ ಏಕೈಕ ಪ್ರಾಣಿಯಾಗಿದೆ. ಇದು ಆಸ್ಟ್ರೇಲಿಯಾ ದೇಶದ ಪೂರ್ವ ಹಾಗೂ ದಕ್ಷಿಣ ಕರಾವಳಿಯಲ್ಲಿ ಕಂಡುಬರುತ್ತದೆ. ಇವುಗಳ ಸಂತತಿ ೨೦ ನೆಯ ಶತಮಾನದ ಆದಿಯಲ್ಲಿ ಬೇಟೆಯಾಡುವಿಕೆಯಿಂದಾಗಿ ಕ್ಷೀಣಿಸಿತ್ತು, ಈಗ ಮತ್ತೆ ಅವುಗಳ ಸಂಖ್ಯೆಯನ್ನು ಸುಧಾರಿಸಲಾಗಿದೆ. ಆಸ್ಟ್ರೇಲಿಯಾ ಸರ್ಕಾರವು ಇವುಗಳನ್ನು ಸಂರಕ್ಷಿತ ಪ್ರಾಣಿತಗಳೆಂದು ಘೋಷಿಸಿದೆ. ಕೊವಾಲಾಗಳು ಟಾಸ್ಮಾನಿಯಾ ಅಥವಾ ಪಶ್ಚಿಮ ಆಸ್ಟ್ರೇಲಿಯಾದಲ್ಲಿ ಕಂಡುಬರುವುದಿಲ್ಲ.

ಹೆಸರಿನ ಬಗ್ಗೆ

ಕೊವಾಲಾ ಎಂಬ ಪದವನ್ನು ಧರುಕ್ ಭಾಷೆಯ ಗುಲಾ (gula) ಎಂಬ ಪದದಿಂದ ಸೃಷ್ಟಿಸಲಾಗಿದೆ. /u/ (ಉ) ಅನ್ನು ಲ್ಯಾಟಿನ್ ಅಕ್ಷರಗಳಲ್ಲಿ ಮೊದಲಿಗೆ oo (ಊ) ಎಂದು ಬರೆಯಲಾಗುತ್ತಿದ್ದು, ಬಳಿಕ ಅದು oa (ಒವಾ) ಗೆ ಬದಲಾವಣೆಯನ್ನು ಹೊಂದಿದ್ದರಿಂದ, ಗುಲಾ ಎಂಬುದು ಕೊವಾಲಾ ಎಂದು ಪರಿವರ್ತನೆಯನ್ನು ಹೊಂದಿತು. ಇದರ ಪ್ರಜಾತಿ ಹೆಸರು ಫಾಸ್ಕೋಲ್ಯಾರ್ಕ್ಟೋಸ್ ಎಂಬುದನ್ನು ಗ್ರೀಕ್ ಭಾಷೆಯ ಫಾಸ್ಕೋಲೋಸ್ (Phaskolos) ಅಂದರೆ ಚೀಲ ಹಾಗೂ ಆರ್ಕ್ಟೋಸ್ (Arktos) ಅಂದರೆ ಕರಡಿ ಎಂಬ ಪದಗಳಿಂದ ಪಡೆಯಲಾಗಿದೆ. ಇದರ ಜಾತಿ ಹೆಸರಾದ ಸಿನೇರಿಯಸ್ (Cinereus) ಎಂಬುದು ಲ್ಯಾಟಿನ್ ಶಬ್ದವಾಗಿದ್ದು, "ಬೂದು ಬಣ್ಣದ" ಎಂಬ ಅರ್ಥವನ್ನು ಹೊಂದಿದೆ.

ದೈಹಿಕ ಲಕ್ಷಣ

ಕೊವಾಲಾಗಳು ಅತ್ಯಂತ ಕಡಿಮೆ ಚಯಾಪಚಯ ಕ್ರಿಯೆಯ ವೇಗವನ್ನು ಹೊಂದಿದ್ದು, ದಿನದ ಹೆಚ್ಚಿನ ಸಮಯವನ್ನು ನಿದ್ರೆಯಲ ಕೊವಾಲಾಗಳು ನೋಡಲು ಬಹುತೇಕ ಅವುಗಳ ಸಮೀಪ ಸಂಬಂಧಿಯಾದ ವೊಂಬ್ಯಾಟ್ ಗಳನ್ನು ಹೋಲುತ್ತವೆ. ವೊಂಬ್ಯಾಟ್ ಗಳಿಗೆ ಹೋಲಿಸಿದರೆ ಕೊವಾಲಾಗಳು ದಪ್ಪನೆಯ ತುಪ್ಪಳ, ದೊಡ್ಡದಾದ ಕಿವಿ ಹಾಗೂ ಉದ್ದನೆಯ ಕೈಕಾಲುಗಳನ್ನು ಹೊಂದಿವೆ. ಮರಗಳನ್ನು ಏರಲು ಅನುಕೂಲವಾಗುವಂತೆ ಕೊವಾಲಾಗಳು ಉದ್ದನೆಯ ಹಾಗೂ ಚೂಪಾದ ಉಗುರುಗಳನ್ನು ಹೊಂದಿವೆ. ಕೊವಾಲಾಗಳು ೫ ಕೆ.ಜಿಯಿಂದ ಹಿಡಿದು ೧೪ ಕೆ.ಜಿ ಯ ವರೆಗೂ ತೂಗುತ್ತವೆ. ಕೊವಾಲಾಗಳು ಕೈಕಾಲುಗಳಲ್ಲಿ ತಲಾ ಐದು ಬೆರಳುಗಳನ್ನು ಹೊಂದಿದ್ದು, ಮರ ಏರುವಾಗ ಹೆಚ್ಚಿನ ಆಧಾರಕ್ಕಾಗಿ ತಲಾ ಎರಡು ಪರಸ್ಪರ ವಿರುದ್ಧ ದಿಕ್ಕಿನಲ್ಲಿರುವ ಹೆಬ್ಬೆರಳುಗಳನ್ನು ಹೊಂದಿವೆ. ಕೊವಾಲಾಗಳು ಮನುಷ್ಯರಂತೆಯೇ ಬೆರಳಚ್ಚನ್ನೂ ಹೊಂದಿವೆ. ವಾನರ ಜಾತಿಯನ್ನು ಹೊರತುಪಡಿಸಿದರೆ, ಬೆರಳಚ್ಚನ್ನು ಹೊಂದಿರುವ ಕೆಲವೇ ಕೆಲವು ಪ್ರಾಣಿಗಳಲ್ಲಿ ಕೊವಾಲಾಗಳೂ ಸೇರಿವೆ. ಕೊವಾಲಾಗಳ ಬೆರಳಚ್ಚು ಮನುಷ್ಯರದ್ದಕ್ಕೆ ಅದೆಷ್ಟು ಸಾಮ್ಯತೆಯನ್ನು ಹೊಂದಿದೆಯೆಂದರೆ, ಇಲೆಕ್ಟ್ರೋನ್ ಸೂಕ್ಷ್ಮದರ್ಶಕದ ಸಹಾಯದಿಂದಲೂ ಇವೆರಡರ ಮಧ್ಯೆ ವ್ಯತ್ಯಾಸವನ್ನು ಕಂಡುಹಿಡಿಯುವುದು ಕಷ್ಟಸಾಧ್ಯವಾಗಿದೆ. ಕೊವಾಲಾಗಳ ದಂತಪಂಕ್ತಿಯು ಅವುಗಳ ಆಹಾರಾಭ್ಯಾಸಕ್ಕೆ ಅನುಗುಣವಾಗಿ ವಿನ್ಯಾಸ ಹೊಂದಿದೆ. ಆಹಾರವನ್ನು ಕತ್ತರಿಸಲು ಅನುಕೂಲವಾಗುವಂತೆ ಹರಿತವಾದ ಹಲ್ಲುಗಳು ಬಾಯಿಯ ಮುಂಭಾಗದಲ್ಲೂ, ಅರೆಯಲು ಅನುಕೂಲವಾಗುವಂತೆ ಅಗಲವಾದ ಹಲ್ಲುಗಳು ದವಡೆಯ ಹಿಂಭಾಗದಲ್ಲೂ ಇವೆ. ಪ್ರಾಚೀನ ಕೊವಾಲಾಗಳಿಗಿಂತ ಇಂದಿನ ಕೊವಾಲಾಗಳ ಮೆದುಳಿನ ಗಾತ್ರ ಸಾಕಷ್ಟು ಕುಗ್ಗಿದ್ದು, ಕಡಿಮೆ ಶಕ್ತಿಯನ್ನು ಹೊಂದಿರುವ ಆಹಾರವನ್ನು ಸೇವಿಸುವುದೇ ಇದಕ್ಕೆ ಕಾರಣ ಎಂದು ಊಹಿಸಲಾಗಿದೆ. ಸಾಮಾನ್ಯವಾಗಿ ಕೊವಾಲಾಗಳು ಅತ್ಯಂತ ಮೌನದಿಂದಿರುವ ಪ್ರಾಣಿಗಳಾಗಿದ್ದರೂ, ಗಂಡು ಕೊವಾಲಾಗಳು ಸಂತಾನೋತ್ಪತ್ತಿಯ ಕಾಲದಲ್ಲಿ ಅತ್ಯಂತ ಜೋರಾದ ಪ್ರಣಯ ಸೂಚಕ ಕರೆಯನ್ನು ಹೊರಹಾಕುತ್ತವೆ. ಇದನ್ನು ಅನೇಕ ಕಿ.ಮೀ ಗಳಷ್ಟು ದೂರದಿಂದಲೂ ಕೇಳುವಷ್ಟು ಜೋರಾಗಿರುತ್ತದೆ. ಮಾನಸಿಕ ಒತ್ತಡಕ್ಕೆ ಸಿಲುಕಿದಾಗ ಕೊವಾಲಾಗಳು ಮಗುವಿನ ಅಳುವಿಗೆ ಸಮನಾದ ಕೂಗನ್ನು ಹೊರಹಾಕುವುದೂ ವರದಿಯಾಗಿದೆ.

ಜೀವನ ಚಕ್ರ

 src=
ಮರಿ ಕೊವಾಲಾ

ಹೆಣ್ಣು ಕೊವಾಲಾಗಳು ೨-೩ ವರ್ಷ ವಯಸ್ಸಿನಲ್ಲಿಯೂ, ಗಂಡು ಕೊವಾಲಾಗಳು ೩-೪ ವರ್ಷ ವಯಸ್ಸಿನಲ್ಲಿಯೂ ಪ್ರೌಢತೆಯನ್ನು ಹೊಂದುತ್ತವೆ. ಆರೋಗ್ಯವಂತ ಹೆಣ್ಣು ಕೊವಾಲಾವೊಂದು ವರ್ಷವೊಂದಕ್ಕೆ ಒಂದು ಮರಿಯಂತೆ ೧೨ ವರ್ಷಗಳ ಕಾಲ ಮರಿ ಇಡುವ ಸಾಮರ್ಥ್ಯವನ್ನು ಹೊಂದಿದೆ. ಗರ್ಭಧಾರಣೆಯ ಅವಧಿ ೩೫ ದಿನಗಳು. ಅವಳಿ ಮರಿಗಳು ತುಂಬಾ ಅಪರೂಪ; ಪ್ರಪಂಚದ ಪ್ರಪ್ರಥಮ ಧೃಢೀಕರಿಸಲಾದ ಅವಳಿ ಕೊವಾಲಾಗಳಾದ "ಯೂಕಾ" ಹಾಗೂ "ಲಿಪ್ಟಸ್", ಕ್ವೀನ್ಸ್ ಲ್ಯಾಂಡ್ ವಿಶ್ವವಿದ್ಯಾಲಯಲ್ಲಿ ಎಪ್ರಿಲ್ ೧೯೯೯ ರಂದು ಜನಿಸಿದವು. ಗಂಡು, ಹೆಣ್ಣುಗಳ ಮಿಲನವು ಡಿಸೆಂಬರ್ ತಿಂಗಳಿನಿಂದ ಮಾರ್ಚ್ ತಿಂಗಳಿನ ವರೆಗೆ, ದಕ್ಷಿಣಾರ್ಧ ಗೋಳದ ಬೇಸಿಗೆಯ ಸಮಯದಲ್ಲಿ ನಡೆಯುತ್ತದೆ. ಮರಿ ಕೊವಾಲಾಗಳು ರೋಮವನ್ನು ಹೊಂದಿರದೇ, ಶ್ರವಣ ಹಾಗೂ ದೃಷ್ಟಿಹೀನವಾಗಿರುತ್ತವೆ. ಹುಟ್ಟಿದ ತಕ್ಷಣವೇ ಮರಿಗಳು ತೆವಳಿಕೊಂಡು ತಾಯಿಯ ಹೊಟ್ಟೆಯ ಭಾಗದಲ್ಲಿರುವ ಚೀಲದೊಳಕ್ಕೆ ಹೋಗುತ್ತವೆ. ಹುಟ್ಟುವಾಗ ಇವು ಒಂದು ಇಂಚಿನ ಕಾಲು ಭಾಗದಷ್ಟು ದೊಡ್ಡದಾಗಿರುತ್ತವೆ. ಮರಿಯು ತಾಯಿಯ ಚೀಲದಲ್ಲಿ ಕೇವಲ ಹಾಲನ್ನು ಕುಡಿಯುತ್ತಾ ಆರು ತಿಂಗಳುಗಳ ಕಾಲ ಅವಿತಿರುತ್ತದೆ. ಈ ಅವಧಿಯಲ್ಲಿ ಅದಕ್ಕೆ ರೋಮ, ಕಣ್ಣು ಹಾಗೂ ಕಿವಿಗಳು ಬೆಳೆಯುತ್ತವೆ. ಮುಂದಿನ ಸುಮಾರು ಆರು ತಿಂಗಳುಗಳ ಕಾಲ ಅವು ತಾಯಿಯ ಚೀಲದೊಳಗೆ, ಬೆನ್ನಿನ ಮೇಲೆ ಕುಳಿತುಕೊಂಡು, ನೀಲಗಿರಿ ಎಲೆ ಹಾಗೂ ತಾಯಿಯ ಹಾಲನ್ನು ಕುಡಿಯುತ್ತಾ ಜೀವಿಸುತ್ತವೆ. ಈ ಅವಧಿಯ ಬಳಿಕ ಹೆಣ್ಣು ಮರಿ ಕೊವಾಲಾಗಳು ಸಮೀಪದ ಪ್ರದೇಶಕ್ಕೆ ಸ್ವತಂತ್ರವಾಗಿ ಹೊರಟು ಹೋಗುತ್ತವೆ, ಗಂಡು ಮರಿಗಳು ತಾಯಿಯೊಡನೆಯೇ ಅದೇ ಪ್ರದೇಶದಲ್ಲಿ ಸುಮಾರು ಮೂರು ವರ್ಷಗಳ ಕಾಲ ಜೀವಿಸುತ್ತವೆ.

ಆಹಾರ ಪದ್ಧತಿ

ಕೊವಾಲಾಗಳು ಬಹುತೇಕ ನೀಲಗಿರಿ ಎಲೆಯನ್ನು ತಿಂದು ಬದುಕುತ್ತವೆ. ಇತರ ಸಸ್ತನಿಗಳಿಗಿಂತ ಕೊವಾಲಾಗಳ ಚಯಾಪಚಯ ಕ್ರಿಯೆಯ ವೇಗ ತುಂಬಾ ಕಮ್ಮಿ, ಹಾಗಾಗಿ ಇವು ದಿನದ ಹೆಚ್ಚಿನ ಪಾಲು ಅಂದರೆ ಸುಮಾರು ೧೬-೧೮ ಗಂಟೆಗಳ ಕಾಲ ನಿದ್ರೆಯಲ್ಲಿ ಕಳೆಯುತ್ತವೆ. ಈ ಮೂಲಕ ಅವು, ನೀಲಗಿರಿ ಎಲೆಯಿಂದ ಸಿಗುವ ಕಡಿಮೆ ಶಕ್ತಿಯನ್ನು ಸಮದೂಗಿಸುತ್ತವೆ. ಕೊವಾಲಾಗಳು ತಾವು ಎಚ್ಚರವಿರುವ ಐದು ಗಂಟೆಗಳಲ್ಲಿ ಮೂರು ಗಂಟೆಗಳ ಕಾಲ ತಿನ್ನುತ್ತವೆ. ತಿನ್ನುವುದಕ್ಕೆ ನಿರ್ದಿಷ್ಟ ಸಮಯವೆಂದಿಲ್ಲದಿದ್ದರೂ, ಹೆಚ್ಚಾಗಿ ರಾತ್ರಿ ಹೊತ್ತಿನಲ್ಲಿ ತಿನ್ನುತ್ತವೆ. ದಿನವೊಂದಕ್ಕೆ ಕೊವಾಲಾವೊಂದು ಸುಮಾರು ೫೦೦ ಗ್ರಾಂ ಗಳಷ್ಟು ನೀಲಗಿರಿ ಎಲೆಯನ್ನು ತಿನ್ನುತ್ತವೆ. ಇವುಗಳ ಜೀರ್ಣಾಂಗ ವ್ಯವಸ್ಥೆಯು ನೀಲಗಿರಿ ಎಲೆಗಳಲ್ಲಿರುವ ವಿಷ ಪದಾರ್ಥಗಳನ್ನು ಹೊರಹಾಕುವಂತೆಯೂ, ಹೆಚ್ಚಿನ ಪೋಷಕಾಂಶಗಳನ್ನು ಹೀರಿಕೊಳ್ಳುವಂತೆಯೂ ಮಾರ್ಪಾಡು ಹೊಂದಿದೆ.

ಉಲ್ಲೇಖನ

[೧] [೨]

[೩]

  1. https://www.natgeokids.com/uk/discover/animals/general-animals/ten-facts-about-koalas/
  2. https://www.britannica.com/animal/koala
  3. https://www.savethekoala.com/about-koalas/interesting-facts
license
cc-by-sa-3.0
copyright
ವಿಕಿಪೀಡಿಯ ಲೇಖಕರು ಮತ್ತು ಸಂಪಾದಕರು

ಕೊವಾಲಾ: Brief Summary ( Kannada )

provided by wikipedia emerging languages

ಕೊವಾಲಾ ಎಂಬುದು ಆಸ್ಟ್ರೇಲಿಯಾ ದೇಶದಲ್ಲಿ ಕಂಡುಬರುವ ಒಂದು ಬಗೆಯ ಪ್ರಾಣಿಯಾಗಿದೆ, ಇದು ಫಾಸ್ಕೋಲ್ಯಾರ್ಕ್ಟಿಡೇ ಎಂಬ ಕುಟುಂಬವನ್ನು ಪ್ರತಿನಿಧಿಸುವ ಏಕೈಕ ಪ್ರಾಣಿಯಾಗಿದೆ. ಇದು ಆಸ್ಟ್ರೇಲಿಯಾ ದೇಶದ ಪೂರ್ವ ಹಾಗೂ ದಕ್ಷಿಣ ಕರಾವಳಿಯಲ್ಲಿ ಕಂಡುಬರುತ್ತದೆ. ಇವುಗಳ ಸಂತತಿ ೨೦ ನೆಯ ಶತಮಾನದ ಆದಿಯಲ್ಲಿ ಬೇಟೆಯಾಡುವಿಕೆಯಿಂದಾಗಿ ಕ್ಷೀಣಿಸಿತ್ತು, ಈಗ ಮತ್ತೆ ಅವುಗಳ ಸಂಖ್ಯೆಯನ್ನು ಸುಧಾರಿಸಲಾಗಿದೆ. ಆಸ್ಟ್ರೇಲಿಯಾ ಸರ್ಕಾರವು ಇವುಗಳನ್ನು ಸಂರಕ್ಷಿತ ಪ್ರಾಣಿತಗಳೆಂದು ಘೋಷಿಸಿದೆ. ಕೊವಾಲಾಗಳು ಟಾಸ್ಮಾನಿಯಾ ಅಥವಾ ಪಶ್ಚಿಮ ಆಸ್ಟ್ರೇಲಿಯಾದಲ್ಲಿ ಕಂಡುಬರುವುದಿಲ್ಲ.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
ವಿಕಿಪೀಡಿಯ ಲೇಖಕರು ಮತ್ತು ಸಂಪಾದಕರು

ကွားလားကောင် ( Burmese )

provided by wikipedia emerging languages

ကွားလားကောင်သည် ဩစတြေးလျတိုက်တွင် တွေ့ရ သော သားပိုက်ကောင် တစ်မျိုးဖြစ်၍ ဝက်ဝံနှင့် တူသည်။ ကိုလာဝက်ဝံ(Koala)ဟုလည်း ခေါ်သည်။ တိရိစ္ဆာန်ငယ် တစ်မျိုးဖြစ်၍ သစ်ပင်တက်နိုင်သည်။ ယင်း၌ ဝဖိုင့်သောကိုယ်လုံး၊ တိုတုတ်သော ခြေထောက်နှင့် ထူထဲသော အမွေးနုများ ရှိ၍ အမြီးမရှိ။ နားရွက်တို့သည် ဝိုင်း၍၊ နှာခေါင်းမှာ ပြားနေ၏။[၃] မာဆူးပီးယယ် မျိုးရင်းဝင် ဖြစ်သည်။ [၄]

ကွားလားကောင်သည် သစ်ပင်ပေါ်၌ နေ၍ အကိုင်းတစ်ခုမှ တစ်ခုသို့ ကူးသန်းသွားလာတတ်၏။ လေတိုက်၍ သစ်ကိုင်း များ ယိမ်းယိုင်နေသော်လည်း အောက်သို့မကျအောင် ခိုင်မာ သော ခြေသည်းတို့ဖြင့် ကုပ်တွယ်ထားနိုင်သည်။ မြေပေါ်ထက် သစ်ပင်ပေါ်မှာ နေရခြင်းကို ပိုမိုနှစ်သက်သည်။ကွားလားကောင်သည် သားပိုက်ကောင်မျိုး ဖြစ်သည့် အလျောက် သားငယ်ကို သုံးလသားတိုင်အောင် သားအိတ်တွင် ထည့်ကာ သယ်ယူသွားလာသည်။ သုံးလကျော်သောအခါ သားငယ်သည် သားအိတ်ထဲ၌ မနေတော့ဘဲ မိခင်၏ကျောပေါ် တွင် တွယ်ကပ်၍ နေသည်။ အတန်ကြီးသည့်တိုင်အောင်ပင် ဤကဲ့သို့ လိုက်ပါ နေ၏။ ကွားလားမသည် သားငယ်ကို ကျောပေါ်၌ သယ်ပိုး၍ သစ်ပင်ထက်၌ တစ်ကိုင်းမှ တစ်ကိုင်း သို့ ကူးလူးသွားလာနိုင်လေသည်။ နှစ်ပေခန့် အလျားရှိပြီး မီးခိုးရောင် သားမွေးရှိသည်။

ကွားလားကောင်သည် ယူကလစ်တပ်ပင်၏ အရွက်ကို အလွန်ကြိုက်နှစ်သက်သဖြင့်၊ ပါးစောင်ထဲတွင် ထိုအရွက်ကို ငုံထားတတ်သည်။ ဆာလောင်သောအခါမှ စားလေ့ရှိ၏။ မြေကြီးပေါ်တွင် မနေလိုသော်လည်း မကြာခဏ သစ်ပင်ကို နောက်ပြန်ဆင်းလာတတ်၏။ ပြန်တက်သောအခါ ခုန်ဆွခုန်ဆွ နှင့် တက်သွားတတ်သည်။ ရန်သူနှင့် ရုတ်တရက်တွေ့သော အခါ ထွက်ပြေးခြင်းမရှိ။ ကလေးငယ်ပမာ မိမိအား ရန်မူမည် မဟုတ်သကဲ့သို့ ကြည့်နေတတ်သည်။ [၅] မျိုးပျောက်လု မတတ်ရှိ၍ အစိုးရက ကာကွယ်ပေးထားပြီး ပြင်ပသို့ ထုတ်ယူခွင့် မပြုချေ။ [၆]

ကိုးကား

  1. တမ်းပလိတ်:MSW3 Diprotodontia
  2. Gordon G, Menkhorst P, Robinson T, Lunney D, Martin R. & Ellis M (2008). Koala. In: IUCN 2008. IUCN Red List of Threatened Species. Retrieved 30 October 2008.
  3. မြန်မာ့စွယ်စုံကျမ်း၊ အတွဲ(၂)
  4. မောင်ဝင်းနိုင်၏ တိရစ္ဆာန်ရုံနှင့် တိရစ္ဆာန်များ စာအုပ်မှ၊ ၁၉၆၉၊ နိုဝင်ဘာ
  5. မြန်မာ့စွယ်စုံကျမ်း၊ အတွဲ၂
  6. လှသမိန် ၏ ဗဟုသုတစွယ်စုံ
license
cc-by-sa-3.0
copyright
ဝီကီပီးဒီးယားစာရေးသူများနှင့်အယ်ဒီတာများ

ကွားလားကောင်: Brief Summary ( Burmese )

provided by wikipedia emerging languages

ကွားလားကောင်သည် ဩစတြေးလျတိုက်တွင် တွေ့ရ သော သားပိုက်ကောင် တစ်မျိုးဖြစ်၍ ဝက်ဝံနှင့် တူသည်။ ကိုလာဝက်ဝံ(Koala)ဟုလည်း ခေါ်သည်။ တိရိစ္ဆာန်ငယ် တစ်မျိုးဖြစ်၍ သစ်ပင်တက်နိုင်သည်။ ယင်း၌ ဝဖိုင့်သောကိုယ်လုံး၊ တိုတုတ်သော ခြေထောက်နှင့် ထူထဲသော အမွေးနုများ ရှိ၍ အမြီးမရှိ။ နားရွက်တို့သည် ဝိုင်း၍၊ နှာခေါင်းမှာ ပြားနေ၏။ မာဆူးပီးယယ် မျိုးရင်းဝင် ဖြစ်သည်။

ကွားလားကောင်သည် သစ်ပင်ပေါ်၌ နေ၍ အကိုင်းတစ်ခုမှ တစ်ခုသို့ ကူးသန်းသွားလာတတ်၏။ လေတိုက်၍ သစ်ကိုင်း များ ယိမ်းယိုင်နေသော်လည်း အောက်သို့မကျအောင် ခိုင်မာ သော ခြေသည်းတို့ဖြင့် ကုပ်တွယ်ထားနိုင်သည်။ မြေပေါ်ထက် သစ်ပင်ပေါ်မှာ နေရခြင်းကို ပိုမိုနှစ်သက်သည်။ကွားလားကောင်သည် သားပိုက်ကောင်မျိုး ဖြစ်သည့် အလျောက် သားငယ်ကို သုံးလသားတိုင်အောင် သားအိတ်တွင် ထည့်ကာ သယ်ယူသွားလာသည်။ သုံးလကျော်သောအခါ သားငယ်သည် သားအိတ်ထဲ၌ မနေတော့ဘဲ မိခင်၏ကျောပေါ် တွင် တွယ်ကပ်၍ နေသည်။ အတန်ကြီးသည့်တိုင်အောင်ပင် ဤကဲ့သို့ လိုက်ပါ နေ၏။ ကွားလားမသည် သားငယ်ကို ကျောပေါ်၌ သယ်ပိုး၍ သစ်ပင်ထက်၌ တစ်ကိုင်းမှ တစ်ကိုင်း သို့ ကူးလူးသွားလာနိုင်လေသည်။ နှစ်ပေခန့် အလျားရှိပြီး မီးခိုးရောင် သားမွေးရှိသည်။

ကွားလားကောင်သည် ယူကလစ်တပ်ပင်၏ အရွက်ကို အလွန်ကြိုက်နှစ်သက်သဖြင့်၊ ပါးစောင်ထဲတွင် ထိုအရွက်ကို ငုံထားတတ်သည်။ ဆာလောင်သောအခါမှ စားလေ့ရှိ၏။ မြေကြီးပေါ်တွင် မနေလိုသော်လည်း မကြာခဏ သစ်ပင်ကို နောက်ပြန်ဆင်းလာတတ်၏။ ပြန်တက်သောအခါ ခုန်ဆွခုန်ဆွ နှင့် တက်သွားတတ်သည်။ ရန်သူနှင့် ရုတ်တရက်တွေ့သော အခါ ထွက်ပြေးခြင်းမရှိ။ ကလေးငယ်ပမာ မိမိအား ရန်မူမည် မဟုတ်သကဲ့သို့ ကြည့်နေတတ်သည်။ မျိုးပျောက်လု မတတ်ရှိ၍ အစိုးရက ကာကွယ်ပေးထားပြီး ပြင်ပသို့ ထုတ်ယူခွင့် မပြုချေ။

license
cc-by-sa-3.0
copyright
ဝီကီပီးဒီးယားစာရေးသူများနှင့်အယ်ဒီတာများ

Koala ( Diq )

provided by wikipedia emerging_languages
 src=
Koala

Koala (Phascolarctos cinereus) heywano çıçıkıno ke qıtay Australya de weşiya xo rameno, vaşi weno u dare sero cıwiyeno. Eno heywan keyey phascolarctidae ra heywano teynayo ke mendo. Ey ra tewr heywano nezdi Vombato. Koalayo rocvetış u verocê qıtay Australya de Queensland, Galo Newe Victoria u verocê Australya şeno bıvêniyo. Pizey ey verındo u boçıkê ey çıniyo. Goşanê ey sero muyi estê. Zınciya ey zi zey kewçıka.

Koala daran sero weşiya xo rameno, dar be dar geyreno u pelanê daran weno, goşt nêweno.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Koala

provided by wikipedia EN

The koala or, inaccurately, koala bear (Phascolarctos cinereus), is an arboreal herbivorous marsupial native to Australia. It is the only extant representative of the family Phascolarctidae and its closest living relatives are the wombats. The koala is found in coastal areas of the mainland's eastern and southern regions, inhabiting Queensland, New South Wales, Victoria, and South Australia. It is easily recognisable by its stout, tailless body and large head with round, fluffy ears and large, spoon-shaped nose. The koala has a body length of 60–85 cm (24–33 in) and weighs 4–15 kg (9–33 lb). Fur colour ranges from silver grey to chocolate brown. Koalas from the northern populations are typically smaller and lighter in colour than their counterparts further south. These populations possibly are separate subspecies, but this is disputed.

Koalas typically inhabit open Eucalyptus woodland, as the leaves of these trees make up most of their diet. This eucalypt diet has low nutritional and caloric content and contains toxins that deter most other mammals from feeding on it. Koalas are largely sedentary and sleep up to twenty hours a day. They are asocial animals, and bonding exists only between mothers and dependent offspring. Adult males communicate with loud bellows that intimidate rivals and attract mates. Males mark their presence with secretions from scent glands located on their chests. Being marsupials, koalas give birth to underdeveloped young that crawl into their mothers' pouches, where they stay for the first six to seven months of their lives. These young koalas, known as joeys, are fully weaned around a year old. Koalas have few natural predators and parasites, but are threatened by various pathogens, such as Chlamydiaceae bacteria and koala retrovirus.

Because of its distinctive appearance, the koala along with the kangaroos are recognised worldwide as symbols of Australia. They were hunted by Indigenous Australians and depicted in myths and cave art for millennia. The first recorded encounter between a European and a koala was in 1798, and an image of the animal was published in 1810 by naturalist George Perry. Botanist Robert Brown wrote the first detailed scientific description of the koala in 1814, although his work remained unpublished for 180 years. Popular artist John Gould illustrated and described the koala, introducing the species to the general British public. Further details about the animal's biology were revealed in the 19th century by several English scientists. Koalas are listed as a vulnerable species by the International Union for Conservation of Nature. Among the many threats to their existence are habitat destruction caused by agriculture, urbanisation, droughts, and associated bushfires, some related to climate change. In February of 2022, the koala was officially listed as endangered in the Australian Capital Territory, New South Wales, and Queensland.

Etymology

The word koala comes from the Dharug gula, meaning no water. Although the vowel 'u' was originally written in the English orthography as "oo" (in spellings such as coola or koolah — two syllables), the spelling later became "oa" and the word is now pronounced in three syllables, possibly in error.[4]

Adopted by white settlers, "koala" became one of several hundred Aboriginal loan words in Australian English, where it was also commonly referred to as "native bear",[5] later "koala bear", for its supposed resemblance to a bear.[6] It is also one of several Aboriginal words that made it into International English, alongside e.g. "didgeridoo" and "kangaroo."[6] The generic name, Phascolarctos, is derived from the Greek words phaskolos "pouch" and arktos "bear". The specific name, cinereus, is Latin for "ash coloured".[7]

Taxonomy and evolution

The koala was given its generic name Phascolarctos in 1816 by French zoologist Henri Marie Ducrotay de Blainville,[8] who would not give it a specific name until further review. In 1819, German zoologist Georg August Goldfuss gave it the binomial Lipurus cinereus. Because Phascolarctos was published first, according to the International Code of Zoological Nomenclature, it has priority as the official name of the genus.[9]: 58–59  French naturalist Anselme Gaëtan Desmarest proposed the name Phascolarctos fuscus in 1820, suggesting that the brown-coloured versions were a different species than the grey ones. Other names suggested by European authors included Marodactylus cinereus by Goldfuss in 1820, P. flindersii by René Primevère Lesson in 1827, and P. koala by John Edward Gray in 1827.[2]: 45 

The koala is classified with wombats (family Vombatidae) and several extinct families (including marsupial tapirs, marsupial lions and giant wombats) in the suborder Vombatiformes within the order Diprotodontia.[10] The Vombatiformes are a sister group to a clade that includes macropods (kangaroos and wallabies) and possums.[11] The koala's lineage possibly branched off around 40 million years ago during the Eocene.[12]

Reconstructions of the ancient koalas Nimiokoala (larger), and Litokoala (smaller), from the Miocene Riversleigh Fauna

The modern koala is the only extant member of Phascolarctidae, a family that once included several genera and species. During the Oligocene and Miocene, koalas lived in rainforests and had less specialised diets.[13] Some species, such as the Riversleigh rainforest koala (Nimiokoala greystanesi) and some species of Perikoala, were around the same size as the modern koala, while others, such as species of Litokoala, were one-half to two-thirds its size.[14] Like the modern species, prehistoric koalas had well developed ear structures which suggests that long-distance vocalising and sedentism developed early.[13] During the Miocene, the Australian continent began drying out, leading to the decline of rainforests and the spread of open Eucalyptus woodlands. The genus Phascolarctos split from Litokoala in the late Miocene[13][15] and had several adaptations that allowed it to live on a specialised eucalyptus diet: a shifting of the palate towards the front of the skull; larger molars and premolars; smaller pterygoid fossa;[13] and a larger gap between the molar and the incisor teeth.[16]: 226 

P. cinereus may have emerged as a dwarf form of the giant koala (P. stirtoni). The reduction in the size of large mammals has been seen as a common phenomenon worldwide during the late Pleistocene, and several Australian mammals, such as the agile wallaby, are traditionally believed to have resulted from this dwarfing. A 2008 study questions this hypothesis, noting that P. cinereus and P. stirtoni were sympatric during the middle to late Pleistocene, and possibly as early as the Pliocene.[17] The fossil record of the modern koala extends back at least to the middle Pleistocene.[18]

Molecular relationship between living Diprotodontia families based on Phillips and collages (2023)[19]

Vombatidae (wombats)

Phascolarctidae (koalas)

Acrobatidae

Tarsipedidae (honey possum)

Petauridae (gliders and allies)

Pseudocheiridae (ringtail possums and allies)

Macropodidae (kangaroos, wallabies and allies)

Phalangeridae (brushtail possums and cuscuses)

Burramyidae (pygmy possums)

Morphology tree of Phascolarctidae based on Beck and collages (2020)[20]

Thylacoleonidae (extinct marsupial lion and allies)

Vombatomorphia (wombats and fossil relatives)

Phascolarctidae

Priscakoala lucyturnbullae

Madakoala spp.

Perikoala robustus

Nimiokoala greystanesi

Litokoala dicksmithi

Litokoala kutjamarpensis

Phascolarctos cinereus

Genetics and variations

Three subspecies are recognised: the Queensland koala (Phascolarctos cinereus adustus, Thomas 1923), the New South Wales koala (Phascolarctos cinereus cinereus, Goldfuss 1817), and the Victorian koala (Phascolarctos cinereus victor, Troughton 1935). These forms are distinguished by pelage colour and thickness, body size, and skull shape. The Queensland koala is the smallest of the three, with shorter, silver fur and a shorter skull. The Victorian koala is the largest, with shaggier, brown fur and a wider skull.[21]: 7 [22] The boundaries of these variations are based on state borders, and their status as subspecies is disputed. A 1999 genetic study suggests that the variations represent differentiated populations with limited gene flow between them and that the three subspecies comprise a single evolutionarily significant unit.[22]

Other studies have found that koala populations have high levels of inbreeding and low genetic variation.[23][24] Such low genetic diversity may have been a characteristic of koala populations since the late Pleistocene.[25] Rivers and roads have been shown to limit gene flow and contribute to the genetic differentiation of southeast Queensland populations.[26] In April 2013, scientists from the Australian Museum and Queensland University of Technology announced they had fully sequenced the koala genome.[27]

Characteristics and adaptations

Scratching and grooming

The koala is a stocky animal with a large head and vestigial or non-existent tail.[9]: 1 [28] It has a body length of 60–85 cm (24–33 in) and a weight of 4–15 kg (9–33 lb),[28] making it among the largest arboreal marsupials.[29] Koalas from Victoria are twice as heavy as those from Queensland.[21]: 7  The species is sexually dimorphic, with males 50% larger than females. Males are further distinguished from females by their more curved noses[29] and the presence of chest glands, which are visible as hairless patches.[21]: 55  As in most marsupials, the male koala has a bifurcated penis,[30] and the female has two lateral vaginas and two separate uteri.[9]: 3  The male's penile sheath contains naturally occurring bacteria that play an important role in fertilisation.[31] The female's pouch opening is tightened by a sphincter that keeps the young from falling out.[32]

The pelage of the koala is thicker and longer on the back, and shorter on the belly. The ears have thick fur on both the inside and outside.[29] The back fur colour varies from light grey to chocolate brown.[9]: 1–2  The belly fur is whitish; on the rump it is dappled whitish, and darker at the back.[28] The koala has the most effective insulating back fur of any marsupial and is highly resilient to wind and rain, while the belly fur can reflect solar radiation.[33] The koala's curved, sharp claws are well adapted for climbing trees. The large forepaws have two opposable digits (the first and second, which are opposable to the other three) that allow them to grasp small branches. On the hind paws, the second and third digits are fused, a typical condition for members of the Diprotodontia, and the attached claws (which are still separate) are used for grooming.[21]: 5  As in humans and other primates, koalas have friction ridges on their paws.[34] The animal has a sturdy skeleton and a short, muscular upper body with proportionately long upper limbs that contribute to its climbing and grasping abilities. Additional climbing strength is achieved with thigh muscles that attach to the shinbone lower than other animals.[2]: 183  The koala has a cartilaginous pad at the end of the spine that may make it more comfortable when it perches in the fork of a tree.[32]

Mounted skeleton

The koala has one of the smallest brains in proportion to body weight of any mammal,[9]: 81  being 60% smaller than that of a typical diprotodont, weighing only 19.2 g (0.68 oz) on average.[35] The brain's surface is fairly smooth, typical for a "primitive" animal.[21]: 52  It occupies only 61% of the cranial cavity[9]: 81  and is pressed against the inside surface by cerebrospinal fluid. The function of this relatively large amount of fluid is not known, although one possibility is that it acts as a shock absorber, cushioning the brain if the animal falls from a tree.[21]: 52  The koala's small brain size may be an adaptation to the energy restrictions imposed by its diet, which is insufficient to sustain a larger brain.[9]: 81  Because of its small brain, the koala has a limited ability to perform complex, unfamiliar behaviours. For example, when presented with plucked leaves on a flat surface, the animal cannot adapt to the change in its normal feeding routine and will not eat the leaves.[16]: 234 

The koala's olfactory senses are normal, and it is known to sniff the oils of individual branchlets to assess their edibility.[9]: 81  Its nose is fairly large and covered in leathery skin.[32] A koala's vision is not well developed,[32] and its relatively small eyes are unusual among marsupials in that the pupils have vertical slits.[29] Its round ears provide it with good hearing,[32] and it has a well-developed middle ear.[13] The koala larynx is located relatively low in the vocal tract and can be pulled down ever further. They also possess unique folds in the velum (soft palate), known as velar vocal folds, in addition to the typical vocal folds of the larynx. These features allow the koala to produce deeper sounds than would be possible for their size.[36][37]

Teeth of a koala, from left to right: molars, premolars (dark), diastema, canines, incisors

The koala has several adaptations for its eucalypt diet, which is of low nutritive value, high toxicity, and high in dietary fibre.[9]: 76  The animal's dentition consists of the incisors and cheek teeth (a single premolar and four molars on each jaw), which are separated by a large gap (a characteristic feature of herbivorous mammals). The incisors are used for grasping leaves, which are then passed to the premolars to be snipped at the petiole before being passed to the highly cusped molars, where they are shredded into small pieces.[21]: 46  Koalas may also store food in their cheek pouches before it is ready to be chewed.[38] The partially worn molars of middle-aged koalas are optimal for breaking the leaves into small particles, resulting in more efficient stomach digestion and nutrient absorption in the small intestine,[16]: 231  which digests the eucalyptus leaves to provide most of the animal's energy.[21]: 47  A koala sometimes regurgitates the food into the mouth to be chewed a second time.[39]

Unlike kangaroos and eucalyptus-eating possums, koalas are hindgut fermenters, and their digestive retention can last for up to 100 hours in the wild or up to 200 hours in captivity.[21]: 48  This is made possible by the extraordinary length of their caecum—200 cm (80 in) long and 10 cm (4 in) in diameter—the largest proportionally of any animal.[2]: 188  Koalas can select which food particles to retain for longer fermentation and which to pass through. Large particles typically pass through more quickly, as they would take more time to digest.[21]: 48  While the hindgut is proportionally larger in the koala than in other herbivores, only 10% of the animal's energy is obtained from fermentation. Since the koala gains a low amount of energy from its diet, its metabolic rate is half that of a typical mammal,[9]: 76  although this can vary between seasons and sexes.[21]: 49  They can digest the toxins present in eucalyptus leaves due to their production of cytochrome P450, which breaks down these poisons in the liver.[40] The koala conserves water by passing relatively dry faecal pellets high in undigested fibre, and by storing water in the caecum.[16]: 231 

Distribution and habitat

The koala's geographic range covers roughly 1,000,000 km2 (390,000 sq mi), and 30 ecoregions.[41] It extends throughout eastern and southeastern Australia, encompassing northeastern, central and southeastern Queensland, eastern New South Wales, Victoria, and southeastern South Australia. The koala was reintroduced near Adelaide and on several islands, including Kangaroo Island and French Island.[1] The population on Magnetic Island represents the northern limit of its range.[41] Fossil evidence shows that the koala's range stretched as far west as southwestern Western Australia during the late Pleistocene.[21] Koalas were introduced to Western Australia at Yanchep.[42] They were likely driven to extinction in these areas by environmental changes and hunting by Indigenous Australians.[21]: 12–13  In South Australia, koalas were only known to exist in recent times in the lower South East,[21]: 32  with a remnant population in the Bangham Forest between Bordertown and Naracoorte,[43] until introduced to the Mount Lofty Ranges in the 20th-century. Doubts have been cast on Eyre's identification as koala pelt a girdle being worn by an Aboriginal man, the only evidence of their recent existence elsewhere in the State.[44]

Koalas can be found in habitats ranging from relatively open forests to woodlands, and in climates ranging from tropical to cool temperate.[29] In semi-arid climates, they prefer riparian habitats, where nearby streams and creeks provide refuge during times of drought and extreme heat.[45] In a recent overview of koala research, Clode has noted that, despite their name, koala distribution is strongly linked to water. Their fossil distribution is associated with swamp forest habitats, their preferred feed trees tend to have relatively high water needs (e.g. river red gum), their distribution in forests and abundance over time is closely linked to the availability of water and their breeding success is often linked with riparian habitats.[46]

Ecology and behaviour

Foraging and activities

Foraging

Koalas are herbivorous, and while most of their diet consists of eucalypt leaves, they can be found in trees of other genera, such as Acacia, Allocasuarina, Callitris, Leptospermum, and Melaleuca.[9]: 73  Though the foliage of over 600 species of Eucalyptus is available, the koala shows a strong preference for around 30.[47] They tend to choose species that have a high protein content and low proportions of fibre and lignin.[16]: 231  The most favoured species are Eucalyptus microcorys, E. tereticornis, and E. camaldulensis, which, on average, make up more than 20% of their diet.[48] They will also consume other species in the genus such as E. ovata, E. punctata, and E. viminalis.[49] Despite its reputation as a fussy eater, the koala is more generalist than some other marsupial species, such as the greater glider. Since eucalypt leaves have a high water content, the koala does not need to drink often;[9]: 74  its daily water turnover rate ranges from 71 to 91 ml/kg of body weight. Although females can meet their water requirements by eating leaves, larger males require additional water found on the ground or in tree hollows.[16]: 231  When feeding, a koala holds onto a branch with hind paws and one forepaw while the other forepaw grasps foliage. Small koalas can move close to the end of a branch, but larger ones stay near the thicker bases.[9]: 96  Koalas consume up to 400 grams (14 oz) of leaves a day, spread over four to six feeding sessions.[2]: 187  Despite their adaptations to a low-energy lifestyle, they have meagre fat reserves and need to feed often.[2]: 189 

Because they get so little energy from their diet, koalas must limit their energy use and sleep or rest 20 hours a day.[9]: 93 [50] They are predominantly active at night and spend most of their waking hours feeding. They typically eat and sleep in the same tree, possibly for as long as a day.[21]: 39  On very hot days, a koala may climb down to the coolest part of the tree which is cooler than the surrounding air. The koala hugs the tree to lose heat without panting.[51][52] On warm days, a koala may rest with its back against a branch or lie on its stomach or back with its limbs dangling.[9]: 93–94  During cold, wet periods, it curls itself into a tight ball to conserve energy.[21]: 39  On windy days, a koala finds a lower, thicker branch on which to rest. While it spends most of the time in the tree, the animal descends to the ground to move to another tree.[9]: 94  The koala usually grooms itself with its hind paws, but sometimes uses its forepaws or mouth.[9]: 97–98 

Social spacing

Koala resting in a tree between branch and stem
Resting
A bellowing male in the Lone Pine Koala Sanctuary

Koalas are asocial animals and spend just 15 minutes a day on social behaviours. In Victoria, home ranges are small and have extensive overlap, while in central Queensland they are larger and overlap less.[9]: 98  Koala society appears to consist of "residents" and "transients", the former being mostly adult females and the latter males. Resident males appear to be territorial and dominate others with their larger body size.[53] Alpha males tend to establish their territories close to breeding females, while younger males are subordinate until they mature and reach full size.[2]: 191  Adult males occasionally venture outside their home ranges; when they do so, dominant ones retain their status.[9]: 99  When a male enters a new tree, he marks it by rubbing his chest gland against the trunk or a branch; males have occasionally been observed to dribble urine on the trunk. This scent-marking behaviour probably serves as communication, and individuals are known to sniff the base of a tree before climbing.[21]: 54–56  Scent marking is common during aggressive encounters.[54] Chest gland secretions are complex chemical mixtures—about 40 compounds were identified in one analysis—that vary in composition and concentration with the season and the age of the individual.[55]

Scent gland on the chest of an adult male. Lone Pine Koala Sanctuary

Adult males communicate with loud bellows—low pitched sounds that consist of snore-like inhalations and resonant exhalations that sound like growls.[56] Because of their low frequency, these bellows can travel far through air and vegetation.[21]: 56  Koalas may bellow at any time of the year, particularly during the breeding season, when it serves to attract females and possibly intimidate other males.[57] They also bellow to advertise their presence to their neighbours when they enter a new tree.[21]: 57  These sounds signal the male's actual body size, as well as exaggerate it;[58] females pay more attention to bellows that originate from larger males.[59] Female koalas bellow, though more softly, in addition to making snarls, wails, and screams. These calls are produced when in distress and when making defensive threats.[56] Young koalas squeak when in distress. As they get older, the squeak develops into a "squawk" produced both when in distress and to show aggression. When another individual climbs over it, a koala makes a low grunt with its mouth closed. Koalas make numerous facial expressions. When snarling, wailing, or squawking, the animal curls the upper lip and points its ears forward. During screams, the lips retract and the ears are drawn back. Females bring their lips forward and raise their ears when agitated.[9]: 102–05 

Agonistic behaviour typically consists of squabbles between individuals climbing over or passing each other. This occasionally involves biting. Males that are strangers may wrestle, chase, and bite each other.[9]: 102 [60] In extreme situations, a male may try to displace a smaller rival from a tree. This involves the larger aggressor climbing up and attempting to corner the victim, which tries either to rush past him and climb down or to move to the end of a branch. The aggressor attacks by grasping the target by the shoulders and repeatedly biting him. Once the weaker individual is driven away, the victor bellows and marks the tree.[9]: 101–02  Pregnant and lactating females are particularly aggressive and attack individuals that come too close.[60] In general, however, koalas tend to avoid energy-wasting aggressive behaviour.[2]: 191 

Reproduction and development

A young joey, preserved at Port Macquarie Koala Hospital

Koalas are seasonal breeders, and births take place from the middle of spring through the summer to early autumn, from October to May. Females in oestrus tend to hold their heads further back than usual and commonly display tremors and spasms. However, males do not appear to recognise these signs and have been observed to mount non-oestrous females. Because of his much larger size, a male can usually force himself on a female, mounting her from behind, and in extreme cases, the male may pull the female out of the tree. A female may scream and vigorously fight off her suitors but will submit to one that is dominant or is more familiar. The bellows and screams that accompany matings can attract other males to the scene, obliging the incumbent to delay mating and fight off the intruders. These fights may allow the female to assess which is dominant.[21]: 58–60  Older males usually have accumulated scratches, scars, and cuts on the exposed parts of their noses and their eyelids.[2]: 192 

The koala's gestation period lasts 33–35 days,[61] and a female gives birth to a single joey (although twins occur on occasion). As with all marsupials, the young are born while at the embryonic stage, weighing only 0.5 g (0.02 oz). However, they have relatively well-developed lips, forelimbs, and shoulders, as well as functioning respiratory, digestive, and urinary systems. The joey crawls into its mother's pouch to continue the rest of its development.[21]: 61  Unlike most other marsupials, the koala does not clean her pouch.[2]: 181 

A female koala has two teats; the joey attaches itself to one of them and suckles for the rest of its pouch life.[21]: 61  The koala has one of the lowest milk energy production rates, relative to body size, of any mammal. The female makes up for this by lactating for as long as 12 months.[21]: 62  At seven weeks of age, the joey's head grows longer and becomes proportionally large, pigmentation begins to develop, and its sex can be determined (the scrotum appears in males and the pouch begins to develop in females). At 13 weeks, the joey weighs around 50 g (1.8 oz) and its head has doubled in size. The eyes begin to open and fine fur grows on the forehead, nape, shoulders, and arms. At 26 weeks, the fully furred animal resembles an adult and begins to poke its head out of the pouch.[21]: 63 

Mother with joey on back

As the young koala approaches six months, the mother begins to prepare it for its eucalyptus diet by predigesting the leaves, producing a faecal pap that the joey eats from her cloaca. The pap is quite different in composition from regular faeces, resembling instead the contents of the caecum, which has a high concentration of bacteria. Eaten for about a month, the pap provides a supplementary source of protein at a transition time from a milk to a leaf diet.[16]: 235  The joey fully emerges from the pouch for the first time at six or seven months of age, when it weighs 300–500 g (11–18 oz). It explores its new surroundings cautiously, clinging to its mother for support. By nine months, it weighs over 1 kg (2.2 lb) and develops its adult fur colour. Having permanently left the pouch, it rides on its mother's back for transportation, learning to climb by grasping branches.[21]: 65–66  Gradually, it spends more time away from its mother, who becomes pregnant again after 12 months when the young is now around 2.5 kg (5.5 lb). Her bond with her previous offspring is permanently severed and she no longer allows it to suckle, but it will continue to live near her for the next 6–12 months.[21]: 66–67 

Females become sexually mature at about three years of age and can then become pregnant; in comparison, males reach sexual maturity when they are about four years old,[62] although they can produce sperm as early as two years.[21]: 68  While the chest glands can be functional as early as 18 months of age, males do not begin scent-marking behaviours until they reach sexual maturity.[55] Because the offspring have a long dependent period, female koalas usually breed in alternate years. Favourable environmental factors, such as a plentiful supply of high-quality food trees, allow them to reproduce every year.[16]: 236 

Health and mortality

Koalas may live from 13 to 18 years in the wild. While female koalas usually live this long, males may die sooner because of their more hazardous lives.[21]: 69  Koalas usually survive falls from trees and immediately climb back up, but injuries and deaths from falls do occur, particularly in inexperienced young and fighting males.[21]: 72–73  Around six years of age, the koala's chewing teeth begin to wear down and their chewing efficiency decreases. Eventually, the cusps disappear completely and the animal will die of starvation.[63] Koalas have few predators; dingos and large pythons may prey on them; birds of prey (such as powerful owls and wedge-tailed eagles) are threats to young. Koalas are generally not subject to external parasites, other than ticks in coastal areas. Koalas may also suffer mange from the mite Sarcoptes scabiei, and skin ulcers from the bacterium Mycobacterium ulcerans, but neither is common. Internal parasites are few and largely harmless.[21]: 71–73  These include the tapeworm Bertiella obesa, commonly found in the intestine, and the nematodes Marsupostrongylus longilarvatus and Durikainema phascolarcti, which are infrequently found in the lungs.[64] In a three-year study of almost 600 koalas admitted to the Australia Zoo Wildlife Hospital in Queensland, 73.8% of the animals were infected with at least one species of the parasitic protozoal genus Trypanosoma, the most common of which was T. irwini.[65]

Koalas can be subject to pathogens such as Chlamydiaceae bacteria,[21]: 74–75  which can cause keratoconjunctivitis, urinary tract infection, and reproductive tract infection.[9]: 229–30  Such infections are widespread on the mainland, but absent in some island populations.[21]: 114  The koala retrovirus (KoRV) may cause koala immune deficiency syndrome (KIDS) which is similar to AIDS in humans. Prevalence of KoRV in koala populations suggests a trend spreading from the north to the south of Australia. Northern populations are completely infected, while some southern populations (including Kangaroo Island) are free.[66]

The animals are vulnerable to bushfires due to their slow movements and the flammability of eucalypt trees.[21]: 26  The koala instinctively seeks refuge in the higher branches, where it is vulnerable to intense heat and flames. Bushfires also fragment the animal's habitat, which restricts their movement and leads to population decline and loss of genetic diversity.[2]: 209–11  Dehydration and overheating can also prove fatal.[9]: 80  Consequently, the koala is vulnerable to the effects of climate change. Models of climate change in Australia predict warmer and drier climates, suggesting that the koala's range will shrink in the east and south to more mesic habitats.[67]

Human relations

History

George Perry's illustration in his 1810 Arcana was the first published image of the koala.

The first written reference to the koala was recorded by John Price, servant of John Hunter, the Governor of New South Wales. Price encountered the "cullawine" on 26 January 1798, during an expedition to the Blue Mountains,[68] although his account was not published until nearly a century later in Historical Records of Australia.[2]: 8  In 1802, French-born explorer Francis Louis Barrallier encountered the animal when his two Aboriginal guides, returning from a hunt, brought back two koala feet they were intending to eat. Barrallier preserved the appendages and sent them and his notes to Hunter's successor, Philip Gidley King, who forwarded them to Joseph Banks. Similar to Price, Barrallier's notes were not published until 1897.[2]: 9–10  Reports of the first capture of a live "koolah" appeared in The Sydney Gazette in August 1803.[69] Within a few weeks Flinders' astronomer, James Inman, purchased a specimen pair for live shipment to Joseph Banks in England. They were described as 'somewhat larger than the Waumbut (Wombat)'. These encounters helped provide the impetus for King to commission the artist John Lewin to paint watercolours of the animal. Lewin painted three pictures, one of which was subsequently made into a print that was reproduced in Georges Cuvier's Le Règne Animal (The Animal Kingdom) (first published in 1817) and several European works on natural history.[2]: 12–13, 45 

Botanist Robert Brown was the first to write a detailed scientific description of the koala in 1803, based on a female specimen captured near what is now Mount Kembla in the Illawarra region of New South Wales. Austrian botanical illustrator Ferdinand Bauer drew the animal's skull, throat, feet, and paws. Brown's work remained unpublished and largely unnoticed, however, as his field books and notes remained in his possession until his death, when they were bequeathed to the British Museum (Natural History) in London. They were not identified until 1994, while Bauer's koala watercolours were not published until 1989.[2]: 16–28  British surgeon Everard Home included details of the koala based on eyewitness accounts of William Paterson, who had befriended Brown and Bauer during their stay in New South Wales.[2]: 33–36  Home, who in 1808 published his report in the journal Philosophical Transactions of the Royal Society,[70] gave the animal the scientific name Didelphis coola.[2]: 36 

The first published image of the koala appeared in George Perry's (1810) natural history work Arcana.[2]: 37  Perry called it the "New Holland Sloth" on account of its perceived similarities to the Central and South American tree-living mammals of the genus Bradypus. His disdain for the koala, evident in his description of the animal, was typical of the prevailing early 19th-century British attitude about the primitiveness and oddity of Australian fauna:[2]: 40 

... the eye is placed like that of the Sloth, very close to the mouth and nose, which gives it a clumsy awkward appearance, and void of elegance in the combination ... they have little either in their character or appearance to interest the Naturalist or Philosopher. As Nature however provides nothing in vain, we may suppose that even these torpid, senseless creatures are wisely intended to fill up one of the great links of the chain of animated nature ...[71]

Natural history illustrator John Gould popularised the koala with his 1863 work The Mammals of Australia.

Naturalist and popular artist John Gould illustrated and described the koala in his three-volume work The Mammals of Australia (1845–1863) and introduced the species, as well as other members of Australia's little-known faunal community, to the general British public.[2]: 87–93  Comparative anatomist Richard Owen, in a series of publications on the physiology and anatomy of Australian mammals, presented a paper on the anatomy of the koala to the Zoological Society of London.[72] In this widely cited publication, he provided the first careful description of its internal anatomy, and noted its general structural similarity to the wombat.[2]: 94–96  English naturalist George Robert Waterhouse, curator of the Zoological Society of London, was the first to correctly classify the koala as a marsupial in the 1840s. He identified similarities between it and its fossil relatives Diprotodon and Nototherium, which had been discovered just a few years before.[2]: 46–48  Similarly, Gerard Krefft, curator of the Australian Museum in Sydney, noted evolutionary mechanisms at work when comparing the koala to its ancestral relatives in his 1871 The Mammals of Australia.[2]: 103–105 

The first living koala in Britain arrived in 1881, purchased by the Zoological Society of London. As related by prosecutor to the society, William Alexander Forbes, the animal suffered an accidental demise when the heavy lid of a washstand fell on it and it was unable to free itself. Forbes used the opportunity to dissect the fresh female specimen, thus was able to provide explicit anatomical details on the female reproductive system, the brain, and the liver—parts not previously described by Owen, who had access only to preserved specimens.[2]: 105–06  Scottish embryologist William Caldwell—well known in scientific circles for determining the reproductive mechanism of the platypus—described the uterine development of the koala in 1884,[73] and used the new information to convincingly place the koala and the monotremes into an evolutionary time frame.[2]: 111 

Cultural significance

Koala souvenir soft toys
Koala souvenir soft toys are popular with tourists
Amy and Oliver the bronze koalas (by artist Glenys Lindsay)
Amy and Oliver the bronze koalas (by Glenys Lindsay)

The koala is well known worldwide and is a major draw for Australian zoos and wildlife parks. It has been featured in advertisements, games, cartoons, and as soft toys.[9]: ix  It benefited the national tourism industry by over an estimated billion Australian dollars in 1998, a figure that has since grown.[2]: 201  In 1997, half of the visitors to Australia, especially those from Korea, Japan, and Taiwan, sought out zoos and wildlife parks; about 75% of European and Japanese tourists placed the koala at the top of their list of animals to see.[2]: 216  According to biologist Stephen Jackson: "If you were to take a straw poll of the animal most closely associated with Australia, it's a fair bet that the koala would come out marginally in front of the kangaroo".[9]: ix  Factors that contribute to the koala's enduring popularity include its childlike body proportions and teddy bear-like face.[21]: 3 

The koala is featured in the Dreamtime stories and mythology of Indigenous Australians. The Tharawal people believed that the animal helped row the boat that brought them to the continent.[9]: 21  Another myth tells of how a tribe killed a koala and used its long intestines to create a bridge for people from other parts of the world. This narrative highlights the koala's status as a game animal and the length of its intestines.[21]: 17  Several stories tell of how the koala lost its tail. In one, a kangaroo cuts it off to punish the koala for being lazy and greedy.[9]: 28  Tribes in both Queensland and Victoria regarded the koala as a wise animal and sought its advice. Bidjara-speaking people credited the koala for turning barren lands into lush forests.[9]: 41–43  The animal is also depicted in rock carvings, though not as much as some other species.[9]: 45–46 

Early European settlers in Australia considered the koala to be a prowling sloth-like animal with a "fierce and menacing look".[9]: 143  At the beginning of the 20th century, the koala's reputation took a more positive turn, largely due to its growing popularity and depiction in several widely circulated children's stories.[2]: 162  It is featured in Ethel Pedley's 1899 book Dot and the Kangaroo, in which it is portrayed as the "funny native bear".[9]: 144  Artist Norman Lindsay depicted a more anthropomorphic koala in The Bulletin cartoons, starting in 1904. This character also appeared as Bunyip Bluegum in Lindsay's 1918 book The Magic Pudding.[9]: 147  Perhaps the most famous fictional koala is Blinky Bill. Created by Dorothy Wall in 1933, the character appeared in several books and has been the subject of films, TV series, merchandise, and a 1986 environmental song by John Williamson.[9]: 149–52  The first Australian stamp featuring a koala was issued by the Commonwealth in 1930.[2]: 164  A television ad campaign for Australia's national airline Qantas, starting in 1967 and running for several decades, featured a live koala (voiced by Howard Morris), who complained that too many tourists were coming to Australia and concluded "I hate Qantas".[74] The series has been ranked among the greatest commercials of all time.[75]

The song "Ode to a Koala Bear" appears on the B-side of the 1983 Paul McCartney/Michael Jackson duet single Say Say Say.[9]: 151  A koala is the main character in Hanna-Barbera's The Kwicky Koala Show and Nippon Animation's Noozles, both of which were animated cartoons of the early 1980s. Food products shaped like the koala include the Caramello Koala chocolate bar and the bite-sized cookie snack Koala's March. Dadswells Bridge in Victoria features a tourist complex shaped like a giant koala[9]: 155–58  and the Queensland Reds rugby team has a koala as its mascot.[9]: 160  The Platinum Koala and Australian Silver Koala coins feature the animal on the reverse and Elizabeth II on the obverse.[76]

US President Barack Obama with a koala in Brisbane, Australia

The drop bear is an imaginary creature in contemporary Australian folklore featuring a predatory, carnivorous version of the koala. This hoax animal is commonly spoken about in tall tales designed to scare tourists. While koalas are typically docile herbivores, drop bears are described as unusually large and vicious marsupials that inhabit treetops and attack unsuspecting people (or other prey) that walk beneath them by dropping onto their heads from above.[77][78]

Koala diplomacy

Prince Henry, Duke of Gloucester, visited the Koala Park Sanctuary in Sydney in 1934[79] and was "intensely interested in the bears". His photograph, with Noel Burnet, the founder of the park, and a koala, appeared in The Sydney Morning Herald. After World War II, when tourism to Australia increased and the animals were exported to zoos overseas, the koala's international popularity rose. Several political leaders and members of royal families had their pictures taken with koalas, including Queen Elizabeth II, Prince Harry, Crown Prince Naruhito, Crown Princess Masako, Pope John Paul II, US President Bill Clinton, Soviet premier Mikhail Gorbachev and South African President Nelson Mandela[9]: 156 

At the 2014 G20 Brisbane summit, hosted by Prime Minister Tony Abbott, many world leaders including Russian President Vladimir Putin and US President Barack Obama were photographed holding koalas.[80][81] The event gave rise to the term "koala diplomacy",[82][83] which then became the Oxford Word of the Month for December 2016.[84] The term also includes the loan of koalas by the Australian government to overseas zoos in countries such as Singapore and Japan, as a form of "soft power diplomacy", like the "panda diplomacy" practised by China.[85][86]

Conservation issues

Road sign depicting a koala and a kangaroo

The koala was originally classified as Least Concern on the Red List, and reassessed as Vulnerable in 2014.[1] In the Australian Capital Territory, New South Wales and Queensland, the species was listed under the EPBC Act in February 2022 as endangered by extinction.[87][88] The described population was determined in 2012 to be "a species for the purposes of the EPBC Act 1999" in Federal legislation.[89]

Australian policymakers had declined a 2009 proposal to include the koala in the Environment Protection and Biodiversity Conservation Act 1999.[18] In 2012, the Australian government listed koala populations in Queensland and New South Wales as Vulnerable, because of a 40% population decline in the former and a 33% decline in the latter. A 2017 WWF report found a 53% decline per generation in Queensland, and a 26% decline in New South Wales.[90] The koala population in South Australia and Victoria and appear to be abundant; however, the Australian Koala Foundation (AKF) argued that the exclusion of Victorian populations from protective measures was based on a misconception that the total koala population was 200,000, whereas they believed in 2012 that it was probably less than 100,000.[91] AKF estimated in 2022 that there could be as few as 43,000 individuals.[92] This is compared with 8 to 10 million at the start of the 20th century.[93][94] The Australian Government's Threatened Species Scientific Committee estimated that the 2021 koala population was 92,000, down from 185,000 two decades prior.[95]

The koala was heavily hunted by European settlers in the early 20th century,[2]: 121–128  largely for its thick, soft fur. More than two million pelts are estimated to have left Australia by 1924. Pelts were in demand for use in rugs, coat linings, muffs, and as trimming on women's garments.[2]: 125  The first successful efforts at conserving the species were initiated by the establishment of Brisbane's Lone Pine Koala Sanctuary and Sydney's Koala Park Sanctuary in the 1920s and 1930s. The owner of the latter park, Noel Burnet, became the first to successfully breed koalas and earned a reputation as the foremost contemporary authority on the marsupial.[2]: 157–159 

One of the biggest anthropogenic threats to the koala is habitat destruction and fragmentation.[96] In coastal areas, the main cause of this is urbanisation, while in rural areas, habitat is cleared for agriculture. Native forest trees are also taken down to be made into wood products.[21]: 104–107  In 2000, Australia ranked fifth in the world by deforestation rates, having cleared 564,800 hectares (1,396,000 acres).[9]: 222  The distribution of the koala has shrunk by more than 50% since European arrival, largely due to fragmentation of habitat in Queensland.[41] Nevertheless, koalas live in many protected areas.[1]

While urbanisation can pose a threat to koala populations, the animals can survive in urban areas provided enough trees are present.[97] Urban populations have distinct vulnerabilities: collisions with vehicles and attacks by domestic dogs.[98] To reduce road deaths, government agencies have been exploring various wildlife crossing options,[99][100] such as the use of fencing to channel animals toward an underpass, in some cases adding a ledge as a walkway to an existing culvert.[101][102] Cars and dogs kill about 4,000 animals every year.[103] Injured koalas are often taken to wildlife hospitals and rehabilitation centres.[97] In a 30-year retrospective study performed at a New South Wales koala rehabilitation centre, trauma (usually resulting from a motor vehicle accident or dog attack) was found to be the most frequent cause of admission, followed by symptoms of Chlamydia infection.[104]

See also

References

  1. ^ a b c d Woinarski, J.; Burbidge, A.A. (2020). "Phascolarctos cinereus". IUCN Red List of Threatened Species. 2020: e.T16892A166496779. doi:10.2305/IUCN.UK.2020-1.RLTS.T16892A166496779.en. Retrieved 12 November 2021.
  2. ^ a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z aa ab ac ad ae af Moyal, Ann (2008). Koala: a historical biography. Melbourne: CSIRO Pub. ISBN 978-0-643-09401-7. OCLC 476194354. Archived from the original on 2 May 2016. Retrieved 9 November 2015.
  3. ^ Groves, C. P. (2005). "Order Diprotodontia". In Wilson, D. E.; Reeder, D. M (eds.). Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference (3rd ed.). Johns Hopkins University Press. p. 43. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494.
  4. ^ Dixon, R. M. W.; Moore, B.; Ramson, W. S.; Thomas, M. (2006). Australian Aboriginal Words in English: Their Origin and Meaning (2nd ed.). Oxford University Press. p. 65. ISBN 978-0-19-554073-4.
  5. ^ Edward E. Morris (1898). Dictionary of Australian Words (orig) Austral English. This author strongly deprecated use of another synonym, "sloth".
  6. ^ a b Leitner, Gerhard; Sieloff, Inke (1998). "Aboriginal words and concepts in Australian English". World Englishes. 17 (2): 153–69. doi:10.1111/1467-971X.00089. Dixon et al. (1990) believe there to be some 400 loans in Mainstream Australian English [...] Some Aboriginal expressions have entered the stock of world English vocabulary; witness kangaroo, didgeridoo, koala, [...] Sometimes popular usage deviated markedly from scientific taxonomies, as in the case of the koala which became known as koala bear. [...] Both mallee and mallee scrub, koala, and koala bear are common today.
  7. ^ Kidd, D. A. (1973). Collins Latin Gem Dictionary. Collins. p. 53. ISBN 978-0-00-458641-0.
  8. ^ de Blainville, H. (1816). "Prodrome d'une nouvelle distribution systématique du règne animal". Bulletin de la Société Philomáthique, Paris (in French). 8: 105–24. Archived from the original on 14 October 2018. Retrieved 20 February 2018.
  9. ^ a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z aa ab ac ad ae af ag ah ai aj ak al am Jackson, S. (2010). Koala: Origins of an Icon (2nd ed.). Allen & Unwin. ISBN 978-1-74237-323-2. Archived from the original on 3 February 2021. Retrieved 9 November 2015.
  10. ^ Long, J. A. (2002). Prehistoric Mammals of Australia and New Guinea: One Hundred Million Years of Evolution. Johns Hopkins University Press. pp. 77–82. ISBN 978-0-8018-7223-5.
  11. ^ Asher, R.; Horovitz, I.; Sánchez-Villagra, M. (2004). "First combined cladistic analysis of marsupial mammal interrelationships". Molecular Phylogenetics and Evolution. 33 (1): 240–50. doi:10.1016/j.ympev.2004.05.004. PMID 15324852.
  12. ^ Beck, R. M. D. (2008). "A dated phylogeny of marsupials using a molecular supermatrix and multiple fossil constraints". Journal of Mammalogy. 89 (1): 175–89. doi:10.1644/06-MAMM-A-437.1.
  13. ^ a b c d e Louys, J.; Aplin, K.; Beck, R. M. D.; Archer, M. (2009). "Cranial anatomy of Oligo-Miocene koalas (Diprotodontia: Phascolarctidae): Stages in the evolution of an extreme leaf-eating specialization". Journal of Vertebrate Paleontology. 29 (4): 981–92. Bibcode:2009JVPal..29..981L. doi:10.1671/039.029.0412. S2CID 86356713.
  14. ^ Archer, M.; Arena, R.; Bassarova, M.; Black, K.; Brammall, J.; Cooke, B. M.; Creaser, P; Crosby, K.; Gillespie, A.; Godthelp, H.; Gott, M.; Hand, S. J.; Kear, B. P.; Krikmann, A.; Mackness, B.; Muirhead, J.; Musser, A.; Myers, T.; Pledge, N. S.; Wang, Y.; Wroe, S. (1999). "The evolutionary history and diversity of Australian mammals". Australian Mammalogy. 21: 1–45. doi:10.1071/AM99001. Archived from the original on 12 August 2021. Retrieved 1 November 2017.
  15. ^ Black, K.; Archer, M.; Hand, S. J. (2012). "New Tertiary koala (Marsupialia, Phascolarctidae) from Riversleigh, Australia, with a revision of phascolarctid phylogenetics, paleoecology, and paleobiodiversity". Journal of Vertebrate Paleontology. 32 (1): 125–38. Bibcode:2012JVPal..32..125B. doi:10.1080/02724634.2012.626825. S2CID 86152273.
  16. ^ a b c d e f g h Tyndale-Biscoe, H. (2005). Life of Marsupials. CSIRO Publishing. ISBN 978-0-643-06257-3. Archived from the original on 23 January 2016. Retrieved 9 November 2015.
  17. ^ Price, G. J. (2008). "Is the modern koala (Phascolarctos cinereus) a derived dwarf of a Pleistocene giant? Implications for testing megafauna extinction hypotheses". Quaternary Science Reviews. 27 (27–28): 2516–21. Bibcode:2008QSRv...27.2516P. doi:10.1016/j.quascirev.2008.08.026. Archived from the original on 13 August 2021. Retrieved 1 November 2017.
  18. ^ a b Price, G. J. (2013). "Long-term trends in lineage 'health' of the Australian koala (Mammalia: Phascolarctidae): Using paleo-diversity to prioritize species for conservation". In Louys, J. (ed.). Paleontology in Ecology and Conservation. Springer Earth System Sciences. Springer. pp. 171–92. ISBN 978-3-642-25037-8.
  19. ^ Phillips, M. J.; Celik, M. A.; Beck, Robin M. D. (2023). "The evolutionary relationships of Diprotodontia and improving the accuracy of phylogenetic inference from morphological data". Alcheringa: An Australasian Journal of Palaeontology: 1–13. doi:10.1080/03115518.2023.2184492. S2CID 257634430.
  20. ^ Beck, R. M. D.; Louys, J.; Brewer, P.; Archer, M.; Black, K. H.; Tedford, R. H. (2020). "A new family of diprotodontian marsupials from the latest Oligocene of Australia and the evolution of wombats, koalas, and their relatives (Vombatiformes)". Scientific Reports. 10 (9741): 9741. Bibcode:2020NatSR..10.9741B. doi:10.1038/s41598-020-66425-8. PMC 7316786. PMID 32587406.
  21. ^ a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z aa ab ac ad ae af ag ah ai aj Martin, R. W.; Handasyde, K. A. (1999). The Koala: Natural History, Conservation and Management (2nd ed.). New South Wales University Press. ISBN 978-1-57524-136-4. Archived from the original on 6 April 2015. Retrieved 9 November 2015.
  22. ^ a b Houlden, B. A.; Costello, B. H.; Sharkey, D.; Fowler, E. V.; Melzer, A.; Ellis, W.; Carrick, F.; Baverstock, P. R.; Elphinstone, M. S. (1999). "Phylogeographic differentiation in the mitochondrial control region in the koala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss 1817)". Molecular Ecology. 8 (6): 999–1011. doi:10.1046/j.1365-294x.1999.00656.x. PMID 10434420. S2CID 36771770.
  23. ^ Houlden, B. A.; England, P. R.; Taylor A. C.; Greville, W. D.; Sherwin, W. B. (1996). "Low genetic variability of the koala Phascolarctos cinereus in south-eastern Australia following a severe population bottleneck". Molecular Ecology. 5 (2): 269–81. doi:10.1046/j.1365-294x.1996.00089.x. PMID 8673272. S2CID 22441918.
  24. ^ Wilmer, J. M. W.; Melzer, A.; Carrick, F.; Moritz, C. (1993). "Low genetic diversity and inbreeding depression in Queensland Koalas". Wildlife Research. 20 (2): 177–87. doi:10.1071/WR9930177.
  25. ^ Tsangaras, K.; Ávila-Arcos, M. C.; Ishida, Y.; Helgen, K. M.; Roca, A. L.; Greenwood, A. D. (2012). "Historically low mitochondrial DNA diversity in koalas (Phascolarctos cinereus)". BMC Genetics. 13 (1): 92. doi:10.1186/1471-2156-13-92. PMC 3518249. PMID 23095716.
  26. ^ Lee, K. E.; Seddon, J. M.; Corley, S.; Williams, E.; Johnston, S.; Villers, D.; Preece, H.; Carrick, F. (2010). "Genetic variation and structuring in the threatened koala populations of Southeast Queensland". Conservation Genetics. 11 (6): 2091–103. doi:10.1007/s10592-009-9987-9. S2CID 36855057.
  27. ^ Davey, M. (10 April 2013). "Australians crack the code of koala's genetic blueprint". The Age. Archived from the original on 14 May 2013. Retrieved 25 June 2013.
  28. ^ a b c Nowak, R. (2005). Walker's Marsupials of the World. Johns Hopkins University Press. pp. 135–36. ISBN 978-0-8018-8211-1.
  29. ^ a b c d e Jackson, S. (2003). Australian Mammals: Biology and Captive Management. CSIRO Publishing. pp. 147–51. ISBN 978-0-643-06635-9.
  30. ^ Young, A. H. (1879). "The Male Generative Organs of the Koala (Phascolarctos cinereus)". Journal of Anatomy and Physiology. 13 (Pt 3): 305–317. PMC 1309851. PMID 17231260.
  31. ^ "UQ researchers unlock another koala secret". UQ News. University of Queensland. 9 May 2001. Archived from the original on 12 May 2013. Retrieved 26 June 2013.
  32. ^ a b c d e "Physical Characteristics". Australian Koala Foundation. Archived from the original on 28 April 2013. Retrieved 2 April 2013.
  33. ^ Degabriele, R.; Dawson, T. J. (1979). "Metabolism and heat balance in an arboreal marsupial, the koala (Phascolarctos cinereus)". Journal of Comparative Physiology B. 134 (4): 293–301. doi:10.1007/BF00709996. ISSN 1432-1351. S2CID 31042136.
  34. ^ Coppock, C. A. (2007). Contrast: An Investigator's Basic Reference Guide to Fingerprint Identification Concepts. Charles C Thomas Publisher. p. 21. ISBN 978-0-398-08514-8.
  35. ^ Carmen de Miguel; Maciej Henneberg (1998). "Encephalization of the Koala, Phascolarctos cinereus". Australian Mammalogy. 20 (3): 315–320. doi:10.1071/AM98315. Archived from the original on 17 March 2022. Retrieved 13 October 2018.
  36. ^ Frey, R; Reby, D; Fritsch, G; Charlton, B. D. (2018). "The remarkable vocal anatomy of the koala (Phascolarctos cinereus): insights into low-frequency sound production in a marsupial species". Journal of Anatomy. 232 (4): 575–595. doi:10.1111/joa.12770. PMC 5835795. PMID 29460389. S2CID 3708255.
  37. ^ Charlton, B. D.; Frey, R.; McKinnon, A. J.; Fritsch, G.; Fitch, W. T.; Reby, D. (2013). "Koalas use a novel vocal organ to produce unusually low-pitched mating calls". Current Biology. 23 (23): R1035–6. doi:10.1016/j.cub.2013.10.069. PMID 24309276.
  38. ^ Lee, A. L.; Martin, R. W. (1988). The Koala: A Natural History. New South Wales University Press. p. 20. ISBN 978-0-86840-354-0.
  39. ^ Logan, M. (2001). "Evidence for the occurrence of rumination-like behaviour, or merycism, in the koala (Phascolarctos cinereus, Goldfuss)". Journal of Zoology. 255 (1): 83–87. doi:10.1017/S0952836901001121.
  40. ^ Johnson, R. N.; et al. (2018). "Adaptation and conservation insights from the koala genome". Nature Genetics. 50 (8): 1102–1111. doi:10.1038/s41588-018-0153-5. hdl:2440/115861. PMC 6197426. PMID 29967444.
  41. ^ a b c McGregor, D. C.; Kerr, S. E.; Krockenberger, A. K. (2013). Festa-Bianchet, Marco (ed.). "The distribution and abundance of an island population of koalas (Phascolarctos cinereus) in the far north of their geographic range". PLOS ONE. 8 (3): e59713. Bibcode:2013PLoSO...859713M. doi:10.1371/journal.pone.0059713. PMC 3601071. PMID 23527258.
  42. ^ "Species Phascolarctos cinereus (Goldfuss, 1817)". Australian Faunal Directory. Australian Government. Archived from the original on 12 February 2022. Retrieved 12 February 2022.
  43. ^ "Preserving Bangham Forest". The Border Chronicle. Vol. 29, no. 1477. South Australia. 22 January 1937. p. 6. Archived from the original on 17 March 2022. Retrieved 18 February 2022 – via National Library of Australia.
  44. ^ "Early Days of Eyre Peninsula". Port Lincoln Times. Vol. VIII, no. 425. South Australia. 1 November 1935. p. 3. Archived from the original on 17 March 2022. Retrieved 12 February 2022 – via National Library of Australia.
  45. ^ Smith, A. G.; McAlpine, C. A.; Rhodes, J. R.; Lunney, D.; Seabrook, L.; Baxter, G. (2013). "Out on a limb: Habitat use of a specialist folivore, the koala, at the edge of its range in a modified semi-arid landscape". Landscape Ecology. 28 (3): 418–26. doi:10.1007/s10980-013-9846-4. S2CID 8031502.
  46. ^ Clode, D. (2022). Koala: A life in trees. Black Inc. pp. 54-55, 186-187. ISBN 9781760642884.
  47. ^ Martin, R. (2001). "Koala". In Macdonald, D. (ed.). Encyclopedia of Mammals (2nd ed.). Oxford University Press. pp. 852–854. ISBN 978-0-7607-1969-5.
  48. ^ Osawa, R. (1993). "Dietary preferences of Koalas, Phascolarctos cinereus (Marsupiala: Phascolarctidae) for Eucalyptus spp. with a specific reference to their simple sugar contents". Australian Mammalogy. 16 (1): 85–88. doi:10.1071/AM93020. S2CID 239130362. Archived from the original on 24 April 2016. Retrieved 9 November 2015.
  49. ^ "Phascolarctos cinereus". Animal Diversity Web. Retrieved 21 April 2022.
  50. ^ Grand, T. I.; Barboza, P. S. (2001). "Anatomy and development of the koala, Phascolarctos cinereus: An evolutionary perspective on the superfamily Vombatoidea". Anatomy and Embryology. 203 (3): 211–223. doi:10.1007/s004290000153. PMID 11303907. S2CID 11662113.
  51. ^ "Koalas hug trees to keep cool". Australian Geographic. 4 June 2014. Archived from the original on 22 November 2014. Retrieved 18 November 2014.
  52. ^ Gill, Victoria (4 June 2014). "Koalas hug trees to lose heat". BBC News. Archived from the original on 18 June 2018. Retrieved 21 June 2018.
  53. ^ Ellis, W. A.; Hale, P. T.; Carrick, F. (2002). "Breeding dynamics of koalas in open woodlands". Wildlife Research. 29 (1): 19–25. doi:10.1071/WR01042.
  54. ^ Smith, M. (1980). "Behaviour of the Koala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss), in captivity IV. Scent-marking". Australian Wildlife Research. 7 (1): 35–40. doi:10.1071/WR9800035.
  55. ^ a b Tobey, J. R.; Nute, T. R.; Bercovitch, F. B. (2009). "Age and seasonal changes in the semiochemicals of the sternal gland secretions of male koalas (Phascolarctos cinereus)". Australian Journal of Zoology. 57 (2): 111–18. doi:10.1071/ZO08090.
  56. ^ a b Smith, M. (1980). "Behaviour of the Koala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss), in captivity III*. Vocalisations". Australian Wildlife Research. 7 (1): 13–34. doi:10.1071/WR9800013.
  57. ^ Ellis, W.; Bercovitch, F.; FitzGibbon, S.; Roe, P.; Wimmer, J.; Melzer, A.; Wilson, R. (2011). "Koala bellows and their association with the spatial dynamics of free-ranging koalas". Behavioral Ecology. 22 (2): 372–77. doi:10.1093/beheco/arq216.
  58. ^ Charlton, B. D.; Ellis, W. A. H.; McKinnon, A. J.; Cowin, G. J.; Brumm, J.; Nilsson, K.; Fitch, W. T. (2011). "Cues to body size in the formant spacing of male koala (Phascolarctos cinereus) bellows: Honesty in an exaggerated trait". Journal of Experimental Biology. 214 (20): 3414–22. doi:10.1242/jeb.061358. PMID 21957105.
  59. ^ Charlton, B. D.; Ellis, W. A. H.; Brumm, J.; Nilsson, K.; Fitch, W. T. (2012). "Female koalas prefer bellows in which lower formants indicate larger males". Animal Behaviour. 84 (6): 1565–71. doi:10.1016/j.anbehav.2012.09.034. S2CID 53175246.
  60. ^ a b Smith, M. (1980). "Behaviour of the Koala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss), in captivity VI*. Aggression". Australian Wildlife Research. 7 (2): 177–90. doi:10.1071/WR9800177.
  61. ^ Gifford, A.; Fry, G.; Houlden, B. A.; Fletcher, T. P.; Deane, E. M. (2002). "Gestational length in the koala, Phascolarctos cinereus". Animal Reproduction Science. 70 (3): 261–66. doi:10.1016/S0378-4320(02)00010-6. PMID 11943495.
  62. ^ Ellis, W. A. H.; Bercovitch, F. B. (2011). "Body size and sexual selection in the koala". Behavioral Ecology and Sociobiology. 65 (6): 1229–35. doi:10.1007/s00265-010-1136-4. S2CID 26046352.
  63. ^ Lanyon, Janet M.; Sanson, G. D. (1986). "Koala (Phascolarctos cinereus) dentition and nutrition. II. Implications of tooth wear in nutrition". Journal of Zoology. Wiley. 209 (2): 169–181. doi:10.1111/j.1469-7998.1986.tb03573.x. ISSN 0952-8369.
  64. ^ Spratt, D. M.; Gill, P. A. (1998). "Durikainema phascolarcti n. sp. (Nematoda: Muspiceoidea: Robertdollfusidae) from the pulmonary arteries of the koala Phascolarctos cinereus with associated pathological changes" (PDF). Systematic Parasitology. 39 (2): 101–06. doi:10.1023/A:1005957809179. S2CID 26037401.
  65. ^ McInnes, L. M.; Gillett, A.; Hanger, J.; Reid, S. A.; Ryan, U. M. (27 April 2011). "The potential impact of native Australian trypanosome infections on the health of koalas (Phascolarctos cinereus)". Parasitology. Cambridge University Press (CUP). 138 (7): 873–883. doi:10.1017/s0031182011000369. ISSN 0031-1820. PMID 21524321.
  66. ^ Stoye, J. P. (2006). "Koala retrovirus: A genome invasion in real time". Genome Biology. 7 (11): 241. doi:10.1186/gb-2006-7-11-241. PMC 1794577. PMID 17118218.
  67. ^ Adams-Hosking, C.; Grantham, H. S.; Rhodes, J. R.; McAlpine, C.; Moss, P. T. (2011). "Modelling climate-change-induced shifts in the distribution of the koala". Wildlife Research. 38 (2): 122–30. doi:10.1071/WR10156.
  68. ^ Phillips, Bill (1990). Koalas : the little Australians we'd all hate to lose. Canberra: Australian Government Publishing Service. p. 13. ISBN 978-0-644-09697-3. OCLC 21532917.
  69. ^ The Sydney Gazette, 21 August 1803, p.3
  70. ^ Home, E. (1808). "An account of some peculiarities in the anatomical structure of the wombat, with observations on the female organs of generation". Philosophical Transactions of the Royal Society. 98: 304–12. doi:10.1098/rstl.1808.0020. S2CID 108450983. Archived from the original on 15 October 2015. Retrieved 9 November 2015.
  71. ^ Perry, G. (1811). "Koalo, or New Holland Sloth". Arcana; or the Museum of Natural History: 109. Archived from the original on 15 October 2015. Retrieved 9 November 2015.
  72. ^ Owen, R. (1836). "Richard Owen, esq., in the chair". Proceedings of the Zoological Society of London. 4 (1): 109–13. doi:10.1111/j.1096-3642.1836.tb01376.x. Archived from the original on 14 August 2017. Retrieved 20 February 2018.
  73. ^ Caldwell, H. (1884). "On the arrangement of the embryonic membranes in marsupial mammals". Quarterly Journal of Microscopical Science. s2–24 (96): 655–658. Archived from the original on 4 March 2016. Retrieved 14 June 2013.
  74. ^ "Teddy will be missed". Boca Raton News. 15 March 1976. Archived from the original on 4 September 2015. Retrieved 16 August 2013.
  75. ^ "100 greatest TV spots of all time". Drew Babb & Associates. Archived from the original on 13 November 2013. Retrieved 16 August 2013.
  76. ^ "Platinum Australian Koala". Goldline.com. 13 October 2018. Archived from the original on 20 September 2013. Retrieved 28 March 2013.
  77. ^ David Wood, "Yarns spun around campfire", in Country News, byline, 2 May 2005. Retrieved 4 April 2008 Archived 10 May 2005 at the Wayback Machine
  78. ^ Seal, Graham (2010). Great Australian Stories: Legends, Yarns and Tall Tales. ReadHowYouWant.com. p. 136. ISBN 9781458716811. Archived from the original on 11 June 2016. Retrieved 15 July 2016.
  79. ^ "At Koala Park". The Sydney Morning Herald (NSW : 1842 – 1954). NSW: National Library of Australia. 28 November 1934. p. 14. Archived from the original on 17 March 2022. Retrieved 14 May 2013.
  80. ^ Donnison, Jon (16 November 2014). "G20 summit: Koalas and 'shirtfronting'". BBC News. Archived from the original on 12 November 2020. Retrieved 23 February 2021.
  81. ^ Dimitrova, Kami (16 November 2014). "President Obama, Putin Cozy Up With Koalas at G20 Summit" Archived 3 March 2021 at the Wayback Machine. ABC News. Retrieved 23 February 2021.
  82. ^ Harris Rimmer, Susan (18 November 2014). "Koala diplomacy: Australian soft power saves the day at G20" Archived 27 February 2021 at the Wayback Machine. The Conversation. Retrieved 23 February 2021.
  83. ^ Arup, Tom (26 December 2014). "The rise and influence of koala diplomacy" Archived 17 January 2021 at the Wayback Machine. The Sydney Morning Herald. Retrieved 23 February 2021.
  84. ^ "Oxford Word of the Month - December: koala diplomacy" Archived 17 March 2022 at the Wayback Machine. Oxford University Press, 28 November 2016. Retrieved 23 February 2021.
  85. ^ "Koala diplomacy as furry envoys return to Australia" Archived 13 June 2021 at the Wayback Machine. Media release, Australian Department of Foreign Affairs and Trade, 10 February 2016. Retrieved 23 February 2021.
  86. ^ Markwell, Kevin & Cushing, Nancy (20 May 2015). "Koalas, platypuses and pandas and the power of soft diplomacy" Archived 5 March 2021 at the Wayback Machine. The Conversation. Retrieved 23 February 2021.
  87. ^ "Phascolarctos cinereus (combined populations of Qld, NSW and the ACT) — Koala (combined populations of Queensland, New South Wales and the Australian Capital Territory)". SPRAT. Australian Government. 2022. Archived from the original on 11 February 2022. Retrieved 12 February 2022.
  88. ^ Cox, Lisa (11 February 2022). "Koala listed as endangered after Australian governments fail to halt its decline". The Guardian. Archived from the original on 10 February 2022. Retrieved 11 February 2022.
  89. ^ Burke, Tony (27 April 2012). "Determination that a distinct population of biological entities is a species for the purposes of the Environment Protection and Biodiversity Conservation Act 1999 (132)". Australian Government - Federal Register of Legislation. Archived from the original on 12 February 2022. Retrieved 12 February 2022.
  90. ^ Christine Adams-Hosking (May 2017). Current status of the koala in Queensland and New South Wales (Report). WWF Australia. Archived from the original on 9 April 2019. Retrieved 3 November 2019.
  91. ^ "Koalas added to threatened species list". ABC. 30 April 2012. Archived from the original on 10 May 2012. Retrieved 2 May 2012.
  92. ^ "Koala declared endangered as disease, lost habitat take toll". AP News. 11 February 2022. Archived from the original on 13 February 2022. Retrieved 13 February 2022.
  93. ^ Buchholz, Katharina (27 November 2019). "Infographic: The Worrying Decline of Koala Populations". Statista Infographics. Archived from the original on 14 February 2022. Retrieved 14 February 2022.
  94. ^ "Koala (Phascolarctos cinereus) Fact Sheet: Population & Conservation Status". San Diego Zoo Wildlife Alliance. June 2021. Archived from the original on 14 February 2022. Retrieved 14 February 2022.
  95. ^ "Australia warns koalas 'endangered' as numbers plunge". Phys.org. 11 February 2022. Retrieved 19 December 2022.
  96. ^ Bussey, Joanne; Ellis, Bill; Lock the Gate Alliance (24 February 2016). "The koalas of Ipswich : opportunities, threats and future viability". Lock thee Gate Alliance. Archived from the original on 14 December 2022. Retrieved 9 January 2023.{{cite web}}: CS1 maint: bot: original URL status unknown (link)
  97. ^ a b Holtcamp, W. (5 January 2007). "Will Urban Sprawl KO the Koala?". National Wildlife. Archived from the original on 13 November 2013. Retrieved 22 March 2013.
  98. ^ "Cars and dogs threaten koala future". University of Queensland News. 14 February 2006. Archived from the original on 22 April 2021. Retrieved 22 April 2021.
  99. ^ How to keep koalas off the road - Koala Vehicle Strike Fact sheet 2 (PDF). NSW Government. June 2020. ISBN 978-1-922431-20-2. Archived (PDF) from the original on 22 April 2021. Retrieved 22 April 2021.
  100. ^ "Koalas and resilient habitat in the Sutherland Shire". Sutherland Shire Environment Centre. September 2021. Archived from the original on 22 April 2021. Retrieved 22 April 2021.
  101. ^ Moore, Tony (26 July 2016). "Koalas tunnels and bridges prove effective on busy roads". Brisbane Times. Archived from the original on 22 April 2021. Retrieved 22 April 2021.
  102. ^ "Clever koalas learn to cross the road safely". BBC News. 27 July 2016. Archived from the original on 22 April 2021. Retrieved 22 April 2021.
  103. ^ Foden, W.; Stuart, S. N. (2009). Species and Climate Change: More than Just the Polar Bear (PDF) (Report). IUCN Species Survival Commission. pp. 36–37. Archived (PDF) from the original on 15 March 2016. Retrieved 10 November 2016.
  104. ^ Griffith, J. E.; Dhand, N. K.; Krockenberger, M. B.; Higgins, D. P. (2013). "A retrospective study of admission trends of koalas to a rehabilitation facility over 30 years" (PDF). Journal of Wildlife Diseases. 49 (1): 18–28. doi:10.7589/2012-05-135. hdl:2123/14628. PMID 23307368. S2CID 32878079. Archived (PDF) from the original on 21 July 2018. Retrieved 24 September 2019.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Koala: Brief Summary

provided by wikipedia EN

The koala or, inaccurately, koala bear (Phascolarctos cinereus), is an arboreal herbivorous marsupial native to Australia. It is the only extant representative of the family Phascolarctidae and its closest living relatives are the wombats. The koala is found in coastal areas of the mainland's eastern and southern regions, inhabiting Queensland, New South Wales, Victoria, and South Australia. It is easily recognisable by its stout, tailless body and large head with round, fluffy ears and large, spoon-shaped nose. The koala has a body length of 60–85 cm (24–33 in) and weighs 4–15 kg (9–33 lb). Fur colour ranges from silver grey to chocolate brown. Koalas from the northern populations are typically smaller and lighter in colour than their counterparts further south. These populations possibly are separate subspecies, but this is disputed.

Koalas typically inhabit open Eucalyptus woodland, as the leaves of these trees make up most of their diet. This eucalypt diet has low nutritional and caloric content and contains toxins that deter most other mammals from feeding on it. Koalas are largely sedentary and sleep up to twenty hours a day. They are asocial animals, and bonding exists only between mothers and dependent offspring. Adult males communicate with loud bellows that intimidate rivals and attract mates. Males mark their presence with secretions from scent glands located on their chests. Being marsupials, koalas give birth to underdeveloped young that crawl into their mothers' pouches, where they stay for the first six to seven months of their lives. These young koalas, known as joeys, are fully weaned around a year old. Koalas have few natural predators and parasites, but are threatened by various pathogens, such as Chlamydiaceae bacteria and koala retrovirus.

Because of its distinctive appearance, the koala along with the kangaroos are recognised worldwide as symbols of Australia. They were hunted by Indigenous Australians and depicted in myths and cave art for millennia. The first recorded encounter between a European and a koala was in 1798, and an image of the animal was published in 1810 by naturalist George Perry. Botanist Robert Brown wrote the first detailed scientific description of the koala in 1814, although his work remained unpublished for 180 years. Popular artist John Gould illustrated and described the koala, introducing the species to the general British public. Further details about the animal's biology were revealed in the 19th century by several English scientists. Koalas are listed as a vulnerable species by the International Union for Conservation of Nature. Among the many threats to their existence are habitat destruction caused by agriculture, urbanisation, droughts, and associated bushfires, some related to climate change. In February of 2022, the koala was officially listed as endangered in the Australian Capital Territory, New South Wales, and Queensland.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Koalo ( Esperanto )

provided by wikipedia EO

La koalo[2] (Phascolarctos cinereus), kiu trankvile surgrimpas la altajn eŭkaliptojn por pluki sian nutraĵon kun la ido surdorse, prezentas tre kortuŝan bildon, kiun de kelkaj jaroj oni povas vidi en diversaj reklamoj por alvoki al la protektado de tiu specio endanĝerigita de la aŭstraliaj hakistoj, sed ankaŭ kiel simbolon de senmalica fido miksita kun naiva riskemo, ĉar tiuj afablaj bestoj ne timas vertiĝon, kiam ili grimpas ĝis 150 metroj alte, laŭlonge de la eŭkaliptaj trunkoj.

La koalojn oni delonge rigardis kiel ursedojn kvankam ili nepre apartenas al la marsupiuloj, kiel la kanguruoj. Fakte ankaŭ la koalinoj posedas ventran poŝon, sed ĝi malfermiĝas inverse al tiu de la aliaj marsupiuloj.

