Els cefalocàrids (Cephalocarida) són una classe de crustacis que agrupa nou espècies bentòniques. Va ser descoberta el 1955 per Sanders,[1] que va descriure l'espècie Hutchinsoniella macracantha, i no existeix cap registre fòssil del grup, tot i que alguns especialistes suggereixen una semblança amb els crustacis primitius. Són hermafrodites.
Els cefalocàrids se situen a la zona intermareal, i se n'han trobat des de la zona litoral fins a una profunditat de 1500 m, en tota mena de sediments. S'alimenten de detritus marins, per a la captació dels quals generen corrents d'aigua amb els apèndixs toràcics, com ho fan també els branquiòpodes.
La distribució comprèn punts localitzats de les costes d'Amèrica, de l'Àfrica occidental, de Nova Zelanda i del Japó.
L'anatomia dels cefalocàrides és simple si la comparem amb la d'altres crustacis:
Estan dintre dels Xenocarida, conjuntament amb els Remipedia.
La classe cefalocàrides només inclou un ordre, Brachypoda (Birshteyn, 1960), i una família, Hutchinsoniellidae (Sanders, 1955). La llista de la ITIS[2] només contempla dos gèneres i 4 espècies:
Els cefalocàrids (Cephalocarida) són una classe de crustacis que agrupa nou espècies bentòniques. Va ser descoberta el 1955 per Sanders, que va descriure l'espècie Hutchinsoniella macracantha, i no existeix cap registre fòssil del grup, tot i que alguns especialistes suggereixen una semblança amb els crustacis primitius. Són hermafrodites.
Els cefalocàrids se situen a la zona intermareal, i se n'han trobat des de la zona litoral fins a una profunditat de 1500 m, en tota mena de sediments. S'alimenten de detritus marins, per a la captació dels quals generen corrents d'aigua amb els apèndixs toràcics, com ho fan també els branquiòpodes.
La