Kiel la kanguruino, la koalino post 35 tagoj naskas idon, kiu longas 19mm kaj pezas 5,5 gramojn. Dum 6 monatoj la koalido kreskas en tiu rifuĝejo, el kiu ĝi eliras nur kíam ĝi akiris taŭgan felan veston.

Kvankam nuntempe estas strikte malpermesite ĉasi koalojn, granda danĝero fare de la aŭstraliaj terkultivistoj minacas la beston per la detruado de la eŭkaliptaj arboj, kie vivas la koaloj kaj de kies folioj plene dependas la koaloj por sin nutri. Kvankam tiuj folioj entenas cianidan acidon, kiu estas fortega veneno por ĉiuj vivestaĵoj, ili estas sendanĝeraj por la koalo, kiu kiel perfekta "kemiisto" kapablas elekti laŭ la sezonoj la foliojn en kiuj la denseco de veneno estas malpli granda. Ili plie posedas propran kuracan laborejon, kiu troviĝas en ĝia longa cekumo, ĉirkaŭ 8 metrojn longa, kiu fariĝas ideala fermentujo, danke al la malrapida trairado de la folioi. Specialaj bakterioj, kiuj vivas en tiu poŝo, detruas grandan parton de la nocivaĵoj entenataj en la manĝaĵo.

Tuj kiam la koalido ne plu bezonas mamsuĉí, ĝia patrino mem preparas la unuajn foliajn kaĉojn, al kiuj ĝi aldonas etan kvanton de sia propra fekaĵo. Tiuj specialaj manĝoj, kiuj entenas malgrandajn kvantojn da veneno, agas kiel vakcinoj, kiuj imunigas la bebon kontraŭ diversaj malsanoj.

Estas nepre necese, ke la aŭstralia aŭtoritatularo protektu la koalojn kontraŭ la krimuloj, kiuj ĉasas ilin pro ilia felo kaj detruas la eŭkaliptajn arbarojn, kiuj balzamas kai saniĝas la atmosferon.

Referencoj

  1. Australasian Marsupial & Monotreme Specialist Group (1996). Phascolarctos cinereus. Internacia Ruĝa Listo de Endanĝeritaj Specioj, eldono de 2006. IUCN 2006. Elŝutita la 9-a de majo 2006.
  2. koalo en vortaro.net

Vidu ankaŭ

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
original
visit source
partner site
wikipedia EO

Koalo: Brief Summary ( Esperanto )

provided by wikipedia EO

La koalo (Phascolarctos cinereus), kiu trankvile surgrimpas la altajn eŭkaliptojn por pluki sian nutraĵon kun la ido surdorse, prezentas tre kortuŝan bildon, kiun de kelkaj jaroj oni povas vidi en diversaj reklamoj por alvoki al la protektado de tiu specio endanĝerigita de la aŭstraliaj hakistoj, sed ankaŭ kiel simbolon de senmalica fido miksita kun naiva riskemo, ĉar tiuj afablaj bestoj ne timas vertiĝon, kiam ili grimpas ĝis 150 metroj alte, laŭlonge de la eŭkaliptaj trunkoj.

La koalojn oni delonge rigardis kiel ursedojn kvankam ili nepre apartenas al la marsupiuloj, kiel la kanguruoj. Fakte ankaŭ la koalinoj posedas ventran poŝon, sed ĝi malfermiĝas inverse al tiu de la aliaj marsupiuloj.

Kiel la kanguruino, la koalino post 35 tagoj naskas idon, kiu longas 19mm kaj pezas 5,5 gramojn. Dum 6 monatoj la koalido kreskas en tiu rifuĝejo, el kiu ĝi eliras nur kíam ĝi akiris taŭgan felan veston.

Kvankam nuntempe estas strikte malpermesite ĉasi koalojn, granda danĝero fare de la aŭstraliaj terkultivistoj minacas la beston per la detruado de la eŭkaliptaj arboj, kie vivas la koaloj kaj de kies folioj plene dependas la koaloj por sin nutri. Kvankam tiuj folioj entenas cianidan acidon, kiu estas fortega veneno por ĉiuj vivestaĵoj, ili estas sendanĝeraj por la koalo, kiu kiel perfekta "kemiisto" kapablas elekti laŭ la sezonoj la foliojn en kiuj la denseco de veneno estas malpli granda. Ili plie posedas propran kuracan laborejon, kiu troviĝas en ĝia longa cekumo, ĉirkaŭ 8 metrojn longa, kiu fariĝas ideala fermentujo, danke al la malrapida trairado de la folioi. Specialaj bakterioj, kiuj vivas en tiu poŝo, detruas grandan parton de la nocivaĵoj entenataj en la manĝaĵo.

Tuj kiam la koalido ne plu bezonas mamsuĉí, ĝia patrino mem preparas la unuajn foliajn kaĉojn, al kiuj ĝi aldonas etan kvanton de sia propra fekaĵo. Tiuj specialaj manĝoj, kiuj entenas malgrandajn kvantojn da veneno, agas kiel vakcinoj, kiuj imunigas la bebon kontraŭ diversaj malsanoj.

Estas nepre necese, ke la aŭstralia aŭtoritatularo protektu la koalojn kontraŭ la krimuloj, kiuj ĉasas ilin pro ilia felo kaj detruas la eŭkaliptajn arbarojn, kiuj balzamas kai saniĝas la atmosferon.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
original
visit source
partner site
wikipedia EO

Phascolarctos cinereus ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

El koala (Phascolarctos cinereus) es una especie de marsupial diprotodonto de la familia Phascolarctidae, endémico de Australia.

Es el único representante existente de la familia Phascolarctidae y sus parientes vivos más cercanos son los wombats. Vive en las zonas costeras de las regiones este y sur australianas, en los estados de Queensland, Nueva Gales del Sur, Victoria y Australia Meridional. Es fácilmente reconocible por su cuerpo robusto sin cola, cabeza grande con orejas redondas y peludas y nariz grande en forma de cuchara. Mide entre 60 y 85 cm y pesan de 4 a 15 kg. El color de su pelaje va del gris plata al marrón chocolate. Las poblaciones septentrionales suelen ser de menor tamaño y de un color más claro que las del sur, por lo que se cree que puedan ser una subespecie separada, aunque esta posibilidad está en discusión.

Viven en zonas abiertas de bosques de eucaliptos, cuyas hojas constituyen la mayor parte de su dieta. Debido a que esta dieta aporta una cantidad escasa de nutrientes y calorías, los koalas llevan una vida sedentaria y suelen dormir hasta veinte horas al día. Son animales asociales y solo se da un vínculo entre las madres y sus crías dependientes. Los machos adultos se comunican con fuertes rugidos que intimidan a los rivales y atraen a las hembras. Los machos señalan su presencia con secreciones de unas glándulas odoríferas ubicadas en su pecho. Como en los demás marsupiales, sus crías nacen sin estar desarrolladas por completo y de inmediato se suben al marsupio de sus madres, donde permanecen durante sus primeros seis o siete meses de vida; los jóvenes se destetan por completo cuando tienen un año de edad. Tienen pocos parásitos y depredadores naturales, aunque están amenazados por varios patógenos, como las infecciones por clamidias y el retrovirus koala, así como por los incendios forestales y las sequías.

Existen pruebas de que los aborígenes australianos ya cazaban estos animales y aparecen representados en sus mitos y arte rupestre desde hace milenios. El primer encuentro registrado entre un europeo y un koala se produjo en 1798 y el naturalista George Perry publicó una imagen de este animal en 1810. El botánico Robert Brown escribió la primera descripción científica detallada del koala en 1814, aunque su obra permaneció inédita durante 180 años. El ornitólogo y artista John Gould ilustró y describió estos animales, dando a conocer la especie al público británico en general y a lo largo del siglo XIX otros científicos ingleses revelaron más detalles sobre su biología.

Debido a su distintivo aspecto, es reconocido mundialmente como uno de los símbolos de Australia. Es el emblema estatal de la fauna de Queensland. La especie está catalogada como vulnerable en la Lista Roja de la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza.[1]​ El gobierno australiano también califica poblaciones específicas en Queensland, Nueva Gales del Sur y el Territorio de la Capital como vulnerables en su legislación nacional medioambiental.[4]​ A principios del siglo XX era cazado en grandes cantidades por los colonos europeos sobre todo por su piel. Su mayor amenaza actual es la destrucción de su hábitat causada por la agricultura y la urbanización. Como en el caso de la mayoría de las especies silvestres australianas, es ilegal tener koalas como mascotas, tanto en Australia como en cualquier otra parte del mundo.

Etimología

De su nombre científico, el género, Phascolarctos, deriva del griego antiguo φάσκωλος pháskōlos, 'bolsa', y ἄρκτος árktos, 'oso', mientras que el nombre específico, cinereus, proviene del latín y significa 'de color ceniza'.[5]

Su nombre común en idioma inglés, koala, proviene de gula, de la lengua dharug, hablada por algunos pueblos nativos de Australia; aunque la vocal 'u' se escribió en la ortografía inglesa como 'oo' (coola o koolah) se transformó posteriormente en 'oa', posiblemente por error.[6]​ Las distintas tribus aborígenes australianas utilizan nombres como cullawine, koolawong, colah, karbor, colo, coolbun, boorabee, burroor, bangaroo, pucawan, banjorah o burrenbong para referirse a este animal, muchos de los cuales con el significado 'no bebe',[7]

Debido a su aspecto de osito de peluche, en ocasiones se le conoce como «oso koala»,[8][9]​ aunque realmente no está emparentado con este animal, ya que es un marsupial, no un úrsido.

Taxonomía y evolución

       

Peramelidae

   

Dasyuridae

   

Dromiciops

    Diprotodontia   «pósums»  

Petauroidea

   

Phalangeroidea

       

H. moschatus

     

Potoroinae

   

Macropodinae

        Vombatiformes

P. cinereus

     

T. carnifex

     

Ngapakaldia

      Diprotodontidae

D. optatum

     

Z. trilobus

   

N. lavarackorum

       

M. williamsi

     

I. illumidens

   

Vombatidae

                    Árbol filogenético de Diprotodontia (incluidos grupos externos)[10]

El zoólogo francés Henri Marie Ducrotay de Blainville designó el koala con el nombre genérico Phascolarctos en 1816,[11]​ aunque decidió no asignarle un nombre específico hasta una revisión posterior. El alemán Georg August Goldfuss le asignó el nombre binario Lipurus cinereus en 1819, pero dado que Phascolarctos se había publicado primero, tiene prioridad como nombre científico del género de acuerdo con el Código Internacional de Nomenclatura Zoológica.[12]​ El naturalista francés Anselme Gaëtan Desmarest propuso Phascolartos fuscus en 1820, considerando que los animales con pelaje de color marrón eran de una especie diferente de los grises. Otros nombres propuestos por autores europeos fueron Marodactylus cinereus por Goldfuss en 1820, P. flindersii por René Primevère Lesson en 1827 y P. koala por John Edward Gray en 1827.[2]

El koala se clasifica con los wombat (familia Vombatidae) y otras familias extintas (como Palorchestes, Thylacoleonidae y Diprotodontidae) en el suborden Vombatiformes del orden Diprotodontia. Los vombatiformes son un grupo hermano de un clado que incluye macropodiformes (canguros y ualabíes) y pósums.[13]​ Los antepasados de los vombatiformes eran probablemente arborícolas,[10]​ y el linaje evolutivo del koala fue posiblemente el primero en ramificarse hace unos 40 millones de años, durante el Eoceno.[14]

 src=
Representación de antiguos koalas: Nimiokoala (superior) Litokoala (inferior) de la fauna del Riversleigh (Mioceno)

El koala moderno es el único miembro existente de Phascolarctidae, familia que llegó a incluir varios géneros y especies. Durante el Oligoceno y el Mioceno, los koalas vivían en selvas y tenían dietas menos especializadas.[15]​ Algunas de estas especies, como Nimiokoala greystanesi y algunas especies de Perikoala, tenían un tamaño semejante al koala moderno, mientras que otras, como las del género Litokoala, tenían un tamaño de entre la mitad y dos tercios del actual.[16]​ Como en las especies modernas, los koalas prehistóricos tenían orejas con estructuras bien desarrolladas, lo que sugiere un desarrollo de las vocalizaciones a larga distancia y el sedentarismo en una época temprana.[15]​ Durante el Mioceno, el continente australiano comenzó a secarse, provocando el declive de las selvas y la expansión de los bosques abiertos de eucaliptos. El género Phascolarctos se separó de Litokoala al final de este período[15][17]​ y experimentó diversas adaptaciones que le permitieron vivir a base de una dieta especializada de hojas de eucalipto, como un cambio del paladar hacia el frente del cráneo, un aumento en el tamaño de los molares y premolares, una merma de tamaño del conducto pterigoideo[15]​ y una mayor diastema entre los molares y los incisivos.[18]

Durante el Plioceno y el Pleistoceno, Australia experimentó cambios en su clima y vegetación y las especies de koalas fueron creciendo de tamaño.[16]P. cinereus pudo surgir como una forma enana del koala gigante (P. stirtoni). La reducción del tamaño de los grandes mamíferos está considerado como un fenómeno común en todo el mundo durante el Pleistoceno Superior y varios mamíferos australianos, como Macropus agilis, están considerados tradicionalmente como producto de este fenómeno. Sin embargo, un estudio de 2008 cuestionó esta hipótesis, indicando que P. cinereus y P. stirtoni eran simpátricas desde el Pleistoceno Medio al Superior o incluso desde el Plioceno.[19]​ El registro fósil del koala moderno se extiende al menos hasta el Pleistoceno Medio.[20]

Genética y variaciones

Existen tres subespecies distintas reconocidas tradicionalmente: el koala de Queensland (P. c. adustus, Thomas 1923), el koala de Nueva Gales del Sur (P. c. cinereus, Goldfuss 1817) y el koala de Victoria (P. c.victor, Troughton 1935).[21][22]​ Se diferencian por el color y grosor de su pelaje, su tamaño corporal y por la forma del cráneo. El de Queensland es el más pequeño de los tres, con un pelaje más corto de color plateado y un cráneo más pequeño; el de Victoria es el de mayor tamaño, con un cráneo más grande y un pelaje más largo de color marrón.[23][24]​ Los límites de estas variaciones se establecen en las propias fronteras de estos estados y su estatus como subespecie todavía se discute. Un estudio genético realizado en 1999 apunta a que estas variaciones representan poblaciones diferenciadas con un flujo genético limitado entre ellas y que las tres subespecies forman una unidad evolutivamente significativa única.[24]​ Otros estudios concluyeron que las poblaciones de koalas presentaban altos niveles de endogamia y baja variabilidad genética.[25][26]​ Se observó que en las regiones del norte había una mayor diversidad genética, mientras que en las del sur se daba una menor diversidad y un mayor nivel de endogamia, lo que era consistente con algunas anormalidades observadas entre otros, en los testículos, en estas poblaciones del sur. A nivel continental se observan claras barreras biogeográficas como el valle de Brisbane, el valle de Hunter y el río Clarence, que impiden el flujo de genes entre poblaciones.[27]​ Esta baja diversidad genética puede haber sido una característica de las poblaciones de koalas desde el Pleistoceno tardío.[28]​ Se ha demostrado que los ríos y caminos limitan el flujo de genes y contribuyen a la diferenciación genética de las poblaciones del sudeste de Queensland.[29]

En 2013, científicos del Museo Australiano y de la Queensland University of Technology anunciaron que habían secuenciado el genoma del koala.[30][31]

El genoma de los koalas está formado por 16 cromosomas. Los centrómeros son más pequeños en marsupiales que en euterios (por ejemplo, ratones o humanos). El 47,5 % del genoma del koala está compuesto por secuencias repetidas, el 44 % de estas son elementos transponibles. En cuanto a las regiones codificantes, se han identificado 6124 genes codificantes para proteínas.[27]

Anatomía y fisiología

 src=
Macho adulto, en el que se puede apreciar la glándula pectoral

Es un animal robusto, con una gran cabeza y cola vestigial o inexistente.[32][33]​ Su longitud corporal es de 60-85 cm con un peso de 4 a 15 kg,[33]​ lo que lo convierte en uno de los mayores marsupiales arborícolas.[34]​ Los koalas de Victoria pesan casi el doble que los de Queensland.[23][35]​ La especie no presenta un marcado dimorfismo sexual, aunque los machos son un 50 % más grandes que las hembras; los machos también se distinguen de las hembras por su nariz más curva[34]​ y por la presencia de glándulas pectorales (que producen secreciones olorosas), que son visibles como manchas sin pelo.[36]​ Al igual que la mayoría de los marsupiales, el macho tiene un pene bifurcado y la hembra tiene dos vaginas laterales y dos úteros separados.[32]​ La piel que recubre el pene del macho contiene bacterias naturales que desempeñan un papel importante en la fertilización.[37]​ La abertura del marsupio de la hembra puede contraerse por medio de un esfínter para evitar que las crías se caigan.[38]

Su pelaje es más largo y denso en la espalda y más corto en el vientre. Las orejas tienen pelo tupido tanto en el interior como en el exterior.[34]​ El color de la piel de espalda varía desde el gris claro al marrón chocolate,[32]​ mientras que la del vientre y la de los cuartos traseros es blanquecina.[33]​ El pelaje de la espalda es el aislante más eficaz de todos los marsupiales y es muy resistente al viento y la lluvia, mientras que la piel del vientre puede reflejar la radiación solar.[39]​ Sus garras, curvas y afiladas, están bien adaptadas para trepar a los árboles. Sus grandes patas delanteras tienen cinco dedos, dos de ellos (el primero y el segundo) opuestos a los otros tres, lo que les permite agarrar pequeñas ramas. En las patas traseras el segundo y tercer dedo están unidos (característica típica entre los diprotodontos) y las garras de estos dedos fusionados (que todavía están separadas) las utilizan para el aseo.[40]​ Al igual que los seres humanos y otros primates, los koalas tienen papilas dérmicas en sus patas.[41]​ Cuenta con un esqueleto robusto y un tronco corto y musculoso con los miembros anteriores proporcionalmente largos que contribuyen a sus habilidades a la hora de trepar y agarrarse. Unos fuertes músculos de los muslos que se unen a la tibia en una zona más baja que en otros animales les proporcionan una fuerza adicional a la hora de trepar.[42]​ Tienen una almohadilla cartilaginosa al final de la columna vertebral que les ayuda a estar más cómodos cuando se posan en las ramificaciones de los árboles.[38]

 src=
Esqueleto de un koala

Con un peso de tan solo 19,2 g, los koalas tienen uno de los cerebros más pequeños en proporción al peso corporal que cualquier otro mamífero,[43]​ un 60 % más pequeño que el de un diprotodonto típico.[44]​ La superficie del cerebro es bastante lisa, característica habitual en los animales más «primitivos» (plesiomorfia).[45]​ Ocupa tan solo el 61 % de la cavidad craneal[43]​ y está presionado contra la superficie interna por el líquido cefalorraquídeo. La función de esta cantidad relativamente grande de fluido se desconoce, aunque una posibilidad es que actúe como un amortiguador, absorbiendo impactos y protegiendo el cerebro si el animal cae de un árbol.[45]​ El pequeño tamaño de su cerebro puede ser una adaptación a las restricciones energéticas impuestas por su dieta, que es insuficiente para mantener un cerebro más grande.[43]​ Debido a su pequeño cerebro, la capacidad de los koalas para llevar a cabo comportamientos complejos o poco familiares es limitada; por ejemplo, cuando se le ofrecen hojas arrancadas de un árbol sobre una superficie plana, el animal no puede adaptarse al cambio en su rutina de alimentación normal y no las come.[46]

Su sentido del olfato es normal y hay constancia de que olfatean los aceites de ramas individuales para evaluar su comestibilidad.[43]​ Su nariz es bastante grande, cubierta de piel coriácea. Sus orejas de forma redondeada le proporcionan una buena audición y tiene un oído medio bien desarrollado.[38][15]​ En cambio su visión no es muy buena[38]​ y sus ojos no son habituales entre los marsupiales, ya que son relativamente pequeños y tienen las pupilas en forma de rendija vertical.[34]​ Para producir sonidos graves utilizan un original órgano vocal; a diferencia de las cuerdas vocales típicas de los mamíferos, que se pliegan en la laringe, este órgano se encuentra en el velo del paladar y recibe el nombre de cuerdas vocales velares.[47]

 src=
Dentadura de los koalas (de izquierda a derecha): molares, premolares (oscuro), diastema, caninos, incisivos

Los koalas han experimentado diversas adaptaciones para adecuarse a su dieta a base de hojas de eucalipto, que son de bajo valor nutritivo, alta toxicidad y alta contenido en fibra alimentaria.[48]​ La dentición de este animal está compuesta por los incisivos y postcaninos (un único premolar y cuatro molares en cada mandíbula), que están separados por una gran diastema (característica de los mamíferos herbívoros). Los incisivos los utiliza para agarrar las hojas, que después cortan por el pecíolo con los premolares antes de pasarlas a los molares, de cúspides pronunciadas, donde se trituran en trozos pequeños.[49]​ Pueden almacenar el alimento en sus abazones antes de que estén listos para ser masticados.[50]​ Los molares parcialmente desgastados de los koalas de mediana edad son óptimos para romper las hojas en partículas pequeñas, los que favorece una digestión más eficiente del estómago y la absorción de nutrientes por el intestino delgado,[51]​ que digiere las hojas del eucalipto para proporcionar la mayor parte de la energía del animal.[49]​ A veces regurgitan el alimento a la boca para masticarlo una segunda vez.[52]

A diferencia de los canguros y los pósums, que se alimentan de eucalipto, los koalas son fermentadores caudales (que se produce en el intestino grueso) y su retención digestiva puede durar hasta 100 horas en la naturaleza, o hasta 200 horas en cautiverio.[49]​ Esto es posible gracias a la extraordinaria longitud de su ciego (200 cm de longitud y 10 cm de diámetro), proporcionalmente el de mayor tamaño de todos los animales.[53][54]​ Esta anatomía les permite seleccionar qué partículas de alimento retiene para una fermentación más prolongada y cuáles dejar pasar: las partículas grandes suelen pasar más rápidamente, pues necesitan un mayor tiempo de digestión.[49]​ Aunque su tracto gastrointestinal inferior es proporcionalmente más grande que en otros herbívoros, el koala solo obtiene el 10 % de su energía por medio de la fermentación. Dado que obtienen una baja cantidad de energía de su dieta, su tasa metabólica basal es la mitad de la de un mamífero típico,[48]​ aunque esto puede variar dependiendo de la estación y los sexos. Son capaces de conservar agua en el cuerpo dejando pasar bolas fecales relativamente secas ricas en fibra no digerida y almacenando agua en el ciego.[51]

Ecología y comportamiento

 src=
Koala durmiendo

Su área de distribución geográfica abarca aproximadamente 1 000 000 km² en 30 ecorregiones.[55]​ Se extiende a lo largo del este y sureste de Australia, que incluye el noreste, centro y sureste de Queensland, el este de Nueva Gales del Sur, Victoria y el sureste de Australia Meridional. El koala se introdujo en las proximidades de Adelaida y en varias islas cercanas, como Canguro y French Island.[1]​ La población de isla Magnética representa el límite norte de su área de distribución.[55]​ Las evidencias fósiles indican que su distribución geográfica se extendía hacia el oeste hasta el suroeste de Australia Occidental durante el Pleistoceno Superior. Su extinción en esta zona fue causada probablemente por cambios ambientales y la caza por parte de los aborígenes australianos.[56]

En Queensland, las poblaciones se distribuyen de forma irregular y son poco comunes excepto en el sureste, donde son numerosos. En Nueva Gales del Sur solo son abundantes en los bosques de Pilliga, mientras que son comunes por todo el estado de Victoria. En el sur fueron extirpados (extinción local) en los años 1920 y reintroducidos posteriormente.[57]​ Los koalas pueden encontrarse en hábitats que van desde las forestas relativamente abiertas a los bosques y en climas que van del tropical al templado.[34]​ En los climas semiáridos, prefieren los hábitats riparios, donde ríos y arroyos cercanos proporcionan refugio en tiempos de sequía y calor extremo.[58]

Alimentación y actividad

 src=
Viven en zonas abiertas de bosques de eucaliptos, cuyas hojas constituyen la mayor parte de su dieta

Los koalas son herbívoros y, aunque la mayor parte de su dieta consiste en hojas de eucalipto, pueden encontrarse en árboles de otros géneros, como Acacia, Allocasuarina, Callitris, Leptospermum y Melaleuca.[59]

Las hojas del eucalipto contienen altos niveles de metabolitos secundarios (compuestos fenólicos y terpenos) que suelen ser letales para la mayoría de los mamíferos. Sin embargo, estos marsupiales tienen la capacidad de metabolizar esos xenobióticos. Esto se puede explicar por las dos expansiones monofiléticas específicas de la familia 2C del citocromo P450 (CYP2Cs) encontradas en los koalas. La función del citocromo P450 tiene un papel fundamental en la detoxificación durante la fase I del metabolismo oxidativo de un abanico de compuestos que incluyen los xenobióticos.[27]

Aunque en su área de distribución disponen del follaje de más de seiscientas especies de eucaliptos, muestran una marcada preferencia por solo unas treinta de ellas.[60]​ Tienden a elegir especies que tienen un alto contenido de proteínas y bajas proporciones de fibra y lignina.[51]​ Además, seleccionan aquellas hojas con menos número de metabolitos secundarios tóxicos, gracias a que disponen de un mayor número de receptores en el órgano vomeronasal y receptores del gusto como TAS2R, que les permiten detectar sustancias como terpenos, fenoles y glicósidos, algunos de ellos tóxicos.[27]​ Sus especies preferidas son Eucalyptus microcorys, E. tereticornis y E. camaldulensis, que representan de media más del 20 % de su dieta.[61]​ A pesar de su reputación como comensal quisquilloso, el koala es más generalista que otras especies marsupiales, como el petauro gigante. Dado que las hojas de eucalipto contienen un alto contenido de agua, no necesitan beber a menudo;[59]​ su tasa de renovación de agua diaria oscila entre 71 y 91 ml por cada kg de peso corporal. También seleccionan las hojas con mayor contenido de agua, gracias a una duplicación del gen de la acuaporina 5.[27]​ Aunque las hembras pueden satisfacer sus necesidades de agua solo comiendo hojas, los machos de mayor tamaño requieren aportes de agua adicional que consiguen en el suelo o en los huecos de los troncos de los árboles.[51]​ Para comer, se sostienen sobre una rama sujetándose con las patas traseras y una pata delantera mientras que con la otra pata delantera arrancan el follaje. Los koalas pequeños pueden moverse cerca del extremo de una rama, pero los más grandes permanecen cerca de la base de las más gruesas.[62]​ Consumen hasta 400 g de hojas al día, repartidas entre cuatro y seis sesiones de alimentación.[63]​ A pesar de sus adaptaciones a un estilo de vida de bajo consumo energético, tienen pocas reservas de grasa y necesitan alimentarse con frecuencia.[64]

Debido a que consiguen tan poca energía de su dieta, deben limitar su gasto energético, por lo que solamente realizan movimientos activos unas cuatro horas al día y pasan dormidos las veinte horas restantes.[65][66]​ Son predominantemente activos durante la noche y pasan la mayor parte de sus horas de vigilia alimentándose. Por lo general, comen y duermen en el mismo árbol, en el que por lo general permanecen durante un día.[67]​ En días muy calurosos pueden bajar a la parte más fresca del árbol, que es más fresca que el aire circundante y se abrazan al árbol para perder calor corporal sin necesidad de jadear.[68][69]​ En los días cálidos pueden descansar con la espalda contra una rama o acostarse sobre su estómago o espalda con sus extremidades colgando.[66]​ Durante los períodos fríos y húmedos, se enrollan formando una bola para conservar energía.[67]​ En días ventosos, los koalas buscan ramas gruesas y bajas sobre las que descansar. Aunque pasan la mayor parte del tiempo en los árboles, descienden a tierra para trasladarse de uno a otro, caminando a cuatro patas.[66]​ Por lo general se acicalan utilizando sus patas traseras, aunque a veces usan sus patas delanteras o la boca.[70]

Sociabilidad

 src=
Detalle de la cabeza

Son animales asociales y dedican solo 15 minutos al día a comportamientos sociales. En Victoria su área de acción es pequeña y muy solapada, mientras que en el centro de Queensland es más grande y menos solapada.[71]​ La sociedad de estos animales parece estar formada por «residentes» y «de paso», compuesta mayoritariamente en el primer caso por hembras adultas y por machos en el segundo. Los machos residentes parecen ser territoriales y dominan a otros machos con su mayor tamaño corporal.[72]​ Los machos alfa tienden a establecer sus territorios cerca de hembras reproductivas, mientras que los machos más jóvenes se comportan de forma subordinada hasta que maduran y alcanzan su desarrollo corporal completo.[73]​ Los machos adultos se aventuran ocasionalmente fuera de su ámbito territorial o área de acción, manteniendo su estatus.[71]​ Cuando un macho se traslada a un nuevo árbol, lo marca frotando su glándula pectoral contra el tronco o una rama; también se les ha observado ocasionalmente orinando en el tronco. Este comportamiento de marcado territorial probablemente sirve como comunicación y hay constancia de que los individuos olfatean la base de un árbol antes de subir.[74]​ El marcado por olor es habitual durante los encuentros agresivos.[75]​ Las secreciones de las glándulas pectorales son complejas mezclas químicas —en un análisis se han identificado en torno a 40 compuestos— que varían en concentración y composición dependiendo de la estación y la edad del animal.[76]

Macho gruñendo en el Lone Pine Koala Sanctuary

Los machos adultos se comunican con fuertes rugidos, sonidos graves consistentes en inhalaciones parecidas a los ronquidos y exhalaciones resonantes que suenan como gruñidos.[77]​ Se cree que estos sonidos se generan con unos órganos vocales únicos en esta especie.[47]​ Debido a su baja frecuencia, estos rugidos pueden recorrer grandes distancias a través del aire y la vegetación.[78]​ Los emiten durante cualquier época del año, pero especialmente durante la época de apareamiento, cuando los utilizan para atraer a las hembras y posiblemente para intimidar a otros machos.[79]​ También anuncian su presencia a sus vecinos cuando se cambian a un nuevo árbol.[78]​ Con estos sonidos indican su tamaño corporal y son capaces de exagerarlo,[80]​ ya que las hembras prestan más atención a los rugidos de los machos más grandes.[81]​ Las hembras también emiten rugidos, aunque más suaves, además gruñidos, gemidos y gritos. Estas llamadas se emiten cuando están en peligro y para hacer amenazas defensivas.[77]​ Los koalas jóvenes chillan cuando se ven en peligro. A medida que crecen, el chillido se convierte en una especie de grito producido tanto cuando se sienten angustiados como para mostrar agresividad. Cuando otro individuo se sube sobre él, emite un gruñido bajo con la boca cerrada. Los koalas muestran numerosas expresiones faciales. Cuando gruñe, gime o chilla, riza el labio superior y dobla las orejas hacia adelante. Durante los gritos retraen los labios y las orejas. Las hembras mueven los labios hacia adelante y levantan las orejas cuando están inquietas.[82]

El comportamiento agonístico generalmente consiste en disputas entre individuos que se suben o pasan entre sí, lo que en ocasiones les lleva a morderse. Los machos desconocidos pueden luchar, perseguir y morderse entre ellos.[83]​ En situaciones extremas, un macho puede intentar expulsar a un rival más pequeño de un árbol. Esto implica que el agresor de mayor tamaño suba y trate de acorralar a la víctima, que trata de escapar rápidamente esquivándolo y bajándose del árbol o moviéndose al final de una rama. El agresor ataca agarrando a la víctima por los hombros y mordiéndolo repetidamente. Una vez que el individuo más débil es expulsado, el vencedor emite un rugido y marca el árbol.[84]​ Las hembras preñadas o lactantes son particularmente agresivas y atacan a los individuos que se acercan demasiado.[83]​ Sin embargo, por lo general los koalas tienden a evitar comportamientos agresivos que gastan energía.[73]

Reproducción y desarrollo

 src=
Hembra con una cría a cuestas

Son reproductores estacionales y los nacimientos se producen desde mediados de la primavera hasta el verano y principios del otoño, de octubre a mayo. Las hembras en celo tienden a mantener la cabeza más atrasada de lo habitual y habitualmente sufren temblores y espasmos. Sin embargo, los machos no parecen reconocer estas señales y se han observado casos en los que montan hembras que no se encuentran en celo. Al ser de un tamaño mucho mayor, los machos pueden forzar a las hembras a aparearse, montándolas desde atrás y, en casos extremos, pueden llegar a tirar de la hembra del árbol. La hembra puede gritar y luchar enérgicamente contra sus pretendientes, pero se someterá a un macho dominante o conocido. Los rugidos y gritos que emiten durante el apareamiento pueden atraer a otros machos de los alrededores, lo que obliga al macho a retrasar el apareamiento y luchar contra los intrusos; estas peleas pueden permitir que la hembra evalúe cuál es el dominante.[85]​ Es habitual ver marcas, cicatrices y cortes en los machos más viejos, especialmente en las partes expuestas de la nariz y en los párpados.[86]

La ovulación es inducida, es decir, tras el coito, el semen eyaculado del macho induce la producción de hormona luteinizante (LH) que origina la ovulación en la hembra.[27]​ El período de gestación tiene una duración de 33-35 días y las hembras normalmente paren una sola cría.[87][88]​ Al igual que todos los marsupiales, las crías nacen cuando todavía están en la etapa embrionaria, con un peso de tan solo entre 0,5 y 2 g, aunque ya tienen labios, hombros y extremidades relativamente bien desarrollados, así como sistemas respiratorio, digestivo y urinario funcionales. El neonato se arrastra hasta el marsupio de su madre para continuar su desarrollo.[89]​ A diferencia de la mayoría de los marsupiales, el koala no limpia su bolsa.[90]

La hembra tiene dos pezones y la cría se agarra a uno de ellos para mamar durante todo el período de su vida que pasan en el marsupio.[89]​ El koala tiene una de las tasas producción energética de leche en relación con su tamaño corporal más baja de todos los mamíferos; para compensarlo, el período de lactación se prolonga hasta los doce meses.[91]​ A las siete semanas de edad, la cabeza de la cría comienza a crecer en proporción al cuerpo, comienza a desarrollarse la pigmentación y puede determinarse su sexo, pues en los machos ya se aprecia el escroto y en las hembras empieza a desarrollarse el marsupio. A las 13 semanas, la cría pesa alrededor de 50 g y su cabeza ha duplicado su tamaño, los ojos comienzan a abrirse y le crece una piel fina en la frente, la nuca, los hombros y los brazos. A las 26 semanas la cría ya se parece a un adulto, está completamente cubierta de pelo y comienza a asomar la cabeza fuera de la bolsa.[92]

 src=
Joven sujeto a la espalda de su madre

A medida que el joven se acerca a los seis meses de edad, la madre empieza a prepararlo para su dieta de eucalipto predigeriendo las hojas y produciendo una papilla fecal que el joven come de su cloaca; la composición de esta papilla es muy diferente a la de las heces regulares, asemejándose más a los contenidos del ciego y tiene una alta concentración de bacterias. La cría se alimenta de esta forma durante aproximadamente un mes, recibiendo a través de esta papilla una fuente suplementaria de proteínas mientras se produce la transición de una dieta a base de leche hasta una a base de hojas.[93]​ Abandona por primera vez la bolsa marsupial a los seis o siete meses de edad, cuando pesa entre 300 y 500 g, y comienza entonces a explorar su nuevo entorno cautelosamente, aferrándose a su madre como apoyo. A los nueve meses pesa más de 1 kg y desarrolla su color de piel de adulto. Después de haber abandonado definitivamente el marsupio, se monta a la espalda de su madre para trasladarse y aprende a trepar agarrándose a las ramas de los árboles.[94]​ Poco a poco va pasando más tiempo separado de su madre, destetándose por completo a los 12 meses, ya con un peso de unos 2,5 kg. Cuando la madre vuelve a quedar preñada, el vínculo con su descendencia anterior se rompe por completo y se comporta de forma agresiva hacia los recién destetados para que se separen y se independicen de ella.[95]

Las hembras alcanzan la madurez sexual en torno a los tres años de edad, momento en el que ya pueden quedar preñadas. En cambio los machos alcanzan la madurez sexual cuando tienen alrededor de cuatro años de edad,[96]​ aunque ya pueden producir esperma a los dos años.[95]​ Aunque sus glándulas pectorales ya son funcionales a los 18 meses de edad, los machos no inician su comportamiento de marcaje por olor hasta que alcanzan la madurez sexual.[76]​ Debido a que las crías tienen un período de dependencia largo, las hembras suelen reproducirse en años alternos, aunque si se dan factores ambientales favorables, como un suministro abundante de árboles productores de alimentos de alta calidad, puede que se reproduzcan cada año.[97]

Salud y mortalidad

 src=
Hembra en un parque de Port Macquarie, Nueva Gales del Sur

Pueden llegar a vivir de 13 a 18 años en la naturaleza, aunque los machos suelen vivir menos que las hembras a causa de sus comportamientos más peligrosos.[98]​ Suelen sobrevivir a las caídas de los árboles e inmediatamente suben de nuevo, pero se dan casos en los que pueden sufrir lesiones o incluso morir, sobre todo entre jóvenes inexpertos o durante luchas entre los machos.[99]​ Alrededor de los seis años de edad, sus molares comienzan a desgastarse y disminuye su eficiencia para mascar; con el tiempo las cúspides de estos dientes desaparecen por completo, provocando la muerte del animal por inanición.[100]

Los koalas tienen pocos depredadores; dingos y pitones grandes pueden cazarlos, mientras que aves de presa como el nínox robusto o el águila audaz pueden atacar a los jóvenes. Normalmente no sufren de parásitos externos, excepto las garrapatas en las zonas costeras. Pueden sufrir sarna causada por el ácaro Sarcoptes scabiei y úlceras cutáneas por la bacteria Mycobacterium ulcerans, aunque ambas dolencias son poco comunes. Tampoco son comunes los parásitos internos y normalmente inofensivos,[99]​ entre estos se encuentran el céstodo Bertiella obesa, generalmente en el intestino, y los nemátodos Marsupostrongylus longilarvatus y Durikainema phascolarcti que se encuentran, con poca frecuencia, en los pulmones.[101]​ En un estudio de tres años de duración realizado con casi 600 koalas admitidos en el Australian Zoo Wildlife Hospital de Queensland, el 73,8 % de los animales estaban infectados con al menos una especie de protozoos parásitos del género Trypanosoma, el más común de los cuales fue T. irwini.[102]

Pueden verse afectados por patógenos como la bacteria Chlamydiaceae,[99]​ que puede causar queratoconjuntivitis, infección urinaria e infección del tracto reproductivo.[103]​ Estas infecciones son habituales en las poblaciones continentales, pero no dan en algunas poblaciones insulares.[104]​ El retrovirus koala (KoRV), perteneciente al género Gammaretrovirus, puede causarles el Koala Immune Deficiency Syndrome (KIDS), síndrome similar al VIH/sida en los seres humanos. La prevalencia del KoRV en las poblaciones de koalas muestra una tendencia que se extiende desde el norte hasta el sur de Australia, con las poblaciones del norte completamente infectadas, mientras que algunas poblaciones del sur (incluida isla Canguro) están libres de este virus.[105]

Estado de conservación

En 2016 la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (UICN) incluyó al koala en su Lista Roja catalogándolo como especie vulnerable debido a «la incertidumbre sobre los parámetros relevantes de su población y la marcada variación en las tendencias de la población en su amplio rango de distribución. La tasa general de merma del tamaño de la población durante los últimos 18-24 años se estimó en aproximadamente el 28 % por el Comité Científico de Especies Amenazadas (2012), con una tasa considerablemente influenciada por una severa merma en las regiones más expuestas a la reciente sequía».[1]​ En 2009 los legisladores australianos rechazaron una propuesta para incluir el koala en la Ley de Conservación del Medio Ambiente y Conservación de la Biodiversidad de 1999.[20]​ En 2012 el gobierno australiano calificó las poblaciones de koalas de Queensland, Nueva Gales del Sur y el Territorio de la Capital como vulnerables en su legislación nacional medioambiental.[4]​ Las poblaciones de Victoria y Australia Meridional parecen ser abundantes, sin embargo, la Australian Koala Foundation argumenta que la exclusión de las poblaciones de Victoria de medidas de protección se basa en el concepto erróneo de que la población total de koalas es de 200 000, mientras que ellos creen que es probablemente de menos de 100 000.[106]

 src=
El comercio de pieles de koalas estaba muy extendido a principios del siglo XX

Los aborígenes australianos los cazaban como alimento. Una técnica habitual utilizada para cazarlos era poner un lazo confeccionado con fibras vegetales al final de un palo largo y delgado, de esta forma podían atrapar un animal en lo más alto en un árbol, donde no podían alcanzarlo escalando por el tronco. Una vez capturado con el lazo lo mataban con un hacha de piedra o un waddy, una especie de mazo de madera.[107]​ Algunas tribus consideraban tabú quitarle la piel al animal, mientras que otras creían que su cabeza tenía un estatus especial y la conservaban para enterrarla después.[108]

A principios del siglo XX era cazado en grandes cantidades por los colonos europeos, sobre todo por su piel gruesa y suave. Se estima que más de dos millones de pieles salieron de Australia en 1924. Su piel se utilizaba para confeccionar alfombras, forro de abrigos, manguitos y como guarnición en las prendas de vestir de las mujeres.[109]​ En Queensland tuvieron lugar sacrificios masivos en 1915, 1917 y 1919, cuando se mataron más de un millón de koalas con armas de fuego, veneno y trampas. El clamor popular tras estas matanzas fue probablemente el primer problema ambiental a gran escala que llevó a manifestarse a los australianos. El novelista y crítico social Vance Palmer escribió una carta en el periódico The Courier-Mail expresando el sentimiento popular:[110]

The shooting of our harmless and lovable native bear is nothing less than barbarous … No one has ever accused him of spoiling the farmer's wheat, eating the squatter's grass, or even the spreading of the prickly pear. There is no social vice that can be put down to his account … He affords no sport to the gun-man … And he has been almost blotted out already from some areas.
La caza de nuestro inofensivo y adorable oso nativo es nada menos que una barbarie … Nadie lo ha acusado jamás de arruinar el trigo del campesino, de comer la hierba del colono invasor, o incluso de esparcir las chumberas. No hay mal hábito social que pueda cargarse en su cuenta … No ofrece deporte al hombre armado … Y ha sido casi exterminado de algunas zonas.

A pesar del creciente movimiento social para proteger las especies nativas, la pobreza provocada por la sequía de 1926-28 provocó la matanza de otros 600 000 koalas durante una temporada de caza abierta en agosto de 1927.[111]​ En 1934 Frederick Lewis, el por entonces el Inspector Jefe de Caza en Victoria, manifestó que el una vez abundante animal había sido llevado a casi la extinción en ese estado, lo que sugiere que solo quedaban entre 500 y 1000 ejemplares.[112]

Los primeros esfuerzos con éxito por la conservación de la especie se iniciaron con el establecimiento del Lone Pine Koala Sanctuary de Brisbane y del Koala Park Sanctuary de Sídney en las décadas de 1920 y 1930. El propietario de este último parque, Noel Burnet, se convirtió en el primero en conseguir la reproducción en cautividad de los koalas, ganándose una reputación como principal autoridad contemporánea en este marsupial.[113]​ En 1934, David Fleay, conservador de mamíferos australianos en el zoológico de Melbourne, estableció el primer recinto de fauna nativa en un zoológico de Australia, en el que se incluía el koala, permitiéndole realizar un estudio detallado de su dieta en cautividad. Fleay continuó posteriormente sus esfuerzos por su conservación en el Healesville Sanctuary y el David Fleay Wildlife Park.[114]

Desde 1870 los koalas se han introducido en las proximidades de Adelaida y en varias islas cercanas, como Canguro y French Island. Su número ha aumentado considerablemente,[115]​ pero como las islas no son lo suficientemente grandes como para sostener un número elevado de ejemplares, el sobrepasto se convirtió en un problema.[116]​ En la década de 1920, Lewis inició un programa de reubicación y rehabilitación a gran escala para transferir a los koalas cuyo hábitat se había fragmentado o reducido a nuevas regiones con la intención de devolverlos a su área de distribución anterior. Por ejemplo, en 1930-31, 165 ejemplares fueron trasladados a Quail Island (Victoria) y, tras un período de crecimiento de la población y posterior sobrepasto de los eucaliptos en la isla, en 1944 cerca de 1300 animales fueron liberados de nuevo en las áreas continentales. La práctica de traslados de koalas se hizo habitual; Peter Menkorst, gerente estatal de Victoria, estimó que entre 1923 y 2006 fueron trasladados unos 25 000 animales a más de 250 puntos del estado.[117]​ Desde la década de 1990 diversas agencias gubernamentales han intentado limitar su número mediante sacrificios controlados, pero las críticas tanto locales como internacionales ha forzado la continuación de la práctica de los traslados y la esterilización en su lugar.[118]

 src=
Señal viaria australiana de precaución en la que aparece un koala y un canguro

Uno de los mayores impactos humanos sobre el medioambiente para el koala es la fragmentación y destrucción de su hábitat. En las zonas costeras, la causa principal es la urbanización, mientras que en las zonas rurales es la agricultura y la tala de bosques nativos para la fabricación de productos de madera.[119]​ En el año 2000 Australia ocupaba el quinto puesto a nivel mundial por su tasa de deforestación, con una tala de 564 800 hectáreas,[120]​ y según Independent Australia en 2015 estaba a la cabeza en deforestación y extinción de especies.[121]​ El área de distribución del koala se ha reducido en más del 50 % desde la llegada de los europeos, en gran medida debido a la fragmentación de su hábitat en Queensland.[55]​ Su estatus de «vulnerable» en Queensland, Nueva Gales del Sur y el Territorio de la Capital implica que los promotores de estas regiones deben tener en cuenta el posible impacto en esta especie antes de llevar a cabo cualquier proyecto de construcción.[106]​ Además hay que tener en cuenta que los koalas viven en muchas áreas protegidas.[1]

Si bien la urbanización puede representar una amenaza para las poblaciones de koalas, estos animales pueden sobrevivir en las zonas urbanas, siempre que haya suficientes árboles,[122]​ aunque están expuestos a apropellos por vehículos y a los ataques de perros domésticos, que matan a unos 4000 animales cada año.[123]​ En estos casos, los koalas heridos suelen ser llevados a hospitales de vida silvestre y centros de recuperación.[122]​ En un estudio retrospectivo de 30 años realizado en un centro de rehabilitación de koalas de Nueva Gales del Sur, se comprobó que el trauma, generalmente como resultado de un accidente con un vehículo motorizado o por ataque de un perro, era la causa más frecuente de ingreso, seguido por las infecciones por clamidias.[124]​ Los cuidadores de estos centros cuentan con permisos especiales, pero deben liberar a los animales llevándolos de nuevo a la naturaleza cuando están bien o, en el caso de las crías, cuando alcancen una edad suficiente. Como en el caso de la mayoría de las especies silvestres australianas, es ilegal tener koalas como mascotas, tanto en Australia como en cualquier otra parte del mundo.[125]

Uno de los grandes peligros a los que se enfrentan son los incendios forestales, debido a sus movimientos lentos y la inflamabilidad de los árboles de eucalipto.[126]​ El koala busca instintivamente refugio en las ramas superiores, donde es vulnerable al calor intenso y a las llamas. Los incendios forestales también fragmentan su hábitat, lo que restringe su movimiento y conlleva la disminución de la población y la pérdida de diversidad genética;[127]​ la deshidratación y el sobrecalentamiento también pueden resultar fatales.[128]​ Por ello, el koala es vulnerable a los efectos del cambio climático. Los modelos de cambio climático en Australia predicen climas más cálidos y secos, lo que hace prever que el área de distribución del koala se reducirá en el este y el sur trasladándose hacia hábitats más templados y húmedos.[129]​ Las sequías también afectan el bienestar del koala. Por ejemplo, a causa de una grave sequía en 1980 muchos árboles de eucalipto perdieran sus hojas, lo que posteriormente provocó que el 63 % de la población del suroeste de Queensland muriera, especialmente los animales jóvenes que fueron excluidos de los principales lugares de alimentación por los koalas de mayor edad y dominantes y la recuperación posterior de la población fue lenta.[46]​ Más tarde, esta población disminuyó de una media estimada de 59 000 individuos en 1995 a 11 600 en 2009, una reducción atribuida en gran parte a las condiciones más cálidas y secas resultantes de las sequías que hubo entre 2002 y 2007.[130]​ Otra previsión negativa del cambio climático es el efecto de la elevación de los niveles de CO2 atmosférico en el suministro de alimentos del koala, ya que el incremento de estos niveles provoca una reducción de proteínas en los árboles de eucalipto y aumenta la concentración de taninos en sus hojas, lo que reduce la calidad de la prácticamente única fuente de alimentación de estos animales.[123]

Relación con los humanos

Historia

 src=
La ilustración de George Perry en Arcana (1810) fue la primera imagen publicada de un koala

La primera referencia escrita sobre el koala fue registrada por John Price, un sirviente de John Hunter, gobernador de Nueva Gales del Sur. Price encontró un «cullawine» el 26 de enero de 1798 durante una expedición a las Montañas Azules,[131]​ aunque su hallazgo no fue publicado hasta casi cien años después en Historical Records of Australia.[132]​ En 1802, el explorador francés Francis Louis Barrallier encontró al animal cuando sus dos guías aborígenes regresaban de cazar trayendo dos patas de koala con intención de comérselas. Barrallier conservó estos apéndices y los envió junto con sus notas al sucesor del gobernador Hunter, Philip Gidley King, que a su vez los envió al naturalista inglés Joseph Banks. Como pasara con Price, las notas de Barrallier no fueron publicadas hasta 1897.[133]​ Un artículo sobre la primera captura de un «koolah» vivo se publicó en The Sydney Gazette en agosto de 1803.[134]​ Unas pocas semanas después, James Inman, astrónomo del navegante y cartógrafo Matthew Flinders, compró un par de muestras para enviárselas a Joseph Banks a Inglaterra, las cuales describió como de un animal «algo más grande que el waumbut» (wombat). Estos encuentros impulsaron a King a encargar al artista John Lewin que pintara unas acuarelas del animal. Lewin pintó tres cuadros, uno de los cuales se convirtió posteriormente en un grabado que se reprodujo en el The Animal Kingdom de Georges Cuvier (publicado por primera vez en 1827) y en diversas obras europeas sobre historia natural.[135]

La primera imagen publicada de un koala apareció en la obra de historia natural Arcana de George Perry en 1810.[136]​ Perry lo llamó «New Holland Sloth» (el perezoso de Nueva Holanda) porque apreció semejanzas con los mamíferos arborícolas de Centro y Sudamética del género Bradypus. Su desdén por el koala, evidente en su descripción del animal, era típico de la actitud británica predominante a principios del siglo XIX sobre del primitivismo y rareza de la fauna australiana:[137]

the eye is placed like that of the Sloth, very close to the mouth and nose, which gives it a clumsy awkward appearance, and void of elegance … they have little either in their character or appearance to interest the Naturalist or Philosopher. As Nature however provides nothing in vain, we may suppose that even these torpid, senseless creatures are wisely intended to fill up one of the great links of the chain of animated nature[138]
… el ojo se sitúa como en el del perezoso, muy cerca de la boca y la nariz, lo que le da una apariencia extraña, torpe y falta de elegancia … tienen poco en su carácter o aspecto que pueda interesar al naturalista o al filósofo. Sin embargo, como la naturaleza no provee nada en vano, podemos suponer que incluso estas criaturas torpes y sin sentido están sabiamente destinadas a llenar uno de los grandes eslabones de la cadena de la naturaleza animada…

El botánico Robert Brown fue el primero en realizar una descripción científica detallada del koala en 1814, basada en un espécimen hembra capturado cerca de lo que en la actualidad es Mount Kembla en la región de Illawarra (Nueva Gales del Sur). El ilustrador botánico austríaco Ferdinand Bauer dibujó el cráneo, la garganta, los pies y las patas del animal. Sin embargo, la obra de Brown permaneció inadvertida y sin publicar, ya que sus libros de campo y notas permanecieron en su poder hasta su muerte, cuando fueron legados al Museo de Historia Natural en Londres. Estas notas no fueron identificadas hasta 1994 (las acuarelas de Bauer no fueron publicadas hasta 1989).[139]​ El cirujano británico Everard Home incluyó detalles del koala basados en testimonios del explorador William Paterson, que se había hecho amigo de Brown y Bauer durante su estancia en Nueva Gales del Sur.[140]​ Home, quien en 1808 publicó su informe en la revista Philosophical Transactions of the Royal Society,[141]​ dio al animal el nombre científico Didelphis coola.[142]

 src=
El ilustrador de historia natural John Gould dio a conocer al público en general al koala en su obra The Mammals of Australia en 1863

El naturalista y popular artista británico John Gould ilustró y describió esta especie en su obra en tres volúmenes Los mamíferos de Australia (The Mammals of Australia, 1845-1863) y la dio a conocer tanto a otros miembros de la comunidad faunística australiana como al público británico en general.[143]​ El anatomista comparativo Richard Owen, en una serie de publicaciones sobre la fisiología y anatomía de los mamíferos australianos, presentó un artículo sobre la anatomía del koala a la Sociedad Zoológica de Londres.[144]​ En esta obra, citada en numerosas ocasiones, proporcionaba la primera descripción cuidadosa de su anatomía interna y señalaba su similitud estructural general con el wombat.[145]​ El naturalista inglés George Robert Waterhouse, conservador de la Sociedad Zoológica de Londres, fue el primero en clasificar correctamente al koala como marsupial en la década de 1840. Waterhouse identificó similitudes entre este y sus parientes fósiles Diprotodon y Nototherium, que habían sido descubiertos unos años antes.[146]​ A su vez, Gerard Krefft, conservador del Museo Australiano de Sídney, identificó los mecanismos evolutivos en su trabajo al comparar el koala con sus parientes ancestrales en la obra Los mamíferos de Australia.[147]

El primer koala vivo llegó a Europa en 1881, comprado por la Sociedad Zoológica de Londres. Según lo relatado por el procurador de la sociedad, William Alexander Forbes, el animal falleció accidentalmente al caerle encima la pesada tapa de un lavabo de la que no pudo liberarse. Forbes aprovechó este incidente para diseccionar el cadáver reciente de este espécimen hembra, proporcionándole detalles anatómicos explícitos de su sistema reproductivo, cerebro e hígado, partes no descritas previamente por Owen, que solo tenía acceso a muestras preservadas.[148]​ El embriólogo escocés William Caldwell, conocido en los círculos científicos por determinar el mecanismo reproductivo del ornitorrinco, describió el desarrollo uterino del koala en 1884,[149]​ utilizando la nueva información para ubicar convincentemente el período evolutivo del koala y los monotremas.[150]

 src=
La popularidad del koala llevó a hacerse fotos con estos animales a muchos líderes mundiales

Enrique de Gloucester, hijo del rey Jorge V del Reino Unido, visitó el Koala Park Sanctuary de Sídney en 1934 y se mostró «sumamente interesado en los “osos”»;[151]​ su fotografía junto a Noel Burnet, fundador del parque, y un koala, apareció en The Sydney Morning Herald. Tras la Segunda Guerra Mundial, cuando se inició un incremento del turismo a Australia y se comenzaron a exportar sus animales a los parques zoológicos de otros países, la popularidad del koala aumentó en todo el mundo.[152]​ Esta popularidad llevó a hacerse fotos con estos animales a varios líderes políticos y miembros de familias reales, como la reina Isabel II del Reino Unido, el príncipe Enrique de Gales, el príncipe Naruhito y la princesa Masako Owada, el papa Juan Pablo II, los presidentes estadounidenses Bill Clinton y Barack Obama, el presidente soviético Mijaíl Gorbachov, el presidente sudafricano Nelson Mandela,[153]​ el primer ministro australiano Tony Abbott o el presidente ruso Vladímir Putin.[154]

Significado cultural

 src=
Peluches de koalas

Es un animal conocido en todo el mundo y un gran atractivo para los parques naturales y zoológicos australianos. Ha aparecido en anuncios, juegos, dibujos animados y muñecos de peluche.[155]​ Contribuye de forma significativa a la industria turística de Australia; un estudio realizado en 1997 mostraba que solo en 1996 supuso unos ingresos de más de mil millones de dólares y unos nueve mil puestos de trabajos directos con una estimación de ingresos de 2,5 mil millones para el año 2000,[156]​ cifras que han aumentado desde entonces.[157]​ En 1997, la mitad de los turistas que visitaron Australia, especialmente los de Corea del Sur, Japón y Taiwán, visitaron zoológicos y parques naturales y cerca del 75 % de los turistas europeos y japoneses colocaban a los koalas en lo más alto de sus preferencias de animales que deseaban ver.[158]​ Según el biólogo Stephen Jackson: «Si tuviera que hacer una encuesta sobre que animal es el que más se asocia con Australia, es una apuesta bastante segura de que el koala estaría marginalmente por delante del canguro».[155]​ Entre los factores que contribuyen a esta popularidad que se mantiene a lo largo del tiempo están su proporción corporal infantil y su aspecto de osito de peluche.[159]

El koala aparece en las historias del Tiempo del Sueño y la mitología aborigen australiana. El pueblo tharawal creía que este animal había ayudado a remar en la barca que los trajera al continente.[160]​ Otro mito cuenta cómo una tribu mató a un koala y usó sus largos intestinos para crear un puente para personas de otras partes del mundo; esta narración destaca la condición del koala como un animal de caza en la cultura aborigen y la longitud de sus intestinos.[161]​ Varias historias hablan de cómo perdieron su cola; en una de ellas, un canguro se la corta para castigarlos por ser perezosos y glotones.[162]​ Las tribus de Queensland y Victoria lo consideraban un animal sabio y buscaban su consejo. Las personas hablantes de la lengua bidjara creían que los koalas eran responsables de convertir tierras áridas en bosques exuberantes.[163]​ A menudo se les representa en petroglifos, aunque no tanto como otras especies.[164]

Los primeros colonos europeos en Australia lo consideraban un animal merodeador semejante a los perezosos con una «mirada feroz y amenazadora».[165]​ A principios del siglo XX, la reputación del koala se volvió más positiva, en gran parte debido a su creciente popularidad y su aparición en varias historias infantiles muy difundidas.[166]​ Aparece en el libro de Ethel Pedley Dot and the Kangaroo (1899), en el que se le representa como el «divertido oso nativo».[165]​ El artista Norman Lindsay mostraba un koala más antropomórfico en las tiras de la revista The Bulletin, que comenzaron en 1904; este personaje también apareció como Bunyip Bluegum en el libro de Lindsay de 1918 The Magic Pudding.[167]​ Aunque tal vez el koala de ficción más famoso sea Blinky Bill, personaje creado por Dorothy Wall en 1933 que apareció en varios libros y ha sido protagonista de películas, series de televisión, sellos postales, peluches y una canción medioambiental de 1986 del músico country australiano John Williamson.[168]​ El primer sello postal australiano con un koala fue emitido por la Commonwealth en 1930.[169]​ Una campaña publicitaria en televisión para la aerolínea nacional de Australia, Qantas, que se inició en 1967 y duró varias décadas, incluía un koala vivo (con la voz del actor Howard Morris) que se quejaba de que Australia tenía demasiados turistas y acababa diciendo «Odio a Qantas»;[170]​ esta campaña fue clasificada en su día como uno de los mejores anuncios televisivos de todos los tiempos.[171]

Es el emblema estatal de la fauna de Queensland.[172]​ La canción «Ode to a Koala Bear» aparece en la cara B del sencillo de 1983 de Paul McCartney y Michael Jackson Say Say Say.[168]​ Un koala es el personaje principal de la series de dibujos animados de los años 1980 The Kwicky Koala Show de Hanna-Barbera y Noozles de Nippon Animation. Existen numerosos dulces en forma de koala,[173][174]​ y el puente de Dadswells en Victoria posee un complejo turístico en forma de koala gigante,[153]​ El equipo de rugbi de los Queensland Reds tiene a un koala como su mascota. Existen numerosas monedas en las que aparecen koalas, como la australiana «Platinum Koala», que muestra este animal en el reverso y a la reina Isabel II en el anverso.[175]

Como contrapartida a este dócil herbívoro, el folclore australiano contemporáneo creó el drop bear, un bulo que muestra una versión depredadora y carnívora del koala. Sobre este animal imaginario se habla por lo general en los relatos fantásticos concebidos para asustar a turistas en localidades rurales y que se describen como animales inusualmente grandes y atroces que habitan en las copas de los árboles y atacan a personas desprevenidas u otras presas que pasan debajo, cayendo sobre ellos.[176][177][178]

Véase también

Notas y referencias

  1. a b c d e Woinarski, J. y Burbidge, A. A. (2016). «Phascolarctos cinereus». Lista Roja de especies amenazadas de la UICN 2016.2 (en inglés). ISSN 2307-8235. Consultado el 1 de noviembre de 2016.
  2. a b Moyal, p. 45.
  3. Groves, C. P. (2005). «Order Diprotodontia». En Wilson, D. E.; Reeder, D. M., eds. Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference (3.ª edición). Johns Hopkins University Press. p. 43. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494.
  4. a b «Koala (Phascolarctos cinereus) Listing». Department of the Environment and Energy. Australian Government. Consultado el 1 de noviembre de 2016.
  5. Kidd, D. A. (1973). Collins Latin Gem Dictionary. Collins. p. 53. ISBN 978-0-00-458641-0.
  6. Dixon, R. M. W.; Moore, B.; Ramson, W. S.; Thomas, M. (2006). Australian Aboriginal Words in English: Their Origin and Meaning (2.ª edición). Oxford University Press. p. 65. ISBN 978-0-19-554073-4.
  7. Donegan, J. (2000). «Unfair game: Queensland's open season on koalas in 1927». Access: History 3 (1): 35-50.
  8. «Koala». National Geographic. National Geographic Society. Consultado el 3 de noviembre de 2016.
  9. «El koala australiano». australia.com. Tourism Australia. Web oficial de turismo de Australia. Consultado el 3 de noviembre de 2016.
  10. a b Weisbecker, V.; Archer, M. (2008). «Parallel evolution of hand anatomy in kangaroos and vombatiform marsupials: Functional and evolutionary implications». Palaeontology 51 (2): 321-338. doi:10.1111/j.1475-4983.2007.00750.x.
  11. de Blainville, H. (1816). «Prodrome d'une nouvelle distribution systématique du règne animal». Bulletin de la Société Philomáthique, Paris 8: 105-124.
  12. Jackson, pp. 58-59.
  13. Asher, R.; Horovitz, I.; Sánchez-Villagra, M. (2004). «First combined cladistic analysis of marsupial mammal interrelationships». Molecular Phylogenetics and Evolution 33 (1): 240-250. PMID 15324852. doi:10.1016/j.ympev.2004.05.004.
  14. Beck, Robin M. D. (2008). «A dated phylogeny of marsupials using a molecular supermatrix and multiple fossil constraints». Journal of Mammalogy 89 (1): 175-189. doi:10.1644/06-MAMM-A-437.1.
  15. a b c d e Louys, J.; Aplin, K.; Beck, R. M. D.; Archer, M. (2009). «Cranial anatomy of Oligo-Miocene koalas (Diprotodontia: Phascolarctidae): Stages in the evolution of an extreme leaf-eating specialization». Journal of Vertebrate Paleontology 29 (4): 981-992. doi:10.1671/039.029.0412.
  16. a b Archer, M. et al. (1999). «The evolutionary history and diversity of Australian mammals». Australian Mammalogy 21: 1-45.
  17. Black, K.; Archer, M.; Hand, S. J. (2012). «New Tertiary koala (Marsupialia, Phascolarctidae) from Riversleigh, Australia, with a revision of phascolarctid phylogenetics, paleoecology, and paleobiodiversity». Journal of Vertebrate Paleontology 32 (1): 125-138. doi:10.1080/02724634.2012.626825.
  18. Tyndale-Biscoe, p. 226.
  19. Price, G. J. (2008). «Is the modern koala (Phascolarctos cinereus) a derived dwarf of a Pleistocene giant? Implications for testing megafauna extinction hypotheses». Quaternary Science Reviews 27 (27-28): 2516-2521. doi:10.1016/j.quascirev.2008.08.026.
  20. a b Price, G. J. (2013). «Long-term trends in lineage 'health' of the Australian koala (Mammalia: Phascolarctidae): Using paleo-diversity to prioritize species for conservation». En Louys, J., ed. Paleontology in Ecology and Conservation. Springer Earth System Sciences. Springer. pp. 171-192. ISBN 978-3-642-25037-8.
  21. Jackson, Stephen; Groves, Colin (2015). Taxonomy of Australian Mammals. Csiro Publishing. p. 96. ISBN 1486300138.
  22. «Taxonomy». savethekoala.com. Australian Koala Foundation. Consultado el 15 de noviembre de 2016.
  23. a b Martin y Handasyde, p. 7.
  24. a b Houlden, B. A. et al (1999). «Phylogeographic differentiation in the mitochondrial control region in the koala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss 1817)». Molecular Ecology 8 (6): 999-1011. PMID 10434420. doi:10.1046/j.1365-294x.1999.00656.x.
  25. Houlden, B. A.; England, P. R.; Taylor, A. C.; Greville, W. D.; Sherwin, W. B. (1996). «Low genetic variability of the koala Phascolarctos cinereus in south-eastern Australia following a severe population bottleneck». Molecular Ecology 5 (2): 269-281. PMID 8673272. doi:10.1046/j.1365-294x.1996.00089.x.
  26. Wilmer, J. M. W.; Melzer, A.; Carrick, F.; Moritz, C. (1993). «Low genetic diversity and inbreeding depression in Queensland Koalas». Wildlife Research 20 (2): 177-187. doi:10.1071/WR9930177.
  27. a b c d e f Johnson, R. N. et al. (2018). «Adaptation and conservation insights from the koala genome». Nature Genetics 50 (8): 1102-1111. doi:10.1038/s41588-018-0153-5.
  28. Tsangaras, K.; Ávila-Arcos, M. C.; Ishida, Y.; Helgen, K. M.; Roca, A. L.; Greenwood, A. D. (2012). «Historically low mitochondrial DNA diversity in koalas (Phascolarctos cinereus. BMC Genetics 13 (1): 92. PMC 3518249. PMID 23095716. doi:10.1186/1471-2156-13-92.
  29. Lee, K. E.; Seddon, J. M.; Corley, S.; Williams, E.; Johnston, S.; Villers, D.; Preece, H.; Carrick, F. (2010). «Genetic variation and structuring in the threatened koala populations of Southeast Queensland». Conservation Genetics 11 (6): 2091-2103. doi:10.1007/s10592-009-9987-9.
  30. «Saving Koalas: A world-first mapping of the Koala genome». Koala Genome Project. Australian Museum. 9 de abril de 2013. Consultado el 5 de noviembre de 2016.
  31. Davey, Melissa (10 de abril de 2013). «Australians crack the code of koala's genetic blueprint». The Age. Consultado el 5 de noviembre de 2016.
  32. a b c Jackson, pp. 1-4.
  33. a b c Nowak, R. (2005). Walker's Marsupials of the World. Johns Hopkins University Press. pp. 135-136. ISBN 978-0-8018-8211-1.
  34. a b c d e Jackson, S. (2003). Australian Mammals: Biology and Captive Management. CSIRO Publishing. pp. 147-151. ISBN 978-0-643-06635-9.
  35. «Koala populations in Queensland, New South Wales and the Australian Capital Territory and national environment law». Department of the Environment and Energy. Australian Government. Consultado el 18 de noviembre de 2016.
  36. Martin y Handasyde, p. 55.
  37. «UQ researchers unlock another koala secret». UQ News. University of Queensland. 9 de mayo de 2001. Consultado el 5 de noviembre de 2016.
  38. a b c d «Physical Characteristics of Koala». savethekoala.com. Australian Koala Foundation. Consultado el 5 de noviembre de 2016.
  39. Degabriele, R.; Dawson, T. J. (1979). «Metabolism and heat balance in an arboreal marsupial, the koala (Phascolarctos cinereus)». Journal of Comparative Physiology B 134 (4): 293-301. ISSN 1432-1351. doi:10.1007/BF00709996.
  40. Martin y Handasyde, p. 5.
  41. Coppock, C. A. (2007). Contrast: An Investigator's Basic Reference Guide to Fingerprint Identification Concepts. Charles C Thomas Publisher. p. 21. ISBN 978-0-398-08514-8.
  42. Moyal, p. 183.
  43. a b c d Jackson, p. 81.
  44. de Miguel, Carmen; Hennberg, Maciej (1998). «Encephalization of the Koala, Phascolarctos Cinerues». Australian Mammalogy 20: 315-320.
  45. a b Martin y Handasyde, p. 52.
  46. a b Tyndale-Biscoe, p. 234.
  47. a b Charlton, B. D.; Frey, R.; McKinnon, A. J.; Fritsch, G.; Fitch, W. T.; Reby, D. (2013). «Koalas use a novel vocal organ to produce unusually low-pitched mating calls». Current Biology 23 (23): R1035-R1036. doi:10.1016/j.cub.2013.10.069. Resumen divulgativoScienceDaily (2 de diciembre de 2013).
  48. a b Jackson, p. 76.
  49. a b c d Martin y Handasyde, pp. 46-49.
  50. Lee, A. L.; Martin, R. W. (1988). The Koala: A Natural History. New South Wales University Press. p. 20. ISBN 978-0-86840-354-0.
  51. a b c d Tyndale-Biscoe, p. 231.
  52. Logan, M. (2001). «Evidence for the occurrence of rumination-like behaviour, or merycism, in the koala (Phascolarctos cinereus, Goldfuss)». Journal of Zoology 255 (1): 83-87. doi:10.1017/S0952836901001121.
  53. Moyal, p. 188.
  54. Campbell, Neil A.; Reece, Jane B. (2007). Biología. Ed. Médica Panamericana. p. 863. ISBN 8479039981.
  55. a b c McGregor, D. C.; Kerr, S. E.; Krockenberger, A. K. (2013). «The distribution and abundance of an island population of koalas (Phascolarctos cinereus) in the far north of their geographic range». PLoS ONE 8 (3): e59713. PMC 3601071. PMID 23527258. doi:10.1371/journal.pone.0059713.
  56. Martin y Handasyde, pp. 12-13.
  57. «The Koala - Endangered or not?». savethekoala.com. Australia Koala Foundation. Consultado el 6 de noviembre de 2016.
  58. Smith, A. G.; McAlpine, C. A.; Rhodes, J. R.; Lunney, D.; Seabrook, L.; Baxter, G. (2013). «Out on a limb: Habitat use of a specialist folivore, the koala, at the edge of its range in a modified semi-arid landscape». Landscape Ecology 28 (3): 418-426. doi:10.1007/s10980-013-9846-4.
  59. a b Jackson, pp. 73-74.
  60. Martin, R. (2001). «Koala». En Macdonald, D., ed. Encyclopedia of Mammals (2.ª edición). Oxford University Press. pp. 852-854. ISBN 978-0-7607-1969-5.
  61. Osawa, R. (1993). «Dietary preferences of Koalas, Phascolarctos cinereus (Marsupiala: Phascolarctidae) for Eucalyptus spp. with a specific reference to their simple sugar contents». Australian Mammalogy 16 (1): 85-88.
  62. Jackson, p. 96.
  63. Moyal, p. 187.
  64. Moyal, p. 189.
  65. Grand, T. I.; Barboza, P. S. (2001). «Anatomy and development of the koala, Phascolarctos cinereus: An evolutionary perspective on the superfamily Vombatoidea». Anatomy and Embryology 203 (3): 211-223. PMID 11303907. doi:10.1007/s004290000153.
  66. a b c Jackson, pp. 93-94.
  67. a b Martin y Handasyde, p. 39.
  68. Kane, Signe (4 de junio de 2014). «Koalas hug trees to keep cool». Australian Geographic. Consultado el 9 de noviembre de 2016.
  69. Gill, Victoria (4 de junio de 2014). «Koalas hug trees to lose heat». BBC News. Consultado el 9 de noviembre de 2016.
  70. Jackson, pp. 97-98.
  71. a b Jackson, pp. 98-99.
  72. Ellis, W. A.; Hale, P. T.; Carrick, F. (2002). «Breeding dynamics of koalas in open woodlands». Wildlife Research 29 (1): 19-25. doi:10.1071/WR01042.
  73. a b Moyal, p. 191.
  74. Martin y Handasyde, pp. 54-56.
  75. Smith, M. (1980). «Behaviour of the Koala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss), in captivity IV. Scent-marking». Australian Wildlife Research 7 (1): 35-40. doi:10.1071/WR9800035.
  76. a b Tobey, J. R.; Nute, T. R.; Bercovitch, F. B. (2009). «Age and seasonal changes in the semiochemicals of the sternal gland secretions of male koalas (Phascolarctos cinereus)». Australian Journal of Zoology 57 (2): 111-118. doi:10.1071/ZO0809.
  77. a b Smith, M. (1980). «Behaviour of the Koala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss), in captivity III. Vocalisations». Australian Wildlife Research 7 (1): 13-34. doi:10.1071/WR9800013.
  78. a b Martin y Handasyde, pp. 56-58.
  79. Ellis, W.; Bercovitch, F.; FitzGibbon, S.; Roe, P.; Wimmer, J.; Melzer, A.; Wilson, R. (2011). «Koala bellows and their association with the spatial dynamics of free-ranging koalas». Behavioral Ecology 22 (2): 372-377. doi:10.1093/beheco/arq216.
  80. Charlton, B. D.; Ellis, W. A. H.; McKinnon, A. J.; Cowin, G. J.; Brumm, J.; Nilsson, K.; Fitch, W. T. (2011). «Cues to body size in the formant spacing of male koala (Phascolarctos cinereus) bellows: Honesty in an exaggerated trait». Journal of Experimental Biology 214 (20): 3414-3422. doi:10.1242/jeb.061358.
  81. Charlton, B. D.; Ellis, W. A. H.; Brumm, J.; Nilsson, K.; Fitch, W. T. (2012). «Female koalas prefer bellows in which lower formants indicate larger males». Animal Behaviour 84 (6): 1565-1571. doi:10.1016/j.anbehav.2012.09.034.
  82. Jackson, pp. 102-105.
  83. a b Smith, M. (1980). «Behaviour of the Koala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss), in captivity VI. Aggression». Australian Wildlife Research 7 (2): 177-190. doi:10.1071/WR9800177.
  84. Jackson, pp. 101-102.
  85. Martin y Handasyde, pp. 58-60.
  86. Moyal, p. 192.
  87. Gifford, A.; Fry, G.; Houlden, B. A.; Fletcher, T. P.; Deane, E. M. (2002). «Gestational length in the koala, Phascolarctos cinereus». Animal Reproduction Science 70 (3): 261-266. PMID 11943495. doi:10.1016/S0378-4320(02)00010-6.
  88. «Koala (Phascolarctos cinereus. ARKive. Archivado desde el original el 4 de febrero de 2013. Consultado el 10 de noviembre de 2016.
  89. a b Martin y Handasyde, pp. 60-61.
  90. Moyal, p. 181.
  91. Martin y Handasyde, p. 62.
  92. Martin y Handasyde, p. 63.
  93. Tyndale-Biscoe, p. 235.
  94. Martin y Handasyde, pp. 64-66.
  95. a b Martin y Handasyde, pp. 66-69.
  96. Ellis, W. A. H.; Bercovitch, F. B. (2011). «Body size and sexual selection in the koala». Behavioral Ecology and Sociobiology 65 (6): 1229-1235. doi:10.1007/s00265-010-1136-4.
  97. Tyndale-Biscoe, p. 236.
  98. Martin y Handasyde, pp. 69.
  99. a b c Martin y Handasyde, pp. 71-75.
  100. Lanyon, J. M.; Sanson, G. D. (1986). «Koala (Phascolarctos cinereus) dentition and nutrition. II. Implications of tooth wear in nutrition». Journal of Zoology 209 (2): 169-181. doi:10.1111/j.1469-7998.1986.tb03573.x.
  101. Spratt, D. M.; Gill, P. A. (1998). «Durikainema phascolarcti n. sp. (Nematoda: Muspiceoidea: Robertdollfusidae) from the pulmonary arteries of the koala Phascolarctos cinereus with associated pathological changes». Systematic Parasitology 39 (2): 101-106. doi:10.1023/A:1005957809179.
  102. McInnes, L. M.; Gillett, A.; Hanger, J.; Reid, S. A.; Ryan, U. M. (2011). «The potential impact of native Australian trypanosome infections on the health of koalas (Phascolarctos cinereus. Parasitology 138 (7): 873-883. PMID 21524321. doi:10.1017/S0031182011000369.
  103. Jackson, pp. 229-230.
  104. Martin y Handasyde p. 114.
  105. Stoye, J. P. (2006). «Koala retrovirus: A genome invasion in real time». Genome Biology 7 (11): 241. PMC 1794577. PMID 17118218. doi:10.1186/gb-2006-7-11-241.
  106. a b «Koalas added to threatened species list». ABC. 30 de abril de 2012. Consultado el 18 de noviembre de 2016.
  107. Moyal, pp. 59-61.
  108. Moyal, pp. 80-81.
  109. Moyal, p. 125.
  110. Moyal, p. 127.
  111. Evans, R. (2007). A History of Queensland. Cambridge University Press. p. 168. ISBN 978-0-521-87692-6.
  112. Moyal, p. 122.
  113. Moyal, pp. 157-159.
  114. Moyal, pp. 159-161.
  115. Jackson, pp. 163-164.
  116. Jackson, p. 179.
  117. Moyal, pp. 166-167.
  118. Jackson, pp. 184-187.
  119. Martin y Handasyde, pp. 104-107.
  120. Jackson, pp. 220-222.
  121. Pike, Frances (3 de junio de 2015). «Australia: World leader in deforestation and species extinction». Independent Australia. Consultado el 19 de noviembre de 2016.
  122. a b Holtcamp, W. (5 de enero de 2007). «Will Urban Sprawl KO the Koala?». National Wildlife. Consultado el 19 de noviembre de 2016.
  123. a b Foden, W.; Stuart, S. N. (2009). «Species and Climate Change: More than Just the Polar Bear». IUCN Species Survival Commission. pp. 36-37.
  124. Griffith, J. E.; Dhand, N. K.; Krockenberger, M. B.; Higgins, D. P. (2013). «A retrospective study of admission trends of koalas to a rehabilitation facility over 30 years». Journal of Wildlife Diseases 49 (1): 18-28. PMID 23307368. doi:10.7589/2012-05-135.
  125. «Frequently Asked Questions». savethekoala.com. Australian Koala Foundation. Consultado el 19 de noviembre de 2016.
  126. Martin and Handsyde, p. 26.
  127. Moyal, pp. 209-211.
  128. Jackson, p. 80.
  129. Adams-Hosking, C.; Grantham, H. S.; Rhodes, J. R.; McAlpine, C.; Moss, P. T. (2011). «Modelling climate-change-induced shifts in the distribution of the koala». Wildlife Research 38 (2): 122-130. doi:10.1071/WR10156.
  130. Seabrook, L.; McAlpine, C.; Baxter, G.; Rhodes, J.; Bradley, A.; Lunney, D. (2011). «Drought-driven change in wildlife distribution and numbers: A case study of koalas in south west Queensland». Wildlife Research 38 (6): 509-524. doi:10.1071/WR11064.
  131. Phillips, B. (1996). Koalas: The Little Australians We'd All Hate to Lose. Australian Government Publishing Service. p. 13. ISBN 978-0-644-09697-3.
  132. Moyal, p. 8.
  133. Moyal, pp. 9-10.
  134. The Sydney Gazette, 21 de agosto de 1803, p.3
  135. Moyal, pp. 12-13.
  136. Moyal, p. 37.
  137. Moyal, p. 40.
  138. Perry, G. «Koalo, or New Holland Sloth». Arcana, or the Museum of Natural History: 109.
  139. Moyal, pp. 16-28.
  140. Moyal, pp. 33-36.
  141. Home, E. (1808). «An account of some peculiarities in the anatomical structure of the wombat, with observations on the female organs of generation». Philosophical Transactions of the Royal Society 98: 304-312. doi:10.1098/rstl.1808.0020.
  142. Moyal, p. 36.
  143. Moyal, pp. 87-93.
  144. Owen, R. (1836). «Richard Owen, esq., in the chair». Proceedings of the Zoological Society of London 4 (1): 109-113. doi:10.1111/j.1096-3642.1836.tb01376.x.
  145. Moyal, pp. 94-186.
  146. Moyal, pp. 46-48.
  147. Moyal, pp. 103-105.
  148. Moyal pp. 105-06.
  149. Caldwell, H. (1884). «On the arrangement of the embryonic membranes in marsupial mammals». Quarterly Journal of Microscopical Sciences. s2-24 (96): 655-658.
  150. Moyal, p. 111.
  151. «At Koala Park». The Sydney Morning Herald (NSW : 1842 - 1954). National Library of Australia. 28 de noviembre de 1934. p. 14. Consultado el 15 de noviembre de 2016.
  152. Price, Jo (24 de enero de 2014). «Koala timeline». Discover Wildlife. BBC Wildlife Magazine. Immediate Media Company. Consultado el 15 de noviembre de 2016.
  153. a b Jackson, pp. 155-158.
  154. «World leaders meet a koala». I.cbc.ca. Consultado el 14 de noviembre de 2016.
  155. a b Jackson, p. ix.
  156. Hundloe, Tor; Hamilton, Clive (1997). «Koalas and Tourism: An Economic Evaluation». Discussion Paper (The Australia Institute) (13). ISSN 1322-5421.
  157. Moyal, p. 201.
  158. Moyal, p. 216.
  159. Martin y Handasyde, p. 3.
  160. Jackson, p. 21.
  161. Martin y Handasyde, p. 17.
  162. Jackson, p. 28.
  163. Jackson, pp. 41-43.
  164. Jackson, pp. 45-46.
  165. a b Jackson, pp. 142-144.
  166. Moyal, p. 162.
  167. Jackson, p. 147.
  168. a b Jackson, pp. 149-152.
  169. Moyal, p. 164.
  170. «Teddy will be missed». Boca Raton News. 15 de marzo de 1976. Consultado el 18 de noviembre de 2016.
  171. «100 greatest TV spots of all time». Drew Babb & Associates. Archivado desde el original el 4 de marzo de 2016. Consultado el 18 de noviembre de 2016.
  172. Corporate identity and state emblems. The State of Queensland (Department of the Premier and Cabinet). 2015. p. 8. ISBN 0-7345-1201-5.
  173. Collier, Karen (19 de abril de 2015). «Caramello Koala to share same fate as shrinking Freddo». Herald Sun. Consultado el 18 de noviembre de 2016.
  174. «Koara no Māchi». Lotte (en japonés). Consultado el 18 de noviembre de 2016.
  175. «Platinum Australian Koala». Goldline.com. Consultado el 18 de noviembre de 2016.
  176. «Drop Bear - Koalas Carnívoros». Mitos, Monstruos y Leyendas. 8 de abril de 2011. Consultado el 16 de noviembre de 2016.
  177. «Drop Bear, el animal más peligroso de Australia». Sigue Mi Rastro. 1 de agosto de 2015. Archivado desde el original el 17 de noviembre de 2016. Consultado el 16 de noviembre de 2016.
  178. Lang, Anouk (2010). «Troping the masculine: Australian animals, the nation, and the popular imagination». Antipodes 24 (1). ISSN 0893-5580.

Bibliografía

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Phascolarctos cinereus: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

El koala (Phascolarctos cinereus) es una especie de marsupial diprotodonto de la familia Phascolarctidae, endémico de Australia.

Es el único representante existente de la familia Phascolarctidae y sus parientes vivos más cercanos son los wombats. Vive en las zonas costeras de las regiones este y sur australianas, en los estados de Queensland, Nueva Gales del Sur, Victoria y Australia Meridional. Es fácilmente reconocible por su cuerpo robusto sin cola, cabeza grande con orejas redondas y peludas y nariz grande en forma de cuchara. Mide entre 60 y 85 cm y pesan de 4 a 15 kg. El color de su pelaje va del gris plata al marrón chocolate. Las poblaciones septentrionales suelen ser de menor tamaño y de un color más claro que las del sur, por lo que se cree que puedan ser una subespecie separada, aunque esta posibilidad está en discusión.

Viven en zonas abiertas de bosques de eucaliptos, cuyas hojas constituyen la mayor parte de su dieta. Debido a que esta dieta aporta una cantidad escasa de nutrientes y calorías, los koalas llevan una vida sedentaria y suelen dormir hasta veinte horas al día. Son animales asociales y solo se da un vínculo entre las madres y sus crías dependientes. Los machos adultos se comunican con fuertes rugidos que intimidan a los rivales y atraen a las hembras. Los machos señalan su presencia con secreciones de unas glándulas odoríferas ubicadas en su pecho. Como en los demás marsupiales, sus crías nacen sin estar desarrolladas por completo y de inmediato se suben al marsupio de sus madres, donde permanecen durante sus primeros seis o siete meses de vida; los jóvenes se destetan por completo cuando tienen un año de edad. Tienen pocos parásitos y depredadores naturales, aunque están amenazados por varios patógenos, como las infecciones por clamidias y el retrovirus koala, así como por los incendios forestales y las sequías.

Existen pruebas de que los aborígenes australianos ya cazaban estos animales y aparecen representados en sus mitos y arte rupestre desde hace milenios. El primer encuentro registrado entre un europeo y un koala se produjo en 1798 y el naturalista George Perry publicó una imagen de este animal en 1810. El botánico Robert Brown escribió la primera descripción científica detallada del koala en 1814, aunque su obra permaneció inédita durante 180 años. El ornitólogo y artista John Gould ilustró y describió estos animales, dando a conocer la especie al público británico en general y a lo largo del siglo XIX otros científicos ingleses revelaron más detalles sobre su biología.

Debido a su distintivo aspecto, es reconocido mundialmente como uno de los símbolos de Australia. Es el emblema estatal de la fauna de Queensland. La especie está catalogada como vulnerable en la Lista Roja de la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza.​ El gobierno australiano también califica poblaciones específicas en Queensland, Nueva Gales del Sur y el Territorio de la Capital como vulnerables en su legislación nacional medioambiental.​ A principios del siglo XX era cazado en grandes cantidades por los colonos europeos sobre todo por su piel. Su mayor amenaza actual es la destrucción de su hábitat causada por la agricultura y la urbanización. Como en el caso de la mayoría de las especies silvestres australianas, es ilegal tener koalas como mascotas, tanto en Australia como en cualquier otra parte del mundo.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Koaala ( Estonian )

provided by wikipedia ET

Koaala ehk koala[1] (Phascolarctos cinereus) on koalalaste sugukonda kuuluv kukkurloom.

Klassifikatsioon

Koaalade süstemaatika pole päris selge. Osades allikates on koaaladel klassifitseeritud kolm alamliiki:

Levik

Koaalad elavad põhiliselt Ida-Austraalias.

Kirjeldus

 src=
Isane koala
 src=
Emane koala

Koaala on Austraalia üks tuntumaid loomi. Uus-Lõuna-Walesi suguharude keeles tähendab 'koala' – ei joo.

Koaala on esmaklassiline ronija ja võib elada mitu aastat puude otsas maapeale laskumata.

Kehakuju

Koaaladel on teravad küünised ja nad suudavad klammerduda ka täiesti sileda puukoore külge ning ronida üles toidu poole. Koaalad võivad kasvada kuni 85 cm pikkuseks.

Eluviis

See vaikne ja rahulik loom magab keskmiselt 18 tundi ööpäevas.

Koaala on suurepärane ujuja. Kui ta veest välja tuleb, siis lakub ta oma kasuka kuivaks ja neelab selles olnud vee alla.

Toitumine

Koaala on kukruline ja toitub ainult teatud liiki kummipuu- või eukalüptilehtedest, mida sööb mõnikord kuni 1 kg päevas. Eluks vajaliku vee saab toidust.

Paaritumine

Emastel koaaladel on korraga üks järglane. Emaslooma kukkur avaneb tahapoole ja selle ava on suunatud enamasti maapinna poole. Kuigi see tundub ohtlik, ei kuku noored koaalad sealt välja. Koaalabeebi jääb emaslooma kukrusse kuueks kuuks, ta areneb seal nisast emapiima imedes. Edasi kannab ema teda aasta jooksul suus.

Anatoomia ja füsioloogia

Koaala tüümus

Next.svg Pikemalt artiklis Koaala tüümus

Varaseima koaala kaela tüümuse kirjelduse on avaldanud anatoomiaprofessor Johnson Symington (1900). Symington kirjutab, et tüümuse kehad jäeti varem tähelepanuta või peeti neid sülje- või lümfinäärmeteks. Symingtoni poolt lahti lõigatud 30 sm koaala kaelas paiknesid kaks tüümuse sagarat – mõlemad keskmiselt 15 mm pikad, 12 mm laiad ja 3 mm paksused. Tüümuse sagarad koosnesid koorest ja säsist ning Hassalli kehadest.[3][4]

Koaala embrüol on tuvastatud tüümus ka embrüonaalses arengujärgus.[5]

1996. aastal tuvastati neoplastiline protsess (makroskoopiliselt, hematoloogiliselt, histoloogiliselt ja immunohistoloogiliselt) – tüümuse lümfosarkoom 7 aasta vanusel emasel koaalal.[6]

Ohustatud

20. sajandi alguses kütiti koaalasid nende hõbehalli karusnaha pärast.

Tänapäeval on see loomaliik kaitse all, kuid on siiski väljasuremise ohus

Viited

  1. Loomade elu 7:16.
  2. Advice to the Minister for the Environment and Heritage from the Threatened Species Scientific Committee (the Committee) on Amendments to the list of Threatened Species under the Environment Protection and Biodiversity Conservation Act 1999 (EPBC Act), veebiversioon (vaadatud 30.12.2014.a.)(inglise keeles)
  3. Professor of Anatomy JOHNSON SYMINGTON, A NOTE ON THE THYMUS GLAND IN THE KOALA (PHASCOLARBCTUS CINEREUS)., Queen's College, Belfast. Journ. of Anat. and Physiology, jaanuar 1900., lk 224 - 227, veebiversioon (vaadatud 30.12.2014.a.)(inglise keeles)
  4. PAUL CANFIELD, SUSAN HEMSLEY ja JOANNE CONNOLLY, Histological and immunohistological study of the developing and involuting superficial cervical thymus in the koala (Phascolarctos cinereus), J. Anat. (1996) 189, lk 159-169, veebiversioon (vaadatud 30.12.2014.a.)(inglise keeles)
  5. Elizabeth A. Fraser, J. P. Hill, The Development of the Thymus, Epithelial Bodies, and Thyroid in the Marsupialia. Part II. Phascolarctos, Phascolomys and Perameles, 13. mai 1915, veebiversioon (vaadatud 30.12.2014.a.)(inglise keeles)
  6. P J Canfield, S Hemsley, THYMIC LYMPHOSARCOMA OF T CELL LINEAGE IN A KOALA (PHASCOLARCTOS CINEREUS)., Aust Vet J 1996 august;74(2):151-4, veebiversioon (vaadatud 30.12.2014.a.)(inglise keeles)

Välislingid

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipeedia autorid ja toimetajad
original
visit source
partner site
wikipedia ET

Koaala: Brief Summary ( Estonian )

provided by wikipedia ET

Koaala ehk koala (Phascolarctos cinereus) on koalalaste sugukonda kuuluv kukkurloom.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipeedia autorid ja toimetajad
original
visit source
partner site
wikipedia ET

Koala ( Basque )

provided by wikipedia EU

Koala (Phascolarctos cinereus) Australia hegoaldean bizi den martsupial belarjale eta zuhaiztarra da, Phascolarctidae familiakoa. Kanguruarekin batera, Australiako animalia ezagunenetakoa da.

Eukalipto-hostoz elikatzen da gehienbat. Bere bizitzaren denbora gehiena zuhaitzen goialdean pasatzen du, eta beste zuhaitz batera pasatzeko bakarrik jaisten da.

Bizilekua

Koala Australia hego eta ekialdeko kostaldean bizi da, Adelaide ingurutik Cape York penintsulako hegoalderaino. Erdialderago ere koala taldeak badira, nahiko hezetasuna badago eta elikatzeko zuhaitzak hazten badira. Hegoaldeko Australian koalak sarraskituak izan ziren XX. mende hasieran, baina harez geroztik birpopulazio kanpainak izan dira.

Ez dago koalarik Tasmanian eta Mendebaldeko Australian.

Ezaugarriak

Buru handia, belarri iletsuak, sudur handia, ile grisa edo arre-grisaxka ditu eta lehenengo bi behatzak elkarren aurka jar ditzake. Ez du buztanik.

Arrek 12 kg inguru pisa dezakete; emeek, berriz, 8 kg batez bestekoan eta 76 cm inguru luze dira.

Hatzen banaketa desberdina da, gizakiarenarekin erkatuz gero: hatz lodi baten ordez bi ditu eta eskuaren alde batean daude, beste hiru hatzak berriz, haien aurkako aldean daude, eta atzapar luze eta zorrotzak dituzte. Moldaketa hori zuhaitzetara hobeki igotzeko eta eusteko bide da. Hanketako behatz luzeak ez du atzaparrik, ordea, eta bigarren eta hirugarren behatzak elkarrekin fusionaturik edo loturik daude, arkakusoak, zorriak-eta kentzeko.

Arrak emeak baino mugituagoak dira eta egun guztia jaten ematen dute. Emeek eguna lotan pasatzen dute eta gauean, janari bila irteten dira.

Hortzak eukalipto-hostoak jateko egokituta dauzkate eta aurrean bi letagin luze dituzte:

Hortzeri-formula 3.1.1.4 1.0.1.4

Ikusteko zailtasun nabarmena dutenez, usaimena oso oso garaturik daukate.

Energia aurrezteko, egunean 20 ordu egiten dute lo, nagiek baino bi ordu gehiago.

Ugalketa

Koala emeek urtean kume bakarra izaten dute, batez beste 5,5 g ingurukoa. Jaio eta berehala joaten da amak aurreko aldean duen poltsa martsupialera. Bertan sei hilabetez ugatzetatik ateratzen den esne antzeko likido batez elikatzen da. Modu horretan, koala kumea hiltzea eragozten da, bitaminak behar baititu eta eukaliptoaren pozoiari aurre egiteko substantziak dituelako.

Elikadura

Koalek batez ere eukalipto zuhaitzen hostoak jaten dituzte; baina zuhaitz haren bostehun bat mota baldin badaude ere, koalek hogeita hamabost bat mota besterik ez dute jaten.

Jatorrizko hizkuntzan, koala hitzak "edaten ez duena" adierazten omen du. Izan ere, bertako biztanleek ez zituzten inoiz ikusten zuhaitzetatik jaisten edatera joateko, hostoetan topatzen duten ura nahikoa dutelako, nonbait.

Erreferentziak

(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visit source
partner site
wikipedia EU

Koala: Brief Summary ( Basque )

provided by wikipedia EU

Koala (Phascolarctos cinereus) Australia hegoaldean bizi den martsupial belarjale eta zuhaiztarra da, Phascolarctidae familiakoa. Kanguruarekin batera, Australiako animalia ezagunenetakoa da.

Eukalipto-hostoz elikatzen da gehienbat. Bere bizitzaren denbora gehiena zuhaitzen goialdean pasatzen du, eta beste zuhaitz batera pasatzeko bakarrik jaisten da.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visit source
partner site
wikipedia EU

Koala ( Finnish )

provided by wikipedia FI

Koala eli pussikarhu (Phascolarctos cinereus) on australialainen puissa elävä pussieläin. Se on koalojen heimon ainoa jäljellä oleva laji. Koala syö ravinnokseen eukalyptusten lehtiä ja koska lehdet ovat myrkyllisiä, se kykenee syömään vain joitakin eri eukalyptuslajeja. Lehdet ovat kuitupitoisia, vähäravintoisia ja vaikeasti sulavia, joten koala nukkuu suurimman osan päivästä säästäen näin energiaa. Koalan tunnistaa helposti kookkaasta kuonostaan ja mäyrämäisestä olemuksestaan.

Taksonomia

Nimeäminen

Koalan löytymisen jälkeen se kuvattiin vuonna 1808 vompattilajina. Ranskalainen eläintieteilijä ja anatomi Henri Marie Ducrotay de Blainville ehdotti 1816 koalan suvun nimeksi Phascolarctos,[3] joka muodostuu kahdesta kreikan sanasta: phaskolos eli pussi ja arktos, joka tarkoittaa karhua.[4] Vuotta myöhemmin Georg August Goldfuss käytti lajista kaksiosaista nimeä Lipurus cinereus,[3] jossa "cinereus" tarkoittaa tuhkanväristä.[4] Tämän jälkeen suvun nimeksi ehdoteltiin myös nimiä Morodactylus ja Draximenus. Ranskalainen eläintieteilijä Anselme Gaëtan Desmarest ehdotti vuonna 1820 lajille nimeä Phascolarctos fuscus, René-Primevère Lesson vuonna 1827 nimeä Phascolarctos flindersii, vuosina 18251835 Frederick Griffith, Smith ja Pidgeon kannattivat nimeä Phascolarctos koala ja 1830 Burnett ehdotti nimeä Koala subiens. Lopulta nimeksi kuitenkin vakiintui de Blainvillen ehdottamasta suvun nimestä ja Goldfussin lajiosasta muodostunut Phascolarctos cinereus.[3]

Lajin yleisnimen arvellaan yleisesti olevan peräisin jonkin Australian alkuperäiskansan lajista käyttämästä nimityksestä. Näitä nimityksiä ovat muun muassa colo, koolah, boorabee, karbor, colah ja kaola. Vaikka tarkkaa alkuperäistä nimitystä ei tiedetä, arvellaan nimen tarkoittavan alkuperäiskielellään "ei juo".[4]

Alalajit

Koalan jakaminen alalajeihin on edelleen kiistanalaista. Luonnontieteilijät eivät ole päässeet yhteisymmärrykseen siitä onko alalajeja kaksi vai kolme, tai siitä onko niitä yleensä ottaen ainoatakaan[2]. Kolme alalajia on nimetty ja ne ovat 1923 nimetty Phascolarctos cinereus adjustus, 1935 nimetty Phascolarctos cinereus victor sekä Phascolarctos cinereus cinereus.[5][4] Edellä mainituista Phascolarctos cinereus adjustus -alalajiksi on luokiteltu Queenslandissa, koalan esiintymisalueen pohjoisimmassa osassa elävä populaatio. Phascolarctos cinereus victor -alalajiin on katsottu kuuluvan Victorian osavaltion populaatio ja Phascolarctos cinereus cinereus -alalajiin on katsottu kuuluvan Uuden Etelä-Walesin alueen populaatio.[4] Alalajien eroja ovat aikuisten yksilöiden koko: eteläiset koalat ovat huomattavasti pohjoisia yksilöitä isompia, sekä koalan turkki: eteläisten koaloiden turkki on pohjoisia yksilöitä tiheämpää ja usein myös ruskeampaa.[6]

Anatomia ja fysiologia

 src=
Koalalla on eturaajoissaan kaksi "peukaloa", joiden avulla se saa kiivetessään tukevan otteen puusta.

Koala on pussieläimeksi keskikokoinen ja sen ruumista peittää paksu turkki. Karvapeite on väriltään harmaa tai ruskea ja siinä voi olla valkoista.[7] Albiinot ovat harvinaisia, mutta mahdollisia.[8] Koalan turkkia pidetään lämmöneristyskyvyltään yhtenä eläinkunnan parhaista.[9] Aikuinen koala kasvaa keskimäärin noin 70–80 cm:n pituiseksi. Urokset voivat olla jopa puolet naaraita suurempia. Koalan pää on muuhun ruumiiseen verrattuna iso ja sillä on huomattavan kokoinen nenä sekä isot karvaiset korvat. Silmät ovat eteenpäin suuntautuneet ja otsa on korkea. Muista puissa elävistä pussieläimistä poiketen koalalla ei ole häntää.[7] Sillä on vain 11 kylkiluuta, eikä ollenkaan polvilumpioita[10][11]

Koalan etu- ja takaraajat ovat suurin piirtein yhtä pitkät ja kaikissa raajoissa on viisi varvasta. Takajaloissa kaksi varvasta on kuitenkin kasvanut yhteen. Etutassujen varpaista kaksi sijaitsee hieman erillään muista varpaista niin, että koalan tarttuessa kiinni puunoksaan kaksi varvasta sijoittuvat toiselle puolen oksaa kuin loput kolme. Syntynyt ote on tukeva ja sopii erityisen hyvin kiipeämiseen ja oksaan tarrautumiseen. Takajalkojen suurinta varvasta lukuun ottamatta kaikissa tassujen varpaissa on pitkät terävät kynnet. Yhteen kasvaneissa varpaissa on kaksi kynttä.[6] Koala on yksi harvoista ei-kädellisistä eläinlajeista, joilla on sormenjäljet.[12]

Koalan silmien pupillit ovat muista pussieläimistä poiketen pystysuorat viillot.[13] Sen näköaisti on heikko, mutta kuulo- ja hajuaistit ovat hyvin kehittyneet.[14] Koalan aivot ovat sen pään kokoon suhteutettuna pienet. Nenää peittää pehmeä, nahkea ja tumma iho.[14] Koalan ruumis on hyvin lihaksikas, sillä se on sopeutunut jatkuvaan kiipeilyyn. Hartialihas ei ole jakautunut.[10] Uroskoaloilla on rinnassaan noin 85 mm korkea ja 50 mm leveä hajurauhanen.[15] Naaraskoalilla on vatsan puolella pussi, jossa se kantaa poikasiaan. Pussin sisällä on kaksi nisää ja pussin suulla on vahva sulkijalihas, joka estää pussia avautumasta.[16] Koalan ruoansulatusjärjestelmä on monimutkainen ja kehittynyt, sillä sen täytyy kyetä käsittelemään eukalyptusten sisältämiä myrkkyjä. Koalan umpisuoli on jopa kaksi metriä pitkä ja sen halkaisija on 10 cm.[17]

Koalan aineenvaihdunta on hidasta ja ruumiinlämpö on keskimäärin 36,6 °C, joka on matalampi kuin istukkanisäkkäillä.[6] Koala sietää mataliakin lämpötiloja ja hypotermia iskee siihen vasta ruumiinlämmön pudotessa alle 29 °C.[18] Koaloilla on sinusarytmia eli sen hengitystahti ja pulssi eivät kulje samassa tahdissa. Pulssin on kuitenkin arvioitu olevan 70–140 lyöntiä minuutissa.[6] Vankeudessa elävillä yksilöillä leposyke voi normaalioloissa olla 60–80.[19] Levossa koalan hengitysnopeus on noin 10–11 hengenvetoa minuutissa. Koalat säätelevät ruumiinlämpöään läähättämällä, jolloin hengitysnopeus voi nousta jopa 230 hengenvetoon minuutissa.[18]

Kanta

 src=
Koalan tassut ovat kehittyneet kiipeämistä ja tarrautumista varten.

Koaloiden historiallisesta levinneisyydestä tai lukumääristä ei ole tarkkaa tietoa. Tutkijat kuitenkin arvioivat koaloiden määrän supistuneen 50–90 % eurooppalaisten uudisasukkaiden saapumisen jälkeen.[20] Eurooppalaisten uudisasukkaiden tekemä ensimmäinen merkintä koaloista on vuodelta 1798 eli vasta kymmenen vuotta ensimmäisten uudisasukkaiden saapumisen jälkeen.[21] Aikaisemmin koalat olivat yksi Australian alkuperäiskansojen ravintonaan käyttämistä eläimistä, mutta niiden metsästys ei rikkonut koalapopulaation tasapainoa. Eurooppalaiset alkoivat kuitenkin metsästää koaloita niiden turkin vuoksi ja 1800-luvun lopusta 1900-luvun alkuun noin kolme miljoonaa turkkia päätyi myytiin.[22][23] Etelä-Australian koalat metsästettiin sukupuuttoon ja Victorian populaatio hyvin lähelle katoamista. Lajin katoamista on pyritty paikkaamaan siirtämällä koaloita muilta alueilta niille alueille, joilta laji on kadonnut. Koalaoiden uudelleensijoittaminen on aiheuttanut joidenkin, erityisesti saarissa sijaitsevien alueiden ylikuormituksen koaloiden määrän lisääntyessä yli alueen ylläpitokapasiteetin.[23]

Koala elää metsäisillä alueilla Australian itä- ja eteläosissa Atherton Tablelandiltä Victorian rannikolle.[24] Laji elää myös muutamilla lähisaarilla, kuten Kangaroo Islandilla. Australian osavaltioista koalaoita tavataan Queenslandin, Uuden Etelä-Walesin, Victorian ja Etelä-Australian alueilla. Niitä ei kuitenkaan esiinny tasaisesti koko alueella vaan ne ovat pirstaloituneet erillisiksi populaatioiksi.[23] Queenslandin osavaltiossa arvellaan 1900-luvun alussa olleen miljoonia koaloita, mutta nykyinen kanta koostuu vain arviolta 100 000–300 000 yksilöstä.[25] Australian Koala Foundation on arvellut vapaudessa elävien koaloiden määräksi jotain 45 000 ja 80 000 välillä.[26][23] Australian Koala Foundationin antamia lukuja on kritisoitu liian pieniksi. Järjestö ilmoittaa lukujen sisältävän vain populaatiot, joita voi terveen genetiikan kannalta pitää vakaina ja pysyvinä populaatioina.[23]

Elintavat

 src=
Kylmällä ilmalla koala pyrkii pitämään itsensä lämpimänä käpertymällä palloksi.

Koala on pääsääntöisesti yöeläin. Koala kiipeää ja laskeutuu puista aina pää ylöspäin. Koala elää pääsääntöisesti puissa, mutta se saattaa välillä laskeutua maahan esimerkiksi siirtyessään puusta toiseen. Maassa liikkuessaan se kävelee liikuttaen vuorotellen vastakkaisten puolien etu- ja takajalkoja. Juostessa liikkuminen tapahtuu niin että molemmat etujalat ja molemmat takajalat käyvät maassa vuorotellen.[10] Koalat osaavat uida, mutta se ei ole niiden yleinen liikkumatapa. Koala ui vain, mikäli yksilön elinalue sitä vaatii.[27]

Koala viettää noin 20 tuntia päivästä nukkumalla tai lepäämällä. Se etsii kotipuustaan sopivan oksan tai oksanhaaran, jossa se kykenee lepäämään mukavassa asennossa. Kylmällä säällä koala käpertyy pieneksi mytyksi, jolloin kylmyydelle altistuu mahdollisimman pieni osa sen pinta-alasta. Kuumalla ilmalla koala päinvastoin pyrkii asettumaan niin että sen pinta-ala on mahdollisimman suuri, esimerkiksi levittämällä raajansa levälleen.[27]

Lisääntyminen

 src=
Koalaemo kantaa pentua pussissaan.

Koalat saavuttavat sukukypsyytensä toisena elinvuonnaan.[28] Urokset kuitenkin lisääntyvät ensimmäisen kerran neljävuotiaina tai myöhemmin, koska koalapopulaation hierarkia ei salli niiden pariutua aikaisemmin.[14] Koaloiden lisääntymiskausi sijoittuu kevät- ja kesäkuukausille eli Australiassa noin syyskuusta maaliskuuhun. Naaraiden kiima kestää noin 35 päivää ja sillä voi lisääntymiskauden aikana olla useita kiimoja. Synnytyksiä on kauden aikana kuitenkin vain yksi. Naaras saa pääsääntöisesti yhden poikasen kerrallaan. Myös kaksoset ovat mahdollisia, mutta toinen niistä useimmiten menehtyy poikasten kasvaessa ja yhden poikasen viedessä emon pussista kaiken tilan.[29]

Naaras synnyttää jälkeläisensä 35 vuorokauden kuluttua hedelmöityksestä. Vastasyntynyt poikanen on noin kaksi senttiä pitkä ja painaa alle gramman. Se on karvaton ja sokea. Se ryömii emonsa vatsapuolen pussiin ilman apua ja tarrautuu kiinni toiseen nisään seitsemän kuukauden ajaksi. Poikasen siirtymisen ajan emo istuu paikallaan, jalat levällään niin ettei mitään ole poikasen tiellä. Emo imettää poikasta kuudesta seitsemään kuukautta. Poikasen kehitys on muiden pussieläinten kehitystä hitaampaa, koska koalaemo pyrkii, ravinnosta saamansa vähäisen energiamäärän vuoksi, säästelemään energiaansa. Poikanen alkaa kurkkia ulos pussista ensimmäistä kertaa noin viikolla 22, jolloin sen silmät avautuvat. 22–30 viikkojen aikana poikanen alkaa syödä maidon lisäksi emon tuottamaa löysää ulostetta, jota kutsutaan Australiassa nimellä pap. Uusi ravinto sisältää emon elimistössä olevia mikro-organismeja, joita poikasen elimistö tarvitsee kyetäkseen sulattamaan eukalyptuksen lehtiä. Tämän tarkoitus on valmistaa poikasen elimistö eukalyptuksen lehtiin.[29] Kun pussi alkaa käydä jälkeläiselle ahtaaksi, poikanen kapuaa emonsa selkään. Tämänkin jälkeen emo imettää poikasta vuoden ikäiseksi asti. Poikanen pysyy emonsa luona kunnes tämä saa uuden poikasen. Koaloiden on arveltu adoptoivan itselleen muiden koaloiden poikasia, mikäli tämä on menettänyt oman emonsa. Vankeudessa elävät koalaemot voivat myös väliaikaisesti kantaa selässään myös muita kuin omaa poikastaan.[30]

Ravinto

 src=
Koalan ravinto koostuu pääosin eukalyptuksen lehdistä.

Koalan ravinto koostuu pääasiassa eräiden eukalyptuslajien, sekä joidenkin sen sukulaisten kuten Corymbian, Angophoran ja Lophostemonn lehdistä.[31] Toisinaan se saattaa täydentää ruokavaliotaan muiden puiden, kuten akasioiden lehdillä.[28] Ravintona käytettäviä lajeja on yleensä vain muutama ja ne voivat vaihdella alueittain. Yhden alueen koaloiden suosima eukalyptuslaji saattaa toisella alueella jäädä syötäväksi käytettävien lajien ulkopuolelle. Ennen syömistä koala tutkii lehdet tarkkaan haistelemalla niitä. Koala juo harvoin, sillä se pystyy tyydyttämään vedentarpeensa syömistään lehdistä saamallaan nesteellä.[17]

Aikuinen koala syö 200–400 grammaa lehtiä vuorokaudessa.[17] Se hienontaa ne hienoksi puuroksi poskihampaillaan. Lehdet ovat sitkeitä, erittäin niukkaravinteisia ja myrkyllisiä useimmille muille eläimille. Koalan ruoansulatuselimistö on kuitenkin sopeutunut eliminoimaan myrkyt ruokaa käsitellessään.

Fossiilit ja evoluutio

Fossiilien perusteella tunnetaan viisi muuta Phascolarctos-suvun lajia. Koalan lähimpiä jäljellä olevia sukulaisia ovat vompatit.

Nykytila

 src=
Koala lepää.
 src=
Koalaa metsästettiin sen turkin vuoksi 1800-luvun lopusta 1900-luvun alkuun. Koalan turkki oikealla.

Uhat

Pahin koaloihin nykyisin kohdistuva uhka on elinympäristön tuhoutuminen. Tämä on pääsääntöisesti ihmisten aiheuttamaa heidän raivatessaan koalan tarvitsemia metsiä maataloutta ja asutusta varten. Eurooppalaisten uudisasukkaiden saapumisen jälkeen arviolta 44 % eukalyptus- ja muista metsistä on kaadettu ihmisten tieltä.[23] Elintilan tuhoutumisesta seuraa myös muiden ihmisen aiheuttamien negatiivisten vaikutusten lisääntyminen. Näitä ovat esimerkiksi autojen sekä lemmikkieläinten kuten koirien ja kissojen aiheuttamat kuolemat. Metsien hakkuut lisäävät myös kasvillisuuden lakastumista, mikä puolestaan heikentää koalan ravinnon saantia. Ihmisten lisäksi koaloiden elintilaa tuhoavat myös pensaspalot, jotka voivat tuhota alueen koalapopulaation myös suoralla vaikutuksella.[32]

Koalan sairauksista suurimman uhkan aiheuttaa klamydia, joka on koaloiden keskuudessa hyvin yleistä. Neljä yleisintä bakteerin aiheuttamaa sairautta ovat sidekalvotulehdus, keuhkokuume, virtsatientulehdus sekä tulehdukset sukupuolielimissä. Näistä seuraa sokeutta sekä naaraiden hedelmättömyyttä. Klamydian lisäksi koalat kärsivät myös syövistä.[32] Koalalla esiintyy huomattavan paljon erilaisia verisyövän muotoja sekä immuunikatoa. Tauteja aiheuttaa retrovirus, joka on ilmeisesti levinnyt koaloihin vasta äskettäin. Viruksesta on paraikaa tulossa osa koalan perimää, eli se on fuusioitumassa koalan kanssa, ja vain aivan eteläisimmän Australian koaloissa virusta ei vielä esiinny.[33]

Lajin nykyisiä saalistajia ovat kiilapyrstökotka (Aquila audax) ja isohaukkapöllö (Ninox strenua), jotka hyökkäävät poikasten kimppuun.[34]

Suojelutoimet

Kansainvälinen luonnonsuojeluliitto on listannut koalan vaarantuneeksi lajiksi.[1] Kuten suurinta osaa muistakin Australian eläimistä, on koalaakin kiellettyä pitää lemmikkinä. Aikaisemmin Australian hallitus on jättänyt koaloiden suojelemisen osavaltioiden tehtäväksi ja kaikilla neljällä koalan elinalueisiin kuuluvalla osavaltiolla on ollut omat lainsäädäntönsä lajin suojelemiseksi. Ne ovat myös määrittäneet omat uhanalaisuusluokituksensa koskien lajin esiintymistä kyseisessä osavaltiossa. Victorian osavaltion luonnossa elävä koalakanta on lukumäärältään Australian suurin eikä sille ole määritetty virallista luokitusta.[35] Vuonna 2012 Australian ympäristöministeriö kuitenkin lisäsi Queenslandin, Uusi Etelä-Walesin ja Australian pääkaupunkiterritorion koalapopulaatiot valtion uhanalaisten lajien listalle.[36]

Laji on aikaisemminkin ollut suojeltu osina vuoden 1975 Wildlife Actia sekä vuoden 1988 Flora and Fauna Guarantee Actia. Valtaosassa Queenslandia koala oli luokiteltu yleiseksi lajiksi, mutta Itä-Queenslandin bioalueella sen tila oli määritelty alueellisesti vaarantuneeksi.[37] Queensland on kehittänyt koalansuojeluohjelman vuosille 2006–2016 ja osavaltio sijoittaa ohjelman neljän ensimmäisen vuoden aikana 2,1 miljoonaa Australian dollaria sen toteuttamiseen.[25] Ennen valtiotason uhanalaisuuslistausta Uusi Etelä-Wales oli määritellyt koalan vaarantuneeksi lajiksi.[38] Yhdysvallat määritteli vuonna 2000 koalan uhanalaiseksi (engl. threatened) lajiksi.[39]

Esiintyminen kulttuureissa

 src=
Koala on yksi Australian turismin vetonauloista.

Koala on yksi Australian tunnetuimmista ikoneista sekä yksi suosituimmista turistinähtävyyksistä. Hundloe ja Hamilton arvioivat vuonna 1996 Australian turismiin liittyvästä liikevaihdosta noin 1,1 miljardin dollarin olevan koalan ansiota ja koalaturismin tarjoavan noin 9 000 työpaikkaa.[20] Koala on Queenslandin virallinen kansalliseläin.[40]

Erään Australian alkuperäiskansan tarinana mukaan koala menetti häntänsä suuressa pensaspalossa.[41] Useiden heimojen tarinoihin kuuluu myös uskomus siitä, että koalaan liittyviin perinteisiin kohdistuvasta epäkunnioituksesta seuraa suuri kuivuus.[42]

Koala esiintyy hahmona australialaisessa piirretyssä Vili Vilperi sekä animesarjoissa Fushigi na koala Blinky ja Koala boy Kokki. Australialainen suklaamerkki Caramello Koala valmistaa koalan mallisia suklaakonvehteja.

Lähteet

  • A.K. Lee & F.N. Carrick: ”31. Phascolarctidae”, Fauna of Australia Volume 1B Mammalia. Australian Government Publishing Service, 1989. ISBN: 0-644-06056-5. Kappaleen verkkoversio (pdf).
  • Ann Sharp: The Koala Book. Australian Koala Foundation. Pelican, 1995. ISBN 1-56554-160-X.
  • Learn about Koalas Australian Koala Foundation. Viitattu 30.6.2008. (englanniksi)

Viitteet

  1. a b Woinarski, J. & Burbidge, A.A.: Phascolarctos cinereus IUCN Red List of Threatened Species. Version 2016.2. 2016. International Union for Conservation of Nature, IUCN, Iucnredlist.org. Viitattu 6.9.2016. (englanniksi)
  2. a b c Wilson, Don E. & Reeder, DeeAnn M. (toim.): Phascolarctos Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (3rd ed). 2005. Bucknell University. Viitattu 21.12.2010. (englanniksi)
  3. a b c Lee & Carrick: History of discovery
  4. a b c d e Taxonomy Australian Koala Foundation. Viitattu 30.6.2008. (englanniksi)
  5. Lee & Carrick: Classification
  6. a b c d Physical Characteristics of the Koala Australian Koala Foundation. Viitattu 30.6.2008. (englanniksi)
  7. a b Lee & Carrick: External Characteristics
  8. Sharp, s. 76–77
  9. Sharp, s. 46
  10. a b c Lee & Carrick: Locomotion
  11. Lee & Carrick: Skeletal System
  12. Maciej Henneberg, Kosette M. Lambert & Chris M. Leigh: Fingerprint homoplasy: koalas and humans Naturalscience.com. 1997. Australia. Viitattu 3.8.2008. (englanniksi)
  13. Lee & Carrick: Sense Organs and Nervous System
  14. a b c Sharp, s. 33
  15. Lee & Carrick: Endocrine and Exocrine Systems
  16. Lee & Carrick: Body Wall
  17. a b c Sharp, s. 48
  18. a b Lee & Carrick: Respiration
  19. Lee & Carrick: Circulatory System
  20. a b Nature Conservation (Koala) Conservation Plan 2006 and Management Program 2006-2016, s. 3. Queensland Government – Environmental Protection Agency, 2006. ISBN 0-646-46273-3. Teoksen verkkoversio (viitattu 15.1.2013). (englanniksi)
  21. Lee & Carrick: History of Discovery
  22. Lee & Carrick: Economic Significance
  23. a b c d e f Distribution of Koalas in Australia Australian Koala Foundation. Viitattu 4.10.2013. (englanniksi)
  24. Sharp, s.49
  25. a b Koala conservation: The Facts (pdf) Queenslandin hallitus. Viitattu 14.8.2008. (englanniksi)
  26. Sharp, s. 53
  27. a b Sharp: s. 42–43
  28. a b Sharp, s. 34
  29. a b Sharp, s. 67–69
  30. Sharp, s. 70–71
  31. Nature Conservation (Koala) Conservation Plan 2006 and Management Program 2006-2016, s. 7. Queensland Government – Environmental Protection Agency, 2006. ISBN 0-646-46273-3. Teoksen verkkoversio (viitattu 15.1.2013). (englanniksi)
  32. a b Threats to the Koala Australian Koala Foundation. Viitattu 13.8.2008. (englanniksi)
  33. Jalasvuori, Matti: Virus: Elämän synnyttäjä, kuoleman kylväjä, ajatusten tartuttaja, s. 47–48. Docendo, 2015. ISBN 978-952-291-166-7.
  34. Lee & Carrick: Ecology
  35. Koalas in Victoria Victoria, Australia: Victorian osavaltio. Viitattu 13.8.2008. (englanniksi)
  36. Koala (Phascolarctos cinereus) Listing 4/2012. Australian ympäristöministeriö. Viitattu 30.4.2012.
  37. Koala 7.9.2007. Queenslandin hallitus. Viitattu 14.8.2008. (englanniksi)
  38. Koala – vulnerable species listing 12.2.2008. Uuden Etelä-Walesin hallitus. Viitattu 14.8.2008. (englanniksi)
  39. The Koala – Endangered or Not?: International Australian Koala Foundation. Viitattu 16.8.2008. (englanniksi)
  40. Corporate identity and state emblems (pdf) 2006. Queenslandin osavaltio. Viitattu 15.1.2013. (englanniksi)
  41. Sharp, s. 102–103
  42. Sharp, s. 22

Aiheesta muualla

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visit source
partner site
wikipedia FI

Koala: Brief Summary ( Finnish )

provided by wikipedia FI

Koala eli pussikarhu (Phascolarctos cinereus) on australialainen puissa elävä pussieläin. Se on koalojen heimon ainoa jäljellä oleva laji. Koala syö ravinnokseen eukalyptusten lehtiä ja koska lehdet ovat myrkyllisiä, se kykenee syömään vain joitakin eri eukalyptuslajeja. Lehdet ovat kuitupitoisia, vähäravintoisia ja vaikeasti sulavia, joten koala nukkuu suurimman osan päivästä säästäen näin energiaa. Koalan tunnistaa helposti kookkaasta kuonostaan ja mäyrämäisestä olemuksestaan.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visit source
partner site
wikipedia FI

Koala ( French )

provided by wikipedia FR

Phascolarctos cinereus

Le koala (Phascolarctos cinereus), appelé aussi Paresseux australien, est une espèce de marsupial arboricole herbivore endémique d'Australie et le seul représentant encore vivant de la famille des Phascolarctidés. On le trouve dans les régions côtières de l'Australie-Méridionale et orientale, d'Adélaïde à la partie sud de la péninsule du cap York. Les populations s'étendent aussi sur des distances considérables dans l'arrière-pays australien (outback), là où l'humidité est suffisante pour le maintien de forêts. Les koalas d'Australie-Méridionale furent exterminés au début du XXe siècle, mais cet État fédéré a depuis été repeuplé grâce à des transferts du Victoria. Cet animal n'était plus présent ni en Tasmanie, ni en Australie-Occidentale, mais il y a été réintroduit[1],[2].

Le koala est étroitement lié à l'eucalyptus ou gommier, dont il ne mange que les feuilles de certaines espèces. Les mâles peuvent vivre en moyenne 15 ans, et les femelles 20 ans.

C'est, avec le kangourou, l'un des principaux symboles de l'Australie. Après avoir été chassé massivement pour sa fourrure, il est aujourd'hui principalement menacé par la fragilité et le recul de son biotope. Il reste moins de 80 000 koalas vivant en liberté et ce nombre continue de décliner. Les koalas disparaissent à cause des menaces qui pèsent sur leur habitat et des vagues de chaleur dues au réchauffement climatique[3]. Ils ont ainsi perdu 80 % de leur habitat naturel[4].

Sommaire

Étymologie

Le mot « koala » vient du darug gula, qui signifie « pas d'eau »[5]. On pensait qu'étant donné que ces animaux ne descendaient pas souvent des arbres, ils pouvaient survivre sans boire. Les feuilles d'eucalyptus ont une teneur élevée en eau, donc le koala n'a pas besoin de boire souvent[6], l'idée qu'ils n'aient pas du tout besoin de boire de l'eau s'étant avérée être un mythe[7]. Bien que la voyelle « u » ait été retranscrite dans l'orthographe anglaise par « oo » (avec des orthographes telles que coola ou koolah), elle a été changée en « oa », peut-être par erreur[8]. En raison de la supposée ressemblance du koala avec l'ours, il a souvent été appelé à tort koala ours (« koala bear » en anglais), en particulier par les premiers colons[9]. Le nom générique, Phascolarctos, est dérivé des mots grecs phaskolos « poche » et arktos « ours ». Le nom spécifique, cinereus, signifie « cendré » en latin, en raison de sa couleur.

Description

Avec son petit corps trapu, ses membres courts et ses grandes oreilles rondes, le koala ressemble au wombat, son plus proche cousin non éteint, qui vit également en Australie mais qu'on rencontre non pas dans les forêts australiennes mais en montagne. La fourrure du koala est cependant plus épaisse, ses oreilles bien plus grandes et ses membres plus longs.

Morphologie

Poids et taille

Le koala mesure entre 61 et 85 cm et pèse entre 4 et 14 kg pour l'espèce type. Les mensurations et les proportions d'un animal adulte dépendent de l'âge, du sexe, de l'alimentation et de la région. Dans les climats plus frais, les koalas sont en général plus gros. Les mâles adultes peuvent atteindre jusqu'à 14 kg, les femelles jusqu'à 11 kg. La moyenne pondérale des animaux des régions septentrionales est plus faible, les mâles atteignant 12 kg et les femelles 8 kg. Les koalas du Queensland, région aux faibles précipitations, sont généralement plus petits : le poids moyen des mâles atteint 8 kg, celui des femelles 6 kg. (Voir sous-espèces).

Fourrure

Le koala a une fourrure laineuse marron-gris argenté, qu'il entretient régulièrement, ce qui permet à l'eau de pluie de perler comme sur le plumage d'un canard. Cette couleur lui permet de passer inaperçu parmi les branches d'eucalyptus[10]. Les poils des oreilles forment des franges blanches. La fourrure plus dense du postérieur sert aussi de coussin à l'animal.

La fourrure compte 55 poils/mm2 ; celle du dos couvre 77 % de son corps, contre 13 % pour celle du ventre. La longueur des poils et leur densité dépend de la saison, avec une diminution en été. Moins épaisse et moins foncée chez les individus des régions plus chaudes, la fourrure joue un rôle d'isolation thermique important. Même par fort vent froid, sa capacité ne baisse que de 14 %, niveau comparable à celui de la faune arctique.

Il existe des mutations génétiques affectant la coloration de la fourrure. Quelques rares koalas sont albinos : en l'absence de mélanine, ils n'ont qu'un léger marquage doré sur un pelage presque blanc, des yeux rouges et le nez rose[11]. Très rarement également, les koalas peuvent avoir une fourrure blanche en raison d'un leucistisme : leur poil est blanc mais le nez et les yeux pigmentés normalement[12].

Tête

Les oreilles sont rondes et poilues, le chanfrein noir et glabre, le nez glabre et sombre et très bombé. Ce nez proéminent et ces grandes oreilles montrent que l'olfaction et l'audition jouent un rôle important dans sa vie. Le koala possède une grosse tête comparativement à son corps, dont la masse cérébrale est relativement faible. Le cerveau des ancêtres du koala moderne remplissait auparavant toute la boite crânienne mais s'est réduit considérablement avec l'espèce actuelle. C'est une dégénérescence que les scientifiques interprètent comme une adaptation à un régime énergétiquement pauvre[13]. C'est un des plus petits cerveaux chez les marsupiaux et chez les mammifères en général, car il représente seulement 0,2 % de sa masse pondérale[14]. Environ 40 % de la cavité crânienne sont remplis de liquide cérébrospinal, tandis que les deux hémisphères cérébraux sont comme « une paire de cerneaux de noix ratatinés en haut du tronc cérébral, sans contact, ni entre eux, ni avec aucun des os du crâne »[15].

Contrairement aux autres marsupiaux, la fente des pupilles est verticale chez le koala.

Membres

Les koalas ont cinq doigts et orteils à l'extrémité de chaque membre. Les deux premiers doigts des pattes antérieures sont opposables aux trois autres, et les trois premiers des pattes postérieures aux deux autres[16], ce qui leur permet de grimper plus facilement aux arbres[17]. Le koala possède une main préhensile. Avec ses griffes pointues et aiguisées et ses coussinets rugueux, elle leur permet de saisir des branches et de grimper aux arbres. Ses pieds sont munis d'un pouce sans griffe et les deuxième et troisième orteils ont fusionné, comme pour tous les membres des diprotodontes. Cette syndactylie permet aux griffes voisines de fonctionner comme un peigne et d'éliminer les tiques dont il souffre souvent. C'est l'un des rares animaux, avec les primates, à disposer d'empreintes digitales et ces dermatoglyphes sont comparables aux empreintes digitales humaines, de sorte qu'il est difficile d'en distinguer l'origine[18],[19],[20]. Le pelvis et le bassin sont statiques, ce qui peut le gêner dans certains de ses mouvements[21].

Colonne vertébrale et queue

Squelette de koala accroché à une branche morte
Squelette de koala.

Le koala possède 6 à 7 vertèbres caudales, en comparaison du wombat qui en a 12 à 13[22].

Le koala est le seul marsupial dépourvu de queue. Comme chez l'humain, elle n'existe qu'à l'état de vestige. Sa morphologie en bouteille lui permet cependant d'assurer une bonne stabilité lorsqu’il est à la fourche des branches.

Physiologie

Le caryotype du koala est 2n=16 chromosomes. En raison du déroulement particulier de la gestation et de la naissance chez les marsupiaux, les koalas ne possèdent pas d'ombilic.

La température corporelle est, avec 36,6 °C, légèrement inférieure à la moyenne des autres mammifères. Leur cœur bat entre 70 et 140 fois par minute (en fonction de divers facteurs, dont l'âge du koala). Le pouls est cependant difficile à mesurer car les koalas ont une arythmie sinusale, ce qui signifie que leur pouls et leur respiration ne sont pas synchronisés. Les modifications du pouls ne reflètent pas véritablement le travail du cœur[23].

Adaptations liées au régime à base d'eucalyptus

schéma en coupe de profil des machoires et de la denture d'un koala
Denture d'un koala, de gauche à droite : molaires, prémolaires (en sombre), diastème, canines, incisives.
Formule dentaire mâchoire supérieure 4 1 1 3 3 1 1 4 4 1 0 1 1 0 1 4 mâchoire inférieure Total : 30 Denture des koalas

Leurs mâchoires massives et leurs dents sont adaptées à leur régime herbivore spécialisé dans l'eucalyptus tout en restant comparables à celles de tous les diprotodontés comme les kangourous et les wombats. Les muscles masticateurs sont puissants. Ils ont des incisives tranchantes, pour couper les feuilles, séparées par un vaste diastème des molaires qui servent à les broyer. Le koala possède aussi des abajoues.

Le cæcum d'une longueur exceptionnelle de 2,5 m en forme d'appendice, leur permet de digérer cette nourriture indigeste. (cf.Régime alimentaire).

C'est d'ailleurs en raison du manque d'apport énergétique suffisant que le métabolisme des koalas s'est adapté pour devenir l'un des plus lents du monde animal.

Capacités sensorielles

Essentiellement nocturne, le koala possède une bonne ouïe et une vision plutôt médiocre. Son gros nez est particulièrement sensible aux odeurs et l'informe sur ce qui concerne sa survie, son territoire et les possibilités d'accouplement, il lui permet de reconnaître les feuilles d'eucalyptus qui ne doivent pas contenir trop de toxines, mais aussi la présence d'ennemis dans les parages, les marquages odorants étrangers selon le sexe ainsi que la présence de couples mère-enfant.

Dimorphisme sexuel

Koala mâle au scrotum proéminent dans la fourche d'un eucalyptus
Koala mâle.
Koala femelle dans la fourche d'un eucalyptus
Koala femelle.

Le dimorphisme sexuel est marqué chez les koalas. Les mâles adultes peuvent être jusqu'à deux fois plus gros que les femelles adultes et possèdent une courbure du nez plus crochue ainsi qu'une tête d'une forme un peu différente. Les mâles se différencient aussi des femelles par leur scrotum et leurs glandes pectorales odorifères, leur large menton et leurs oreilles plus petites. Le koala mâle, est doté d'un pénis de 1,9 cm de long au gland bifide[24]. Les femelles se caractérisent par leur poche ventrale, un menton plus pointu et une tête plus fine. La poche, comme chez les wombats et contrairement aux kangourous, est munie d'une ouverture dirigée vers le bas et l'arrière. Elle ne contient que deux tétons pour alimenter le bébé. La femelle possède deux vagins latéraux et deux utérus séparés, trait commun à tous les marsupiaux[25].

Répartition et habitat

Répartition

carte d'Australie montrant la distribution du Koala
Répartition du koala en 2008 selon l'UICN. En marron, les zones d'implantation actuelles, en rouge, les zones de réintroduction après extinction locale.

Les koalas étaient à l'origine très répandus en Australie. Chassés pour leur fourrure, ils ont été éradiqués dans de nombreuses régions. Par la suite, ils ont pu être partiellement réintroduits. Des populations plus importantes se trouvent le long de la côte orientale de l'Australie, au Queensland, à partir de Cooktown jusqu'en Nouvelle-Galles du Sud et au Victoria, ainsi que dans certaines régions de l'arrière-pays (Outback), où suffisamment d'arbres sont disponibles pour leur alimentation. À l'arrivée des Européens, les koalas occupaient jusqu'à six îles des côtes est et sud-est. Depuis 1870, ils ont été introduits dans au moins 20 îles. La réserve de l'Île Kangourou, au large d'Adélaïde, en est un exemple, ainsi qu'une île située en Tasmanie, région où il n'y a jamais eu de koalas[21]. La population globale est évaluée en 2009 entre 43 000 et 80 000 individus, comparativement à 100 000 en 2003[26].

Habitat

carte de la végétation australienne
Zones de végétation en Australie. Zones pertinentes pour le koala :
1 : forêt humide,
2 : haute forêt claire,
3 : forêt claire d'eucalyptus,
4 : savane tropicale d'eucalyptus,
5 : forêt claire humide d'eucalyptus,
6 : forêt claire sèche d'eucalyptus.

Les populations de koalas ne peuvent se développer que dans des espaces vitaux qui remplissent des conditions spécifiques. Un espace vital adapté comporte des arbres privilégiés par les koalas (principalement des espèces d'eucalyptus, mais aussi quelques autres) en association particulière sur un sol adapté ainsi que suffisamment de précipitations. Un critère supplémentaire consiste en la présence obligatoire d'autres koalas à proximité. De tels espaces vitaux sont constitués par les forêts claires d'eucalyptus, dans lesquelles les autres espèces d'arbres ne sont représentées que de manière isolée. Selon les régions, on les retrouve dans les forêts humides d'altitude, dans les forêts tropophiles ou dans les fourrés de lianes. Ils préfèrent les arbres les plus grands. La régulation des populations se fait alors par la toxicité des feuilles, la distribution éparse des eucalyptus, le métabolisme lent des koalas et le besoin de pertes limitées en eau par évaporation (ce qui veut dire trouver un arbre adapté pour le repos pendant la journée[21]. La taille des populations de koalas est directement liée à celle des espaces vitaux et au nombre et à la densité d'espèces d'eucalyptus pertinentes pour leur alimentation. Si un espace vital se réduit ou est parcellisé, sa capacité porteuse écologique en est réduite proportionnellement à sa superficie. À cause de la déforestation et des incendies de forêts, de nombreuses anciennes zones de diffusion des koalas ont maintenant franchi le seuil minimal nécessaire à la conservation d'une population stable.

Fréquemment, dans les zones soumises à la déforestation, les koalas vivent dans un environnement de type steppique aux arbres plutôt isolés, qui dans le pire des cas se trouve à proximité d'une route. Dans ce cas, les territoires sont plus grands, seule manière de s'assurer un nombre suffisant d'arbres destinés à l'alimentation. On les retrouve aussi dans les espaces verts plantés d'eucalyptus dans les villes, qui ne sont néanmoins pas des espaces vitaux adaptés. Les animaux sont alors le plus souvent victimes des automobiles, des chiens, des piscines et autres dangers liés à l'homme.

Comportement et écologie

Périodes d'activité

Bien que le koala soit considéré comme étant principalement nocturne, certaines activités ont lieu la journée. Une étude récente a même démontré que les koalas parcouraient presque la même distance le jour que la nuit (53,6 m le jour, 63,3 la nuit). Par contre l'arbre destiné à l'alimentation la nuit est souvent différent de celui utilisé pour le repos la journée[21].

Les koalas sont arboricoles et passent la plupart de leur vie dans la canopée. Pour s'économiser, vu leur régime faiblement énergétique, ils dorment jusqu'à 20 heures par jour et donc plus longuement que les paresseux, qui, en captivité tout du moins, dorment jusqu'à 19 heures par jour. Même quand ils ne dorment pas, ils restent habituellement immobiles. Ils s'activent plus la nuit en quête de nourriture. Ils passent une à quatre heures par jour à manger, ce qui se passe en quatre à six sessions par jour d'une durée de 14 min à deux heures. Le temps restant est utilisé pour se nettoyer, bouger d'arbre en arbre ou consacré à des activités sociales.

Vie arboricole

Koala dans un arbre, se grattant et se nettoyant.

Les koalas passent la majeure partie de leur vie dans les arbres, les eucalyptus. Ces arboricoles sont de bons grimpeurs au corps élancé et musclé. Ils ont un corps court, ramassé, mais des membres relativement longs. Leurs mains, pieds et griffes sont adaptés à la saisie de branches, à l'agrippement aux troncs et au maintien de l'équilibre. En cas de danger, les koalas cherchent instinctivement à se protéger dans les branches d'un arbre. Dans les implantations humaines, ils escaladent les murs, les clôtures, les pylônes d'éclairage et les panneaux de signalisation.

Les koalas sautent habilement d'arbre en arbre et ne descendent au sol que rarement, en général pour aller sur un arbre inatteignable par le saut. Ils n'apprécient que très modérément d'être au sol car ils doivent alors adopter une posture quadripède pour avancer. C'est là qu'ils courent le plus de dangers. Les mâles sont d'un caractère plus aventureux que les femelles lorsqu'il s'agit de grimper sur de nouveaux arbres et peuvent parcourir jusqu'à 10 km pour les atteindre.

Certains koalas restent plus longtemps que d'autres sur le sol. Ce comportement dépend de la taille de leur territoire et de la distance entre les arbres. À proximité d'implantations humaines, ils doivent souvent parcourir de plus longues distances au sol que dans un environnement préservé.

Dans leurs arbres-maisons, confortables et sûres, les koalas montrent tout un éventail de postures de détente, qui dépendent des caractéristiques de la fourche de la branche, des conditions météorologiques et de l'avancement de la journée. Comme le temps change dans le bush australien au cours de la journée, les koalas cherchent régulièrement de nouveaux emplacements dans l'arbre, une fois au soleil, une fois à l'ombre, une fois au vent rafraîchissant, une fois à l'abri du vent ou de la pluie.

Les koalas peuvent rester des heures confortablement assis sur une branche. Ils s'agrippent entre les fourches, pour ne pas tomber de cet endroit sûr pour dormir. Leur fourrure particulièrement épaisse à la partie postérieure constitue un doux matelas face aux branches dures et noueuses. Par temps froid, humide et venteux, ils ont tendance à s'enrouler en boule, afin de diminuer leur surface extérieure et de perdre le moins de chaleur possible. L'eau de pluie s'écoule alors sur le dos du koala comme sur celui d'un canard. Lors des journées chaudes, sèches ou chaudes et humides, ils préfèrent une posture déliée, la longue et claire fourrure de leur poitrine reflétant alors la chaleur, tandis qu'elle flotte au vent et permet ainsi de se rafraîchir.

Le koala ne fait pas de nid.

Territoires

Koala redressé dans son arbre en train de guetter au loin
Koala dans son arbre, Phillip Island.

Chaque koala fonde son propre territoire. Sa taille dépend de plusieurs facteurs tels que la qualité de l'habitat, le sexe, l'âge, le statut social et la capacité porteuse de l'espace vital.

La taille du territoire permet dans une population socialement stable de disposer de suffisamment d'arbres appropriés, qui offrent assez de nourriture et de protection au koala. Hors catastrophes et perturbations de son habitat, il peut rester fidèle à son territoire pendant toute sa vie. Pour manger, chercher refuge ou pour entretenir des contacts sociaux, les koalas changent régulièrement d'arbres dans leur territoire. Ils laissent en passant des marques odorantes qui délimitent leur domaine.

Dans une population stable, les territoires se chevauchent entre voisins. Les mâles préfèrent les territoires qui recoupent un ou plusieurs territoires de femelles. Lorsqu'il y a chevauchement de territoires entre mâles, le contact est généralement évité ; ils peuvent cependant s'agresser, provoquant ainsi des blessures, surtout pendant la période de reproduction. Le territoire d'une femelle recoupe les territoires des deux sexes. Avant le départ des jeunes, ceux-ci considèrent le territoire de leur mère comme le leur. Les territoires des mâles, de 2 à 3 hectares en moyenne, sont en général plus grands que celui des femelles.

Les arbres-frontières d'un territoire de koala sont facilement reconnaissables aux nombreuses griffades et aux excréments accumulés. Ils font l'objet de visites régulières. Certains d'entre eux font office de lieu de rencontre, ce qui joue un rôle essentiel pour la stabilité de la population. Alors que les mâles koalas marquent leur territoire de l'odeur de leur glandes pectorales au niveau des tétons, les femelles utilisent l'odeur de leur urine.

Au sein d'un territoire, tout arbre d'alimentation n'est pas utilisé par autorégulation. Ces arbres inutilisés sont défendus tout autant que les autres, et sont donc inatteignables pour les autres koalas. Du fait de ce comportement, la population est maintenue en équilibre, car une reproduction incontrôlée est évitée, ce qui aurait sinon un impact trop fort sur l'espace vital. C'est cette raison qui oblige les jeunes à quitter leur mère. S'ils restaient, ils deviendraient concurrents de leur mère ou d'autres individus pour la nourriture. Les jeunes koalas doivent s'installer en marge des territoires d'une communauté.

Lorsqu'un koala meurt, son territoire est repris par un congénère, mais les frontières restent presque les mêmes. Les jeunes koalas errent souvent pendant des mois en marge d'une colonie avant de pouvoir fonder un territoire durable. Souvent, ils reprennent un territoire vacant. Dans la nature, particulièrement à l'époque de la reproduction, des combats de territoires se produisent.

Groupes sociaux

Les populations de koalas disposent d'un système complexe de communication et d'organisation, qui permet de préserver la cohésion sociale. Même si en dehors de la saison des amours, ils sont des solitaires, ils s'organisent, quand les populations sont stables, dans une hiérarchie sociale, au sein de laquelle ils fondent des territoires se chevauchant et se conforment à leur rang. Si cet ordonnancement est déstabilisé, c'est tout le groupe qui en souffre.

Vocalisation

koala ouvrant la gueule et criant
Koala poussant un cri.

Généralement silencieux, à l'instar de nombreux animaux nocturnes, les koalas utilisent toute une série d'expressions vocales leur permettant de se faire comprendre sur des distances relativement grandes.

Mugissement de parade

Les mâles, et beaucoup plus rarement les femelles, utilisent un cri de parade très fort qui peut s'entendre à près d'un kilomètre pendant la période de reproduction. Il consiste en une série de fortes inspirations toutes suivies d'une expiration de grognement très sonore. Les mâles commencent à faire résonner ce mugissement environ un mois avant l'œstrus des femelles. Ce cri est plus fréquent la nuit et sert à attirer les compagnes et pour écarter les autres mâles. Il sert aussi à maintenir les distances entre les individus. Les autres mâles de la zone répondent souvent à ce cri[21].

Cris de rencontre

À part le mugissement, il existe quatre autres types de cris utilisés lors de rencontres agressives.

  • cris rauques : courts, durs
  • grognements : plus longs (jusqu'à 2 secondes), atonal jusqu'à modérement tonal
  • cris perçants : très aigus, le son voyage plus loin
  • plaintes : plus longues que les cris, similaires aux plaintes d'un chat, elles sont plutôt utilisées par les femelles et les jeunes en désarroi. Ce sont des cris de stress :
Cri de stress

Quand il est stressé, le koala peut pousser un fort cri qui ressemble un peu à celui d'un nourrisson humain[27]. Les femelles autant que les mâles utilisent le cri de stress. Il est émis quand l'individu est stressé et est souvent accompagné de tremblements. Manipuler des koalas peut leur causer ce stress[28] et le problème de l'agression et du stress résultant de cette manipulation fait partie du débat politique en Australie[29],[30].

Cri territorial

Les mâles émettent un aboiement accompagné d'un grognement profond lorsqu'ils veulent annoncer leur présence ou leur position sociale. Souvent cela résonne comme un lointain grondement ou comme une moto qui démarre ; on évoque aussi un croisement entre le grognement gras d'un ivrogne, le grincement d'une porte sur des gonds rouillés et le grognement d'un cochon mécontent. Les mâles font, avec ce cri de position dominante, l'économie de la dépense d'énergie que représente un combat. Pendant l'époque de la reproduction, on aboie beaucoup, pour donner la possibilité aux autres individus de déterminer exactement la position de l'aboyeur.

Les femelles n'aboient pas autant que les mâles. Mais leurs cris servent tout autant à communiquer l'agressivité ou la bonne disposition sexuelle.

Autres sons

Avec les jeunes, les mères échangent de tendres grincements et claquements, mais aussi de légers sons de grondements qui indiquent l'inconfort et la colère. Quelquefois on entend un léger murmure ou un bourdonnement.

Olfaction et marquage

Chez les mâles à partir de 4 ans, les glandes pectorales servent à marquer les arbres, délimitant ainsi les frontières de leur territoire. Ce marquage est le plus fréquent pendant la période de reproduction. Les femelles comme les mâles marquent occasionnellement à l'urine, sur l'arbre ou à sa base.

Jeux

Le jeu est surtout pratiqué par les jeunes koalas, en solitaire ou avec d'autres. Ils grimpent, sautent ou se poursuivent les uns les autres[21].

Locomotion

Leur mode de vie est principalement arboricole (voir Vie arboricole), mais ils doivent aller à terre, à quatre pattes, pour atteindre des arbres éloignés. Ils peuvent parcourir jusqu'à 10 km pour les atteindre. Leurs mains et leurs pieds ne sont pas adaptés à ce parcours terrestre et ne reposent pas à plat sur le sol à cause des longs doigts et des griffes incurvées. (voir Membres). Le pelvis et le bassin sont statiques, leur démarche est donc caractérisée par de nombreux mouvements latéraux. Les mouvements des membres sont peu coordonnés et secs.

Mére koala marchant sur un sol terreux avec son petit sur le dos qui s'agrippe à son cou
Les koalas marchent à quatre pattes quand ils sont au sol, ici avec le jeune sur le dos.

Quand ils sont au sol, ils avancent tout d'abord le membre supérieur droit, puis le membre inférieur gauche, ensuite le membre supérieur gauche et pour finir le membre inférieur droit. Lorsqu'ils courent, ils posent en même temps les membres supérieurs, puis les membres inférieurs.

Quand ils sont dans l'eau, ils sont d'excellents nageurs.

Quand les koalas veulent grimper à un arbre, ils sautent à partir du sol et plantent leurs griffes dans l'écorce. Ils s'agrippent de leurs deux bras et poussent vigoureusement avec leurs deux pattes pour aller vers le haut. Les koalas grimpent aux troncs et en descendent en ayant toujours la tête vers le haut. Après être grimpés dans l'arbre, la montée se fait généralement plus lentement en utilisant un bras, puis la patte opposée. Les griffes et les doigts opposables leur permettent de saisir les troncs et les branches facilement. La descente est normalement plus lente, seule une patte est déplacée à la fois.

Les mouvements sont généralement lents car ils participent à la stratégie de métabolisme lent développé par le koala pour s'approprier les eucalyptus. En l'occurrence, ils n'ont qu'un tiers de la masse musculaire de leurs cousins wombats plus rapides[21].

Régime alimentaire

Koala accroché d'une main à une branche verticale, saisissant de l'autre main une feuille à l'extrémité d'une branche horizontale, tout cela en mâchant des feuilles d'eucalyptus
Les koalas s'alimentent presque exclusivement de feuilles et d'écorce d'eucalyptus.

Les koalas se nourrissent presque exclusivement de feuilles et d'écorces ainsi que de fruits d'espèces bien précises d'eucalyptus. Ils sont parmi les seuls animaux avec les possums à queue en anneau (Pseudocheirus peregrinus) et les grands planeurs (Petauroides volans) à pouvoir manger de l'eucalyptus.

Choix des essences

Il est probable que cette adaptation évolutive ait eu lieu pour profiter d'une niche écologique non utilisée, car l'eucalyptus a développé une stratégie de défense extensive en se munissant de tanins, d'huiles et de lignine en abondance. Les feuilles d'eucalytus sont pauvres en protéines, riches en substances indigestes et contiennent des composés phénoliques et terpéniques toxiques pour la plupart des espèces. Des recherches menées sur les koalas par des gardiens de 13 parcs naturels de Nouvelle-Galles du Sud ont démontré que le feuillage d'eucalyptus préféré était celui avec le taux le plus faible de tanins condensés[31]. En général, de tels arbres poussent dans les zones fertiles, en particulier près des rivières.

Dans toute l'Australie, les koalas n'utilisent qu'environ 120 des plus de 800 espèces d'eucalyptus connues, tout en ayant localement des préférences marquées pour 5 à 10 espèces. Au sein d'une zone délimitée, en règle générale, les koalas n'utilisent pas plus de deux à trois espèces d'eucalyptus pour leur alimentation primaire. Ils utilisent aussi des espèces voisines de l'eucalyptus comme Corymbia, Angophora et Lophostemon, ainsi que de nombreuses autres espèces très différentes des eucalyptus (Acacia, Bombax, Leptospermum, Melaleuca, Pinus et Tristania, ), comme alimentation secondaire (quelques centièmes seulement de leur alimentation globale) ou pour d'autres utilisations telles que se détendre, dormir, etc. Mais ils préfèrent fondamentalement des variétés particulières d'eucalyptus, ces préférences variant d'une région à l'autre : dans le sud le gommier blanc, le gommier bleu, et le gommier des marais (Swamp gum (en)) sont favorisés ; le gommier gris, le gommier rouge des forêts et le tallowood sont importants dans le nord, tandis que le gommier rouge omniprésent dans les marais et cours d'eau isolés et saisonniers qui serpentent sur la plaine aride de l'intérieur permet au koala de vivre dans des zones étonnamment arides. Beaucoup de facteurs déterminent le choix parmi les 800 espèces d'eucalyptus, le plus important étant la concentration d'un groupe de toxines phénoliques appelé composés de phloroglucinol formylé.

Les variations saisonnières de consommation de différentes feuilles d'arbres pourraient d'ailleurs s'expliquer par des taux plus ou moins élevés de leurs composants. La concentration en eau joue aussi un rôle important et dans une moindre mesure, la taille des arbres, permettant d'y rester plus longtemps pour s'alimenter, ainsi que des niveaux d'azote élevés préférés par les koalas. Les meilleurs arbres à koalas poussent sur les terrains fertiles, des zones convoitées par l'agriculture. Pour combler le déficit en substances minérales dans le corps, les koalas ingèrent occasionnellement de la terre.

Prise de nourriture

Les koalas passent environ trois à cinq heures par jour à manger activement. La prise de nourriture peut se faire à n'importe quel moment, mais se passe généralement la nuit entre 17h et minuit. Les koalas se nourrissent par intermittence par sessions de 20 minutes environ. Un koala adulte nécessite par jour environ 200 à 400 grammes de feuilles en moyenne, les plus gros spécimens pouvant en ingurgiter jusqu'à 1,1 kg. Quand elles allaitent, les femelles augmentent leur consommation de 20 à 25 %. Au moment de se nourrir, les koalas sont contraints d'être extrêmement sélectifs, car l'eucalyptus contient des substances toxiques, que les koalas peuvent tolérer dans une certaine mesure, mais à forte concentration, elles leur sont tout aussi toxiques.

Ils étendent tout d'abord leurs bras et cueillent avec grande précaution une feuille bien choisie, de préférence les feuilles les plus vieilles, où les toxines ne sont plus aussi concentrées. Ils la reniflent avec insistance, avant d'en croquer un morceau. Les feuilles sont alors broyées et mâchées consciencieusement à l'aide des dents, du diastème, de la langue et des abajoues, qui permettent de stocker de grandes quantités de feuilles, jusqu'à former une bouillie puis avalées. (Voir denture ci-dessus) Les koalas boivent extrêmement rarement. Ils couvrent leurs besoins en eau principalement par les feuilles d'eucalyptus, riches en eau. La rosée et les gouttes de pluie sont de moindre importance. Pendant la sécheresse, ils vont néanmoins malgré les dangers jusqu'aux points d'eau. À ce sujet, l'on attribue souvent le mot « koala » à une langue aborigène dans laquelle il signifierait « qui ne boit pas », « sans eau » ou « sans boire », mais l'origine du nom est en fait encore inconnue et à l'étude. (Voir aussi les sections « Étymologie et dénominations » et « Aborigènes ».) Les koalas mangent occasionnellement les pousses tendres, les fleurs et l'écorce des eucalyptus.

Les dents du koala sont bien adaptées à son alimentation en eucalyptus. Les animaux cueillent les feuilles avec les incisives inférieures et supérieures. Le diastème, l'espace entre les incisives et les molaires, permet de déplacer la masse de feuilles avec la langue sans se mordre. Les molaires sont formées de telle façon qu'elles coupent et déchirent les feuilles en plus de les écraser. C'est ainsi que les dents extirpent l'humidité des feuilles et en détruisent la paroi cellulaire, ce qui facilite la digestion. Les sujets les plus âgés peuvent souffrir de malnutrition à cause de l'usure des dents. Ils doivent consommer jusqu'à 40 % plus de feuilles et mastiquer pendant beaucoup plus longtemps que les jeunes aux dents aiguisées. La mort par famine est un phénomène récurrent[21].

Koala en train de dormir roulé en boule, les fesses engoncées dans la fourche d'un eucalyptus
Les koalas ont un métabolisme lent et dorment presque toute la journée.

Digestion

Les koalas sont un bon exemple d'un mammifère capable de vaincre les défenses d'une plante. Les feuilles d'eucalyptus sont riches en fibres indigestes, riches en toxines et pauvres en nutriments. Certaines toxines sont filtrées et éliminées par le foie, grâce au niveau élevé de cytochrome P450 qu'ils y produisent[32],[33]. L'estomac possède une glande cardiogastrique, qui augmente la production d'acide et d'enzymes. Seuls les wombats possèdent aussi cette glande chez les marsupiaux[21]. L'estomac est petit par rapport aux intestins. Enfin, les koalas ont développé un mode de digestion symbiotique grâce à la présence dans leur tube digestif d'un microbiote intestinal spécifique[34] (bactéries Streptococcus gallolyticus (en), Lonepinella koalarum) capables de dégrader et détoxifier les complexes tanins-protéines[35].

On spécule que c'est la production de cytochrome P450 qui entrave l'efficacité de l'antibiotique chloramphénicol dans le koala, qu'on y utilise pour traiter les Chlamydia, et en même temps, que donner du chloramphénicol y désactive cette cytochrome[32] (voir aussi maladies et pathologies).

Les grosses particules de nourriture passent par le côlon et sont évacuées rapidement. Au cours d'un processus de digestion relativement long, permis par un métabolisme lent, les petites particules subissent une fermentation microbienne dans le cæcum, qui avec près de 2,5 m, est le plus long de tous les mammifères par rapport à la taille du corps. Les bactéries présentes aident ainsi à détruire les parois cellulaires. Tous les nutriments utilisables, glucides, lipides et protides ainsi que l'eau nécessaires au koala sont extraits pendant la digestion. Comme cet apport énergétique est très faible, un métabolisme très lent, de deux fois inférieur à la plupart des mammifères (wombats et paresseux mis à part), permet de garder l'eucalyptus pendant une assez longue période dans le système digestif, pendant laquelle le maximum d'énergie en est tiré. Ce métabolisme lent permet parallèlement une utilisation moindre d'énergie, plus faible que chez les autres herbivores[36].

Le koala joue d'ailleurs le même rôle écologique que le paresseux. Les koalas défèquent environ 150 fois par jour. Ils produisent des fèces sèches en forme de boulettes, l'eau étant conservée par l'animal car il ne boit que rarement dans la nature.

Reproduction et développement

Parade, accouplement et fécondation

Pendant la saison des amours, qui dure pendant l'été austral entre décembre et mars, les koalas sont plus actifs que d'habitude. Pendant cette période, les koalas mâles lancent de forts aboiements enroués. Ces cris servent à marquer le territoire, mais aussi à informer les femelles prêtes à se reproduire. Chez les koalas, ce sont principalement les femelles qui déterminent le moment de l'accouplement. La plupart du temps, la femelle koala s'occupe encore du jeune de l'année précédente. L'éducation d'un nouveau bébé koala ne peut cependant avoir lieu que lorsque le jeune précédent est sevré.

Cela dure habituellement environ 12 mois. Il se peut donc que la période de reproduction, selon la région, s'étende d'octobre à avril. Les jeunes presque adultes sont souvent chassés du territoire de leur mère à cette période pour qu'ils fondent leur propre territoire.
De multiples territoires mâles chevauchent de multiples territoires femelles.

Ces territoires sont plus ou moins flexibles, ce qui engendre des compétitions entre mâles pour occuper l'espace. Les mâles deviennent très agressifs pendant la période de reproduction et se blessent souvent mutuellement de leurs griffes acérées. Le koala étant polygame, les mâles dominants s'accouplent pendant la saison avec toutes les femelles à proximité (en général, ils se constituent un harem de 2 à 5 femelles), ce qui s'accompagne souvent de griffures et de morsures. L'accouplement dure de 30 secondes à 2 minutes. L'accouplement se fait parfois très violemment.

Quelquefois les mâles ne sont pas toujours en mesure de détecter l'œstrus d'une femelle et s'accoupleront n'importe quand pendant la saison. Si la femelle n'est pas pleinement consentante, elle résistera en essayant de s'enfuir et en lançant des cris de défense. Le mâle peut alors abandonner l'arbre de la femelle, ou essayer de s'accoupler en s'agrippant à sa nuque avec ses dents. Il n'est cependant pas établi si seuls les mâles partent à la recherche des femelles ou inversement. Il est possible que cela dépende du statut de l'individu dans la hiérarchie sociale.

Il arrive ainsi qu'une femelle en chaleur se mette en quête d'un mâle dominant. Celui-ci doit conserver sa position vis-à-vis des autres mâles et garder un œil sur leurs femelles. Le mâle dominant chasse en général les mâles subordonnés qui essaient aussi de s'accoupler avec les femelles à proximité[21]. S'ils réussissent, le mâle dominant s'accouple aussi et noie de sa semence le sperme de son rival afin d'augmenter ses chances de reproduction. L'accouplement se passe sur l'arbre (eucalyptus le plus souvent).

Reproduction

Les koalas deviennent matures vers deux ou trois ans. Les accouplements fructueux ont lieu néanmoins la plupart du temps un à deux ans plus tard. Habituellement, les femelles se reproduisent pour la première fois plus tôt, car les mâles dominants écartent les jeunes de toutes pratiques. Une femelle en bonne santé peut donner naissance à un jeune tous les ans pendant 12 ans. L'intervalle entre les naissances étant d'un à deux ans généralement. Les femelles ont une ovulation réflexe contrairement à beaucoup de marsupiaux. L'accouplement a lieu au printemps austral, entre octobre et novembre. Les femelles sont polyoestriennes, c'est-à-dire qu'elles auront plusieurs cycles d'œstrus pendant la période de reproduction. Chaque cycle oestrien dure en moyenne 30 jours[37].

Le cycle reproductif des koalas est similaire à ceux des mammifères placentaires. Leur taux de natalité est bas. Ils s'occupent pendant longtemps de leurs jeunes dépendants. De longs intervalles peuvent subvenir entre les naissances. De plus, les femelles investissent considérablement d'efforts pour la croissance du bébé, qu'il soit mâle ou femelle[21].

Gestation

Fœtus de koala, de couleur marron, juste avant la naissance
Fœtus de koala juste avant la naissance, conservé à l'hôpital pour koalas de Port Macquarie.
Koala avec un jeune dans la poche.

La gestation dure environ 35 jours.

Cycle de vie

Naissance

À la naissance, le nouveau-né rampe seul du cloaque vers la poche, à moins que la mère ne s'en saisisse et le mette dans la poche. Il pèse alors moins d'un gramme et mesure de 1,5 à 1,8 cm de long (la taille d'un haricot), est aveugle, nu et sous-développé. Il est fort comparable à un embryon. En revanche, les griffes et les avant-membres sont développés ce qui l'aide à ramper dans la poche sans l'aide de sa mère. Les sens du toucher et de l'odorat sont déjà développés[21]. Dans la poche, un sphincter puissant empêche le bébé complètement enveloppé de tomber. D'ordinaire, un seul bébé nait en été et poursuit sa maturation et son allaitement pendant six à sept mois dans la poche. (Les jumeaux sont très rares, les premiers vrais jumeaux nés en captivité, nommés « Euca » et « Lyptus », sont ceux de l'Université du Queensland en 1999[38],[39]) Une particularité des phascolarctidés, partagée avec les vombatidés, est d'alimenter l'embryon pendant la première partie de sa vie par un placenta choroallantoïdien. Dans toute l'Australie, les naissances de koalas ont lieu tous les mois de l'année.

Au Queensland, 60 % des naissances se passent entre décembre et mars, tous sexes confondus. En Australie méridionale, la moitié des mâles naissent en novembre et la moitié des femelles ne sont pas nées avant décembre. Il y a plus de naissance de mâles que de femelles dans certaines régions du sud de l'Australie, sans que l'on puisse avancer une hypothèse[21].

À treize semaines, le nourrisson pèse 50 g[37].

Petite enfance (<1 an)

Après environ 22 semaines, il ouvre les yeux et commence à regarder hors de la poche. Il est alors appelé un « joey » en Australie, surnom générique donné à tous les bébés marsupiaux. Entre 22 et 30 semaines, il reçoit une nourriture supplémentaire, appelée « bouillie » que sa mère produit en sus du lait. La « bouillie » est une forme spécifique d'excrément, consistant en une matière molle de feuilles partiellement digérées[37], qui facilite le passage du jeune du lait aux feuilles, en lui faisant acquérir les bactéries nécessaires à la digestion des feuilles d'eucalyptus[40], une étape décisive. Elle devient peu à peu l'alimentation principale du jeune, qui, avec une taille croissante, quitte de plus en plus la poche et qui s'allonge sur le ventre de la mère pour manger.

C'est à ce moment qu'il apprend à saisir les feuilles de ses mains et à les renifler précautionneusement avant de les manger. Cependant, le jeune tète encore le lait de sa mère jusqu'à l'âge d'un an. Comme le jeune est plus grand, les tétons de la mère s'allongent tellement qu'ils pendent de l'ouverture de la poche.

Les femelles adoptent quelquefois des bébés orphelins[21].

Stade juvénile / Adolescence

Avec le début de l'alimentation feuillée, vers 7 ou 8 mois, les jeunes grandissent bien plus vite et leur corpulence devient trapue. Désormais le jeune est transporté sur le dos de sa mère, tout en cherchant encore refuge dans la poche de sa mère. Devenu plus grand, il fait ses premières escapades à proximité de la mère.

Jeune faisant la moitié de la taille de sa mère, s'agrippant à elle dans son dos. Les deux sont dans une fourche d'eucalyptus
Koala avec un jeune sur le dos.

Après environ 12 mois, le jeune est suffisamment indépendant pour que la mère puisse de nouveau entrer en gestation. Si elle a un autre rejeton, la mère ne laisse plus téter le jeune de l'année précédente, ni aller sur son dos. Elle le tolère encore à proximité jusqu'à ce que le cadet fasse ses premières escapades. Normalement, les jeunes d'environ 18 mois sont expulsés par la mère. Néanmoins, si la mère n'attend pas de grossesse, le jeune peut encore jouir de la protection maternelle jusqu'à encore trois ans. Après son expulsion, il part fonder son propre territoire. À noter que les koalas sont dépendants de leur mère pendant une longue période comparativement aux autres marsupiaux.

Séparation et expansion

Les jeunes koalas sont contraints quelque temps après le sevrage de quitter le territoire de leur mère, ce qui arrive habituellement à l'âge de 18 mois. Comme toutes les femelles ne se reproduisent pas tous les ans, cela peut aussi survenir après deux ou trois ans. Les koalas en errance cherchent un habitat soit inoccupé soit à proximité d'autres koalas. Les femelles ont tendance à s'installer à proximité, tandis que les mâles partent souvent plus loin[21].

Les koalas en mal de territoire sont quelquefois obligés de parcourir de grandes distances pour trouver un endroit adapté. Ces déplacements permettent un échange génétique entre les groupes reproducteurs et permet ainsi d'assurer la diversité génétique des populations.

La séparation et l'expansion sont de nos jours empêchées dans de nombreuses zones peuplées de koalas par l'intervention humaine. Les espaces vitaux disponibles sont souvent réduits ou parcellisés ; les jeunes koalas ne trouvent alors aucun territoire approprié. Soit ils en perdent la vie, soit ils doivent errer sans arrêt. Cela peut cependant entraîner une sur-utilisation des capacités alimentaires, une disparition des arbres ou un recul de la population.

Stade adulte

La maturité sexuelle des femelles arrive lorsqu'elles ont 2 ou 3 ans. Elles pèsent alors environ 6 kg. Les mâles sont murs à 2 ans, mais leurs chances d'accouplement sont basses jusqu'à l'âge de 4 ou 5 ans. Leur glande pectorale se développe entre un an et demi et 3 ans[21].

Longévité

De 13 à 18 ans[41], les informations disponibles sur son espérance de vie dans la nature sont peu fiables, on estime que les femelles ont en moyenne une espérance de vie de 15 ans, tandis que les mâles atteignent en moyenne les 10 ans, car ils se blessent plus pendant les combats, se déplacent normalement plus loin et habitent dans des habitats médiocres. Les koalas sauvages vivent généralement moins longtemps qu'en captivité (mâles, 18 ans[42], femelles jusqu'à 19 ans). L'espérance de vie des koalas vivant dans les banlieues ou près d'une autoroute est particulièrement courte. Elle se situe en ce cas à deux ou trois ans pour un mâle.

Mortalité

Leurs ennemis naturels sont les dingos, une grande chouette d'1,40 m d'envergure appelée ninoxe puissante (Ninox strenua), les aigles d'Australie (Aquila audax), les varans, les pythons et l'homme. De plus, les sécheresses et surtout les feux de forêts peuvent leur être dangereux[21]. Les implantations humaines engendrent des sources supplémentaires de dangers, telles que les automobiles, les chiens errants, un risque d'incendie plus grand (on peut penser aux incendies de 2019 en Australie), les insecticides, les maladies (dues entre autres au stress) et les piscines.

Maladies et pathologies

La fréquence d'apparition des maladies est un indicateur de bonne nutrition et de stress des populations[43]. Dans un espace vital viable, l'incidence de koalas malades est faible et ne pose pas de problème de survie à la communauté. La diversité génétique localement insuffisante peut cependant augmenter la fréquence de certaines maladies. Dans ce cas, la communauté devient très vulnérable aux maladies[43].

Alors que dans la nature, leurs prédateurs sont presque inexistants, les koalas ont un mauvais système immunitaire et sont souvent malades: cystite, périostite crânienne, conjonctivite, sinusite, maladies urogénitales, maladies respiratoires et intestinales, ulcères, cancer de la peau, déshydratation et déperdition musculaire. Leur maladie la plus courante, la sinusite peut évoluer en pneumonie, surtout pendant la saison froide. Les épizooties de sinusite ont durement touché les populations de koalas entre 1887 et 1889 et entre 1900 et 1903. Les koalas sont particulièrement sensibles au stress lié à leur espace vital et au stress corporel. Le koala peut alors se mettre à remuer les oreilles et un hoquet peut même se faire entendre. À cause de la grande activité et du stress de la période de reproduction, ils deviennent particulièrement sujets aux maladies. Les koalas très malades peuvent être détectés avec une fourrure mouillée après une averse, car ils n'ont plus assez d'énergie pour l'entretenir régulièrement, l'effet de perlé disparaît alors. Souvent, ils ont aussi des tiques en quantité inhabituelle. De nouvelles tiques, provenant du Japon et d'Indonésie, ont d'ailleurs été introduites accidentellement par l'homme, ainsi que de nouvelles maladies transmissibles aux koalas. Chez les vieux koalas, cela peut être aussi le résultat de l'usure des dents, car ils ne peuvent plus mâcher les feuilles et doivent par conséquent mourir de faim.

Symptômes présentés par un koala malade[44] :

  • yeux rouges ou larmoyants ;
  • bave coulant de la gueule ;
  • fourrure à l'aspect mouillé ou collé ;
  • ralentissement de l'activité ;
  • maintien sur le même arbre pendant plusieurs jours ;
  • station assise au sol ou dans les branches basses de l'arbre sans fuite si quelque chose approche ;
  • quatre membres non utilisés dans leur totalité quand il grimpe aux arbres ;
  • gonflement autour des oreilles ;
  • perte de poids brusque.

Chlamydiose

Très souvent apparaissent des infections de Chlamydia. Elles se transmettent sexuellement et se répandent facilement. Celles-ci peuvent rendre les femelles stériles, ce qui pourrait avoir de graves conséquences sur la survie de l'espèce. Des populations du Victoria ont été contaminées par des transferts de l'île Phillip. On estime aussi que 70 à 90 % des populations sauvages du Queensland et du Victoria sont atteintes. Malgré cette incidence très élevée, seulement 5 % des populations présentent des symptômes de la maladie. Il existe deux syndromes principaux associés à la chlamydiose :

  • l'inflammation de la vessie ou cystite, qui peut entraîner une fertilité réduite, des pertes urinaires et infection des voies urinaires (causée par Chlamydophila pecorum) ;
  • infections oculaires qui peuvent entraîner une baisse de la vision et un risque accru de prédation par les chiens[21].

Pour certaines communautés isolées, particulièrement sur l'île Raymond (en), l'île du Serpent et dans le Parc national du Mont Eccles (en), les populations, bien que positives aux Chlamydia, ont tellement prospéré qu'elles posent un problème environnemental en termes de surconsommation des ressources[43].

On spécule que c'est la production de cytochrome P450, qui se passe dans le foie pour que le koala puisse digérer les toxines de la feuille d'eucalyptus, qui entrave l'efficacité de l'antibiotique chloramphénicol dans le koala, qu'on y utilise pour traiter les Chlamydia[32].

Rétrovirus

Le génome du koala contient un rétrovirus (KoRV) qui est assez similaire au virus responsable de la leucémie du gibbon. Le koala peut être infecté soit par transmission génétique, soit par exposition à des espèces mammifères infectées. Il existe de fait une très forte incidence de leucémie et de lymphome chez les koalas. On estime que 3 à 5 % des populations sauvages sont touchés. Chez les koalas en captivité, 60 % des individus le sont. Comme les koalas sont aussi touchés par la chlamydiose, qui est communément associée à dépression immunitaire dans beaucoup d'autres espèces, les scientifiques pensent qu'un lien existe entre le rétrovirus et la leucémie, le lymphome et la chlamydiose du koala. Un lien similaire existe dans le virus de la leucémie du chat. Le rétrovirus du koala (KoRV) pourrait avoir été transmis aux koalas par les rats. Le rétrovirus n'est certainement entré dans le génome des koalas que pendant les cent dernières années.

Même si les populations du nord sont le plus durement touchées, toutes les populations ne sont pas encore touchées. Les populations du sud sont les moins affectées. Mais la progression du rétrovirus continue[21]. Il n'existe aucun moyen de prévention, ni de guérison[43].

Parasites

  • Mite de la fourrure du koala

Comme la plupart des mammifères, le koala possède sa mite spécifique, Koalachirus perkinsi (Domrow), qui vit en ectoparasitisme sur la surface de son corps, mais aussi dans les conduits des glandes exogènes et le système digestif. Elles se nourrissent majoritairement de graisses et substances huileuses[45],[46]. On la suspecte de jouer un rôle dans la transmission de la chlamydiose[21]

Étymologie et dénominations

Le mot koala vient du darug, une langue aborigène éteinte de la région de Sydney, gula ou gulawany. Bien que la voyelle /u/ ait été transcrite à l'origine en écriture latine comme « oo », conformément aux règles de transcription anglaises (dans des orthographes telles que coola ou koolah), ce qui aurait donné coula en français, elle s'est ensuite modifiée en « oa » vraisemblablement à cause d'une erreur[47]. On indique quelquefois à tort que le mot signifierait « ne boit pas »[48], d'autres fois « amer »[49] D'autres noms aborigènes pour l'animal sont : kallwein, kuhlewong, kolo, kola, kuhla, kaola, karbor, burabie et goribun.

Le mot n'apparaît dans le Dictionnaire de l'Académie française qu'au XXe siècle dans la 9e édition (1992-…)[50].

Bien que le koala ne soit pas un ours, les colons anglophones de la fin du XVIIIe siècle, l'ont tout d'abord appelé koala bear à cause de sa grande ressemblance morphologique avec les ours. Ce nom de koala bear, bien que taxinomiquement incorrect, est toujours utilisé dans certains pays hors d'Australie[51], ce qui n'est pas recommandé à cause de l'inexactitude du terme[52],[53],[54],[55],[56]. Il existe d'autres noms anglais descriptifs tout aussi incorrects basés sur bear comme monkey bear (ours-singe), native bear (ours indigène) et tree bear (ours arboricole)[57]. Il fut un temps où l'on trouvait aussi en français ours d'Australie[10].

dessin de Cuvier de 1817 tentant de représenter un koala. La posture est celle d'un lynx
Le koala par Cuvier en 1817.

Cette comparaison erronée avec les ours lui a valu en 1816 le nom scientifique du genre, forgé par le zoologue et anatomiste Henri-Marie Ducrotay de Blainville, Phascolarctos (Φασκολάρκτος), terme dérivé du grec ϕάσκωλος (phaskolos) « poche, outre » et ἄρκτος (arktos) « ours ». Tandis qu'en 1817 le zoologue Goldfuss lui donne sur simple base de la gravure de Georges Cuvier[58] son nom d'espèce, cinereus, signifiant en latin « cendré »[59], tout en nommant son genre Lipurus. Les deux dénominations du genre sont en concurrence jusqu'en 1840, date à laquelle Phascolarctos cinereus est adopté définitivement.

Le koala a aussi été comparé au paresseux, ce qui lui a valu son nom de « paresseux australien », tout aussi impropre qu'« ours ». À l'époque, le paresseux était considéré comme un animal extrêmement stupide et le koala fut dédaigné par les zoologues britanniques jusqu'à ce que Blainville s'y intéresse lors d'un voyage à Londres.

À l'heure actuelle, en français, il est simplement appelé « koala »[60],[61], puisque c'est la dernière espèce vivante du genre Phascolarctos.

Systématique

Phylogénie

Les koalas appartiennent à l'ordre des mammifères marsupiaux des diprotodontés, c'est-à-dire qu'ils ont deux incisives inférieures pointant vers l'avant. Ils sont du sous-ordre des vombatiformes qui comprend notamment les wombats (voir aussi systématique des diprotodontés). Les origines des koalas ne sont pas clairement établies, même s'il est presque certain qu'ils descendent d'animaux terrestres semblables aux wombats. Ils ont commencé à diverger il y a 42 millions d'années, à la fin de l'Éocène. La poche des koalas orientée vers l'arrière et le bas est d'ailleurs un héritage des wombats creuseurs de terriers. Alors que ceux-ci sont restés au sol, les koalas ont adopté un mode de vie arboricole, à l'instar des dendrolagues qui ont divergé de leurs ancêtres terrestres pour résider dans les arbres[21].

Histoire évolutive

Les koalas sont les uniques représentants restant de la famille des phascolarctidés.

Les premiers fossiles connus de la famille des koalas ont été découverts en Australie septentrionale et ont été datés de l'Oligocène, de 20 à 25 Ma c'est-à-dire plus précisément durant le chattien[62]. Ils sont cependant rares et on ne trouve souvent que des dents et des os isolés[63].

Une explication de la rareté inhabituelle de ces fossiles serait que les premiers koalas étaient eux-mêmes rares. Il est vraisemblable qu'ils se soient spécialisés dans la consommation des feuilles des ancêtres des eucalyptus actuels, qui n'étaient que faiblement représentés dans l'ancienne forêt humide australienne. Les fossiles du koala actuel (Phascolarctos cinereus) remontent au maximum à 1,81 MA, c'est-à-dire au Pléistocène[64]. La glaciation de Würm et la dérive progressive du continent vers l'équateur entrainent un assèchement de la région. L'eucalyptus a pu ainsi s'étendre jusqu'à dominer de plus en plus les régions de forêts claires d'Australie. Les koalas se sont adaptés à ces nouvelles conditions de sècheresse. On suppose que les eucalyptus et les koalas se sont développés conjointement pendant des milliers d'années et que les koalas de l'époque des Aborigènes étaient plus nombreux et plus largement répartis que leurs ancêtres. Des fossiles montrent que les koalas étaient présents en Australie-Occidentale au Quaternaire.

Au Miocène et au Paléocène, on trouvait de nombreuses espèces de koalas ou animaux similaires dans toute l'Australie. Les 18 représentants des quatre autres genres (Perikoala, Madakoala, Koobor, Litokoala) étaient vraisemblablement aussi des mangeurs de feuillage, qui ne se différenciaient guère du koala d'aujourd'hui. Au Pliocène, Phascolarctos stirtoni, ou Koala géant, était deux fois plus gros que le koala actuel[21]. Il y a plus de 50 000 ans, il existait un koala géant du genre Koalemus qui habitait les régions méridionales d'Australie (Queensland e.a.[Quoi ?]).

Sous-espèces

Koala avec des longs poils surtout sur les oreilles, enserrant un eucalyptus
Un koala méridional sur l'Île Kangourou, non indigène sur cette île.

Les études du génome mitochondrial[65] montrent qu'il n'y a pas assez de différenciation pour soutenir l'existence de sous-espèces[66]. Traditionnellement, trois sous-espèces de koalas sont différenciées d'un point de vue morphologique. Ce sont cependant des choix arbitraires à partir d'une cline et ils ne sont pas généralement acceptés. La distinction suit d'ailleurs les frontières des États. En fait, le passage d'une forme à une autre est continu et il existe des différences substantielles entre individus d'une même région telles que la couleur du pelage ou autres. Selon la règle de Bergmann, les individus du sud, au climat plus frais, sont aussi plus grands.

La sous-espèce de la région du fleuve Nepean en Nouvelle-Galles du Sud, le koala de New South Wales (Phascolarctos cinereus cinereus)[61] est de taille moyenne. Ce koala possède une fourrure relativement épaisse, qui semble être un mélange de gris en raison des pointes gris cendré. Son poids habituel varie de 15 kg pour les mâles à 8,5 kg pour les femelles.

La sous-espèce septentrionale, le koala de Queensland (Phascolarctos cinereus adustus)[61], a été décrite en 1923 sur la base d'un exemplaire du Queensland. Elle est nettement plus petite (environ 6,5 kg pour le mâle et 5 kg pour la femelle) et possède une fourrure argentée, presque gris sale, beaucoup plus courte et moins épaisse.

La sous-espèce méridionale, le koala de Victoria ou koala victorien (Phascolarctos cinereus victor)[61],[67], est par contre nettement plus grande. Elle est caractérisée par une fourrure plus longue et plus épaisse, d'un gris plus foncé, plus chatoyant, presque cannelle, aux accents chocolat sur le dos et les avant-bras. Elle a une face ventrale claire plus proéminente et des touffes d'oreilles d'un blanc laineux[68].

Le koala et les hommes

Les relations entre les hommes et les koalas ont subi de grandes variations au fil du temps. Les peuples premiers n'y attachaient ni plus ni moins d'importance qu'aux autres animaux de leur environnement. Les premiers colons en Australie le considéraient comme une curiosité et commencèrent à le chasser pour sa fourrure. De nos jours, il est reconnu internationalement comme le symbole de l'Australie et fait l'objet de mesures de protection renforcées.

Les Aborigènes et le Temps du rêve

Les Aborigènes chassaient les koalas pour leur viande et leur fourrure, mais sans le préférer à d'autres animaux. La culture aborigène implique des pratiques de chasse durables, ce qui n'a jamais mis en danger les populations de koalas. De nombreuses légendes du Temps du rêve sont transmises oralement sur le koala, qui expliquent ses particularités corporelles. Il fut souvent utilisé comme symbole de totem. Celui qui le prenait comme totem ne devait plus le tuer. Le koala est considéré comme faisant partie de la création du Temps du rêve.

Koobor le Koala

 src=
Phascolarctos cinereus (Koala) au ZooParc de Beauval à Saint-Aignan-sur-Cher, France.

Il était une fois au Temps du rêve, un orphelin nommé Koobor constamment maltraité et négligé par son clan. La région était très sèche et chaque soir, tout le monde buvait avant lui et il ne lui restait jamais assez d'eau pour assouvir sa soif. Il dut alors apprendre à vivre en mangeant les feuilles pleines d'eau du gommier, mais ce n'était jamais suffisant. Un matin, quand le clan partit chercher de la nourriture, ils oublièrent de cacher les seaux d'eaux et pour la première fois dans sa vie, Koobor eût assez d'eau à boire. Il s'en remplit la panse qui était prête à éclater. Une fois, sa soif assouvie, il se rendit compte que son clan serait fort fâché quand il rentrerait. il décida alors de rassembler tous les seaux d'eau et les suspendit à une branche basse pour les cacher. Il grimpa ensuite dans les branches et entonna un chant merveilleux qui fit tellement pousser l'arbre qu'il en devint le plus haut de la forêt.

Le soir, quand les gens du clan de Koobor regagnèrent le village, ils étaient fourbus et assoiffés et devinrent bientôt fort en colère quand ils virent leurs seaux d'eau pendus au plus grand arbre où était Koobor. Ils lui demandèrent de rendre les seaux volés, mais celui-ci refusa et leur dit : "À votre tour d'avoir soif !". Cela les mit dans une colère noire. Plusieurs hommes grimpèrent à l'arbre, mais Koobor les faisait tomber en leur lançant les seaux. Deux sorciers plus fûtés arrivèrent tout de même jusqu'en haut et battirent Koobor à plate couture et lancèrent son petit corps brisé qui s'écrasa par terre.

Alors que tous regardaient, ils virent le corps brisé se métamorphoser en koala et grimper à l'arbre tout proche. Il s'assit alors au plus haut des branches et commença à mâcher des feuilles de gommier. Koobor leur dit alors :" Vous pouvez me tuer pour me manger, mais ma peau ne peut être ni dépecée, ni mes os brisés avant que je ne sois cuit. Si quelqu'un ose désobéir, mon esprit assèchera tous les lacs et toutes les rivières, si bien que tout le monde en mourra, et il en sera ainsi de tous les koalas !".

Voilà pourquoi les koalas n'ont pas besoin d'eau pour rester en vie et pourquoi les aborigènes respectent toujours l'ordre de Koobor lorsqu'ils font cuire un koala, car ils ont peur qu'ils ne reviennent et ne leur prenne toute leur eau, les laissant assoiffés pour toujours[69].

Curiosité scientifique des premiers Européens

Dessin d'une mère koala sur une branche d'eucalyptus avec son enfant sur le dos
Représentation de 1863 du koala par Gould.

Le koala était resté inaperçu lors de l'expédition de James Cook en 1770. La première mention de son existence figure dans le rapport de John Price, qui, sous les ordres du gouverneur de Nouvelle-Galles du Sud, entreprend une exploration des Montagnes bleues et décrit « un animal appelé cullawine qui ressemble à un paresseux »[70]. En 1802, l'explorateur Francis Barrallier envoie des pattes conservées dans de l'alcool au gouverneur. En 1803, des Aborigènes en apportent des exemplaires vivants au Lieutenant-gouverneur de la colonie à Port Jackson[49] et quelques mois plus tard, le Sydney Gazette en fait une description détaillée[70]. L'animal reçoit son nom scientifique seulement en 1816 (Voir "Étymologie et dénominations" ci-dessus). En 1855, un demi-siècle après sa localisation en Nouvelle-Galles du Sud, le naturaliste Wilhelm von Blandowski le trouve en Australie-Méridionale et en 1923, O. Thomas le localise dans le sud-est du Queensland. Les populations d'Australie-Méridionale ont été complètement anéanties par les Européens au début du XXe siècle.

Intérêt économique des fourrures

Peau de Koala étalée
Peau de Koala provenant de la collection de l'ancienne École supérieure de la fourrure de Francfort.

Si les premiers Européens considéraient les koalas comme une curiosité du continent australien, la situation commence à changer à partir de 1788. Les Européens prennent rapidement connaissance de la facilité avec laquelle les Aborigènes attrapent les koalas, qui font naturellement confiance à l'homme. Des centaines de milliers de koalas sont tués pour fournir la demande de fourrure de koala, un article recherché sur le marché mondial (Europe et États-Unis principalement), mais aussi en Australie, où l'on en confectionnait des couvertures de « voiture » très en vogue (15 koalas pour une couverture)[10]. Les fourrures de koalas avaient en effet la réputation d'être douces et résistantes.

 src=
Un camion chargé d'une cargaison de 3 600 fourrures de koalas, chassés durant la dernière saison de trappe au Queensland, en 1927.

Entre 1907 et 1927, six saisons de chasse au koala ont été décrétées par le gouvernement australien. Des prélèvements d'envergure ont eu lieu au Queensland en 1915, 1917 et surtout en 1919, quand le gouvernement décide l'ouverture d'une saison de chasse de six mois pour les koalas et les dendrolagues, pendant laquelle un million de koalas sont tués[71]. Cette exécution de masse entraîne cependant des protestations publiques et la même année, une interdiction de leur chasse. Néanmoins, le koala continue d'être chassé en toute illégalité. En 1924, ils disparaissent d'Australie-Méridionale, sont décimés en Nouvelle-Galles du Sud, leur population tombe à 500 au Victoria. Cette même année, 2 millions de fourrures sont exportées de ces États. Le commerce de la fourrure se déplace ensuite vers le Queensland.

En août 1927, le gouvernement du Queensland en mal d'électeurs, alors que la sécheresse de 1926–28 engendrait une vague de pauvreté, rouvre officiellement la chasse aux koalas. 600 000 à 800 000 koalas sont massacrés en un mois de chasse[72], ce qui provoque un soulèvement colossal de l'opinion publique. Cela a certainement été le premier problème environnemental à grande échelle qui ait rassemblé les Australiens[73]. Cette volonté désormais affichée de protéger le koala ouvre la voie à la mise en place de mesures de protection à la fin des années 1930. Mais à cette époque, jusqu'à 80 % de leurs espaces vitaux antérieurs sont déjà détruits. En 1937, le koala est déclaré espèce protégée dans toute l'Australie.

Intérêt économique du tourisme

L'importance commerciale des koalas est tout aussi importante de nos jours, même si elle adopte une autre forme. Les koalas sont devenus des ambassadeurs du tourisme australien. Ils sont un atout touristique tellement fort, surtout pour l'énorme marché japonais, que des tentatives par certains États fédérés d'interdiction de prendre les koalas dans les bras pour cause de stress engendré aux animaux, ont rencontré l'opposition (vaine) des autorités touristiques.

Quand les populations sont en bonne santé, les koalas sauvages sont facilement observables, mais la plupart des touristes voient les koalas dans des zoos et des réserves, où il est permis de caresser, à défaut de prendre dans les bras[37].

En 2014, le koala représentait 3,2 milliards de dollars de revenus touristiques[74].

Perception actuelle

deux jeunes femmes souriant en caressant un koala dans une réserve
L'opinion publique australienne et internationale est très favorable au koala.

Alors que le koala au début de la colonisation de l'Australie n'était considéré que comme un porteur de fourrure, il est devenu au début du XXe siècle, à l'époque des nationalismes, le symbole reconnu de ce pays. En quelques années, des personnages koalas sont apparus tels que Blinky Bill et Bunyip Bluegum (en). Ils étaient pourvus de caractéristiques humaines et n'avaient que peu de respect pour les principes moraux bien tranchés. Le koala était aussi décrit comme d'un caractère libéré et amusant. Des personnages comme Blinky Bill devaient pointer du doigt les faiblesses et les contradictions de chaque individu. Le koala fait depuis office de personnification du caractère australien. De nombreux dessins et caricatures de koalas ont servi à représenter des traits de caractère répandus tels que la gloire nationale, l'hymne à la maternité, l'humilité et la fierté. De nos jours, le koala est un animal qui a toujours un grand impact sur l'opinion publique ; c'est un symbole des efforts de protection de la flore et de la faune australiennes. Grâce à son aspect mignon, il jouit d'une forte popularité sur tous les continents. Ses oreilles laineuses et son gros nez, mais aussi son caractère paisible et sa ressemblance à un ours en peluche renforce cette bonne disposition à son égard.

Le koala dans la culture

Littérature

  • Le Koala tueur et autres histoires du bush, livre de Kenneth Cook, 2009.

Le koala est abondamment présent dans la littérature jeunesse ou enfantine :

  • Les aventures d'Archibald le koala, collection de livres par Paul Cox
  • Bébé Koala, collection à partir de 1 an. Auteur Nadia Berkane, illustrateur Alexis Nesme
  • Le koala apparaît plusieurs fois dans la série Sandy et Hoppy (bandes dessinées de Willy Lambil) : l’épisode de 1959 « Teddy sur l’eucalyptus » (qui met l’accent sur la nourriture du koala et son milieu naturel) ; l’épisode de 1966 « Koalas en péril » (évoquant les trafics de peaux).
  • Le koala est un des héros de la bande dessinée Toto l'ornithorynque (Eric Omond et Yoann).

Graphisme

L'aspect attendrissant du koala en fait une figure recherchée par le marketing qui utilise son image, plus ou moins caricaturée, pour vendre toutes sortes d'articles, de la peluche au paquet de biscuits, en passant par diverses mascottes, des jouets ou des objets quotidiens, généralement destinés aux enfants.

Statut de conservation actuel

Menaces actuelles pour la survie de l'espèce

Panneau de signalisation australien en forme de losange, de couleur jaune, sur lequel figurent un koala et un kangourou avec la mention en anglais We live here too. Please drive carefully(Nous vivons aussi ici, roulez prudemment)
« Nous vivons aussi ici. Roulez prudemment, s'il vous plait ».
  • Destruction, dégradation et fragmentation de l'habitat :
    • Urbanisation galopante[75] et spéculation immobilière
    • Défrichements agricoles
    • Exploitation forestière, destruction des futaies
    • Infrastructures électriques, ferroviaires, autoroutières
  • Surpopulation : souvent dans les îles où les koalas ont été introduits
  • Accidents de la route[75] : décès principalement pendant la période de reproduction alors que les mâles se déplacent beaucoup plus fréquemment.
  • Prédateurs : chiens[75], dingos, chats harets, renards, chouettes et aigles ; les jeunes sont les plus vulnérables
  • Maladies[75] : chlamydiose, pouvant causer l'infertilité ou la mort de certaines populations
  • Changement climatique : déjà perceptible au Queensland occidental et en Nouvelle-Galles du Sud[76]
    • Modifications de la structure et de la chimie des arbres alimentant les koalas
    • Modification des territoires des espèces de l'habitat - tant pour la nourriture que pour les arbres hôtes
    • Sécheresses plus intenses et plus fréquentes
    • Feux de forêts plus intenses et plus fréquents
    • Modification des températures, des précipitations et du taux d'humidité moyen. Le koala est sensible aux canicules[75].
    • Contractions de la distribution du koala

Aujourd'hui, la perte d'habitat et l'impact de l'urbanisation (comme les attaques des chiens ou les accidents de la route) sont les menaces les plus graves pour la survie du koala. Ces dernières années, certaines colonies ont été durement touchées par les maladies, plus particulièrement, chlamydia[77]. L'Australian Koala Foundation est la principale organisation consacrée à la conservation du koala et de son habitat, et qui fait l'inventaire de 400 000 km2 d'espaces vitaux pour les koalas et qui soumet des preuves tangibles du sérieux déclin de l'espèce dans toute sa zone naturelle de répartition[78]. Un problème supplémentaire est posé par le fait que 80 % des koalas vivent sur des terrains privés. Cela est particulièrement vrai sur la côte orientale australienne, où la spéculation immobilière fait rage. L'eucalyptus est aussi utilisé pour fabriquer du mobilier de jardin. 60 % des forêts subsistant en Australie sont composées d'eucalyptus, mais seulement 18 % de ces forêts ne sont pas bouleversées par l'abattage des arbres[65]. L'espace vital se réduit aussi par la déforestation, les mesures d'assèchement des sols et la construction de clôtures.

La population de koalas de l'île Kangourou, dont les koalas ont pour particularité d’être « exempts d’infection » et à ce titre, constituaient une sorte « d’assurance » pour l’avenir de l’espèce, a été très affectée par les feux de brousse de 2019-2020, lors desquels seulement 9000 des 46 000 koalas de l'île Kangourou auraient survécu[79],[80]. Cette population consistait un élément d'autant plus crucial pour la préservation de l'espèce, qu’une grande partie de la population de koalas sur l’île-continent même a été décimée. 80% de leur habitat des koalas sur l'île a été détruit[80].

De plus, l'augmentation de CO2 dans l'atmosphère entraînerait un déclin des apports nutritifs des feuilles d'eucalyptus en diminuant leur taux de protéines et en augmentant leur taux de tanins[81],[82].

Statut des populations

On estime le nombre de koalas existants avant la colonisation européenne à environ 10 millions d'individus[21]. Au début du XXe siècle, l'exploitation commerciale du koala s'est traduite par des millions de fourrures vendues à l'exportation et à la quasi-extinction de l'espèce. Il ne semble pas y avoir de preuves « que la chasse précoce ait eu un impact à long terme sur la population globale », estime-t-on en 2008[83].

En 2001, le koala est repris dans la liste du rapport sur l'état de l'environnement de la Communauté australienne (Commonwealth of Australia) comme étant l'une des huit espèces nuisibles d'Australie[83]. À l'heure actuelle, le statut est déterminé par chaque État fédéré : Queensland, Nouvelle-Galles du Sud, Victoria, Australie-Méridionale.

En février 2022, le koala est classé comme « en danger » dans les états du Nouvelle-Galles du Sud, du Queensland et du territoire de la capitale australienne[84] après l'effondrement des populations de koalas dans ces régions causé par la déforestation et les incendies de 2019-2020[85],[86].

L'estimation de la taille des populations ne fait pas l'unanimité. Des estimations précédentes faisaient état de 100 000 koalas et plus, mais ce chiffre semble fortement exagéré pour l'Australia Koala Foundation. En effet, d'autres estimations concluent à un déclin de 50 à 90 % de la population globale de koalas. Le chiffre réel devrait se situer entre 43 000 et 80 000 individus[21].

L'Australian Koala Foundation estime pour sa part qu'il reste environ 100 000 koalas dans la nature[94]. Elle avait déjà averti pour 2008 que si aucune mesure de protection efficace n'était prise, les koalas seraient dans une situation critique et dès lors menacés d'extinction.
D'après un rapport de l'UICN de décembre 2009 pour la Conférence de Copenhague de 2009 sur le climat, le koala serait l'un des animaux les plus menacés par le réchauffement global[95]. En 2013, une étude de l'université de Sydney précise cette menace : les koalas ont besoin d'autres arbres que les eucalyptus pour survivre à des températures plus élevées, des canicules et des sécheresses[96].

Contrairement à la situation sur la plus grande partie du continent, où les populations déclinent[97], les koalas, comme beaucoup d'autres espèces, peuvent entraîner une explosion démographique dans des petites îles ou des régions isolées où ils ont été introduits[98].

Sur l'île Kangourou en Australie-Méridionale, les koalas introduits il y a quelque 90 ans ont prospéré en l'absence de prédateurs et de concurrence. Combiné à une impossibilité de migrer vers de nouvelles zones, cela a entraîné une surpopulation insupportable qui menace l'écosystème unique de l'île. Plus particulièrement, les gommiers blancs, endémiques à l'île ont été pillés par le koala plus rapidement qu'ils ne pouvaient se régénérer, mettant par là-même en péril les oiseaux locaux et les invertébrés qui dépendent de ces arbres. Au moins une population isolée de gommiers aurait été éradiquée.

Alors qu'on avait suggéré la chasse pour en réduire le nombre et que le gouvernement australien envisageait sérieusement une telle éventualité en 1996, une opposition farouche aussi bien nationale qu'internationale s'est exprimée et l'espèce est restée protégée. La popularité du koala rend certainement toute chasse politiquement improbable, vu les conséquences touristiques et l'impact électoral négatifs. En lieu et place, des programmes de stérilisation et de transfert ont eu un succès limité dans la réduction des effectifs jusqu'à présent et restent coûteux. Une alternative proposée à la méthode complexe de stérilisation, où l'animal doit d'abord être capturé, serait d'injecter des implants hormonaux à distance à l'aide de fléchettes.

Génétique

La réduction des variations génétiques sont un problème potentiel dans la gestion des populations de koalas[99]. Avec les épisodes historiques d'effondrement des populations, les transferts et la fragmentation des territoires, c'est surtout dans les États du sud de l'Australie que le problème se pose, plus particulièrement dans le sud-ouest du Queensland où la fragmentation est très importante. Pour l'instant, cette faible variation n'a pas eu de répercussions prouvées scientifiquement sur les populations[100].

Protection

Historique

En 1890, l'exploitation commerciale est interdite dans le Victoria. À la suite de l'extinction de l'espèce en Australie-Méridionale en 1920, le koala est introduit sur l'île Kangourou et quelques autres localités sur le continent, pour créer des populations de réserves.

En 1927, le Queensland met fin aux permis de chasse.

Protection in-situ

Depuis 2012, le Koala est listé au titre du "Environmental Protection Biodiversity Conservation Act 1999". Les populations protégées sont celles du Queensland, de la Nouvelle Galle du sud et du territoire de la capitale. (Les mesures de protections sont mises en place par les états concernés)

Des conseils municipaux de zones à l'urbanisation galopante ont pris des mesures pour préserver l'espace vital des koalas, entre autres au Victoria: ville de Ballarat[101],[102], comté de la chaîne Macedon[103] et Glenelg Hopkins Catchment Management Authority[102] et au Queensland :Région de la baie Moreton, Redland City.

Au Queensland

L'état doit légalement tenir compte des habitats du Koala lors de la planification des projets d'infrastructures. La perte d'habitat, occasionnée par les projets d'infrastructure, doit être compensée, ceci soit par une compensation financière soit directement en replantant des arbres pour restaurer l'habitat des koalas (une combinaison des deux est possible). L'état achète des terrains et signe des contrats de gestion avec les propriétaires fonciers dans les zones prioritaires pour leur conservation[104].

En Nouvelle-Galles du Sud

La stratégie de cet état se décline en plusieurs points :

  • transformer 20 000 ha de forêt publique (possédées par l'état) en réserves pour Koala, et transformer en Parcs nationaux 4 000 ha de forêt primaire où l'espèce est présente et acquérir des terres pour la protection de l'espèce ;
  • sécuriser les principaux point de collisions routière avec les koalas ;
  • créer un réseau efficace de centres de soin dans toute la Nouvelle-Galles du Sud et mettre en place un numéro unique d'appel pour signaler les koalas en détresse[105].

Maintien en captivité

Koala endormi sur une fourche dans un enclos complètement grillagé
Koala au zoo de Chiang Mai en Thaïlande.

Les premiers koalas à être maintenus en captivité le sont en 1920, au Koala Park de Sydney pour être exposés au public. Depuis, ils sont de plus en plus montrés dans des enclos d'exposition.

Comme pour la plupart des animaux endémiques de l'Australie, le koala ne peut être détenu légalement comme animal particulier en Australie ou partout ailleurs. Les seules personnes habilitées à garder des koalas sont les professionnels de la protection de la nature et occasionnellement les chercheurs scientifiques. Ils reçoivent à cet effet des permis spéciaux, mais doivent les relâcher dans la nature dès qu'ils vont mieux ou alors, quand il s'agit de juvéniles, dès qu'ils sont assez âgés[106].

Dans les parcs zoologiques, les koalas ne sont que très rarement montrés en dehors d'Australie, ce qui est dû à la difficulté de mettre à la disposition des animaux suffisamment d'eucalyptus adaptés. Il est en effet essentiel de bien comprendre leurs préférences alimentaires. Afin de pourvoir aux besoins des koalas, les zoos doivent mettre en place une plantation d'eucalyptus. Pour chaque koala, le besoin est de 500 à 1000 arbres de cinq ou six espèces différentes. Il faut planter les arbres quatre à six ans avant d'accueillir les koalas[21] En enclos, les koalas ne peuvent pas particulièrement exprimer leur disposition à vagabonder, car ils se retrouvent dans des conditions restreintes et à la densité bien plus haute que dans la nature. Ils montrent encore malgré tout certains traits de comportements similaires à leurs congénères sauvages tels que la territorialité et la hiérarchie des mâles. Les femelles ont une tendance accrue à s'accoupler entre elles en captivité. Les koalas se laissent dans la plupart des cas facilement réintroduire dans la nature.

Le Zoo de San Diego occupe une place particulière, car son programme d'élevage des koalas est le plus fructueux en dehors d'Australie. Il a accueilli des koalas dès 1925, a enregistré sa première naissance en 1960 et en comptabilise plus d'une centaine depuis 1976. Il faut dire que le zoo fait pousser 35 espèces d'eucalyptus et offre à ses koalas au moins quatre espèces différentes par jour. Fort de ce succès, le zoo a lancé un programme de prêt pour l'éducation et la conservation. Des koalas sont prêtés aux zoos du monde entier qui disposent de programmes similaires. En partenariat avec la Fondation australienne pour les koalas (Australian Koala Foundation), le Zoo de San Diego produit l'Atlas de l'habitat du koala (Koala Habitat Atlas).

Le système international d'information sur les espèces tient le registre actualisé de leur détention dans le monde entier.

Europe

Les koalas d'Europe sont tous de la sous-espèce du Queensland : Phascolarctos cinereus adustus et sont tous issus du Lone Pine Koala Sanctuary, au Queensland, Australie par l’intermédiaire d'importations directes ou d'importations d'autres zoos (tel San Diego) dont les animaux originaux sont eux-mêmes issus du Lone Pine Koala Sanctuary.

Il y a onze zoos publics en Europe ayant des koalas, listés ci-dessous.

  • Autriche (un zoo) : zoo de Schönbrunn, à Vienne depuis 2002. Le Zoo de Schönbrunn à une paire seulement de koala (nombres pour 2017).
  • Belgique (trois zoos) : zoo de Planckendael (Planckendael), depuis 1998 avec une interruption en 2016 cessée depuis une nouvelle importation d'une paire en 2016 provenant du zoo de Leipzig (individu mâle) et du Zoo de Beauval (individu femelle). Parc Pairi Daiza à Brugelette depuis 2016, qui a eu jusqu'à 5 koalas[107] provenant d'une importation d'animaux du Lone Pine Koala Sanctuary. Zoo d'Anvers depuis 2015 suivant une importation d'animaux provenant du zoo de Planckendael.
  • Portugal (un zoo) : Zoo de Lisbonne (Jardim Zoológico de Lisboa) depuis 1991 suivant une importation d'animaux provenant du Zoo de San Diego, ce qui fait d'eux les koalas les plus vieux d'Europe.
  • Royaume-Uni (un zoo) : Zoo d'Édimbourg depuis 2005 suivant une importation d'animaux provenant du zoo de San Diego.

L'Allemagne et la Belgique sont les pays d'Europe ayant le plus de zoos qui hébergent des koalas avec trois zoos chacun. L'importation européenne la plus ancienne dont les animaux sont encore vivants est celui du Zoo de Lisbonne en 1991.

L'Europe a eu deux sous-espèces de koalas à travers le temps. Le Koala de Nouvelle-Galles du Sud, qui n'est plus hébergé dans aucun zoo d'Europe, et le nettement plus commun Koala du Queensland encore présent en Europe. La première importation de Koalas datée en Europe se serait passée en l'an 1880 et était dirigé vers le Zoo de Londres où le dernier animal de cette importation mourut en 1882 (seulement deux ans après ce qui montre le manque de connaissance sur la façon de garder des koalas captifs que les zoos avaient à cette époque), ces koalas-là étaient de la sous-espèce du Queensland. Parmi d'autres zoos européens notables ayant eu des koalas mais n'ayant plus cette espèce à présent nous pouvons lister les zoos suivants.

  • Allemagne (un) :

- Koala du Queensland (Phascolarctos cinereus adustus) : Jardin zoologique de Berlin-Friedrichsfelde (importation de San Diego, individu ayant vécu du 15/04/1994 au 17/09/1994).

  • Espagne (un) :

- Koala du Queensland (Phascolarctos cinereus adustus) : le Zoo de Barcelone a eu des koalas en 1994 (provenant de San Diego).

  • Hongrie (un) :

- Koala du Queensland (Phascolarctos cinereus adustus) : le seul zoo ayant eu des koalas en Hongrie était le Zoo de Budapest, de 2015 à 2017.

  • Irlande (un) :

- Koala du Queensland (Phascolarctos cinereus adustus) : Le seul zoo ayant eu des koalas en Irlande était le Zoo de Dublin, en 1988 suivant une importation d'animaux provenant du zoo de San Diego

  • Portugal (un) :

- Koala de Nouvelles-Galles du Sud (Phascolarctos cinereus cinereus) : le Zoo de Lisbonne possède toujours une paire de Koala du Queensland depuis 1991, néanmoins le zoo fut aussi l'un des deux seuls zoos en Europe à avoir quelques individus de la sous-espèce de Nouvelles-Galles du Sud (date inconnue).

  • Royaume-Uni (un) :

- Koala de Nouvelles-Galles du Sud (Phascolarctos cinereus cinereus) : le Zoo de Londres est le seul zoo d'Europe avec Lisbonne à avoir eu deux sous-espèces de koala différentes. En effet, ce zoo fut l'un des deux seuls zoos en Europe à avoir quelques individus de la sous-espèce de Nouvelles-Galles du Sud (date inconnue).

- Koala du Queensland (Phascolarctos cinereus cinereus) : le Zoo de Londres a possédé deux femelles koalas provenant du Zoo de San Diego de 1989 à 1991.

  • Suède (un) :

- Koala du Queensland (Phascolarctos cinereus cinereus) : l'aquarium de Skanset (Skanset/Akvariet) à Stockholm a possédé deux mâles koalas provenant du Zoo de San Diego de 2005 à 2007.

Amérique du Nord

Afrique

Afrique du Sud : Zoo de Pretoria

Asie

Australie

L'Australie compte de multiples zoos et réserves naturelles où l'on peut admirer des koalas.

Notes et références

(de)/(en) Cet article est partiellement ou en totalité issu des articles intitulés en allemand et en anglais .
(mk)/(nl) Cet article est partiellement ou en totalité issu des articles intitulés en macédonien et en néerlandais .
(ru) Cet article est partiellement ou en totalité issu de l’article de Wikipédia en russe intitulé .
  1. a et b (en) « Welcome To Cohunu Koala Park », sur cohunu.com.au.
  2. Bonorong Wildlife Sanctuary - Discover Tasmania.
  3. « Australie: Les koalas vont disparaître et il est trop tard pour les sauver », sur lavoixdunord.fr, 16 mai 2019 (consulté le 19 mai 2019).
  4. « En Australie, une femme sauve un koala piégé par les flammes », sur AFP, 19 novembre 2019.
  5. (en) « Bigger and better 'Blinky Drinkers' to quench koalas' thirst this summer », sur NSW Environment, Energy and Science (consulté le 15 janvier 2020).
  6. Jackson, pp. 73–74.
  7. (en) « Bigger and better 'Blinky Drinkers' to quench koalas' thirst this summer », sur NSW Environment, Energy and Science (consulté le 15 janvier 2020).
  8. Dixon, R. M. W.; Moore, B.; Ramson, W. S.; Thomas, M. (2006). Australian Aboriginal Words in English: Their Origin and Meaning (2nd ed.). Oxford University Press. p. 65. (ISBN 978-0-19-554073-4).
  9. Leitner, G.; Sieloff, I. (1998). "Aboriginal words and concepts in Australian English". World Englishes. 17 (2): 153–69. doi:10.1111/1467-971X.00089.
  10. a b et c Titre : Cambodge et Java : ruines khmères et javanaises, 1893-1894 / texte et dessins par M. Albert Tissandier…Éditeur : G. Masson (Paris) Date d'édition : 1896.
  11. C'est par exemple le cas de Onya-Birri, le seul bébé koala albinos du monde né en captivité, au zoo de San Diego, aux États-Unis.
  12. (en) « Rare white koala gets medical help in Australia », Reuters,‎ 24 septembre 2007 (lire en ligne).
  13. (en) John A. Byers, « Play's the thing », Findarticles.com, 1er juillet 1999 (consulté le 2 juin 2013).
  14. (en) « Koala (Phascolarctos cinereus) Fact Sheet 2003 » , Spot.colorado.edu (consulté le 9 mars 2009).
  15. T.F. Flannery, The Future Eaters : An ecological History of the Australasian Lands and People, Sydney, Reed New Holland, 1994, p. 86.
  16. « Koala Infographique - animaux, Queensland, Australie », sur www.queensland.com (consulté le 5 mars 2020).
  17. (en) D. Macdonald (dir.) et Roger Martin, The Encyclopedia of Mammals, New York, Facts on File, 1984 (ISBN 0-87196-871-1), p. 872–875.
  18. (en) Maciej Henneberg, Kosette M. Lambert et Chris M. Leigh, « Fingerprint homoplasy: koalas and humans », Natural Science, vol. 1, no 4,‎ 1997 (lire en ligne).
  19. https://www.maxisciences.com/empreinte-digitale/les-empreintes-digitales-des-koalas-similaires-a-celles-de-l-homme_art14405.html.
  20. https://www.gurumed.org/2011/05/06/les-koalas-ont-exactement-les-mmes-empreintes-palmaires-que-les-humains/.
  21. a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x et y Fiche signalétique du koala du Zoo de San Diego.
  22. A. K. Lee & F. N. Carrick, Fauna of Australia 1 31. Phascolarctidae.
  23. (en) Australian Koala Foundation, « How koalas live, socialise & communicate ».
  24. (en) [PDF] , H. Alfred, M. B. Young, On the male generative organs of the Koala.(Phascolarctos Cinereus). 1879, Owens College, Manchester. (Plate XVIII).
  25. T. J. Dawson et al., « Morphology and Physiology of Metatheria », Fauna of Australia,‎ 1989, p. 51, 53 (ISBN 978 0 644 06056 1, lire en ligne [PDF]).
  26. (en) « Koalas 'could face extinction' », sur news.bbc.co.uk (consulté le 21 décembre 2010).
  27. « Facts about Koalas », Koalaplayworld.com (consulté le 9 mars 2009).
  28. (en) Stephen M. Jackson, Australian mammals : biology and captive management, Melbourne, CSIRO Publishing, 2003, 524 p. (ISBN 978-0-643-06635-9, LCCN , lire en ligne), « Koalas », p. 524.
  29. « Koalas Welfare - 16 November 1995 - ADJ - NSW Parliament », Parliament.nsw.gov.au (consulté le 9 mars 2009).
  30. Ian Anderson, « Please don't cuddle the koalas », New Scientist,‎ 2 décembre 1995 (lire en ligne, consulté le 21 octobre 2009).
  31. Nutrients, Antinutrients and Leaf Selection by Captive Koalas (Phascolarctos-Cinereus). ID Hume and C Esson, Australian Journal of Zoology 41(4) 379 - 392, .
  32. a b et c (ga) « Tuigtear anois cén fáth go dtig leis an gcóála duilleoga eocailipe nimhneacha a ithe », Tuairisc.ie,‎ 17 juillet 2018 (lire en ligne, consulté le 21 juillet 2018).
  33. (en) « Koalas are eating their forests into extinction — even feasting on poisonous eucalyptus plants », National Post,‎ 4 juillet 2018 (lire en ligne, consulté le 21 juillet 2018).
  34. La mère, après la naissance de son petit, émet des féces liquides, si bien que le petit, dont le tube digestif est stérile, vient lécher les poils anaux maternels. L'inoculation du microbiote maternel permet ainsi la colonisation dans son tube digestif des bactéries symbiotiques indispensables à la digestion.
  35. (en) Peter Kuhnert, Bożena Korczak, Enevold Falsen, Reto Straub, Anneliese Hoops, Patrick Boerlin, Joachim Frey & Reinier Mutters, « Lonepinella koalarum gen. nov., sp. nov., a New Tannin-Protein Complex Degrading Bacterium », Systematic and Applied Microbiology, vol. 18, no 3,‎ 1995, p. 368-373 (DOI ).
  36. M Smith, « Behaviour of the Koala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss), in Captivity VI*. Aggression », Australian Wildlife Research, vol. 7, no 2,‎ 1980, p. 177–190 (DOI , lire en ligne).
  37. a b c et d Novelguide.
  38. (en) Koala Research.
  39. (en) « University of Queensland Koala Study program » (consulté le 8 avril 2013).
  40. (en) Roger Martin et Kathrine Ann Handasyde, The Koala : Natural History, Conservation and Management, UNSW Press, coll. « Australian Natural History Series », 1999, 2e éd., 132 p. (ISBN 0-86840-544-2, lire en ligne), p. 64-65.
  41. The encyclopedia of animals p. 249. Amber.
  42. (en) D. Macdonald (dir.) et Roger Martin, The Encyclopedia of Mammals, New York, Facts on File, 1984 (ISBN 0-87196-871-1), p. 872–875.
  43. a b c et d (en) [PDF] "National Koala Conservation and Management Strategy 2009-2014".
  44. (en) Australian Koala Foundation, « What to do if you find a sick, injured or dead koala ».
  45. (en) Koalachirus perkinsi (Domrow) - the koala fur mite.
  46. koala fur mite.
  47. R.M.W. Dixon, Bruce Moore, W.S. Ramson, Mandy Thomas, Australian Aboriginal Words in English : Their Origin and Meaning, South Melbourne, Oxford University Press, 2006 (ISBN 0-19-554073-5).
  48. R.M.W. Dixon, Bruce Moore, W.S. Ramson, Mandy Thomas, Australian Aboriginal Words in English : Their Origin and Meaning, South Melbourne, Oxford University Press, 2006 (ISBN 0-19-554073-5).
  49. a et b Penny cyclopaedia of the Society for the Diffusion of Useful Knowledge, Volumes 13 à 14, C. Knight, 1839.
  50. Koala dans la 9e édition (1992-…) du Dictionnaire de l'Académie française, sur Atilf.
  51. (en) Gerhard Leitner et Inke Sieloff, « Aboriginal words and concepts in Australian English », World Englishes, vol. 17, no 2,‎ 1998, p. 153–169 (DOI ).
  52. www.ferngallery.com, « Australian Koala Foundation », Savethekoala.com (consulté le 9 mars 2009).
  53. « Australian Fauna », Australian Fauna (consulté le 9 mars 2009).
  54. « Australasian Regional Association of Zoological Parks and Aquaria », Arazpa.org.au (consulté le 9 mars 2009).
  55. Australian Koala Foundation, « Frequently asked questions (FAQs) ».
  56. Australian Koala Foundation, « Interesting facts about koalas ».
  57. R.M.W. Dixon, Bruce Moore, W.S. Ramson, Mandy Thomas, Australian Aboriginal Words in English : Their Origin and Meaning, South Melbourne, Oxford University Press, 2006 (ISBN 0-19-554073-5).
  58. Encyclopédie du dix-neuvième siècle : répertoire universel des sciences, des lettres et des arts, avec la biographie de tous les hommes célèbres. T. 14, HEN-LIT ; Date d'édition : 1836-1853.
  59. D.A. Kidd, Collins Latin Gem Dictionary, Londres, Collins, 1973 (ISBN 0-00-458641-7), p. 53.
  60. Nom vernaculaire en français d’après Termium plus, la banque de données terminologiques et linguistiques du gouvernement du Canada.
  61. a b c et d (en) koala dans Murray Wrobel, 2007. Elsevier's dictionary of mammals: in Latin, English, German, French and Italian. Elsevier, 2007. (ISBN 0-444-51877-0), 9780444518774. 857 pages.
  62. (en) Koala: a historical biography 2008. Par Ann Mozley Moyal, Michael Organ. (page 197).
  63. (en) Nimiokoala greystanesi Australian museum.
  64. (TPDB), consulté en 2010.
  65. a b et c Final Determination of Threatened Status for the Koala.
  66. (en) B.A. Houlden, B. H. Costello, D. Sharkey, E.V. Fowler, A. Melzer, W.A.H. Ellis, F.N. Carrick, P.R. Baverstock et M.S. Elphinstone, « Phylogeographic differentiation in the mitochondrial control region in the koala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss 1817) », Molecular Ecology,‎ 1999.
  67. (en) Référence NCBI : Phascolarctos cinereus (taxons inclus).
  68. Roger William Martin,Kathrine Ann Handasyde: The koala: natural history, conservation and management. Krieger Publishing Company; Auflage: 2d edition (Juni 1999). (ISBN 1-57524-136-6).
  69. « Koobor the Koala » (consulté le 8 avril 2013) et Koobor the Koala and Water (folklore).
  70. a et b (en) Michael Organ, « The Discovery of the Koala: Hat Hill (Mount Kembla), New South Wales 1803 » (consulté le 10 avril 2009) “There is another animal which the natives call a cullawine, which much resembles the sloths in America.” (Price, 1895).
  71. Raymond Evans, A History of Queensland, Port Melbourne, Victoria, Cambridge University Press, 2007, 328 p. (ISBN 978-0-521-87692-6, lire en ligne), p. 168.
  72. Raymond Evans, A History of Queensland, Port Melbourne, Victoria, Cambridge University Press, 2007, 328 p. (ISBN 978-0-521-87692-6, lire en ligne), p. 168.
  73. Raymond Evans, A History of Queensland, Port Melbourne, Victoria, Cambridge University Press, 2007, 328 p. (ISBN 978-0-521-87692-6, lire en ligne), p. 168.
  74. Maxime Lancien, « En Australie, une saison en enfer », sur Le Monde diplomatique, 1er janvier 2020.
  75. a b c d et e AFP, « Le koala menacé d'extinction à cause du réchauffement climatique », Le Monde,‎ 3 octobre 2013 (lire en ligne).
  76. Natural Resource Management Ministerial Council 2009.
  77. Bonnie Malkin, Koalas 'extinct within 30 years' after chlamydia outbreak, The Telegraph, 10 novembre 2009.
  78. Australian Koala Foundation, « Koalas - Endangered or Not? ».
  79. « Incendies en Australie : il ne reste que 9000 koalas sur les 46 000 de l'île Kangourou », sur actu.fr (consulté le 16 janvier 2020).
  80. a et b Par A. T. avec AFP à 20h24, « Incendies en Australie : des dizaines de koalas soignés dans un hôpital sur l’île Kangourou », sur leparisien.fr, 14 janvier 2020 (consulté le 16 janvier 2020).
  81. (en) Australian Academy of Science, « Koalas Under Threat From Climate Change », sur ScienceDaily, 9 mai 2008 (consulté le 3 juin 2020).
  82. (en) The IUCN red list of threatened species, « Koalas and climate change - hungry for CO2 cuts », sur IUCN, décembre 2009 (consulté le 3 juin 2020).
  83. a et b Gordon et al 2008.
  84. (en) « Phascolarctos cinereus (combined populations of Qld, NSW and the ACT) — Koala (combined populations of Queensland, New South Wales and the Australian Capital Territory) », sur Australian governement - Department of Agriculture, Water and the Environment, 11 février 2022
  85. « Environnement : l’Australie considère les koalas « en danger » », sur Sud Ouest, 11 février 2022
  86. « L'Australie classe officiellement les koalas comme espèce en danger », sur France info, 11 février 2022
  87. UICN Phascolarctos cinereus.
  88. US Fish and Wildlife Service, « Threatened and Endangered Species System ».
  89. Australian Government, « Environmental assessment of koala's conservation status ».
  90. [PDF] Australian Government, « Environmental Finalised Priority Assessment List for the Assessment Period Commencing 1 October 2008 ».
  91. Queensland Parks and Wildlife Service, « EPA/QPWS Koala designation ».
  92. New South Wales Parks and Wildlife Service, « NSWPWS Koala profile ».
  93. Department of Sustainability and the Environment, « Victorian Koala designation ».
  94. Australian Koala Foundation, « Potential Koala Habitat in 2008 ».
  95. « Polarfuchs und Koalabär bedroht » sur www.fr-online.de.
  96. Mathew Crowther, Ecography, 3 octobre 2013.
  97. Australian Koala Foundation, « Koalas - Endangered or Not? ».
  98. « Koalas Overrunning Australia Island "Ark" », News.nationalgeographic.com (consulté le 9 mars 2009).
  99. Sherwin et al. 2000.
  100. QPWS.
  101. (en) VCAT knocks back Mt Helen subdivision sur www.thecourier.com.
  102. a et b (en) [PDF]Implementing the Ballarat Koala Plan of Management through the Ballarat Planning Scheme Amendment C95 sur www.ballarat.vic.gov.au.
  103. (en) HAVE YOUR SAY: Macedon Ranges koala habitat plea sur macedon-ranges-leader.whereilive.com.au.
  104. (en) « Koala legislation and policy », sur environment.des.qld.gov.
  105. (en) « NSW Koala strategy », sur www.environment.nsw.gov.au (consulté en février 2019).
  106. Australian Koala Foundation, « Frequently asked questions (FAQs) ».
  107. https://www.brusselstimes.com/brussels/99472/footage-of-man-smearing-saliva-on-brussels-metro-pole-goes-viral-stib-drunk/.

Annexes

Références taxinomiques

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Koala: Brief Summary ( French )

provided by wikipedia FR

Phascolarctos cinereus

Le koala (Phascolarctos cinereus), appelé aussi Paresseux australien, est une espèce de marsupial arboricole herbivore endémique d'Australie et le seul représentant encore vivant de la famille des Phascolarctidés. On le trouve dans les régions côtières de l'Australie-Méridionale et orientale, d'Adélaïde à la partie sud de la péninsule du cap York. Les populations s'étendent aussi sur des distances considérables dans l'arrière-pays australien (outback), là où l'humidité est suffisante pour le maintien de forêts. Les koalas d'Australie-Méridionale furent exterminés au début du XXe siècle, mais cet État fédéré a depuis été repeuplé grâce à des transferts du Victoria. Cet animal n'était plus présent ni en Tasmanie, ni en Australie-Occidentale, mais il y a été réintroduit,.

Le koala est étroitement lié à l'eucalyptus ou gommier, dont il ne mange que les feuilles de certaines espèces. Les mâles peuvent vivre en moyenne 15 ans, et les femelles 20 ans.

C'est, avec le kangourou, l'un des principaux symboles de l'Australie. Après avoir été chassé massivement pour sa fourrure, il est aujourd'hui principalement menacé par la fragilité et le recul de son biotope. Il reste moins de 80 000 koalas vivant en liberté et ce nombre continue de décliner. Les koalas disparaissent à cause des menaces qui pèsent sur leur habitat et des vagues de chaleur dues au réchauffement climatique. Ils ont ainsi perdu 80 % de leur habitat naturel.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Cóála ( Irish )

provided by wikipedia GA

Ainmhí is ea an cóála. Mamach atá ann, agus is ball d'fhine na Phascolarctidae é.


Ainmhí
Is síol ainmhí é an t-alt seo. Cuir leis, chun cuidiú leis an Vicipéid.
Má tá alt níos forbartha le fáil i dteanga eile, is féidir leat aistriúchán Gaeilge a dhéanamh.


license
cc-by-sa-3.0
copyright
Údair agus eagarthóirí Vicipéid
original
visit source
partner site
wikipedia GA

Coala ( Galician )

provided by wikipedia gl Galician

O coala[4][a] (Phascolarctos cinereus) é un marsupial herbívoro nativo de Australia. É a única especie da familia dos fascolárctidos, e o seu familiar máis próximo é o uombat. Este animal vive en zonas costeiras das rexións do este e do sur de Australia, nos estados de Queensland, Nova Gales do Sur, Victoria e Australia Meridional. É doado recoñecelo polo seu corpo robusto sen cola e a unha gran cabeza con orellas redondeadas e peludas e un gran nariz con forma de culler. Os coalas poden chegar a medir entre 60 e 85 cm e acadar de 4 a 15 kg de peso. A cor da súa pelaxe varía dende o gris prateado ata o marrón chocolate. Os membros das poboacións máis ó norte adoitan ser máis pequenos e de cores máis claras que os do sur, dando lugar a posibilidade de que sexan subespecies distintas, aínda que isto está en discusión.

Os coalas habitan en zonas abertas de bosques de eucaliptos, e as follas destas árbores conforman a maioría da súa dieta. Xa que esta dieta fornece un contido limitado de nutrientes e calorías, os coalas levan unha vida sedentaria e adoitan durmir unhas 20 horas ó día. Son animais sociais e os lazos familiares existen só entre as nais e as crías que dependen delas. Os machos adultos comunícanse por medio de fortes ruxidos que intimidan os rivais e atraen ás femias. Os machos tamén marcan a súa presenza por medio de secrecións usando unhas glándulas que teñen no peito. Sendo marsupiais, as crías nacen sen estar aínda desenvolvidas por completo e sóbense ó marsupio das súas nais, onde permanecen durante os primeiros seis ou sete meses de vida. Estas crías destétanse por completo cando chegan ó ano de idade. Os coalas teñen poucos predadores naturais e padecen de poucos parasitos, pero si son vulnerables a diversos patóxenos como as bacterias da familia Chlamydiaceae e o retrovirus coala así como ós incendios e secas.

Existen probas de que os aborixes australianos xa cazaban estes animais, que tamén aparecen na mitoloxía aborixe así como en pinturas rupestres que datan de varios miles de anos. O primeiro encontro rexistrado entre os europeos e un coala tivo lugar no ano 1798, e o naturalista George Perry publicou a primeira imaxe destes animais en 1810. O botánico Robert Brown foi o autor da primeira descrición científica detallada da especie en 1814, aínda que esta non se publicou ata 180 anos despois. O artista John Gould ilustrou e realizou tamén unha descrición do coala, e outros científicos ingleses publicaron máis detalles da bioloxía deste animal no século XIX. Por mor da súa aparencia característica, o coala está recoñecido mundialmente como un símbolo nacional de Australia. Esta especie está listada como "Vulnerable" na clasificación da IUCN, e o goberno australiano tamén declarou as poboacións de Queensland, Nova Gales do Sur e o distrito da Capital como especie vulnerable. Nos comezos do século XX este animal cazábase en grandes cantidades pola súa pelaxe, e os sacrificios a grande escala que tiveron lugar en Queensland deron como resultado un escándalo público que iniciou un movemento a prol da protección da especie. Grazas a isto establecéronse diversos santuarios animais e leváronse a cabo esforzos para repoboar rexións nas que as poboacións de coala estaban fragmentadas ou reducidas.

Etimoloxías

A palabra "coala" procede da palabra gula, da lingua dharug falada por algúns pobos nativos de Australia.[5] Por mor das similitudes do coala cos osos chegou a recibir o nome incorrecto de "oso coala", principalmente por parte dos primeiros colonos.[5][6]

Os nomes empregados polas distintas tribos aborixes son cullawine, koolawong, colah, karbor, colo, coolbun, boorabee, burroor, bangaroo, pucawan, banjorah e burrenbong, e moitos destes significan 'non beber'.[7]

O nome do xénero, Phascolarctos, deriva do grego antigo φάσκωλος ‎pháskōlos 'bolsa' e ἄρκτος ‎árktos 'oso', mentres que o nome específico, cinereus, provén do latín e significa 'de cor cinza'.[8]

Taxonomía e evolución

       

Peramelidae

   

Dasyuridae

   

Dromiciops

    DiprotodontiaPhalangeriformes

Petauroidea

   

Phalangeroidea

       

H. moschatus

     

Potoroinae

   

Macropodinae

        Vombatiformes

P. cinereus

     

T. carnifex

     

Ngapakaldia

      Diprotodontidae

D. optatum

     

Z. trilobus

   

N. lavarackorum

       

M. williamsi

     

I. illumidens

   

Vombatidae

                    Filoxenia dos Diprotodontia (con grupos externos de referencia).[9]

O zoólogo francés Henri Marie Ducrotay de Blainville designou o coala co nome xenérico Phascolarctos no ano 1816,[10] mais decidiu non asignarlle un nome específico ata unha revisión posterior. En 1819 o tamén zoólogo alemán Georg August Goldfuss deulle o nome binomial Lipurus cinereus, pero xa que Phascolarctos se publicou primeiro e segundo a ICZN, este último ten prioridade como nome oficial do xénero.[11] O naturalista francés Anselme Gaëtan Desmarest propuxo o nome Phascolartos fuscus en 1820, suxerindo que as versións do animal de cor marrón formaban unha especie distinta á dos exemplares de cor gris. Outros dos nomes suxeridos por autores europeos foron Marodactylus cinereus por Goldfuss en 1820, P. flindersii por René Primevère Lesson en 1827 e P. koala por John Edward Gray no ano 1827.[2]

O coala clasifícase xunto cos uombats (familia Vombatidae) así como con outras familias xa extintas (incluíndo Palorchestes, Thylacoleonidae e Diprotodontidae) dentro da suborde Vombatiformes e da orde Diprotodontia.[12] Os Vombatiformes son un grupo irmán do clado que inclúe os Macropodiformes (canguros e ualabís) e os Phalangeriformes.[13] Os antepasados dos vombatiformes foron con toda probabilidade arborícolas,[9] e a liñaxe evolutiva dos coalas foi probablemente a primeira en ramificarse hai uns 40 millóns de anos, durante o Eoceno.[14]

O coala moderno é o único membro existente da familia Phascolarctidae, que chegou a incluír varios xéneros e especies. Durante o Oligoceno e o Mioceno os coalas vivían en selvas e tiñan dietas menos especializadas.[15] Algunhas destas especies, como o Nimiokoala greystanesi e algunhas especies de Perikoala, tiñan un tamaño semellante ó coala moderno, mentres que outras, como as de Litokoala, tiñan un tamaño de entre a metade e dous terzos do tamaño dos coalas.[16] Os coalas prehistóricos tiñan estruturas ben desenvolvidas nas orellas, o que suxire que esta especie desenvolveu as vocalizacións de longa distancia e o sedentarismo nunha época temperá.[15] Durante o Mioceno o continente australiano comezou a secarse, levando ó declive das selvas e provocando que os bosques abertos de eucaliptos se espallasen. O xénero Phascolarctos dividiuse do Litokoala ó final deste período[15][17] e sufriu varias adaptacións que lle permitiron vivir a base dunha dieta especializada de follas de eucalipto. Estas adaptacións foron un cambio no padal que se achegou á fronte do cranio, un aumento no tamaño dos molares e premolares, unha diminución de tamaño da canle pterigoide[15] e un aumento do espazo entre os molares e os dentes incisivos.[18]

 src=
Representación dun Nimiokoala (arriba) e dun Litokoala (abaixo).

Durante o Plioceno e o Plistoceno Australia experimentou cambios no seu clima e vexetación, e a especie foi medrando de tamaño.[16] P. cinereus puido xurdir como unha forma anana do P. stirtoni. A redución do tamaño dos grandes mamíferos está considerado un fenómeno común en todo o mundo no Plistoceno tardío, e varios mamíferos australianos están considerados tradicionalmente como produto deste fenómeno. Porén, un estudo de 2008 cuestionou esta hipótese, indicando que P. cinereus e P. stirtoni xa convivían conxuntamente dende o Plistoceno medio,[19] que é o período ata o que se estende o rexistro fósil do coala moderno.[20]

Xenética e variacións

Existen tres subespecies distintas recoñecidas tradicionalmente: o coala de Queensland (P. c. adustus, Thomas 1923), o coala de Nova Gales do Sur (P. c. cinereus, Goldfuss 1817) e o coala de Victoria (P. c. victor, Troughton 1935). Estas formas distínguense pola cor e grosor da súa pelaxe, o tamaño do corpo e a forma do cranio. O denominado coala de Queensland é o máis pequeno dos tres, cunha pelaxe máis curta de cor prateada e un cranio máis pequeno, mentres que o chamado coala de Victoria é o máis grande, cun cranio de maior tamaño e unha pelaxe máis longa de cor marrón.[21][22] Os límites entre estas variacións están marcados polos propios límites estatais dos estados correspondentes, e o seu status como subespecies está en disputa. Un estudo xenético de 1999 suxeriu que estas variacións representan poboacións diferenciadas cun fluxo xenético limitado entre elas, e que as tres subespecies compoñen unha unidade evolutiva significativa única.[22] Outros estudos tamén atoparon que as poboacións de coalas presentaban altos niveis de endogamia e unha baixa variación xenética.[23][24] Esta baixa diversidade xenética puido ter sido unha característica das poboacións de coalas xa dende o Plistoceno tardío.[25] Tamén se demostrou que os ríos e estradas limitan o fluxo xenético da especie e contribuíron á diferenciación xenética das poboacións do sueste de Queensland.[26] En abril de 2013, científicos do Australian Museum e da Queensland University of Technology anunciaron que conseguiran secuenciar o xenoma do coala por completo.[27]

Aparencia e anatomía

 src=
Coala femia.

O coala é un animal de corpo compacto e a súa cola é vestixial ou non existente.[28][29] Pode chegar a medir entre 60 e 85 cm e acada un peso de entre 4 e 15 kg,[29] o que o converte nun dos marsupiais arborícolas máis grandes.[30] A especie presenta un dimorfismo sexual, no que os machos acadan un tamaño un 50% maior que as femias. Os machos tamén se distinguen das femias por teren eles un fociño máis curvo,[30] e pola presenza de glándulas pectorais (que producen secrecións olorosas), visibles en zonas do seu peito que non teñen pelaxe.[31] Ó igual que moitos outros marsupiais, os coalas machos teñen un pene bifurcado, e as femias teñen dúas vaxinas laterais e dous úteros separados.[28] A pel que recobre o pene dos machos contén unha serie de bacterias que xogan un papel importante na fecundación.[32] A abertura do marsupio das femias pode contraerse por medio dun esfínter para previr que as crías caian fóra da bolsa, e os tetos están dentro da bolsa.[33]

A pelaxe do coala é máis densa e longa nas costas, e máis curta no ventre. As orellas teñen unha pelaxe grosa tanto no interior coma no exterior.[30] A cor da pelaxe das costas pode variar dende o gris claro ata o marrón chocolate,[28] mentres que no ventre e cuartos traseiros é máis branca.[29] A súa pelaxe das costas é a máis efectiva para o illamento térmico de todos os marsupiais, o que o fai moi resistente ó vento e a chuvia, mentres que a do ventre permítelle reflectir a radiación solar.[34] As súas gadoupas teñen unhas unllas afiadas e curvadas ben adaptadas para gabear polas árbores. As gadoupas anteriores teñen dous dedos opoñibles ós outros tres que lles permiten agarrar pequenas pólas. Nas gadoupas posteriores, o segundo e terceiro dedo son sindáctilos (fusionados), condición habitual nos membros da orde Diprotodontia, e empregan as unllas separadas destes para acicalarse.[35] Ó igual que os humanos e outros primates, os coalas teñen papilas dérmicas nas gadoupas.[36] O esqueleto deste animal é robusto, e seu o tronco superior é curto e musculado, cunhas patas dianteiras proporcionalmente longas que lle axudan a gabear e coller ramas. Tamén se axudan a gabear por medio duns fortes músculos das coxas que se unen ás tibias nunha zona máis baixa que noutros animais.[37] No final do espiñazo teñen unha zona cartilaxinosa que lles pode axudar a estar máis cómodos cando se pousan nas ramificacións das árbores.[33]

 src=
Esqueleto montado dun coala.

O coala presenta unha das proporcións de tamaño do cerebro en relación ó peso corporal máis pequenas que calquera outro mamífero,[38] sendo un 60% máis pequeno que noutras especies de diprotodontes e pesando tan só 19,2 g,[39] cunha superficie bastante lisa, característica habitual nos animais máis primitivos.[40] Ocupa tan só o 61% da cavidade cranial[38] e atópase presionado contra a superficie interior por medio dunha cantidade relativamente alta de líquido cefalorraquídeo. A función deste é descoñecida, aínda que unha posibilidade sería que actuase absorbendo impactos e limitando o dano recibido no caso de caer dunha árbore.[40] O pequeno tamaño do seu cerebro podería ter sido unha adaptación ás restricións enerxéticas impostas pola súa dieta, insuficiente para manter un cerebro de maior tamaño.[38] Por mor deste pequeno tamaño do cerebro, a capacidade do coala para levar a cabo comportamentos complexos ou pouco familiares é limitada. Por exemplo, cando se lle ofrecen follas arrancadas nunha superficie plana, o animal non é capaz de adaptarse ó cambio na súa rutina alimentaria e non come estas follas.[41] O sentido do olfacto do coala está considerado como normal, sendo habitual que ula os aceites das ramas e follas individuais das árbores para avaliar a súa comestibilidade.[38] Teñen unha nariz relativamente grande, cuberta dunha pel que se asemella ó coiro. As súas orellas circulares permítenlles ter unha boa capacidade auditiva,[33] e posúen un oído medio ben desenvolvido.[15] Pola contra, a súa visión non é tan efectiva,[33] e os seus ollos relativamente pequenos non son habituais con respecto a outros marsupiais, xa que as pupilas presentan unhas aberturas verticais.[30] Koalas empregan un órgano vocal para producir sons graves. Ó contrario que as cordas vocais típicas dos mamíferos que se pregan na larinxe, este órgano atópase no veo do padal, recibindo o nome de cordas vocais velares.[42]

 src=
Dentición do coala, de esquerda a dereita: molares, premolares (escuros), diastema (espazo), caninos e incisivos.

Este animal presenta varias adaptacións debidas a súa dieta de follas de eucalipto, que é de baixo valor nutritivo, alta toxicidade e rica en fibra alimentaria.[43] A dentadura deste animal componse de incisivos, un premolar e catro molares en cada mandíbula. Os incisivos están bastante separados do resto, característica habitual nos mamíferos herbívoros. Usan estes incisivos para roer as follas, que recortan cos premolares antes de pasalas ós molares, que rematan en forma de punta e realizan a tarefa de mastigar as follas en pequenos anacos.[44] Os coalas tamén poden almacenar comida nos seus abazóns antes de mastigala.[45] Os molares parcialmente gastados dos coalas de mediana idade resultan óptimos para desfacer as follas en pequenas partículas, dando como resultado unha dixestión estomacal e unha absorción de nutrientes no intestino delgado máis eficientes.[44][46] Ocasionalmente os coalas poden regurxitar a comida na boca para mastigala unha segunda vez.[47]

Ó contrario que os canguros e os Phalangeriformes, os coalas realizan unha fermentación posterior. A súa retención dixestiva pode durar ata 100 horas en liberdade e ata 200 horas en catividade.[44] Isto é posible pola extraordinaria lonxitude do seu cego, duns 200 cm de largo e 10 cm de diámetro, que é o proporcionalmente máis grande de calquera animal.[48] Esta anatomía permítelles seleccionar que partículas de comida reter para unha fermentación de maior duración e cales deixar pasar. As partículas máis grandes adoitan pasar máis rapidamente, xa que implicarían un maior tempo de dixestión.[44] Aínda que os seus intestinos posteriores son proporcionalmente máis grandes que noutros herbívoros, só obteñen un 10% da enerxía por medio da fermentación. Como a súa dieta é de baixo valor enerxético, o seu metabolismo basal é a metade que no mamífero típico,[43] aínda que isto pode variar entre estacións e sexos.[44] O coala é capaz de conservar auga no corpo deixando pasar no intestino boliñas fecais relativamente secas e ricas en fibra sen dixerir, e almacenando auga no seu cego.[46]

Comportamento e ecoloxía

 src=
Coala durmindo.

A distribución xeográfica do coala abrangue aproximadamente 1 000 000 km2 en 30 ecorrexións.[49] Esténdese por todo o leste e sueste de Australia, incluíndo o noroeste, centro e sueste de Queensland, o este de Nova Gales do Sur, Victoria e o sueste de Australia do Sur. Tamén foi introducido en zonas de Adelaida e en varias illas, incluíndo a Illa Kangaroo e French Island.[1] A poboación presente en Magnetic Island representa o límite norte da súa distribución.[49] As evidencias fósiles indican que a distribución do coala chegou ata zonas do oeste e suroeste de Australia Occidental durante o Plistoceno tardío. A súa extinción nestas zonas foi probablemente debida ós cambios ambientais e á caza por parte dos aborixes australianos.[50]

En Queensland as poboacións de coalas distribúense de forma irregular e son pouco comúns agás no sueste, onde si habitan en gran número. En Nova Gales do Sur só abundan no Bosque Pilliga, mentres que en Victoria son comúns en practicamente todas as zonas. En Australia do Sur os coalas sufriron unha extinción local ó redor do ano 1920 e foron reintroducidos posteriormente.[1] Os coalas poden atoparse en hábitats de bosques e forestas, con climas que varían dende o tropical ata o temperado.[30] En climas semiáridos prefiren hábitats riparios (de ribeira), onde os ríos e regatos próximos poden fornecer refuxio en épocas de seca e calor extrema.[51]

Alimentación e actividade

 src=
Coala alimentándose de follas.

Os coalas son herbívoros, e aínda que a maioría da súa dieta alimentaria consiste en follas de eucalipto, poden atoparse en árbores doutros xéneros, como por exemplo en exemplares de Acacia, Allocasuarina, Callitris, Leptospermum e Melaleuca.[52] Aínda que teñen ata 600 especies de Eucalyptus dispoñibles, o coala amosa unha forte preferencia por unhas 30 destas especies.[53] Tenden a escoller especies que teñan un alto contido de proteínas e proporcións baixas de fibra e lignina.[46] As especies favoritas son Eucalyptus microcorys, E. tereticornis e eucalipto vermello, que compoñen máis do 20% da súa dieta.[54] Malia a súa reputación de comedor esixente, o coala é máis xeralista que algúns outros marsupiais, como por exemplo o Petauroides volans. Xa que as follas de eucalipto conteñen grandes cantidades de auga, o coala non precisa beber a miúdo.[52] A súa inxestión de auga diaria pode ser de entre 71 e 91 mL/kg de peso corporal. As femias poden satisfacer a súa necesidade de auga por medio das follas das que se alimentan, pero os machos meirandes precisan inxerir auga adicional procedente de auga do chan ou de buratos das árbores.[46] Cando se alimenta, o coala agárrase a unha rama coas dúas patas traseiras e unha dianteira, mentres que colle as follas coa outra pata dianteira. Os coalas máis pequenos poden achegarse ata o final das ramas, pero os máis grandes só poden manterse preto das bases máis anchas.[55] Poden chegar a consumir ata 400 g de follas ó día, nunhas catro, cinco ou seis sesións.[56] Malia estar adaptados a un estilo de vida de baixo consumo enerxético, posúen baixas reservas de graxa e precisan alimentarse con frecuencia.[57]

Por mor da baixa enerxía que conseguen da súa dieta, os coalas limitan o seu gasto enerxético e dormen unhas 20 horas ó día,[58] realizando movementos activos só nas outras catro.[59] Están activos principalmente polas noites e pasan a maioría deste tempo alimentándose. Adoitan alimentarse e durmir na mesma árbore, na que poden permanecer durante un día enteiro.[60] Nos días moi calorosos os coalas baixan ata as partes máis frescas das árbores, aferrándose a estas para reducir a súa temperatura corporal sen necesitar de arquexar para este propósito.[61][62] Nos días máis temperados poden descansar apoiando as costas nunha rama ou deitarse sobre o estómago coas patas colgando.[58] Nos períodos fríos e húmidos enróscanse en forma de pelota para conservar enerxía.[60] Cando fai vento, os coalas procuran ramas máis anchas e a menor altitude para descansar nelas. Aínda que pasan a maioría do tempo nas árbores, baixan destas ó chan cando se moven dunha a outra, usando as catro patas para camiñar.[58] Adoitan acicalarse empregando as patas traseiras, pero tamén poden usar as patas dianteiras ou a boca para isto.[63]

Sociabilidade

Coala descansando.
Coala descansando.
Macho gruñindo no Lone Pine Koala Sanctuary.

Os coalas son animais sociais e dedican ó redor de 15 minutos diarios a comportamentos sociais. En Victoria o tamaño dos territorios habituais onde se desenvolve cada individuo é pequeno e dáse un solapamento abundante, mentres que no centro de Queensland é maior e o solapamento é menor.[64] A sociedade destes animais consiste en membros "residentes" e outros "de paso". Os primeiros adoitan ser as femias adultas, mentres que os últimos adoitan ser machos. Os machos residentes son territoriais e dominantes sobre outros de menor tamaño.[65] Os machos alfa establecen o seu territorio preto das femias reprodutivas, mentres que os máis xoves actúan de forma subordinada ata que maduran e acadan o seu tamaño corporal completo.[66] Os machos adultos saen ocasionalmente dos seus territorios habituais, e cando isto ocorre os machos dominantes manteñen o seu status.[64] Cando un macho gabea a unha nova árbore, márcao cozando a súa glándula do peito contra o tronco ou unha rama, e en ocasións tamén con ouriños. Este comportamento de marcado con olor ten probablemente un propósito comunicativo, e téñense rexistrado individuos ulindo a base das árbores antes de subirse a ela.[67] Este marcado con olor tamén é habitual durante os encontros agresivos entre individuos.[68] As glándulas do peito segregan unha mestura química complexa, duns 40 compostos distintos, que varía en composición e concentración segundo a estación do ano e a idade do individuo.[69]

Os machos adultos comunícanse mediante ruxidos de gran volume, uns sons graves que consisten en inhalacións semellantes a ronquidos e exhalacións resoantes que se asemellan a un ruxido.[70] Estes sons prodúcense nuns órganos vocais únicos desta especie.[42] Por mor da baixa frecuencia, estes ruxidos poden viaxar grandes distancias polo aire e a través da vexetación.[71] Os coalas emiten estes sons en calquera época do ano, pero de forma máis pronunciada durante a estación de apareamento, na que o utilizan para atraer as femias e intimidar a outros machos.[72] Tamén emiten estes ruxidos para advertir da súa presenza a outros individuos veciños cando soben a unha nova árbore.[71] Con estes sons indican o seu tamaño corporal e son capaces de esaxeralo,[73] xa que as femias prestan máis atención ós ruxidos dos machos máis grandes.[74] As femias tamén emiten uns ruxidos semellantes pero máis suaves, ademais doutros gruñidos, xemidos e gritos. Realizan estas chamadas cando se ven en perigo e para facer ameazas defensivas.[70] Os coalas xoves emiten uns gritos agudos cando se ven en perigo. Segundo van medrando, estes gritos tórnanse nunha especie de griñidos, que emiten tamén para amosar agresividade. Os coalas tamén realizan diversas expresións faciais. Cando emiten os gruñidos, enroscan o beizo superior e inclinan as orellas cara adiante. Cando gritan, retraen os beizos e inclinan as orellas cara atrás. As femias tamén moven os beizos cara fóra e levantan as orellas cando se atopan inquedas.[75]

O comportamento antagonístico entre individuos adoita ocorrer en forma de rifas cando gabean polas árbores un preto doutro, en ocasións chegando a morderse. Os machos que non pertencen ó grupo local poden chegar a loitar, perseguir e morder a outros machos.[76] En situacións extremas un macho pode chegar a intentar expulsar a un rival máis pequeno dunha árbore. Isto faino gabeando a árbore tentando acurralar o outro individuo, que entón tentará escapar esquivándoo e baixándose da árbore ou moverase cara ao extremo dunha rama. O agresor ataca a vítima agarrándoa polos ombreiros e mordéndoa repetidamente. Cando o individuo máis débil escapa, o vencedor emite un ruxido e marca a árbore.[77] As femias preñadas e en lactación son particularmente agresivas e poden atacar a outros individuos que se lles acheguen demasiado.[76] Malia todo isto, os coalas polo xeral evitan este tipo de comportamentos que requiren un alto gasto enerxético.[66]

Reprodución e desenvolvemento

 src=
Femia cunha cría nas costas.

Os coalas son reprodutores estacionais, e os nacementos teñen lugar dende a metade da primavera e durante o verán ata comezos do outono. As femias en celo adoitan ter a cabeza nunha posición máis atrasada do normal e son habituais os tremores e espasmos. Non obstante os machos semellan non recoñecer estes sinais, e téñense rexistrado casos nos que estes montan a femias que non se atopan en celo. Grazas o seu maior tamaño, os machos son capaces de forzar as femias a aparearse, montándoas pola parte traseira, e en casos extremos poden chegar a tirar ás femias das árbores. Estas emiten gritos e loitan cos machos de forma vigorosa, pero amósanse submisas perante os machos máis dominantes ou coñecidos. Os ruxidos e gritos que teñen lugar durante o apareamento poden atraer a outros machos, dando lugar a interrupción do coito e a loitas entre os individuos. Estas pelexas permiten en ocasións que as femias decidan cal dos machos é o dominante.[78] É común ver marcas, cicatrices e cortes nos machos máis vellos, particularmente nas partes expostas do nariz e nas pálpebras.[79]

O período de xestación dos coalas dura entre 33 e 35 días,[80] e as femias normalmente dan a luz a unha única cría. Da mesma forma que outros marsupiais, as crías nacen estando aínda nunha fase embrionaria, pesando entre 0,5 e 2 g. Non obstante, cando nacen xa posúen beizos, extremidades e ombreiros relativamente desenvolvidos, así como sistemas respiratorio, dixestivo e urinario funcionais. Tralo parto, a cría gabea pola barriga da nai e métese no marsupio para continuar o resto do proceso de desenvolvemento.[81] Ó contrario que a maioría de marsupiais, os coalas non asean as súas bolsas.[82]

As femias teñen dous tetos dentro da bolsa, e as crías agárranse a un deles para mamar del durante o período da súa vida que pasan no marsupio.[81] Os coalas teñen unha das proporcións de produción enerxética no leite en relación ó tamaño corporal máis baixas de todos os mamíferos. Para compensar isto, o período de lactación esténdese ata os 12 meses de duración.[83] Cando acadan as sete semanas de idade, a cabeza das crías comeza a medrar en proporción ó corpo, comezan a desenvolver pigmentación e pódese determinar o seu sexo, xa que o escroto tórnase visible nos machos e o marsupio comeza a desenvolverse nas femias. As 13 semanas de vida, as crías acadan un peso duns 50 g e a cabeza dobrase en tamaño. Comezan a abrir os ollos e aparece unha pelaxe moi fina na fronte, noca, ombreiros e patas. As 26 semanas a cría xa está cuberta por completo de pelaxe e aseméllase a un exemplar adulto, e comeza entón a sacar a cabeza fóra do marsupio.[84]

 src=
Cría de coala.

Cando a cría se achega ós seis meses de idade, a nai comeza a preparala para a dieta de eucalipto facendo unha dixestión previa das follas e producindo unha papa fecal que a cría toma da súa cloaca. Esta papa ten unha composición distinta das feces normais, asemellándose máis ós contidos do cego, cunha alta concentración de bacterias. A cría aliméntase así durante un mes, o que lle fornece unha fonte suplementaria de proteínas mentres fai unha transición dende a dieta a base de leite ata a dieta a base de follas.[85] A cría emerxe por completo do marsupio por primeira vez ós seis ou sete meses de vida, cun peso de entre 300 e 500 g. Comeza entón a explorar ó seu arredor con precaución, agarrándose a súa nai como axuda. Ós nove meses de vida acada un peso maior de 1 kg e desenvolve a súa cor de pelaxe adulta. Deixando o marsupio xa por completo, sóbese as costas da súa nai como forma de transporte, mentres aprende a gabear agarrándose ás ramas das árbores.[86] Dende ese momento comeza a pasar gradualmente máis tempo afastado da súa nai, destetándose por completo cando chega ós 12 meses de idade e xa cun peso corporal duns 2,5 kg. No momento en que a nai volve quedarse preñada, os lazos familiares coa cría anterior desaparecen por completo, e a nai compórtase de forma agresiva con esta para que a cría xa desenvolvida se afaste e independice dela.[87]

As femias acadan a madurez sexual ós tres anos de idade, momento a partir do que xa poden empreñar. Por outra banda, os machos acadan esta madurez cando chegan ós catro anos de idade,[88] aínda que xa poden producir esperma ós dous anos de idade.[87] Aínda que as glándulas do peito xa son funcionais cando teñen 18 meses, os machos non comezan a realizar comportamentos de marcado por olor ata que acadan a madurez sexual.[69] Debido a que as crías presentan un período de dependencia largo, as femias de coala adoitan reproducirse en anos alternos, aínda que a presenza de factores ambientais favorables, como pode ser a abundancia de árbores de calidade, poden permitirlles reproducirse cada ano.[89]

Mortalidade e saúde

Poden chegar a vivir de 13 a 18 anos en liberdade, aínda que os machos tenden a vivir menos que as femias por mor dos seus hábitos máis perigosos.[90] Soportan ben as caídas das árbores, pero estas poden resultar en feridas e incluso na morte, especialmente nos casos de machos xoves con pouca experiencia ou debido a pelexas entre individuos.[91] Cando chegan ós seis anos de idade, os dentes dos coalas comezan a desgastarse e a eficiencia do mastigado diminúe. Eventualmente a cuberta en forma de punta pode acabar desgastada por completo, provocando que o animal morra de inanición.[92]

Os coalas teñen poucos predadores. Os Canis lupus dingo e as serpes pitóns poden tratar de cazalos, mentres que as aves de presa como a Ninox strenua e a Aquila audax poden atacar os exemplares xoves. Normalmente non sofren de parasitos externos, agás nas zonas costeiras onde si son comúns as carrachas. Poden padecer a sarna por mor do Sarcoptes scabiei, e úlceras na pel por culpa da bacteria Mycobacterium ulcerans, aínda que estas doenzas son pouco habituais. Os seus parasitos internos son poucos e inofensivos na súa maioría.[91] Estes inclúen o cestodo Bertiella obesa, que se atopa normalmente no intestino, e os nematodos Marsupostrongylus longilarvatus e Durikainema phascolarcti, que ocasionalmente se atopan nos pulmóns.[93] Nun estudo de tres anos cuns 600 exemplares admitidos no Australian Zoo Wildlife Hospital de Queensland, determinouse que o 73,8% dos animais estaban infectados polo menos cunha especie parasita de protozoos do xénero Trypanosoma, sendo o máis común o Trypanosoma irwini.[94]

Algúns patóxenos como as bacterias da familia Chlamydiaceae poden afectarlles,[91] causándolles queratoconxuntivite, infeccións urinarias e infeccións no tracto reprodutivo.[95] Estas infeccións son habituais nas poboacións do interior, pero non se dan nalgunhas poboacións das illas.[96] O retrovirus coala (KoRV) pode causar unha síndrome de inmunodeficiencia coala (KIDS), semellante á SIDA nos humanos. A prevalencia do KoRV nas poboacións de coalas indica unha tendencia que se estende dende o norte ata o sur de Australia, con poboacións do norte infectadas ó completo, mentres que outras do sur atópanse libre deste virus.[97]

Relación cos humanos

Historia

 src=
Ilustración de George Perry en Arcana, 1810.

A primeira referencia escrita sobre o coala foi rexistrada por John Price, servente de John Hunter, o Gobernador de Nova Gales do Sur. Price atopou un "cullawine" o 26 de xaneiro de 1798 durante unha expedición ás Montañas Azuis,[98] aínda que o seu informe non se publicou ata case cen anos despois en Historical Records of Australia.[99] En 1802 o explorador de orixe francesa Francis Louis Barrallier atopouse co animal cando os seus dous guías aborixes volveron de cazar levando dous patas de coala coa intención de comelas. Barrallier preservou estes apéndices e envioullos xunto coas súas notas ó sucesor de Hunter, Philip Gidley King, quen a súa vez pasoullas a Joseph Banks. De forma semellante a Price, as notas de Barrallier non se publicaron ata o ano 1897.[100] Un artigo sobre a primeira captura dun exemplar vivo aparece no xornal Sydney Gazette de agosto de 1803.[101] Unhas poucas semanas despois desta data, o astrónomo James Inman mercou unha parella de espécimes para enviarllos vivos a Joseph Banks en Inglaterra. Naquel momento describíronos como "en certa forma máis grandes que o Waumbut (uombat)". Estes encontros impulsaron a que o Rei lle encargase unha serie de acuarelas sobre este novo animal ó artista John Lewin. Lewin realizou tres imaxes, unha delas impresa posteriormente e reproducida na obra The Animal Kingdom de Georges Cuvier publicada en 1827, así como en diversas obras europeas sobre historia natural.[102]

Robert Brown foi o primeiro que describiu de forma detallada o coala, no ano 1814, baseándose nunha femia capturada preto do Monte Kembla na rexión de Illawarra. Nesta mesma época, o ilustrador austríaco Ferdinand Bauer debuxou o cranio, gorxa, pés e patas do animal. Porén, a obra de Brown permaneceu descoñecida e sen publicar xa que retivo os seus cadernos de campo e notas ata a súa morte, cando foron legados ó Museo Británico de Historia Natural. Non foron identificados ata 1994, mentres que as acuarelas de Bauer non se publicaron ata o ano 1989.[103] O cirurxián británico Everard Home detallou o coala baseándose no testemuño visual de William Paterson, quen trabara amizade con Brown e Bauer durante a súa estancia en Nova Gales do Sur.[104] Home publicou o seu informe na revista Philosophical Transactions of the Royal Society no ano 1808,[105] dándolle o nome científico de Didelphis coola.[106]

A primeira imaxe dun coala publicouna George Perry na obra de historia natural de 1810 Arcana.[107] Perry chamouno o "Preguiceiro de Nova Holanda" xa que percibiu semellanzas cos mamíferos arborícolas de Centroamérica e América do Sur do xénero Bradypus. O seu desdén polo coala é evidente na súa descrición do animal, algo habitual na actitude británica prevalente nos comezos do século XIX sobre a primitividade e rarezas da fauna australiana:[108]

"... o ollo sitúase ó igual que no Preguiceiro, moi preto da boca e do nariz, o que lle da unha estraña aparencia torpe, e baleira de elegancia na combinación ... teñen pouco no seu carácter e na súa aparencia como para ser do interese do Naturalista ou Filósofo. Mais como a Natureza non ofrece nada en van, podemos supoñer que incluso estas letárxicas criaturas sen sentido están sabiamente pensadas para encher unha das grandes ligazóns da cadea da natureza animada ...".
George Perry (Tradución do orixinal)[109]
 src=
Ilustración de John Gould en The Mammals of Australia, 1863.

O naturalista John Gould ilustrou e describiu o coala na súa obra de tres volumes The Mammals of Australia (1845-63) que serviu para introducir o público xeral británico a esta especie e outras da entón pouco coñecida fauna australiana.[110] O anatomista comparativo Richard Owen presentou en 1836 un estudo sobre a anatomía do coala a Sociedade Zoolóxica de Londres nunha serie de publicacións da fisioloxía e anatomía dos mamíferos australianos.[111] Nesta obra, citada en numerosas ocasións, Owen forneceu a primeira descrición detallada da anatomía interna do coala, destacando a súa semellanza ó uombat na estrutura xeral.[112] O naturalista inglés George Robert Waterhouse, conservador da Sociedade Zoolóxica de Londres foi o primeiro que clasificou correctamente ó coala como un marsupial na década de 1840. Identificou as semellanzas entre o coala e os seus parentes fósiles Diprotodon e Nototherium, descubertos uns anos antes.[113] Pola súa banda, Gerard Krefft, conservador do Australian Museum, destacou os mecanismos evolutivos que tiveran lugar nesta especie ó comparala cos seus parentes ancestrais na obra de 1871 The Mammals of Australia.[114]

O primeiro coala vivo chegou a Europa no ano 1881, adquirido pola Sociedade Zoolóxica de Londres. Segundo a testemuña do procurador William Alexander Forbes, o animal sufriu unha morte accidental ó caerlle enriba unha pesada tapa dun lavabo e non puido liberarse dela. Forbes aproveitou este feito para facer unha disección do espécime acabado de falecer, obtendo detalles anatómicos explícitos sobre o sistema reprodutivo feminino, o cerebro e o fígado, partes non descritas previamente por Owen, que tan só tivera acceso a espécimes preservados.[115] O embriólogo escocés William Hay Caldwell, coñecido nos círculos científicos por determinar o mecanismo reprodutivo dos ornitorrincos, fixo unha descrición do desenvolvemento uterino do coala no ano 1884,[116] e usou esta nova información para determinar de forma convincente o período evolutivo do coala e dos monotremas.[117]

Henrique de Gloucester visitou o Koala Park Sanctuary de Sydney no ano 1934[118] e amosouse moi interesado nos "osos". A súa fotografía con Noel Burnet, fundador do parque, e un coala publicouse no propio xornal. Trala Segunda Guerra Mundial, cando o turismo en Australia comezou a medrar e os animais comezaron a exportarse a zoolóxicos doutros países, a popularidade do coala medrou en todo o mundo.[119] Este aumento na popularidade do animal deu lugar a que diversos líderes políticos, membros de familias reais e outras personalidades teñen sacado fotografías xunto a coalas[120][121][122]

Significado cultural

 src=
Barack Obama suxeitando un coala.
 src=
Tenda de regalos con peluches de coalas.

O coala é un animal coñecido a nivel mundial e un grande atractivo nos zoolóxicos australianos e parques naturais. Ten aparecido en anuncios, xogos, debuxos animados e en forma de bonecos de peluche.[123] No ano 1998 as estimacións indicaron que contribuíra ó turismo en Australia cuns beneficios de máis de 800 millóns de euros, números que seguiron medrando dende entón.[124] En 1997 a metade dos visitantes de Australia, especialmente os procedentes de Corea do Sur, Xapón e Taiwán acudiron en grandes números ós zoolóxicos e parques do país. Un 75% dos turistas europeos e xaponeses declararon que o coala era un dos animais que máis desexo tiñan de ver.[125] Segundo o biólogo Stephen Jackson: "Se tiveses que facer unha enquisa sobre que animal é o que máis se asocia con Australia, é unha aposta bastante segura que o coala estaría marxinalmente por diante do canguro".[123] As súas proporcións corporais infantís e a súa cara semellante a un oso de peluche son varios dos factores contribuíntes da popularidade do coala.[126]

O coala é habitual nas historias do Tempo do Soño e mitoloxía dos aborixes australianos. O pobo Tharawal cría que este animal axudara a remar na barca que os trouxera ó continente.[127] Outro mito conta como unha tribo matou un coala e usou os seus longos intestinos para crear unha ponte para a xente doutras partes do mundo. Esta narrativa destaca o status do coala como animal de caza na cultura aborixe, así como a lonxitude dos seus intestinos.[128] Diversas historias contan como o coala perdeu a súa cola. Nunha delas, un canguro córtalla como castigo por ser lacazán e avaricioso.[129] As tribos aborixes de Queensland e Victoria consideraban o coala como un animal sabio e procuraban o seu consello. Os falantes de bidjara crían que os coalas eran responsables de tornar as terras baldías en bosques frondosos.[130] Este animal tamén aparece en varios petróglifos, aínda que non tan comunmente como outras especies nativas.[131]

Os primeiros colonos europeos en Australia pensaban que o coala era un animal semellante ós exemplares de Folivora, cunha aparencia "feroz e ameazante".[132] A comezos do século XX a reputación do coala tornouse máis positiva, principalmente grazas a un aumento da súa popularidade e a súa aparición en varios contos populares para nenos.[133] Este animal aparece no libro Dot and the Kangaroo de 1899 escrito por Ethel Pedley, no que se representa como o "oso nativo gracioso".[132] O artista Norman Lindsay representou un coala máis antropomorfo nos debuxos de 1904 The Bulletin. Este personaxe tamén apareceu no seu libro de 1918 titulado The Magic Pudding.[134] Considérase que o coala ficticio máis famoso é Blinky Bill, creado por Dorothy Wall en 1933. Este personaxe aparece en varios libros e foi o protagonista de filmes, series de televisión, peluches e outros produtos, así como nunha canción de John Williamson de 1986.[135] O primeiro selo postal australiano que incluíu a un coala foi emitido pola Commonwealth no ano 1930.[136] Unha campaña publicitaria de televisión da aeroliña nacional de Australia Qantas que comezou en 1967 e durou varias décadas, incluía a un coala vivo (coa voz de Howard Morris) que se queixaba de que Australia tiña demasiados turistas e remataba dicindo "Odio Qantas".[137] Esta serie de anuncios está considerada por algúns medios como unha das mellores publicidades televisivas de tódolos tempos.[138]

A canción "Ode to a Koala Bear" inclúese na cara B do álbum de Paul McCartney e Michael Jackson de 1983 titulado Say Say Say.[135] Un coala é o protagonista na serie de Hanna-Barbera The Kwicky Koala Show e na serie de Nippon Animation Noozles, ámbalas dúas de comezos dos anos 1980.[139] Existen tamén varios doces con forma de coala,[140][141] e Dadswells Bridge en Victoria posúe un complexo turístico con forma de coala xigante.[139] O equipo de rugby Queensland Reds ten un coala como mascota,[142] e a moeda "Platinum Koala" amosa a este animal no reverso xunto coa raíña Isabel II no anverso.[143]

Estado de conservación

No 2016 a IUCN listou o coala na categoría de "Vulnerable" debido: "á incerteza sobre os parámetros relevantes da poboación e a marcada variación nas tendencias da poboación no seu amplo rango. A taxa xeral de diminución do tamaño da poboación durante os últimos 18-24 anos estimouse en aproximadamente o 28% polo Comité Científico de Especies Ameazadas (2012), cunha taxa considerablemente influenciada por unha severa diminución nas rexións máis expostas á recente seca".[1] Os políticos australianos rexeitaron unha proposta de 2009 para incluír o coala dentro do Environment Protection and Biodiversity Conservation Act 1999.[20] No ano 2012 o goberno australiano pasou a considerar as poboacións de coala en Queensland e Nova Gales do Sur como "Vulnerables", por mor dunha diminución nestas poboacións dun 40% e dun 33% respectivamente. As poboacións de Victoria e Australia do Sur considéranse máis abundantes, pero a Australian Koala Foundation argumentou que a exclusión da poboación de Victoria destas medidas de protección estaba baseada nunha idea equivocada de que o número de individuos era de 200 000 cando segundo os seus datos é de menos de 100 000.[144]

 src=
Pel dun coala cazado.

Os aborixes australianos cazaban coalas como alimento. Unha técnica habitual para capturalos era a de fixar un lazo feito con cortizas ó final dun longo pau. Con isto collían os animais nas partes altas das árbores, onde non podían chegar sen gabear por elas. Posteriormente mataban o animal cun machado de pedra ou cunha lanza.[145] Algunhas das tribos consideraban un tabú quitarlle a pel ó animal, mentres que outras crían que a súa cabeza tiña un status especial e gardábanas para enterralas posteriormente.[146] Pola súa parte, os colonos europeos cazaron este animal de forma extensiva a comezos do século XX,[147] principalmente pola súa pel grosa e suave. Segundo diversas estimacións, máis de dous millóns de peles de coala terían saído de Australia no ano 1924. Estas peles empregábanse en alfombras, abrigos, luvas e adornos persoais.[148] En Queensland tiveron lugar sacrificios masivos nos anos 1915, 1917 e 1919, onde se mataron máis dun millón de coalas empregando armas de fogo, velenos e trampas. O escándalo público que sucedeu a estas matanzas foi un dos primeiros problemas ambientais a grande escala de Australia que deron lugar a manifestacións. O novelista e crítico social Vance Palmer escribiu unha carta ó xornal The Courier-Mail na que expresou o sentimento popular por este feito:

A caza do noso inofensivo e adorable oso nativo non é nada menos que unha barbarie ... Ninguén o acusou nunca de botar a perder o trigo do granxeiro, de comer a herba do ocupante, ou incluso de espallar a pera espiñosa. Non hai vicio social que poida cargarse a súa conta ... Non ofrece deporte ó home armado ... E xa case foi eliminado dalgunhas zonas."
Vance Palmer (Tradución do orixinal)[149]

Malia o cada vez maior movemento social a prol da protección das especies nativas, a pobreza causada pola seca de 1926-1928 provocou a matanza doutros 600 000 coalas nunha tempada de caza aberta, en agosto de 1927.[150] En 1934 Frederick Lewis, naquel entón Inspector en Xefe da Caza en Victoria, declarou que o unha vez abondoso animal fora levado case a súa extinción nese estado, suxerindo que tan só quedaban entre 500 e 1000 exemplares.[151]

Os primeiros esforzos exitosos para a conservación da especie iniciáronse co restablecemento do santuario Lone Pine Koala Sanctuary en Brisbane e do Koala Park Sanctuary de Sydney nos anos 1920 e 1930. O propietario deste último parque, Noel Burnet, converteuse na primeira persoa que conseguiu a reprodución en catividade dos coalas, gañándose unha reputación como a principal autoridade contemporánea no tocante a este animal.[152] No ano 1934 David Fleay do Zoo de Melbourne estableceu o primeiro recinto pechado de fauna australiana nun zoo do país, que incluía o coala. Isto permitiulle levar a cabo un estudo detallado da súa dieta en catividade. Fleay continuou posteriormente os seus esforzos pola conservación do animal no Healesville Sanctuary e no David Fleay Wildlife Park.[153]

Dende 1870 os coalas foron introducidos en varias illas incluíndo a Illa Kangaroo e French Island. O seu número foi medrando de forma significativa,[154] pero como estas illas non son o suficientemente grandes para manter grandes números de exemplares, o pasto excesivo converteuse nun problema.[155] Nos anos 1920 Lewis iniciou un programa de recolocación e rehabilitación a grande escala para transferir os coalas de hábitats fragmentados ou reducidos cara a novas rexións, coa intención de que volvesen ter unha maior distribución. Por exemplo, nos anos 1930 e 1931 165 coalas foron levadas a Illa Quail, e tras un período de crecemento alí, uns 1300 foron liberados de novo en zonas do interior no ano 1944. Este tipo de prácticas fixéronse habituais. Segundo estimacións de Peter Menkorst, entre os anos 1923 e 2006 trasladáronse uns 25 000 animais en máis de 250 lugares ó longo de Victoria.[156] Dende os anos 1990 diversas axencias gobernamentais tentaron controlar o número de exemplares por medio de matanzas controladas, pero as críticas tanto no país coma internacionais impediron isto, polo que o goberno decantouse pola recolocación e a esterilización de exemplares no seu lugar.[157]

 src=
Sinal de precaución en Australia.

Unha das ameazas naturais para este animal son os incendios, por mor da súa lentitude de movementos e da inflamabilidade das árbores de eucalipto.[158] Nestas situacións o coala procura refuxio nas ramas máis altas seguindo o seu instinto, facéndose así máis vulnerable á calor intensa e ás lapas. Estes incendios tamén fragmentan os seus hábitats, restrinxindo os seus movementos e a unha perda de diversidade xenética nos grupos de poboación.[159] A deshidratación e exposición á calor excesiva tamén pode resultarlles mortal.[160] De forma semellante, o coala é vulnerable ós efectos do quecemento global. Os modelos do cambio climático en Australia predixeron climas máis secos e calorosos, o que suxire que a distribución do coala será cada vez máis reducida nas zonas do leste e do sur.[161] As secas tamén afectan o benestar do coala. Unha gran seca ocorrida no ano 1980 provocou que moitas árbores de eucalipto perdesen as súas follas. Isto causou que o 63% da poboación de coalas no sueste de Queensland morrese, en particular os exemplares xoves que non conseguían acceso ós escasos sitios de alimentación habitados por outros coalas máis vellos e dominantes, e a recuperación da poboación nestas zonas foi polo tanto máis lenta do normal.[41] En anos posteriores esta poboación continuou reducíndose, dende unha media estimada de 59 000 exemplares en 1995 ata os 11 600 individuos no ano 2009, unha redución atribuída principalmente ás condicións ambientais máis secas e calorosas resultantes das secas que tiveron lugar entre os anos 2002 e 2007.[162] Outro resultado negativo esperado do cambio climático é o efecto da elevación dos niveis de dióxido de carbono na cadea trófica do coala. Estes incrementos poden causar unha redución no nivel de proteínas das follas de eucalipto e un incremento da concentración de taninos nas mesmas, o que reduce a calidade do alimento para o animal.[163]

A maior ameaza antropoxénica para o coala é a destrución e fragmentación do seu hábitat. Nas zonas costeiras a principal causa disto é a urbanización, mentres que nas zonas rurais é a agricultura, e os bosques nativos tamén se tallan para a fabricación de produtos de madeira.[164] No ano 2000 Australia estaba no quinto posto mundial por ritmo de deforestación, cunha talla de 564 800 ha.[165] A distribución do coala minguou en máis dun 50% dende a chegada dos colonos europeos, principalmente por mor da fragmentación dos hábitats en Queensland.[49] O status de "vulnerable" en Queensland e Nova Gales do Sur significa que os promotores nesta rexión teñen que considerar o posible impacto nesta especie antes de levar a cabo calquera proxecto de construción ou explotación,[144] e ter en conta as zonas protexidas designadas.[1]

Aínda que a urbanización pode ser unha ameaza para as poboacións de coalas, estes poden sobrevivir en zonas urbanas sempre que haxa árbores suficientes nelas.[166] As poboacións urbanas teñen outra serie de vulnerabilidades: os atropelos e ataques por parte de cans domésticos resultan na morte duns 4000 coalas cada ano.[163] Os coalas feridos adoitan levarse a hospitais de fauna salvaxe e centros de rehabilitación.[166] Nun estudo retrospectivo de 30 anos levado a cabo polo centro de rehabilitación de coalas de Nova Gales do Sur, os traumas resultaron ser a causa máis frecuente de admisión, seguidos de síntomas de infección por Chlamydia.[167] Os coidadores destes centros teñen uns permisos especiais para tratar os animais, pero deben liberalos en canto estes se atopan suficientemente ben, ou no caso das crías, cando acadan a madurez. Ó igual que moitos outros animais nativos de Australia, non se permite ter coalas como mascotas.[168]

Notas

  1. A Real Academia Galega indica koala como unha forma menos recomendable.[4]
Referencias
Todas as referencias en inglés agás cando se indique o contrario
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Woinarski, J.; Burbidge, A. A. (2016). "Phascolarctos cinereus". Lista Vermella de especies ameazadas. (en inglés). Unión Internacional para a Conservación da Natureza. Consultado o 1 de novembro de 2016.
  2. 2,0 2,1 Moyal 2008, p. 45
  3. Groves, C.P. (2005). "Order Diprotodontia". En Wilson, D.E.; Reeder, D.M. Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference (3ª ed.). Johns Hopkins University Press. p. 43. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494.
  4. 4,0 4,1 Definicións no Dicionario da Real Academia Galega e no Portal das Palabras para coala.
  5. 5,0 5,1 Dixon, R. M. W.; Moore, B.; Ramson, W. S.; Thomas, M. (2006). Australian Aboriginal Words in English: Their Origin and Meaning (2ª ed.). Oxford University Press. p. 65. ISBN 978-0-19-554073-4.
  6. Leitner, G.; Sieloff, I. (1998). "Aboriginal words and concepts in Australian English". World Englishes 17 (2): 153–69. doi:10.1111/1467-971X.00089.
  7. Donegan, J. (2000). "Unfair game: Queensland's open season on koalas in 1927" (PDF). Access: History 3 (1): 35–50.
  8. Kidd, D. A. (1973). Collins Latin Gem Dictionary. Collins. p. 53. ISBN 978-0-00-458641-0.
  9. 9,0 9,1 Weisbecker, V.; Archer, M. (2008). "Parallel evolution of hand anatomy in kangaroos and vombatiform marsupials: Functional and evolutionary implications". Palaeontology 51 (2): 321–38. doi:10.1111/j.1475-4983.2007.00750.x.
  10. de Blainville, H. (1816). "Prodrome d'une nouvelle distribution systématique du règne animal". Bulletin de la Société Philomáthique, Paris (en francés) 8: 105–24.
  11. Jackson 2010, pp. 58–59
  12. Long, J. A. (2002). Prehistoric Mammals of Australia and New Guinea: One Hundred Million Years of Evolution. Johns Hopkins University Press. pp. 77–82. ISBN 978-0-8018-7223-5.
  13. Asher, R.; Horovitz, I.; Sánchez-Villagra, M. (2004). "First combined cladistic analysis of marsupial mammal interrelationships". Molecular Phylogenetics and Evolution 33 (1): 240–50. PMID 15324852. doi:10.1016/j.ympev.2004.05.004.
  14. Beck, R. M. D. (2008). "A dated phylogeny of marsupials using a molecular supermatrix and multiple fossil constraints". Journal of Mammalogy 89 (1): 175–89. doi:10.1644/06-MAMM-A-437.1.
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 Louys, J.; Aplin, K.; Beck, R. M. D.; Archer, M. (2009). "Cranial anatomy of Oligo-Miocene koalas (Diprotodontia: Phascolarctidae): Stages in the evolution of an extreme leaf-eating specialization". Journal of Vertebrate Paleontology 29 (4): 981–92. doi:10.1671/039.029.0412.
  16. 16,0 16,1 Archer, M.; Arena, R.; Bassarova, M.; Black, K.; Brammall, J.; Cooke, B. M.; Creaser, P; Crosby, K.; Gillespie, A.; Godthelp, H.; Gott, M.; Hand, S. J.; Kear, B. P.; Krikmann, A.; Mackness, B.; Muirhead, J.; Musser, A.; Myers, T.; Pledge, N. S.; Wang, Y.; Wroe, S. (1999). "The evolutionary history and diversity of Australian mammals". Australian Mammalogy 21: 1–45.
  17. Black, K.; Archer, M.; Hand, S. J. (2012). "New Tertiary koala (Marsupialia, Phascolarctidae) from Riversleigh, Australia, with a revision of phascolarctid phylogenetics, paleoecology, and paleobiodiversity". Journal of Vertebrate Paleontology 32 (1): 125–38. doi:10.1080/02724634.2012.626825.
  18. Tyndale-Biscoe 2005, p. 226
  19. Price, G. J. (2008). "Is the modern koala (Phascolarctos cinereus) a derived dwarf of a Pleistocene giant? Implications for testing megafauna extinction hypotheses". Quaternary Science Reviews 27 (27–28): 2516–21. doi:10.1016/j.quascirev.2008.08.026.
  20. 20,0 20,1 Price, G. J. (2013). "Long-term trends in lineage 'health' of the Australian koala (Mammalia: Phascolarctidae): Using paleo-diversity to prioritize species for conservation". En Louys, J. Paleontology in Ecology and Conservation. Springer Earth System Sciences. Springer. pp. 171–92. ISBN 978-3-642-25037-8.
  21. Martin & Handasyde 1999, p. 7
  22. 22,0 22,1 Houlden, B. A.; Costello, B. H.; Sharkey, D; Fowler, E. V.; Melzer, A.; Ellis, W.; Carrick, F.; Baverstock, P. R.; Elphinstone, M. S. (1999). "Phylogeographic differentiation in the mitochondrial control region in the koala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss 1817)". Molecular Ecology 8 (6): 999–1011. PMID 10434420. doi:10.1046/j.1365-294x.1999.00656.x.
  23. Houlden, B. A.; England, P. R.; Taylor A. C.; Greville, W. D.; Sherwin, W. B. (1996). "Low genetic variability of the koala Phascolarctos cinereus in south-eastern Australia following a severe population bottleneck". Molecular Ecology 5 (2): 269–81. PMID 8673272. doi:10.1046/j.1365-294x.1996.00089.x.
  24. Wilmer, J. M. W.; Melzer, A.; Carrick, F.; Moritz, C. (1993). "Low genetic diversity and inbreeding depression in Queensland Koalas". Wildlife Research 20 (2): 177–87. doi:10.1071/WR9930177.
  25. Tsangaras, K.; Ávila-Arcos, M. C.; Ishida, Y.; Helgen, K. M.; Roca, A. L.; Greenwood, A. D. (2012). "Historically low mitochondrial DNA diversity in koalas (Phascolarctos cinereus)". BMC Genetics 13 (1): 92. PMC 3518249. PMID 23095716. doi:10.1186/1471-2156-13-92.
  26. Lee, K. E.; Seddon, J. M.; Corley, S.; Williams, E.; Johnston, S.; Villers, D.; Preece, H.; Carrick, F. (2010). "Genetic variation and structuring in the threatened koala populations of Southeast Queensland". Conservation Genetics 11 (6): 2091–103. doi:10.1007/s10592-009-9987-9.
  27. Davey, M. (10 de abril de 2013). "Australians crack the code of koala's genetic blueprint". The Age. Consultado o 25 de xuño de 2013.
  28. 28,0 28,1 28,2 Jackson 2010, pp. 1–4
  29. 29,0 29,1 29,2 Nowak, R. (2005). Walker's Marsupials of the World. Johns Hopkins University Press. pp. 135–36. ISBN 978-0-8018-8211-1.
  30. 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 Jackson, S. (2003). Australian Mammals: Biology and Captive Management. CSIRO Publishing. pp. 147–51. ISBN 978-0-643-06635-9.
  31. Martin & Handasyde 1999, p. 55
  32. "UQ researchers unlock another koala secret". UQ News. University of Queensland. 9 de maio de 2001. Consultado o 26 de xuño de 2013.
  33. 33,0 33,1 33,2 33,3 "Physical Characteristics". Australian Koala Foundation. Consultado o 2 de abril de 2013.
  34. Degabriele, R.; Dawson, T. J. (1979). "Metabolism and heat balance in an arboreal marsupial, the koala (Phascolarctos cinereus)". Journal of Comparative Physiology B 134 (4): 293–301. ISSN 1432-1351. doi:10.1007/BF00709996.
  35. Martin & Handasyde 1999, p. 5
  36. Coppock, C. A. (2007). Contrast: An Investigator's Basic Reference Guide to Fingerprint Identification Concepts. Charles C Thomas Publisher. p. 21. ISBN 978-0-398-08514-8.
  37. Moyal 2008, p. 183
  38. 38,0 38,1 38,2 38,3 Jackson 2010, p. 81
  39. de Miguel, C.; Henneberg, M. (1998). "Encephalization of the Koala, Phascolarctos cinereus". Australian Mammalogy (20): 315–320.
  40. 40,0 40,1 Martin & Handasyde 1999, p. 52
  41. 41,0 41,1 Tyndale-Biscoe 2005, p. 234
  42. 42,0 42,1 Charlton, B. D.; Frey, R.; McKinnon, A. J.; Fritsch, G.; Fitch, W. T.; Reby, D. (2013). "Koalas use a novel vocal organ to produce unusually low-pitched mating calls". Current Biology 23 (23): R1035. doi:10.1016/j.cub.2013.10.069. Resumo divulgativoKoalas' low-pitched voice explained by unique organ – ScienceDaily.
  43. 43,0 43,1 Jackson 2010, p. 76
  44. 44,0 44,1 44,2 44,3 44,4 Martin & Handasyde 1999, pp. 46–49
  45. Lee, A. L.; Martin, R. W. (1988). The Koala: A Natural History. New South Wales University Press. p. 20. ISBN 978-0-86840-354-0.
  46. 46,0 46,1 46,2 46,3 Tyndale-Biscoe 2005, p. 231
  47. Logan, M. (2001). "Evidence for the occurrence of rumination-like behaviour, or merycism, in the koala (Phascolarctos cinereus, Goldfuss)". Journal of Zoology 255 (1): 83–87. doi:10.1017/S0952836901001121.
  48. Moyal 2008, p. 188
  49. 49,0 49,1 49,2 McGregor, D. C.; Kerr, S. E.; Krockenberger, A. K. (2013). Festa-Bianchet, Marco, ed. "The distribution and abundance of an island population of koalas (Phascolarctos cinereus) in the far north of their geographic range". PLOS ONE 8 (3): e59713. PMC 3601071. PMID 23527258. doi:10.1371/journal.pone.0059713.
  50. Martin & Handasyde 1999, pp. 12–13
  51. Smith, A. G.; McAlpine, C. A.; Rhodes, J. R.; Lunney, D.; Seabrook, L.; Baxter, G. (2013). "Out on a limb: Habitat use of a specialist folivore, the koala, at the edge of its range in a modified semi-arid landscape". Landscape Ecology 28 (3): 418–26. doi:10.1007/s10980-013-9846-4.
  52. 52,0 52,1 Jackson 2010, pp. 73–74
  53. Martin, R. (2001). "Koala". En Macdonald, D. Encyclopedia of Mammals (2ª ed.). Oxford University Press. pp. 852–54. ISBN 978-0-7607-1969-5.
  54. Osawa, R. (1993). "Dietary preferences of Koalas, Phascolarctos cinereus (Marsupiala: Phascolarctidae) for Eucalyptus spp. with a specific reference to their simple sugar contents". Australian Mammalogy 16 (1): 85–87.
  55. Jackson 2010, p. 96
  56. Moyal 2008, p. 187
  57. Moyal 2008, p. 189
  58. 58,0 58,1 58,2 Jackson 2010, pp. 93–94
  59. Grand, T. I.; Barboza, P. S. (2001). "Anatomy and development of the koala, Phascolarctos cinereus: An evolutionary perspective on the superfamily Vombatoidea". Anatomy and Embryology 203 (3): 211–23. PMID 11303907. doi:10.1007/s004290000153.
  60. 60,0 60,1 Martin & Handasyde 1999, p. 39
  61. Cane, S. (4 de xuño de 2014). "Koalas hug trees to keep cool". Australian Geographic. Consultado o 18 de novembro de 2014.
  62. Gill, V. (4 de xuño de 2014). "Koalas hug trees to lose heat". BBC News. Consultado o 5 de abril de 2016.
  63. Jackson 2010, pp. 97–98
  64. 64,0 64,1 Jackson 2010, pp. 98–99
  65. Ellis, W. A.; Hale, P. T.; Carrick, F. (2002). "Breeding dynamics of koalas in open woodlands". Wildlife Research 29 (1): 19–25. doi:10.1071/WR01042.
  66. 66,0 66,1 Moyal 2008, p. 191
  67. Martin & Handasyde 1999, pp. 54–56
  68. Smith, M. (1980). "Behaviour of the Koala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss), in captivity IV. Scent-marking". Australian Wildlife Research 7 (1): 35–40. doi:10.1071/WR9800035.
  69. 69,0 69,1 Tobey, J. R.; Nute, T. R.; Bercovitch, F. B. (2009). "Age and seasonal changes in the semiochemicals of the sternal gland secretions of male koalas (Phascolarctos cinereus)". Australian Journal of Zoology 57 (2): 111–18. doi:10.1071/ZO0809.
  70. 70,0 70,1 Smith, M. (1980). "Behaviour of the Koala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss), in captivity III*. Vocalisations". Australian Wildlife Research 7 (1): 13–34. doi:10.1071/WR9800013.
  71. 71,0 71,1 Martin & Handasyde 1999, pp. 56–58
  72. Ellis, W.; Bercovitch, F.; FitzGibbon, S.; Roe, P.; Wimmer, J.; Melzer, A.; Wilson, R. (2011). "Koala bellows and their association with the spatial dynamics of free-ranging koalas" (PDF). Behavioral Ecology 22 (2): 372–77. doi:10.1093/beheco/arq216.
  73. Charlton, B. D.; Ellis, W. A. H.; McKinnon, A. J.; Cowin, G. J.; Brumm, J.; Nilsson, K.; Fitch, W. T. (2011). "Cues to body size in the formant spacing of male koala (Phascolarctos cinereus) bellows: Honesty in an exaggerated trait". Journal of Experimental Biology 214 (20): 3414–22. doi:10.1242/jeb.061358.
  74. Charlton, B. D.; Ellis, W. A. H.; Brumm, J.; Nilsson, K.; Fitch, W. T. (2012). "Female koalas prefer bellows in which lower formants indicate larger males". Animal Behaviour 84 (6): 1565–71. doi:10.1016/j.anbehav.2012.09.034.
  75. Jackson 2010, pp. 102–05
  76. 76,0 76,1 Smith, M. (1980). "Behaviour of the Koala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss), in captivity VI*. Aggression". Australian Wildlife Research 7 (2): 177–90. doi:10.1071/WR9800177.
  77. Jackson 2010, pp. 101–02
  78. Martin & Handasyde 1999, pp. 58–60
  79. Moyal 2008, p. 192
  80. Gifford, A.; Fry, G.; Houlden, B. A.; Fletcher, T. P.; Deane, E. M. (2002). "Gestational length in the koala, Phascolarctos cinereus". Animal Reproduction Science 70 (3): 261–66. PMID 11943495. doi:10.1016/S0378-4320(02)00010-6.
  81. 81,0 81,1 Martin & Handasyde 1999, pp. 60–61
  82. Moyal 2008, p. 181
  83. Martin & Handasyde 1999, p. 62
  84. Martin & Handasyde 1999, p. 63
  85. Tyndale-Biscoe 2005, p. 235
  86. Martin & Handasyde 1999, pp. 64–66
  87. 87,0 87,1 Martin & Handasyde 1999, pp. 66–69
  88. Ellis, W. A. H.; Bercovitch, F. B. (2011). "Body size and sexual selection in the koala". Behavioral Ecology and Sociobiology 65 (6): 1229–35. doi:10.1007/s00265-010-1136-4.
  89. Tyndale-Biscoe 2005, p. 236
  90. Martin & Handasyde 1999, pp. 69
  91. 91,0 91,1 91,2 Martin & Handasyde 1999, pp. 71–75
  92. Lanyon, J. M.; Sanson, G. D. (1986). "Koala (Phascolarctos cinereus) dentition and nutrition. II. Implications of tooth wear in nutrition". Journal of Zoology 209 (2): 169–81. doi:10.1111/j.1469-7998.1986.tb03573.x.
  93. Spratt, D. M.; Gill, P. A. (1998). "Durikainema phascolarcti n. sp. (Nematoda: Muspiceoidea: Robertdollfusidae) from the pulmonary arteries of the koala Phascolarctos cinereus with associated pathological changes". Systematic Parasitology 39 (2): 101–06. doi:10.1023/A:1005957809179.
  94. McInnes, L. M.; Gillett, A.; Hanger, J.; Reid, S. A.; Ryan, U. M. (2011). "The potential impact of native Australian trypanosome infections on the health of koalas (Phascolarctos cinereus)". Parasitology 138 (7): 873–83. PMID 21524321. doi:10.1017/S0031182011000369.
  95. Jackson 2010, pp. 229–30
  96. Martin & Handasyde 1999, p. 114
  97. Stoye, J. P. (2006). "Koala retrovirus: A genome invasion in real time". Genome Biology 7 (11): 241. PMC 1794577. PMID 17118218. doi:10.1186/gb-2006-7-11-241.
  98. Phillips, B. (1996). Koalas: The Little Australians We'd All Hate to Lose. Australian Government Publishing Service. p. 13. ISBN 978-0-644-09697-3.
  99. Moyal 2008, p. 8
  100. Moyal 2008, pp. 9–10
  101. "Sydney". Sydney Gazette. 21 de agosto de 1803. p. 3.
  102. Moyal 2008, pp. 12–13
  103. Moyal 2008, pp. 16–28
  104. Moyal 2008, pp. 33–36
  105. Home, E. (1808). "An account of some peculiarities in the anatomical structure of the wombat, with observations on the female organs of generation". Philosophical Transactions of the Royal Society 98: 304–12. doi:10.1098/rstl.1808.0020.
  106. Moyal 2008, p. 36
  107. Moyal 2008, p. 37
  108. Moyal 2008, p. 40
  109. Perry, G. "Koalo, or New Holland Sloth". Arcana; or the Museum of Natural History: 109.
  110. Moyal 2008, pp. 87–93
  111. Owen, R. (1836). "Richard Owen, esq., in the chair". Proceedings of the Zoological Society of London 4 (1): 109–13. doi:10.1111/j.1096-3642.1836.tb01376.x.
  112. Moyal 2008, pp. 94–86
  113. Moyal 2008, pp. 46–48
  114. Moyal 2008, pp. 103–05
  115. Moyal 2008, pp. 105–06
  116. Caldwell, H. (1884). "On the arrangement of the embryonic membranes in marsupial mammals" (PDF). Quarterly Journal of Microscopical Sciences. s2–24 (96): 655–58.
  117. Moyal 2008, p. 111
  118. "At Koala Park". The Sydney Morning Herald (NSW : 1842 - 1954). 28 de novembro de 1934. p. 14. Consultado o 14 de maio de 2013.
  119. Price, Jo (24 de xaneiro de 2014). "Koala timeline". DiscoverWildlife. Consultado o 7 de abril de 2016.
  120. "Duke and Duchess of Cambridge at Easter Sunday service". BBC News. 20 de abril de 2014.
  121. Groom, Nelson (15 de novembro de 2014). "The cost of a cuddle with a koala: Prime Minister Tony Abbott spent $24,000 of taxpayers' money so world leaders could cosy up to iconic Australian animal at the G20 summit". Daily Mail. Consultado o 7 de abril de 2016.
  122. "Celebrities with koalas". MSN entertainment. Consultado o 7 de abril de 2016.
  123. 123,0 123,1 Jackson 2010, p. ix
  124. Moyal 2008, p. 201
  125. Moyal 2008, p. 216
  126. Martin & Handasyde 1999, p. 3
  127. Jackson 2010, p. 21
  128. Martin & Handasyde 1999, p. 17
  129. Jackson 2010, p. 28
  130. Jackson 2010, pp. 41–43
  131. Jackson 2010, pp. 45–46
  132. 132,0 132,1 Jackson 2010, pp. 142–44
  133. Moyal 2008, p. 162
  134. Jackson 2010, p. 147
  135. 135,0 135,1 Jackson 2010, pp. 149–52
  136. Moyal 2008, p. 164
  137. "Teddy will be missed". Boca Raton News. 15 de marzo de 1976. Consultado o 16 de agosto de 2013.
  138. "100 greatest TV spots of all time". Drew Babb & Associates. Arquivado dende o orixinal o 13 de novembro de 2013. Consultado o 16 de agosto de 2013.
  139. 139,0 139,1 Jackson 2010, pp. 155–58
  140. Collier, Karen (19 de abril de 2015). "Caramello Koala to share same fate as shrinking Freddo". Herald Sun. Consultado o 19 de novembro de 2015.
  141. "Koara no Māchi". Lotte (en xaponés). Consultado o 7 de abril de 2016.
  142. Jackson 2010, p. 160
  143. "Platinum Australian Koala". Goldline.com. Consultado o 28 de marzo de 2013.
  144. 144,0 144,1 "Koalas added to threatened species list". ABC. 30 de abril de 2012. Consultado o 2 de maio de 2012.
  145. Moyal 2008, pp. 59–61
  146. Moyal 2008, pp. 80–81
  147. Moyal 2008, pp. 121–28
  148. Moyal 2008, p. 125
  149. Moyal 2008, pp. 127
  150. Evans, R. (2007). A History of Queensland. Cambridge University Press. p. 168. ISBN 978-0-521-87692-6.
  151. Moyal 2008, p. 122
  152. Moyal 2008, pp. 157–59
  153. Moyal 2008, pp. 159–61
  154. Jackson 2010, pp. 163–64
  155. Jackson 2010, p. 179
  156. Moyal 2008, pp. 166–67
  157. Jackson 2010, pp. 184–87
  158. Martin & Handasyde 1999, p. 26
  159. Moyal 2008, pp. 209–11
  160. Jackson 2010, p. 80
  161. Adams-Hosking, C.; Grantham, H. S.; Rhodes, J. R.; McAlpine, C.; Moss, P. T. (2011). "Modelling climate-change-induced shifts in the distribution of the koala". Wildlife Research 38 (2): 122–30. doi:10.1071/WR10156.
  162. Seabrook, L.; McAlpine, C.; Baxter, G.; Rhodes, J.; Bradley, A.; Lunney, D. (2011). "Drought-driven change in wildlife distribution and numbers: A case study of koalas in south west Queensland". Wildlife Research 38 (6): 509–24. doi:10.1071/WR11064.
  163. 163,0 163,1 Foden, W.; Stuart, S. N. (2009). Species and Climate Change: More than Just the Polar Bear (PDF) (Informe). IUCN Species Survival Commission. pp. 36–37.
  164. Martin & Handasyde 1999, pp. 104–07
  165. Jackson 2010, pp. 220–22
  166. 166,0 166,1 Holtcamp, W. (5 de xaneiro de 2007). "Will Urban Sprawl KO the Koala?". National Wildlife. Consultado o 22 de marzo de 2013.
  167. Griffith, J. E.; Dhand, N. K.; Krockenberger, M. B.; Higgins, D. P. (2013). "A retrospective study of admission trends of koalas to a rehabilitation facility over 30 years". Journal of Wildlife Diseases 49 (1): 18–28. PMID 23307368. doi:10.7589/2012-05-135.
  168. "Frequently asked questions (FAQs)". Australian Koala Foundation. Consultado o 21 de marzo de 2013.

Véxase tamén

Bibliografía

  • "Australian Koala Foundation" (en inglés).
  • "Koala (Phascolarctos cinereus)". Wildscreen Arkive (en inglés). Arquivado dende o orixinal o 04 de febreiro de 2013. Consultado o 06 de abril de 2016.
  • "Phascolarctos cinereus - koala". ADW (en inglés).
  • license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Autores e editores de Wikipedia
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia gl Galician

    Coala: Brief Summary ( Galician )

    provided by wikipedia gl Galician

    O coala (Phascolarctos cinereus) é un marsupial herbívoro nativo de Australia. É a única especie da familia dos fascolárctidos, e o seu familiar máis próximo é o uombat. Este animal vive en zonas costeiras das rexións do este e do sur de Australia, nos estados de Queensland, Nova Gales do Sur, Victoria e Australia Meridional. É doado recoñecelo polo seu corpo robusto sen cola e a unha gran cabeza con orellas redondeadas e peludas e un gran nariz con forma de culler. Os coalas poden chegar a medir entre 60 e 85 cm e acadar de 4 a 15 kg de peso. A cor da súa pelaxe varía dende o gris prateado ata o marrón chocolate. Os membros das poboacións máis ó norte adoitan ser máis pequenos e de cores máis claras que os do sur, dando lugar a posibilidade de que sexan subespecies distintas, aínda que isto está en discusión.

    Os coalas habitan en zonas abertas de bosques de eucaliptos, e as follas destas árbores conforman a maioría da súa dieta. Xa que esta dieta fornece un contido limitado de nutrientes e calorías, os coalas levan unha vida sedentaria e adoitan durmir unhas 20 horas ó día. Son animais sociais e os lazos familiares existen só entre as nais e as crías que dependen delas. Os machos adultos comunícanse por medio de fortes ruxidos que intimidan os rivais e atraen ás femias. Os machos tamén marcan a súa presenza por medio de secrecións usando unhas glándulas que teñen no peito. Sendo marsupiais, as crías nacen sen estar aínda desenvolvidas por completo e sóbense ó marsupio das súas nais, onde permanecen durante os primeiros seis ou sete meses de vida. Estas crías destétanse por completo cando chegan ó ano de idade. Os coalas teñen poucos predadores naturais e padecen de poucos parasitos, pero si son vulnerables a diversos patóxenos como as bacterias da familia Chlamydiaceae e o retrovirus coala así como ós incendios e secas.

    Existen probas de que os aborixes australianos xa cazaban estes animais, que tamén aparecen na mitoloxía aborixe así como en pinturas rupestres que datan de varios miles de anos. O primeiro encontro rexistrado entre os europeos e un coala tivo lugar no ano 1798, e o naturalista George Perry publicou a primeira imaxe destes animais en 1810. O botánico Robert Brown foi o autor da primeira descrición científica detallada da especie en 1814, aínda que esta non se publicou ata 180 anos despois. O artista John Gould ilustrou e realizou tamén unha descrición do coala, e outros científicos ingleses publicaron máis detalles da bioloxía deste animal no século XIX. Por mor da súa aparencia característica, o coala está recoñecido mundialmente como un símbolo nacional de Australia. Esta especie está listada como "Vulnerable" na clasificación da IUCN, e o goberno australiano tamén declarou as poboacións de Queensland, Nova Gales do Sur e o distrito da Capital como especie vulnerable. Nos comezos do século XX este animal cazábase en grandes cantidades pola súa pelaxe, e os sacrificios a grande escala que tiveron lugar en Queensland deron como resultado un escándalo público que iniciou un movemento a prol da protección da especie. Grazas a isto establecéronse diversos santuarios animais e leváronse a cabo esforzos para repoboar rexións nas que as poboacións de coala estaban fragmentadas ou reducidas.

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Autores e editores de Wikipedia
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia gl Galician

    Koala ( Croatian )

    provided by wikipedia hr Croatian

    Koala (lat. Phascolarctos cinereus) ili crnonosi medvjedak je sisavac tobolčar koji živi u Australiji visoko u krošnjama eukaliptusovog drveća. Iako koala izgleda kao maleni plišani medvjed te se ponekad naziva i koala medvjedić, on u stvari nije nikakav medvjed, već sisavac tobolčar. Unatoč zakonskoj zaštiti, ipak je vrlo ugrožena vrsta jer neprestano gubi životni prostor zbog čestih požara kao i zbog širenja ljudskih naselja i gradnje prometnica unutar područja koja nastanjuje koala.

    Osnovne značajke

    • Veličina: do 85 cm
    • Težina: mužjaci do 11 kg, ženke 8 kg
    • Životni vijek: 15-20 godina

    Koala je životinjica sivog krzna, ponekad s malo bijelog. Ima veliki crni gumasti nos i velike dlakave uši. Koala ima dugačke ruke i kratke noge sa vrlo dugim i oštrim kandžama za lako penjanje i držanje na drveću. Gotovo nema repa.

    Hrana: biljojedi su i hrane se lišćem određenih vrsta eukaliptusa

    Stanište

    Koala živi gotovo isključivo u gornjim dijelovima krošanja posebnih vrsta eukaliptusovog drveća, čije je lišće njegova gotovo jedina hrana. Svojim snažnim nogama čvrsto obuhvaća drvo, pri čemu će se oštre pandže zariti u koru. Koala je životinja koja je aktivna noću, pa dane provodi spavajući na granama. Noću se penje na više grane, gdje pažljivo bira lišće koje jede. Silazi s drveta vrlo rijetko, najčešće samo da promijeni stablo jer je na dotadašnjem pojeo lišće kojim se hrani. Koala sjedne u rašlje drveta i tako spava većim dijelom dana, čak po 18 sati. Kreće se i hrani uglavnom tijekom noći. Jako je izbirljiv u hrani i jede samo lišće određenih vrsta eukaliptusa. Tekućinu dobiva iz lišća i zato vrlo rijetko pije vodu.

    Hrana i prehrambene navike

    Tijekom evolucije kod koala su se razvili džepovi u obrazima, koji mu koriste kod žvakanja hrane. Dugo i uporno žvače listove, kako bi razbio stanične stijenke i time olakšao probavu, a i omogućio korištenje vode iz listova. Listovi eukaliptusa su vrlo otrovni. Bilja je taj otrov razvila kako bi se obranila od raznih nametnika. Probavni sustav mu je prilagođen toj teško probavljivoj hrani niste energetske vrijednosti koja je uz to čak i otrovna. Imaju neobično dugačko slijepo crijevo (do 2,5 m) Tu pomažu bakterije u probavi staničnih stijenki i omogućuju jedan oblik vrenja. Uz to, vrlo polagani metabolizam omogućuje, da se hrana dugo zadržava u probavnom traktu te da se iz nje izvuče maksimum energije. Istovremeno, spori metabolizam iziskuje i manju količinu potrebne energije, tako da je ta potreba kod koale niža nego kod drugih biljoždera.

    Koala jede lišće samo oko sedamdesetak vrsta eukaliptusa od oko 700 poznatih vrsta. No, ovisno o staništu, može se dogoditi da ima na raspolaganju samo 5-10 vrsta jestivih. Kod odabira listova, daje prednost starijim, jer sadrže manje otrova od mladih listova. U određenoj mjeri podnosi taj otrov, no njegova visoka koncentracija može i za njega biti opasna.

     src=
    Koala u snu

    Koale mogu pojesti tako velike količine lišća na dan (prosječno 500-1000 g) da im često ponestane hrane. Zbog toga treba poduzimati mjere za njihov transport na područja u kojima ima dovoljno hrane. Glavna poteškoća pri držanju koala u rezervatima ili u zoološkim vrtovima izvan Australije sastoji se u pronalasku dovoljnih količina eukaliptusovog lišća prave vrste.

     src=
    Koala i mladunče na leđima

    Razmnožavanje

    Koale se pare noću visoko u krošnjama drveća, pri čemu se snažno glasaju. Koale se pare između prosinca i ožujka, a 35 dana nakon toga doći će na svijet samo jedno mladunče. Ono teži samo 0,3 g, slijepo je i još nije obraslo krznom. Instinktivno će kroz majčino krzno pronaći put do njezina tobolca, koji se za razliku od drugih tobolčara otvara s donje strane prema straga. U tobolcu će se mladunac koale čvrsto prihvatiti za sisu i sisati majčino mlijeko. Nakon oko 22 tjedna otvara oči i počinje izvirivati iz tobolca. U tom razdoblju mu kao dodatna hrana služi smjesa koju nazivaju "pap" i zapravo je naročita vrsta izmeta koju majka izlučuje upravo u tu svrhu. U toj smesi su bakterije neophodne mladuncu za probavu čvrste hrane. Ovo je najopasnije razdoblje u razvoju mladunca, jer ne uspiju svi prebroditi taj prijelaz s majčinog mlijeka na otrovnu hranu. Ženka nosi mladunče u tobolcu sve dok ne naraste da se može samo držati, a onda samo izlazi iz tobolca i penje se na njena leđa gdje ostaje dok ne odraste.

    U dobi od šest mjeseci mladi će koala prvi put napustiti tobolac i popeti se na majčina leđa, gdje će se čvrsto prihvatiti za njezino krzno. Tri mjeseca kasnije bit će već potpuno odrastao i moći će se samostalno hraniti. Mladi koale ostaju sa svojim majkama sve do dolaska na svijet novog mladunca, kada ga majka otjera, i mladunac mora otići u potragu za vlastitim revirom. Ako se dogodi da majka nema novog mladunca, dozvoljava ranijem mladuncu da ostane uz nju do dobi od oko 3 godine. Spolnu zrelost mužjaci dostižu s 3 do 4 godine, dok ženke s 2 do 3 godine.

    Povijest i sadašnjost

    Koale su se vjerojatno prvi put pojavile u Australiji u vrijeme kad se Australija počela kretati prema sjeveru, polagano se odvajajući od Antarktike, prije nekih 45 milijuna godina. Najstariji fosili koala pronađeni u Australiji stari su preko 25 milijuna godina. Kako se klima mijenjala i Australija postala suhi kontinent, u prilagođavanju vegetacije razvilo se i eukaliptus drvo (Gum Tree) i koale su preživjele zaviseći o njemu za prebivanje a osobito za prehranu.

    Domorodci su, vjeruje se, došli u Australiju prije 60 tisuća godina ili više. Koale su, kao i ostale australske životinje i ptice vrlo važan dio domorodačke kulture i pojavljuju se u mnogim domorodačkim legendama i mitovima. Iako su bile važan dio domorodačke prehrane, koale su živjele u vrlo velikim broju do dolaska Europljana 1788. godine. Prvi Europljanin koji je opisao koalu je John Price. On ih je opisao u svom putovanju kroz Blue Mountains nedaleko od Sydneya, 1789. godine. Godine 1798. dano im je znanstveno ime: Phacsolarctos cinereus, što znači "pepeljasto sivi medvjedić". S vremenom je otkriveno da koale nisu medvjedi, već članovi posebne grupe sisavaca nazvani tobolčari. Danas većina tobolčara živi u Australiji i dijelovima Nove Gvineje.

    Koala, vjeruje se da na Domorodačkom jeziku, ili barem u većini od njih, jer u Australiji ih postoji nekoliko stotina, znači ne piti. No postoji i vjerovanje da je naziv izvorno nastao od europskih doseljenika, od rijeci: cullewine, koolewong, colo, colah, kaola. Koala, karbro, boorabee i goribun.

    Kako su se nove kolonije širile i počelo masovno krčenje šuma za poljoprivredu, uništavalo se prebivalište i izvor prehrane životinjskog i ptičjeg carstva. Europski došljaci vidjeli su u koali izvor krzna za bogato europsko tržište i u godinama sve do 1930. milijuni koala su ubijeni radi krzna.

    Već godine 1924. koale su iskorijenjene u Južnoj Australiji, opasno ugrožene u Novom Južnom Walesu a procijenjeno je da samo oko 500 jedinki još živi u Viktoriji. U međuvremenu lov na koale prešao je sjeverno u Queensland. 1919. godine Queenslandska vlada je proglasila šestomjesečnu otvorenu sezonu lova na koale i samo u tom vremenu ubijen je 1 milijun jedinki. Iako je sezona službeno ostala zatvorena sve do 1927. godine, kad je sezona ponovo otvorena, preko 800.000 koala je ubijeno samo u jednom mjesecu. Zgroženost javnosti prema pokolju natjerao je vlade u svim australskim državama da do kraja 1930ih godina proglase koale zaštićenom vrstom. Nažalost, takav zakon nije donesen i za drvo eukaliptusa, o kojem koale ovise, te se rušenjem tog drveća nastavila opasnost koja prijeti koalama.

    Danas su u svim državama ostavljeni zaštićeni dijelovi šuma za kolonije koala. U tome prednjači država Viktorija, koja je prva potpuno zaštitila koale, njihove naseobine i prehranu. Koale su se oporavile i postale jedan od simbola Australije i pored klokana prateća slika uz ime Australija.

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Autori i urednici Wikipedije
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia hr Croatian

    Koala: Brief Summary ( Croatian )

    provided by wikipedia hr Croatian

    Koala (lat. Phascolarctos cinereus) ili crnonosi medvjedak je sisavac tobolčar koji živi u Australiji visoko u krošnjama eukaliptusovog drveća. Iako koala izgleda kao maleni plišani medvjed te se ponekad naziva i koala medvjedić, on u stvari nije nikakav medvjed, već sisavac tobolčar. Unatoč zakonskoj zaštiti, ipak je vrlo ugrožena vrsta jer neprestano gubi životni prostor zbog čestih požara kao i zbog širenja ljudskih naselja i gradnje prometnica unutar područja koja nastanjuje koala.

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Autori i urednici Wikipedije
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia hr Croatian

    Koala ( Upper Sorbian )

    provided by wikipedia HSB

    Koala[1] (Phascolarctos cinereus) je štomy wobydlacy měchawc w Awstraliji. Dalše serbske mjeno je koalamjedwjedź[1].

    Wopis

    Stejnišćo

    Rozšěrjenje

    Wužiwanje

    Nóžki

    1. 1,0 1,1 1,2 Helmut Jenč, Anja Pohončowa, Jana Šołćina: Němsko-hornjoserbski słownik noweje leksiki. Ludowe nakładnistwo Domowina, Budyšin 2006, ISBN 3-7420-2012-9, str. 84.

    Žórła

    Eksterne wotkazy

    Commons
    Hlej wotpowědne dataje we Wikimedia Commons:
    Koala


    Móžeš slědowace polěpšić:
    • Rozšěr zarodk do nastawka
    • Namakaj a dodaj žórła, kotrež tekst potwjerdźeja

    Jeli sy jedyn z mjenowanych njedostatkow skorigował(a), wotstroń prošu potrjecheny parameter předłohi {{Předźěłuj}}. Podrobnosće namakaš w dokumentaciji.


    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Wikipedia authors and editors
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia HSB

    Koala: Brief Summary ( Upper Sorbian )

    provided by wikipedia HSB

    Koala (Phascolarctos cinereus) je štomy wobydlacy měchawc w Awstraliji. Dalše serbske mjeno je koalamjedwjedź.

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Wikipedia authors and editors
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia HSB

    Koala ( Indonesian )

    provided by wikipedia ID

    Koala (Phascolarctos cinereus) adalah salah satu binatang berkantung (marsupial) khas dari Australia dan merupakan wakil satu-satunya dari keluarga Phascolarctidae.

    Pada umumnya, banyak dikatakan bahwa kata koala berasal dari bahasa Australia pribumi yang berarti tidak minum. Koala sebenarnya minum air tetapi sangat jarang karena makanannya, daun ekaliptus, sudah mengandung cukup air sehingga koala tidak perlu turun dari pohon untuk minum.

    Koala dapat ditemukan di sepanjang pesisir timur Australia mulai dari Adelaide sampai ke Semenanjung Cape York, dan sampai jauh ke pedalaman karena terdapat curah hujan yang cukup untuk mendukung hutan yang cocok bagi koala.

    Gambaran fisik

     src=
    Koala di Hutan Manna Gum, sebelah selatan Victoria.

    Koala mirip dengan wombat (saudara terdekat mereka), namun memiliki bulu yang lebih tebal dan lembut, telinga yang lebih besar, dan kaki-tangan yang lebih panjang dilengkapi dengan cakar yang besar dan panjang untuk membantunya memanjat.

    Beratnya bervariasi mulai dari 14 kg untuk jantan selatan yang besar, sampai 5 kg untuk betina utara yang kecil. Mereka biasanya diam, akan tetapi koala jantan memiliki teriakan penarik yang kuat yang dapat didengar hampir satu kilometer pada musim kawin.

    Ekologi dan tingkah laku

     src=
    Tampak seekor koala sedang memakan daun ekaliptus.

    Koala hidup hanya dari daun ekaliptus. Daun ekaliptus mengandung protein dalam jumlah rendah, zat tak tercerna dalam kadar tinggi, dan mengandung senyawa fenol dan terpena yang beracun bagi spesies lain. Seperti wombat dan kukang, koala memiliki tingkat metabolisme yang rendah untuk seekor mamalia serta istirahat tanpa bergerak sekitar 20 jam sehari, dan kebanyakan waktu tersebut digunakan untuk tidur. Mereka makan tidak tergantung waktu, tetapi biasanya pada malam hari. Koala umumnya memakan 500 gram daun eucalyptus per hari, mengunyah mereka sampai menjadi pasta yang halus sebelum menelannya. Hatinya memisahkan bahan beracun dan siap untuk dibuang, dan "hind gut"nya (terutama caecum) lebih cenderung untuk mengambil jumlah nutrisi maksimum dari makanan yang berkualitas rendah.

    Referensi budaya populer

    Di budaya populer orang Barat, koala biasanya digambarkan sebagai sesuatu yang polos dan menyenangkan untuk dipeluk atau sebagai orang tua yang keras kepala yang tidak mudah diyakinkan oleh hal-hal disekitarnya.

    • Di seri iklan komersilnya, Qantas airlines menggunakan Koala sebagai karakter yang selalu mengeluh tentang reliabilitas penerbangan.
    • Team rugby Queensland Reds menggunakan koala sebagai logonya.
    • Acara anak-anak Australia mempunyai karakter animasi The Koala Brothers.
    • Blinky Bill adalah bintang koala di beberapa buku, acara TV, film, dan permainan.
    • "Koala Lumpur: Journey to the Edge" adalah permainan komputer dengan koala sebagai karakter utama.

    Koala sebagai binatang peliharaan

     src=
    Seekor Koala.

    Walaupun penampilannya lucu, koala pada umumnya tidak dijadikan binatang peliharaan karena koala tidak cocok dengan lingkungan pinggiran kota. Di Australia menjadikan koala sebagai binatang peliharaan adalah pelanggaran hukum.

    Sidik jari

    Koala adalah salah satu dari beberapa mamalia yang memiliki sidik jari. Sidik jari koala sangat mirip dengan sidik jari manusia; bahkan dengan mikroskop saja sangat sulit untuk membedakan keduanya.

    Referensi

    1. ^ Moyal, p. 45.
    2. ^ Groves, Colin P. (16 November 2005). "Order Diprotodontia (pp. 43-70)". Dalam Wilson, Don E., and Reeder, DeeAnn M., eds. [http://google.com/books?id=JgAMbNSt8ikC&pg=PA43 Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference] (edisi ke-3rd). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2 vols. (2142 pp.). hlm. 43. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494. Hapus pranala luar di parameter |title= (bantuan)Pemeliharaan CS1: Banyak nama: editors list (link) Pemeliharaan CS1: Teks tambahan: editors list (link)

    Lihat pula

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Penulis dan editor Wikipedia
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia ID

    Koala: Brief Summary ( Indonesian )

    provided by wikipedia ID

    Koala (Phascolarctos cinereus) adalah salah satu binatang berkantung (marsupial) khas dari Australia dan merupakan wakil satu-satunya dari keluarga Phascolarctidae.

    Pada umumnya, banyak dikatakan bahwa kata koala berasal dari bahasa Australia pribumi yang berarti tidak minum. Koala sebenarnya minum air tetapi sangat jarang karena makanannya, daun ekaliptus, sudah mengandung cukup air sehingga koala tidak perlu turun dari pohon untuk minum.

    Koala dapat ditemukan di sepanjang pesisir timur Australia mulai dari Adelaide sampai ke Semenanjung Cape York, dan sampai jauh ke pedalaman karena terdapat curah hujan yang cukup untuk mendukung hutan yang cocok bagi koala.

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Penulis dan editor Wikipedia
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia ID

    Pokabjörn ( Icelandic )

    provided by wikipedia IS

    Pokabjörn (eða kóalabjörn) (fræðiheiti: Phascolarctos cinereus) er spendýr af pokadýraflokki sem á heimkynni sín í Ástralíu. Þeir eru eina tegundin af pokabjarnarætt (fræðiheiti: Phascolarctidae). Pokabirnir eru jurtaætur sem nærast nær eingöngu á laufum tröllatrjáa.

    Nafn tegundarinnar er rangnefni þar sem pokabirnir eru ekki af bjarnaætt heldur af pokabjarnaætt, né heldur eru þeir af ættbálki rándýra eins og birnirnir heldur af ættbálki pokagrasbíta.

    Heimkynni

    Kóalabirnir (Phascolarctos cinereus) eru pokadýr sem lifa villtir í Ástralíu. Þeir finnast í skógum við austurströnd Ástralíu. Þeir eru stærstu trjá klifrandi spendýr sem finnast í Ástralíu.

    Leefgebied koala.JPG


    Búkur

    Kóalabirnirnir eru með fallegan fölgráan eða brúnleitan feld, oftast eru þeir hvítgulir að framan. Kóalabirnir eru að meðaltali 70-90 cm á lengd og eru allt frá 7 til 14 kg á þyngd. Karldýrin eru yfirleitt stærri en kvendýrin. Kóalaungar eru blindir, hárlausir og vega um 1 gramm við got.

    Fæða

    Kóalabirnir eru jurtaætur og hafa sérhæft sig í fæðuvali, þeir éta lauf af trjám í ættkvíslinni Eucalyptus. En það að þeir geta borðað þessi lauf er ein ástæðan fyrir árangri þeirra í Áströlsku skógunum.

    Líf

    Kóalabirnir eyða langmestum hluta ævi sinnar uppi í trjám sérstaklega vegna þess að þeir eru mjög berskjaldaðir fyrir árásum rándýra á jörðunni. Þeir sofa í allt að 16 klukkustundir á sólahring. Þeir hreyfa sig hægt og rólega.

    Æxlun

    kvendýrin verða kynþroska 3-4 árum eftir fæðingu. Æxlun þeirra fer fram á tímabilinu mars-september. Meðgöngutími kvendýrsins er um 35 dagar. Kvendýrið gýtur bara einum unga og eru tvíburar mjög sjaldgæfir. Ungar eru mjög vanþroska þegar þeir koma í heiminn, líkt og hjá öðrum pokadýrategundum, og er í poka móður sinnar í allt að 6 mánuði, Þar sem hann skríður um og kemur sér fyrir til að sjúga spena móðurinnar. Eftir þann tíma hættir unginn að lifa á móðurmjólkinni og borðar þess í stað blöndu af laufblöðum og móðurmjólkinni. Blandan inniheldur ýmsar örverur sem fynnast í fullorðnum dýrum, þær eru nauðsynlegar.

    Wikimedia Commons er með margmiðlunarefni sem tengist


     src= Þessi líffræðigrein er stubbur. Þú getur hjálpað til með því að bæta við greinina.

    Heimildaskrá

    https://books.google.is/books?id=uAic9hHaB1IC&printsec=frontcover&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false http://www.visindavefur.is/svar.php?id=3157

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Höfundar og ritstjórar Wikipedia
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia IS

    Pokabjörn: Brief Summary ( Icelandic )

    provided by wikipedia IS

    Pokabjörn (eða kóalabjörn) (fræðiheiti: Phascolarctos cinereus) er spendýr af pokadýraflokki sem á heimkynni sín í Ástralíu. Þeir eru eina tegundin af pokabjarnarætt (fræðiheiti: Phascolarctidae). Pokabirnir eru jurtaætur sem nærast nær eingöngu á laufum tröllatrjáa.

    Nafn tegundarinnar er rangnefni þar sem pokabirnir eru ekki af bjarnaætt heldur af pokabjarnaætt, né heldur eru þeir af ættbálki rándýra eins og birnirnir heldur af ættbálki pokagrasbíta.

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Höfundar og ritstjórar Wikipedia
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia IS

    Phascolarctos cinereus ( Italian )

    provided by wikipedia IT

    Il koala o coala[2][3] (Phascolarctos cinereus; Goldfuss, 1817), detto anche fascolarto[4] e "piccolo orso", è un mammifero marsupiale australiano, unico rappresentante vivente del genere Phascolarctos (de Blainville, 1816) e della famiglia Phascolarctidae (Owen, 1839), o marsupiali arrampicatori.[5]

    Etimologia

    Il nome scientifico deriva dal greco ϕάσκωλος (pháskōlos, marsupio) e ἄρκτος (árktos, orso) e dal latino cinereus, grigio. Il nome comune deriva dalla parola gula in lingua daruk, un dialetto australiano ormai estinto. È spesso ritenuto erroneamente che il vocabolo significhi "colui che non beve", in quanto i koala assumono liquidi quasi esclusivamente dalle foglie di eucalipto.[6]

    Descrizione

    Formula dentaria Arcata superiore 4 1 1 3 3 1 1 4 4 1 0 1 1 0 1 4 Arcata inferiore Totale: 30 1.Incisivi; 2.Canini; 3.Premolari; 4.Molari;

    Il koala ha grandi orecchie arrotondate e pelose, una grossa testa, occhi vivaci, muso largo e naso nudo e schiacciato. Ha una pelliccia di colore grigiastro con dei piccoli ciuffi sul petto di colore bianco: la parte superiore del corpo è di un colore grigiastro. Il pelo è lungo, morbido, lanoso e, per via della dieta, odora di eucalipto. Il corpo è tozzo e sprovvisto di coda, i piedi hanno cinque dita prensili, con artigli affilati che gli permettono di arrampicarsi sugli alberi, sui quali vive in piccoli gruppi.

    Biologia

    Comportamento

    Il koala passa quasi tutta la vita sugli alberi di eucalipto. Verso sera, in quanto arboricolo notturno, comincia il proprio pasto composto di foglioline e gemme di eucalipto, consumandone abitualmente circa mezzo chilo al giorno. Trascorre il resto del tempo sonnecchiando, incuneato saldamente nella biforcazione di un ramo. Occasionalmente scende a terra per cambiare albero o per favorire la digestione inghiottendo terra, corteccia e sassolini. La masticazione del koala è estremamente lunga, e l'animale non inghiotte le foglie e le gemme se non dopo averle ridotte a una pasta finissima con le proprie forti mandibole.

    Il koala occupa una nicchia ecologica ben precisa, basando la propria alimentazione su un tipo di vegetale le cui foglie sono estremamente carenti in proteine e grassi, e ricche di fenoli e terpeni tossici per molte specie di animali. Una siffatta alimentazione non può che comportare un metabolismo molto basso anche per un mammifero: il koala rimane immobile per 18-19 ore al giorno, gran parte delle quali passate dormendo. Nel periodo della riproduzione il tempo rimanente lo passa ad accoppiarsi.

    Per digerire le foglie, l'apparato digerente del koala dispone di un fegato capace di disattivarne le tossine e di un intestino adatto a trarre quanto più nutrimento dalla poverissima dieta, anche grazie a un tratto, il cieco, che in questi animali è inusualmente ampio.

    Agli eucalipti essi devono il loro caratteristico profumo balsamico. Gli oli essenziali che si trovano su tali alberi ne impregnano il morbido pelo, fungendo da protezione contro i parassiti.

    Inoltre il koala possiede una pelliccia idrofobica, che permette all'acqua di scivolargli addosso; questo gli permette di rimanere sugli alberi anche quando piove.[7]

    Alimentazione

    Come precedentemente detto, la dieta del koala adulto si basa fondamentalmente sul consumo di foglioline e gemme di eucalipto che sarebbero delle bacche, da cui traggono nutrimento e acqua, ma essendo questa una tipologia di pianta potenzialmente tossica per molti mammiferi, i koala devono ricorrere al metabolismo di determinati microorganismi per poterla digerire. Essi infatti di per sé non possono assimilare la cellulosa che si trova nell'albero; per questo, si servono di alcuni microorganismi che digeriscono la cellulosa, i quali popolano densamente il punto di convergenza tra l'intestino crasso e quello tenue, il cieco, che ne è l'estensione posteriore.

    L'intestino cieco è la parte più interessante del sistema digestivo dei koala. Questo segmento funziona come una camera di fermentazione in cui i microbi digeriscono la cellulosa mentre il passaggio delle foglie viene ritardato. In tal modo il koala può neutralizzare gli effetti venefici dell'olio contenuto nelle foglie di eucalipto. Il cucciolo di koala invece non possedendo alla nascita una flora intestinale in grado di digerire la cellulosa, sviluppa i batteri necessari alla digestione delle foglie solamente attraverso la coprofagia. Essi infatti, inizialmente mangiano solamente le feci della madre per ottenere i batteri necessari alla digestione dell'eucalipto.

    Riproduzione

    L'accoppiamento avviene tra dicembre e marzo (estate australe), e le femmine partoriscono un solo cucciolo, due in casi eccezionali, poiché nel marsupio vi sono solamente due capezzoli. La gestazione varia dai 25 ai 30 giorni. Al momento della nascita, il piccolo pesa circa 5 grammi ed è alto circa 2 centimetri; esce dal grembo per entrare nel marsupio, che a differenza degli altri marsupiali ha l'entrata rivolta verso il basso, e vi rimane per circa sei mesi nutrendosi solo di latte. In questo periodo crescono orecchie, occhi e pelo. Tra le 24 e le 30 settimane l'alimentazione viene integrata da una mistura di cibo predigerito, sotto forma di feci estremamente liquide, che il piccolo assume per sviluppare una flora batterica intestinale. I piccoli diventano indipendenti a circa un anno di età: prima di allora, vedono il mondo dalle spalle della madre, su cui vivono seguendola ovunque.

    I koala raggiungono la maturità sessuale tra i tre e i quattro anni, e i maschi più forti si creano poi un piccolo harem.

    La durata media della vita di un koala si aggira sui vent'anni.

     src=
    Un piccolo di koala che si arrampica su un albero

    Distribuzione e habitat

    I koala si trovano principalmente lungo la costa orientale dell'Australia, da Adelaide fino alla base della Penisola di Capo York, e dove vi è abbastanza pioggia per sostenere foreste di eucalipto, unica fonte di sostentamento del koala.

    Evoluzione

    Fossili di koala sono piuttosto rari, ma alcuni sono stati trovati in Australia settentrionale, risalenti al Miocene. Durante questa era, la metà settentrionale dell'Australia era una foresta tropicale. La dieta dei koala si specializzò in una di eucalipto quando, a causa dell'abbassamento delle temperature, le foreste tropicali furono sostituite da quelle di eucalipto. Alcuni fossili provano che fino a 50 000 anni fa koala giganti occupavano le regioni meridionali dell'Australia.

    L'evoluzione della specie non è stata del tutto chiarita. È stato ipotizzato che il progenitore del koala fosse un marsupiale uso a scavare tane.

    Il koala è uno dei pochissimi mammiferi, al di là dei primati, che sia dotato di impronte digitali. Le impronte digitali del koala sono sorprendentemente simili a quelle umane, e la struttura delle creste sull'epidermide delle mani del koala, anche al microscopio elettronico, risulta sostanzialmente indistinguibile da quella dei primati. Si tratta di un esempio straordinario e notevole di evoluzione coincidentale.[8]

    Conservazione

    Secondo l'IUCN, lo stato di conservazione del koala oggi è vulnerabile.[1]

    I koala dell'Australia Meridionale furono sterminati durante la prima parte del XX secolo per la loro pelliccia, ma negli ultimi 60 anni la sospensione della caccia ha permesso un ripopolamento della colonia nella regione, con famiglie provenienti dallo Stato del Victoria.

    Nell'aprile 2012 la specie è stata dichiarata "vulnerabile" dal Governo Federale australiano così come da quattro Stati rispetto ai cinque in cui è presente (nel Victoria è considerato non a rischio).[9]

    A causa principalmente della progressiva riduzione delle foreste di eucalipto, nel 2019 l'Australian Koala Foundation ha stimato, nel territorio australiano, una popolazione residua di circa 80 000 esemplari, dichiarando di "credere che i koala potrebbero essere funzionalmente estinti",[10] ovvero non più in grado di svolgere un ruolo significativo nell'ecosistema e non più in grado di procreare adeguatamente in modo da mantenere una varietà genetica atta alla sopravvivenza della specie.[11] Nello stesso comunicato del 10 maggio, la AKF si è rivolta alle autorità politiche australiane affinché prendano provvedimenti per salvaguardarne l'habitat.[10] Le minacce principali per questa specie, oltre alle varie conseguenze del cambiamento climatico, gli incendi e la presenza di specie invasive, sono infatti lo sviluppo residenziale e commerciale, la deforestazione e il diffondersi di infrastrutture stradali e ferroviarie.[1]

    In Australia trattenere un koala come animale domestico è illegale.[12]

    Nella cultura di massa

    Nella cultura occidentale tradizionale, il koala viene generalmente indicato come un essere tenero e affettuoso, oppure come un personaggio disilluso e serafico, mai veramente impressionato da quello che vede e gli capita.

    Note

    1. ^ a b c (EN) Woinarski, J. & Burbidge, A.A., 2016, Phascolarctos cinereus, su IUCN Red List of Threatened Species, Versione 2020.2, IUCN, 2020.
    2. ^ Koala, in Treccani.it – Vocabolario Treccani on line, Istituto dell'Enciclopedia Italiana. URL consultato il 21 agosto 2016.
    3. ^ Koala o coala nel Grande Dizionario Italiano Hoepli.
    4. ^ Fascolarto, su treccani.it. URL consultato l'8 novembre 2021.
    5. ^ (EN) D.E. Wilson e D.M. Reeder, Phascolarctos cinereus, in Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference, 3ª ed., Johns Hopkins University Press, 2005, ISBN 0-8018-8221-4.
    6. ^ (EN) Dixon, R.M.W., Moore, Bruce, Ramson, W. S. e Thomas, Mandy, Australian Aboriginal Words in English: Their Origin and Meaning, 2ª ed., South Melbourne, Oxford University Press, 2006, ISBN 0-19-554073-5.
    7. ^ Koala (l'informazione si trova da 11:43 a 11:50), su youtube.com.
    8. ^ Henneberg, Maciej, Lambert, Kosette M., Leigh, Chris M. (1997). "Fingerprint homoplasy: koalas and humans" Archiviato il 14 novembre 2006 in Internet Archive., University of Adelaide, in naturalSCIENCE 11 marzo 1997
    9. ^ Sydney Morning Herald, su news.smh.com.au.
    10. ^ a b (EN) Australian Koala Foundation calls on the new Prime Minister to protect the Koala (PDF), su savethekoala.com, Australian Koala Foundation, 10 maggio 2019. URL consultato il 14 maggio 2019 (archiviato dall'url originale il 19 aprile 2021).
      «The Australian Koala Foundation (AKF) believes Koalas may be functionally extinct in the entire landscape of Australia.»
    11. ^ Mara Magistroni, Il koala è funzionalmente estinto. Che cosa significa?, in Wired, 13 maggio 2019. URL consultato il 14 maggio 2019.
    12. ^ Australian Koala ndation Archiviato il 20 dicembre 2011 in Internet Archive., Frequently asked questions
    13. ^ Gallery: Australia's animal emblems 1/8, in Australia Geographic. URL consultato il 17 gennaio 2017.

     title=
    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Autori e redattori di Wikipedia
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia IT

    Phascolarctos cinereus: Brief Summary ( Italian )

    provided by wikipedia IT

    Il koala o coala (Phascolarctos cinereus; Goldfuss, 1817), detto anche fascolarto e "piccolo orso", è un mammifero marsupiale australiano, unico rappresentante vivente del genere Phascolarctos (de Blainville, 1816) e della famiglia Phascolarctidae (Owen, 1839), o marsupiali arrampicatori.

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Autori e redattori di Wikipedia
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia IT

    Phascolarctos cinereus ( Latin )

    provided by wikipedia LA
    Schlaegel und eisen yellow.svg -2 Latinitas huius rei dubia est. Corrige si potes. Vide {{latinitas}}.

    Phascolarctos cinereus (binomen a Goldfuss inventum anno 1817) (Anglice: koala) est animal Marsupiale herbivorum Australianum quae saepe appelletur ursus ut ursi eius forma esse videtur. Vescitur nihilo nisi foliis eucalyptorum.

    Pinacotheca


    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Et auctores varius id editors
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia LA

    Phascolarctos cinereus: Brief Summary ( Latin )

    provided by wikipedia LA
    Schlaegel und eisen yellow.svg -2 Latinitas huius rei dubia est. Corrige si potes. Vide {{latinitas}}.

    Phascolarctos cinereus (binomen a Goldfuss inventum anno 1817) (Anglice: koala) est animal Marsupiale herbivorum Australianum quae saepe appelletur ursus ut ursi eius forma esse videtur. Vescitur nihilo nisi foliis eucalyptorum.

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Et auctores varius id editors
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia LA

    Koala ( Lithuanian )

    provided by wikipedia LT
    Binomas Phascolarctos cinereus

    Koala (lot. Phascolarctos cinereus) – sterblinių (Marsupialia) žinduolis, priklausantis koalinių (lot. Phascolarctidae) šeimai. Beveik visą gyvenimą gyvūnas praleidžia eukaliptų medžiuose. Ji maitinasi naktį apie 4 valandas ir suėda beveik 500 g lapų, o likusį laiką snaudžia, saugiai įsispaudusi išsišakojime. Kartais ji nulipa žemyn, kad pereitų į kitą medį arba paėsti dirvožemio, žievės ir žvyro virškinimui palengvinti. Dauginimosi metu individai baubia vienas kitam, o dominuojantys patinai poruojasi su daugiau patelių negu jaunesni patinai. Nėštumas 35 dienos. Atvestas vienas jauniklis įropoja į sterblę, kurioje žindomas 6 mėnesius. Vėliau jis įsikimba į motinos nugarą. Jo pirmasis kietas maistas – motinos išmatos, kurios padeda virškinti maistą ir kuriose yra mikrobų nuo ligų.

    Koalos ūgis siekia 60–85 cm, ji sveria nuo 4–15 kg.

    Koalos paplitusios Rytų Australijoje. Daug jų sumažėjo dėl chlamidijų sukeliamos ligos. Didelį pavojų joms taip pat kelia gyvenamųjų vietų panaudojimas žemdirbystei, miškų ūkiui arba statyboms. Kartais koalas užpuola šunys, stambūs plėšrieji paukščiai.

    Australijos aborigenai žodį 'koala' vartodavo tada, kada jie nenorėdavo gerti vandens iš įprastinių žmonių indų. Čiabuvių kalba šis žodis reiškia negeriantis.

    Vikiteka

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Vikipedijos autoriai ir redaktoriai
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia LT

    Koala: Brief Summary ( Lithuanian )

    provided by wikipedia LT

    Koala (lot. Phascolarctos cinereus) – sterblinių (Marsupialia) žinduolis, priklausantis koalinių (lot. Phascolarctidae) šeimai. Beveik visą gyvenimą gyvūnas praleidžia eukaliptų medžiuose. Ji maitinasi naktį apie 4 valandas ir suėda beveik 500 g lapų, o likusį laiką snaudžia, saugiai įsispaudusi išsišakojime. Kartais ji nulipa žemyn, kad pereitų į kitą medį arba paėsti dirvožemio, žievės ir žvyro virškinimui palengvinti. Dauginimosi metu individai baubia vienas kitam, o dominuojantys patinai poruojasi su daugiau patelių negu jaunesni patinai. Nėštumas 35 dienos. Atvestas vienas jauniklis įropoja į sterblę, kurioje žindomas 6 mėnesius. Vėliau jis įsikimba į motinos nugarą. Jo pirmasis kietas maistas – motinos išmatos, kurios padeda virškinti maistą ir kuriose yra mikrobų nuo ligų.

    Koalos ūgis siekia 60–85 cm, ji sveria nuo 4–15 kg.

    Koalos paplitusios Rytų Australijoje. Daug jų sumažėjo dėl chlamidijų sukeliamos ligos. Didelį pavojų joms taip pat kelia gyvenamųjų vietų panaudojimas žemdirbystei, miškų ūkiui arba statyboms. Kartais koalas užpuola šunys, stambūs plėšrieji paukščiai.

    Australijos aborigenai žodį 'koala' vartodavo tada, kada jie nenorėdavo gerti vandens iš įprastinių žmonių indų. Čiabuvių kalba šis žodis reiškia negeriantis.

    Vikiteka

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Vikipedijos autoriai ir redaktoriai
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia LT

    Koala ( Latvian )

    provided by wikipedia LV

    Koala (Phascolarctos cinereus) ir somaiņu (Marsupialia) infraklases zīdītājs. Koala ir vienīgā mūsdienās dzīvojošā suga koalu ģintī (Phascolarctos). Pie šīs ģints pieder vēl divas izmirušās sugas: Phascolarctos maris un milzu koala (Phascolarctos stirtoni). Arī koalu dzimtā (Phascolarctidae) koala ir vienīgā mūsdienās dzīvojošā suga.

    Koalas dzīvo tikai Austrālijā, konkrēti, kontinenta dienvidu un austrumu piekrastē.[1] Koalas nedzīvo Austrālijai piederošajā Tasmanijas salā un Austrālijas rietumu reģionos.

    Evolūcija

    Koalu izcelsme nav skaidra, lai gan zinātnieki ir pārliecināti, ka koala ir attīstījusies no vombatam līdzīga priekšteča. Koalu fosilijas ir ļoti nedaudzas. Austrālijas ziemeļos ir atrastas dažas 20 miljonus gadu vecas koalu fosilijas. Šajā laikā Austrālijas ziemeļu daļā auga lietus meži. Aizvēsturiskās koalas nebija specializējušās eikaliptu ēšanā, tas notika pamazām un lēnām klimatam atdziestot un lietus mežiem nomainoties ar eikaliptu audzēm. Fosiliju atradumi liecina, ka pirms 50 000 gadiem Austrālijas dienvidos dzīvoja milzu koala (Phascolarctos stirtoni). Koalas Austrālijā ieņem līdzīgu ekoloģisko nišu kā sliņķis (Folivora) Dienvidamerikā.

    Izskats un īpašības

     src=
    Tēviņi ir lielāki nekā mātītes, attēlā koalas tēviņš
     src=
    Koalai priekškājām ir 5 pirksti, no kuriem 2 ir īkšķi

    Koala ārēji atgādina vombatu, kas ir tuvākais koalas radinieks. Salīdzinoši koalai ir biezāks kažoks, daudz lielākas ausis un garākas kājas. Koalai ir gari, asi nagi, kas ļauj tai kāpelēt pa kokiem un cieši turēties pie zariem. Koalas var būt diezgan dažādos augumos. Tēviņi ir lielāki nekā mātītes, un dienvidos koalas ir lielākas kā ziemeļos. Dienvidu tēviņš var sasniegt 14 kg svaru, bet mātīte no ziemeļiem var svērt tikai 5 kg.

    Priekškājām koalai ir 5 pirksti, turklāt 2 no tiem ir īkšķi, lai vieglāk būtu satvert koka zaru.[2] Koalas ir vienīgie dzīvnieki bez primātiem, kuriem ir individuāli pirkstu nospiedumi. Turklāt tie atgādina cilvēka pirkstu nospiedumus.[3]

    Koalas zobi ir piemēroti tās veģetārajai barībai un ir līdzīgi pārējiem diprotodontiem. Tiem ir asi griezējpriekšzobi, ar kuriem nokost koku lapas. Tiem nav ilkņu, un starp priekšzobiem un dzerokļiem ir atstarpe. Koalu tēviņiem tāpat kā daudziem somaiņiem ir divdaļīgs loceklis, kas atbilst mātītes divām makstīm. Mātītei ir arī 2 dzemdes.[4]

    Ja salīdzina mūsdienu koalu smadzenes ar tās aizvēsturisko priekšteču smadzenēm, tad mūsdienās tās ir kļuvušas mazākas, neaizpildot visu galvaskausu. Šo deģenerāciju zinātnieki skaidro ar pielāgošanos zemākas kvalitātes barībai.[5] Koalas smadzenes ir vienas no mazākajām no visiem somaiņiem. Tās nesver vairāk kā 0,2% no visa ķermeņa masas,[6] tās aizpilda apmēram 60% no galvaskausa, pārējo piepilda smadzeņu šķidrums (Liquor cerebrospinalis). Smadzenes atgādina divas valrieksta puses, kas novietotas smadzeņu stumbra galā. Tās nav savienotas nedz viena ar otru, nedz ar galvaskausu. Tas ir vienīgais dzīvnieks uz zemeslodes, kuram šādā veidā ir samazinājušās smadzenes.[7]

    Koalu variācijas

    Koalai mūsdienās ir pieņemts, ka nav pasugu, lai gan kādreiz tika izdalītas 4 pasugas (P. cinereus cinereus, P. cinereus victor, P. cinereus adustus un P. cinereus aurum). Dienvidos dzīvojošās koalas ir lielākas kā tās, kas dzīvo ziemeļos. Tām ir garāks, mīkstāks un biezāks kažoka matojums. Krāsa ir tumšāka, bieži ar šokolādes brūnu muguru un priekškājām, toties ausis ir gaišākas un pūkainākas. Tās vidējais svars ir 12 kg tēviņiem un 8,5 kg mātītēm. Vidējais ķermeņa garums tēviņiem ir 78,2 cm, mātītēm 71,6 cm.[8] Ziemeļos dzīvojošās Kvīnslendas apkārtnes koalas ir mazākas, tēviņa vidējais svars ir 6,5 kg, mātītei 5 kg. Vidējais ķermeņa garums tēviņiem 70,5 cm, mātītēm 68,7 cm.[8] Kažoka krāsa ir gaiši pelēka. Matojums ir īsāks un plānāks. Vēl ir sastopamas koalas ar zeltainu kažoku, kuras mēdz saukt par zelta koalām. Variācijām nav noteiktas ģeogrāfiskas robežas, tās plūstoši nomaina viena otru un katrai koalai var būt individuāls kažoka tonis. Ir sastopamas arī baltas koalas.

    Uzvedība

     src=
    Kad koala ir uz zemes, tā iet uz visām četrām kājām
     src=
    Koala dienā guļ 16—18 stundas

    Kopumā koala ir kluss dzīvnieks, bet tēviņiem piemīt skaļš sauciens, ko tas izmanto, lai piesaistītu mātītes uzmanību riesta laikā. Sauciens ir dzirdams kilometra attālumā. Ja koalu izbiedē tas kliedz līdzīgi raudošam cilvēkbērnam. Par koalas dzīves ilgumu savvaļā pietrūkst pārbaudītu faktu, bet nebrīvē tas var sasniegt 18 gadu vecumu.[2]

    Tāpat kā vombati un sliņķi kolas kustās ļoti maz, pavadot 16—18 stundas bez kustībām, lielāko daļu no šī laika noguļot. Koalas var būt ļoti agresīvi viens pret otru. Tie apķeras pretiniekam apkārt ar priekšķepām un cenšas sāpīgi iekost.[9]

    Barība

     src=
    Koala ēd eikalipta lapas

    Koalas pamatā pārtiek tikai no eikaliptu lapām. Koalas evolūcijas gaitā ir piemērojušās pie barības resursa, kas lielāko daļu dzīvnieku neinteresē, jo eikaliptu lapās ir maz olbaltumvielu, tām ir liels daudzums nesagremojamu šķiedru, un tās satur terpēnus un fenolus, kas lielai daļai dzīvnieku ir indīgi. Koalu vielmaiņa ir ļoti lēna. Dienā tas ir aktīvs apmēram 5 stundas, no kurām 3 stundas tas pavada ēdot. Ēšana var notikt jebkurā diennakts laikā, bet visbiežāk naktī. Katru dienu koala apēd puskilogramu eikaliptu lapas. Lapas tiek sakošļātas līdz smalkai putriņai un tikai pēc tam norītas. Koalu aknas deaktivizē eikaliptu toksiskās vielas, bet resnā zarna, īpaši cecum kamera ir palielinātas, lai no trūcīgās barības iegūtu maksimālo labumu. Gremošanas procesā liela nozīme ir bakteriālajai fermentācijai.

    Koalas barojas ar dažāda veida eikaliptu lapām, reizēm tie ēd arī citu koku lapas, kā akāciju (Acacia), tējas koku (Leptospermum) un melaleuku (Melaleuca) lapas. Eikaliptiem ir apmēram 680 dažādas sugas, un tās, kuras ēšanai izvēlas koala, ir atkarīgas no vairākiem faktoriem, kā ģeogrāfiskā reģiona, sezonas un lapu toksiskā līmeņa. Iecienītākās ir baltais eikalipts, zilais eikalipts un purva eikalipts.[10]

    Reprodukcija

     src=
    Koala ar mazuli eikaliptu kokā

    Mātītes dzimumbriedumu sasniedz 2—3 gadu vecumā, bet tēviņi 3—4 gadu vecumā. Veselīgai koalu mātītei katru gadu piedzimst mazulis. Grūsnības periods ilgst 35 dienas. Ļoti reti piedzimst dvīņi. Riesta laiks koalām ir no decembra līdz martam.

    Mazulis piedzimst ļoti maziņš (6 mm), tas ir akls, kurls un bez matojuma. Pēc piedzimšanas mazulis ierāpo mātes somā un pieķeras pie viena no 2 piena dziedzeriem. Tas paliek mātes somā apmēram 6 mēnešus, visu laiku zīžot pienu. Šajā laikā tam izaug ausis, atveras acis un uzaug kažoks. Paaudzies, tas sāk izzināt pasauli ārpus mātes somas. Šajā laikā tas nelielos daudzumos sāk ēst mātes zarnu īpašos izdalījumus no resnās zarnas sākmudaļas kameras cecum. Kādreiz zinātnieki domāja, ka tie ir ekskrementi, tomēr izdalījumi ir daļēji pārstrādātas eikaliptu lapas, kas satur visus nepieciešamos mikrobus un baktērijas, lai mazuļa gremošanas sistēma spētu sagremot eikaliptus.[11] Mazulis paliek pie mātes vēl 6 mēnešus vai nedaudz ilgāk. Māte šo laiku to nēsā uz savas muguras kā mugursomu. Tas barojas gan ar pienu, gan eikalipta lapām līdz sasniedz gada vecumu. Jaunās mātītes pamet māti un atrod savu teritoriju netālu no mātes, bet jaunie tēviņi paliek mātes teritorijā līdz sasniedz 2—3 gadu vecumu.

    Atsauces

    1. «Phascolarctos cinereus». Arhivēts no oriģināla, laiks: 2010. gada 19. augustā. Skatīts: 2010. gada 31. decembrī.
    2. 2,0 2,1 Martin, Roger (1984). Macdonald, D.. ed. The Encyclopedia of Mammals. New York: Facts on File. pp. 872–875. ISBN 0-87196-871-1.
    3. «Fingerprint homoplasy: koalas and humans». Arhivēts no oriģināla, laiks: 2012. gada 4. februārī. Skatīts: 2011. gada 8. novembrī.
    4. Fauna of Australia
    5. «Byers, John A. (1999-07-01). PLAY'S the THING, Natural History». Arhivēts no oriģināla, laiks: 2012-07-08. Skatīts: 2012-07-08.
    6. «Koala (Phascolarctos cinereus) Fact Sheet 2003». Arhivēts no oriģināla, laiks: 2008. gada 21. janvārī. Skatīts: 2008. gada 21. janvārī.
    7. Flannery, T.F. (1994). The Future Eaters: An ecological History of the Australasian Lands and People. Sydney: Reed New Holland. p. 86
    8. 8,0 8,1 «ARKive: Koala facts». Arhivēts no oriģināla, laiks: 2013. gada 4. februārī. Skatīts: 2011. gada 4. janvārī.
    9. Behaviour of the Koala
    10. Nutrients, Antinutrients and Leaf Selection by Captive Koalas (Phascolarctos-Cinereus). ID Hume and C Esson, Australian Journal of Zoology 41(4) 379 - 392, doi:10.1071/ZO9930379
    11. Martin, Roger; Handasyde, Kathrine Ann (1999). The Koala: Natural History, Conservation and Management. Australian Natural History Series (2nd ed.). UNSW Press. pp. 64–65. ISBN 0-86840-544-2.

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Wikipedia autori un redaktori
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia LV

    Koala: Brief Summary ( Latvian )

    provided by wikipedia LV

    Koala (Phascolarctos cinereus) ir somaiņu (Marsupialia) infraklases zīdītājs. Koala ir vienīgā mūsdienās dzīvojošā suga koalu ģintī (Phascolarctos). Pie šīs ģints pieder vēl divas izmirušās sugas: Phascolarctos maris un milzu koala (Phascolarctos stirtoni). Arī koalu dzimtā (Phascolarctidae) koala ir vienīgā mūsdienās dzīvojošā suga.

    Koalas dzīvo tikai Austrālijā, konkrēti, kontinenta dienvidu un austrumu piekrastē. Koalas nedzīvo Austrālijai piederošajā Tasmanijas salā un Austrālijas rietumu reģionos.

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Wikipedia autori un redaktori
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia LV

    Koala ( Malay )

    provided by wikipedia MS

    Koala (Phascolarctos cinereus atau, disalah tafsir sebagai beruang koala[a]) adalah spesies sejenis marsupial yang tergolong maun dalam famili Phascolarctidae. Dalam kegunaan am istilah ini digunakan untuk menghuraikan terbesar dalam tersebut, iaitu pokok. Koala adalah endemik kepada benua Australia, manakala makropod yang lebih kecil ditemui di Queensland, New South Wales, Victoria dan Australia Selatan.

    Nota

    1. ^ Beruang koala adalah istilah umum yang digunakan diluar Australia, walaupun koala adalah marsupial, bukannya beruang.
    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Pengarang dan editor Wikipedia
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia MS

    Koala: Brief Summary ( Malay )

    provided by wikipedia MS

    Koala (Phascolarctos cinereus atau, disalah tafsir sebagai beruang koala) adalah spesies sejenis marsupial yang tergolong maun dalam famili Phascolarctidae. Dalam kegunaan am istilah ini digunakan untuk menghuraikan terbesar dalam tersebut, iaitu pokok. Koala adalah endemik kepada benua Australia, manakala makropod yang lebih kecil ditemui di Queensland, New South Wales, Victoria dan Australia Selatan.

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Pengarang dan editor Wikipedia
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia MS

    Koala ( Dutch; Flemish )

    provided by wikipedia NL
    Icoontje doorverwijspagina Zie Koala (doorverwijspagina) voor andere betekenissen van Koala.

    De koala of buidelbeer (Phascolarctos cinereus) is een buideldier uit de familie koala's (Phascolarctidae) die voorkomt in het oosten van Australië. De Oudgriekse woorden φάσκωλος en ἄρκτος betekenen respectievelijk "buidel" en "beer". Het Latijnse cinereus betekent "askleurig".

    Door zijn teddybeer-achtige uiterlijk wordt hij vaak ten onrechte als een beer beschouwd.

    "Koala" komt uit het Dharuk, een uitgestorven aboriginaltaal die rond Sydney werd gesproken. Het zou zoiets betekenen als "drinkt niet", verwijzend naar het feit dat de koala zelden drinkt (zie onder). De koala, zoals vele andere inheemse Australische dieren, speelt een belangrijke rol in de aboriginal-mythe over het ontstaan van de wereld.

    Uiterlijke kenmerken

    Het mannetje weegt zo'n 12 kilo, het vrouwtje 8 kilo. Ze worden ongeveer 65 tot 75 cm lang.[2] In het noorden wegen koala's bijna de helft minder. Zuidelijke koala's hebben een dikkere vacht dan die in het warmere noorden. De kleuren van de vachten variëren sterk per individu en worden lichter naarmate koala's ouder worden, maar de meeste zijn grijs met wit op de kin, borst, voorpoten en romp. Koala's hebben een korte staart, die geen functie lijkt te hebben.

    Voeding en gedrag

    Koala's eten bijna uitsluitend bladeren van de eucalyptusboom. De bladeren zijn vezelrijk en bevatten gif dat voor de meeste andere dieren gevaarlijk is. Omdat koala's een langzaam metabolisme hebben, slapen koala's zo'n 20 uur per etmaal, vaak in een boom. Volgens andere bronnen is dit zelfs 18-22 uur, waarmee de koala de grootste slaper van het dierenrijk is. De rest van hun tijd besteden ze vooral aan eten en het zoeken naar eten en potentiële partners. Ze verplaatsen zich bij voorkeur in de uren na zonsondergang en kunnen ook zwemmen. Koala's zijn solitaire territoriumdieren en "blaffen" weleens agressief naar soortgenoten. Koala's "knuffelen" ook met bomen om hun lichaam koel te houden.

    In tegenstelling tot wat wel gedacht wordt, lusten ze niet alle soorten eucalyptus, maar vermoedelijk slechts een paar. Omdat koala's moeilijk te traceren zijn en vooral 's nachts en solitair leven, is dit voor de wetenschap moeilijk te bepalen. Van de enige honderden soorten zijn de favorieten vermoedelijk Eucalyptus viminalis, Eucalyptus punctata en Eucalyptus camaidulensis. In de bladeren zit genoeg vocht, zodat de koala verder normaal[3] niet hoeft te drinken. Om te rusten verkiezen ze vaak andere eucalyptussoorten, zoals Eucalyptus globulus.[4]

    Voortplanting

     src=
    Koala in een Australische dierentuin

    Koala's zijn polygaam en paren doorgaans in de zomer, tussen oktober en februari. De copulatie duurt maar kort en gaat gepaard met krabben en bijten. Het laatste spermavocht verhardt waardoor de man er indirect voor zorgt dat de vrouw de eerste dagen niet met een andere man kan paren. Het verharde sperma vormt een "stop". Na een paar dagen verliest het vrouwtje de "stop" vanzelf. Zo heeft men in dierentuinen een extra bevestiging van een paring. Het koalajong (de joey) wordt na vijf weken geboren, maar is dan nog kaal, blind en slechts zo'n 2 cm lang. De vijf à zeven maanden daarop brengt het door in de naar achteren gerichte buidel van de moeder, waar het melk drinkt uit een van de twee tepels. In de maanden daarna eet het jong onder andere een speciaal aangemaakte darmbrij van de moeder, waar bacteriën in zitten die de vertering van eucalyptusbladeren verbeteren. Het jong is ongeveer na elf maanden onafhankelijk van zijn moeder.[5]

    Bescherming

    Aan het begin van de 20e eeuw was de koala door de jacht bijna uitgeroeid, maar sindsdien zijn natuurbeschermers erin geslaagd hun aantallen weer te doen toenemen. Dit succes heeft zeker te maken met het "schattige" voorkomen van de koala, dat hem een voorsprong geeft ten opzichte van andere, minstens zo sterk bedreigde Australische vogel- en zoogdiersoorten.

    In geïsoleerde gebieden van waaruit migratie niet mogelijk is, werden de koala's soms weer zo talrijk dat ze verplaatst moesten worden of van de honger omkwamen. Ziektes, zoals chlamydia, hebben ook hun tol geëist.

    Zolang er voldoende voedsel is, kunnen koala's prima samenleven met mensen, maar ze hebben wel veel ruimte nodig. Koala's verplaatsen zich via beboste corridors over grote afstanden op zoek naar nieuwe leefgebieden en partners. De aanleg van bijvoorbeeld wegen of woonwijken snijdt deze corridors af, waardoor de koala in een kleiner gebied opgesloten zit. Ook wordt de koala bedreigd door dingo's en verwilderde honden.

    Verspreiding

    Koala's komen voor in de vier oostelijke deelstaten van Australië, Queensland, Nieuw-Zuid-Wales, Victoria en Zuid-Australië. De oorspronkelijke populatie koala's in Zuid-Australië was aan het begin van de twintigste eeuw vrijwel uitgeroeid, maar door het uitzetten van koala's uit Victoria in de deelstaat zijn er nu weer verschillende populaties in het zuidoosten van Zuid-Australië, waarvan de grootste op Kangaroo-eiland. De zuidelijkst voorkomende koala's (ondersoort P. c. victor) zijn de grootste.

    Virus

    Wetenschappers onderzoeken momenteel een retrovirus dat potentieel de koala met uitsterven bedreigt. Het virus nestelt zich in het DNA waardoor het nageslacht van een geïnfecteerde koala het virus overerft.[6]

    Externe links

    Bronnen, noten en/of referenties
    1. (en) Koala op de IUCN Red List of Threatened Species.
    2. Charlotte Uhlenbroek (2008) - Animal Life, Tirion Uitgevers BV, Baarn. ISBN 978-90-5210-774-5
    3. Koalas Are Suddenly Behaving Strangely. Why?. National Geographic (31 maart 2017). Geraadpleegd op 22 juni 2017.
    4. Koalas Change Trees From Day to Night. Discovery (8 april 2014). Geraadpleegd op 8 april 2014.
    5. Phascolarctos cinereus. Encyclopedia of life. Geraadpleegd op 17 oktober 2013.
    6. Virology website
    Wikimedia Commons Zie de categorie Phascolarctos cinereus van Wikimedia Commons voor mediabestanden over dit onderwerp.
    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Wikipedia-auteurs en -editors
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia NL

    Koala: Brief Summary ( Dutch; Flemish )

    provided by wikipedia NL

    De koala of buidelbeer (Phascolarctos cinereus) is een buideldier uit de familie koala's (Phascolarctidae) die voorkomt in het oosten van Australië. De Oudgriekse woorden φάσκωλος en ἄρκτος betekenen respectievelijk "buidel" en "beer". Het Latijnse cinereus betekent "askleurig".

    Door zijn teddybeer-achtige uiterlijk wordt hij vaak ten onrechte als een beer beschouwd.

    "Koala" komt uit het Dharuk, een uitgestorven aboriginaltaal die rond Sydney werd gesproken. Het zou zoiets betekenen als "drinkt niet", verwijzend naar het feit dat de koala zelden drinkt (zie onder). De koala, zoals vele andere inheemse Australische dieren, speelt een belangrijke rol in de aboriginal-mythe over het ontstaan van de wereld.

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Wikipedia-auteurs en -editors
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia NL

    Koala ( Norwegian )

    provided by wikipedia NN

    Koala (Phascolarctos cinereus) er namnet på eit slag bjørneaktige, planteetande pungdyr som lever i tre. Dei er den einaste arten i familien Phascolarctidæ. Dyra et nesten berre eukalyptusblad, som gjev dei all det vatnet og næringa dei treng. Koalaen er òg kjend for å sova mykje, opptil 18 timar kvart døgn.

     src=
    Koala ved Edingburgh Zoo.

    Skildring

    Koalaer har tett grå pels med kvitleg underside og store hovud med ein lett kjenneleg, stor, svart snute. Ytste tåa på bakfoten er kort og sit på det andre leddet, medan dei to neste er nær samanvaksne, men med skilde klær. På framfoten står første og andre tåa mot dei andre, slik at dyret lett kan gripa og klatra.

    Vekta varierer mellom 5 og 14 kg og lengda mellom 60 og 85 cm.

     src=
    Kvilande koala.

    Levesett

    Føda til koalaen er nesten berre eukalyptusblad, noko få andre dyr gjer. Blada er proteinfattige og inneheld ei rekkje vanskeleg fordøyelege stoff. Som dovendyr og vombatar har koalaen eit svært lågt stoffskifte og kviler mykje, 16–18 timar kvart døgn, hovudsakleg ved å sova. Koalaen er berre aktiv nokre timar om natta.

    Dyra lever åleine og lagar få lydar, men under paringstida kan hannen laga ein nasal lyd som ein kan høyra opp mot ein kilometer vekke.

    Trugsmål

    Jakt, hovudsakleg for pels, førte til at koalaen nesten var utrydda ved byrjinga av 1900-talet. Dyra forsvann heilt frå South Australia, men er blitt gjeninnførte, og finst no langs heile austkysten av Australia frå nær Adelaide til byrjinga av Cape York-halvøya og innover så langt der veks skog.

    Bakgrunnsstoff

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Wikipedia authors and editors
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia NN

    Koala: Brief Summary ( Norwegian )

    provided by wikipedia NN

    Koala (Phascolarctos cinereus) er namnet på eit slag bjørneaktige, planteetande pungdyr som lever i tre. Dei er den einaste arten i familien Phascolarctidæ. Dyra et nesten berre eukalyptusblad, som gjev dei all det vatnet og næringa dei treng. Koalaen er òg kjend for å sova mykje, opptil 18 timar kvart døgn.

     src= Koala ved Edingburgh Zoo.
    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Wikipedia authors and editors
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia NN

    Koala ( Norwegian )

    provided by wikipedia NO

    Koala (Phascolarctos cinereus) er et pungdyr som er nært knyttet til livet i trærne. Den blir ofte klassifisert som eneste art i en egen familie (Phascolarctidae).

    Koalaer ser fredelige og rolige ut, men de kan forsvare seg med skarpe klør, og brølet fra koala-hannen kan høres på flere kilometers avstand. Den har svært skarpe klør slik at den kan holde seg fast i eukalyptustrærne der den lever. Blir den truet, kan den klore kraftig. Den sover 18 timer i døgnet. Koalabjørnene lever til de er 15 – 20 år i det fri.[trenger referanse] Koalaunger er 2 centimeter når de blir født, og de blir hos moren sin til de er rundt 18 måneder eller moren får nytt avkom.[trenger referanse]

    Navn

    Ordet koala kommer fra Dharuk-språkets ord gula. Vokalen /u/ ble opprinnelig skrevet i engelsk ortografi som «oo» (i stavemåter som coola eller koolah), men ble endret til «oa», muligens på grunn av en feil.[1] Ordet sies feilaktig å bety «drikker ikke.»[1]

    Det vitenskapelige navnet på koala-slekten, Phascolarctos, er avledet fra de greske ordene phaskolos «posen» og arktos «bjørn». Artsnavnet, cinereus, er latin og betyr «aske-farget».[2]

    Selv om koala ikke er en bjørn, ble den kalt koalabjørn av engelsk-talende nybyggere fra slutten av det 18. århundre, som først kalte koalaen for koalabjørn på grunn av likheten med bjørn. Selv om det er taksonomisk feil, er navnet koalabjørn fortsatt i bruk i dag utenfor Australia,[3] men bruk av ordet frarådes på grunn av unøyaktighet i navnet.[4][5][6] Andre beskrivende engelsk navn for koala basert på «bjørnen» har inkludert apekatt-bjørn, den innfødte bjørnen, og tre-bjørn.[1] På norsk har koala ofte blitt kalt pungbjørn.

    Opprinnelse

    Opprinnelsen til koalaen er uklar, men det er nesten helt sikkert at de nedstammet fra terrestriske vombat-lignende dyr. Fossiler etter koalaer er veldig sjeldne, men noen har blitt funnet nord i Australia, og man regner dem for å være cirka 20 millioner år gamle. På denne tiden var den nordlige halvdelen av Australia regnskog. Koalaen spesialiserte ikke eukalyptusdietten sin før klimaet kjølnet og eukalyptusskoger vokste i stedet for regnskog. Fossilene indikerer at det for over 50 000 år siden fantes gigantiske koalaer som holdt til i de sørlige regionene i Australia.[trenger referanse]

    Koalaen har den samme økologiske rollen som dovendyrene i Sør-Amerika.[klargjør][trenger referanse]

    Variasjon

    Selv om tre underarter av koalaen har blitt beskrevet er dette tilfeldig utvalgt, og er ikke allment akseptert som gyldig. Etter Bergmanns regel er individer fra de sørlige, kaldere klimaområdene større enn individene fra de varmere områdene.

    En typisk Victoriansk koala (P. cinereus victor) har lengre og tykkere pels. Pelsen er gjerne en mørkere, mykere gråtone, gjerne med sjokolade-brune partier på ryggen og armene, og har en mer fremtredende lys bakside og loddent, hvite øretupper. New South Wales-koalaens vekt er 12 kg for hanner og 8,5 kg for hunner. I tropiske og sub-tropiske Queensland er koalaen mindre (på rundt 6,5 kg for en gjennomsnittlig hann og akkurat over 5 kg for en gjennomsnittlig hunn), og har en lysere og ofte nesten smussfarget grå, kort, tynn pels. I Queensland ble koalaen tidligere klassifisert som underarten P. cinereus adustus, og mellomliggende former i New South Wales som P. cinereus cinereus. En fjerde variasjon, som teknisk sett ikke er en underart, er «gullkoalaen», som har et svakt gyllent skjær i pelsen som et resultat av fraværet av melanin-pigmentet som forårsaker albinisme hos de fleste andre pattedyr. Variasjonen fra en form til en annen er kontinuerlig og det er betydelige forskjeller mellom enkelte koalaer en gitt region, som for eksempel pelsfargen. Koalaer kan også ha hvit pels i sjeldne tilfeller, noe som skyldes et recessivt gen.

    Referanser

    1. ^ a b c R.M.W. Dixon, Bruce Moore, W.S. Ramson, Mandy Thomas (2006). Australian Aboriginal Words in English: Their Origin and Meaning (2 utg.). South Melbourne: Oxford University Press. ISBN 0-19-554073-5.CS1-vedlikehold: Flere navn: forfatterliste (link)
    2. ^ D.A. Kidd (1973). Collins Latin Gem Dictionary. London: Collins. s. 53. ISBN 0-00-458641-7.
    3. ^ Gerhard Leitner, Inke Sieloff (1998). «Aboriginal words and concepts in Australian English». World Englishes. 17 (2): 153–169. doi:10.1111/1467-971X.00089.
    4. ^ www.ferngallery.com. «Interesting facts about koalas». Savethekoala.com. Arkivert fra originalen 9. januar 2012. Besøkt 18. desember 2011.
    5. ^ «Australian Fauna». Australian Fauna. Arkivert fra originalen 31. desember 2011. Besøkt 18. desember 2011.
    6. ^ Australian Koala Foundation. «Frequently asked questions (FAQs)». Arkivert fra originalen 20. desember 2011.

    Eksterne lenker


    zoologistubbDenne zoologirelaterte artikkelen er foreløpig kort eller mangelfull, og du kan hjelpe Wikipedia ved å utvide den.
    Det finnes mer utfyllende artikkel/artikler på .
    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Wikipedia forfattere og redaktører
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia NO

    Koala: Brief Summary ( Norwegian )

    provided by wikipedia NO

    Koala (Phascolarctos cinereus) er et pungdyr som er nært knyttet til livet i trærne. Den blir ofte klassifisert som eneste art i en egen familie (Phascolarctidae).

    Koalaer ser fredelige og rolige ut, men de kan forsvare seg med skarpe klør, og brølet fra koala-hannen kan høres på flere kilometers avstand. Den har svært skarpe klør slik at den kan holde seg fast i eukalyptustrærne der den lever. Blir den truet, kan den klore kraftig. Den sover 18 timer i døgnet. Koalabjørnene lever til de er 15 – 20 år i det fri.[trenger referanse] Koalaunger er 2 centimeter når de blir født, og de blir hos moren sin til de er rundt 18 måneder eller moren får nytt avkom.[trenger referanse]

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Wikipedia forfattere og redaktører
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia NO

    Koala australijski ( Polish )

    provided by wikipedia POL
    Commons Multimedia w Wikimedia Commons Wikisłownik Hasło w Wikisłowniku

    Koala australijski[3] (Phascolarctos cinereus) – gatunek torbacza z rodziny koalowatych, nadrzewne zwierzę roślinożerne, zamieszkujące wschodnią Australię. Koala schodzi na ziemię tylko po to, aby przejść na kolejne drzewo. Żyje samotnie lub w niewielkich grupach złożonych z samca i kilku samic. Jest jedynym współcześnie żyjącym przedstawicielem rodzaju Phascolarctos.

    Etymologia nazwy

    Słowo koala pochodzi od słowa gula z języka Dharuk. Samogłoska /u/ była pisana alfabetem łacińskim jako oo, została zamieniona na oa prawdopodobnie z powodu błędu[4]. Koala jest popularnie nazywany „misiem koala”, co błędnie sugeruje pokrewieństwo z niedźwiedziami.

    Podstawowe dane

    • wymiary: 60–85 cm
    • masa ciała: 8–15 kg
    • okres godowy grudzień-marzec (na półkuli południowej jest wówczas lato)
    • ciąża: 25–35 dni
    • liczba młodych: 1 młode raz na 2 lata
    • dojrzałość płciowa: samce 3–4 lata, samice 2–3 lata
    • długość życia: 15–20 lat

    Występowanie i środowisko

    Koala australijski występuje wzdłuż wybrzeża Queensland, Nowej Południowej Walii oraz Wiktorii. Większość swego życia spędza na najwyższych gałęziach drzew eukaliptusowych. Jest zwierzęciem aktywnym nocą.

    Na podstawie badań przeprowadzonych w 2014 roku na Uniwersytecie w Melbourne ustalono, że koale australijskie chłodzą swoje organizmy schodząc na niższe partie drzew i przyciskając pokryty cienkim futrem brzuch do konarów, ponieważ ich temperatura może być niższa nawet o 7 °C niż temperatura powietrza. Badania przeprowadzone na Uniwersytecie w Sydney dowodzą natomiast, że koale australijskie chłodzą się na „drzewach schronieniach”, takich jak rzewnia, a nie eukaliptus, które są ich źródłem pokarmu[5].

    Odżywianie

    Koala żywiący się eukaliptusem

    Układ trawienny koali australijskiego umożliwia trawienie jedynie liści wybranych gatunków roślin. Koala preferuje eukaliptusy (Eucalyptus), ale uzupełnia też dietę liśćmi kilku gatunków z rodzajów Corymbia, Angophora, Lophostemon, banksja (Banksia), Leptospermum i Melaleuca[6]. Dorosły osobnik zjada dziennie od 0,5 do 1 kg liści. Większość substancji mineralnych pobiera z soczystych liści. Wodę pije rzadko, dopiero gdy z powodu suszy zmniejsza się jej ilość w liściach, pije częściej.

    Rozmnażanie

     src=
    Młody koala australijski

    Samce wydają w okresie godowym głośne ryki, które służą samicy przy wyborze partnera do rozrodu. Za donośność dźwięku odpowiadają długie struny głosowe, które przyczepione są do krtani znajdującej się obok trzeciego i czwartego kręgu szyjnego[7].

    Okres godowy: grudzień – marzec. Ciąża trwa 25–35 dni. Młode rodzą się ślepe i nieowłosione, o wadze poniżej 1 g[8][9], dorasta następnie w torbie przez około 6 miesięcy. Podczas pierwszych 5 miesięcy karmi się mlekiem matki, w 6. miesiącu pobiera częściowo przetrawiony pokarm z jelita matki. Młode koala pozostają z matką (najczęściej uczepione jej grzbietu) do następnego okresu godowego. W tym samym czasie osiągają również dojrzałość płciową.

    Ochrona i zagrożenia

    Od 1927 r. koala jest objęty całkowitą ochroną. Jest uznawany za gatunek narażony na wyginięcie, w związku ze spadkiem liczebności o 28% w ciągu ostatnich 18–24 lat (trzech pokoleń). Przyczyniła się do tego głównie susza[2].

    Zobacz też

    Przypisy

    1. Phascolarctos cinereus, w: Integrated Taxonomic Information System (ang.).
    2. a b Phascolarctos cinereus. Czerwona księga gatunków zagrożonych (IUCN Red List of Threatened Species) (ang.).
    3. Włodzimierz Cichocki, Agnieszka Ważna, Jan Cichocki, Ewa Rajska, Artur Jasiński, Wiesław Bogdanowicz: Polskie nazewnictwo ssaków świata. Warszawa: Muzeum i Instytut Zoologii Polskiej Akademii Nauk, 2015, s. 297. ISBN 978-83-88147-15-9.
    4. Dixon, R.M.W.; Moore, Bruce; Ramson, W. S.; Thomas, Mandy (2006). Australian Aboriginal Words in English: Their Origin and Meaning (2nd ed. ed.). South Melbourne: Oxford University Press. ​ISBN 0-19-554073-5​.
    5. Dlaczego koale tulą się do drzew? (pol.). National Geographic Polska, 2015-06-02. [dostęp 2015-06-11].
    6. Phillips et al. The tree species preferences of koalas (Phascolarctos cinereus) inhabiting forest and woodland communities on Quaternary deposits in the Port Stephens area, New South Wales. „Wildlife Research”. 27, s. 1–10, 2000. CSIRO. DOI: 10.1071/WR98054 (ang.).
    7. Hannah Devlin: Małe zwierzątko o wielkim głosie
    8. Things to know about the Koala (ang.). www.koala-info.de. [dostęp 2009-05-27].
    9. Australian Koala Foundation – Koalas (ang.). Australian Koala Foundation. [dostęp 2009-05-27].
    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Autorzy i redaktorzy Wikipedii
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia POL

    Koala australijski: Brief Summary ( Polish )

    provided by wikipedia POL

    Koala australijski (Phascolarctos cinereus) – gatunek torbacza z rodziny koalowatych, nadrzewne zwierzę roślinożerne, zamieszkujące wschodnią Australię. Koala schodzi na ziemię tylko po to, aby przejść na kolejne drzewo. Żyje samotnie lub w niewielkich grupach złożonych z samca i kilku samic. Jest jedynym współcześnie żyjącym przedstawicielem rodzaju Phascolarctos.

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Autorzy i redaktorzy Wikipedii
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia POL

    Coala ( Portuguese )

    provided by wikipedia PT

    O coala (nome científico: Phascolarctos cinereus) é um mamífero marsupial herbívoro arbóreo nativo da Austrália. É o único representante existente da família Phascolarctidae e seus parentes vivos mais próximos são os vombates, que são membros da família Vombatidae. O coala é encontrado em áreas costeiras das regiões leste e sul do continente, habitando Queensland, Nova Gales do Sul, Vitória e Austrália do Sul. É facilmente reconhecível por seu corpo robusto e sem cauda, uma cabeça grande com orelhas redondas e macias, e um nariz grande em forma de colher. O coala tem um comprimento de corpo de 60 a 85 cm (24 a 33 pol) e pesa de 4 a 15 kg (9 a 33 lb). A cor do pelo varia de cinza prateado a marrom chocolate. Os coalas das populações do norte são tipicamente menores e de cor mais clara do que seus pares localizados mais ao sul. Essas populações possivelmente são subespécies separadas, mas isso é contestado.

    Os coalas normalmente habitam florestas abertas de eucalipto, e as folhas dessas árvores compõem a maior parte de sua dieta. Como essa dieta de eucalipto tem conteúdo calórico e nutricional limitado, os coalas são sedentários e dormem até 20 horas por dia. Eles são animais sociais e o instinto existe apenas entre mães e filhos dependentes. Os machos adultos se comunicam com foles altos que intimidam rivais e atraem parceiras. Os machos marcam sua presença com secreções das glândulas odoríferas localizadas em seus peitos. Sendo marsupiais, os coalas dão à luz jovens subdesenvolvidos que se arrastam para as bolsas de suas mães, onde ficam pelos primeiros seis a sete meses de suas vidas. Esses jovens coalas são totalmente desmamados por volta de um ano de idade. Os coalas têm poucos predadores e parasitas naturais, mas são ameaçados por vários patógenos, como as bactérias Chlamydiaceae e o retrovírus do coala.

    Os coalas foram caçados por aborígenes australianos e retratados em mitos e artes rupestres por milênios. O primeiro encontro registrado entre um europeu e um coala foi em 1798, e uma imagem do animal foi publicada em 1810 pelo naturalista George Perry. O botânico Robert Brown escreveu a primeira descrição científica detalhada do coala em 1814, embora seu trabalho permaneça inédito por 180 anos. O artista popular John Gould ilustrou e descreveu o coala, apresentando as espécies ao público britânico em geral. Mais detalhes sobre a biologia do animal foram revelados no século XIX por vários cientistas ingleses. Devido à sua aparência distinta, o coala é reconhecido mundialmente como um símbolo da Austrália. Os coalas são listados como vulneráveis ​​pela União Internacional para Conservação da Natureza. O animal foi caçado incisivamente no início do século XX pelo seu pelo, e abates em larga escala em Queensland resultaram em protestos públicos que iniciaram um movimento para proteger as espécies.[3] Os santuários foram estabelecidos e os esforços de translocação foram transferidos para novas regiões de coalas, cujo habitat havia se fragmentado ou reduzido. Entre as muitas ameaças à sua existência estão a destruição de habitat causada pela agricultura, urbanização, secas e incêndios florestais associados, alguns relacionados à mudança climática.[4] O aumento da perda de habitat também pode aumentar os riscos do tráfego de veículos, ataques de cães, pesticidas nas vias navegáveis ​​e aumento da competição por alimentos.[5][6][7]

    Etimologia

    A palavra coala vem do Dharug gula, que significa sem água. Pensou-se ao mesmo tempo, uma vez que não se observava que os animais desciam das árvores frequentemente, que eles eram capazes de sobreviver sem beber água. As folhas do eucalipto têm um alto teor de água, portanto o coala não precisa beber com frequência.[8] Mas a noção de que eles não precisam beber água foi um mito e desmentida posteriormente.[9] Embora a vogal 'u' tenha sido originalmente escrita na ortografia portuguesa como "oo" (em grafias como coola ou koola), foi alterada para "oa", possivelmente com erro.[10] Por causa da suposta semelhança do coala com um urso, muitas vezes era chamado de urso coala, principalmente pelos primeiros colonos.[11] O nome genérico, Phascolarctos, deriva das palavras gregas phaskolos ("bolsa") e arktos ("urso"). O nome específico, cinereus, vem do latim, significando "cinza colorido".[12]

    Distribuição geográfica e habitat

     src=
    Coala escalando uma árvore

    Os coalas são marsupiais que só são encontrados na Austrália, dependendo do sítio onde vivem a sua pelagem adapta-se, nos eucaliptais tropicais do norte a sua pelagem é mais curta acinzentada, e nos eucaliptais temperados do sul a sua pelagem é mais longa e castanha. A sua localização deve-se à separação entre aquele continente e outras massas terrestres antes que os mamíferos placentários pudessem se estabelecer ali. O coala acabou por ser vítima da caça e da destruição do seu habitat florestal. Antes da chegada do colonizadores europeus, em finais do século XVII, este marsupial ocupava uma superfície três vezes mais vasta do que a atual. Este animal foi recentemente introduzido ou reintroduzido em algumas ilhas perto da costa, bem como no interior do país. Estas novas populações foram o fruto de estudos científicos que deram valiosa contribuição para o conhecimento dos comportamentos da espécie.

    Características

    O coala tem a cabeça pequena, o focinho curto e os olhos bem separados. O nariz é grosso e achatado, e está munido de grandes narinas em forma de V, com as fossas nasais muito desenvolvidas, que mexem no seu equilíbrio térmico.

    Tanto os membros anteriores como os posteriores possuem cinco dedos. O polegar das patas posteriores é bastante pequeno, não sendo dotado de garras. Os outros dedos são fortes e terminam em garras alongadas. Nas patas posteriores, apenas o polegar é oposto aos outros dedos.

    A pelagem é densa e sedosa, desempenha papel importante na regulação térmica e na proteção dos agentes atmosféricos. Como o coala não constrói um abrigo, dorme exposto ao sol e à chuva. A pelagem do dorso é muito densa e de uma coloração escura que absorve o calor. Torna-se mais escassa durante o verão e mais comprida durante o inverno.

    Possui um bom equilíbrio e músculos possantes nas coxas, e quando escala uma árvore, a falta de cauda é compensada pelos dedos bastante largos e pelas garras muito desenvolvidas.

    O intestino grosso, onde, por meio de fermentação bacteriana, se dá a digestão da celulose, é muito desenvolvido. O ceco, situado no início do intestino grosso, pode atingir 2,5 metros de comprimento. Além disso, possui na parede do estômago uma glândula complexa dita cardiogástrica que desempenha papel importante na digestão. A cloaca tem três funções: serve para o acasalamento, para urinar e defecar.

    Reprodução

    A época de reprodução dos coalas dura cerca de quatro meses. Neste período, os machos sexualmente maduros exploram o seu território, atraindo as fêmeas no cio, e enchem o local de marcas odoríferas, emitindo simultaneamente um som semelhante a um mugido. As fêmeas demonstram em geral grande agressividade com relação aos machos, os quais repelem violentamente. O acasalamento, que dura alguns segundos, dá-se em posição vertical sobre um galho de eucalipto.

    Depois que terminada a conjunção, os companheiros se separam. O macho não se ocupa do sustento do filhote: tal função compete à fêmea, que só tem uma gestação por ano e geralmente só dá luz a um filhote (muito raramente dois). A gestação dura em média 35 dias.

    Filhote

     src=
    Filhote de coala

    O coala é pouquíssimo desenvolvido ao nascer. Pesa apenas 0,5 g e tem menos de 20 mm de comprimento. O corpo é nu, cor-de-rosa e raiado de vasos sanguíneos; os olhos e os ouvidos estão fechados; a boca, as narinas e as patas posteriores são apenas um esboço. Somente as patas anteriores são suficientemente robustas para lhe permitir executar sozinho o fatigante trajeto até a bolsa ventral da genitora e ali permanecer agarrado a uma das duas mamas.

    Por volta dos cinco meses e meio, a cria começa a sair do seu tranquilo abrigo, mas não se afasta muito da mãe e, ao primeiro sinal de perigo, torna a entrar ou então emite uma espécie de vagido.

    A permanência fora do refúgio vai aumentando e, aos 8 meses, torna-se definitiva. A partir daí, o jovem só enfia a cabeça no marsupial quando tem de mamar. Durante as peregrinações noturnas, a mãe ainda o transporta sobre o dorso.

    Eucalipto

     src=
    Coala se alimentando de folhas de eucalipto.

    O coala vive aos pares, subindo em árvores, com atos semelhantes ao da indolente preguiça. Isso lhe valeu o nome de "ursinho-da-austrália". Na língua dos indígenas locais, Koala significa "animal que não bebe". De fato, este marsupial, é bastante abstêmio: mata a sede com apenas o suco oleoso das folhas de eucalipto, praticamente o único vegetal que come.

    Na Austrália existem 600 espécies de eucaliptos. Estas árvores são muito importantes para a fauna do continente australiano, e sobretudo para o coala.

    Predadores

    O coala tem poucos predadores, o mais importante é o Canis dingo - um cão selvagem - que mata os coalas velhos ou doentes, pois um adulto de boa saúde pode feri-lo gravemente. Os aborígenes caçam tradicionalmente o coala, que é uma presa fácil por causa dos seus hábitos sedentários e devido aos seus movimentos lentos. Quando presente um perigo vindo do solo, o animal tem o costume de se esconder em vez de fugir. O coala é indispensável no regime alimentar dos aborígenes.

    Mas atualmente são predados por raposas-vermelhas, que conseguiram se adaptar para uma vida mais árborea e conseguindo assim predar coalas e outros marsupiais.

    Referências

    1. GORDON, G.; MENKHORST, P.; ROBINSON, T.; LUNNEY, D.; MARTIN, R.; ELLIS, M. (2008). Phascolarctos cinereus (em inglês). IUCN 2011. Lista Vermelha de Espécies Ameaçadas da IUCN de 2011 . Página visitada em 19 de janeiro de 2012..
    2. IUCN World Conservation congress, 2016
    3. Tabart, Deborah (10 de maio de 2019). «Australian Koala Foundation calls on the new Prime Minister to protect the Koala» (PDF). Australian Koala Foundation. Consultado em 22 de maio de 2019
    4. Bhandari, Neena (30 de abril de 2013). «Climate change compounds rising threats to koala». The Guardian. ISSN 0261-3077. Consultado em 3 de janeiro de 2020
    5. «Threats to the Koala | Australian Koala Foundation». www.savethekoala.com. Consultado em 3 de janeiro de 2020
    6. Lunney, Daniel; Gresser, Shaan; O'Neill, Lisa; Matthews, Alison; Rhodes, Jonathan (30 de novembro de 2006). «The impact of fire and dogs on Koalas at Port Stephens, New South Wales, using population viability analysis». Pacific Conservation Biology. 13. doi:10.1071/PC070189
    7. Daly, Natasha (25 de novembro de 2019). «No, koalas aren't 'functionally extinct'—yet». National Geographic Animals. Consultado em 3 de janeiro de 2020
    8. Jackson, pp. 73–74.
    9. «Bigger and better 'Blinky Drinkers' to quench koalas' thirst this summer». NSW Environment & Heritage. Consultado em 22 de julho de 2019. Cópia arquivada em 22 de julho de 2019
    10. Dixon, R. M. W.; Moore, B.; Ramson, W. S.; Thomas, M. (2006). Australian Aboriginal Words in English: Their Origin and Meaning 2nd ed. [S.l.]: Oxford University Press. p. 65. ISBN 978-0-19-554073-4
    11. Leitner, G.; Sieloff, I. (1998). «Aboriginal words and concepts in Australian English». World Englishes. 17 (2): 153–69. doi:10.1111/1467-971X.00089
    12. Kidd, D. A. (1973). Collins Latin Gem Dictionary. [S.l.]: Collins. p. 53. ISBN 978-0-00-458641-0

    Bibliografia

     title=
    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Autores e editores de Wikipedia
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia PT

    Coala: Brief Summary ( Portuguese )

    provided by wikipedia PT

    O coala (nome científico: Phascolarctos cinereus) é um mamífero marsupial herbívoro arbóreo nativo da Austrália. É o único representante existente da família Phascolarctidae e seus parentes vivos mais próximos são os vombates, que são membros da família Vombatidae. O coala é encontrado em áreas costeiras das regiões leste e sul do continente, habitando Queensland, Nova Gales do Sul, Vitória e Austrália do Sul. É facilmente reconhecível por seu corpo robusto e sem cauda, uma cabeça grande com orelhas redondas e macias, e um nariz grande em forma de colher. O coala tem um comprimento de corpo de 60 a 85 cm (24 a 33 pol) e pesa de 4 a 15 kg (9 a 33 lb). A cor do pelo varia de cinza prateado a marrom chocolate. Os coalas das populações do norte são tipicamente menores e de cor mais clara do que seus pares localizados mais ao sul. Essas populações possivelmente são subespécies separadas, mas isso é contestado.

    Os coalas normalmente habitam florestas abertas de eucalipto, e as folhas dessas árvores compõem a maior parte de sua dieta. Como essa dieta de eucalipto tem conteúdo calórico e nutricional limitado, os coalas são sedentários e dormem até 20 horas por dia. Eles são animais sociais e o instinto existe apenas entre mães e filhos dependentes. Os machos adultos se comunicam com foles altos que intimidam rivais e atraem parceiras. Os machos marcam sua presença com secreções das glândulas odoríferas localizadas em seus peitos. Sendo marsupiais, os coalas dão à luz jovens subdesenvolvidos que se arrastam para as bolsas de suas mães, onde ficam pelos primeiros seis a sete meses de suas vidas. Esses jovens coalas são totalmente desmamados por volta de um ano de idade. Os coalas têm poucos predadores e parasitas naturais, mas são ameaçados por vários patógenos, como as bactérias Chlamydiaceae e o retrovírus do coala.

    Os coalas foram caçados por aborígenes australianos e retratados em mitos e artes rupestres por milênios. O primeiro encontro registrado entre um europeu e um coala foi em 1798, e uma imagem do animal foi publicada em 1810 pelo naturalista George Perry. O botânico Robert Brown escreveu a primeira descrição científica detalhada do coala em 1814, embora seu trabalho permaneça inédito por 180 anos. O artista popular John Gould ilustrou e descreveu o coala, apresentando as espécies ao público britânico em geral. Mais detalhes sobre a biologia do animal foram revelados no século XIX por vários cientistas ingleses. Devido à sua aparência distinta, o coala é reconhecido mundialmente como um símbolo da Austrália. Os coalas são listados como vulneráveis ​​pela União Internacional para Conservação da Natureza. O animal foi caçado incisivamente no início do século XX pelo seu pelo, e abates em larga escala em Queensland resultaram em protestos públicos que iniciaram um movimento para proteger as espécies. Os santuários foram estabelecidos e os esforços de translocação foram transferidos para novas regiões de coalas, cujo habitat havia se fragmentado ou reduzido. Entre as muitas ameaças à sua existência estão a destruição de habitat causada pela agricultura, urbanização, secas e incêndios florestais associados, alguns relacionados à mudança climática. O aumento da perda de habitat também pode aumentar os riscos do tráfego de veículos, ataques de cães, pesticidas nas vias navegáveis ​​e aumento da competição por alimentos.

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Autores e editores de Wikipedia
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia PT

    Koala ( Romanian; Moldavian; Moldovan )

    provided by wikipedia RO

    Koala (Phascolarctos cinereus) numit și ursul cu pungă sau eronat ursul koala este un mamifer marsupial erbivor arboricol endemic din Australia. Este singurul reprezentant existent al familiei Phascolarctidae și este înrudită cu vombatul.[3] Koala[4] se găsește în zonele de coastă ale regiunilor continentale din estul și sudul Australiei: Queensland, Noua Galie de Sud, Victoria și Australia de Sud. Este ușor de recunoscut după corpul său robust, lipsit de coadă, urechile rotunjite și pufoase și nasul mare în formă de lingură. Koala are o lungime a corpului de 60–85 cm și o greutate de 4–15 kg. Culoarea blănii variază de la cenușiu-argintie la brun-ciocolatie. Populațiile nordice de koala sunt reprezentate de indivizi de obicei mai mici și mai deschiși la culoare decât cei din sud. Este posibil că aceste populații să fie subspecii distincte, dar acest lucru este discutabil.

    Koala trăiește de obicei în pădurile de eucalipt, iar frunzele acestor copaci reprezintă o mare parte din hrana lor. Hrana are un conținut scăzut de nutrienți. Ele sunt animale sedentare și dorm 20 de ore pe zi. Nu sunt sociale, și singurele relații sunt între mamă și pui, ce depind de aceasta. Masculii adulți comunică cu pufnituri sonore care intimidează rivalii și atrag femelele. Masculii își marchează prezența cu niște glande odorizante pe piept. Koala este un mamifer aplacentar (fără placentă). Din această cauză embrionul, peste o anumită vârstă, nu mai poate fi hrănit în uter din cauza lipsei organului care efectuează hrănirea, adică a placentei și este născut. Ajuns în afara organismului matern, embrionul se târăște până în marsupiul mamei, unde stă între șase și zece luni și unde este hrănit cu lapte. Puii de koala sunt numiți în engleză „joey”, și sunt înțărcați până la vârsta de un an. Urșii cu pungă nu au mulți prădători și paraziți, dar sunt amenințați de numeroși agenți patogeni, cum ar fi bacteriile din familia Chlamydiaceae și retrovirusul Koala. Pe lângă asta, mai sunt amenințați și de incendiile de pădure și de secetă.

    Au apărut în legendele și picturile rupestre ale aborigenilor de mii de ani. Prima întâlnire cunoscută dintre un european și o koala a avut loc în 1798, și o imagine a animalului a fost publicată în 1810 de către naturalistul George Perry⁠(en). Botanistul Robert Brown⁠(en) a scris în 1814 prima descriere științifică detaliată a animalului, descriere care a rămas nepublicată pentru 180 de ani. Artistul popular John Gould a ilustrat și a descris koala, făcând specia cunoscută publicului englez. Mai multe detalii despre biologia koalei au fost descoperite în secolul XIX de către diferiți zoologi britanici. Datorită aparenței distinctive, este considerat un simbol al Australiei. Koala este listată la „vulnerabil” de către Uniunea Internațională pentru Conservarea Naturii. Guvernul Australian consideră „vulnerabile” populațiile din Queensland și New South Wales. Koala a fost vânată intens în secolul XX pentru blană, și omorârea lor la scară mare în Queensland a produs o nemulțumire publică care a dus la o mișcare pentru a proteja specia. S-au înființat sanctuare și exemplarele a căror habitat a fost distrus au fost mutate în zone mai bune. Acum, cea mai mare amenințare la adresa lor este distrugerea habitatului, provocată de agricultură și urbanizare.

    Etimologie

    Cuvântul koala provine de la cuvântul dharug gula. Deși vocala „u” a fost scrisă original în ortografia engleză ca „oo” (în scrieri precum coola sau koolah), a fost schimbată în „oa”, posibil din greșeală. Se spune greșit că acest cuvânt înseamnă „care nu bea”.[5] Din cauza asemănării koalei cu un urs, era des numit, eronat, urs koala, în particular de către primii locuitori ai continentului.[6] Au mai fost folosite și alte nume, ca ursul maimuță, ursul nativ, și ursul de copac.[5] Numele indigene includ cullawine, koolawong, colah, karbor, colo, coolbun, boorabee, burroor, bangaroo, pucawan, banjorah, și burrenbong; majoritatea din acestea însemnând „fără băutură”.[7] Numele generic, Phascolarctos, e derivat din cuvintele grecești phaskolos „sac” și arktos „urs”. Numele specific, cinereus, înseamnă „cenușiu” în latină.[8]

    Taxonomie și evoluție





    Peramelidae



    Dasyuridae



    Dromiciops



    Diprotodontia
    posumii

    Petauroidea



    Phalangeroidea





    H. moschatus




    Potoroinae



    Macropodinae





    Vombatiformes

    P. cinereus




    T. carnifex




    Ngapakaldia




    Diprotodontidae

    D. optatum




    Z. trilobus



    N. lavarackorum





    M. williamsi




    I. illumidens



    Vombatidae











    Filogenia grupului Diprodontia cu tot cu un grup exterior[9]

    Koalei i s-a dat numele de gen „Phascolarctos” în 1816 de către zoologul francez Henri Marie Ducrotay de Blainville,[10] care nu a vrut să-i dea numele specific (a doua parte a numelui) până la cercetări ulterioare. În 1819, zoologul german Georg August Goldfuss i-a dat numele binomial Lipurus cinereus. Pentru că Phascolarctos a fost publicat primul, și conform regulilor, are prioritate ca nume oficial al genului.[11] Naturalistul francez Anselme Gaëtan Desmarest a propus numele Phascolartos fuscus în 1820, sugerând că versiunea maro era o specie diferită de cea gri. Alte nume sugerate de zoologi europeni sunt Marodactylus cinereus (Goldfuss, 1820), P. flindersii (René Primevère Lesson, 1827) și P. koala (John Edward Gray, 1827).[2]

    Koala este clasificată laolaltă cu vombatul (familia Vombatidae) și câteva familii dispărute (incluzând tapirii marsupiali, leii marsupiali și vombații giganți) în subordinul Vombatiformes în ordinul Diprotodontia.[12] Vombatiformes este un grup pereche unei clade care include macropodele (cangurii și wallaby) și posumii.[13] Strămoșii vombatiformelor trăiau, cel mai probabil, în copaci.[9] Linia koala a fost, probabil, prima care s-a despărțit, acum 40 de milioane de ani, în timpul Eocenului.[14]

    Koala din zilele noastre este singurul reprezentant existent al familiei Phascolarctidae, care cuprindea odată câteva genuri și specii. În timpul Oligocenului și Miocenului, koala trăiau în păduri tropicale și aveau diete mai largi.[15] Unele specii, ca Nimiokoala greystanesi (acum dispărută) și unele specii din genul Perikoala erau cam de aceeași mărime ca și Koala modernă, în timp ce altele, ca unele specii din genul Litokoala, erau mai mari cu o jumătate sau chiar două treimi.[16] La fel ca specia de acum, Koala preistorice aveau structuri auditive bine dezvoltate, ceea ce sugerează că metoda de comunicare prin pufnete la distanță mare a fost folosită încă de atunci.[15] În timpul Miocenului, clima Australiei a devenit mai uscată, ducând la dispariția pădurilor tropicale și răspândirea pădurilor rare de eucalipt. Genul Phascolarctos s-a desprins din genul Litokoala în Miocenul târziu[15][17] și și-a făcut adaptări speciale care i-au permis să treacă pe o dietă compusă exclusiv din eucalipt: deplasarea palatului în sus; molari și premolari mai mari; o fosă pterigoidă mai mică;[15] și o bară mai mare între molari și incisivi.[18]

    În timpul Pliocenului și Pleistocenului, când Australia a suferit schimbări în climat și vegetație, speciile de koala au crescut în dimensiune.[16] Koala actuală ar fi putut apărea ca o formă pitică a koalei uriașe (P. stirtoni). Reducerea în mărime a unor mamifere mari era un fenomen comun la scară mondială în timpul Pleistocenului târziu. În general, se crede că unele mamifere australiene mai mici, cum sunt wallabii, au rezultat din acest proces. Un studiu din 2008 a pus această ipoteză sub semnul întrebării, notând că P. cinereus și P. stirtoni erau simpatrice în timpul Pleistocenului mijlociu și târziu, și poate chiar din Pliocen.[19] Cele mai vechi fosile de koala datează din Pleistocenul mijlociu.[20]

    Genetică și specii

    În general, sunt recunoscute trei subspecii diferite: koala de Queensland (P. cinereus adustus Thomas 1923), koala de New South Wales (P. c. cinereus Goldfuss 1817) și koala victoriană (P. c. victor, Troughton 1835). Aceste subspecii diferă prin culoarea și grosimea blănii, mărimea corpului și forma craniului. Koala de Queensland este cea mai mică, cu blană scurtă și argintie și un craniu mai scurt. Koala victoriană este cea mai mică, cu blană deasă și maro și cu un craniu mai lat.[21][22] Granițele dintre teritoriile acestor subspecii se bazează pe granițele dintre statele Australiei, și statutul lor ca subspecii este disputat. Un studiu genetic din 1999 sugerează că subspeciile reprezintă populații diferite cu flux de gene limitat între ele, și că aceste trei subspecii reprezintă un singur grup evoluționar.[22] Alte studii au arătat că au un nivel ridicat de împerechere între rude și puțină variație genetică.[23][24] O diversitate genetică așa de scăzută ar fi putut fi o caracteristică a populațiilor de koala din Pleistocenul târziu.[25] S-a arătat că râurile și drumurile limitează fluxul genetic și contribuie la diferențele genetice ale populațiilor din sud-estul Queenslandului.[26] În aprilie 2013, oamenii de știință de la Muzeul Australian și Universitatea de Tehnologie din Queensland au anunțat că au secvențiat complet genomul koalei.[27]

    Morfologie

    Koala care se scarpină și se îngrijește

    Koala e un animal îndesat, cu un cap mare și coadă neexistentă sau vestigială.[28][29] Lungimea corpului său e de 60–85 cm și are o greutate de 4–15 kg,[29] fiind unul din cele mai mari marsupiale arboricole.[30] Koala de Victoria sunt de două ori mai grele decât cei din Queensland.[21] Specia e dimorfistă sexual, masculii fiind cu 50% mai mari decât femelele. Masculii se mai deosebesc de femele prin nasurile lor mai curbate[30] și prin prezența unor glande pe piept, care se observă ca pete lipsite de păr.[31] Ca la majoritatea marsupialelor, masculul koala are penisul bifurcat, iar femela are două vagine laterale și două utere separate.[28] Prepuțul masculului conține bacterii naturale care joacă un rol important în fecundare.[32] Deschizătura marsupiului e strânsă de un sfincter, pentru a preveni căderea puilor afară.[33]

    Părul koalei e mai gros și mai lung pe spate, și mai scurt pe burtă. Urechile au blană groasă pe ambele părți; interior și exterior.[30] Blana neagră variază de la gri deschis la maro ciocolatiu.[28] Blana de pe burtă e albicioasă; pe crupă e albă cu picățele, și mai neagră pe spate.[29] Koala are cea mai bună blană izolatoare pe spate al oricărui marsupial și e foarte eficientă împotriva vântului și ploii, pe când blana de pe burtă poate reflecta radiațiile solare.[34] Ghearele curbate și ascuțite ale koalei sunt bine adaptate pentru cățăratul în copaci. Lăbuțele membrelor anterioare au două degete opozabile (primul și al doilea, care sunt opozabile celorlalte trei) care le permit să se prindă de ramurile mici. Pe lăbuțele membrelor posterioare, al doilea și al treilea deget sunt unite, o condiție tipică pentru membrii Diprotodontia, iar ghearele atașate (care sunt încă separate) sunt folosite pentru îngrijire.[35] Ca și la oameni și alte primate, koala au papile dermice pe lăbuțe.[36] Animalul are un schelet robust și un trunchi scurt și muscular cu membre superioare lungi, proporționate care ajută la cățărare și prinderea de ramuri. Alt lucru care ajută koala la cățărare sunt mușchii coapsei care se prind de tibie mai jos decât la alte animale.[37] Koala are o perniță cartilaginoasă la sfârșitul coloanei vertebrale care îl poate face să se simtă mai confortabil când se așează în bifurcația ramurilor unui copac.[33]

     src=
    Scheletul unei koala montat pe un suport

    Koala are unul din cele mai mici creiere în raport cu greutatea corporală al oricărui mamifer,[38] fiind cu 60% mai mic decât al oricărui diprotodont tipic. Suprafața creierului e destul de netedă, tipic pentru un animal „primitiv”.[39] Ocupă 61% din cavitatea cranială[38] și e presat de suprafața interioară de către lichidul cerebrospinal. Rolul acestei cantități relativi mari de lichid nu e cunoscută, deși o posibilitate a fi rolul de absorbire al șocurilor, protejând creierul dacă animalul cade dintr-un copac.[39] Dimensiunea mică a creierului koalei poate fi o adaptare la restricțiile de energie impuse de hrana sa, care e insuficientă pentru susținerea unui creier mai mare.[38] Din cauza creierului său mic, koala are o abilitate limitată de a avea un comportament complex sau nefamiliar. Spre exemplu, când este adus în fața unor frunze așezate pe jos în fața sa, animalul nu se poate adapta schimbării rutinei sale de hrănire și nu le va mânca.[40] Simțul olfactiv al koalei e normal, fiind cunoscut faptul că miroase uleiurile rămurelelor individuale pentru a le evalua comestibilitatea.[38] Nasul său e destul de mare și e acoperit de piele tare. Aude bine din cauza urechilor sale rotunde[33], urechea sa medie fiind bine dezvoltată.[15] Văzul koalei nu e bine dezvoltat,[33] iar ochii săi relativ mici sunt neobișnuiți în cadrul marsupialelor cu pupile verticale.[30] Koala se folosesc de un organ neobișnuit pentru a produce un sunet cu frecvențe joase. Față de corzile vocale ale mamiferelor, care sunt pliuri în laringe, aceste organe se află în palatul moale și sunt numite corzi vocale velare.[41]

     src=
    Dinții koalei, de la stânga la dreapta: molari, premolari (negru), diastemă, canini, incisivi

    Koala are mai multe adaptări pentru dieta sa pe bază de eucalipt, care are o valoare nutritivă mică, o toxicitate ridicată și e bogată în fibre.[42] Dentiția animalului constă în incisivi și dinții jugali (un singur premolar și 4 premolari pe fiecare arcadă dentară), care sunt separați de un spațiu gol mare - diastemă (o trăsătură caracteristică mamiferelor erbivore). Incisivii sunt folosiți pentru apucarea frunzelor, care sunt pasate premolarilor pentru a fi rupte la nivelul pețiolului înainte de a fi cedate molarilor cu margini înalte pentru a fi mărunțite în bucăți mici.[43] Koala pot, de asemenea, să păstreze hrana în sacii bucali înainte de a fi gata de mestecat.[44] Molarii parțial tociți ai exemplarelor de vârstă mijlocie sunt optimi pentru ruperea frunzelor în bucățele mici, ceea ce înseamnă o digestie și o absorbție mai eficientă a nutrienților în intestine,[45] care digeră frunzele de eucalipt pentru a furniza majoritatea energiei animalului.[43] Koala regurgitează uneori mâncarea în gură pentru a fi mestecată a doua oară.[46]

    Spre deosebire de canguri și de oposumii mâncători de eucalipt, koala fermentează hrana în cecum și intestinul gros, iar retenția lor digestivă poate dura până la 100 de ore în sălbăticie, și până la 200 de ore în captivitate.[43] Acest fapt este datorat dimensiunii foarte mari a cecului lor — 200 cm în lungime și 10 cm în diametru — cea mai mare proporționalitate a oricărui animal.[47] Koala pot alege ce bucăți de hrană să rețină pentru o fermentare mai îndelungată și pe care să le lase să treacă. Bucățile mai mari trec, de obicei, mai repede, deoarece durează mai mult să fie digerate.[43] Deși regiunea cecală cea a intestinului gros ascendent e proporțional mai mare la koala decât la alte erbivore, doar 10% din energia animalului e obținută prin fermentație. Întrucât koala obțin o cantitate mică de energie din dieta lor, rata lor metabolică este de două ori mai mică decât cea a unui mamifer normal,[42] deși acest lucru poate varia de la un anotimp la altul și de la mascul la femelă.[43] Koala conservă apa prin trecerea fecalelor relativ uscate prin fibre nedigerate, și prin păstrarea apei în cecum.[45]

    Răspândire geografică

     src=
    Koala ce merge pe pământ

    Raza geografică a koalei acoperă aproximativ 1.000.000 km² și 30 de ecoregiuni.[48] Se extinde prin Australia de est și sud-est, cuprinzând nord-estul, centrul și sud-estul Queenslandului, estul New South Wales, Victoria și sud-estul Australiei de Sud. Koala a fost introdusă aproape de Adelaide și în mai multe insule, incluzând Insula Cangurilor și Insula Franceză.[1] Populația din Insula Magnetică se află la limita nordică a răspândirii sale.[48] Fosilele arată că răspândirea koalei s-a întins până în sud-vestul Australiei de Vest în timpul Pleistocenului târziu. Cel mai probabil a devenit extinctă în aceste regiuni din cauza schimbărilor de mediu și a vânătorii de către aborigenii australieni.[49]

    În Queensland, sunt puține exemplare de koala, răspândite inegal, excepție făcând sud-estul, unde se află în număr mare. În New South Wales, sunt abundenți doar în Pilliga, pe când în Victoria sunt comuni aproape peste tot. În Australia de Sud, koala fuseseră extirpați până în 1920 și apoi reintroduse.[1]

    Habitatul koalei variază de la păduri rare până la foarte rare, iar climatul de la tropical la rece.[30] În climatele semi-aride, preferă habitatele riverane, unde pârâiașele și pâraiele apropiate furnizează adăpost în timpul secetelor și perioadelor caniculare.[50]

    Hrana

     src=
    Mâncând

    Koala este un animal erbivor, și chiar dacă majoritatea hranei sale constă în frunze de eucalipt, ea poate fi găsită în alți copaci, cum ar fi Acacia, Allocasuarina, Callitris, Leptospermum și Melaleuca.[51] Deși există peste 600 de specii de eucalipt, koala preferă doar în jur de 30.[52] Tinde să aleagă speciile care au o cantitate mare de proteine și proporții mici de fibre și lignină.[45] Speciile favorite sunt Eucalyptus microcorys, E. tereticornis, și E. camaldusenis, care, în medie, constituie 20% din dieta lor.[53] Deși este cunoscut ca având o dietă foarte restrânsă, hrana sa este mai variată decât cea a altor specii de marsupiale, cum ar fi Petauroides volans. Deoarece frunzele de eucalipt conțin multă apă, koala nu trebuie să bea des;[51] zilnic consumă de la 71 la 91 mililitri de apă pe kilogram. Deși femelele își pot satisface nevoia de apă doar mâncând frunzele, masculii mai mari au nevoie să găsească mai multă apă pe pământ sau în scorburile copacilor.[45] Când se hrănesc, koala se țin de ramură cu membrele posterioare și cu unul anterior, pe când cu celălalt membru anterior apucă frunzele. Koala mai mici se pot apropia mai mult de vârful unei ramuri, dar cele mai mari stau pe lângă trunchi.[54] Koala mănâncă până la 400 gr de frunze pe zi, în 4-6 sesiuni.[55] În ciuda adaptărilor lor la un mod de viață cu puțină energie, au puține rezerve de grăsimi și trebuie să se hrănească des.[56]

    Deoarece obțin așa de puțină energie din hrana lor, koala trebuie să limiteze uzul energiei și să doarmă 20 de ore pe zi;[57] în mișcare sunt petrecute doar 4 minute zilnic.[58] Sunt mai active noaptea și își petrec majoritatea orelor în care nu dorm hrănindu-se. De obicei, mănâncă și dorm în același copac, probabil pentru o zi întreagă.[59] În zilele foarte calde koala poate coborî în cea mai rece parte a copacului, care e mai răcoroasă decât aerul înconjurător. Koala îmbrățișează copacul pentru a pierde căldură fără a gâfâi.[60] În zilele calde, koala se poate odihni cu spatele pe o ramură sau întinzându-se pe burtă sau pe spate, cu membrele în aer.[57] În timpul perioadelor reci și umede, se ghemuiește într-o minge pentru a conserva energie.[59] În zilele cu vânt, koala va găsi o ramură mai joasă și groasă pe care să stea. Deși petrece majoritatea timpului în copac, animalul va coborî pe pământ și va merge la alt copac, pe toate cele 4 membre.[57] Koala se îngrijește, de obicei, cu labele din spate, dar uneori și le folosește pe cele din față sau gura.[61]

    Activități sociale

    O Koală odihnindu-se într-un copac între ramură și trunchi between branch and stem
    Odihnindu-se

    Koala este un animal asocial, care petrece doar 15 minute zilnic pentru activități sociale. În Victoria, domeniile vitale sunt mici și se intercalează mult, pe când în centrul Queensland-ului sunt mai mari și se intercalează mai puțin.[62] Societatea koala pare să consiste în „rezidenți” și „nomazi”, primii fiind femelele adulte și masculii mai bătrâni. Masculii rezidenți sunt teritoriali și îi domină pe ceilalți prin dimensiunea corporală mai mare.[63] Masculii alfa tind să stea în teritoriile apropiate de femele, pe când masculii mai tineri se subordonează până când cresc și ating dimensiunea maximă.[64] Masculii adulți se mai aventurează ocazional în afara domeniilor lor vitale; când o fac, cei dominanți își rețin statutul.[62] Când un mascul urcă într-un copac, îl marchează frecându-și glanda de pe piept de trunchi sau de o ramură; au mai fost observați urinând pe trunchi. Acest comportament de lăsare a urmelor de miros este probabil un mod de comunicare, koala mirosind baza trunchiului înainte de a urca pe el.[65] Marcarea odorantă e comună în timpul întâlnirilor agresive.[66] Secrețiile glandei de pe piept sunt amestecuri chimice complexe — au fost identificați circa 40 de compuși — care variază în compoziție și concentrație în funcție de anotimp și de vârsta exemplarului.[67]

    Masculii adulți comunică prin mugete zgomotoase — sunete de frecvență joasă care constau în inhalații asemănătoare sforăiturilor și exalații rezonante ce sună ca un mârâit.[68] S-a emis ipoteza că aceste sunete sunt generate de către organe vocale unice găsite la koala.[41] Din cauza frecvenței lor joase, aceste mugete pot călători departe prin aer și vegetație.[69] Koala pot muge oricând în timpul anului, mai ales în timpul sezonului de împerechere, când acesta servește la atragerea femelelor și, probabil, intimidarea altor masculi.[70] De asemenea, mai mug când vor să-și arate prezența vecinilor lor atunci când urcă într-un nou copac.[69] Aceste sunete semnalează dimensiunea corporală a masculului, și o mai și exagerează;[71] femelele sunt mai atrase de strigătele care vin de la masculi mai mari.[72] Și femelele koala strigă, dar mai încet; în plus, ele mârâie, gem și țipă. Aceste chemări sunt produse când sunt în pericol și când vor să se apere.[68] Puii de koala chițăie când sunt în pericol. Cu cât cresc, chițăitul devine un țipăt care e produs atât când sunt în pericol, cât și când sunt agresivi. Când alt individ se cațără peste ea, koala scoate un mormăit ușor, cu gura închisă. Koala are multe expresii faciale. Când mârâie, mormăie sau strigă, animalul își răsucește buza superioară și își îndreaptă urechile în față. În timpul strigătelor, buzele se retrag și urechile sunt aduse înapoi. Femelele își expun buzele și își ridică urechile când sunt agitate.[73]

    Comportamentul agonistic se manifestă de obicei prin conflicte între indivizi care se cațără ori trec unul peste altul. Ocazional, acestea includ și mușcatul. Masculii mai puternici se pot lua la bătaie, fugări și mușca unul pe altul.[74] În situații extreme, un mascul poate încerca să îndepărteze un rival mai mic dintr-un copac. Pentru aceasta, agresorul, mai mare, trebuie să urce în copac și să încerce să încolțească victima, care va încerca să fugă pe lângă el sau să se ducă spre vârful unei crengi. Agresorul atacă, apucându-și adversarul de umeri și mușcându-l în continuu. Odată ce individul mai slab pleacă, învingătorul strigă și marchează copacul.[75] Femelele gestante sau care alăptează sunt deosebit de agresive și vor ataca indivizii care se apropie prea mult.[74] Totuși, în general, ele tind să evite comportamentul agresiv, care consumă multă energie.[64]

    Reproducere și dezvoltare

     src=
    Mamă cu un pui pe spate

    Koala se împerechează sezonal, nașterile având loc din octombrie până în mai. Femelele în estru tind să-și țină capul mai în spate decât de obicei, având des tremurături sau spasme. Totuși, masculii nu par a recunoaște aceste semne, fiind observați copulând cu femele care nu erau în estru. Din cauza mărimii sale mai mari, un mascul se poate forța pe o femelă, copulând din spate, în cazuri extreme dând-o jos din copac. O femelă poate țipa și lupta viguros cu pretendenții săi, dar se va supune celui dominant, sau celui mai familiar. Strigătele și țipetele care acompaniază împerecherile pot atrage alți masculi în acel loc, obligând masculul să amâne împerecherea și să lupte cu intrușii. Aceste bătăi pot permite femelelor să evalueze cine ce masculul dominant.[76] Masculii mai bătrâni au, de obicei, mai multe zgârieturi, cicatrici și tăieturi pe părțile expuse ale nasului și pleoapele lor.[77]

    Durata gestației la koala e de 33–35 de zile,[78] ea dând naștere unui singur pui (deși se mai întâmplă să aibă și gemeni). Ca și la toate celelalte marsupiale, puiul, sau joey, se naște când este încă în etapa embrionară, cântărind doar 0,5 g. Totuși, buzele, membrele superioare, și sistemele respirator, digestiv și urinar sunt funcționale. Puiul se târăște în punga mamei, unde își continuă dezvoltarea.[79] Spre deosebire de celelalte marsupiale, koala nu-și curăță marsupiul.[80]

    O femelă are două mameloane; puiul se prinde de unul și suge pentru tot restul perioadei pe care o petrece în marsupiu.[79] Koala are una din cele mai mici rate de producție a laptelui nutritiv în raport cu mărimea oricărui alt mamifer. Femela compensează dând lapte timp de 12 luni.[81] La 7 săptămâni, capul puiului devine mai lung și mai mare în raport cu restul corpului, începe să se dezvolte pigmentația, și i se poate determina sexul (la masculi apare scrotul și la femele marsupiul). La 13 săptămâni, puiul cântărește circa 50 de grame, iar capul și-a dublat dimensiunile. Ochii încep să se deschidă, iar blana îi crește pe frunte, ceafă, umeri și brațe. La 26 de săptămâni, animalul, având blana completă, seamănă cu un adult, începând să-și scoată capul afară din marsupiu.[82]

    Când puiul de koala se apropie de vârsta de 6 luni, mama începe să-l pregătească pentru dieta pe bază de eucalipt pre-digerându-i frunzele, producând un boț fecal pe care puiul îl mănâncă din cloaca ei. Restul e diferit în compoziție de excrementele normale, înfățișând în loc conținutului cecului, care are o concentrație ridicată de bacterii. Mâncat timp de o lună, restul furnizează o sursă suplimentară de proteine, în timpul tranziției de la o dietă pe bază de lapte la una pe bază de frunze.[83] Puiul iese complet din pungă pentru prima dată la 6 sau 7 luni, când cântărește 300-500 grame. Explorează noile împrejurimi cu grijă, ținându-se de mama sa pentru sprijin. Până la 9 luni, cântărește peste 1 kilogram, blana sa luând culoarea celei de adult. Fiind părăsit permanent punga, stă pe spatele mamei sale pentru transport, învățând să se cațere apucând crengi.[84] Treptat, petrece mai mult timp separat de mama sa, la 12 luni fiind complet înțărcat, cântărind în jur de 2,5 kg. Când mama devine însărcinată din nou, legătura sa cu puiul ei precedent e permanent tăiată. Puii nou înțărcați sunt încurajați să plece prin comportamentul agresiv al mamei față de ei.[85]

     src=
    Un pui tânăr, conservat la Spitalul de Koala Port Macquarie

    Femelele devin mature sexual la vârsta de aproape 3 ani, după care pot da naștere la pui; în comparație, masculii ating maturitatea sexuală la vârsta de 4 ani,[86] deși pot produce spermă încă de la 2 ani.[85] Pe când glandele de pe piept pot fi funcționale de la 18 luni, masculii nu încep răspândirea mirosurilor până când nu ating maturitatea sexuală.[67] Deoarece puiul este dependent de mamă pentru o perioadă lungă, femelele se împerechează de obicei o dată la doi ani. Factorii de mediu favorabili, cum ar fi o multitudine de copaci cu hrană de bună calitate, le permită să se reproducă anual.[87]

    Sănătate și mortalitate

    Koala pot trăi de la 13 la 18 ani în sălbăticie. Femelele trăiesc, de obicei, atât, dar masculii mor mai repede din cauza vieții lor mai primejdioase.[88] Koala supraviețuiesc în general căderilor din copaci, urcând imediat înapoi, dar există răni și morți provocate de acestea, mai ales la masculii tineri și cei care se luptă.[89] Pe la vârsta de 6 ani, dinții de mestecat ai koalei încep să se tocească, eficiența lor scăzând. La un moment dat, marginile se tocesc complet iar animalul va muri de foame.[90]

    Koala au puțini prădători; câinii dingo și pitonii mari pot să-i vâneze, pe când păsările răpitoare (cum ar fi bufnița puternică și acvila) sunt pericole pentru pui. Nu sunt prea afectați de paraziții externi, în afară de căpușe în regiunile de coastă. Koala pot de asemenea suferi de râie de la sarcoptul râiei, sau de ulcere de piele de la bacteria Mycobacterium ulcerans, dar niciuna din acestea nu se întâmplă frecvent. Paraziții interni sunt puțini și relativ inofensivi.[89] Între aceștia, se numără tenia Bertiella obesa, găsită în intestin, și nematodele Marsupostrongylus longilarvatus și Durikainema phascolarcti, care sunt des găsite în plămâni.[91] Într-un studiu de 3 ani efectuat pe aproape 600 de koala de către Spitalul Grădinii Zoologice Sălbatice Australiene din Queensland, 73,8% din animale erau infectate cu cel puțin o specie din genul de protozoare parazite Trypanosoma, cel mai comun fiind T. irwini.[92]

    Koala se pot infecta cu patogeni cum ar fi bacteriile Chlamydiaceae,[89] care cauzează keratoconjuctivită, infecția tractului urinar și infecța tractului reproductiv.[93] Astfel de infecții sunt foarte răspândite pe continent, dar sunt absente pe unele insule.[94] Retrovirusul Koala (RVKo) poate cauza Sindromul Imuno-Deficienței Koala (SIDK), care e similar cu SIDA la oameni. Răspândirea RVKo în populațiile de koala prezintă variații ale gradului de infectare de la nordul la sudul Australiei. Populațiile nordice sunt complet infectate, pe când unele populații sudice (inclusiv cea din Insula Cangurilor) sunt complet neafectate.[95]

    Animalele sunt vulnerabile incendiilor de pădure din cauza mișcării lor lente și a inflamabilității eucalipților.[96] Koala caută adăpost instinctiv în crengile din vârf, unde sunt vulnerabile la căldura intensă și la flăcări. Incendiile de pădure distrug și habitatul animalului, care limitează deplasarea lor și duce la scăderea populației și la pierderea de diversitate genetică.[97] Deshidratarea și hipertermia pot fi, și ele, fatale.[98] Prin urmare, koala sunt vulnerabile la efectele schimbărilor climatice. Modelele schimbărilor climatice în Australia prezic climate mai calde și mai uscate, sugerând că arealul koalei va scădea în est și în sud, în favoarea climatelor mai umede.[99] Koala este afectată și de secetă. De exemplu, o secetă severă din 1980 a condus la pierderea frunzelor din numeroși eucalipți. Ulterior, 63% din populația din sud-vestul Queensland-ului a murit, în special animalele tinere care erau înlăturate din principalele locuri cu hrană de către alți indivizi de koala dominanți, mai bătrâni, ceea ce a încetinit și mai mult redresarea populației.[40] Mai târziu, această populație a scăzut de la circa 59.900 de indivizi în 1995 la 11.600 în 2009, o scădere atribuită în cea mai mare parte condițiilor mai aride și uscate ce au rezultat din secete anuale din 2002 în 2007.[100] Alt rezultat negativ estimat al schimbărilor climatice este efectul creșterii nivelului atmosferic de CO2 în hrana koalei; creșterile de CO2 în eucalipți reduce cantitatea de proteine și o crește pe cea de tanin în frunze, reducând calitatea sursei de hrană.[101]

    Relațiile cu oamenii

    Istorie

     src=
    Ilustrația lui George Perry din Arcana, o lucrare a sa din 1810, a fost prima imagine publicată a unei koala.

    Prima atestare scrisă despre koala a fost înregistrată de John Price, un servitor al lui John Hunter, guvernatorul provinciei New South Wales. John Price a văzut un „cullawine” în ziua de 26 ianuarie 1798, în timpul unei expediții către Munții Albaștri,[102] deși relatarea sa nu a fost publicată decât după aproape un secol în Historical Records of Australia (Analele Istorice ale Australiei).[103] În 1802, exploratorul francez Francis Louis Barrallier⁠(fr) a văzut animalul atunci când cei doi ghizi aborigeni ai săi, întorcându-se de la o vânătoare, au adus două picioare de koala pe care intenționau să le mănânce. Barrallier a conservat membrele și le-a trimis, împreună cu notele sale, succesorului lui John Hunter, Philip Gidley King⁠(en), care le-a dat mai departe lui Joseph Banks. Ca și notele lui Prince, nici cele ale lui Barrallier nu s-au publicat decât în 1897.[104] Articole despre „Koolah” au apărut în Sydney Gazette⁠(en) la sfârșitul anului 1803, și l-a făcut pe rege să îl angajeze pe John Lewin⁠(en) să realizeze picturi în acuarelă reprezentând koala. Lewin a pictat trei ilustrații, dintre care una a fost reprodusă în lucrarea lui Georges Cuvier, Le Règne Animal (Regnul Animal; publicată prima oară în 1827) și în alte câteva lucrări europene despre istoria naturală.[105]

    Botanistul Robert Brown a fost primul care a scris o descriere științifică a Koalei în 1814, bazată pe o femelă capturată lângă ceea ce este acum Muntele Kembla în regiunea Illawarra din New South Wales. Ilustratorul botanic Ferdinand Bauer⁠(en) i-a desenat craniul, gâtul, picioarele și labele. Dar lucrarea lui Robert Brown a rămas nepublicată și nebăgată în seamă, pentru că observațiile și notele sale au rămas în posesia lui până la moartea sa, când au fost preluate de Muzeul de Istorie Naturală din Londra. Ele au fost regăsite abia în 1994, iar picturile în acuarelă ale lui Ferdinand Bauer n-au fost publicate până în 1989.[106] Chirurgul britanic Everard Home⁠(en) a dat detalii despre koala, bazate pe mărturiile oculare ale lui William Paterson, care s-a împrietenit cu Brown și Bauer în timpul șederii lor New South Wales.[107] Everard Home, care a publicat în 1808 descrierea sa în revista Tranzacțiile Filozofice ale Societății Regale,[108] i-a dat Koalei numele științific Didelphis coola.[109]

    Prima imagine publicată a Koalei a apărut în lucrarea de istorie naturală a lui George Perry, Arcana (1810).[110] Perry l-a numit „Leneșul de Noua Olandă” deoarece îl considera similar cu adevărații leneși, genul Bradypus din America Centrală și de Sud. Disprețul său pentru koala, evident în descriere, era tipic atitudinii predominante a englezilor față de fauna Australialiei, pe care o considerau ciudată și primitivă:[111]

    „… ochiul este plasat ca la leneș, foarte aproape de gură și nas, ceea ce îi dă o fizionomie greoaie și nepotrivită, și lipsită de eleganță în această combinație … în caracterul lor nu au multe care să intereseze naturalistul sau filozoful. Totuși, cum Natura nu face nimic degeaba, putem considera că chiar și aceste creaturi somnoroase și fără simț au fost create cu înțelepciune pentru a întregi una din marile zale ale lanțului naturii animate …".[112]

     src=
    Ilustratorul de istorie naturală John Gould a popularizat Koala cu lucrarea sa din 1863, The Mammals of Australia (Mamiferele Australiei).

    Naturalistul și artistul John Gould a ilustrat și descris koala în lucrarea sa în trei volume The Mammals of Australia (Mamiferele Australiei) (1845–63), și a adus fauna mai puțin cunoscută a Australiei, inclusiv koala, în atenția publicului larg britanic.[113] Într-o serie de publicații despre fiziologia și anatomia mamiferelor australiene, Richard Owen a prezentat Societății Zoologice din Londra o lucrare despre anatomia koalei.[114] În această publicație citată pe scară largă, el a făcut prima descriere minuțioasă a anatomiei sale interne și a observat similaritatea structurală generală cu vombatul.[115] Naturalistul englez George Robert Waterhouse⁠(en), custode al Societății Zoologice din Londra, a fost primul care a clasificat koala corect ca marsupial în anii 1840. A identificat similarități între ea și rudele sale fosile Diprotodon și Nototherium, descoperite doar cu câțiva ani în urmă.[116] La fel, Gerard Krefft⁠(en), custodele Muzeului Australian, a observat cum lucrau mecanismele evolutive în timp ce compara koala cu strămoșii săi, în lucrarea sa din 1871, Mamiferele Australiei (alta decât cea a lui John Gould).[117]

    Prima koala în viață a ajuns în Marea Britanie în 1881, fiind cumpărată de către Societatea Zoologică din Londra. După cum povestea procurorul societății, William Alexander Forbes, animalul a murit accidental când capacul greu al unui dulap de toaletă a căzut pe el și nu a mai putut să iasă de sub acesta. Forbes a profitat de ocazie și a disecat specimenul proaspăt, și a putut astfel să studieze sistemul reproducător femeiesc, creierul și ficatul — părți pe care Owen nu le-a descris, pentru că nu a avut acces decât la specimene conservate.[118] Embriologul scoțian William Caldwell⁠(en), renumit în societățile științifice pentru faptul că a aflat cum se înmulțesc ornitorincii, a descris dezvoltarea uterină a koalei în 1884,[119] și a folosit noile informații pentru a plasa koala și monotremele într-un cadru temporal evoluționar.[120]

    Henric, Ducele de Gloucester, a vizitat Sanctuarul Koala Park din Sydney în 1934[121] și a fost „interesat peste măsură de urși [koala]”. O fotografie cu el, împreună cu Noel Burnet⁠(en), fondatorul parcului, și o koala, a apărut în ziarul Sydney Morning Herald. După al Doilea Război Mondial, când turismul spre Australia a crescut și multe animale au fost exportate în alte țări, a crescut și popularitatea internațională a koalei. Unele figuri politice importante s-au fotografiat împreună cu o koala, ca regina Elisabeta a II-a, prințul Henry, prințul moștenitor al Japoniei Naruhito, prințesa moștenitoare Masako, Papa Ioan Paul al II-lea, Bill Clinton, Mihail Gorbaciov și Nelson Mandela.[122]

    Semnificații culturale

    Jucării de pluș cu Koala ca suvenire
    Jucăriile de pluș în formă de koala sunt suveniruri populare printre turiști.
    Amy și Oliver, cei doi Koala de bronz (Glenys Lindsay)
    Amy și Oliver, cele două koala de bronz (Glenys Lindsay)

    Koala este bine-cunoscută în toată lumea și este o atracție majoră a parcurilor și a grădinilor zoologice. Au apărut în reclame, jocuri, benzi desenate, desene animate și ca jucării de pluș.[123] În 1998, a adus industriei turistice profituri estimate de peste un miliard de dolari, iar profiturile încă cresc.[124] În 1997, jumătate dintre turiștii veniți în Australia, în special provenind din Coreea, Japonia și Taiwan, s-au dus la grădini zoologice; aproape 75% din turiștii europeni și japonezi au pus koala în capul listei de animale pe care voiau să le vadă.[125] Biologul Stephen Jackson a spus: „Dacă ai face un sondaj despre animalul cel mai strâns asociat cu Australia, ar fi un pariu destul de sigur că, koala ar ieși fi înaintea cangurului cu puțin.”[123] Factorii care contribuie la popularitatea koalei sunt proporțiile corpului similare cu cele ale unui copil și fața sa ce aduce a un ursuleț de pluș.[126]

    Koala apare în povestirile despre Timpul Visării și în mitologia aborigenă. Tribul Tharaval credea că animalul i-a ajutat să vâslească barca care i-a adus în Australia.[127] Alt mit spune cum un trib a omorât o koala și i-a folosit intestinele lungi pentru a construi un pod pentru oamenii din alte părți ale lumii. Aceasta evidențiază rolul koalei ca vânat și lungimea intestinelor sale.[128] Unele legende povestesc cum și-a pierdut koala coada. În una dintre ele, cangurul i-o taie to pentru a o pedepsi pentru că era leneșă și lacomă.[129] Triburile din Queensland și Victoria considerau koala un animal înțelept și îi cereau sfatul. Triburile care vorbeau limba Bidjara considerau că acest animal a transformat pustiurile aride în păduri.[130] Koala este reprezentată în petroglife, deși nu atât ca alte animale.[131]

    Locuitorii europeni timpurii ai Australiei considerau koala ca fiind un animal ca un leneș cu „un aspect fioros și amenințător”.[132] La începutul secolului al XX-lea, reputația koalei s-a îmbunătățit, în principal datorită popularității crescânde și a apariției în câteva cărți pentru copii.[133] A apărut în cartea lui Ethel Pedley⁠(en) din 1899 Dot și Cangurul, în care este prezentat ca „nostimul urs băștinaș”.[132] Artistul Norman Lindsay⁠(en) a prezentat o koala mai antropomorfă în benzile desenate din revista The Bulletin, începând din 1904. O koala pe nume „Bunyip Bluegum” a apărut în Budinca Magică, o carte de Norman Lindsay scrisă în 1918.[134] Probabil cel mai faimos koala fictiv este Blinky Bill⁠(en). Creat de Dorothy Wall⁠(en) în 1933, a apărut în câteva cărți și a fost protagonistul unor filme, seriale, produse și al unui cântec din 1986 cu tematică ecologistă, al cântărețului John Williamson. Primele timbre australiene cu o koala pe ele au fost tipărite în 1930.[135] Reclamele pentru compania aeriană națională a Australiei, Qantas, care au început în 1967 și au durat câteva decenii, au avut pe post de personaj principal o koala (cu vocea lui Howard Morris⁠(en)), care se plângea că în Australia veneau prea mulți turiști și termina cu fraza „Urăsc Qantas”.[136] Această serie de reclame a fost considerată una dintre cele mai bune din toate timpurile.[137].

    Cântecul Ode to a Koala Bear (Odă unui Urs Koala) apare pe fața A a duetului Say Say Say, cântat în 1983 de Paul McCartney și Michael Jackson.[138] O koala este personajul principal în desenele animate The Kwicky Koala Show de Hanna-Barbera și Noozles de Nippon Animation, amândouă de la începutul anilor 1980. Ciocolata Caramello Koala și prăjitura Koala's March sunt în formă de Koala. În orașul Dadswells Bridge din Victoria există un complex turistic în forma unei koale uriașe,[122] iar echipa de rugby Queensland Reds are o koala ca mascotă.[139] Moneda Koala de Platină are o koala pe revers și regina Elisabeta a II-a pe avers.[140]

    Probleme de conservare

    În timp ce koala era clasificată în trecut la „risc scăzut” pe lista roșie a IUCN, a trecut la „vulnerabil” în 2016.[1] Legislatorii australieni au refuzat o propunere de a include koala în Legea de Protecție a Mediului și de Conservare a Biodiversității din 1999, propunere avansată în 2009.[20] În 2012, Guvernul Australian a listat populațiile de koala din Queensland și New South Wales ca „vulnerabile”, din cauza scăderii populației cu 40% în primul stat și cu 33% în al doilea. Populațiile din Victoria și Australia de Sud par să fie abundente; totuși, Fundația Australiană Koala susține că excluderea populațiilor din Victoria de sub măsurile de protecție e bazată pe ideea greșită că populația totală de koala ar fi de 200.000, pe când ei cred că ea nu este mai mare de 100.000.[141]

     src=
    Pieile de koala erau larg comercializate pe scară largă în secolul XX

    Koala erau vânate pentru carne de către aborigeni. O tehnică comună pentru capturarea animalului era atașarea unei bucle din coajă unui băț lung și subțire, pentru a forma un laț. Acesta era folosit pentru a captura un animal urcat într-un copac, în afara zonei de acțiune a unui vânător cățărător; un animal adus jos în acest mod ar fi fost omorât ulterior cu un topor de piatră sau un băț de vânătoare (waddy).[142] Conform tradițiilor unor triburi, era considerată tabu jupuirea animalului, pe când alte triburi acordau capului animalului un statut special, păstrându-l pentru a-l îngropa.[143]

    Koala au fost vânate în număr mare de către coloniștii europeni de la începutul secolului al XX-lea,[144] mai ales din cauza blănii lor groase și moi. Mai mult de 2 milioane de piei sunt estimate a fi părăsit Australia până în 1924. Ele erau cerute pentru a fi folosite la covoare, straturi de căptușeală, manșoane și ca decorațiuni pentru îmbrăcămintea de damă.[145] Sacrificări masive au avut loc în Queensland în 1915, 1917 și din nou în 1919, când peste un milion de koala au fost omorâte cu puști, otravă și lațuri. Protestul public împotriva acestor sacrificări a fost, probabil prima problemă de mediu la scară largă ce i-a îngrijorat pe toți australienii. Într-o scrisoare adresată ziarului The Courier-Mail⁠(en), scriitorul și criticul social Vance Palmer⁠(en) a exprimat sentimentul popular:

    „Împușcarea inofensivului și adorabilului nostru urs autohton nu este nimic altceva decât barbarie… Nimeni nu l-a acuzat vreodată că strică grâul fermierului, mănâncă iarba unui okupa, sau că răspândește opuntia. Nu există niciun viciu social care poate să-i poată fi pus în cârcă... Nu prezintă nicio plăcere a vânătorii... Și deja a fost aproape exterminat din unele zone.”[146]

    În ciuda noii mișcări de protecție a koalei, foametea adusă de seceta din 1926–28 s-a soldat cu uciderea altor 600.000 de koala în timpul unui sezon de vânătoare liberă din august 1927.[147] În 1934, Frederick Lewis, inspectorul-șef pentru vânătoare din Victoria, a spus că acest animal odată abundent a fost adus aproape de extincție, rămânând numai vreo 500–1000 de exemplare.[148]

     src=
    Glandă odorizantă pe pieptul unui mascul adult — Lone Pine Koala Sanctuary

    Primele eforturi reușite pentru protejarea speciei au fost inițiate de înființarea Sanctuarul Lone Park pentru Koala din Brisbane și a Sanctuarului Koala Park din Sydney în anii 1920 și 1930. Proprietarul sanctuarului din Sydney, Noel Burnet, a fost primul care a înmulțit koala în caprivitate și a căpătat reputația de cea mai mare autoritate contemporană în domeniul lor.[149] În 1934. David Fleay⁠(en), custodele secției de mamifere australiene de la Grădina Zoologică din Melbourne, a întemeiat prima cușcă pentru animale australiene, care conținea și exemplare de koala. Acest lucru i-a dat ocazia de a face un studiu detaliat despre dieta lor în captivitate. Fleay și-a continuat eforturile de conservare și la Sanctuarul Healesville și la David Fleay Wildlife Park.[150]

    Din 1870, Koalele au fost introduse în câteva insule, incluzând Insula Cangurului și Insula Franceză. Populațiile de acolo au crescut semnificativ,[151] și, cum insulele nu sunt destul de mari pentru a susține o populație mare, a apărut problema lipsei de hrană.[152] În anii 1920, Lewis a inițiat un amplu program de transfer și mutare a acelor exemplare de koala al căror habitat a fost fragmentat sau redus, cu intenția de a le aduce în cele din urmă înapoi. De exemplu, între 1930 și 1931, 165 de indivizi de koala au fost translocați în Insula Prepelițelor. După o perioadă de creștere a populației, din care a rezultat mâncarea în exces a eucalipților de pe insulă, aproape 1300 de exemplare au fost duse pe continent în 1944. Translocarea exemplarelor de koala a devenit o practică frecventă; Peter Menkorst, managerul statului Victoria, a estimat că, din 1923 până în 2006, aproape 25.000 de animale au fost translocate în peste 250 de locuri diferite din Victoria.[153] Din anii 1990, guvernul a încercat să le controleze prin omorâre, dar protestul public și internațional i-a forțat să folosească translocarea și sterilizarea în schimb.[154]

     src=
    Semn de circulație pentru avertizarea șoferilor cu privire la prezența animalelor precum koala sau canguri

    Unele dintre cele mai mari amenințări umane la adresa koalei sunt distrugerea și fragmentarea habitatului. În zonele de coastă, principala cauză a acestora este urbanizarea, iar în zonele rurale habitatul lor este distrus pentru agricultură. Arborii autohtoni sunt și ei tăiați.[155] În 2000, Australia era a cincea țară din lume în ceea ce privește defrișările, tăind 564.800 ha de păduri.[156] Aria de răspândire a koalei s-a micșorat cu mai mult de 50% de când au ajuns europenii, în principal din cauza fragmentării habitatului în Queensland.[48] În Queensland și New South Wales, statutul koalei este de „vulnerabil”, ceea ce înseamnă că dezvoltatorii din acele state trebuie să ia în calcul impactul asupra mediului atunci când construiesc clădiri.[141] Pe lângă aceasta, koala trăiește în multe arii protejate.[1]

    În timp ce urbanizarea este o amenințare pentru koala, ele pot supraviețui în zone urbane, cu condiția ca acolo să fie destui copaci.[157] Populațiile urbane au și ele vulnerabilități, diferite de cele ale populațiilor din zonele naturale: accidentele de mașină și atacurile câinilor omoară aproape 4000 de exemplare pe an.[101] Animalele rănite sunt de obicei duse la veterinari sau la centre de reabilitare.[157] Într-un studiu retrospectiv cu durata de 30 de ani, făcut la un centru de reabilitare din New South Wales, s-a arătat că trauma fizică (de obicei provocată de o coliziune sau de un atac a unui câine) era cea mai frecventă cauză a morții, urmată de infecție cu bacteriile Chlamydiaceae.[158] Cei care le îngrijesc au permisiuni speciale, dar trebuie să elibereze animalele înapoi în sălbăticie când sunt suficient de sănătoase, sau, în cazul puilor, suficient de mature. La fel ca majoritatea animalelor endemice australiene, o koala nu poate fi ținută legal ca animal de companie în Australia sau oriunde altundeva.[159]

    Note

    1. ^ a b c d e Gordon, G.; Menkhorst, P.; Robinson, T.; Lunney, D.; Martin, R.; Ellis, M. (2008). „'Phascolarctos cinereus'. Lista roșie a speciilor periclitate IUCN. Versiunea 2012.2. International Union for Conservation of Nature. Accesat în 8 martie 2013.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    2. ^ a b Moyal, p. 45.
    3. ^ a b Groves, C. P. (2005). „Order Diprotodontia”. În Wilson, D. E.; Reeder, D. M. Mammal Species of the World (ed. 3rd). Johns Hopkins University Press. p. 43. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494.
    4. ^ Substantivul koala, în limba română, este defectiv de plural. „Micul dicționar academic - ed. II” (2010), „Dicționarul ortografic al limbii române” (2002), „Dicționarul de neologisme” (1986), „Marele dicționar de neologisme” (2000), „Dicționarul de cuvinte recente - ed. II” (1997) îl listează a fi de genul feminin.
    5. ^ a b Dixon, R. M. W.; Moore, B.; Ramson, W. S.; Thomas, M. (2006). Australian Aboriginal Words in English: Their Origin and Meaning (ed. 2nd). Oxford University Press. p. 65. ISBN 978-0-19-554073-4.
    6. ^ Leitner, G.; Sieloff, I. (1998). „Aboriginal words and concepts in Australian English”. World Englishes. 17 (2): 153–69. doi:10.1111/1467-971X.00089.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    7. ^ Donegan, J. (2000). „Unfair game: Queensland's open season on koalas in 1927” (PDF). Access: History. 3 (1): 35–50.
    8. ^ Kidd, D. A. (1973). Collins Latin Gem Dictionary. Collins. p. 53. ISBN 978-0-00-458641-0.
    9. ^ a b Weisbecker, V.; Archer, M. (2008). „Parallel evolution of hand anatomy in kangaroos and vombatiform marsupials: Functional and evolutionary implications”. Palaeontology. 51 (2): 321–38. doi:10.1111/j.1475-4983.2007.00750.x.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    10. ^ de Blainville, H. (1816). „Prodrome d'une nouvelle distribution systématique du règne animal”. Bulletin de la Société Philomáthique, Paris (în French). 8: 105–24.Mentenanță CS1: Limbă nerecunoscută (link)
    11. ^ Jackson, pp. 58–59.
    12. ^ Long, J. A. (2002). Prehistoric Mammals of Australia and New Guinea: One Hundred Million Years of Evolution. Johns Hopkins University Press. pp. 77–82. ISBN 978-0-8018-7223-5.
    13. ^ Asher, R.; Horovitz, I.; Sánchez-Villagra, M. (2004). „First combined cladistic analysis of marsupial mammal interrelationships”. Molecular Phylogenetics and Evolution. 33 (1): 240–50. doi:10.1016/j.ympev.2004.05.004. PMID 15324852.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    14. ^ Beck, R. M. D. (2008). „A dated phylogeny of marsupials using a molecular supermatrix and multiple fossil constraints”. Journal of Mammalogy. 89 (1): 175–89. doi:10.1644/06-MAMM-A-437.1.
    15. ^ a b c d e Louysa, J.; Aplin, K.; Beck, R. M. D.; Archer, M. (2009). „Cranial anatomy of Oligo-Miocene koalas (Diprotodontia: Phascolarctidae): Stages in the evolution of an extreme leaf-eating specialization”. Journal of Vertebrate Paleontology. 29 (4): 981–92. doi:10.1671/039.029.0412.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    16. ^ a b Archer, M.; Arena, R.; Bassarova, M.; Black, K.; Brammall, J.; Cooke, B. M.; Creaser, P; Crosby, K.; Gillespie, A.; Godthelp, H.; Gott, M.; Hand, S. J.; Kear, B. P.; Krikmann, A.; Mackness, B.; Muirhead, J.; Musser, A.; Myers, T.; Pledge, N. S.; Wang, Y.; Wroe, S. (1999). „The evolutionary history and diversity of Australian mammals”. Australian Mammalogy. 21: 1–45.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    17. ^ Black, K.; Archer, M.; Hand, S. J. (2012). „New Tertiary koala (Marsupialia, Phascolarctidae) from Riversleigh, Australia, with a revision of phascolarctid phylogenetics, paleoecology, and paleobiodiversity”. Journal of Vertebrate Paleontology. 32 (1): 125–38. doi:10.1080/02724634.2012.626825.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    18. ^ Tyndale-Biscoe, p. 226.
    19. ^ Price, G. J. (2008). „Is the modern koala (Phascolarctos cinereus) a derived dwarf of a Pleistocene giant? Implications for testing megafauna extinction hypotheses”. Quaternary Science Reviews. 27 (27–28): 2516–21. doi:10.1016/j.quascirev.2008.08.026.
    20. ^ a b Price, G. J. (2013). „Long-term trends in lineage 'health' of the Australian koala (Mammalia: Phascolarctidae): Using paleo-diversity to prioritize species for conservation”. În Louys, J. (ed.). Paleontology in Ecology and Conservation. Springer Earth System Sciences. Springer. pp. 171–92. ISBN 978-3-642-25037-8.Mentenanță CS1: Text în plus: lista editorilor (link)
    21. ^ a b Martin and Handasyde, p. 7.
    22. ^ a b Houlden, B. A.; Costello, B. H.; Sharkey, D.; Fowler, E. V.; Melzer, A.; Ellis, W.; Carrick, F.; Baverstock, P. R.; Elphinstone, M. S. (1999). „Phylogeographic differentiation in the mitochondrial control region in the koala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss 1817)”. Molecular Ecology. 8 (6): 999–1011. doi:10.1046/j.1365-294x.1999.00656.x. PMID 10434420.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    23. ^ Houlden, B. A.; England, P. R.; Taylor A. C.; Greville, W. D.; Sherwin, W. B. (1996). „Low genetic variability of the koala Phascolarctos cinereus in south-eastern Australia following a severe population bottleneck”. Molecular Ecology. 52 (2): 269–81. PMID 8673272.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    24. ^ Wilmer, J. M. W.; Melzer, A.; Carrick, F.; Moritz, C. (1993). „Low genetic diversity and inbreeding depression in Queensland Koalas”. Wildlife Research. 20 (2): 177–87. doi:10.1071/WR9930177.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    25. ^ Tsangaras, K.; Ávila-Arcos, M. C.; Ishida, Y.; Helgen, K. M.; Roca, A. L.; Greenwood, A. D. (2012). „Historically low mitochondrial DNA diversity in koalas (Phascolarctos cinereus)”. BMC Genetics. 13: 92. doi:10.1186/1471-2156-13-92. PMC 3518249Accesibil gratuit. PMID 23095716.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    26. ^ Lee, K. E.; Seddon, J. M.; Corley, S.; Williams, E.; Johnston, S.; Villers, D.; Preece, H.; Carrick, F. (2010). „Genetic variation and structuring in the threatened koala populations of Southeast Queensland”. Conservation Genetics. 11 (6): 2091–103. doi:10.1007/s10592-009-9987-9.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    27. ^ Davey, M. (10 aprilie 2013). „Australians crack the code of koala's genetic blueprint”. The Age. Accesat în 25 iunie 2013.
    28. ^ a b c Jackson, pp. 1–4.
    29. ^ a b c Nowak, R. (2005). Walker's Marsupials of the World. Johns Hopkins University Press. pp. 135–36. ISBN 978-0-8018-8211-1.
    30. ^ a b c d e Jackson, S. (2003). Australian Mammals: Biology and Captive Management. CSIRO Publishing. pp. 147–51. ISBN 978-0-643-06635-9.
    31. ^ Martin and Handasyde, p. 55.
    32. ^ „UQ researchers unlock another koala secret”. UQ News. University of Queensland. 9 mai 2001. Accesat în 26 iunie 2013.
    33. ^ a b c d „Physical Characteristics”. Australian Koala Foundation. Accesat în 2 aprilie 2013.
    34. ^ Degabriele, R.; Dawson, T. J. (1979). „Metabolism and heat balance in an arboreal marsupial, the koala (Phascolarctos cinereus)”. Journal of Comparative Physiology B. 134 (4): 293–301. doi:10.1007/BF00709996. ISSN 1432-1351.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    35. ^ Martin and Handasyde, p. 5.
    36. ^ Coppock, C. A. (2007). Contrast: An Investigator's Basic Reference Guide to Fingerprint Identification Concepts. Charles C Thomas Publisher. p. 21. ISBN 978-0-398-08514-8.
    37. ^ Moyal, p. 183.
    38. ^ a b c d Jackson, p. 81.
    39. ^ a b Martin and Handasyde, p. 52.
    40. ^ a b Tyndale-Biscoe, p. 234.
    41. ^ a b Charlton, B. D.; Frey, R.; McKinnon, A. J.; Fritsch, G.; Fitch, W. T.; Reby, D. (2013). „Koalas use a novel vocal organ to produce unusually low-pitched mating calls”. Current Biology. 23 (23): R1035. doi:10.1016/j.cub.2013.10.069. Sumar pentru neinițiațiScienceDaily.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    42. ^ a b Jackson, p. 76.
    43. ^ a b c d e Martin and Handasyde, pp. 46–49.
    44. ^ Lee, A. L.; Martin, R. W. (1988). The Koala: A Natural History. New South Wales University Press. p. 20. ISBN 978-0-86840-354-0.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    45. ^ a b c d Tyndale-Biscoe, p. 231.
    46. ^ Logan, M. (2001). „Evidence for the occurrence of rumination-like behaviour, or merycism, in the koala (Phascolarctos cinereus, Goldfuss)”. Journal of Zoology. 255 (1): 83–87. doi:10.1017/S0952836901001121.
    47. ^ Moyal, p. 188.
    48. ^ a b c McGregor, D. C.; Kerr, S. E.; Krockenberger, A. K. (2013). Festa-Bianchet, Marco, ed. „The distribution and abundance of an island population of koalas (Phascolarctos cinereus) in the far north of their geographic range”. PLoS One. 8 (3): e59713. doi:10.1371/journal.pone.0059713. PMC 3601071Accesibil gratuit.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    49. ^ Martin and Handasyde, pp. 12–13.
    50. ^ Smith, A. G.; McAlpine, C. A.; Rhodes, J. R.; Lunney, D.; Seabrook, L.; Baxter, G. (2013). „Out on a limb: Habitat use of a specialist folivore, the koala, at the edge of its range in a modified semi-arid landscape”. Landscape Ecology. 28 (3): 418–26. doi:10.1007/s10980-013-9846-4.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    51. ^ a b Jackson, pp. 73–74.
    52. ^ Martin, R. (2001). „Koala”. În Macdonald, D. Encyclopedia of Mammals (ed. 2nd). Oxford University Press. pp. 852–54. ISBN 978-0-7607-1969-5.
    53. ^ Osawa, R. (1993). „Dietary preferences of Koalas, Phascolarctos cinereus (Marsupiala: Phascolarctidae) for Eucalyptus spp. with a specific reference to their simple sugar contents”. Australian Mammalogy. 16 (1): 85–88.
    54. ^ Jackson, p. 96.
    55. ^ Moyal, p. 187.
    56. ^ Moyal, p. 189.
    57. ^ a b c Jackson, pp. 93–94.
    58. ^ Grand, T. I.; Barboza, P. S. (2001). „Anatomy and development of the koala, Phascolarctos cinereus: An evolutionary perspective on the superfamily Vombatoidea”. Anatomy and Embryology. 203 (3): 211–23. doi:10.1007/s004290000153. PMID 11303907.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    59. ^ a b Martin and Handasyde, p. 39.
    60. ^ Koalas hug trees to lose heat
    61. ^ Jackson, pp. 97–98.
    62. ^ a b Jackson, pp. 98–99.
    63. ^ Ellis, W. A.; Hale, P. T.; Carrick, F. (2002). „Breeding dynamics of koalas in open woodlands”. Wildlife Research. 29 (1): 19–25. doi:10.1071/WR01042.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    64. ^ a b Moyal, p. 191.
    65. ^ Martin and Handasyde, pp. 54–56.
    66. ^ Smith, M. (1980). „Behaviour of the Koala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss), in captivity IV. Scent-marking”. Australian Wildlife Research. 7 (1): 35–40. doi:10.1071/WR9800035.
    67. ^ a b Tobey, J. R.; Nute, T. R.; Bercovitch, F. B. (2009). „Age and seasonal changes in the semiochemicals of the sternal gland secretions of male koalas (Phascolarctos cinereus)”. Australian Journal of Zoology. 57 (2): 111–18. doi:10.1071/ZO0809.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    68. ^ a b Smith, M. (1980). „Behaviour of the Koala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss), in captivity III*. Vocalisations”. Australian Wildlife Research. 7 (1): 13–34. doi:10.1071/WR9800013.
    69. ^ a b Martin and Handasyde, pp. 56–58.
    70. ^ Ellis, W.; Bercovitch, F.; FitzGibbon, S.; Roe, P.; Wimmer, J.; Melzer, A.; Wilson, R. (2011). „Koala bellows and their association with the spatial dynamics of free-ranging koalas” (PDF). Behavioral Ecology. 22 (2): 372–77. doi:10.1093/beheco/arq216.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    71. ^ Charlton, B. D.; Ellis, W. A. H.; McKinnon, A. J.; Cowin, G. J.; Brumm, J.; Nilsson, K.; Fitch, W. T. (2011). „Cues to body size in the formant spacing of male koala (Phascolarctos cinereus) bellows: Honesty in an exaggerated trait”. Journal of Experimental Biology. 214 (20): 3414–22. doi:10.1242/jeb.061358.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    72. ^ Charlton, B. D.; Ellis, W. A. H.; Brumm, J.; Nilsson, K.; Fitch, W. T. (2012). „Female koalas prefer bellows in which lower formants indicate larger males”. Animal Behaviour. 84 (6): 1565–71. doi:10.1016/j.anbehav.2012.09.034.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    73. ^ Jackson, pp. 102–05.
    74. ^ a b Smith, M. (1980). „Behaviour of the Koala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss), in captivity VI*. Aggression”. Australian Wildlife Research. 7 (2): 177–90. doi:10.1071/WR9800177.
    75. ^ Jackson, pp. 101–02.
    76. ^ Martin and Handasyde, pp. 58–60.
    77. ^ Moyal, p. 192.
    78. ^ Gifford, A.; Fry, G.; Houlden, B. A.; Fletcher, T. P.; Deane, E. M. (2002). „Gestational length in the koala, Phascolarctos cinereus”. Animal Reproduction Science. 70 (3): 261–66. doi:10.1016/S0378-4320(02)00010-6. PMID 11943495.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    79. ^ a b Martin and Handasyde, pp. 60–61.
    80. ^ Moyal, p. 181.
    81. ^ Martin and Handasyde, p. 62.
    82. ^ Martin and Handasyde, p. 63.
    83. ^ Tyndale-Biscoe, p. 235.
    84. ^ Martin and Handasyde, pp. 64–66.
    85. ^ a b Martin and Handasyde, pp. 66–69.
    86. ^ Ellis, W. A. H.; Bercovitch, F. B. (2011). „Body size and sexual selection in the koala”. Behavioral Ecology and Sociobiology. 65 (6): 1229–35. doi:10.1007/s00265-010-1136-4.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    87. ^ Tyndale-Biscoe, p. 236.
    88. ^ Martin și Handasyde, pp. 69.
    89. ^ a b c Martin and Handasyde, pp. 71–75.
    90. ^ Lanyon, J. M.; Sanson, G. D. (1986). „Koala (Phascolarctos cinereus) dentition and nutrition. II. Implications of tooth wear in nutrition”. Journal of Zoology. 209 (2): 169–81. doi:10.1111/j.1469-7998.1986.tb03573.x.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    91. ^ Spratt, D. M.; Gill, P. A. (1998). „Durikainema phascolarcti n. sp. (Nematoda: Muspiceoidea: Robertdollfusidae) from the pulmonary arteries of the koala Phascolarctos cinereus with associated pathological changes”. Systematic Parasitology. 39 (2): 101–06. doi:10.1023/A:1005957809179.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    92. ^ McInnes, L. M.; Gillett, A.; Hanger, J.; Reid, S. A.; Ryan, U. M. (2011). „The potential impact of native Australian trypanosome infections on the health of koalas (Phascolarctos cinereus)”. Parasitology. 138 (7): 873–83. doi:10.1017/S0031182011000369. PMID 21524321.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    93. ^ Jackson, pp. 229–30.
    94. ^ Martin and Handasyde p. 114.
    95. ^ Stoye, J. P. (2006). „Koala retrovirus: A genome invasion in real time”. Genome Biology. 7 (11): 241. doi:10.1186/gb-2006-7-11-241. PMC 1794577Accesibil gratuit. PMID 17118218.
    96. ^ Martin și Handsyde, p. 26.
    97. ^ Moyal, pp. 209–11.
    98. ^ Jackson, p. 80.
    99. ^ Adams-Hosking, C.; Grantham, H. S.; Rhodes, J. R.; McAlpine, C.; Moss, P. T. (2011). „Modelling climate-change-induced shifts in the distribution of the koala”. Wildlife Research. 38 (2): 122–30. doi:10.1071/WR10156.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    100. ^ Seabrook, L.; McAlpine, C.; Baxter, G.; Rhodes, J.; Bradley, A.; Lunney, D. (2011). „Drought-driven change in wildlife distribution and numbers: A case study of koalas in south west Queensland”. Wildlife Research. 38 (6): 509–24. doi:10.1071/WR11064.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    101. ^ a b Foden, W.; Stuart, S. N. (2009). Species and Climate Change: More than Just the Polar Bear (PDF) (Report). IUCN Species Survival Commission. pp. 36–37.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    102. ^ Phillips, B. (1996). Koalas: The Little Australians We'd All Hate to Lose. Australian Government Publishing Service. p. 13. ISBN 978-0-644-09697-3.
    103. ^ Moyal, p. 8.
    104. ^ Moyal, pp. 9–10.
    105. ^ Moyal, pp. 12–13.
    106. ^ Moyal, pp. 16–28.
    107. ^ Moyal, pp. 33–36.
    108. ^ Home, E. (1808). „An account of some peculiarities in the anatomical structure of the wombat, with observations on the female organs of generation”. Philosophical Transactions of the Royal Society. 98: 304–12. doi:10.1098/rstl.1808.0020.
    109. ^ Moyal, p. 36.
    110. ^ Moyal, p. 37.
    111. ^ Moyal, p. 40.
    112. ^ Perry, G. „Koalo, or New Holland Sloth”. Arcana; or the Museum of Natural History: 109.
    113. ^ Moyal, pp. 87–93.
    114. ^ Owen, R. (1836). „Richard Owen, esq., in the chair”. Proceedings of the Zoological Society of London. 4 (1): 109–13. doi:10.1111/j.1096-3642.1836.tb01376.x.
    115. ^ Moyal, pp. 94–86.
    116. ^ Moyal, pp. 46–48.
    117. ^ Moyal, pp. 103–05.
    118. ^ Moyal pp. 105–06.
    119. ^ Caldwell, H. (1884). „On the arrangement of the embryonic membranes in marsupial mammals”. Quarterly Journal of Microscopical Sciences. s2–24 (96): 655–58.
    120. ^ Moyal, p. 111.
    121. ^ „At Koala Park”. The Sydney Morning Herald (NSW : 1842 – 1954). NSW: National Library of Australia. 28 noiembrie 1934. p. 14. Accesat în 14 mai 2013.
    122. ^ a b Jackson, pp. 155–58.
    123. ^ a b Jackson, p. ix.
    124. ^ Moyal, p. 201.
    125. ^ Moyal, p. 216.
    126. ^ Martin and Handasyde, p. 3.
    127. ^ Jackson, p. 21.
    128. ^ Martin and Handasyde, p. 17.
    129. ^ Jackson, p. 28.
    130. ^ Jackson, pp. 41–43.
    131. ^ Jackson, pp. 45–46.
    132. ^ a b Jackson, pp. 142–44.
    133. ^ Moyal, p. 162.
    134. ^ Jackson, p. 147.
    135. ^ Moyal, p. 164.
    136. ^ „Teddy will be missed”. Boca Raton News (în engleză). 15 martie 1976. Accesat în 16 august 2013.
    137. ^ „100 greatest TV spots of all time”. Drew Babb & Associates. Accesat în 16 august 2013.
    138. ^ Jackson, pp. 149–52.
    139. ^ Jackson, p. 160.
    140. ^ „Platinum Australian Koala”. Goldline.com. Accesat în 28 martie 2013.
    141. ^ a b „Koalas added to threatened species list”. ABC. 30 aprilie 2012. Accesat în 2 mai 2012.
    142. ^ Moyal, pp. 59–61.
    143. ^ Moyal, pp. 80–81.
    144. ^ Moyal, pp. 121–28.
    145. ^ Moyal, p. 125.
    146. ^ Moyal, p. 127.
    147. ^ Evans, R. (2007). A History of Queensland. Cambridge University Press. p. 168. ISBN 978-0-521-87692-6.
    148. ^ Moyal, p. 122.
    149. ^ Moyal, pp. 157–59.
    150. ^ Moyal, pp. 159–61.
    151. ^ Jackson, pp. 163–64.
    152. ^ Jackson, p. 179.
    153. ^ Moyal, pp. 166–67.
    154. ^ Jackson, pp. 184–87.
    155. ^ Martin and Handasyde, pp. 104–07.
    156. ^ Jackson, pp. 220–22.
    157. ^ a b Holtcamp, W. (5 ianuarie 2007). „Will Urban Sprawl KO the Koala?”. National Wildlife. Accesat în 22 martie 2013.
    158. ^ Griffith, J. E.; Dhand, N. K.; Krockenberger, M. B.; Higgins, D. P. (2013). „A retrospective study of admission trends of koalas to a rehabilitation facility over 30 years”. Journal of Wildlife Diseases. 49 (1): 18–28. doi:10.7589/2012-05-135. PMID 23307368.Mentenanță CS1: Nume multiple: lista autorilor (link)
    159. ^ „Frequently asked questions (FAQs)”. Australian Koala Foundation. Accesat în 21 martie 2013.

    Bibliografie

    Legături externe

    Wikispecies
    Wikispecies conține informații legate de Koala
    Commons
    Wikimedia Commons conține materiale multimedia legate de Koala

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Wikipedia autori și editori
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia RO

    Koala: Brief Summary ( Romanian; Moldavian; Moldovan )

    provided by wikipedia RO

    Koala (Phascolarctos cinereus) numit și ursul cu pungă sau eronat ursul koala este un mamifer marsupial erbivor arboricol endemic din Australia. Este singurul reprezentant existent al familiei Phascolarctidae și este înrudită cu vombatul. Koala se găsește în zonele de coastă ale regiunilor continentale din estul și sudul Australiei: Queensland, Noua Galie de Sud, Victoria și Australia de Sud. Este ușor de recunoscut după corpul său robust, lipsit de coadă, urechile rotunjite și pufoase și nasul mare în formă de lingură. Koala are o lungime a corpului de 60–85 cm și o greutate de 4–15 kg. Culoarea blănii variază de la cenușiu-argintie la brun-ciocolatie. Populațiile nordice de koala sunt reprezentate de indivizi de obicei mai mici și mai deschiși la culoare decât cei din sud. Este posibil că aceste populații să fie subspecii distincte, dar acest lucru este discutabil.

    Koala trăiește de obicei în pădurile de eucalipt, iar frunzele acestor copaci reprezintă o mare parte din hrana lor. Hrana are un conținut scăzut de nutrienți. Ele sunt animale sedentare și dorm 20 de ore pe zi. Nu sunt sociale, și singurele relații sunt între mamă și pui, ce depind de aceasta. Masculii adulți comunică cu pufnituri sonore care intimidează rivalii și atrag femelele. Masculii își marchează prezența cu niște glande odorizante pe piept. Koala este un mamifer aplacentar (fără placentă). Din această cauză embrionul, peste o anumită vârstă, nu mai poate fi hrănit în uter din cauza lipsei organului care efectuează hrănirea, adică a placentei și este născut. Ajuns în afara organismului matern, embrionul se târăște până în marsupiul mamei, unde stă între șase și zece luni și unde este hrănit cu lapte. Puii de koala sunt numiți în engleză „joey”, și sunt înțărcați până la vârsta de un an. Urșii cu pungă nu au mulți prădători și paraziți, dar sunt amenințați de numeroși agenți patogeni, cum ar fi bacteriile din familia Chlamydiaceae și retrovirusul Koala. Pe lângă asta, mai sunt amenințați și de incendiile de pădure și de secetă.

    Au apărut în legendele și picturile rupestre ale aborigenilor de mii de ani. Prima întâlnire cunoscută dintre un european și o koala a avut loc în 1798, și o imagine a animalului a fost publicată în 1810 de către naturalistul George Perry⁠(en). Botanistul Robert Brown⁠(en) a scris în 1814 prima descriere științifică detaliată a animalului, descriere care a rămas nepublicată pentru 180 de ani. Artistul popular John Gould a ilustrat și a descris koala, făcând specia cunoscută publicului englez. Mai multe detalii despre biologia koalei au fost descoperite în secolul XIX de către diferiți zoologi britanici. Datorită aparenței distinctive, este considerat un simbol al Australiei. Koala este listată la „vulnerabil” de către Uniunea Internațională pentru Conservarea Naturii. Guvernul Australian consideră „vulnerabile” populațiile din Queensland și New South Wales. Koala a fost vânată intens în secolul XX pentru blană, și omorârea lor la scară mare în Queensland a produs o nemulțumire publică care a dus la o mișcare pentru a proteja specia. S-au înființat sanctuare și exemplarele a căror habitat a fost distrus au fost mutate în zone mai bune. Acum, cea mai mare amenințare la adresa lor este distrugerea habitatului, provocată de agricultură și urbanizare.

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Wikipedia autori și editori
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia RO

    Koala medvedíkovitá ( Slovak )

    provided by wikipedia SK

    Koala medvedíkovitá[1] (iné názvy: koala popolavá[2]; ľudovo: medvedík koala[3], koala[4], austrálsky leňoch[2][4]; lat. Phascolarctos cinereus) je jedno z najznámejších austrálskych zvierat. Hoci výzorom pripomína medveďa, je to v skutočnosti vačkovec, podobne ako napríklad kengura.

    Vedecké pomenovanie koaly, Phascolarctos cinereus, doslova znamená sivý vačkovitý medveď, slovo koala je domorodého pôvodu a znamená „nepije“.

     src=
    Koala na strome

    Opis

    Hmotnosť: 4 - 12 kg Dĺžka tela: 70 - 90 cm

    Koaly sú zavalité zvieratá, majú dlhšie uši a končatiny. Koaly dokážu postaviť prvé dva prsty naproti ostatným, to im spoločne s dlhými ostrými pazúrmi umožňuje dobre sa šplhať po stromoch.

    Srsť koál je hustá a mäkká, jednotvárne sivá. Brucho a dlhé chlpy vyrastajúce na uškách sú biele.

    Rozšírenie

    Koaly sa vyskytujú prakticky po celom východnom pobreží Austrálie.

    Biológia

    Koaly sú potravinoví špecialisti - živia sa lístím a kôrou eukalyptov. Listy eukalyptov obsahujú veľké množstvo vlákniny a terpeny, ktoré spôsobujú, že eukalypty sú pre väčšinu zvierat jedovaté. Naopak je v nich len malé množstvo bielkovín a ich energetická hodnota je nízka.

    Koaly preto musia šetriť energiu. Majú veľmi pomalý metabolizmus, extrémne malý mozog a spia až 20 hodín denne.

    Kŕmia sa väčšinou v noci. Priemerná koala denne skonzumuje 500 g lístia. Koalie črevá sú schopné odbúrať škodlivé látky obsiahnuté v potrave a vďaka veľmi dobre vyvinutému slepému črevu a symbiotickým baktériam môže koala zúžitkovať aj to málo živín, ktoré listy obsahujú. Koala skutočne nepije tekutiny, všetku vodu prijíma v rastlinnej potrave (výnimkou sú obdobia veľkého sucha, keď je ju skutočne možné vidieť piť vodu, ak má príležitosť).

    Spôsobom života sa najviac podobajú juhoamerickým leňochom. Málokedy opúšťa svoj strom, obvykle sa pohybuje veľmi pomaly. Aj napriek tomu môže pri behu dosiahnuť rýchlosť 32 km/h. Dokáže skákať zo stromu na strom a dobre pláva.

    Koaly sú samotári, s ostatnými koalami sa dorozumievajú hlasitým volaním, ktoré môže byť počuť až kilometer ďaleko.

    Pária sa od decembra do marca, teda v lete. Gravidita trvá 35 dní, potom sa narodí spravidla len jedno mláďa. Novonarodená koala váži menej než 1 gram. Vyškriabe sa do vaku a tam zostáva asi pol roka. Hneď keď vyrastie tak, že už sa do vaku nevojde, matka ho nosí na chrbte.

    Mláďa je dojčené, ale konzumuje aj matkine výkaly, ktoré obsahujú symbiotické baktérie, ktoré bude mláďa potrebovať na trávenie eukalyptu.

    Mladá koala sa osamostatní vo veku okolo jedného roka, samec pohlavne dospeje v troch až štyroch rokoch, samica o rok skôr. Môže sa dožiť až 17 rokov.

    Ochrana

    Koaly boli takmer vyhubené človekom, ktorý ich lovil hlavne pre kožušinu. V súčasnosti sú chránené austrálskou vládou a najväčším rizikom pre koaly je úbytok vhodných eukalyptových lesov a rozbitie ich teritórií výstavbou ciest.

    Koaly sú veľmi náchylné k infekciám.

    Zaujímavosti

    Koala medvedíkovitá je jediný recentný zástupca čeľade koalovitých. Ich výskyt je okolo 500 tisíc. Pretože sa vak koál, rovnako ako vak vombatov, otvára dozadu, s najväčšou pravdepodobnosťou budú vombaty najbližší príbuzní koál.

    V minulosti sa rozlišovali tri poddruhy koál: P. cinereus victor, P. cinereus adustus a P. cinereus cinereus.

    Zdroje

    1. LUPTÁK, P. Slovenské mená cicavcv sveta, 2003, S. 15
    2. a b koala popolavá. In: Pyramída
    3. koala. In: Slovník súčasného slovenského jazyka
    4. a b koala. In: ŠALING, Samo; IVANOVÁ-ŠALINGOVÁ, Mária; MANÍKOVÁ, Zuzana. Veľký slovník cudzích slov. 2. rev. a dopl. vyd. Veľký Šariš : SAMO-AAMM, 2000. 1328 s. ISBN 80-967524-6-4. S. 628.
    • Tento článok je čiastočný alebo úplný preklad článku Koala medvídkovitý na českej Wikipédii (číslo revízie nebolo určené).


    Iné projekty

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Autori a editori Wikipédie
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia SK

    Koala medvedíkovitá: Brief Summary ( Slovak )

    provided by wikipedia SK

    Koala medvedíkovitá (iné názvy: koala popolavá; ľudovo: medvedík koala, koala, austrálsky leňoch; lat. Phascolarctos cinereus) je jedno z najznámejších austrálskych zvierat. Hoci výzorom pripomína medveďa, je to v skutočnosti vačkovec, podobne ako napríklad kengura.

    Vedecké pomenovanie koaly, Phascolarctos cinereus, doslova znamená sivý vačkovitý medveď, slovo koala je domorodého pôvodu a znamená „nepije“.

     src= Koala na strome
    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Autori a editori Wikipédie
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia SK

    Koala ( Spanish; Castilian )

    provided by wikipedia SL

    Koala (znanstveno ime Phascolarctos cinereus) je rastlinojedi drevesni vrečar, ki izvira iz Avstralije in je edini danes živeči predstavnik družine Phascolarctidae.

    Koale bivajo v vzhodni in jugovzhodni Avstraliji v evkaliptovih gozdovih. So samotarske živali, ki so pretežno aktivne zvečer in ponoči. V primeru vremenskih skrajnosti se ne zatekajo v skrivališča, pač pa jih pred tem ščiti kožuh z dobrimi izolacijskimi lastnostmi, hladijo se predvsem s počivanjem na deblih, ki so hladnejša od okolice.

    So specializirane živali, ki se prehranjujejo praktično samo z evkaliptovimi listi. Ta hrana ima razmeroma malo energijsko bogatih snovi, je težko prebavljiva in vsebuje strupene presnovke, zaradi česar so se pri koalah razvile številne prilagoditve telesa, presnove in prebave ter vedenjskih vzorcev. Telo in okončine so prilagojene življenju na drevju, zaradi varčevanja z energijo večino dneva prespijo ter se izogibajo energijsko potratnemu vedenju; boji med samci so pogostejši le med paritveno sezono.

    Samci se parijo z vsemi godnimi samicami poleti. Samica letno skoti enega mladiča po dobrem mesecu brejosti, ki se razvija v trebušni vreči okoli 5 mesecev, osamosvoji se približno po enem letu starosti, spolno pa dozori ob starosti dveh let.[3]

    Koale je v preteklosti množičen lov zaradi krzna privedel na rob izumrtja, od leta 1927 pa je lov nanje prepovedan. Svetovna zveza za varstvo narave (IUCN) trenutno uvršča koale med ranljive vrste zaradi izgube življenjskega prostora ob nagli urbanizaciji ter razvoju kmetijstva in gozdnih požarih, pomemben delež pogina predstavljajo tudi prometne nesreče in okužbe s klamidijami. Ocene populacij se dokaj razlikujejo med seboj, zadnje poročilo omenja nekaj več kot 300.000 osebkov.[2] Na celini populacija sicer upada, vendar koale povzročajo veliko škode na otokih, kamor so bile vnešene umetno. Tam se zaradi odsotnosti plenilcev hitro razmnožujejo in zaradi prevelike številčnosti ogrožajo lokalno rastlinje. Njihovo število poskušajo oblasti na teh otokih zmanjšati s preseljevanjem in sterilizacijo, a brez večjih uspehov.[4]

    Zaradi ljubkega videza, spominjajo namreč na plišastega medvedka, so koale priljubljene med turisti, posredno pa znatno prispevajo k prihodkom od turizma.

    Evolucija in sistematika

     src=
    Umetnikova predstava izumrlih rodov koal Nimiokoala (zgoraj) ter Litokoala (spodaj)

    Družina koal, Phascolarctidae, se je verjetno razvila iz vombatov, njihovih najbližjih sorodnikov med vrečarji, pred približno 24 milijoni let. Glede na fosilne ostanke naj bi se razvilo vsaj šest vrst koal.[5]

    V času oligocena in miocena so koale bivale v deževnih gozdovih in so imele manj specializirano prehrano.[6] Nekatere vrste, kot so Nimiokoala greystanesi in vrste iz rodu Perikoala, so bile podobne velikosti kot današnje koale, medtem ko so bile vrste iz rodu Litokoala za polovico do tretjino manjše.[7] Izumrle vrste koal so imele dobro razvite slušne organe, kar nakazuje na sporazumevanje z oglašanjem na daljše razdalje in ustaljen način bivanja.[6] Med miocenom je pričela avstralska celina postajati sušna, kar je povzročilo izginotje deževnih gozdov ter njihovo nadomestitev z evkaliptom. V poznem obdobju se je rod Phascolarctos odcepil od rodu Litokoala in razvil številne prilagoditve zaradi prehranjevanja z evkaliptusom.[6] Do danes je preživela samo ena vrsta, Phascolarctos cinereus, preostanek vrst pa je izumrl pred okoli 40.000 leti, skupaj z ostalo skupino večjih vrečarjev, kar sovpada z naselitvijo lovsko-nabiralnih združb avstralskih domorodcev.[5]

    V času pliocena in pleistocena so se skladno s spremembami rastlinstva in podnebja telesa koal povečala, v poznem pleistocenu pa se je telo številnih sesalcev zmanjšalo. Tako ena od teorij predvideva, da se je današnja vrsta koale razvila z zmanjšanjem telesa t. i. velikanske koale (P. stritoni),[7] vendar nekatere druge študije temu oporekajo in poudarjajo, da moramo vrsti obravnavati popolnoma ločeno.[8]

    Rodovno ime Phascolarctos izhaja iz grških besed za »usnjata vreča« ter »medved«, vrstni pridevek cinereus pa pomeni »pepelnato obarvan«.[5] Trenutno delimo koale na tri podvrste, in sicer Phascolarctos c. victor (Viktorija), Phascolarctos c. cinereus (Novi Južni Wales) ter Phascolarctos c. adustus (Queensland). Raziskave so potrdile genetske razlike med severno in južno živečimi koalami.[5]

    Telesne značilnosti

    Koale imajo kratek in čokat trup z zakrnelim repom. Teža južno živečih koal je skorajda dvakrat večja od teže severno živečih koal, kar je verjetno posledica prilagoditve na hladnejše podnebje na jugu. Tako je povprečna teža na severu živečih koal okoli 6,5 kg pri samcih in 5,1 kg pri samicah, medtem ko je povprečna teža na jugu živečih koal okoli 11,8 kg pri samcih in 7,9 kg pri samicah. Povprečna dolžina telesa na severu živečih koal znaša okoli 70,5 cm pri samcih in do 68,7 cm pri samicah, medtem ko je povprečna dolžina na jugu živečih koal 78 cm pri samcih in do 72 cm pri samicah.[3][9] Glede na opisane mere veljajo koale za največje drevesne vrečarje.[10] Koale imajo gost kožuh sive do rjavkasto rumene barve, ki je na trebuhu, prsih, bradi in notranji strani okončin bele barve. Po kožuhu na predelu križa so prisotne bele pege. Uhlji so obrasli z dolgimi belimi dlakami.[3] Koale imajo kožuh, ki v primerjavi z drugimi vrečarji daje najučinkovitejšo zaščito pred vetrom in dežjem, medtem ko lahko beli kožuh na sprednji strani odbija sončno svetlobo.[11] Na severu živeče koale imajo krajšo in redkejšo dlako.[3] Razlika med spoloma, t. i. spolni dimorfizem, se kaže z zgoraj opisano razliko v teži in velikosti med samci in samicami, poleg tega pa imajo samci širšo glavo, veliko vonjavno žlezo na prsih ter bolj zakrivljen nos.[3][10]

     src=
    Koalino okostje

    Telo koale je zaradi življenja na drevesih prilagojeno plezanju. Na vseh prstih, z izjemo palcev na zadnjih šapah, imajo zakrivljene in ostre kremplje. Palec in kazalec na sprednjih šapah sta obrnjena nasproti ostalim trem, kar služi za boljši oprijem. Blazinice na prstih so hrapave, kar še dodatno izboljša oprijem.[12] Okostje je močno, zgornji del telesa pa je mišičast z dolgimi sprednjimi nogami.[13] Stegenske mišice se naraščajo na golenico nižje kot pri drugih živalih. Končni del hrbtenice je zgrajen iz hrustanca, kar verjetno olajša sedenje na vejah.[9]

    V primerjavi z ostalimi vrečarji imajo koale bistveno manjše možgane, s čimer so mišljeni tako veliki kot tudi mali možgani, poleg tega pa je nagubanost velikih možganov bistveno manjša in posledično tudi njihova površina. Glede na to, da možgani spadajo med organe z največjo porabo energije, je zmanjšanje možganov in posledičen prihranek pri porabi energije verjetno prilagoditev na energetsko revno prehrano z evkaliptom. Možgani zavzemajo okoli 60 % znotrajlobanjskega prostora, ostali prostor je izpolnjen z možgansko-hrbtenjačno tekočino; po eni teoriji naj bi večja količina tekočine služila kot blažilec tresljajev v primeru padca z drevesa.[14][15] Nos je dokaj velik in prekrit s kožo črne barve. Voh je dobro razvit in je pomemben zaradi ocene kvalitete evkaliptuvega listja.[9] Imajo majhne oči ter slabše razvit vid, za razliko od drugih vrečarjev pa imajo zenico oblikovano v ozko režo.[9] Razmeroma velika okrogla ušesa omogočajo dobro zaznavo zvoka, srednje uho je dobro razvito.[6] Glasilki se nahajata na mehkem nebu in ne v grlu, kot je tipično za sesalce.[16]

     src=
    Koalino zobovje (od leve proti desni): meljaki, predmeljaki (temno sivo), široki razporek med sosednjimi zobmi, podočniki, sekalci

    Ustna votlina se je skozi evolucijo prilagodila specializirani rastlinski hrani: med drugim se je nebo premaknilo proti sprednjemu delu lobanje, razmik med meljaki in sekalci se je povečal, meljaki in predmeljaki so postali večji.[17] V vsaki čeljusti se nahajajo po en predmeljak in štirje meljaki z visoko krono, kar olajša žvečenje listja.[18]

    Anatomija razmnoževalnega sistema vrečarjev se bistveno razlikuje od sesalcev. Samci koal imajo penis na končnem delu razcepljen na dva dela. Samice imajo skupno odprtino za prebavila in rodila, ki se imenuje kloaka. Razmnoževalni trakt je podvojen: tako imajo samice dvoje maternic, vsaka pa ima svojo nožnico oz. vagino ter po en pripadajoči jajcevod z jajčnikom. Omenjeni nožnici sta t. i. stranski nožnici, po katerih potuje semenska tekočina. Po oploditvi se razvije še tretja, sredinska nožnica, ki služi kot porodni kanal; po kotitvi ta kanal izgine.[19] Pri samicah se trebušna vreča odpira ob straneh, v njej pa se nahajata dva seska.[20]

    Ekologija

    Življenjski prostor in način življenja

     src=
    Življenjski prostor koal v Avstraliji; rdeče - avtohtona populacija, vijolično - priseljena populacija

    Življenjski prostor koal se razteza na približno milijon kvadratnih kilometrih v vzhodni in jugovzhodni Avstraliji, kar zajema severni, osrednji in južni Queensland, vzhodni Novi Južni Wales, Viktorijo in jugovzhodno Južno Avstralijo.[21] Koale so bile priseljene na vsaj 12 otokih, med njimi npr. Kangaroo island, French island in Magnetic island; slednji predstavlja tudi najbolj severni del območja razširjenosti v Avstraliji.[2] Raziskave fosilov so pokazale, da se je območje razširjenosti v poznem pleistocenu raztezalo vse od jugozahodnega dela Zahodne Avstralije. V tem delu so izumrle, verjetno zaradi lova avstralskih domorodcev.[22]

    Življenjski prostor na vzhodu Avstralije se dejansko razteza od severa s tropskim podnebjem do juga z zmerno toplim podnebjem, vendar to ne pomeni, da je vzorec poselitve neprekinjen, temveč je gručast, saj koale naseljujejo evkaliptove gozdove do nadmorske višine približno 600 m.[23][3] To na primer pomeni, da koale v Viktoriji niso prisotne v severnozahodnem delu države zaradi neugodnega polpuščavskega podnebja, prav tako pa ne v gozdnatem severnovzhodnem delu, kjer prevladuje Alpam podobna pokrajina z večmesečno snežno odejo pozimi.[24] V polpuščavskem okolju se zadržujejo v obrežnih pasovih, kjer jim bližnje vodovje daje zavetje med sušo in vročino.[25] Koale se ne zatekajo v skrivališča, pač pa jih pred vremenskimi skrajnostmi ščiti kožuh z dobrimi izolacijskimi lastnostmi.[26] Pri nizkih temperaturah dodatno znižajo pretok krvi skozi okončine, pri zelo nizkih temperaturah pa se lahko pojavi tresavica skeletnega mišičja, kot je značilno za toplokrvne živali.[26] Pri visokih temperaturah pričnejo hitreje dihati, saj se delno hladijo preko izhlapevanja vode iz dihalnih poti, količina urina se zmanjša.[26] K hlajenju pomembno prispeva tudi počivanje na deblih, ki imajo znatno nižjo temperaturo od okolice.[27]

     src=
    Vonjavna žleza na prsih samca

    Koale so prilagojene življenju na drevju: kot že omenjeno, sta prvi in drugi prst oprijemalna, tako da se lahko med plezanjem oprijemajo tudi manjših vej. Plezajo tako, da se s sprednjimi šapami oprimejo veje oz. debla, nato pa se z zadnjimi odrinejo in jih v skoku pritegnejo čim bližje prednjim. Na tleh so precej manj okretne, premikajo se bodisi počasi s hojo po vseh štirih, bodisi poskakujejo podobno kot pri plezanju.[3] Koale lahko skočijo do razdalje 2 m z drevesa na drevo, v nuji pa so sposobne tudi plavanja.[28]

    Družbeni odnosi

    Vedenjski vzorci koal so razmeroma preprosti, kar je posledica poenostavljenega razvoja možganov. So samotarske živali, saj imajo med sabo le malo stikov (razen v času parjenja) in ne tvorijo skupin. Med samci obstaja hierarhija: domovanje dominantnega samca, ki je stalno, meri približno 1,5 do 3 hektarje, svoj teritorij pa označujejo z izločki iz prsne žleze ter z glasnim oglašanjem. Domovanje se lahko pokriva z domovanji več samic ter nedoraslih in spolno nedejavnih samcev. Domovanje samic meri okvirno od polovice do enega hektarja.[29][15] Eden od tipičnih primerov preprostega vedenja je tudi hranjenje z evkaliptom, saj poteka vedno po istem vzorcu: s sprednjimi šapami žival najprej zgrabi manjšo vejo, zatem povoha liste in oceni njihovo užitnost. Če koali ponudimo že nabrane liste na krožniku, se ta v nepredvideni okoliščini ne bo znašla oz. ne bo našla načina, kako bi jih lahko zaužila.[15]

    V splošnem se koale izogibajo energetsko potratnemu napadalnemu vedenju,[30] vendar je to prisotno predvsem v paritveni sezoni med samci, bodisi zaradi bojev za samice,[31] bodisi takrat, ko samec zatava v območje drugega dominantnega samca.[26] Boji med koalami najpogosteje vključujejo glasno kričanje, ki se lahko stopnjuje s prerivanjem, poskusom metanja nasprotnika z drevesa ter ugrizi.[32] Tudi samice so lahko napadalne v času brejosti in proti koncu dojenja.[32] Dominantni samec sicer označuje svoj teritorij z izločkom vonjavne žleze na prsih, včasih tudi z urinom, kar druge samce mnogokrat odvrne od nadaljnjega raziskovanja njegovega območja.[33] Izloček žleze je zapletena mešanica okoli 40 različnih snovi, relativni deleži in sestava izločka pa se spreminjajo glede na starost živali in paritveno sezono.[34]

    Specializirana prehrana

    Videoposnetek prehranjevanja z evkaliptom

    Koale so specializirane živali, ki se prehranjujejo skorajda izključno z evkaliptovim listjem, le občasno v majhnem deležu tudi z listjem drugih rastlin, kot so akacije ter nekatere kazuarinovke in mirtovke.[35] Rastlinojedi morajo na splošno zelo nadzorovati porabo energije, saj so listi razmeroma revni s pomembnimi hranil, kot so dušikove in fosforjeve spojine, po drugi strani pa vsebujejo veliko strukturnih spojin oz. vlaknin, kot sta celuloza in lignin.[36] Rastlinojedi sesalci nimajo specifičnih encimov, ki so potrebni za razgradnjo slednjih, zato morajo pojesti velike količine listov, poleg tega pa je treba upoštevati, da velike količine vlaknin upočasnijo prebavo ter zmanjšajo privzem (absorpcijo) energijsko bogatih hranil. Dodaten problem predstavlja razmeroma majhna konstitucija teles koal, saj imajo manjše živali večje razmerje med telesno površino in maso, zaradi česar so toplotne izgube in s tem izgube energije večje.[37] Poleg vsega naštetega se morajo soočiti strupenimi snovmi, t. j. sekundarnimi presnovki oz. metaboliti, ki služijo za obrambo pred rastlinojedi.[38]

    Zaradi zgoraj naštetih omejitev morajo koale izbirati najkakovostnejše vrste evkalipta.[36][39] Dejstvo je, da imajo koale dobro razvit voh, ki ga izrabljajo za ovohavanje listja, na osnovi česar se odločijo, ali bodo hrano zaužile. Koale raje izbirajo liste, ki imajo višje razmerje med dušikovimi spojinami in vlakninami ter dušikovimi spojinami in taninom, posredno pa to tudi pomeni, da je delež maščob in fenolnih spojin, ki so pomemben vir energije, večji.[36] Na izbiro naj bi vplivali tudi diformilfloroglucinoli, ki so v osnovi fenolne spojine, vezane na terpene; večji kot je delež teh spojin v listju, manj verjetno je zaužitje tega listja.[39] Tako se izbira vrste evkalipta lahko razlikuje glede na območje bivanja: na območju Viktorije koale raje izberejo vrste evkaliptov, kot sta E. viminalis in E. ovata, medtem ko sta omenjeni vrsti manj priljubljeni na območju Novega Južnega Walesa. Ponekod lahko opazimo, da bo drevo ene vrste evkaliptusa skorajda popolnoma obrano, medtem ko bo drevo druge vrste evkaliptusa, ki stoji samo nekaj metrov stran, nedotaknjeno. Raziskave dopuščajo možnost, da je to deloma odvisno tudi od dejavnikov okolja, kot so vlaga, nagib terena, rodovitnost prsti ipd., ki vplivajo na kakovost listja, vključno s kemično sestavo.[40] Kljub temu je celovita slika, ki bi pojasnila raznolikost izbiranja za koale kvalitetne vrste evkaliptov, še vedno nejasna. Dodaten zaplet v razumevanju izbire hrane predstavljajo razlike v izbiri vrste evkaliptusa med osebki na istem območju. Deloma bi to lahko pojasnili z izbiro hrane, ki jo je uživala mati, saj v določeni starosti mati hrani mladiča poleg materinega mleka z napol prebavljenim listjem. Na ta način mladič dobi informacije o kemičnih sledeh hrane, ki jo mati uživa, zato naj bi bila ta varna in kvalitetna za uživanje.[37][a]

     src=
    Koale večino dneva prespijo zaradi varčevanja z energijo.

    Zaradi nizke kalorične vrednosti hrane morajo koale varčevati z energijo, kar vpliva na njihovo obnašanje in daje videz »zaspanosti«, za katero se nemalokrat zmotno krivi strupene snovi v evkaliptu. Večji del dneva koale prespijo na drevesnih rogovilah, tudi do 18 ur.[18] Premikajo se počasi in to takrat, kadar je to potrebno, na primer zaradi premika z drevesa na drevo ali pa ko se spustijo na tla, da zaužijejo nekaj peska in lubja za uravnavanje prebave.[12] Čeprav lahko hranjenje poteka katerikoli del dneva ali noči, so koale praviloma nočne živali,[3] najpogosteje pa se hranijo pozno popoldne, zvečer in v prvem delu noči. Za hranjenje porabijo okoli štiri ure, vendar z vmesnimi prekinitvami; posamezen interval hranjenja lahko traja med 5 in 80 minutami, v povprečju pa 20 minut.[42] V tem času pojejo približno pol kilograma listja, vendar se količina lahko razlikuje glede na letni čas, prevladujoče vremenske razmere in tudi čas razmnoževanja; samice med dojenjem pojejo za četrtino več listja kot sicer.[43] Med močnim deževjem se koale ne hranijo, pač pa se zvijejo v klobčič, s čimer zmanjšajo izpostavljeno površino telesa in s tem izgubo toplote. Po prenehanju dežja izkoristijo čas za hranjenje; to je tudi razlog, da nemalokrat opazimo večje število koal med hranjenjem v suhem in toplem vremenu, ki je sledilo obdobju hladnega in deževnega vremena.[42]

    Prebavni trakt je prilagojen veliki količini vlaknin ter izboljšanju privzema energetsko bogatih snovi. Koale imajo med vsemi sesalci najdaljše slepo črevo, in sicer do štiri telesne dolžine.[18] V slepem črevesu in v začetnem (proksimalnem) delu debelega črevesa poteka mikrobna fermentacija, dolžina črevesja ter počasnejše potovanje hrane pa omogočata izboljšan stik z mikrobi, zaradi česar je prebava učinkovitejša.[36] Pri tem je treba omeniti, da zaradi same zgradbe črevesja večji deli hrane, ki so težje prebavljivi, hitreje potujejo po črevesju, medtem ko se manjši in topni deli hranil dlje časa zadržujejo v omenjenih delih prebavil, tudi do 100 ur.[44][36] K učinkovitosti prebave naj bi prispevala tudi srčno-želodčna žleza s prebavnimi izločki. Večji deli listja, ki se ne zadržijo v slepem črevesju, potujejo po debelem črevesju, kjer se absorbira voda, s čimer varčujejo z vodo, predvsem v polpuščavskem okolju; iztrebki so tako suhi.[44] V nuji koale pijejo vodo iz potokov, v ujetništvu pa se poslužijo tudi sveže vode.[45] Strupene presnovke koale razstrupijo s pomočjo glukuronske kisline, ki se izloča iz jeter.[18]

    Razmnoževanje in življenjski krog

    Samec med paritvenimi klici

    Tako samice kot samci spolno dozorijo pri starosti dveh let, samci se ponavadi prvič parijo pri štirih letih. Sezona parjenja poteka poleti, kar je na južni polobli od oktobra do februarja. V tem času so samci napadalni, aktivni so predvsem ponoči z značilnimi klici, sestavljenimi iz rezkih vzdihov ter renčečih izdihov. Samice in nedorasli samci se oglašajo z rezkim cviljenjem; ponavadi to pomeni, da jih preganja odrasel samec.[3] Samci nemalokrat uberejo agresivnejši pristop in se želijo pariti s samico navkljub njenemu zavračanju. Pri tem lahko samec npr. zgrabi samičino nogo, jo potegne z drevesa ter jo prisili v odnos. Tudi med odnosom se tako samec in samica oglašata s predhodno opisanimi zvoki. Tako je samo na osnovi zvokov težko ugotoviti, ali je v teku parjenje, ali pa gre praktično za predparitveni boj med samcem in samico. Bolj izkušeni skrbniki koal tudi opažajo, da samci ne opazijo znakov gonitve pri samici in se želijo pariti z njimi ne glede na fazo spolnega cikla.[31] Gonitveni cikel traja 30 dni.[45]

     src=
    Mati z mladičem

    Po mnenju nekaterih strokovnjakov bi to lahko odražalo preprost vedenjski vzorec zaradi poenostavitve osrednjega živčevja, drugi zagovarjajo teorijo, po kateri gre dejansko za predparitveni ritual. Samec se s svojim vedenjem »predstavi« vsem samicam na določenem območju, v bodoče pa je verjetneje, da bo se samica voljna pariti z znanim samcem kot pa s tujcem. Poleg tega glasni klici privabljajo ostale samce v bližini, zaradi česar se lahko ti spopadejo med seboj; zmagovalec dobi »pravico« do parjenja z vsemi samicami na območju, te pa lahko ocenijo najprimernejšega, dominantnega samca za bodoča parjenja.[31] Samci se parijo z več samicami. Parjenje poteka na drevesu, sama združitev je kratka, t. j. do dve minuti. Med parjenjem samec zagrabi samico za tilnik z zobmi.[3]

    Samice vsakoletno skotijo po enega mladiča. Brejost traja 34–36 dni. Ob rojstvu tehta mladiček le pol grama in se takoj prisesa na enega od dveh seskov v vreči. Ko doseže starost petih mesecev, ga mati počasi prične odvajati od sesanja ter ga delno hrani z napol prebavljenim listjem, ki se nahajajo v iztrebkih; s tem mladiček pridobi mikrobe, potrebne za prebavo evkaliptovega listja. Pri približno sedmih mesecih mladič zapusti vrečo in do starosti 11 mesecev jaha na njenem hrbtu. Tudi po osamosvojitvi potomci še več mesecev živijo v bližini matere. Življenjska doba znaša okoli 13 let, v ujetništvu tudi do 18 let.[3]

    Ohranitveno stanje

    Točen trend gibanja populacije koal je težko oceniti, saj se življenjski prostor razteza široko preko različnih podnebnih pasov, ponekod je populacijska gostota dokaj majhna, dodatno pa oceno otežuje varovalna obarvanost kožuha in povečini mirujoči način življenja.[46] Po eni oceni naj bi se leta 2010 število vseh koal gibalo med 347.000 in 518.000, drugo poročilo iz leta 2012 pa omenja približno 330.000 osebkov.[2] Poudariti je treba, da so ponekod koale ogrožene zaradi krčenja primernega življenjskega okolja, medtem ko so na nekaterih predelih populacije stabilne ali pa se celo prekomerno razmnožujejo.[47] Tako se gostote populacij lahko bistveno razlikujejo glede na čas in pokrajino: leta 2000 je bila na primer populacija koal v osrednjem delu Queenslanda ocenjena na 0,01 osebka na hektar, medtem ko je bila gostota na otoku Kangaroo Island pred ukrepi zmanjševanja populacije ocenjena na več kot 5 osebkov na hektar. Pri ocenjevanju je treba upoštevati tudi vpliv občasnih dolgih deževij ter obdobij vročine.[2]

     src=
    Prometni znak, ki opozarja na prisotnost koal in kengurujev

    Koale naseljujejo vzhodni del Avstralije, kjer sta razvoj kmetijstva in urbanizacija najintenzivnejša. V zadnjih 200 letih je izginila približno tretjina evkaliptovih gozdov zaradi širjenja obdelovalnih površin, urbanizacije ter razvoja turizma na priobalnih območjih. Dodatno jih ogrožajo požari, letno pa pogine tudi več tisoč koal zaradi prometa. Koale se težje spopadajo s stresom, deloma na račun zelo majhnih nadledvičnih žlez, deloma pa zaradi majhnih zalog energije: med negativne vplive lahko štejemo množični turizem[48] in napade domačih psov. V predelih z zelo nizko populacijsko gostoto je treba upoštevati še negativen vpliv zmanjšanja genetske raznolikosti zaradi pomanjkanja primernih partnerjev (glej Alleejev učinek).[49]

    Po drugi strani je populacijska gostota na nekaterih predelih, kot so otoki Kangaroo Island, French Island ter Phillip Island, tako velika, da morajo koale preseljevati nazaj na celino, porajajo se tudi predlogi o sterilizaciji. Vzrok razrasti populacije ni jasen, domnevajo pa, da je lahko eden od dejavnikov odsotnost okužb s klamidijami.[49]

    Nekatere ohranitvene ukrepe, kot so nakupi posesti za vzpostavitev zaščitenih rezervatov, izvajajo državne oblasti, ostali ukrepi pa so v rokah dobrodelnih organizacij ter drugih zasebnih ustanov. Prijazen in ljubek videz koal nevladnim organizacijam pomaga pri zbiranju prostovoljnih prispevkov.[49]

    Bolezni in plenilci

    Med bakterijskimi okužbami koale najbolj ogrožajo okužbe s klamidijami, ki lahko povzročijo keratokonjunktivitis (vnetje roženice in veznice) ter okužbe sečil, dihal in rodil, posledično pa to lahko vodi v slepoto, neplodnost in v hujših primerih do pogina živali.[50][51] Tako kot pri ljudeh se koale okužijo najpogosteje preko spolnih odnosov, mladiči tudi preko uživanja materinega iztrebka v zgodnjem obdobju. Po nekaterih podatkih naj bi bile okužbe s klamidijami eden od vodilnih vzrokov pogina koal. Okužbe s klamidijami so sicer zdravljene z antibiotiki, vendar je treba vzeti v ozir možnost porušenja mikrobne flore v črevesju kot posledico stranskega učinka zdravil, ki je sicer nujno potrebna za prebavo evkaliptusovih listov.[52] Trenutno potekajo raziskave na področju razvoja cepiva proti klamidijam, ki bi lahko omogočile tudi razvoj sorodnega cepiva za ljudi.[53]

    Vzrok nagnjenosti k tovrstnim okužbam ni popolnoma jasen, domnevajo pa, da bi lahko k temu prispevala okvara imunskega sistema zaradi sočasne okužbe z retrovirusom (KoRV), ki povzroča koalin imunski deficitni sindrom (KIDS), podobno kot povzroča HIV pri človeku AIDS.[51] Okužba z retrovirusom in posledični padec imunosti verjetno prispeva tudi k obolevnosti za limfomi, levkemijami in drugimi malignimi tumorji.[50] Podatki kažejo, da so populacije koal na severu Avstralije v veliki večini okužene z dotičnim retrovirusom, medtem ko je razširjenost okužbe na jugu manjša; v nekaterih izoliranih pokrajinah, kot je otok Kangaroo Island, je praktično odsotna. Raziskave okužb koal z retrovirusom so pomembne zaradi ohranitve vrste, poleg tega pa ponujajo edinstven vpogled v mehanizem delovanja retrovirusov, kar bi lahko prispevalo k napredku zdravljenja sorodnih okužb pri človeku.[54]

    Okužbe z zajedavci (paraziti) imajo v primerjavi s klamidijami bistveno manjši pomen. Najpogostejši zajedavci koal so klopi[50] ter tripanosome[55] (predvsem T. irwini). Med redkejše okužbe sodijo okužbe s praživalmi Toxoplasma gondii in Cryptosporidium, okužbe prebavil z vrsto trakulje Bertiella obesa[56] ter okužbe dihal z vrstama glist Marsupostrongylus longilarvatus in Durikainema phascolarcti. Prav tako so redke tudi garje ter kožne razjede zaradi okužbe z mikobakterijo M. ulcerans.[50]

    Koale imajo le malo naravnih plenilcev, med njimi velja omeniti dinge ter večje pitone, plenilske ptice, kot sta repati orel ter avstralska silna sova, pa ogrožajo tudi mladiče.[50]

    Zgodovina odnosa s človekom

     src=
     src=
    Levo: Prva javno objavljena ilustracija koale v Perryjevem delu Arcana. Desno: Gould je populariziral koalo v delu The Mammals of Australia iz leta 1863.

    Ime »koala« izhaja iz jezika avstralskih domorodcev in se je verjetno razvilo iz različic besed cullewine, koolewong, colo, colah, koolah. Eden od domnevnih prevodov bi se lahko glasil kot »brez vode«, kar se nanaša na sposobnost zadoščanja večine potreb po vodi z evkaliptovimi listi.[57]

    Avstralski domorodci so v preteklosti lovili koale zaradi hrane, saj so zaradi svojega okornega premikanja lahka tarča za lov z bumerangom. Po tradicionalnem verovanju je bilo sicer koale treba spoštovati, kar pomeni prepoved lomljenja kosti in ubijanja zaradi krzna, sicer se to lahko maščuje s hudo sušo.[57] V nekaterih plemenih na območju Queenslanda in Viktorije so imeli koalo za mitološko žival, od katere so se učili življenjske modrosti.[58] Pleme Tharawal v Novem Južnem Walesu je verovalo, da jim je koala pomagala pri potovanju s čolnom na celino.[59] Nekatera plemena v Queenslandu so koalam pripisala zasluge za razrast bujnih gozdov iz puščav.[58]

    Prva javno objavljena ilustracija koale se je pojavila leta 1810 v delu Arcana britanskega biologa Georga Perryja.[60] V delu je koale primerjal z lenivci in o njih zaničevalno zapisal: »... Oči so podobno kot pri lenivcu blizu ust in nosu, kar jim daje neroden in čuden videz ter pomanjkanje elegance ... V njihovem obnašanju ali videzu ni ničesar posebnega, kar bi utegnilo zanimati biologa ali filozofa. Sicer lahko predvidevamo, da imajo celo te lene in brezčutne živali vlogo v živalskem kraljestvu ...«. Slednji opis predstavlja takratno tipično mnenje Britancev o nenavadnem in primitivnem živalstvu v Avstraliji.[61] John Gould je s svojo zbirko ilustracij The Mammals of Australia (Sesalci Avstralije) leta 1863 pripomogel k seznanitvi splošne javnosti o do takrat malo znanem živalstvu v Avstraliji, vključno s koalo.[62]

    »/.../Ubijanje naših nenevarnih in ljubkih medvedov ni nič manj kot barbarsko dejanje ... Doslej nihče ni obtožil koal uničevanja žitnih polj ali trat. Prav tako jim ni mogoče pripisati nobenega družbenega greha ... Koale ne izzivajo strelcev ... Kljub vsemu so na nekaterih področjih že skoraj iztrebljene/.../«

    Vance Palmer, novelist in družbeni kritik, leta 1927[63]

    Evropski naseljenci se za razliko od domačinov niso zmenili za tradicionalne moralne prepovedi lova in so koale streljali sprva zaradi »zabave« oz. »športa«, pozneje pa so jih začeli loviti zaradi toplega in trpežnega kožuha.[57] Pred prihodom Evropejcev je populacija koal štela več milijonov osebkov, v drugi polovici 19. stoletja ter v prvih desetletjih 20. stoletja pa so lov, izsekovanje evkaliptovih gozdov ter požari privedli koale na rob izumrtja. Samo leta 1924 je bilo prodanih okoli 2 milijona kožuhov v Evropo in Severno Ameriko. Do tega leta so bile koale iztrebljene v Južni Avstraliji ter skoraj iztrebljene v Viktoriji in Novem Južnem Walesu.[64] Masovni poboji so sprožili množične proteste po vsej Avstraliji, verjetno pa je šlo hkrati za prvi dogodek, ki je združil Avstralce v boju proti okoljskemu problemu.[63] Navkljub temu je revščina, ki je bila posledica suše v letih od 1926–1928, privedla do poboja nadaljnjih 600.000 koal v Queenslandu.[65] Leta 1934 je bilo ocenjeno število preživelih koal po celotni celini samo še okoli 500–1.000.[66]

     src=
     src=
    Levo: Koale so priljubljene zaradi otroških potez telesa in videza plišastega medvedka.
    Desno: Plišaste igrače so priljubljene kot spominki med turisti.

    V 20. in 30. letih 20. stoletja so se pričela vzpostavljati zaščitena območja za koale, do leta 1927 je bil lov na koale prepovedan v vseh zveznih državah. Intenzivne ukrepe za ohranitev koal so pričeli izvajati proti koncu druge svetovne vojne. Koale so bile preseljene na številna priobalna območja in otočja. Na nekaterih otočjih je njihovo število celo tako naraslo, da je pričelo primanjkovati hrane, zato so jih morali ponovno preseliti nazaj na celino.[29] V začetku 20. stoletja je prišlo do preobrata v slovesu koal: do takrat so veljale za plazeče, lenobne živali z groznim oz. pretečim videzom, počasi pa so se pričele pojavljati kot prikupni liki v otroških pravljicah in zgodbah,[67] kot je Dot and the Kangaroo avtorja Ethela Pedleya iz leta 1899, kjer so predstavljene kot »smešni medvedje«. Norman Lindsay je leta 1904 predstavil serijo risank The Bulletin, kjer je koala dobila bolj človeške značilnosti. Eden najbolj znanih risanih likov koale je Blinky Bill avtorice Dorothy Wall, ki se je prvič pojavil leta 1933.

    Po drugi svetovni vojni, ko je pričel turizem v Avstraliji rasti in so bile koale preseljene tudi v živalske vrtove po svetu, je priljubljenost koal pričela skokovito rasti, med drugim zaradi otroških potez telesa in obnašanja ter videza plišastega medvedka.[68] Ocenjujejo, da so koale prinesle vsaj milijardo avstralskih dolarjev v proračun turizma, od takrat pa dobiček še narašča.[69] Največji delež dobička prispevajo evropski in japonski turisti. S koalo so se javno fotografirale mnoge znane osebnosti, med drugim nekdanji predsedniki ZDA in Južne Afrike Bill Clinton ter Nelson Mandela, sovjetski premier Mihail Gorbačev, ruski predsednik Vladimir Putin, kraljica Elizabeta II. Britanska, princ Harry Valižanski, japonska princesa Masako in japonski princ Naruhito ter papež Janez Pavel II.

    Opombe

    1. Podobno naj bilo tudi pri drugih živalih ter celo pri človeku, ki dobijo podatke, tj. kemične sledi hrane, tudi preko materinega mleka. To nazorno kaže poskus s kunci, pri katerih so matere jedle brinove jagode, katerih mladiči so jih prav tako imeli radi, medtem ko mladiči mater, ki niso uživale brinove jagode, niso kazali želje po uživanju jagod. Šlo naj bi za vedenjski sistem dedovanja preko vpliva kemičnih spojin.[41]

    Sklici

    1. Groves, Colin (2005). Wilson, D. E. in Reeder, D. M. (ured.), ur. Mammal Species of the World (3. izdaja izd.). Baltimore: Johns Hopkins University Press. str. 43. OCLC 62265494. ISBN 0-801-88221-4. CS1 vzdrževanje: Večkratna imena: editors list (link)
    2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Woinarski J in Burbidge AA (2016). "Koala (Phascolarctos cinereus)". Rdeči seznam ogroženih vrst IUCN. Verzija 2018-1. Svetovna zveza za varstvo narave. Pridobljeno dne 2018-08-25.
    3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Macdonald, 1996, str. 872.
    4. Trivedi B. (10.5.2002). »Koalas Overrunning Australia Island Ark«. National Geographic News. Pridobljeno 5.7.2009.
    5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Hutchins, 2004, str. 43.
    6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Louys J s sod. (2009). "Cranial anatomy of Oligo-Miocene koalas (Diprotodontia: Phascolarctidae): Stages in the evolution of an extreme leaf-eating specialization". Journal of Vertebrate Paleontology 29 (4): 981–92. doi:10.1671/039.029.0412.
    7. 7,0 7,1 Archer M s sod. (1999). "The evolutionary history and diversity of Australian mammals". Australian Mammalogy 21: 1–45.
    8. Price GJ. (2008). "Is the modern koala (Phascolarctos cinereus) a derived dwarf of a Pleistocene giant? Implications for testing megafauna extinction hypotheses". Quaternary Science Reviews 27 (27–28): 2516–21. doi:10.1016/j.quascirev.2008.08.026.
    9. 9,0 9,1 9,2 9,3 "Physical Characteristics of the Koala". Australian Koala Fundation. Pridobljeno dne 13.8.2018.
    10. 10,0 10,1 Jackson, 2003, str. 147–51.
    11. Degabriele R, Dawson TJ. (1979). "Metabolism and heat balance in an arboreal marsupial, the koala (Phascolarctos cinereus)". Journal of Comparative Physiology B 134 (4): 293–301. ISSN 1432-1351. doi:10.1007/BF00709996.
    12. 12,0 12,1 Kržišnik M. (2007). Enciklopedija živali. Kranj: Modita, str. 95. ISBN 978-961-6581-14-1
    13. Moyal, 2008, str. 183.
    14. Martin, Handasyde; 1999, str. 52-4.
    15. 15,0 15,1 15,2 Tyndale-Biscoe CH, 2005, str. 234.
    16. Charlton BD s sod. (2013). "Koalas use a novel vocal organ to produce unusually low-pitched mating calls". Current Biology 23 (23): R1035. PMID 24309276. doi:10.1016/j.cub.2013.10.069.
    17. Tyndale-Biscoe CH, 2005, str. 226.
    18. 18,0 18,1 18,2 18,3 Macdonald, 1996, str. 875.
    19. Cooke F, Hutchinson S. (2004). The Encyclopedia of Animals: A Complete Visual Guide. University of California Press, str. 79. ISBN 9780520244061
    20. Hutchins, 2004, str. 44.
    21. McGregor DC, Kerr SE, Krockenberger AK (2013). "The distribution and abundance of an island population of koalas (Phascolarctos cinereus) in the far north of their geographic range". PLOS ONE 8 (3): e59713. PMC 3601071. PMID 23527258. doi:10.1371/journal.pone.0059713. CS1 vzdrževanje: Večkratna imena: authors list (link)
    22. Martin, Handasyde; 1999, str. 12-13.
    23. Martin, Handasyde; 1999, str. 29-31.
    24. Martin, Handasyde; 1999, str. 29-31.
    25. Smith AG s sod. (2013). "Out on a limb: Habitat use of a specialist folivore, the koala, at the edge of its range in a modified semi-arid landscape". Landscape Ecology 28 (3): 418–26. doi:10.1007/s10980-013-9846-4.
    26. 26,0 26,1 26,2 26,3 Hutchins, 2004, str 45.
    27. Briscoe NJ s sod. (2014). "Tree-hugging koalas demonstrate a novel thermoregulatory mechanism for arboreal mammals". Biology Letters 10 (6). doi:10.1098/rsbl.2014.0235.
    28. Hutchins, 2004, str 46.
    29. 29,0 29,1 Macdonald, 1996, str. 872, 875.
    30. Moyal, 2008, str. 191.
    31. 31,0 31,1 31,2 Martin, Handasyde; 1999, str. 58-60.
    32. 32,0 32,1 Smith M (1980). "Behaviour of the Koala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss), in Captivity VI*. Aggression". Australian Wildlife Research 7 (2): 177–90.
    33. Martin, Handasyde; 1999, str. 54-6.
    34. Tobey JR, Nute TR, Bercovitch FB (2009). "Age and seasonal changes in the semiochemicals of the sternal gland secretions of male koalas (Phascolarctos cinereus)". Australian Journal of Zoology 57 (2): 111–18. doi:10.1071/ZO0809. CS1 vzdrževanje: Večkratna imena: authors list (link)
    35. Jackson, 2010, str. 73-4.
    36. 36,0 36,1 36,2 36,3 36,4 Caroline J in Spillman D-M (2003). "Fiber Digestion in Mammals" (PDF). Pakistan Journal of Biological Sciences 6 (17): 1564–73.
    37. 37,0 37,1 Martin, Handasyde; 1999, str. 43.
    38. Martin, Handasyde; 1999, str. 44.
    39. 39,0 39,1 Martin, Handasyde; 1999, str. 45.
    40. Martin, Handasyde; 1999, str. 41-44.
    41. Jablonka E. in Lamb MJ. (2009). Štiri razsežnosti evolucije: Genetska, epigenetska, vedênjska in simbolna raznolikost v zgodovini življenja. Ljubljana: Zavod Republike Slovenije za šolstvo, str. 158. ISBN 978-961-234-815-1
    42. 42,0 42,1 Martin, Handasyde; 1999, str. 39.
    43. Martin, Handasyde; 1999, str. 40.
    44. 44,0 44,1 Martin, Handasyde; 1999, str. 48.
    45. 45,0 45,1 Hutchins, 2004, str. 47.
    46. McGregor DC, Kerr SE, Krockenberger AK (2013). "The Distribution and Abundance of an Island Population of Koalas (Phascolarctos cinereus) in the Far North of Their Geographic Range". PLoS ONE 8 (3): e59713. doi:10.1371/journal.pone.0059713. CS1 vzdrževanje: Večkratna imena: authors list (link)
    47. Hutchins, 2004, str. 48.
    48. Prigg M. (19.5.2014). "The Koala can’t bear us: Researchers find animals are far more stressed by human encounters than previously thought". MailOnline. Pridobljeno dne 24.8.2018.
    49. 49,0 49,1 49,2 Hutchins, 2004, str. 48-9.
    50. 50,0 50,1 50,2 50,3 50,4 Martin, Handasyde; 1999, str. 71-5.
    51. 51,0 51,1 Timms P. (2005). "Chlamydial infection and disease in the koala". Microbiology Australia 25 (2): 65–68.
    52. Weisberger M. (9.5.2018). "Why the Heck Do So Many Koalas Have Chlamydia?". Live Science. Pridobljeno dne 25.8.2018.
    53. Klein A. (21.4.2017). "Chlamydia vaccine for koalas slows spread of deadly disease". Daily News. Pridobljeno dne 25.8.2018.
    54. Stoye JP. (2006). "Koala retrovirus: A genome invasion in real time". Genome Biology 7 (11): 241. PMC 1794577. PMID 17118218. doi:10.1186/gb-2006-7-11-241.
    55. McInnes LM s sod. (2011). "The potential impact of native Australian trypanosome infections on the health of koalas (Phascolarctos cinereus)". Parasitology 138 (7): 873–83. PMID 21524321. doi:10.1017/S0031182011000369.
    56. Jackson, 2003, str. 164.
    57. 57,0 57,1 57,2 Hutchins, 2004, str. 49.
    58. 58,0 58,1 Jackson, 2010, str. 41-3.
    59. Jackson, 2010, str. 21.
    60. Moyal, 2008, str. 37.
    61. Moyal, 2008, str. 40.
    62. Moyal, 2008, str. 87-93.
    63. 63,0 63,1 Moyal, 2008, str. 127.
    64. Hutchins, 2004, str. 48
    65. Evans, R. (2007). A History of Queensland. Cambridge University Press, str. 168. ISBN 978-0-521-87692-6
    66. Moyal, 2008, str. 122.
    67. Moyal, 2008, str. 162.
    68. Martin, Handasyde; 2004, str. 3.
    69. Moyal, 2008, str. 201.

    Viri

    Poglejte si besedo koala ali Koala v Wikislovarju, prostem slovarju. Wikimedijina zbirka ponuja več predstavnostnega gradiva o temi: Koala
    • Hutchins M, Kleiman DG, Geist V, McDade MC. (ur.) (2004). "Koalas. V: Grzimek's Animal Life Encyclopedia, Vol. 13: Mammals II, 2. izdaja; , str. 43-50. Gale Group. ISBN 0-7876-5789-1
    • Jackson S. (2010). Koala: Origins of an Icon, 2. izdaja. Allen & Unwin. ISBN 978-1-74237-323-2
    • Jackson S. (2003). Australian Mammals: Biology and Captive Management. CSIRO Publishing ISBN 978-0-643-06635-9
    • Macdonald D. (ur.) (1996). "Koala". V: Velika enciklopedija: Sesalci, str. 872-5. Ljubljana: Mladinska knjiga. ISBN 86-11-14524-0
    • Martin R in Handasyde KA. (1999). The Koala: Natural History, Conservation and Management. UNSW Press. ISBN 9780868405445
    • Moyal A. (2008). Koala: A Historical Biography. Australian Natural History Series. CSIRO Publishing. ISBN 978-0-643-09401-7
    • Tyndale-Biscoe CH. (2005). Life of Marsupials. CSIRO Publishing. ISBN 9780643091993

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Avtorji in uredniki Wikipedije
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia SL

    Koala: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

    provided by wikipedia SL

    Koala (znanstveno ime Phascolarctos cinereus) je rastlinojedi drevesni vrečar, ki izvira iz Avstralije in je edini danes živeči predstavnik družine Phascolarctidae.

    Koale bivajo v vzhodni in jugovzhodni Avstraliji v evkaliptovih gozdovih. So samotarske živali, ki so pretežno aktivne zvečer in ponoči. V primeru vremenskih skrajnosti se ne zatekajo v skrivališča, pač pa jih pred tem ščiti kožuh z dobrimi izolacijskimi lastnostmi, hladijo se predvsem s počivanjem na deblih, ki so hladnejša od okolice.

    So specializirane živali, ki se prehranjujejo praktično samo z evkaliptovimi listi. Ta hrana ima razmeroma malo energijsko bogatih snovi, je težko prebavljiva in vsebuje strupene presnovke, zaradi česar so se pri koalah razvile številne prilagoditve telesa, presnove in prebave ter vedenjskih vzorcev. Telo in okončine so prilagojene življenju na drevju, zaradi varčevanja z energijo večino dneva prespijo ter se izogibajo energijsko potratnemu vedenju; boji med samci so pogostejši le med paritveno sezono.

    Samci se parijo z vsemi godnimi samicami poleti. Samica letno skoti enega mladiča po dobrem mesecu brejosti, ki se razvija v trebušni vreči okoli 5 mesecev, osamosvoji se približno po enem letu starosti, spolno pa dozori ob starosti dveh let.

    Koale je v preteklosti množičen lov zaradi krzna privedel na rob izumrtja, od leta 1927 pa je lov nanje prepovedan. Svetovna zveza za varstvo narave (IUCN) trenutno uvršča koale med ranljive vrste zaradi izgube življenjskega prostora ob nagli urbanizaciji ter razvoju kmetijstva in gozdnih požarih, pomemben delež pogina predstavljajo tudi prometne nesreče in okužbe s klamidijami. Ocene populacij se dokaj razlikujejo med seboj, zadnje poročilo omenja nekaj več kot 300.000 osebkov. Na celini populacija sicer upada, vendar koale povzročajo veliko škode na otokih, kamor so bile vnešene umetno. Tam se zaradi odsotnosti plenilcev hitro razmnožujejo in zaradi prevelike številčnosti ogrožajo lokalno rastlinje. Njihovo število poskušajo oblasti na teh otokih zmanjšati s preseljevanjem in sterilizacijo, a brez večjih uspehov.

    Zaradi ljubkega videza, spominjajo namreč na plišastega medvedka, so koale priljubljene med turisti, posredno pa znatno prispevajo k prihodkom od turizma.

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Avtorji in uredniki Wikipedije
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia SL

    Koala ( Swedish )

    provided by wikipedia SV

    Koala (Phascolarctos cinereus) är ett australiensiskt trädlevande pungdjur och den enda nu levande arten i familjen Phascolarctidae samt i släktet Phascolarctos. Den har tidigare kallats pungbjörn och koalabjörn vilket är missvisande eftersom den saknar släktskap med björnar. Benämningen koala kommer från den australiska ursprungsbefolkningens språk, och betyder "djuret som aldrig dricker".[2]

    Utseende

    Koalor från de södra och kyligare delarna är större än de nordligare, och hanarna är större än honorna. En typisk koala från Victoria har längre och tjockare päls med mörkare grå färg, ofta med chokladbruna teckningar på ryggen och underarmarna, och har mer framträdande ljus teckning på magen och yviga vita örontofsar. Den typiska vikten är 12 kg för hanar och 8,5 kg för honorna. I det subtropiska Queensland är koalorna mindre (6,5 kg för hanar och 5 kg för honor) och har en korthårigare och ljusare grå päls. Variationen från en typ till en annan är kontinuerlig, och det finns avsevärda skillnader mellan individer i ett visst område.

    Tandformeln är I 3/1 C 1/0 P 1/1 M 4/4, alltså 30 tänder.[3]

    Utbredning

    Koalor finns längs hela Australiens östkust, från trakten kring Adelaide till Kap York-halvön, och i lämpliga skogar inåt landet så långt som nederbörden tillåter. Koalan utrotades i början av 1900-talet i South Australia, men där har sedan dess djur från Victoria inplanterats. Den vistas i låglänta skogar upp till 600 m över havet.[4]

    Ekologi

    Koalorna lever ensamma och är vanligtvis tystlåtna, men hanen kan under parningstiden utstöta ett nasalt ljud som kan höras på nästan en kilometers håll. Dessutom markerar de sitt revir med körtelvätska för att avskräcka konkurrenter.[3]

    Koalor är nästan helt trädlevande. De bygger inte bon utan sover helt enkelt i en trädklyka eller på en gren. De använder sina kraftiga klor som grepp vid klättringen, som oftast är rätt långsam men kan vara snabb vid behov, och de hoppar självsäkert från ett träd till ett annat om de är på lagom avstånd. Längre avstånd färdas de på marken i en långsam men effektiv lunk. Vid hot kan koalor galoppera överraskande snabbt till nästa träd, och skutta upp till säker höjd. Därefter väntar de med tålamodet hos ett djur som regelmässigt sover sin största tid, tills inkräktaren går därifrån.

    Honorna är enstöriga och håller sig inom ett visst hemområde som de sällan lämnar. I de bördigare områdena överlappar dessa, men där födan är knappare är de större och är mer exklusiva. Hanarna är inte territoriella, men tål inte varandras närvaro, speciellt inte under parningssäsongen: dominanta individer attackerar underlägsna, och de flesta vuxna hanar har ärr i ansiktet, öronen och underarmarna som resultat av detta. Det genomsnittliga reviret för honor är 1,2 hektar och för hannar 1,7 hektar.[3]

    Föda

    Koalor äter nästan enbart blad av olika arter av eukalyptusträd, och ibland vissa exotiska arter som mistelväxter och tristania-träd (släktet Tristaniopsis), men de föredrar vissa trädarter som varierar mellan olika områden. Av de cirka 350 arterna eukalyptusträd är alla utom 20 giftiga för koalor.[4] De kan även äta skott och bark från dessa träd.

    Detta är troligen en evolutionär anpassning till en annars outnyttjad ekologisk nisch, eftersom eukalyptusblad har låg proteinhalt, en hög andel osmältbara substanser, och innehåller terpentinämnen som är giftiga för de flesta djur. I likhet med vombater och sengångare har koalan en låg ämnesomsättning för att vara däggdjur, och vilar orörliga cirka 20 timmar per dygn, sovande omkring 19 timmar. De äter under dygnets alla timmar, men oftast på natten. En genomsnittlig koala äter ett halvt kilo eukalyptusblad per dygn[4], och tuggar dem till en fin pasta innan den sväljer dem. Levern tar hand om de giftiga substanserna, och tarmarnas nedre del är stor för att utnyttja födans näringsinnehåll maximalt. Mycket av detta sker genom bakteriell jäsning – mödrarna matar vid avvänjningen sina ungar med en speciell mjuk avföring som är rik på dessa bakterier och ger dem på detta vis denna nödvändiga matsmältningshjälp.

    Fortplantning

    Honorna blir könsmogna vid två års ålder, och kan vid god hälsa föda en unge varje år i cirka 12 år. De är parningsberedd i ungefär 35 dagar och dräktigheten varar i 25 till 35 dagar.[3][4] Tvillingar är mycket sällsynta. Vid födseln kravlar den mycket lilla ungen in i den nedåtriktade pungen på moderns mage (som kan stängas med en muskel) och fäster sig vid en av de två spenarna. Ungarna stannar gömda i pungen i cirka 6 månader och lämnar den helt efter 7 månader. De stannar med modern i ytterligare ett halvår, ridande på hennes rygg, och livnär sig på mjölk och blad tills avvänjningen är klar vid cirka 12 månaders ålder.[4] Unga honor avlägsnar sig därefter vanligen till ett eget område i närheten, men unga hanar stannar ofta i moderns område tills de är 2 till 3 år gamla. Beteendet gäller inte alla individer, det finns även dokumentationer om unga honor som levde länge hos modern.[3]

    I naturen blir individerna upp till 10 år gamla (i enskilda fall upp till 12 år[3]) men i fångenskap kan de nå 20 år.[4]

    Systematik

    Koalan tillhör tillsammans med vombater underordningen Vombatoidea (eller Vombatiformes) i ordningen fåframtandade pungdjur. Koalan är den enda arten i familjen Phascolarctidae.[5]

    De äldsta kända fossil, som kan räknas till familjen Phascolarctidae, är cirka 25 miljoner år gamla. De är sällsynta, och består för det mesta bara av benbitar och tänder. För närvarande är tre utdöda släkten kända (Perikoala, Madakoala, Litokoala) som i stort sett liknar den nu levande arten Phascolarctos cinereus.

    Tre underarter har beskrivits, men dessa är mer godtyckligt uppdelade, och accepteras generellt inte som giltiga.[6]

    Koala och människor

    Koalan utrotades nästan i början av 1900-talet, den jagades huvudsakligen för pälsens skull.[4] Men skyddsåtgärder har varit framgångsrika, och antalet individer har åter ökat kraftigt. Grupper blev ibland så stora att man tvingats till skyddsjakt. I isolerade områden med ett stort antal koalor varifrån migration inte är möjlig har man valt att förflytta djuren. Alternativet hade varit att lämna dem att förstöra alla födoträd och sen dö i svält. Vissa kolonier har drabbats hårt av sjukdom, speciellt klamydia (Chlamydia psittaci).[4] Djuren får då starkt nedsatt kondition och dör i många fall om de inte får behandling. Sjukdomen sprids förutom vid parning också när ungen äter spillning från mamman, ett beteende som annars hjälper den att få rätt bakterieflora.

    Beskrivningar av beståndets storlek är rätt osäkra. 1995 uppskattades populationen av olika forskarelag med 40 000 respektive 400 000 individer.[3]

    Koalans utseende har gjort att den ofta kopplas samman med och ibland anses vara förebild för teddybjörnen.[7]

    Referenser

    Noter

    1. ^ Gordon, G., Menkhorst, P., Robinson, T., Lunney, D., Martin, R. & Ellis, M. 2008 Phascolarctos cinereus. Från: IUCN 2010. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2010.4. <www.iucnredlist.org>. Läst 23 november 2010.
    2. ^ Phillip Bacon: Australien med polarländerna (FIB:s Gyllene Bildatlas), Folket i Bild
    3. ^ [a b c d e f g] Nowak, R. M. (1999) sid. 84-86 online
    4. ^ [a b c d e f g h] Dubuc, J. and D. Eckroad. 1999 Phascolarctos cinereus på Animal Diversity Web (engelska), läst 31 december 2010.
    5. ^ Wilson & Reeder (red.) Mammal Species of the World, 2005, Vombatiformes
    6. ^ Wilson & Reeder (red.) Mammal Species of the World, 2005, Phascolarctos cinereus
    7. ^ ”koala”. ne.se. https://www.ne.se/uppslagsverk/ordbok/svensk/koala. Läst 23 april 2018.

    Tryckta källor

    • Ronald M. Nowak: Walker's Mammals of the World. Johns Hopkins University Press, Baltimore 1999. ISBN 0-8018-5789-9

    Externa länkar

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Wikipedia författare och redaktörer
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia SV

    Koala: Brief Summary ( Swedish )

    provided by wikipedia SV

    Koala (Phascolarctos cinereus) är ett australiensiskt trädlevande pungdjur och den enda nu levande arten i familjen Phascolarctidae samt i släktet Phascolarctos. Den har tidigare kallats pungbjörn och koalabjörn vilket är missvisande eftersom den saknar släktskap med björnar. Benämningen koala kommer från den australiska ursprungsbefolkningens språk, och betyder "djuret som aldrig dricker".

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Wikipedia författare och redaktörer
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia SV

    Koala ( Turkish )

    provided by wikipedia TR

    Koala (Phascolarctos cinereus), Avustralya'ya özgü otçul ve ağaçta yaşayan bir keseli memeli hayvan türüdür. Phascolarctidae familyasının yaşayan tek temsilcisidir ve en yakın akrabaları vombatlardır.[1] Koala, Avustralya'nın doğu ve güney kıyıları boyunca Queensland, Yeni Güney Galler, Victoria ve Güney Avustralya'da bulunur. Kalın ve kuyruksuz gövdesi, yuvarlak ve tüylü kulakları ile büyük ve kaşık şeklinde burnu ile kolayca tanınır. Koalanın vücut uzunluğu 60 ila 85 cm ve ağırlığı da 4 ila 15 kg arasında değişir. Kürkü, gümüşî gri ile çikolata rengi arasında farklı renklerdedir. Kuzey popülasyonlarındaki bireyler genellikle güneyde yaşayanlardan daha küçük ve daha açık renklidir. Bu iki popülasyonun alt türler olması muhtemeldir ancak bu konu tartışmalıdır.

    Koalalar genel olarak okaliptüs ağaçlarından oluşan alanlarda yaşar ve gıdalarının büyük bölümünü bu cins ağaçların yaprakları oluşturur. Bu yaprakların besin değeri ve kalori içeriği sınırlı olduğu için koalalar genellikle hareketsiz bir yaşam sürer ve günde 20 saat kadar uyurlar. Asosyaldirler, anne koalalar yalnızca bakıma ihtiyaç duyduğu sürece yavruları ile ilgilenirler. Erişkin erkekler rakiplerinin gözünü korkutmak ya da çiftleşmek amacıyla dişilerin dikkatini çekmek için yüksek sesli böğürtülerle iletişim kurarlar. Erkekler göğüslerinde yer alan koku bezlerinden salgıladıkları kokular ile bölgelerini belirlerler. Keseli hayvanlardan oldukları için koala yavruları gelişimini tamamlamamış olarak doğduktan sonra sürünerek annelerinin keselerine girer ve yaşamlarının ilk altı ila yedi ayını burada geçirirler. Yavrular bir yıl içinde sütten kesilir. Koalaların çok az doğal düşmanı ve etkilendiği parazit bulunur ancak Chlamydiaceae bakterisi ile koala retrovirüsü gibi bazı patojenler ile orman yangınları ve kuraklıklardan etkilenirler.

    Koalalar binlerce yıldır Avustralya Aborjinleri tarafından avlanmış, mitolojilerinde ve mağara sanatlarında tasvir edilmişlerdir. Avrupalılar ile koalaların karşılaşmalarının ilk kaydı 1798 yılına aittir ve hayvanın bir resmi 1810 yılında doğabilimci George Perry tarafından yayımlanmıştır. Botanikçi Robert Brown türün ilk detaylı bilimsel tanımlamasını 1814 yılında yapmıştır ancak bu çalışma 180 yıl boyunca yayımlanmamıştır. John Gould koalayı hem tanımlamış hem de resmini çizerek Britanya'da tanınmasını sağlamıştır. Hayvanın çok tipik bir görünüşü olması nedeniyle koala dünya çapında Avustralya'nın ulusal sembollerinden biri olarak kabul edilmektedir. Koalalar Dünya Doğa ve Doğal Kaynakları Koruma Birliği tarafından asgari endişe altındaki türler arasında listelenmiştir. Avustralya Hükümeti Queensland ve Yeni Güney Galler'de bulunan popülasyonları hassas türler arasında sıralamaktadır. Koalalar 20. yüzyılda kürkleri için yaygın olarak avlanmışlardır. Queensland'da yaygın olarak itlaf edilmelerinin üzerine kamuoyunda oluşan tepkiler ile bu türün korunması için eylem grupları ortaya çıkmıştır. Hayvan barınakları kurulmuş, yaşam alanları parçalanmış ve azalmış olan koalalar yeni bölgelere nakledilmiştir. En önemli tehditler yaşam alanı yokolması ve kentleşmedir.

    Adlandırma

    Koala sözcüğünün kökeni Dharug dilinde bulunan gula sözcüğüdür ve "içmemek" anlamına gelir. Avustralya Aborjin dillerinde kullanılan diğer isimler ise şöyledir: cullawine, koolawong, colah, karbor, colo, coolbun, boorabee, burroor, bangaroo, pucawan, banjorah, ve burrenbong; bu isimlerin çoğu da "içmemek" anlamındadır.[2] Bilimsel adının cins adı Phascolarctos, Antik Yunanca "cep" anlamına gelen phaskolos ile "ayı" anlamına gelen arktos sözcüklerinden türetilmiştir. Epitet adı olan cinereus ise Latince "kül renginde" demektir.[3]

    Taksonomisi ve evrimi





    Peramelidae



    Dasyuridae



    Dromiciops



    Diprotodontia


    Petauroidea



    Phalangeroidea





    H. moschatus




    Potoroinae



    Macropodinae





    Vombatiformes

    P. cinereus




    T. carnifex




    Ngapakaldia




    Diprotodontidae

    D. optatum




    Z. trilobus



    N. lavarackorum





    M. williamsi




    I. illumidens



    Vombatidae











    Koalanın cins adı Phascolarctos 1816 yılında Fransız hayvanbilimci Henri Marie Ducrotay de Blainville[4] tarafından verilmiştir ancak tür adı için daha detaylı çalışma yapılana kadar herhangi bir isim önerilmemiştir. Alman hayvanbilimci Georg August Goldfuss 1819 yılında ikili adlandırma olarak Lipurus cinereus adını önermiştir. Ancak Phascolarctos adı daha önce yayımlandığı için Uluslararası Zoolojik Adlandırma Kodu'nun öncelik kuralına göre cinsin resmî adı olarak kullanılmaktadır.[5] Fransız doğabilimci Anselme Gaëtan Desmarest, kahverengi renkli koalaların gri renkli olanlardan farklı bir tür olduğunu belirterek 1820 yılında Phascolartos fuscus adını önermiştir. Avrupalı biliminsanları tarafından önerilen diğer adlar arasında 1820 yılında Goldfuss'un Marodactylus cinereus, 1827 yılında René Primevère Lesson'un P. flindersii ve yine 1827 yılında John Edward Gray'in P. koala adları sayılabilir.[6]

    Koala vombatlar (Vombatidae familyası) ve soyu tükenmiş keseli tapirler, keseli aslanlar ile dev vombatlar familyaları ile birlikte İki ön dişliler (Diprotodontia) takımında Vombatiformes alt takımında sınıflandırılmıştır.[7] Vombatiformes alt takımı, içinde kangurular ve wallabyleri bulunduran Macropodiformes alt takımı ve possumlardan oluşan Phalangeriformes alt takımının oluşturduğu klâd ile kardeş gruptur.[8] Vombatiformes'ların ataları muhtemelen ağaçlarda yaşamaktaydı[9] ve koalaların soyu ilk olarak Eosen'de yaklaşık 40 milyon yıl önce ayrılmıştır.[10]

    Koala, bir zamanlar çeşitli cinsler ve türler barındıran Phascolarctidae familyasının günümüzde yaşayan tek türüdür. Oligosen ve Miyosen devirlerinde koalalar yağmur ormanlarında yaşamaktaydı ve daha çeşitli besinlerle beslenmekteydiler.[11] Nimiokoala greystanesi gibi bazı türler ile Perikoala cinsinin bazı türleri günümüz koalası ile aynı boyutlarda iken Litokoala cinsinde yer alan türlerin boyutları günümüz koalasının yarısı ile üçte ikisi kadardı.[12] Tarih öncesi çağda yaşayan koala türlerinin günümüz koalaları gibi iyi gelişmiş kulak yapılarına sahip olmaları, uzun mesafe seslenmenin evrimlerinin erken zamanlarında ortaya çıktığına işaret eder.[11] Miyosen devrinde Avustralya kıtasında giderek kurak bir iklimin ortaya çıkmasıyla yağmur ormanları yok olmuş ve yerine Eucalyptus ağaçlarından oluşan bitki örtüsü yayılmıştır. Phascolarctos cinsi Litokoala cinsinden Miyosenin sonlarına doğru ayrılmış[11][13] ve yalnızca okaliptüs yaprakları ile beslenmesine olanak sağlayacak çeşitli adaptasyonlar geçirmiştir: Damak kafatasında öne doğru kaymış, azı ve ön azı dişleri daha büyümüş, pterygoid fossa küçülmüş[11] ve azı dişleri ile kesici dişler arasındaki boşluk artmıştır.[14]

    Pliyosen ve Buzul Çağlarında, Avustralya hem iklim hem de bitki örtüsü değişikliği geçirdiğinde koala türlerinin de boyutları büyümüştür.[12] Phascolarctos cinereus dev koalanın (P. stirtoni) cüce formu olarak ortaya çıkmış olabilir. Büyük memelilerin boyutlarının küçülmesi Buzul Çağı'nın sonlarında dünya üzerinde genel olarak görülen bir fenomendir ve geleneksel olarak Macropus agilis gibi Avustralya'ya özgü çeşitli memelilerin bu cüceleşme sonucu ortaya çıktığına inanılmaktadır. 2008 yılında yapılan bir araştırmada bu varsayım sorgulanır ve P. cinereus ile P. stirtoni türlerinin Buzul Çağı'nın ortalarında ve sonlarında simpatrik olduğu belirtilir ki bu durumun Pliyosen'de başladığı bile düşünülmektedir.[15] Günümüz koalasının fosil kalıntıları en azından Buzul Çağı'nın ortalarına kadar gitmektedir.[16]

    Genetik ve varyasyonlar

    Dişi koala Dişi koala
    Dişi koala
    Erkek koala

    Geleneksel olarak üç farklı alt tür tanınmaktadır: Queensland koalası (P. cinereus adustus, Thomas 1923), Yeni Güney Galler koalası (P. c. cinereus, Goldfuss 1817) ve Victoria koalası (P. c. victor, Troughton 1835). Bu formlar kürk rengi ve kalınlıkları, gövde boyutları ve kafatası şekilleri ile ayırt edilirler. Queensland koalası kısa, gümüşî kürkü ve küçük kafatasıyla içlerinde en küçük yapılı olanıdır. Victoria koalası karışık kahverengi kürkü ve geniş kafatasıyla en büyükleridir.[17][18] Bu varyasyonların yaşadığı yerlerin sınırları Avustralya'daki eyalet sınırları ile belirlenmiştir ancak alt tür olarak tanınmaları tartışmalı bir konudur. 1999 yılında yapılmış bir genetik araştırma sonucunda üç varyasyonun kendi aralarında sınırlı gen akışı olan farklılaşmış popülasyonları gösterdiği ve bu üç alt türün tek bir evrimsel açıdan önemli birimi temsil ettiği önerilmiştir.[18] Başka çalışmalar koala popülasyonlarında inbred düzeyinin yüksek ve genetik varyasyonun düşük olduğunu göstermektedir.[19][20] Bu kadar düşük bir genetik çeşitlilik Buzul Çağı'ndan beri koala popülasyonlarının bir karakteristiği olmuş olabilir.[21] Akarsular ve yolların gen akışını sınırlandırdığı ve güneydoğu Queensland popülasyonunun genetik çeşitliliğine yol açtığı gösterilmiştir.[22] Nisan 2013'te Queensland University of Technology'de yapılan çalışmalar sonucunda koala genomunun tam dizilemesinin yapıldığı duyurulmuştur.[23]

    Fiziksel nitelikleri

    Kaşınan ve temizlenen koalalar.

    Koala büyük kafalı, körelmiş kuyruğu olan ya da kuyruksuz, tıknaz bir hayvandır.[24][25] Boyu 60 ila 85 cm., ağırlığı da 4 ila 15 kg. arasında değişir[25] ve bu boyutlar ile ağaçlarda yaşayan en büyük keseli memeli türüdür.[26] Göz renkleri kahverengidir. Fakat 2009 yılında dünyanın ilk mavi gözlü koalası dünyaya gelmiştir. Victoria koalalarının ağırlığı Queensland koalalarının ağırlığının iki katıdır.[17] Eşeysel dimorfik olan türün erkekleri dişilerine göre %50 daha büyüktür. Ayrıca erkeklerin burunları dişilere göre daha kıvrıktır[26] ve göğüslerinde kılsız bölgeler şeklinde görülen koku bezleri bulunur.[27] Keseli memelilerin çoğunda olduğu gibi erkek koalanın penisi de çatallıdır ve dişi koalalarda buna karşılık iki vajina ile iki ayrı rahim bulunur.[24] Erkeğin prepüsünde doğal olarak bulunan bakteriler döllenmede önemli bir rol oynar.[28] Dişinin kese ağzı yavruların keseden düşmesini engelleyen bir sfinkter kas ile sıkışır.[29]

    Koalaların vücut yapıları bulundukları çevrede ihtiyaçlarını üst düzeyde karşılayacak niteliktedir. Koalanın kürkü sırtında kalın ve uzun, karnında ise kısa tüylüdür. Kulak kepçelerinin içi ve dışındaki tüyler kalındır.[26] Sırt kürkünün rengi açık gri ile çikolata kahverengi arasında değişir.[24] Karın kürkü beyazımsıdır, kalça kısmında benekli beyaz olan kürk sırta doğru koyulaşır.[25] Koalanın sırt kürkü keseli memeliler arasında en etkili yalıtıma sahiptir ve rüzgâr ile yağmura çok dayanıklıdır; karın kürkü ise güneşin yaydığı radyasyonu yansıtır.[30] Koalanın kıvrık ve keskin pençeleri ağaçlara tırmanmak için çok iyi adaptasyon geçirmiştir. Büyük ön pençelerinin ilk iki parmağı diğer üç parmağı ile karşı karşıya gelebilme yetisine sahiptir dolayısıyla küçük dalları bile rahatlıkla kavrayabilirler. Arka pençelerinin ikinci ve üçüncü parmakları, Diprotodontia üyelerinde tipik olarak görüldüğü üzere, birbirine yapışıktır ve bu parmakların ucundaki ayrık tırnaklar daha çok temizlenmek amaçlı kullanılır.[31] Pençeleri ağaçların yumuşak ve düzgün gövdelerine çengel gibi saplanabilen koalaların dört ayağı da ağaç dallarını rahatlıkla kavrayabilir ve dallara sarılarak tırmanmalarını sağlar. İnsanlarda ve diğer primatlarda olduğu gibi koalaların pençelerinde de kabarık çizgiler bulunur.[32] Hayvan dayanıklı bir iskelete sahiptir ve kısa, kaslı üst gövdesi ile birlikte görece uzun ön uzuvları tırmanma ve tutunma yeteneğine yardımcı olur. Kaval kemiğine diğer hayvanlardan daha aşağıda bağlanan kalça kasları da tırmanma için fazladan kuvvet sağlarlar.[33] Koalanın belkemiğinin ucunda bulunan kıkırdaksı yapı da, ağaç dallarının oluşturduğu çatala tünediğinde rahat etmesini sağlar.[29]

     src=
    Ağaç üzerinde konumlanmış koala iskeleti.

    Koala beyni, memeliler arasında vücut ağırlığına oranla en küçük beyinlerden biridir[34] ve tipik iki ön dişliler takımı üyelerine göre %60 daha küçüktür. Beyinlerinin yüzeyi "ilkel" hayvanlarda görüldüğü üzere oldukça düz bir yapıya sahiptir.[35] Kafatası boşluğunun yalnızca %61'ini doldurur ve iç yüzeye beyin-omurilik sıvısı ile basılı durur. Beyin-omurilik sıvısının görece yüksek miktarda olmasının sebebi bilinmemekle birlikte bunun nedenlerinden birinin hayvanın ağaçtan düşmesi durumunda beynini koruyacak şekilde amortisör görevi görmesi olduğu düşünülmektedir.[35] Koalanın küçük beyin boyutu, daha büyük bir beyni idare edemeyecek kadar düşük enerji veren beslenme özelliklerine bir adaptasyon olabilir.[34] Küçük beyninden ötürü koalanın karmaşık ve sıradışı davranışları gerçekleştirme yetenekleri kısıtlıdır. Örneğin koalaya, düz bir yüzey üstünde koparılmış yapraklar verildiğinde hayvan alışık olduğu beslenme rutininin dışına çıkamaz ve bu yaprakları yemez.[36] Koalanın koku alma duyusu normaldir ve yenip yenemeyeceğini anlamak için dallarda bulunan yağları kokladığı bilinir.[34] Burnu oldukça büyüktür ve sert deri ile kaplıdır. Yuvarlak kulakları iyi işitmesini sağlar[29] ve orta kulağı iyi gelişmiştir.[11] Koalanın görme duyusu ise iyi gelişmemiştir[29] ve görece küçük gözleri keseli memeliler arasında pek görülmeyen şekilde dikey çizgili gözbebeklerine sahiptir.[26] Koalalar pes sesler çıkarmak için tuhaf bir ses organına sahiptir. Memelilerde tipik olarak gırtlakta bulunan ses telleri yerine ses organları yumuşak damaklarında yerleşmiştir.[37]

     src=
    Koalanın dişleri, soldan sağa: azı dişleri, ön azı dişleri (koyu renkli), diastema, köpek dişleri, kesici dişler.

    Koala, çok az besleyici değere sahip olan, yüksek oranda zehirli ve yüksek miktarda lif içeren okaliptüs diyetine uygun çeşitli adaptasyonlar geçirmiştir.[38] Hayvanın dişleri önde kesiciler ve diastema adı verilen otobur hayvanların özelliği olan büyük bir boşlukla ayrılmış ve her çenede bir ön azı ve dört azı dişinden oluşur. Kesici dişler yaprakları tutup ön azı dişlerine aktarmaya, ön azı dişleri yaprakları yaprak sapından koparmaya ve azı dişlerine geçirmeye yarar. Yüksek tüberküllü azı dişleri de yaprakları küçük parçalara ayırır.[39] Koalalar aynı zamanda çiğnemeden önce yaprakları yanak keselerinde saklayabilir.[40] Orta yaşlı koalaların kısmen aşınmış azı dişleri yaprakları küçük parçalara ayırmak için optimal duruma gelmişlerdir ve böylece hayvanın enerjisinin çoğunu sağlayan okaliptüs yapraklarını sindiren[39] ince bağırsaklarda besin emilimi ve midede sindirim daha etkili olabilmektedir.[41] Koala bazen yuttuğu besini tekrar ağzına getirerek ikinci kez çiğneyebilir.[42]

    Kangurular ve okaliptüs ile beslenen possumların aksine koalaların sindirim süreci arka bağırsak mayalanması ile olur ve sindirim süreleri doğal ortamlarında 100 saate, esaret altında ise 200 saate kadar çıkabilmektedir.[39] Bu süreler orantısal olarak tüm hayvanlar içinde 200 cm uzunluğunda ve 10 cm çapında olan en büyük kör bağırsağa sahip olmaları ile açıklanabilmektedir.[43] Koalalar hangi besinlerin sindirilirken daha uzun süre mayalanacağını, hangilerinin daha çabuk sindirileceğini seçebilirler. Büyük parçalar sindirilmek için daha çok zaman harcayacağından daha hızlı bir şekilde sindirim sistemlerinden geçer.[39] Her ne kadar arka bağırsak koalalarda diğer otoburlara göre görece daha büyükse de hayvan enerjisinin yalnızca %10'unu mayalanma sonucu elde eder. Okaliptüs yapraklarında güçlü kokulu yağlar, fenolik bileşimler ve birçok memeli için yenilemez hatta zehirli olan siyanür niteliğinde maddeler de bulunur. Başka hayvanlar için zararlı olan bu maddeler koalanın vücudunda zehir etkisini kaybeder. Çünkü koala, çok özel anatomisi ve fizyolojisi olan bir sindirim sistemine sahiptir. Diğer otçul memeliler gibi koala da okaliptüslerin ana maddesi olan selülozu sindiremez. Ancak bu işlemi, onun için selülozu sindirebilen ve koalanın körbağırsağında yaşayan mikro organizmalar yapar. Yağlar ve zehirli niteliğe sahip kimyasallar (fenol bileşikleri) karaciğerde süzülmeye uğrayarak etkisiz hale gelir. Koalalar türlerinin bir gereği olarak belli vakitlerde beslenmezler. Bu vakitler genelde güneşin doğuşu ve batışı arasında geçen süredir. Vücutlarındaki fazla yağları bu vakitler arasında yakarlar. Aldığı besinlerle koala çok az enerji elde edebildiği için de bazal metabolizmaları tipik memelilerin yarısı kadardır,[38] ancak bu, mevsimler ve cinsiyetler arasında farklılık gösterebilir.[39] Koalanın tek besin kaynağı okaliptüs yapraklarıdır. Bu ise hayvanın karbonhidrat gereksinimini tümüyle mikroorganizmaların selülozu sindirmesiyle karşılaması demektir. Bu durum, mikroorganizmalar olmadan koalaların yaşamasının mümkün olamayacağını açıkça göstermektedir. Koala görece kuru ve yüksek oranda sindirilmemiş lif içeren dışkılama ve kör bağırsakta su saklama yolları ile suyu muhafaza ederler.[41] Koalalar çok nadir de olsa su içerler. Koalaların ana besin maddesini oluşturan okaliptüs yaprakları temel düzeydeki su ihtiyaçlarını karşılamaya yeterli miktarda su temin etmektedir. Genelde yapraklarda yeterli nemin bulunmadığı kuraklık dönemlerinde ve hastalandıklarında su içerler.

    Ekoloji ve davranış

     src=
    Yerde yürüyen koala.

    Koala yaklaşık 1.000.000 km²'lik bir coğrafi bölgeye ve 30 ekolojik bölgeye yayılmıştır.[44] Doğu ve güneydoğu Avustralya'dan Queensland'in kuzeydoğusu, ortası ve güneydoğusuna, Yeni Güney Galler ve Victoria'nın doğusuna ve Güney Avustralya'nın güneydoğusuna kadar yayılan bir bölgede yaşarlar. Koala Adelaide yakınlarına ve Kanguru Adası ile Fransız Adası gibi bazı adalara da sokulmuştur.[45] Manyetik Ada'da bulunan popülasyon doğal yaşam alanının kuzey sınırını oluşturur.[44] Fosil kanıtları Buzul Çağı'nın sonlarında koalanın yaşam alanının Batı Avustralya'nın güneybatısına kadar uzandığını göstermektedir. Muhtemelen bu bölgelerde soylarının tükenmesinin nedenleri çevresel değişiklikler ve Avustralya yerlileri tarafından avlanmalarıdır.[46] Queensland'de koalaların dağılımı düzenli değildir ve çoklukla bulundukları güneydoğu kısmı dışında yaygın değildir. Yeni Güney Galler'de yalnızca Pilliga'da çok sayıda bulunurlar ama Victoria'da hemen hemen her yerde yaşarlar. Güney Avustralya'da 1920'lerde bölgesel olarak soyları tükenmiş ancak daha sonradan bu bölgeye tekrar sokulmuşlardır.[45] Koalalar açık ormanlar ve ağaçlı arazilerde, tropikal iklimlerden serin ılıman iklimlere kadar değişik alanlarda bulunurlar.[26] Yarı kurak iklimlerde kuraklıklardan ve aşırı sıcaktan korunmak için genellikle akarsu kenarlarını tercih ederler.[47]

    Beslenme ve hareketlilik

     src=
    Beslenen koala

    Koalalar otoburdur ve diyetlerinin büyük kısmını okaliptüs yaprakları oluştursa da Acacia, Allocasuarina, Callitris, Leptospermum ve Melaleuca cinslerinden diğer ağaçlarda da koalalara rastlanır.[48] Her ne kadar okaliptüsün 600 kadar türü bulunsa da koalalar yalnızca 30 kadar türünü tercih ederler.[49] Daha çok yüksek oranda protein ve düşük oranda lif ile lignin içeren türleri seçmeye eğilimlidirler.[41] En çok tercih ettikleri türler, diyetlerinin %20'sinden fazlasını oluşturan Eucalyptus microcorys, E. tereticornis ve E. camaldulensis türleridir.[50] Beslenme konusunda fazla titiz davrandığı düşünülse de koalalar beslenme yönünden, Petauroides volans gibi bazı keseli türlerinden daha az uzmanlaşmıştır. Okaliptüs yaprakları yüksek oranda su içerdiği için koala sıklıkla su içme gereksinimi duymaz[48] ve günlük su tüketimi vücut ağırlığının her kilogramı için 71 ila 91 mililitre arasında değişir. Dişiler su ihtiyaçlarını yalnızca yapraklardan giderebilse de daha büyük olan erkekler yerde ya da ağaç oyuklarında bulunan sulara da ihtiyaç duymaktadır.[41] Koalalar beslenirken arka pençeleri ve ön pençelerinin biriyle ağaç dalına tutunurken diğer ön pençesiyle yaprakları tutar. Küçük koalalar ağaç dalının ucuna daha çok yaklaşabilirken büyük koalalar ağaç gövdesine daha yakın dururlar.[51] Koalalar günde dört ila altı öğünde yaklaşık 400 g yaprak tüketirler.[52] Düşük enerji harcayan bir yaşam tarzına adapte olmuş olsalar da yağ dokularının az olması nedeniyle sık beslenmek zorundadırlar.[53]

    Besinlerden çok az enerji alabildikleri için koalaların enerji kullanımı sınırlıdır ve günde 20 saat kadar uyurlarken[54] yalnızca 4 dakika kadar aktif hareket ederler.[55] Genellikle geceleri aktiftir ve uyanık olduğu saatlerde çoğunlukla beslenir. Tipik olarak bir gün boyunca aynı ağaçta uyur ve beslenir.[56] Sıcak günleri, sırtını ağaç dallarına dayayarak ya da karnı üzerine yatıp kolları ve ayaklarını aşağıya sallandırarak geçirir.[54] Soğuk ve yağmurlu günlerde enerji kaybını azaltmak için kıvrılarak top hâline gelir.[56] Rüzgârlı günlerde koalalar ağaçların daha kalın olan alt dallarına inerler. Günlerinin çoğunu ağaç üzerinde geçirseler de başka bir ağaca gitmek için yere indiklerinde dört ayakları üzerinde yürürler.[54] Temizlenmek için arka pençelerini kullanır ancak zaman zaman ön pençeleri ve ağzını kullandığı da görülür.[57]

    Sosyal davranışlar

    Koala ağaç gövdesi ve dalı arasında dinlenirken
    Dinlenen koala
    Erkek koalanın bağırması

    Koalalar asosyal hayvanlardır ve günde yalnızca 15 dakika için sosyal davranışlarda bulunurlar. Victoria'da, yaşam alanları küçük ve birbiri ile örtüşürken Queensland'in merkezinde daha geniş ve birbiriyle daha az örtüşürler.[58] Koala topluluğu çoğunluğu erişkin dişilerin oluşturduğu "yerleşikler" ile çoğunluğunu erkeklerin oluşturduğu "gezginler"den ibarettir. Gezgin erkekler bölgelerini savunur ve diğerleri üzerinde gövde boyutları ile baskınlık kurarlar.[59] Alfa erkeklerin bölgeleri genellikle üreme dönemindeki dişilerin yakınındadır ve genç erkekler erginliğe erişene kadar alfa erkeklere boyun eğerler.[60] Erişkin erkekler zaman zaman yaşam alanlarının dışına çıkabilir, böyle durumlarda da baskın olanlar statülerini korurlar.[58] Bir erkek yeni bir ağaca geldiğinde göğüs bezlerini ağaç gövdesine ve dallarına sürerek ağacı işaretler. Erkeklerin zaman zaman gövdeye idrar yaparak işaretledikleri de görülebilir. Koku ile işaretleme davranışı muhtemelen iletişim amaçlıdır ve bireylerin bir ağaca çıkmadan önce ağacın dibini kokladıkları bilinmektedir.[61] Koku ile işaretleme saldırganlık içeren karşılaşmalarda da yaygındır.[62] Göğüs bezlerinin salgısı mevsime ve bireyin yaşına göre değişiklik gösteren karmaşık kimyasal karışımlardır ve bir analizde yaklaşık 40 kadar kimyasal bileşik tespit edilmiştir.[63]

     src=
    Uyuyan bir koala

    Erişkin erkekler horultu benzeri nefes alışlar ve homurtuya benzeyen tınlamalı nefes verişlerden oluşan pes sesler ile haberleşirler.[64] Bu seslerin koalalara özgü ses organlarından çıktığı öne sürülmüştür.[37] Düşük frekansları nedeniyle böğürtü benzeri bu sesler havada ve bitki örtüsü içinde uzak mesafelere kadar ulaşabilir.[65] Koalalar özellikle üreme döneminde dişileri çekmek ve diğer erkeklere gözdağı vermek için olduğu kadar yılın herhangi bir zamanında bu böğürtüleri çıkarabilirler.[66] Ayrıca yeni bir ağaca geldiklerinde komşularına haber vermek için de böğürürler.[65] Bu sesler erkeğin gerçek vücut boyutlarını haber verdiği gibi aynı zamanda bunu abartılı olarak da iletirler[67] çünkü dişiler daha büyük boyutlu erkeklerden gelen böğürtülere daha çok dikkat gösterirler.[68] Dişi koalalar daha yumuşak bir tonda böğürmenin yanı sıra homurtu ve inleme benzeri sesler çıkardıkları gibi çığlık da atarlar. Bu sesleri tehlikede olduklarında ve savunma amaçlı tehditte bulunduklarında çıkarırlar. Yaşlandıkça gıcırtıya benzeyen sesler hem tehlikede olunduğunda hem de saldırganlığı göstermek için çıkarılan acı bağırışlara dönüşür. Başka bir birey, üzerindeki bir dala tırmandığında koala ağzı kapalı olarak homurdanır. Koalalar çeşitli mimiklere sahiptir. Homurdanırken, inlerken ve acı acı bağırırken hayvan üst dudağını kıvırır ve kulaklarını ileri doğru döndürür. Çığlık atarken dudaklar ve kulaklar geriye doğru çekilir. Dişiler telaşlandıklarında dudaklarını ileri doğru uzatıp kulaklarını dikleştirirler.[69]

    Agonistik davranış genellikle bireylerin ağaçta birbirlerinin üzerine tırmanması sonucu oluşan küçük kavgalardır. Bu esnada zaman zaman birbirlerini ısırdıkları görülür. Yabancı olan erkekler güreşebilir, birbirlerini kovalayarak ısırabilir.[70] En uç durumlarda ise erkeklerin kendilerinden küçük olan rakiplerini ağaçtan indirmeye çalıştıkları görülür. Böyle durumlarda daha büyük olan erkek koala yukarıya tırmanarak kendinden küçük rakibini köşeye sıkıştırır; diğer koala ise ya rakibinin yanından hızlıca geçerek aşağı iner ya da dalın ucuna doğru kaçar. Saldırıyı yapan koala, rakibini omuzlarından tutarak sürekli ısırır. Daha zayıf olan birey ağaçtan uzaklaştırıldıktan sonra galip gelen koala böğürür ve ağacı işaretler.[71] Gebe olan ve süt veren dişiler özellikle çok agresiftir ve yanlarına çok yaklaşan diğer koalalara saldırırlar.[70] Ancak genel kural olarak koalalar enerji harcayan saldırgan davranışlarda bulunmaktan kaçınırlar.[60]

    Üreme ve gelişim

     src=
    Ana koala sırtında yavrusuyla.

    Koalalar yılın belirli dönemlerinde çiftleşirler ve doğumlar ekim ila mayıs ayları arasında olur. Östrusta olan dişiler başlarını normalden daha geride tutar ve yaygın olarak tremor ile spazm geçirirler. Ancak erkek koalaların bu işaretleri algılamadıkları ve östrus döneminde olmayan dişiler ile çiftleşmeye çalıştıkları da gözlemlenmektedir. Daha büyük cüssesi sayesinde erkekler genellikle zorla arkadan dişilerin üzerine çıkar ve bazı durumlarda dişileri ağaçtan indirebilirler. Dişi çığlık atarak peşine düşen erkeklerle mücadele eder ancak aralarında en baskını ya da daha tanıdık olanına boyun eğer. Çiftleşme sırasındaki böğürtüler ve çığlıklar diğer erkekleri de çiftleşen koalaların yanına çeker ve bu nedenle erkek çiftleşmeye ara verip sonradan gelen erkeklerle kavgaya başlar. Bu kavgalar dişinin hangi erkeğin baskın olduğunu anlamasına yardımcı olur.[72] Yaşlı erkeklerde bu kavgaların sonucu burunlarının açık kısımlarında ve gözkapaklarında oluşmuş çizikler, yaralar ve kesikler görülür.[73]

    Koalaların gebelik süresi 33 ila 35 gün arasındadır[74] ve nadiren ikiz doğumlar görülse de genellikle tek bir yavru doğar. Tüm keselilerde olduğu gibi koala yavrusu da embriyonal dönemde doğar ve ağırlığı yalnızca 0,5 gramdır. Ancak dudakları, ön uzuvları ve omuzları oldukça gelişmiştir ve solunum, sindirim, boşaltım sistemleri işlevseldir. Yenidoğan koala anasının kesesine sürünerek girer ve orada gelişimini devam ettirir.[75] Diğer keselilerin aksine koalalar keselerini temizlemezler.[76]

    Dişi koalanın kesesinin içinde iki meme başı vardır ve yenidoğan bunlardan birine tutunarak kesede kaldığı süre boyunca süt emer.[75] Koala, memeliler arasında gövde büyüklüğüne göre en az süt enerjisi üretim oranına sahip olan hayvanlardan biridir. Bu eksikliği dişi koala 12 ay boyunca süt vererek kapatır.[77] Yenidoğan yedi haftalık olduğunda kafası uzayarak orantısal olarak büyük hâle gelir, pigmentasyon gelişmeye başlar ve erkeklerde testis torbasının ortaya çıkması, dişilerde de kesenin gelişmeye başlaması ile cinsiyeti anlaşılır. 13 haftalık yenidoğan 50 gram ağırlığına ulaşır ve kafası doğumdaki hâlinin iki katına ulaşır. Gözleri açılmaya, alnında, ensesinde, omuzlarında ve kollarında ince tüyler çıkmaya başlar. 26. haftanın sonunda tüm kürkü çıkan yavru, yetişkinlere benzer ve kafasını keseden çıkarmaya başlar.[78]

    Yavru koala altı aylığa yaklaşırken ana koala yavruyu okaliptüs yemeye hazırlamak için okaliptüs yapraklarını çiğneyerek sindirdikten sonra püre şeklinde bir karışım dışkılar ve yavru bunu anasının kloakından yer. Püre şeklinde olan karışım normal dışkıdan farklıdır ve körbağırsağın içinde bulunan yüksek oranda bakteri içeren sindirilmiş besin karışımına benzer. Yaklaşık bir ay boyunca protein içeren bu püreyi yiyen yavru sütten yaprak yemeye geçiş yapar.[79] Yavru koala altı ya da yedi aylıkken ve 300 ila 500 gram ağırlığa eriştiğinde ilk defa keseden tamamen dışarı çıkar. Anasından destek alarak etrafını dikkatli bir şekilde inceler. Dokuz aylık olduğunda 1 kg ağırlığa erişir ve kürkü erişkin koala kürkünün rengine döner. Keseden tamamen ayrıldıktan sonra annesinin sırtına tutunur ve dalları kavrayarak tırmanmayı öğrenmeye başlar.[80] Yavaş yavaş anasından uzakta daha fazla zaman geçirmeye başlar ve 12 aylık iken yaklaşık 2,5 kg ağırlığındadır ve ana bakımından ayrılır. Ana tekrar gebe kaldığında önceki yavrusu ile bağı tamamen kopar. Bir yaşına gelmiş yavrular analarının saldırgan davranışlarıyla uzaklaşmak zorunda kalırlar.[81]

     src=
    Port Macquarie Koala Hastanesi'nde korunan, doğmak üzere olan koala fetüsü.

    Dişiler cinsel olgunluğa yaklaşık üç yaşında erişirler ve bu yaştan itibaren gebe kalabilirler; buna karşın erkekler iki yaşından itibaren sperm üretebilmelerine[81] rağmen cinsel olgunluğa dört yaşında erişirler.[82] 18 aylıktan itibaren göğüs bezleri işlevsel hâle gelse de erkekler cinsel olgunluğa ulaşana kadar koku ile işaretleme yapmazlar.[63] Yavruların anaya uzun süre bağımlı olmasından dolayı dişi koalalar genellikle iki yıl arayla çiftleşirler. Ancak yüksek kaliteli besin sağlayan ağaçların çokluğu gibi olumlu çevresel koşullar dişi koalaların her yıl çiftleşmesine olanak sağlayabilir.[83]

    Sağlık ve tehditler

    Koalalar doğal yaşam ortamlarında 13 ila 18 yıl arasında yaşayabilirler. Genellikle erkek koalalar daha tehlikeli bir yaşam sürdüklerinden dişilerden daha az yaşar.[84] Ağaçtan düştükten sonra genellikle sağ kalan koalalar hemen ağaca tırmanırlar ancak özellikle tecrübesiz gençler ve döğüşen erkekler arasında ağaçtan düşme sonucu yaralanmalar ve ölümler görülmektedir.[85] Yaklaşık altı yaşında koalaların çiğneme dişleri aşınarak çiğneme etkinliği azalır. Er ya da geç dişlerin tepe kısımları tamamen aşındıktan sonra hayvan açlıktan ölür.[86]

    Koalaların doğal düşmanları az sayıdadır ve bunların arasında dingolar ve büyük pitonlar sayılabilir. Ninox strenua ve Aquila audax gibi yırtıcı kuşlar yalnızca yavru koalalar için tehdit oluşturur. Kıyısal bölgelerde yaşayan koalalarda görülen keneler dışında genellikle dış parazitleri yoktur. Yaygın olmasa da Sarcoptes scabiei akar türünün neden olduğu uyuz ile Mycobacterium ulcerans bakterisinin neden olduğu deri ülserleri de koalalarda görülebilir. İç parazitlerinin sayısı da azdır ve genellikle zararsızdır.[85] Bunların arasında bağırsaklarda sıklıkla görülen Bertiella obesa şerit solucanları ile akciğerlerde nadiren görülen Marsupostrongylus longilarvatus ve Durikainema phascolarcti yuvarlak solucanları sayılabilir.[87] Queensland'te bulunan Avustralya Hayvanat Bahçesi Doğal Yaşam Hastanesi'nde bakımı yapılan yaklaşık 600 koala üzerinde yapılan üç yıllık bir araştırmanın sonucunda hayvanların yaklaşık %73,8'inin Trypanosoma cinsi tek hücreli parazitlerin en az bir türü tarafından infekte edildikleri görülmüştür; bu türler arasında en yaygını T. irwini türü tek hücreli parazittir.[88]

    Koalalar keratokonjonktivit, idrar yolu enfeksiyonu ve üreme yolu enfeksiyonu[89] gibi rahatsızlıklara yol açan Chlamydiaceae bakterileri gibi patojenlere maruz kalabilirler.[85] Bu tarz enfeksiyonlar anakarada yaygınsa da ada popülasyonlarında görülmez.[90] Koala retrovirüsü (KoRV) insanlarda görülen AIDS'e benzer Koala Bağışıklık Sistemi Eksikliği Sendromu'na (Koala Immune Deficiency Syndrome [KIDS]) neden olur. KoRV'nin prevalansı hastalığın Avustralya'nın kuzeyinden güneyine yayıldığını göstermektedir. Kuzey popülasyonları bu hastalıktan tamamen muzdarip iken Kanguru Adası gibi güneydeki popülasyonlarda bu hastalık görülmemektedir.[91]

    Yavaş hareketleri ve okaliptüs ağaçlarının kolay tutuşabilmesi gibi nedenlerle koalalar orman yangınlarına karşı savunmasızdırlar.[92] Koala içgüdüsel olarak yangından kaçmak için daha yükseğe tırmanır ancak bu şekilde yoğun sıcaklığa ve alevlere maruz kalır. Orman yangınları ayrıca hayvanların habitatlarını parçalı hâle getirerek hareketlerinin kısıtlanmasına dolayısıyla da popülasyon kaybı ile genetik çeşitliliğin azalmasına neden olur.[93] Dehidratasyon ve aşırı ısınma ölümcül olmaktadır.[94] İklim değişikliğinin etkilerine karşı da savunmasız durumdadırlar. Avustralya'da iklim değişikliği modelleri daha sıcak ve kurak iklimin geleceğini öngörmektedir, dolayısıyla koalanın doğal yaşam alanı doğuda ve güneyde nemli bölgelerde kalmak kaydıyla küçülecektir.[95] Kuraklıklar da koalaların yaşamını etkilemektedir. Örneğin 1980'lerde yaşanan büyük kuraklıklar okaliptüs ağaçlarının yapraklarını kaybetmesine neden olmuş ve bunun sonucunda Queensland'in güneybatısındaki popülasyonun %63'ü ölmüştür. Ölenlerin çoğunluğu, beslenme bölgelerinden daha yaşlı ve tecrübeli koalalar tarafından uzaklaştırılan genç koalalar olduğu için popülasyonun tekrar kendini toparlaması çok zaman almıştır.[36] Daha sonraları da bu popülasyon 1995'te 59.000 bireyden 2009'da 11.600 bireye kadar inmiş ve bu büyük kaybın nedeninin, 2002 ila 2007 yılları arasında daha sıcak olan iklim nedeniyle ortaya çıkan kuraklıklar olduğu önerilmiştir.[96] İklim değişikliğinin olumsuz sonuçlarından bir başkası da atmosferde bulunan CO2 düzeylerinin artmasının koalaların besinleri üzerindeki etkisidir. Karbondioksit artışı okaliptüs ağaçlarının yapraklarındaki protein birikimini azaltmış ve tanen konsantrasyonunu artırarak besin kaynağının kalitesini düşürmüştür.[97]

    Koalalar ve insanlar

    Tarihçe

     src=
    1810 yılında Arcana adlı eserinde basılan George Perry'nin deseni koalanın basılmış olan ilk tasviridir.

    Koala hakkında yazılı ilk referans Yeni Güney Galler Valisi John Hunter'ın hizmetkârı John Price'a aittir. Price "cullawine" adı verilen hayvanla 26 Ocak 1798'de Yeni Güney Galler'de bulunan Mavi Dağlara yapılan keşif seferi sırasında karşılaşmıştır[98] ancak yazdıkları yaklaşık yüz yıl sonra Historical Records of Australia (Avustralya'nın Tarihî Kayıtları) adlı eserde yayımlanmıştır.[99] 1802 yılında Fransa doğumlu kâşif Francis Louis Barrallier iki Aborjin rehberin av dönüşü yemek amacıyla getirdikleri iki koala ayağını görmesiyle ilk olarak bu hayvanla karşılaşmıştır. Barrallier bu uzuvları koruyarak notlarıyla birlikte Hunt'ın halefi Philip Gidley King'e göndermiş, o da bunları Joseph Banks'e iletmiştir. Barrallier'nin notları 1897 yılına kadar yayımlanmamıştır.[100] "Koolah" hakkında haberler Sydney Gazette adlı gazetede 1803'lerin sonundan itibaren çıkmaya başlamış ve bunun neticesinde John Lewin hayvanın suluboya resmini yapmak üzere Kral tarafından görevlendirilmiştir. Lewin'in yaptığı üç resimden birisi baskıresim olarak George Culver'in 1827'de yayımlanan The Animal Kingdom (Hayvanlar Âlemi) adlı eserinde ve çeşitli doğa tarihi kitaplarında kullanılmıştır.[101]

    Koalanın ilk detaylı bilimsel tanımlamasını, Yeni Güney Galler'in Illawarra bölgesindeki Kembla Dağı'nda yakalanan dişi bir koaladan yararlanarak 1814 yılında botanikçi Robert Brown yapmıştır. Avusturyalı botanik ressamı Ferdinand Bauer hayvanın kafatasını, boğazını, ayaklarını ve pençelerini çizmiştir. Brown'ın eserleri yayımlanmamıştır ve mirası ölümünden sonra Londra'da bulunan Doğa Tarihi Müzesi'ne kalmıştır. Bu suluboya desenler 1989 yılına kadar yayımlanmadan kalmıştır.[102] İngiliz cerrah Everard Home, kâşif William Paterson'un tanıklığına dayanarak koala hakkında detaylı bilgi vermiştir.[103] Home, 1808 yılında notlarını Philosophical Transactions of the Royal Society adlı dergide yayımlamış[104] ve hayvana bilimsel olarak Didelphis coola adını vermiştir.[105]

    Koalanın ilk basılmış tasviri George Perry'nin 1810 tarihli doğa tarihi Arcana'da görülür.[106] Orta ve Güney Amerika'da ağaçlarda yaşayan Bradypus cinsi memelilere benzerlikleri nedeniyle Perry hayvana "Yeni Hollanda tembel hayvanı" adını vermiştir. Koalayı tanımlarken görülen küçümseme 19. yüzyılın erken döneminde Avustralya faunasının ilkelliği ve garipliği hakkındaki İngiliz tavrının tipik bir yansımasıdır:[107]

    "... gözler tembel hayvan gibi ağza ve burna çok yakındır ki bu da hayvana hantal ve biçimsiz bir görünüm vermekte, zerafetten yoksun kılmaktadır ... ne karakterlerinde ne de dış görünüşlerinde doğa tarihçisini ya da filozofları ilgilendirecek bir nokta yoktur. Ancak doğa hiçbir şeyi boşa sunmadığı için bu uyuşuk, anlamsız hayvanların bile yaşayanların oluşturduğu büyük zincirin halkalarından biri olduğunu varsayabiliriz ...".[108]

     src=
    Doğa tarihi ressamı John Gould 1863 tarihli The Mammals of Australia (Avustralya'nın Memelileri) adlı deseniyle koalayı tanınır hâle getirmiştir.

    Doğabilimci ve ressam John Gould koalayı üç ciltlik The Mammals of Australia (1845–63) adlı eserinde tanımlayıp resmederek Avustralya'nın az bilinen hayvanlarıyla birlikte İngiliz halkına tanıtmıştır.[109] Karşılaştırmalı anatomi uzmanı Richard Owen, Avustralya memelilerinin fizyolojisini ve anatomisini anlatan bir dizi yayım içerisinde koalanın anatomisi ile ilgili bir tebliği Londra Zooloji Derneği'ne sunmuştur.[110] Geniş olarak kaynak gösterilen bu tebliğde Owen koalanın iç anatomisininin ilk detaylı tanımlamasını yapmış ve vombatlar ile olan genel yapısal benzerliklerini göstermiştir.[111] Londra Zooloji Derneği'nin küratörü olan İngiliz doğabilimci George Robert Waterhouse, ilk olarak 1840 yılında koalayı doğru bir şekilde keseli memeli olarak sınıflandırmıştır. Yeni keşfedilmiş olan Diprotodon ve Nototherium gibi fosil kalıntılarının koala ile olan benzerliklerini ortaya çıkarmıştır.[112] Benzer şekilde, Avustralya Müzesi'nin küratörü Gerard Krefft, 1871 tarihli The Mammals of Australia adlı eserinde koala ile atalarının arasındaki evrimsel mekanizmaları açıklamıştır.[113]

    İngiltere'ye ilk canlı koala 1881 yılında gelmiştir ve Londra Zooloji Derneği tarafından satın alınmıştır. Dernek üyelerinden William Alexander Forbes'un anlattığına göre hayvanın üzerine o zamanlar kullanılan ayaklı lavaboların ağır kapağı kaza sonucu düşmüş ve hayvan ölmüştür. Forbes bu fırsatı değerlendirerek dişi koalayı teşrih etmiş ve dişi üreme sistemi, beyin ile karaciğer hakkında anatomik detayları açıklamıştır. Owen, daha önce yalnızca korunmuş örneklerde çalışabildiğinden bu detayları açıklayamamıştır.[114] Bilimsel çevrelerde ornitorengin üreme mekanizmasını açıklamasıyla tanınmış olan İskoç embriyolog William Caldwell, 1884 yılında koalanın rahim içi gelişmesini tanımlamış[115] ve bu bilgiler ışığında koalalar ile tek deliklileri aynı evrimsel zaman dönemine yerleştirmiştir.[116]

    Gloucester dükü Henry 1934 yılında Sidney'de bulunan Koala Park Barınağı'nı ziyaret etti.[117] Barınağın kurucusu Noel Burnet ve bir koala ile olan fotoğrafı Sydney Morning Herald gazetesinde yayımlandı. II. Dünya Savaşı'nın ardından Avustralya'da turizmin gelişmesi ve koalaların diğer ülkelerde bulunan hayvanat bahçelerine gönderilmesiyle birlikte koalanın uluslararası tanınırlığı arttı. II. Elizabeth, Papa II. Jean Paul, Bill Clinton, Mihail Gorbaçov ve Nelson Mandela gibi çeşitli dünya liderlerinin koalalar ile fotoğrafları bulunmaktadır.[118]

    Kültürel önemi

     src=
    Amy ve Oliver, bronz koalalar (heykeltıraş: Glenys Lindsay)

    Koala dünya çapında tanınmakta ve Avustralya'da bulunan hayvanat bahçeleri ile doğal yaşam parklarına ziyaretçi çekmede önde gelmektedir. Reklamlarda, oyunlarda yer almakta ve oyuncakları yapılmaktadır.[119] Avustralya turizm endüstrisine katkısının 1998 yılında milyar dolarlar üzerinde olduğu tahmin edilmektedir ve o zamandan beri bu katkı artmaktadır.[120] 1997 yılında Avustralya'ya gelen turistlerin yarısı, özellikle Kore, Japonya ve Tayvan'dan gelenler hayvanat bahçelerine ve doğal yaşam parklarına gitmişlerdir; Avrupalı ve Japon turistlerin %75'inin görülecek hayvanlar listesinin başında koala gelmektedir.[121] Biyolog Stephen Jackson'a göre: "Avustralya ile en çok bağdaşmış hayvan hakkında bir anket yapılacak olsa koalanın kıl payı da olsa kanguruyu geçmesi muhtemeldir".[119] Koalanın süregelen popülaritesinin ardında yatan faktörler arasında boyutlarının çocuk boyutlarında olması ve yüzünün oyuncak ayılara benzemesi sayılabilir.[122]

    Koala Avustralya yerlilerinin mitolojisinde ve "düşzamanı" öykülerinde yer alır. Tharawal halkı koalanın kendilerini kıtaya getiren sandalın küreklerini çekmeye yardım ettiğine inanırlar.[123] Başka bir mitte bir kabilenin nasıl bir koalayı öldürdükten sonra bağırsaklarını kullanarak dünyanın diğer yerlerindeki insanlar için bir köprü yaptıkları anlatılır. Bu öykü koalanın av hayvanı olduğunu ve bağırsaklarının uzunluğunu vurgular.[124] Çeşitli öykülerde koalanın kuyruğunu nasıl kaybettiği anlatılır. Bu öykülerin bir tanesinde kanguru, tembel ve açgözlü olduğu için koalanın kuyruğunu keser.[125] Queensland ve Victoria'da yaşayan kabileler koalayı bilge bir hayvan olarak görmektedir. Bidjara dilini konuşan halklar koalanın çorak toprakları zengin ormanlara dönüştürdüğüne inanırlar.[126] Koala diğer hayvanlar kadar çok olmasa da kaya resimlerinde tasvir edilir.[127]

    Avustralya'ya yerleşen ilk Avrupalı göçmenler koalayı "sert ve tehditkâr bakışlı" ve ortalıkta sinsi sinsi dolaşan tembel hayvan benzeri bir hayvan olarak görmüşlerdir.[128] 20nci yüzyılın başında özellikle artan popülaritesi ve çocuk kitaplarında sıkça tasvir edilmesiyle birlikte koalanın kötü şöhreti iyi yönde değişmeye başlamıştır.[129] Koala, Ethel Pedley'nin 1899 tarihli çocuk kitabı Dot and the Kangaroo'da "komik yerli ayı" olarak anlatılmıştır.[128] Sanatçı Norman Lindsay 1904 yılından başlayarak The Bulletin dergisinde yayımladığı karikatürlerde daha çok insana benzeyen bir koala karakteri çizmiştir. Bu karakter Lindsay'nin 1918 tarihli kitabı The Magic Pudding'te Bunyip Bluegum adlı karakter olarak görünmüştür.[130] En tanınmış kurgusal koala muhtemelen Dorothy Wall tarafından 1933'te yaratılmış olan Blinky Bill'dir. Birçok kitabın dışında sinema ve televizyon filmlerine konu olmuş, oyuncakları çıkmış ve 1986 yılında John Williamson'ın çevre konulu bir şarkısında adı geçmiştir.[131] Koalayı konu alan ilk Avustralya posta pulu 1930 yılında basılmıştır.[132] Avustralya'nın ulusal havayolu şirketi Qantas tarafından 1967 yılında başlatılan ve yıllarca süren bir televizyon reklamı kampanyasında kullanılan canlı koala Avustralya'ya çok turist gelmesinden şikayetçi olarak "I hate Qantas" (Qantas'tan nefret ediyorum) cümlesini kullanmıştır.[133] Bu reklam dizisi tüm zamanların en iyi reklamları arasında yer almıştır.[134]

    "Ode to a Koala Bear" (Koalaya Methiye) adlı şarkı Paul McCartney ve Michael Jackson'un 1983 yılında birlikte yaptığı Say Say Say adlı albümün arka yüzünde yer alır.[131] Hanna-Barbera'nın The Kwicky Koala Show ve Nippon Animation'nın Noozles adlı 1980lerin başında yayımlanan çizgi film dizilerinde ana karakter bir koaladır. Koala şeklinde yapılmış gıda ürünleri arasında Caramello Koala çikolatası ve Koala's March kurabiyesi sayılabilir. Victoria'da Dadswells Bridge kasabasında dev bir koala şeklinde yapılmış bir turist kompleksi vardır.[118] Queensland Reds ragbi takımının maskotu bir koaladır.[135] Avustralya Platinum Koala hatıra parasının tura kısmında II. Elizabeth yazı kısmında da koala tasvir edilir.[136]

    Korunma sorunları

    2008 yılında, Dünya Doğa ve Doğal Kaynakları Koruma Birliği (IUCN) geniş yaşam alanı, tahmin edilen yüksek popülasyonu ve popülasyon azalma oranının tehdit altında türler listesine girecek kadar yüksek olmaması nedeniyle koalayı asgari endişe altındaki türler arasında listelemiştir.[45] Avustralyalı yasa koyucular 2009 yılında koalayı Environment Protection and Biodiversity Conservation Act 1999 (Çevre Koruma ve Biyoçeşitlilik Korunma Yasası 1999) adlı yasaya dahil etmeyi kabul etmemişlerdir.[16] 2012 yılında Avustralya hükümeti Queensland ve Yeni Güney Galler'de bulunan koala popülasyonlarını sırasıyal %40 ve %33 popülasyon azalma oranları nedeniyle hassas türler arasında listelemiştir. Victoria ve Güney Avustralya'da bulunan koala popülasyonunun yüksek olduğu görünmektedir ancak Avustralya Koala Vakfı Victoria popülasyonunun korunma tedbirleri altına alınmamasının nedeninin buradaki popülasyonun 200.000 olduğunun sanılmasıdır ama Vakfa göre bu sayı 100.000'den düşüktür.[137]

     src=
    Koala derisi ticareti 20. yüzyılın başlarında yaygın olarak yapılmaktaydı.

    Koalalar Avustralya yerlileri tarafından beslenmek amacıyla avlanmaktaydılar. Hayvanları yakalamak için kullanılan yaygın bir avlanma tekniği uzun ve ince bir sopanın ucuna ipe benzer ağaç kabuğundan halka yapılarak takılması ve ağacın üzerindeki hayvanın bu halkaya yakalanarak aşağı indirilmesinden ve sonra taş balta ya da waddy adı verilen av sopası ile öldürülmesinden ibarettir.[138] Bazı kabilelerin geleneklerine göre hayvanın derisini yüzmek tabu sayılırken, diğer kabileler koala kafasının özel bir statüsü olduğuna inanır ve cenaze törenleri için koala kafasını saklarlardı.[139]

    Koalalar 20. yüzyılın başlarında Avrupalı göçmenler tarafından özellikle kalın ve yumuşak kürkü için yoğun olarak avlanmıştır.[140] 1924 yılına kadar iki milyondan fazla koala kürkünün Avustralya dışına çıkarıldığı tahmin edilmektedir. Koala kürkü kilim, palto kenarlığı, manşon, kadın elbisesi kenar süsü olarak kullanılmaktaydı.[141] Queensland'te 1915, 1917 ve 1919 yıllarında yaygın olarak yapılan itlaflarda bir milyonun üzerinde koala silah, zehir ve ip halkalarla öldürülmüştür. Bu itlaflar karşısında kamuoyunun gösterdiği tepki muhtemelen Avustralya'da kitleleri bir araya getiren ilk geniş çevresel sorundur. Yazar ve eleştirmen Vance Palmer, The Courier-Mail'e yazdığı bir mektupta kamuoyunun hissettiklerini şöyle dile getirmiştir:

    "Zararsız ve sevecen yerli ayımızın vurulması barbarcadır ... Hiç kimse onu çiftçinin buğdayını heba etmekle, meradaki otları yemekle ya da kaynanadilini yaymakla suçlamamıştır. Sebep olduğu hiçbir kötü şey yoktur ... Silahla kendini vuranlara bir zevk de verdiği söylenemez ... Ve bazı bölgelerden tamamen de kökü kazınmıştır."[142]

    Avustralya'ya özgü türlerin korunması için giderek artan çabalara karşın 1926-28 yıllarında görülen kuraklığın neden olduğu yokluk sonucunda 1927 yılının Ağustos ayında bir aylık avlanma serbestisi 600.000 koalanın ölümüyle sonuçlandı.[143] 1934 yılında Victoria'nın Avcılık Başmüfettişi Frederick Lewis, bir zamanlar Victoria'da yaygın olarak bulunan hayvanın neredeyse yok olmak üzere olduğunu ve yalnızca 500 ila 1000 kadar koalanın Victoria'da kaldığını belirtmiştir.[144] Türü koruma adına ilk başarılı çabaların sonucunda 1920 ve 1930'larda Brisbane'de Lone Pine Koala Barınağı le Sydney'de Koala Park Barınağı açılmıştır. Koala Park Barınağının sahibi Noel Burnet barınağında ilk defa olarak koalaların üremesini sağlamış ve bu keseli hayvan üzerine en önde gelen otoritelerden biri olmuştur.[145] 1934 yılında Melbourne Hayvanat Bahçesi'nin Avustralya memelileri küratörü David Fleay Avustralya'da bir hayvanat bahçesinde ilk Avustralya faunası bölümünü gerçekleştirerek içinde koalayı da sergilemiştir. Bu çalışma sayesinde koalanın esaret altında beslenmesi ile ilgili detaylı incelemelerde bulunmuştur. Fleay daha sonra türü koruma çalışmalarına Healesville Barınağı ve David Fleay Wildlife Park'ta deavm etmiştir.[146]

     src=
    Üzerinde koala ve kanguru görülen ve "Biz de burada yaşıyoruz, lütfen dikkatli sürünüz" yazan yol tabelası.

    1870'lerden beri koala aralarında Kanguru Adası ve Fransız Adası da bulunan, kıyılarda ve açık denizde bulunan adalara sokulmuştur. Sayıları önemli derecede artış göstermiş[147] ve adalar böyle büyük bir popülasyonun yaşamını sürdürmesine yetecek kaynaklara sahip olmadığı için koalaların aşırı besin tüketimi sorun hâline gelmiştir.[148] 1920'lerde Lewis, yaşam alanları bölünmüş ya da küçülmüş olan koalaları yeniden yerleştirme ve rehabilitasyon için geniş çaplı çalışmalar başlatmıştır. Örneğin, 1930-31 yıllarında 165 koala Quail Adası'na nakledilmiştir. Popülasyon artışı ve adada bulunan ağaçların besin kaynaklarının aşırı kullanımından sonra 1944 yılında 1300 koala anakaraya tekrar geri salınmıştır. Koalaların farklı yerlere nakli yaygın bir uygulama hâline gelmiştir öyle ki Victoria eyalet yöneticisi Peter Menkorst'un tahminlerine göre 1923 ile 2006 yılları arasında Victoria eyaletinde yaklaşık 25.000 koala 250 farklı yere nakledilmiştir.[149] 1990'lardan beri hükümet kurumları koalaların sayılarını itlaf yoluyla kontrol altına almaya çalışmış ancak kamuoyunun baskısı sonucu yerdeğiştirme ve kısırlaştırma yöntemleri kullanılmaya başlanmıştır.[150]

    Koalalar için insanoğlu kaynaklı en büyük tehditler yaşam alanı yok olması ve parçalanmasıdır. Kıyılarda bunun ana nedeni kentleşme iken, iç bölgelerde ise ana neden tarım alanı açılmasıdır. Ayrıca ormanların ağaç ürünleri için kullanılmak üzere kesilmesi de başka bir nedendir.[151] 2000 yılında Avustralya 564.800 hektarlık alan ile dünya üzerinde orman yok olması açısından beşinci sırada yer almıştır.[152] Avrupalı göçmenlerin kıtaya gelmesinden beri özellikle Queensland eyaletinde yaşam alanı parçalanması nedeniyle koalanın doğal yaşam alanı %50 kadar küçülme göstermiştir.[44] Queensland ve Yeni Güney Galler'de koalanın "hassas türler" arasında yer alması gayrimenkul yatırımcılarının projelerinde koalalar üzerinde yaratılacak etkiyi de değerlendirmelerini gerektirmektedir.[137] Ayrıca koalalar koruma altında alınmış bölgelerde de yaşamaktadırlar.[45]

    Kentleşme koala popülasyonları için bir tehdit oluştursa da koalalar yeteri kadar ağaç bulunduğu takdirde kentsel alanlarda da yaşamlarını sürdürebilmektedirler.[153] Kentsel popülasyonların kendilerine özgü zayıf noktaları vardır: Araç çarpması ve evcil köpeklerin saldırısı sonucunda yılda yaklaşık 4.000 kadar koala ölmektedir.[97] Yaralı koalalar sıklıkla doğal yaşam hastanelerine ya da rehabilitasyon merkezlerine kaldırılmaktadır.[153] Yeni Güney Galler koala rehabilitasyon merkezinde son 30 yılda yapılanların incelenmesi sonucunda merkeze gelen koalaların çoğunlukla araç kazası ve köpek ısırığı nedeniyle kabul edildiği, üçüncü nedenin ise klamidya enfeksiyonu olduğu görülmüştür.[154] Özel merkezlerde tedavi edilen koalalar iyileştikten sonra tekrar doğal ortamlarına salınmak zorundadır. Koala'nın yasalara göre evcil hayvan olarak tutulması mümkün değildir.[155]

    Kaynakça

    Genel

    Özel

    1. ^ Groves C.P. "Order Diprotodontia". Wilson D.E., Reader D.M. (Ed.). Mammal Species of the World. Johns Hopkins University Press. s. 43. ISBN 978-0-8018-8221-0.
    2. ^ Donegan, J. (2000). "Unfair game: Queensland's open season on koalas in 1927" (PDF). Access: History. 3 (1), s. 35–50.
    3. ^ Kidd D. A. (1973). Collins Latin Gem Dictionary. Collins. s. 53. ISBN 978-0-00-458641-0.
    4. ^ de Blainville, H. (1816). "Prodrome d'une nouvelle distribution systématique du règne animal". Bulletin de la Société Philomáthique, Paris (Fransızca). Cilt 8, s. 105–24.
    5. ^ Jackson, s. 58–59.
    6. ^ Moyal, s. 45.
    7. ^ Long, J. A. (2002). Prehistoric Mammals of Australia and New Guinea: One Hundred Million Years of Evolution. Johns Hopkins University Press. ss. 77–82. ISBN 978-0-8018-7223-5.
    8. ^ Asher, R.; Horovitz, I.; Sánchez-Villagra, M. (2004). "First combined cladistic analysis of marsupial mammal interrelationships". Molecular Phylogenetics and Evolution. 33 (1), s. 240–50. doi:10.1016/j.ympev.2004.05.004. PMID 15324852.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    9. ^ "PARALLEL EVOLUTION OF HAND ANATOMY IN KANGAROOS AND VOMBATIFORM MARSUPIALS: FUNCTIONAL AND EVOLUTIONARY IMPLICATIONS". onlinelibrary.wiley.com. 14 Mart 2008. 28 Kasım 2015 tarihinde kaynağından arşivlendi. Erişim tarihi: 24 Nisan 2014.
    10. ^ Beck, R. M. D. (2008). "A dated phylogeny of marsupials using a molecular supermatrix and multiple fossil constraints". Journal of Mammalogy. 89 (1), s. 175–89. doi:10.1644/06-MAMM-A-437.1.
    11. ^ a b c d e Louysa, J.; Aplin, K.; Beck, R. M. D.; Archer, M. (2009). "Cranial anatomy of Oligo-Miocene koalas (Diprotodontia: Phascolarctidae): Stages in the evolution of an extreme leaf-eating specialization". Journal of Vertebrate Paleontology. 29 (4), s. 981–92. doi:10.1671/039.029.0412.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    12. ^ a b Archer, M.; Arena, R.; Bassarova, M.; Black, K.; Brammall, J.; Cooke, B. M.; Creaser, P; Crosby, K.; Gillespie, A.; Godthelp, H.; Gott, M.; Hand, S. J.; Kear, B. P.; Krikmann, A.; Mackness, B.; Muirhead, J.; Musser, A.; Myers, T.; Pledge, N. S.; Wang, Y.; Wroe, S. (1999). "The evolutionary history and diversity of Australian mammals". Australian Mammalogy. Cilt 21, s. 1–45.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    13. ^ Black, K.; Archer, M.; Hand, S. J. (2012). "New Tertiary koala (Marsupialia, Phascolarctidae) from Riversleigh, Australia, with a revision of phascolarctid phylogenetics, paleoecology, and paleobiodiversity". Journal of Vertebrate Paleontology. 32 (1), s. 125–38. doi:10.1080/02724634.2012.626825.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    14. ^ Tyndale-Biscoe, p. 226.
    15. ^ Price, G. J. (2008). "Is the modern koala (Phascolarctos cinereus) a derived dwarf of a Pleistocene giant? Implications for testing megafauna extinction hypotheses". Quaternary Science Reviews. 27 (27–28), s. 2516–21. doi:10.1016/j.quascirev.2008.08.026.
    16. ^ a b Price, G. J. (2013). "Long-term trends in lineage 'health' of the Australian koala (Mammalia: Phascolarctidae): Using paleo-diversity to prioritize species for conservation". Louys, J. (ed.) (Ed.). Paleontology in Ecology and Conservation. Springer Earth System Sciences. Springer. ss. 171–92. ISBN 978-3-642-25037-8.KB1 bakım: Fazladan yazı: editör listesi (link)
    17. ^ a b Martin and Handasyde, s. 7.
    18. ^ a b Houlden, B. A.; Costello, B. H.; Sharkey, D.; Fowler, E. V.; Melzer, A.; Ellis, W.; Carrick, F.; Baverstock, P. R.; Elphinstone, M. S. (1999). "Phylogeographic differentiation in the mitochondrial control region in the koala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss 1817)". Molecular Ecology. 8 (6), s. 999–1011. doi:10.1046/j.1365-294x.1999.00656.x. PMID 10434420.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    19. ^ Houlden, B. A.; England, P. R.; Taylor A. C.; Greville, W. D.; Sherwin, W. B. (1996). "Low genetic variability of the koala Phascolarctos cinereus in south-eastern Australia following a severe population bottleneck". Molecular Ecology. 52 (2), s. 269–81. PMID 8673272.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    20. ^ Wilmer, J. M. W.; Melzer, A.; Carrick, F.; Moritz, C. (1993). "Low genetic diversity and inbreeding depression in Queensland Koalas". Wildlife Research. 20 (2), s. 177–87. doi:10.1071/WR9930177.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    21. ^ Tsangaras, K.; Ávila-Arcos, M. C.; Ishida, Y.; Helgen, K. M.; Roca, A. L.; Greenwood, A. D. (2012). "Historically low mitochondrial DNA diversity in koalas (Phascolarctos cinereus)". BMC Genetics. Cilt 13, s. 92. doi:10.1186/1471-2156-13-92. PMC 3518249 $2. PMID 23095716.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    22. ^ Lee, K. E.; Seddon, J. M.; Corley, S.; Williams, E.; Johnston, S.; Villers, D.; Preece, H.; Carrick, F. (2010). "Genetic variation and structuring in the threatened koala populations of Southeast Queensland". Conservation Genetics. 11 (6), s. 2091–103. doi:10.1007/s10592-009-9987-9.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    23. ^ Davey, M. (10 Nisan 2013). "Australians crack the code of koala's genetic blueprint". The Age. 19 Haziran 2015 tarihinde kaynağından arşivlendi.
    24. ^ a b c Jackson, s. 1–4.
    25. ^ a b c Nowak, R. (2005). Walker's Marsupials of the World. Johns Hopkins University Press. ss. 135–36. ISBN 978-0-8018-8211-1.
    26. ^ a b c d e Jackson, S. (2003). Australian Mammals: Biology and Captive Management. CSIRO Publishing. ss. 147–51. ISBN 978-0-643-06635-9.
    27. ^ Martin and Handasyde, s. 55.
    28. ^ "UQ researchers unlock another koala secret". UQ News. University of Queensland. 9 Mayıs 2001. 29 Ekim 2013 tarihinde kaynağından arşivlendi.
    29. ^ a b c d "Physical Characteristics". Australian Koala Foundation. 1 Ekim 2015 tarihinde kaynağından arşivlendi.
    30. ^ Degabriele, R.; Dawson, T. J. (1979). "Metabolism and heat balance in an arboreal marsupial, the koala (Phascolarctos cinereus)". Journal of Comparative Physiology B. 134 (4), s. 293–301. doi:10.1007/BF00709996. ISSN 1432-1351.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    31. ^ Martin and Handasyde, s. 5.
    32. ^ Coppock, C. A. (2007). Contrast: An Investigator's Basic Reference Guide to Fingerprint Identification Concepts. Charles C Thomas Publisher. s. 21. ISBN 978-0-398-08514-8.
    33. ^ Moyal, s. 183.
    34. ^ a b c Jackson, p. 81.
    35. ^ a b Martin and Handasyde, s. 52.
    36. ^ a b Tyndale-Biscoe, s. 234.
    37. ^ a b Charlton, B. D.; Frey, R.; McKinnon, A. J.; Fritsch, G.; Fitch, W. T.; Reby, D. (2013). "Koalas use a novel vocal organ to produce unusually low-pitched mating calls". Current Biology. 23 (23), s. R1035. doi:10.1016/j.cub.2013.10.069. [low-pitched voice explained by unique organ Diğer özet] |layurl= değerini kontrol edin (yardım)ScienceDaily.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    38. ^ a b Jackson, s. 76.
    39. ^ a b c d e Martin and Handasyde, s. 46–49.
    40. ^ Lee, A. L.; Martin, R. W. (1988). The Koala: A Natural History. New South Wales University Press. s. 20. ISBN 978-0-86840-354-0.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    41. ^ a b c d Tyndale-Biscoe, p. 231.
    42. ^ Logan, M. (2001). "Evidence for the occurrence of rumination-like behaviour, or merycism, in the koala (Phascolarctos cinereus, Goldfuss)". Journal of Zoology. 255 (1), s. 83–87. doi:10.1017/S0952836901001121.
    43. ^ Moyal, s. 188.
    44. ^ a b c McGregor, D. C.; Kerr, S. E.; Krockenberger, A. K. (2013). Festa-Bianchet Marco (Ed.). "The distribution and abundance of an island population of koalas (Phascolarctos cinereus) in the far north of their geographic range". PLoS One. 8 (3), s. e59713. doi:10.1371/journal.pone.0059713. PMC 3601071 $2.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    45. ^ a b c d Şablon:IUCN2012.2
    46. ^ Martin and Handasyde, s. 12–13.
    47. ^ Smith, A. G.; McAlpine, C. A.; Rhodes, J. R.; Lunney, D.; Seabrook, L.; Baxter, G. (2013). "Out on a limb: Habitat use of a specialist folivore, the koala, at the edge of its range in a modified semi-arid landscape". Landscape Ecology. 28 (3), s. 418–26. doi:10.1007/s10980-013-9846-4.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    48. ^ a b Jackson, pp. 73–74.
    49. ^ Martin, R. (2001). "Koala". Macdonald, D. (Ed.). Encyclopedia of Mammals (2nd bas.). Oxford University Press. ss. 852–54. ISBN 978-0-7607-1969-5.
    50. ^ Osawa, R. (1993). "Dietary preferences of Koalas, Phascolarctos cinereus (Marsupiala: Phascolarctidae) for Eucalyptus spp. with a specific reference to their simple sugar contents". Australian Mammalogy. 16 (1), s. 85–88.
    51. ^ Jackson, s. 96.
    52. ^ Moyal, s. 187.
    53. ^ Moyal, s. 189.
    54. ^ a b c Jackson, s. 93–94.
    55. ^ Grand, T. I.; Barboza, P. S. (2001). "Anatomy and development of the koala, Phascolarctos cinereus: An evolutionary perspective on the superfamily Vombatoidea". Anatomy and Embryology. 203 (3), s. 211–23. doi:10.1007/s004290000153. PMID 11303907.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    56. ^ a b Martin ve Handasyde, s. 39.
    57. ^ Jackson, s. 97–98.
    58. ^ a b Jackson, s. 98–99.
    59. ^ Ellis, W. A.; Hale, P. T.; Carrick, F. (2002). "Breeding dynamics of koalas in open woodlands". Wildlife Research. 29 (1), s. 19–25. doi:10.1071/WR01042.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    60. ^ a b Moyal, s. 191.
    61. ^ Martin and Handasyde, s. 54–56.
    62. ^ Smith, M. (1980). "Behaviour of the Koala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss), in captivity IV. Scent-marking". Australian Wildlife Research. 7 (1), s. 35–40. doi:10.1071/WR9800035.
    63. ^ a b Tobey, J. R.; Nute, T. R.; Bercovitch, F. B. (2009). "Age and seasonal changes in the semiochemicals of the sternal gland secretions of male koalas (Phascolarctos cinereus)". Australian Journal of Zoology. 57 (2), s. 111–18. doi:10.1071/ZO0809.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    64. ^ Smith, M. (1980). "Behaviour of the Koala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss), in captivity III*. Vocalisations". Australian Wildlife Research. 7 (1), s. 13–34. doi:10.1071/WR9800013.
    65. ^ a b Martin ve Handasyde, s. 56–58.
    66. ^ Ellis, W.; Bercovitch, F.; FitzGibbon, S.; Roe, P.; Wimmer, J.; Melzer, A.; Wilson, R. (2011). "Koala bellows and their association with the spatial dynamics of free-ranging koalas" (PDF). Behavioral Ecology. 22 (2), s. 372–77. doi:10.1093/beheco/arq216.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    67. ^ Charlton, B. D.; Ellis, W. A. H.; McKinnon, A. J.; Cowin, G. J.; Brumm, J.; Nilsson, K.; Fitch, W. T. (2011). "Cues to body size in the formant spacing of male koala (Phascolarctos cinereus) bellows: Honesty in an exaggerated trait". Journal of Experimental Biology. 214 (20), s. 3414–22. doi:10.1242/jeb.061358.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    68. ^ Charlton, B. D.; Ellis, W. A. H.; Brumm, J.; Nilsson, K.; Fitch, W. T. (2012). "Female koalas prefer bellows in which lower formants indicate larger males". Animal Behaviour. 84 (6), s. 1565–71. doi:10.1016/j.anbehav.2012.09.034.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    69. ^ Jackson, s. 102–05.
    70. ^ a b Smith, M. (1980). "Behaviour of the Koala, Phascolarctos cinereus (Goldfuss), in captivity VI*. Aggression". Australian Wildlife Research. 7 (2), s. 177–90. doi:10.1071/WR9800177.
    71. ^ Jackson, s. 101–02.
    72. ^ Martin and Handasyde, s. 58–60.
    73. ^ Moyal, s. 192.
    74. ^ Gifford, A.; Fry, G.; Houlden, B. A.; Fletcher, T. P.; Deane, E. M. (2002). "Gestational length in the koala, Phascolarctos cinereus". Animal Reproduction Science. 70 (3), s. 261–66. doi:10.1016/S0378-4320(02)00010-6. PMID 11943495.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    75. ^ a b Martin ve Handasyde, s. 60–61.
    76. ^ Moyal, s. 181.
    77. ^ Martin ve Handasyde, s. 62.
    78. ^ Martin ve Handasyde, s. 63.
    79. ^ Tyndale-Biscoe, s. 235.
    80. ^ Martin ve Handasyde, s. 64–66.
    81. ^ a b Martin and Handasyde, s. 66–69.
    82. ^ Ellis, W. A. H.; Bercovitch, F. B. (2011). "Body size and sexual selection in the koala". Behavioral Ecology and Sociobiology. 65 (6), s. 1229–35. doi:10.1007/s00265-010-1136-4.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    83. ^ Tyndale-Biscoe, s. 236.
    84. ^ Martin and Handasyde, pp. 69.
    85. ^ a b c Martin and Handasyde, s. 71–75.
    86. ^ Lanyon, J. M.; Sanson, G. D. (1986). "Koala (Phascolarctos cinereus) dentition and nutrition. II. Implications of tooth wear in nutrition". Journal of Zoology. 209 (2), s. 169–81. doi:10.1111/j.1469-7998.1986.tb03573.x.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    87. ^ Spratt, D. M.; Gill, P. A. (1998). "Durikainema phascolarcti n. sp. (Nematoda: Muspiceoidea: Robertdollfusidae) from the pulmonary arteries of the koala Phascolarctos cinereus with associated pathological changes". Systematic Parasitology. 39 (2), s. 101–06. doi:10.1023/A:1005957809179.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    88. ^ McInnes, L. M.; Gillett, A.; Hanger, J.; Reid, S. A.; Ryan, U. M. (2011). "The potential impact of native Australian trypanosome infections on the health of koalas (Phascolarctos cinereus)". Parasitology. 138 (7), s. 873–83. doi:10.1017/S0031182011000369. PMID 21524321.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    89. ^ Jackson, s. 229–30.
    90. ^ Martin and Handasyde s. 114.
    91. ^ Stoye, J. P. (2006). "Koala retrovirus: A genome invasion in real time". Genome Biology. 7 (11), s. 241. doi:10.1186/gb-2006-7-11-241. PMC 1794577 $2. PMID 17118218.
    92. ^ Martin and Handsyde, s. 26.
    93. ^ Moyal, s. 209–11.
    94. ^ Jackson, p. 80.
    95. ^ Adams-Hosking, C.; Grantham, H. S.; Rhodes, J. R.; McAlpine, C.; Moss, P. T. (2011). "Modelling climate-change-induced shifts in the distribution of the koala". Wildlife Research. 38 (2), s. 122–30. doi:10.1071/WR10156.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    96. ^ Seabrook, L.; McAlpine, C.; Baxter, G.; Rhodes, J.; Bradley, A.; Lunney, D. (2011). "Drought-driven change in wildlife distribution and numbers: A case study of koalas in south west Queensland". Wildlife Research. 38 (6), s. 509–24. doi:10.1071/WR11064.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    97. ^ a b Foden, W.; Stuart, S. N. (2009). Species and Climate Change: More than Just the Polar Bear (PDF). IUCN Species Survival Commission. ss. 36–37.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    98. ^ Phillips, B. (1996). Koalas: The Little Australians We'd All Hate to Lose. Australian Government Publishing Service. s. 13. ISBN 978-0-644-09697-3.
    99. ^ Moyal, s. 8.
    100. ^ Moyal, s. 9–10.
    101. ^ Moyal, s. 12–13.
    102. ^ Moyal, s. 16–28.
    103. ^ Moyal, s. 33–36.
    104. ^ Home, E. (1808). "An account of some peculiarities in the anatomical structure of the wombat, with observations on the female organs of generation". Philosophical Transactions of the Royal Society. Cilt 98, s. 304–12. doi:10.1098/rstl.1808.0020.
    105. ^ Moyal, s. 36.
    106. ^ Moyal, s. 37.
    107. ^ Moyal, s. 40.
    108. ^ Perry, G. "Koalo, or New Holland Sloth". Arcana; or the Museum of Natural History, s. 109. ... the eye is placed like that of the Sloth, very close to the mouth and nose, which gives it a clumsy awkward appearance, and void of elegance in the combination ... they have little either in their character or appearance to interest the Naturalist or Philosopher. As Nature however provides nothing in vain, we may suppose that even these torpid, senseless creatures are wisely intended to fill up one of the great links of the chain of animated nature ...
    109. ^ Moyal, s. 87–93.
    110. ^ Owen, R. (1836). "Richard Owen, esq., in the chair". Proceedings of the Zoological Society of London. 4 (1), s. 109–13.
    111. ^ Moyal, s. 94–86.
    112. ^ Moyal, s. 46–48.
    113. ^ Moyal, s. 103–05.
    114. ^ Moyal s. 105–06.
    115. ^ Caldwell, H. (1884). "On the arrangement of the embryonic membranes in marsupial mammals". Quarterly Journal of Microscopical Sciences. s2–24 (96), s. 655–58.
    116. ^ Moyal, s. 111.
    117. ^ "At Koala Park". The Sydney Morning Herald (NSW : 1842 – 1954). NSW: National Library of Australia. 28 Kasım 1934. s. 14.
    118. ^ a b Jackson, s. 155–58.
    119. ^ a b Jackson, s. ix.
    120. ^ Moyal, s. 201.
    121. ^ Moyal, s. 216.
    122. ^ Martin ve Handasyde, s. 3.
    123. ^ Jackson, s. 21.
    124. ^ Martin ve Handasyde, s. 17.
    125. ^ Jackson, s. 28.
    126. ^ Jackson, s. 41–43.
    127. ^ Jackson, s. 45–46.
    128. ^ a b Jackson, s. 142–44.
    129. ^ Moyal, p. 162.
    130. ^ Jackson, s. 147.
    131. ^ a b Jackson, s. 149–52.
    132. ^ Moyal, s. 164.
    133. ^ "Teddy will be missed". Boca Raton News. 15 Mart 1976.
    134. ^ "100 greatest TV spots of all time". Drew Babb & Associates. 30 Haziran 2015 tarihinde kaynağından arşivlendi.
    135. ^ Jackson, s. 160.
    136. ^ "Platinum Australian Koala". Goldline.com. 20 Eylül 2013 tarihinde kaynağından arşivlendi.
    137. ^ a b "Koalas added to threatened species list". ABC. 30 Nisan 2012.
    138. ^ Moyal, s. 59–61.
    139. ^ Moyal, s. 80–81.
    140. ^ Moyal, s. 121–28.
    141. ^ Moyal, s. 125.
    142. ^ Moyal, p. 127. "The shooting of our harmless and lovable native bear is nothing less than barbarous ... No one has ever accused him of spoiling the farmer's wheat, eating the squatter's grass, or even the spreading of the prickly pear. There is no social vice that can be put down to his account ... He affords no sport to the gun-man ... And he has been almost blotted out already from some areas." Kaynanadili 1920'lerde Avustralya'da yaygın olarak tarım alanlarını yok etmiştir
    143. ^ Evans, R. (2007). A History of Queensland. Cambridge University Press. s. 168. ISBN 978-0-521-87692-6.
    144. ^ Moyal, s. 122.
    145. ^ Moyal, s. 157–59.
    146. ^ Moyal, s. 159–61.
    147. ^ Jackson, s. 163–64.
    148. ^ Jackson, s. 179.
    149. ^ Moyal, s. 166–67.
    150. ^ Jackson, s. 184–87.
    151. ^ Martin ve Handasyde, s. 104–07.
    152. ^ Jackson, s. 220–22.
    153. ^ a b Holtcamp, W. (5 Ocak 2007). "Will Urban Sprawl KO the Koala?". National Wildlife. 25 Eylül 2015 tarihinde kaynağından arşivlendi.
    154. ^ Griffith, J. E.; Dhand, N. K.; Krockenberger, M. B.; Higgins, D. P. (2013). "A retrospective study of admission trends of koalas to a rehabilitation facility over 30 years". Journal of Wildlife Diseases. 49 (1), s. 18–28. doi:10.7589/2012-05-135. PMID 23307368.KB1 bakım: Birden fazla ad: yazar listesi (link)
    155. ^ "Frequently asked questions (FAQs)". Australian Koala Foundation. 25 Eylül 2015 tarihinde kaynağından arşivlendi.

    Dış bağlantılar

     src= Wikimedia Commons'ta Koala ile ilgili medyaları bulabilirsiniz.
    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Wikipedia yazarları ve editörleri
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia TR

    Koala: Brief Summary ( Turkish )

    provided by wikipedia TR

    Koala (Phascolarctos cinereus), Avustralya'ya özgü otçul ve ağaçta yaşayan bir keseli memeli hayvan türüdür. Phascolarctidae familyasının yaşayan tek temsilcisidir ve en yakın akrabaları vombatlardır. Koala, Avustralya'nın doğu ve güney kıyıları boyunca Queensland, Yeni Güney Galler, Victoria ve Güney Avustralya'da bulunur. Kalın ve kuyruksuz gövdesi, yuvarlak ve tüylü kulakları ile büyük ve kaşık şeklinde burnu ile kolayca tanınır. Koalanın vücut uzunluğu 60 ila 85 cm ve ağırlığı da 4 ila 15 kg arasında değişir. Kürkü, gümüşî gri ile çikolata rengi arasında farklı renklerdedir. Kuzey popülasyonlarındaki bireyler genellikle güneyde yaşayanlardan daha küçük ve daha açık renklidir. Bu iki popülasyonun alt türler olması muhtemeldir ancak bu konu tartışmalıdır.

    Koalalar genel olarak okaliptüs ağaçlarından oluşan alanlarda yaşar ve gıdalarının büyük bölümünü bu cins ağaçların yaprakları oluşturur. Bu yaprakların besin değeri ve kalori içeriği sınırlı olduğu için koalalar genellikle hareketsiz bir yaşam sürer ve günde 20 saat kadar uyurlar. Asosyaldirler, anne koalalar yalnızca bakıma ihtiyaç duyduğu sürece yavruları ile ilgilenirler. Erişkin erkekler rakiplerinin gözünü korkutmak ya da çiftleşmek amacıyla dişilerin dikkatini çekmek için yüksek sesli böğürtülerle iletişim kurarlar. Erkekler göğüslerinde yer alan koku bezlerinden salgıladıkları kokular ile bölgelerini belirlerler. Keseli hayvanlardan oldukları için koala yavruları gelişimini tamamlamamış olarak doğduktan sonra sürünerek annelerinin keselerine girer ve yaşamlarının ilk altı ila yedi ayını burada geçirirler. Yavrular bir yıl içinde sütten kesilir. Koalaların çok az doğal düşmanı ve etkilendiği parazit bulunur ancak Chlamydiaceae bakterisi ile koala retrovirüsü gibi bazı patojenler ile orman yangınları ve kuraklıklardan etkilenirler.

    Koalalar binlerce yıldır Avustralya Aborjinleri tarafından avlanmış, mitolojilerinde ve mağara sanatlarında tasvir edilmişlerdir. Avrupalılar ile koalaların karşılaşmalarının ilk kaydı 1798 yılına aittir ve hayvanın bir resmi 1810 yılında doğabilimci George Perry tarafından yayımlanmıştır. Botanikçi Robert Brown türün ilk detaylı bilimsel tanımlamasını 1814 yılında yapmıştır ancak bu çalışma 180 yıl boyunca yayımlanmamıştır. John Gould koalayı hem tanımlamış hem de resmini çizerek Britanya'da tanınmasını sağlamıştır. Hayvanın çok tipik bir görünüşü olması nedeniyle koala dünya çapında Avustralya'nın ulusal sembollerinden biri olarak kabul edilmektedir. Koalalar Dünya Doğa ve Doğal Kaynakları Koruma Birliği tarafından asgari endişe altındaki türler arasında listelenmiştir. Avustralya Hükümeti Queensland ve Yeni Güney Galler'de bulunan popülasyonları hassas türler arasında sıralamaktadır. Koalalar 20. yüzyılda kürkleri için yaygın olarak avlanmışlardır. Queensland'da yaygın olarak itlaf edilmelerinin üzerine kamuoyunda oluşan tepkiler ile bu türün korunması için eylem grupları ortaya çıkmıştır. Hayvan barınakları kurulmuş, yaşam alanları parçalanmış ve azalmış olan koalalar yeni bölgelere nakledilmiştir. En önemli tehditler yaşam alanı yokolması ve kentleşmedir.

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Wikipedia yazarları ve editörleri
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia TR

    Коала сірий ( Ukrainian )

    provided by wikipedia UK
     src=
    Коали в зоопарках

    Історія виду

    Походження назви

    «Коала» мовою аборигенів Нового Південного Велсу означає «не пити». Вперше європейці побачили коал у Блакитних горах у 1798 році. Опис коали було надано флотським офіцером Баральє у 1802 році, який також вперше привіз коалу до Європи. У 1855 році коалу знайшли в штаті Вікторія, а у 1923 році — у Квінсленді. Тут також знайдено скам'янілі рештки гігантської коали, яка жила у плейстоцені.

    Зовнішній вигляд

    Коала— невелика тварина зі збитим тілом: довжина тіла становить 60—82 см; маса від 5 до 16 кг. Хвіст дуже короткий, ззовні непомітний. Голова велика та широка, зі сплюснутим «обличчям». Вуха великі, з коловидними кінчиками, покриті хутром. Очі маленькі. Ніс без волосся, чорний. На морді знаходяться мішки.

    Ареал поширення

    Коали мешкають на східному узбережжі Австралії, від Аделаїди до самого краю півострова Кейп Йорк, та в глибину континенту настільки, наскільки вистачає опадів для існування лісів. У 1908 році у Новому Південому Велсі було вбито близько 58 тисяч коал, у 1924 році у східних штатах — 2 млн коал, у 1927 році — у штаті Квінсленд 10 600 коал. Коали в штаті Південна Австралія були знищені протягом 20-го сторіччя. Проте зараз цей штат заселений коалами зі штату Вікторія. У 1927 році було вжито заходів для збереження коал. В цьому ж році Н.Барнетом відкрито Коала-парк.

    Спосіб життя та їжа

     src=
    Коала перед вживанням їжі
     src=
    Коала під час споживання їжі

    Коали живуть в евкаліптових лісах, проводячи майже все своє життя на деревах. За винятком молока у дитинстві, коали ніколи не п'ють. Вологу вони отримують з листя евкаліптів. Вживають свіжі молоді пагони. Листя коали ретельно подрібнюють зубами та накопичують цю масу за щоками. Коали вживають тільки деякі види евкаліптів — за різними оцінками — від 12 до 18 видів. Так, у Новому Південному Велсі коала вживає листя блакитного та сірого евкаліптів, у штаті Вікторія — евкаліпт «манна». За день коала вживає до 1,1 кг цього листя. Вдень коала спить (тривалість сну сягає 20-21 годин на добу). Вночі коали лазять по гілках та шукають собі їжу. Навіть якщо коала не спить, тварина годинами сидить нерухомо на одному місці. На землю коали спускаються тільки для того, щоб перелізти на інше дерево. Коали зістрибують з дерева на землю дуже жваво та вміло. Якщо їм загрожує небезпека, вони дуже швидко тікають до найближчого дерева та швидко на нього залазять. Коали вміють плавати.

    Соціальна структура та розмноження

    Самки коали живуть самотньо та майже не виходять за межі своєї території. На волі ділянки коал часто перекривають одна одну. Самці коал не територіальні, проте вони ще менше соціальні — при зустрічі вони часто нападають один на одного. Особливо часто це трапляється в період шлюбних ігор.

    Статевозріливими коали стають у віці 4 років. Міжстатеві відносини: пари утворюються лише на період спарювання. Утворюються гареми з 5 самок. Період статевої активності: грудень-березень. Вагітність триває 30-35 днів. Малят у потомстві зазвичай одне, дуже рідко двоє. Стан малят після народження — сліпі та без хутра. Їхні розміри: зріст — 15-18 мм, вага — 5,5 г. До 6 місяців живляться молоком, до 7 місяців живуть у сумці, після цього перебираються на спину матері, де живуть до 1 року. Після цього залишають матір. Живуть коали в середньому 12-13 років, інколи 18-20 років.

    Генетика

    2 липня 2018 року було повідомлено про повне розшифрування геному коали сірого[2].

    Примітки

    1. Gordon G, Menkhorst P, Robinson T, Lunney D, Martin R. & Ellis M (2008). Koala. 2008 Червоний список Міжнародного союзу охорони природи. МСОП 2008. Переглянуто 30 October 2008.
    2. N. Johnson, Rebecca et al. (02.07.2018). Adaptation and conservation insights from the koala genome. Nature Genetics. Процитовано 02.07.2018.

    Посилання

     src= Вікісховище має мультимедійні дані за темою: Phascolarctos cinereus


    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Автори та редактори Вікіпедії
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia UK

    Коала сірий: Brief Summary ( Ukrainian )

    provided by wikipedia UK
     src= Коали в зоопарках
    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Автори та редактори Вікіпедії
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia UK

    Koala ( Vietnamese )

    provided by wikipedia VI

    Koala, hay gấu túi (danh pháp khoa học: Phascolarctos cinereus) là một loài thú có túi ăn thực vật sống tại Úc và là loài vật duy nhất hiện còn sống trong họ Phascolarctidae, và họ hàng gần gũi nhất còn sinh tồn của nó là wombat.[1] Koala được tìm thấy ở vùng dọc theo bờ biển phía đông và nam đảo chính, chính xác là ở Queensland, New South Wales, VictoriaNam Úc. Nó có chiều dài cơ thể khoảng 60–85 cm (24–33 in) và khối lượng 4–15 kg (9–33 lb). Màu lông từ xám bạc đến nâu sô-cô-la. Koala ở các quần thể phía bắc nói chung nhỏ hơn và sáng màu hơn hơn các cá thể sống ở phía nam. Có thể các quần thể này thuộc các phân loài riêng biệt, nhưng điều này không được công nhận.

    Phân loại học và tiến hóa





    Peramelidae



    Dasyuridae



    Dromiciops



    Diprotodontia


    "possums"


    Petauroidea



    Phalangeroidea





    H. moschatus




    Potoroinae



    Macropodinae





    Vombatiformes


    P. cinereus




    T. carnifex




    Ngapakaldia




    Diprotodontidae


    D. optatum




    Z. trilobus



    N. lavarackorum





    M. williamsi




    I. illumidens



    Vombatidae











    Cây phát sinh loài của Diprotodontia[4]

    Koala được đặt tên chi là Phascolarctos năm 1816 bởi nhà động vật học người Pháp Henri Marie Ducrotay de Blainville,[5] ông đã không đặt tên loài cho nó mãi đến khi được xem xét lại. Năm 1819, nhà động vật học người Đức Georg August Goldfuss đặt danh pháp hai phần cho nó là Lipurus cinereus. Vì tên Phascolarctos được công bố trước, chiếu theo Hệ thống mã danh pháp quốc tế cho động vật (ICZN), nó có quyền ưu tiên là tên chính thức.[6] Nhà tự nhiên học người Pháp Anselme Gaëtan Desmarest đề xuất tên Phascolartos fuscus năm 1820, cho rằng các cá thể màu nâu khác loài với các cá thể màu xám. Các tên khác được đề xuất bởi các tác giả châu Âu gồm Marodactylus cinereus bởi Goldfuss năm 1820, P. flindersii bởi René Primevère Lesson năm 1827, và P. koala bởi John Edward Gray năm 1827.[3]

    Sinh sản

    Koala cái trưởng thành đủ để sinh sản vào tầm 2 đến 3 tuổi, còn con đực ở độ tuổi 3 đến 4. Nếu khỏe mạnh, một koala cái có thể đẻ một con mỗi năm trong vòng 12 năm. Chu kì mang thai là 35 ngày. Rất hiếm khi có sinh đôi. Con đực và cái thường giao hợp trong khoảng từ tháng 12 đến tháng 3, tương ứng với mùa hè tại Nam Bán Cầu.

    Koala mới sinh không có lông, chưa mở mắt, chưa có tai và chỉ bé bằng hạt đậu. Koala khi lọt lòng mẹ trèo lên cái túi lộn ngược của mẹ nó (có thể đóng mở theo ý muốn của koala mẹ) và bám vào một trong hai núm vú của mẹ. Koala nhỏ ở trong túi của mẹ trong khoảng 6 tháng đầu tiên, chỉ bú sữa. Trong thời gian này, nó phát triển tai, mắt và lông. Sau đó koala nhỏ sẽ bắt đầu đi ra ngoài. Khoảng 30 tuần tuổi, nó bắt đầu ăn thức ăn sệt gọi là "pap" do koala mẹ tiết ra. Koala nhỏ tiếp tục ở với mẹ khoảng 6 tháng sau, trèo trên lưng mẹ, bú sữa và ăn lá cây. Sau 12 tháng ở với mẹ, koala cái tự đi kiếm ăn ở vùng xung quanh; trong khi koala đực tiếp tục ở với mẹ tới tận 2 đến 3 tuổi.

    Chú thích

    1. ^ a ă â Bản mẫu:MSW3 Diprotodontia
    2. ^ Gordon, G.; Menkhorst, P.; Robinson, T.; Lunney, D.; Martin, R.; Ellis, M. (2008). “'Phascolarctos cinereus'. Sách Đỏ IUCN các loài bị đe dọa. Phiên bản 2012.2. Liên minh Bảo tồn Thiên nhiên Quốc tế. Truy cập ngày 8 tháng 3 năm 2013.
    3. ^ a ă Moyal, p. 45.
    4. ^ Weisbecker, V.; Archer, M. (2008). “Parallel evolution of hand anatomy in kangaroos and vombatiform marsupials: Functional and evolutionary implications”. Palaeontology 51 (2): 321–38. doi:10.1111/j.1475-4983.2007.00750.x.
    5. ^ de Blainville, H. (1816). “Prodrome d'une nouvelle distribution systématique du règne animal”. Bulletin de la Société Philomáthique, Paris (bằng tiếng Pháp) 8: 105–24. Bảo trì CS1: Ngôn ngữ không rõ (link)
    6. ^ Jackson, pp. 58–59.

    Tham khảo

     src= Wikispecies có thông tin sinh học về Koala  src= Wikimedia Commons có thư viện hình ảnh và phương tiện truyền tải về Koala
    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Wikipedia tác giả và biên tập viên
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia VI

    Koala: Brief Summary ( Vietnamese )

    provided by wikipedia VI

    Koala, hay gấu túi (danh pháp khoa học: Phascolarctos cinereus) là một loài thú có túi ăn thực vật sống tại Úc và là loài vật duy nhất hiện còn sống trong họ Phascolarctidae, và họ hàng gần gũi nhất còn sinh tồn của nó là wombat. Koala được tìm thấy ở vùng dọc theo bờ biển phía đông và nam đảo chính, chính xác là ở Queensland, New South Wales, VictoriaNam Úc. Nó có chiều dài cơ thể khoảng 60–85 cm (24–33 in) và khối lượng 4–15 kg (9–33 lb). Màu lông từ xám bạc đến nâu sô-cô-la. Koala ở các quần thể phía bắc nói chung nhỏ hơn và sáng màu hơn hơn các cá thể sống ở phía nam. Có thể các quần thể này thuộc các phân loài riêng biệt, nhưng điều này không được công nhận.

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Wikipedia tác giả và biên tập viên
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia VI

    Коала ( Russian )

    provided by wikipedia русскую Википедию
     src=
    У коал медленный метаболизм и они спят в течение большей части дня

    В целом коалы похожи на вомбатов (их ближайших родственников)[11], но имеют более густой мех (мягкий и толщиной 2-3 см), более крупные уши, более длинные конечности. У коалы имеются большие острые когти, помогающие ей с хождением по стволам деревьев. Вес коалы варьируется от около 14 кг крупного самца с юга, и примерно до 5 кг небольшой самки с севера.

    Конечности коал приспособлены к лазанью. Кисть передней лапы имеет 2 отставленных в сторону «больших» пальца (по-английски: thumbs), имеющие две фаланги, которые противостоят трем остальным обычным пальцам (англ. fingers), с тремя фалангами, расположенными вдоль кисти. Называть второй палец коалы указательным не совсем корректно, ибо он выглядит так же, как и первый, то есть «большой» палец. Все пальцы передних лап завершаются прочными когтями. Всё это позволяет животному эффективно обхватывать ветви деревьев, замыкая кисть в надёжный замок, а молодому коале цепко держаться за шерсть матери[16]. При этом напомним, что коала и спит в таком положении, а при случае может и повисеть на одной лапе.

    Что касается задних конечностей, то на ступне всего один «большой» палец, причём он без когтя, и четыре обычных, завершающихся когтями. При этом второй, то есть указательный палец в области 1-й и 2-й фаланги сросся мягкими тканями со средним пальцем ступни.

    Коалы — одни из немногих млекопитающих, за исключением приматов, имеющих папиллярный узор на подушечках пальцев. Отпечатки пальцев коал похожи на отпечатки пальцев людей, и их сложно различить даже с помощью электронного микроскопа[17][18].

     src=
    Скелет коалы

    Зубы коалы адаптированы к травоядному питанию и похожи на зубы других двурезцовых сумчатых, например кенгуру и вомбатов. Они имеют острые резцы, чтобы обрезать листья прямо у передней части рта, и отделены от шлифовальных зубов широкой диастемой[en]. Зубная формула коал — 3.1.1.41.0.1.4.

    Самцы коалы имеют раздвоенный пенис, а самки два влагалища и две раздельные матки, что характерно для всех сумчатых животных[19].

     src=
    Коалы ходят на всех четырёх ногах при ходьбе по земле, а детёныши цепляются за спину

    Мозг у предков современных коал наполнял всю полость черепа[en], но стал резко сокращаться у современных коал. Предполагается, что такая дегенерация произошла вследствие адаптации к исключительно малопитательной растительной (листоядной) диете[20]. Соотношение массы головного мозга к массе тела у коал — одно из наименьших среди всех сумчатых: вес головного мозга составляет не более 0,2 % веса коалы[21], при этом оставшаяся часть полости черепа (ок. 40 %) заполнена спинномозговой жидкостью. Два полушария головного мозга, по мнению ученого Тима Фланнери, похожи на «пару сморщенных половин грецкого ореха на вершине ствола мозга, без контакта друг с другом и с костями черепа»[22].

    Коалы обычно молчаливы, но самцы могут подавать очень громкий призывный крик, который в период размножения можно услышать на расстоянии в почти километр[23]. Способность коал издавать звук большой громкости и низкой частоты, нехарактерный для некрупного животного, учёные объясняют наличием дополнительной пары голосовых связок, расположенных за гортанью[24]. Самки выбирают себе партнеров в зависимости от этих призывных криков, отдавая при этом предпочтение более крупным самцам[25]. Когда коала испуган или ранен, он может издавать громкий крик, похожий на крик человеческого детеныша[26].

    Достоверных данных о продолжительности жизни коал в дикой природе довольно мало, в неволе же наблюдались особи, жившие до 18 лет[16].

    Образ жизни и питание

     src=
    Коала с детёнышем

    Коалы населяют эвкалиптовые леса, почти всю жизнь проводят в кронах этих деревьев. Днём коала спит, устроившись на ветке или в развилках ветвей; ночью лазает по деревьям, отыскивая корм. Даже если коала не спит, она обычно часами сидит совершенно неподвижно, обхватив ветку или ствол дерева передними лапами. Коала неподвижен 16-18 часов в сутки. По земле он передвигается не очень хорошо и потому спускается вниз только для перехода на новое дерево, до которого не может допрыгнуть. Прыгают коалы с дерева на дерево на удивление ловко и уверенно; спасаясь бегством, эти обычно медлительные и флегматичные звери переходят на энергичный галоп и быстро взбираются на ближайшее дерево. Умеют плавать.

    Медлительность коалы связана с особенностями его питания. Он приспособился питаться почти исключительно побегами и листьями эвкалипта, которые волокнисты и содержат мало белка, зато содержат много фенольных и терпеновых соединений, ядовитых для большинства животных. Кроме того, молодые побеги, особенно ближе к осени, содержат синильную кислоту — страшный яд, капля которого способна убить овцу. Благодаря их ядовитым свойствам пищевая конкуренция со стороны других животных у коалы чрезвычайно мала — кроме него листьями эвкалипта питаются только кольцехвостый поссум Pseudocheirus peregrinus и сумчатая летяга Petauroides volans.

    Чтобы не отравиться, коалы выбирают в пищу только те виды эвкалиптов, которые содержат меньше фенольных соединений, и предпочитают деревья, произрастающие на плодородных почвах (особенно вдоль берегов рек), в чьих листьях концентрация яда ниже, чем у эвкалиптов, растущих на бедных, неплодородных землях. Как следствие, из 800 видов эвкалипта коалы питаются всего 120 видами. Выбирать подходящую пищу коалам, видимо, помогает развитое обоняние. В неволе, где выбор у животного обычно меньше, оно способно даже отравиться пищей в результате кумулятивного эффекта.

     src=
    Коала ест листья эвкалипта

    Скорость обмена веществ в организме коалы почти в два раза меньше, чем у большинства млекопитающих (за исключением вомбатов и ленивцев), — это помогает ему компенсировать низкую питательность диеты. В день коале требуется от 0,5 до 1,1 кг листьев, которые он тщательно измельчает и пережевывает, накапливая получившуюся массу в защёчных мешках. Как и у всех млекопитающих, питающихся волокнистыми растительными кормами, у коал в пищеварительном тракте присутствует богатая микрофлора, в том числе бактерии, переводящие неперевариваемую целлюлозу в усваиваемые соединения. Слепая кишка, где идёт процесс переваривания, чрезвычайно развита, достигая в длину 2,4 м. Ядовитые вещества, попадая в кровь, обезвреживаются в печени.

    Всю необходимую влагу коалы получают из листьев эвкалиптов, а также из росы на листьях. Воду они пьют только в периоды длительных засух и во время болезни. Чтобы восполнить дефицит минеральных веществ в организме, коалы время от времени поедают землю.

    Естественного регулятора численности этих зверей в природе не существует — аборигенные хищники на них не охотятся; на коал нападают только динго и одичавшие собаки. Зато коалы часто болеют. Цистит, периостит черепа, конъюнктивит, синусит — их обычные заболевания; синусит часто приводит к воспалению лёгких, особенно холодной зимой. Эпизоотии осложнённых синуситов, сильно сократившие численность коал, имели место в 18871889 и в 19001903 годах.

    Социальная структура и размножение

     src=
    Детёныш коалы

    Самки коал ведут одиночный образ жизни и придерживаются своих участков, которые крайне редко покидают. В плодородных областях участки отдельных особей зачастую перекрывают друг друга. Самцы не территориальные, но ещё менее общительны — при встрече, особенно в период размножения, они часто нападают друг на друга, нанося увечья.

    Только в период размножения, который продолжается с октября по февраль, коалы собираются группами, состоящими из взрослого самца и нескольких самок. В это время самцы часто трутся грудью о деревья, оставляя пахучие метки, и издают громкие призывные крики, порой слышимые за километр. Поскольку самцов рождается меньше, чем самок, вокруг самцов коал в брачный сезон собираются гаремы из 2—5 самок. Спаривание происходит на дереве.

    Беременность длится 30—35 дней. В помёте, как правило, всего один детёныш, который при рождении имеет длину всего 15-18 мм и массу около 5,5 г; изредка двойня. Детёныш остается в сумке в течение 6 месяцев, питаясь молоком, а затем ещё полгода «путешествует» на спине или на животе матери, вцепившись в её мех. В 30-недельном возрасте он начинает поедать полужидкие экскременты матери, состоящие из своеобразной кашицы из полупереваренных листьев эвкалипта, — таким путём в пищеварительный тракт молодых коал попадают микроорганизмы, необходимые для пищеварительного процесса. Эту кашицу мать выделяет примерно в течение месяца. В возрасте года детёныши становятся самостоятельными — молодые самки в возрасте 12—18 месяцев отправляются на поиски участков, но самцы часто остаются с матерями до 2—3 лет.

    Размножаются коалы раз в 1—2 года. Половая зрелость у самок наступает в 2—3 года, у самцов — в 3—4 года. В среднем коала живёт 12—13 лет, хотя известны случаи, когда они доживали в неволе до 20-летнего возраста[9].

    Эволюция и филогенез

    Коала относится к одному из базальных семейств сумчатых, родственному вомбатовым. Семейство Phascolarctidae достигало наибольшего многообразия в олигоцене, 34—24 млн лет назад, когда, судя по ископаемым останкам, насчитывалось не менее 18 видов сумчатых медведей. Среди них имелся такой гигант, как квинслендский коала Koalemus, который был в 28 раз больше современных коал[27]. Современный коала Phascolarctos cinereus, предположительно, появился 15 млн лет назад, после вымирания более мелких и менее специализированных видов.

    Статус популяции и охрана

    До появления европейцев основной причиной смертности коал были эпизоотии, В XIX-XX веках коала стал объектом промысла из-за своего густого меха. Только в 1924 году из восточных штатов было экспортировано 2 млн шкурок. Доверчивые к людям, эти звери становились лёгкой добычей для охотников. Резкое сокращение численности этого зверя вынудило правительство Австралии сначала ограничить, а в 1927 году запретить охоту на коал, но только к 19531954 годам их популяция начала понемногу восстанавливаться. Хотя коале присвоен статус lower risk (низкий риск), им по-прежнему угрожают пожары, вырубка эвкалиптовых лесов, а также клещи, завезённые в Австралию из Японии и Индонезии. В Австралии созданы коала-парки Лоун Пайн Коала под Брисбеном и Коуну Коала Парк под Пертом, кроме того — действует международная организация Australian Koala Foundation, осуществляющая деятельность по сохранению популяции коал и среды их обитания. Близ Сиднея работает специальная больница для коал, занимающаяся лечением пострадавших животных.

    На острове Кенгуру, куда коалы были интродуцированы в начале XX века, в 2000-е годы возникла проблема с резким увеличением популяции коал примерно до 30 тысяч особей, что приводит к истощению кормовой базы коал (эвкалиптов); предложение некоторых экологов об отстреле 2/3 популяции не было принято правительством штата Южная Австралия, к которому относится остров, потому что это повредило бы имиджу Австралии в глазах туристов.

    В первом квартале 2015 года в австралийском штате Виктория по распоряжению правительства были убиты 686 коал. Власти объяснили такое решение избыточностью популяции, которая привела бы к голодной смерти животных. Численность коал достигала 20 особей на один гектар[28].

    Примечания

    1. Соколов В. Е. Пятиязычный словарь названий животных. Млекопитающие. Латинский, русский, английский, немецкий, французский. / под общей редакцией акад. В. Е. Соколова. — М.: Рус. яз., 1984. — С. 25. — 10 000 экз.
    2. 1 2 Dixon R. M. W., Moore B., Ramson W. S., Mandy Т. Australian Aboriginal Words in English: Their Origin and Meaning. — 2nd. — South Melbourne : Oxford University Press, 2006. — P. 217. — ISBN 0-19-554073-5.
    3. Taxonomy (англ.) (недоступная ссылка). Australian Koala Foundation (30 июня 2008 года). Проверено 6 ноября 2011. Архивировано 9 ноября 2011 года.
    4. Kidd D. A. Collins Latin Gem Dictionary. — London : Collins, 1973. — P. 53. — ISBN 0-00-458641-7.
    5. Leitner, Gerhard; Sieloff, Inke (1998). “Aboriginal words and concepts in Australian English”. World Englishes. 17 (2): 153—169. DOI:10.1111/1467-971X.00089.
    6. www.ferngallery.com. Australian Koala Foundation (неопр.). Savethekoala.com. Проверено 9 марта 2009. Архивировано 4 февраля 2012 года.
    7. Australian Fauna (неопр.). Australian Fauna. Проверено 9 марта 2009. Архивировано 4 февраля 2012 года.
    8. Australasian Regional Association of Zoological Parks and Aquaria (неопр.) (недоступная ссылка). Arazpa.org.au. Проверено 9 марта 2009. Архивировано 30 августа 2007 года.
    9. 1 2 Australian Koala Foundation. Frequently asked questions (FAQs) (неопр.).
    10. Australian Koala Foundation. Interesting facts about koalas (неопр.) (недоступная ссылка). Архивировано 13 сентября 2009 года.
    11. 1 2 Groves Colin P. Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference // Order Diprotodontia. — 3-е изд. — Балтимор: Johns Hopkins University Press. — Vol. 1. — P. 43. — ISBN 978-0-8018-8221-0.
    12. McGregor Denise C., Kerr Sarah E., Krockenberger Andrew K. The Distribution and Abundance of an Island Population of Koalas (Phascolarctos cinereus) in the Far North of Their Geographic Range // PLoS ONE. — 2013. — Vol. 8. — P. e59713. — ISSN 1932-6203. — DOI:10.1371/journal.pone.0059713.
    13. 1 2 Michael Organ. The Discovery of the Koala: Hat Hill (Mount Kembla), New South Wales 1803 (неопр.) (1 февраля 2006). Проверено 10 апреля 2009. Архивировано 4 февраля 2012 года.
    14. R. W. Martin, K. A. Handasyde. The koala: natural history, conservation and management. — 2. — UNSW Press, 1999. — С. 20. — 132 с. — (Australian natural history series). — ISBN 0868405442.
    15. Thomas, O., 'On some Australian phalangeridae', Annals and Magazine of Natural History, 9(11), 1 February 1923, p.246.
    16. 1 2 Martin, Roger. The Encyclopedia of Mammals / Macdonald, D.. — New York : Facts on File, 1984. — P. 872–875. — ISBN 0-87196-871-1.
    17. Fingerprint homoplasy: koalas and humans (англ.). naturalSCIENCE, Volume 1, Article 4. Проверено 8 ноября 2011. Архивировано 4 февраля 2012 года.
    18. Henneberg, Maciej; Lambert, Kosette M., Leigh, Chris M. (1997). “Fingerprint homoplasy: koalas and humans”. NaturalSCIENCE.com. 1. Архивировано из оригинала 2006-11-14. Проверено 2011-11-08. Используется устаревший параметр |coauthors= (справка); Параметр |article= пропущен (справка на английском)
    19. Dawson, T.J.; Finch, E., Freedman, L., Hume, I.D., Renfree, M., Temple-Smith, P.D. “Fauna of Australia; 17. Morphology and Physiology of Metatheria” (PDF): 51, 53. Используется устаревший параметр |coauthors= (справка)
    20. Byers, John A.. PLAY'S the THING, Natural History, Find Articles at BNET, Findarticles.com (1 July 1999). Архивировано 8 июля 2012 года. Проверено 9 марта 2009.
    21. Koala (Phascolarctos cinereus) Fact Sheet 2003 (неопр.). Spot.colorado.edu. Проверено 9 марта 2009. Архивировано 21 января 2008 года.
    22. Flannery T. F. The Future Eaters: An ecological History of the Australasian Lands and People. — Sydney : Reed New Holland, 1994. — P. 86.
    23. Koala mating call on National Film and Sound Archive's australianscreen online (неопр.). Проверено 25 февраля 2011. Архивировано 4 февраля 2012 года.
    24. Почему миниатюрные коалы "разговаривают" басом? (неопр.). BBC. Наука. (3 декабря 2013 г.). Проверено 10 декабря 2013.
    25. Koala’s brutish bellows are all for love Архивная копия от 23 ноября 2011 на Wayback Machine, Australian Geographic, 25 February 2011.
    26. Facts about Koalas (неопр.) (недоступная ссылка). Koalaplayworld.com. Проверено 9 марта 2009. Архивировано 5 октября 2011 года.
    27. Peter Dargin. Aboriginal fisheries of the Darling-Barwon rivers. — Brewarrina Historical Society, 1976. — С. 9. — 73 с. — ISBN 0-95-983940-2.
    28. Власти Австралии уничтожили около 700 коал, Газета. Ru, 4 марта 2015 г.
    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Авторы и редакторы Википедии

    Коала: Brief Summary ( Russian )

    provided by wikipedia русскую Википедию
     src= У коал медленный метаболизм и они спят в течение большей части дня

    В целом коалы похожи на вомбатов (их ближайших родственников), но имеют более густой мех (мягкий и толщиной 2-3 см), более крупные уши, более длинные конечности. У коалы имеются большие острые когти, помогающие ей с хождением по стволам деревьев. Вес коалы варьируется от около 14 кг крупного самца с юга, и примерно до 5 кг небольшой самки с севера.

    Конечности коал приспособлены к лазанью. Кисть передней лапы имеет 2 отставленных в сторону «больших» пальца (по-английски: thumbs), имеющие две фаланги, которые противостоят трем остальным обычным пальцам (англ. fingers), с тремя фалангами, расположенными вдоль кисти. Называть второй палец коалы указательным не совсем корректно, ибо он выглядит так же, как и первый, то есть «большой» палец. Все пальцы передних лап завершаются прочными когтями. Всё это позволяет животному эффективно обхватывать ветви деревьев, замыкая кисть в надёжный замок, а молодому коале цепко держаться за шерсть матери. При этом напомним, что коала и спит в таком положении, а при случае может и повисеть на одной лапе.

    Что касается задних конечностей, то на ступне всего один «большой» палец, причём он без когтя, и четыре обычных, завершающихся когтями. При этом второй, то есть указательный палец в области 1-й и 2-й фаланги сросся мягкими тканями со средним пальцем ступни.

    Коалы — одни из немногих млекопитающих, за исключением приматов, имеющих папиллярный узор на подушечках пальцев. Отпечатки пальцев коал похожи на отпечатки пальцев людей, и их сложно различить даже с помощью электронного микроскопа.

     src= Скелет коалы

    Зубы коалы адаптированы к травоядному питанию и похожи на зубы других двурезцовых сумчатых, например кенгуру и вомбатов. Они имеют острые резцы, чтобы обрезать листья прямо у передней части рта, и отделены от шлифовальных зубов широкой диастемой[en]. Зубная формула коал — 3.1.1.41.0.1.4.

    Самцы коалы имеют раздвоенный пенис, а самки два влагалища и две раздельные матки, что характерно для всех сумчатых животных.

     src= Коалы ходят на всех четырёх ногах при ходьбе по земле, а детёныши цепляются за спину

    Мозг у предков современных коал наполнял всю полость черепа[en], но стал резко сокращаться у современных коал. Предполагается, что такая дегенерация произошла вследствие адаптации к исключительно малопитательной растительной (листоядной) диете. Соотношение массы головного мозга к массе тела у коал — одно из наименьших среди всех сумчатых: вес головного мозга составляет не более 0,2 % веса коалы, при этом оставшаяся часть полости черепа (ок. 40 %) заполнена спинномозговой жидкостью. Два полушария головного мозга, по мнению ученого Тима Фланнери, похожи на «пару сморщенных половин грецкого ореха на вершине ствола мозга, без контакта друг с другом и с костями черепа».

    Коалы обычно молчаливы, но самцы могут подавать очень громкий призывный крик, который в период размножения можно услышать на расстоянии в почти километр. Способность коал издавать звук большой громкости и низкой частоты, нехарактерный для некрупного животного, учёные объясняют наличием дополнительной пары голосовых связок, расположенных за гортанью. Самки выбирают себе партнеров в зависимости от этих призывных криков, отдавая при этом предпочтение более крупным самцам. Когда коала испуган или ранен, он может издавать громкий крик, похожий на крик человеческого детеныша.

    Достоверных данных о продолжительности жизни коал в дикой природе довольно мало, в неволе же наблюдались особи, жившие до 18 лет.

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Авторы и редакторы Википедии

    無尾熊 ( Chinese )

    provided by wikipedia 中文维基百科

    树袋熊學名Phascolarctos cinereus),新加坡和台湾叫无尾熊,香港叫树熊,音译考拉英语:Koala),是澳洲特有種有袋類动物,全世界僅分布在澳洲的東部昆士蘭州新南威爾斯維多利亞地區低海拔、不密集的桉樹林中。

    名稱

    關於「Koala」 是源自澳洲原住民的方言(達拉格族英语Dharug people歐拉族英语Eora people達拉格語英语Dharug languagegula」)[1][2][3][4][5],意指「不喝水」。中文音譯成「考拉」或「夸剌」。

    1798年一位探險家約翰·杭特英语John Hunter (Royal Navy officer)[6]在澳洲藍山首次發現,在19世紀初無尾熊遭到捕殺出口,數量由百萬隻銳減至一千多隻,於是澳洲政府立法保護。

    澳洲的無尾熊保護區有公立也有私立。私立的龍柏無尾熊動物園英语Lone Pine Koala Sanctuary[7],在1970年代曾飼養過白無尾熊。

    無尾熊身体长约70至80厘米左右,成年体重8至15公斤,. 性情温馴,体态憨厚,长相很像小熊,有一身又厚又软的浓密灰褐色短毛,胸部、腹部、四肢内侧和内耳皮毛呈白色,生有一对大耳朵,耳有茸毛,鼻子裸露且扁平,無尾熊有尾巴,但屬尾椎殘餘,只有約3.5公分長 ,这是因为它順的尾巴经过漫长的岁月已经退化成一个“座垫”,因而能长时间舒适地坐在树上。它四肢粗壮,利爪长而弯曲,它的爪尖利,每只五趾分为两排,一排为二,一排为三,善于攀树,且多数时间待在高高的树上,就连睡觉也不下来。以桉树叶和嫩枝为食,因为無尾熊从桉树叶中得到了足够的水分,因此,一般很少饮水,所以当地人称它“克瓦勒”,意思就是“不喝水”。这和它的生活环境有关,它的栖息地土所居住的澳大利亞森林大多是桉树所組成的,使得無尾熊可取得的食物僅限於桉树树叶[註 1]。由於,桉树树叶十分的粗糙,纖維相當堅硬,營養極少,因此,無尾熊每天都必須不停食用並咀嚼上百萬次才能攝取到足夠的營養。成年無尾熊平均每天要吃400g树叶,其体脂很低,需要不断进食。

    因為每天不停的咀嚼,使得無尾熊到了晚年會因為牙齒的磨損導致無法進食而餓死。為消化桉树树叶中的毒素,無尾熊的消化道達6.5英寸(170毫米),佔整個消化系統的20%,也因為桉树树叶有毒,使無尾熊沒有爭食上的對手,剛出生的無尾熊因為沒有牙齒無法咀嚼桉树树叶,因此會吞食母親粪便直到牙齒長出來為止。

    行為

    無尾熊屬於夜行動物,身體新陳代謝較慢,每日需睡眠17-20小時。清醒的时候大部分时间用来进食。非群居动物,个体之间的社交行为极少,平均每天只有15分钟。

    繁衍

    雌性一胎通常只有一只幼崽,幼崽出生时仅重0.5g,會住在母親的育幼袋中,靠母亲分泌的乳汁为生。雌性的乳汁分泌很少,哺乳可长达一年。但一般在六个月的时候幼体会开始向吃树叶度过。在过渡期幼体需要食用母熊半消化的糞便。

    疾病

    無尾熊容易感染到數種不同的疾病,常見的兩種像是結膜炎、濕屁股,是種腎臟泌尿系統的疾病,其他還有呼吸系統的感染、一種頭骨的疾病以及寄生蟲等等。而衣原體細菌常被認為是導致無尾熊生病的主要原因,專家們正持續地在研究它和無尾熊族群們的關係。而可以發現的是無尾熊在人群擁擠或是食物供給量不足的地方生活時,會比較容易感染疾病。

    天敵

    無尾熊在生活中有幾個天敵,其中之一是澳洲犬(dingoes),當無尾熊為了要從一棵樹到另一棵而在地上行走時,不論是成年還是小無尾熊,都有可能受到澳洲犬的傷害;而小無尾熊有時則會受到老鷹(wedge-tailed eagles)及貓頭鷹的攻擊;其他像是野生的以及狐狸,也都是無尾熊的天敵之一。但現在無尾熊受到人類道路、交通的影響,使得棲息地的減少,這也可以說是另一種形式的敵人。

    近親

    無尾熊跟袋熊具有許多類似的特徵,因此牠們可能為近親,但仍需進一步的分子生物學研究。

     src=
    位於澳洲南維多利亞省多枝桉樹英语Eucalyptus viminalis(嗎哪膠樹,Manna Gum)森林裡的無尾熊。

    參考來源

    年輕的無尾熊進食中
    樹上的無尾熊
    腳注
    1. ^ 700幾種尤加利樹,只吃其中約50多種的樹葉。[8]
    引用
    1. ^ Koala,コアラ
    2. ^ 郊區旅遊點 互联网档案馆存檔,存档日期2009-03-09.,澳洲旅遊資訊
    3. ^ 大藍山地區 互联网档案馆存檔,存档日期2013-06-23.,澳洲旅遊局
    4. ^ 澳洲學校復興失傳原民語言,台灣立報,作者:陳玫伶,2009-5-13
    5. ^ 澳洲原住民 互联网档案馆存檔,存档日期2013-06-03.,臺灣原住民族資訊資源網
    6. ^ Daniel Lunney; Pat Hutchings; Dieter Hochuli. The Natural History of Sydney. Royal Zoological Society of New South Wales. 2009: 451頁 [2009]. ISBN 978-098-032-723-6 (英语).:320
    7. ^ 官網中文頁 互联网档案馆存檔,存档日期2011-12-28.,或 官方中文旅遊導覽書面資料
    8. ^ 汪淑芬. 澳洲不只有無尾熊 還有會大笑的鳥. 中央通訊社. 2015-07-16.

    外部連結

     src= 维基共享资源中相關的多媒體資源:無尾熊分類 src= 维基物种中的分类信息:無尾熊 规范控制  title=
    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    维基百科作者和编辑

    無尾熊: Brief Summary ( Chinese )

    provided by wikipedia 中文维基百科

    树袋熊(學名:Phascolarctos cinereus),新加坡和台湾叫无尾熊,香港叫树熊,音译考拉(英语:Koala),是澳洲特有種有袋類动物,全世界僅分布在澳洲的東部昆士蘭州新南威爾斯維多利亞地區低海拔、不密集的桉樹林中。

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    维基百科作者和编辑

    コアラ ( Japanese )

    provided by wikipedia 日本語
    曖昧さ回避 この項目では、動物のコアラについて説明しています。その他の用法については「コアラ (曖昧さ回避)」をご覧ください。
    コアラ
    生息年代: 0.7–0 Ma
    更新世中期–現世
    Friendly Female Koala.JPG
    コアラ Phascolarctos cinereus
    保全状況評価[1] VULNERABLE
    (IUCN Red List Ver.3.1 (2001))
    Status iucn3.1 VU.svg 分類 : 動物界 Animalia : 脊索動物門 Chordata 亜門 : 脊椎動物亜門 Vertebrata : 哺乳綱 Mammalia : 双前歯目 Diprotodontia 亜目 : Vombatiformes : コアラ科
    Phascolarctidae Owen, 1839[2] : コアラ属
    Phascolarctos de Blainville, 1816[2] : コアラ P. cinereus 学名 Phascolarctos cinereus
    (Goldfuss, 1817)[1][2] シノニム

    Lipurus cinereus Goldfuss, 1817[2]

    和名 コアラ[3][4] 英名 Koala

    分布域

    コアラ(子守熊、学名:Phascolarctos cinereus)は、双前歯目コアラ科コアラ属で現存する唯一の種。オーストラリア東部の森林地帯やユーカリの林などに生息している。

    体色は背面が灰色で、腹面が白色、体長は約65cm-82cm、体重は約4kg-15kgである。オーストラリア北部に生息するコアラよりも(後述の理由により)南部に生息するコアラの方が体が大きく体毛の長さも長い。タンニンや油分を多く含むユーカリの葉を好んで食べる。歩くことは稀にあり4足歩行である。

    分布[編集]

    オーストラリア(クイーンズランド州南東部、ニューサウスウェールズ州東部、ビクトリア州南オーストラリア州南東部)[1][2]

    模式標本の産地(基準産地・タイプ産地・模式産地)はニューサウスウェールズ州[2]

    西オーストラリア州タスマニア州には分布していない。分布域内では熱帯雨林温帯のユーカリ林、疎林などに生息する。特に川沿いや海岸地帯に近い、肥沃な場所でユーカリ類に含まれるタンニンや油分が少ない場所を好む[5]。通常は単独性で、群れを作らない。

    ヨーロッパ人到来によって分布域を急激に減少させ、1930年代までには、ヨーロッパ人入植前の50%にまでに分布域は減少した[6]。南オーストラリア州の個体群の一部には、州内外の個体群を再導入された個体群も含まれる[6]

    分類[編集]

    コアラはコアラ科コアラ属で現生する唯一の種である。化石種では他に同じ科の属、同じ属の種があり、西オーストラリア州南西部やオーストラリア中央部や北部において化石が発見されている[5][7]

    最初の目撃記録
    コアラの最初の目撃記録は、1798年1月26日にジョン・ハンターの使用人であったジョン・プライスがシドニーの西部の高地を探検している時であり、“先住民がCullawineと呼ぶ、アメリカのナマケモノのような生き物がいた”と記録している[8]。その後、1802年に、探検家のフランシス・バラリアーが、先住民が“colo”と呼ぶサルのような生き物がいることを記録している[8]
    命名
    1816年にフランスの動物学者であるブランヴィルが、コアラの属名そしてPhascolarctosを与えた[8][9]。これはギリシア語のphaskolosおよびarktosからきており、それぞれ“皮の袋”、“熊”という意味である[8][9]。また1817年にドイツ人の動物学者Goldfussが、種小名としてコアラにcinereusという名を与えた[8][9]。この言葉はラテン語から来ており、“灰色の”という意味。[9]
    ウォンバット亜目
    19世紀に、一時、同じ有袋類のウォンバットに近縁であるとされたが、1921年まではコアラは完全な樹上性であり、一方のウォンバットは地面に穴を掘る半地中性の生活を送ることから、議論の的となっていた[8]。現在は同じウォンバット亜目(Vombatiformes)に分類されている。

    3亜種に分かれるとされていたが、南部へ行くほど大型で長毛・濃色になることから亜種の分割を疑問視する説もあった[3]。近年まで次の3亜種に分けられていたが、1999年のホールデンなどの分析により、遺伝子レベルでの違いは亜種に分けるほどに大きくはないことが確認された[6]

    • Phascolarctos cinereus cinereus (Goldfuss, 1817):ニューサウスウェールズコアラ:ニューサウスウェールズ州に分布する亜種。
    • Phascolarctos cinereus victor Troughton 1935: ビクトリアコアラ:ビクトリア州に分布する亜種。
    • Phascolarctos cinereus adustus Thomas 1923:クイーンズランドコアラ:クイーンズランド州に分布する亜種。

    それぞれの名に含まれている州名がおよその分布域を示している。これら3亜種に分けない場合、ニューサウスウェールズ州北部以北に生息する個体群、ニューサウスウェールズ州中部以南からビクトリア州にかけて生息する個体群に分けられる場合もある[5][10]

    体の大きさ、体毛の長さとも、寒冷域に行くほど大きく長くなる傾向があり、クイーンズランド州に生息するコアラが最も小さく体毛も短く、ビクトリア州に生息するコアラが最も大きく体毛も長く、ニューサウスウェールズ州に生息するコアラは大きさも体毛の長さも両者の中間程度である。

    •  src=

      ビクトリア州に生息するコアラ。

    •  src=

      クイーンズランド州に生息するコアラ。

    名前[編集]

    “koala”の名前はダルク語gulaに由来するものである。元来、母音の/u/はアルファベットでooと綴られ、スペルはcoolakoolahと表記されたが、表記ミスによりoaと変わった[11] 。この言葉は、"doesn't drink"(水を飲まない)を意味すると誤って言われている[11]

    コアラはクマの1種ではないが、18世紀後半にやってきた英語を話すヨーロッパ人入植者により、クマに似ていることからkoala bear(コアラグマ)と呼ばれた。分類学的には不適切であるが、koala bearの名前は現在でもオーストラリア以外で使われている[12] この名称は不正確であるため、使うことは推奨されていない[13][14][15][16][17]

    他の英語表記には、クマを意味する“bear”を基に、monkey bear(猿クマ)、native bear(固有のクマ)、tree-bear(木のクマ)などと呼ばれることがある[11]。また日本語ではコモリグマなどと呼ばれることがある。

    形態[編集]

    •  src=

      メスと子供

    •  src=

      骨格

    体長・体重
    体長はクイーンズランド州に生息するコアラのオスで体長674 - 736mm、体重4.2 - 9.1kg、メスで体長648 - 723mm、体重4.1 - 7.3kg、
    オーストラリア南部に生息するコアラはオスで体長750 - 820mm、体重9.5 - 14.9kg、メスは体長680 - 730mm、体重7 - 11kgである[10]。尾は外部から見えない。オスはメスよりも体重が最大で50%重く、体長も大きい。また、北部の亜種より、南部の亜種の方が25 - 35%ほど大きい。なお、尻尾は退化しており存在しない。
    体色
    体色は背面が北部の亜種は灰色であり 南部の亜種は茶褐色になる時がある。稀ではあるが、2017年8月にオーストラリア動物園で白色の赤ちゃんが誕生した。腹面は白色から乳白色である。体毛は厚くごわごわしている。北部の亜種に比べ南部の亜種はふさふさとしており、冬の寒さに耐えられるようになっている。オスの胸には茶色の縦線-胸腺があり、ここからにおいを発する[10]。オスはこの腺から出るにおいや、尿のにおいにより、なわばりを主張する[5][10]。外耳は小さいが周囲の体毛が長いため、特に南部亜種では大きく見える。
    •  src=

      コアラのオス
      胸に茶色の縦線がある

    •  src=

      コアラのメス
      胸は白色

    育児嚢
     src=
    ユーカリを食べるメスと育児嚢の中の子供
    メスは育児嚢を持ち、この中に乳首を二つ持っている[3][10]。育児嚢はウォンバットと同じく後ろ向き、つまりコアラが座っている状態の場合、下向きについている[5]。オスの交尾器は有袋類の独特な形状をしており、途中から二股に分かれてY字型をしていて亀頭が二つある。これはメスの内がY字に分かれていて、真ん中を産道が通っているためである。
    手足
    樹上生活に適応しており、脂肪は少なく筋肉質である。特に四肢の筋肉が発達しており、樹上を素早く移動できる。手足には鋭いのついた5本の指をもつ。前足は第1指と第2指と他の3指が向かい合っており、木の枝などをつかむことができる。また、後肢の第2指と第3指は癒合しており、第1指と他の4指が向かい合っていて、前足と同様に木の枝をつかめるようになっている。また後足の癒合した第2指、第3指の爪が他の爪よりも少し長く、これを使い毛繕いを行う[10][18]
    コアラの歯式はI3/1(門歯)、C1/0(犬歯)、P1/1(小臼歯)、M4/4(大臼歯[19]。犬歯は肉食獣ではないため大きくはないが、臼歯はよく発達し年齢とともにすり減っていく[19]

    生態[編集]

     src=
    枝に飛び移るコアラ
    単独性
    通常は単独性で、2頭以上でいることは稀である。繁殖期にのみ、オスとメスが一緒にいたり、またメスと子供が一緒にいたりする。
    樹上生活
    樹上で生活するが、木の葉を集めたものや、樹洞を利用したりというようなことはせず、特定の巣は持たない[5][19]。休む時は通常、葉がよく生い茂り、太陽光や雨などがしのげる樹上で休息し、たいてい木の上方3分の1くらいの所までにいる[5][19]。地上に降りることは稀だが、木から移動する際に地上に降りたり、ときには数mほどであれば樹間を飛び移ることもできる[10]
    睡眠時間
    一日のうち18-20時間を眠るか休んで過ごし、最も活動的になる時間は早朝および夕方で、薄明薄暮性である[8][10]。この生態はナマケモノに似るが、ナマケモノは体温が一定しない変温動物であるがコアラは36℃ほぼ一定の体温をもつ恒温動物であり、基礎代謝量もナマケモノの30倍近い[20]
    天敵
    天敵となるのは、大きな猛禽類をはじめ、まれに地上を歩いた時に、ディンゴ、野生化したイヌ、キツネなどにおそわれる可能性がある[21]
    食性
    食事をするコアラ(動画)
    食性は草食性でユーカリアカシアティーツリーの葉や芽を、一日に500g - 1kg以上を食べる[10][21]。オーストラリアにはユーカリは600 - 700種以上あるとされるが、食用になるユーカリはこの中で約35 - 120種である[5][10]。さらに、各地域に生息するコアラは、その地域にある全てのユーカリを食べるのではなく、多くのユーカリの種の中から数種類のユーカリやその他の植物を好んで食べる[10][22]
    • ユーカリの葉
      ユーカリの葉は、昆虫や野生動物に食べられるのを防ぐためにタンニンや油分が含まれており、消化が悪く、一般に動物の餌として適さない[5][10]。コアラはユーカリを食べる前ににおいをかぎ、葉を選別してから食べる[10]。さらに盲腸発酵させることでユーカリの毒素を分解し、消化吸収する。コアラの盲腸の長さは2mある[10]。コアラが常食する食物は栄養に乏しく、活発な行動をするためのエネルギーを得ることができないため、一日のうち18-20時間を眠って過ごすことで、エネルギーを節約している[8][10]。通常、水分はユーカリ(種類にもよるが50-70%の水分を含む)などの食物からのみ摂取し、直接水を飲むことは稀であるが[8][10]、火災などでユーカリの葉が焼けたり猛暑で脱水症状におちいったコアラが水を飲む姿がたびたび目撃されている[8][23]
    コアラは通常、木の上で糞をする。糞の形状は円筒形をしており、成獣の場合で長さは約2cm前後で、排出されたばかりの糞はユーカリ特有の匂いがし、表面は乾燥するとざらざらとしている[19]。色は食べたものによるが、褐色、茶褐色から青みもしくは緑みがかった褐色をしている[19]
    クラミジア感染
    1970年代にクラミジアに感染しているコアラが確認され、1982年までにブリスベン森林公園やフィリップ島などで、クラミジアへの感染率が80-90%になっているのが確認された[18]。クラミジアは今なお、コアラの間で流行しており、これにより目が見えなくなったり、またメスの場合は不妊などを引き起こしている[5]。クラミジアが確認されなかったフレンチ島のコアラの繁殖率は約80%に達していたのに対し、ブリスベン森林公園でのコアラの繁殖率は40-50%、フィリップ島では10-15%であった[18]
    現在、生息しているコアラの大部分はクラミジアを保有しているとされ、生息地の環境破壊などコアラのストレスの増加により症状が発症するとされ、このことは人間の活動の結果による生息地の破壊や、交通事故などによるコアラの生息頭数の減少数などと同様に問題となっている[5]。また、クラミジアに対するワクチンを開発し野生個体に注射することで、これらの生息地の開発・破壊を防ぎ、コアラがストレスなく生息できる環境をつくることが、有効とされる[5]

    繁殖[編集]

     src=
    子供
    繁殖形態
    繁殖形態は胎生[10]。繁殖期は地域によるが、通常初春の9月から夏の2月までである[10]。ほとんど鳴くことはないが、繁殖期になるとオスがなわばりを誇示するために鳴くことがある[10]
    通常、餌の状況や気候など生息時の状況がよければ、一年に一度1子を出産し、双子は稀である[5][10]。妊娠期間は34 - 36日[3][4]。妊娠期間は約35日である[10]
    新生児
    新生児は体重約0.5グラム、体長2センチメートル[4]。体毛は生えておらず、体色はピンク色をしている。また目が開いておらず、歯も生えていない。メスの腹部にある育児嚢で約6-7ヶ月間育てられる[10]。約22週で目が開き、約24週で歯が生え始める[10]
    育児
    母親は盲腸内でユーカリを半消化状態にすることで緑色のパップという離乳食を作る[4][10]。生後約22週を過ぎたあたりから、子供は育児嚢から顔を出し始め、母親の肛門からパップを直接食べる[10][18]。パップを食べる行動はその後約6-8週間続き、子供はパップによってユーカリの葉を消化するための微生物を得て、一生涯にわたり、母親と同じ数種の葉を食べるようになる[10][18]
    育児嚢から完全に出始めるのは、26-27週目くらいからであり、この時期は母親に抱かれたり、育児嚢に入ったりしながら過ごす[18]。36週目くらいになると体重が1kgになり、育児嚢にはもう戻らない[18]。体重が約2kgほどになるまでは母親に背負われて過ごし、12ヶ月までに乳離れをする[5][10][18]。この期間は猛禽類やニシキヘビに捕食される可能性が高まる[10]
    親離れ
    親離れしたオスは約18ヶ月までに数km離れた新しい生息地へと分散していくが、メスは通常は母親の生息域にとどまる[18]。オスは2、3年で成熟するが、通常はなわばりを持つまでは繁殖に参加せず、5年ほど経つと繁殖するようになる[10][18]。メスは2年で繁殖可能となり、条件がよければ毎年、子を産み、12-15歳まで繁殖を行う[10][18]。寿命は野生下でメスで18年以下であり、オスはメスよりも寿命が数年短い[10]

    人間との関係[編集]

     src=
    コアラの毛皮

    ヨーロッパ人の入植以前から、オーストラリア先住民が食糧としていた[18]。しかし、ヨーロッパ人到達の植民地化以降、特に1860年代から1920年代後半にかけてコアラの毛皮をとるために狩猟が行われており、イギリスロンドンだけで毎年1-3万頭分もの毛皮が販売されていた[8]。例えば1889年には30万頭分の毛皮がイギリスへ輸出され、また1920年代にはアメリカ合衆国への輸出がされていた[10]。一時的にではあるが1898年にはビクトリア州で、1906年にはクイーンズランド州でコアラの狩猟が禁止されたが、この間も狩猟が行われ、“ウォンバットの毛皮”として輸出されていた[8]。また最盛期にあたる、1919年にはクイーンズランド州では100万頭以上が、1924年にはニューサウスウェールズ州で100万頭以上ものコアラが毛皮のために捕獲され、また1927年には狩猟が許可された期間である約1ヶ月間で58万5千頭弱分ものコアラが捕獲され、毛皮がとられた[8][10][18]。このように捕獲がしやすかったコアラは、次々と毛皮のために狩猟されていき1930年代後半までには南オーストラリア州では絶滅の危機に瀕し、その他の州では急激に減少していた[6][8][10]。このような乱獲や開発による生息地の分断などにより、クイーンズランド州北部、南オーストラリア州、またニューサウスウェールズ州とビクトリア州の州境付近などで個体群が孤立した[18]

    その後、保護活動がなされ、ビクトリア州フィリップ島やフレンチ島などから、本土のビクトリア州、南オーストラリア州などに再導入されている[6]。特に南オーストラリア州には1920年代から1960年代にかけて、数度の再導入が試みられてきた[6]

    現在、コアラの個体数は、オーストラリア政府は判断をしていないが[6]、オーストラリアコアラ財団により10万頭以下であると予想されている[24]。しかし、すべての地域で個体数を減らし続けているわけではなく、グレートディバイディング山脈西部のいくつかの個体群などでは、個体数が増加し、分布域を広げている[6]。また南オーストラリア州においては、再導入の結果、ヨーロッパ人入植時よりも多くの個体数がより広範囲に分布している[6]

    一方で、再導入された島嶼部や自然分布以外の地域、分断された生息地などにおいて、コアラによるユーカリの食害が報告されており、問題となっている[6]

    保全状態の評価[編集]

    オーストラリア政府の法律では、サウス・イースト・クイーンズランド地域の個体群を除き保護対象になっておらず、2010年9月30日までに再評価を行うとしている[6]。また、オーストラリア政府はコアラの保護政策を各州政府に任せている。クイーンズランド州ではサウス・イースト・クイーンズランド地域の個体群を危急種(Vulnerable)に、その他の地域のコアラを軽度懸念(Least Concern)に指定している[6]。ニューサウスウェールズ州はワリンガのピットウォーター地区と、グレート・レークスのティー・ガーデン地区およびホークス・ネスト地区のコアラを絶滅危惧(Endangered)に、その他を危急種(Vulnerable)に指定している[6]。ビクトリア州では野生動物全般を扱う法(Wildlife Act 1975)の下に野生動物の取引などを制限しているが、保全状態の評価はしていない[6]。南オーストラリア州もビクトリア州と同じように野生動物全般を扱う法(National Parks and Wildlife Act 1972)で野生動物や生息地の保護、取引や狩猟などの行為を制限している。近年まで希少種(Rare)とされていたが、2008年に指定から外された[6]

    アメリカ合衆国では絶滅の危機に瀕する種の保存に関する法律により、絶滅危惧種(Threatened)に指定された[6]

    コアラの飼育施設[編集]

    日本では1986年に鹿児島市平川動物公園で初めて飼育下繁殖に成功した[4]

    Question book-4.svg
    この節は検証可能参考文献や出典が全く示されていないか、不十分です。出典を追加して記事の信頼性向上にご協力ください。2010年5月
    木の上のコアラ(動画)

    1980年までオーストラリア以外でコアラを見ることができたのは、1915年にコアラの飼育を始めたアメリカ合衆国のサンディエゴ動物園だけであり、コアラの生息数が減少してからはオーストラリア政府は海外へ輸出することを禁止していた[8]。1980年にオーストラリアの法律が改正され、1984年および1985年にオーストラリアのタロンガ動物園から日本の多摩動物公園東山動植物園、平川動物公園の3園に贈られた[8][25]。この時にユーカリが日本で育てられるかも調べられたほか、コアラが到着する3週間前には餌となるユーカリが輸入され、またそれと同時にコアラが一日にどのような葉が適しているのか、どのくらいの食糧なのかなど様々な飼育方法などの情報が提供された[8]。この時、日本では“コアラ・ブーム”が沸き上がることとなった[8]。オーストラリアからコアラが贈られた際、日本からはそのお返しにオオサンショウウオを贈っている[要出典]。さらに翌年1986年埼玉県こども動物自然公園横浜市立金沢動物園1987年淡路ファームパーク1989年大阪市天王寺動物園1991年神戸市立王子動物園1996年沖縄こども未来ゾーンと増えたが、2010年に沖縄こども未来ゾーンで飼育されていたコアラが死亡した[26]ため、2016年2月現在、日本国内でコアラを飼育している動物園は8つである[27]。しかし、近年コアラの飼育数が減少しているため、全国のコアラを飼育する動物園が協同繁殖に取り組んでいる。

    最も問題となるのがコアラの餌で、前述のようにコアラはユーカリなど決まった植物の中からさらに特定の種類、しかも若い木の葉ではいけないなどの嗜好があり、大量に食べる為、合理的にコアラを飼育するには餌用のユーカリを専門に栽培する農家の存在と、ユーカリを年中安定して供給できる環境が必要である。また、初来日時のコアラブームが去ってコアラの動物園等への集客力がジャイアントパンダ等に比べて大幅に落ちている。

    キャラクターとしての利用[編集]

    コアラのマーチ[編集]

    1984年3月に、コアラが初来日する前にその情報を得たロッテがコアラをモチーフとしたコアラのマーチを発売した。稀に王冠をかぶっているキングコアラが入っていることがあり、それを食べると王様になれると言われている[28]。その後、世界数カ国で発売されるようになった。

    ドアラ[編集]

    ドアラはコアラが初来日した東山動植物園のある名古屋市に本拠地を置く中日ドラゴンズのマスコットである[25][29]

    ハナコアラ[編集]

    そんぽ24損害保険株式会社のテレビコマーシャルに登場するキャラクター[30]。コアラに似ているが、の部分が携帯電話やパソコンのマウスになっていて、取り外せる。同社ではコアラに似た"架空のキャラクター"としている。

    殺人コアラ[編集]

    恋愛シミュレーションゲームときめきメモリアル』に登場するマスコットキャラクター。「殺人」といっても実際に人を殺すわけではなく、あくまで目つきが悪いだけのコアラ。

    脚注[編集]

    [ヘルプ]
    1. ^ a b c Woinarski, J. & Burbidge, A.A. 2016. Phascolarctos cinereus. The IUCN Red List of Threatened Species 2016: e.T16892A21960344. http://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2016-1.RLTS.T16892A21960344.en. Downloaded on 11 February 2017.
    2. ^ a b c d e f Colin P. Groves, "Family Phascolarctidae," Mammal Species of the World, (3rd ed.), Volume 1, Don E. Wilson & DeeAnn M. Reeder (ed.), Johns Hopkins University Press, 2005, Page 43.
    3. ^ a b c d Roger Martin 「コアラ」白石哲訳『動物大百科 6 有袋類ほか』今泉吉典監修 D.W.マクドナルド編、平凡社1986年、148-151頁。
    4. ^ a b c d e 長瀬健二郎 「『人気者』の意外な実像 コアラ」『動物たちの地球 哺乳類I 2 カンガルー・コアラほか』第8巻 38号、朝日新聞社1992年、56-59頁。
    5. ^ a b c d e f g h i j k l m n Egerton, L. ed. 2005. Encyclopedia of Australian wildlife. Reader's Digest ISBN 9780864491183
    6. ^ a b c d e f g h i j k l m n o p the Natural Resource Management Ministerial Council. “National Koala Conservation and Management Strategy 2009–2014”. ^ Stephen Jackson, "Koala: Origins of an Icon", Allen & Unwin, 2008, ISBN 1741750318, p9-11
    7. ^ a b c d e f g h i j k l m n o p q r Simon HUNTER, KOALA HANDBOOK, CHATTO & WINDUS, ISBN 0-7011-3213-2
    8. ^ a b c d Kidd, D.A. (1973). Collins Latin Gem Dictionary. London: Collins. p. 53. ISBN 0-00-458641-7.
    9. ^ a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z aa ab ac ad ae af ag ah Cath Jones and Steve Parish, Field Guide to Australian Mammals, P64-69, Steve Parish Publishing, ISBN 174021743-8
    10. ^ a b c Dixon, R.M.W.; Moore, Bruce; Ramson, W. S.; Thomas, Mandy (2006). Australian Aboriginal Words in English: Their Origin and Meaning (2nd ed.). South Melbourne: Oxford University Press. ISBN 0-19-554073-5.
    11. ^ Leitner, Gerhard; Sieloff, Inke (1998). “Aboriginal words and concepts in Australian English”. World Englishes 17 (2): 153–169. doi:10.1111/1467-971X.00089.
    12. ^ www.ferngallery.com. “Australian Koala Foundation”. Savethekoala.com. ^ Australian Fauna”. Australian Fauna. ^ Australasian Regional Association of Zoological Parks and Aquaria”. Arazpa.org.au. ^ Australian Koala Foundation. “Frequently asked questions (FAQs)”. ^ Australian Koala Foundation. “Interesting facts about koalas”. ^ a b c d e f g h i j k l m n Tony Lee, Koalas, Australian Geographic, Vol. 23, Telley Hills:The Journal of The Australian Geographic Society,1991, pp. 50-67
    13. ^ a b c d e f Barbara Triggs, TRACKS, SCATS AND OTHER TRACES, Oxford, ISBN 019555099-4
    14. ^ K. A. Nagy and R. W. Martin 1985. Field Metabolic Rate, Water Flux, Food Consumption and Time Budget of Koalas, Phascolarctos Cinereus (Marsupialia: Phascolarctidae. Australian Journal of Zoology 33:655-665) in Victoria.
    15. ^ a b Burnie David, Animal, 2001, DK, ISBN 978-1-7403-3578-2
    16. ^ Stephen Pool and others, Wild Place of Greater Brisbane, Queensland Museum, P59
    17. ^ YouTube:Thirsty Koala - A Firefighter Gives Koala A Drink (2009 Australian Bushfires)
    18. ^ Save the Koala(2011年9月26日時点のアーカイブ) - 2010年2月2日閲覧
    19. ^ a b 園の概要:動物園の歴史:6. 昭和50年代”. 東山動植物園. オリジナルよりアーカイブ。^ 沖縄こどもの国 動物園インフォメーション
    20. ^ 動物園に行こう!! コアラに会える動物園
    21. ^ Lotte. co.,Ltd. “コアラのマーチ大図鑑”. ^ 中日ドラゴンズ公式サイト:マスコットのご紹介”. 中日ドラゴンズ. ^ ハナコアラ『ウェブの家』

    参考文献[編集]

     src= ウィキメディア・コモンズには、コアラに関連するメディアがあります。  src= ウィキスピーシーズにコアラに関する情報があります。
    • Egerton, L. ed. 2005. Encyclopedia of Australian wildlife., Reader's Digest ISBN 9780864491183
    • Cath Jones and Steve Parish, Field Guide to Australian Mammals, P64-69, Steve Parish Publishing, ISBN 174021743-8
    • Simon HUNTER, KOALA HANDBOOK, CHATTO & WINDOWS, ISBN 0-7011-3213-2
     title=
    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    ウィキペディアの著者と編集者
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia 日本語

    コアラ: Brief Summary ( Japanese )

    provided by wikipedia 日本語

    コアラ(子守熊、学名:Phascolarctos cinereus)は、双前歯目コアラ科コアラ属で現存する唯一の種。オーストラリア東部の森林地帯やユーカリの林などに生息している。

    体色は背面が灰色で、腹面が白色、体長は約65cm-82cm、体重は約4kg-15kgである。オーストラリア北部に生息するコアラよりも(後述の理由により)南部に生息するコアラの方が体が大きく体毛の長さも長い。タンニンや油分を多く含むユーカリの葉を好んで食べる。歩くことは稀にあり4足歩行である。

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    ウィキペディアの著者と編集者
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia 日本語

    코알라 ( Korean )

    provided by wikipedia 한국어 위키백과

     src= 다른 뜻에 대해서는 코알라 (동음이의) 문서를 참고하십시오.

    코알라(영어: Koala, 학명: Phascolarctos cinereus)는 오스트레일리아에 서식하는 초식성 유대류로, 코알라과(Phascolarctidae)에 속하는 유일한 이다.

    몸길이 60-80cm, 몸무게 4-15kg이다. 꼬리는 거의 없고, 코가 크다. 앞·뒷발에 모두 5개씩 발가락이 있는데, 앞발 제1·제2발가락은 다른 발가락과 서로 마주보며 나뭇가지를 잡는 데 적합하다. 암컷의 배에는 육아낭이 있는데, 뒤쪽으로 입구가 있으며 안에 2개의 젖꼭지가 있다. 털은 양털처럼 빽빽이 나 있으며 윗면은 암회색, 아랫면은 회백색이고 특히 귀의 털이 길다. 맹장은 몸길이의 약 3배로 포유류 중에서 가장 길어 2.4m나 된다.

    생활

    주로 밤에 활동하며, 유칼립투스의 삼림지에만 서식하며 이 나무의 잎들이 그들의 식단의 대부분을 차지한다. 이 유칼립투스 식단은 영양과 칼로리 함량이 제한되어 있기 때문에, 코알라는 주로 앉아서 하루에 20시간까지 잠을 잔다. 보금자리는 만들지 않고, 낮에는 나뭇가지 위에 안전하게 걸터앉아서 낮잠을 잔다. 대부분 단독으로 생활하고 성질은 순하고 동작도 느리다. 수명은 15-20년 정도이다. 임신 기간은 약 35일이고, 보통 한 배에 한 마리의 새끼를 낳는다. 새끼는 몸길이 1.7-1.9cm, 몸무게 1g 이하이고, 털이 나지 않은 미숙한 상태로 태어난다. 그 뒤 육아낭 안에서 몇 달 동안 자란 뒤, 약 6달 동안 어미에게 업혀 지낸다. 새끼가 젖을 뗄 무렵에는 어미의 항문에 입을 대고 반쯤 소화된 유칼립투스나무 잎을 먹는다. 모피 때문에 남획되어 수가 감소하였으므로, 현재는 오스트레일리아·미국·일본 등지의 동물원에서 양육·보호되고 있다. 오스트레일리아 남동부에 분포한다.

    이름의 유래

    코알라는 오스트레일리아 원주민의 언어인 다루크어로 "물을 먹지 않는다"라는 의미를 가진 굴라(gula)에서 비롯된 이름이다. 유럽에서 건너간 초기 이주민들은 코알라를 토종곰, 코알라곰 등으로 불렀으나 생물학적으로 코알라는 곰과는 아무런 연관이 없다. 그러나 초기 이주민의 선입견은 코알라의 학명에도 영향을 끼쳤다. 코알라의 학명 Phascolarctos는 주머니달린(그리스어: phaskolos) 곰(그리스어: arctos)이란 뜻이다.

    사진

    계통 분류

    다음은 캥거루목의 계통 분류이다.[1]

    캥거루목 웜뱃아목

    코알라과

      웜뱃상과  

    † Diprotodontidae

       

    웜뱃과

            캥거루아목

    사향쥐캥거루과

         

    쥐캥거루과

       

    캥거루과

          쿠스쿠스아목 쿠스쿠스상과  

    쿠스쿠스과

       

    꼬마주머니쥐과

        주머니하늘다람쥐상과  

    반지꼬리주머니쥐과

         

    주머니하늘다람쥐과

         

    꿀주머니쥐과

       

    깃털꼬리주머니쥐과

                 

    대중 문화

    캐릭터

    기타

    천적은 딩고, 여우, 대형맹금류다.

    각주

    1. Meredith, Robert W.; Westerman, Michael; Springer, Mark S. (2009년 2월 26일). “A phylogeny of Diprotodontia (Marsupialia) based on sequences for five nuclear genes” (PDF). 《Molecular Phylogenetics and Evolution》 51: 554–571. doi:10.1016/j.ympev.2009.02.009. PMID 19249373. 2015년 5월 5일에 확인함.
    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Wikipedia 작가 및 편집자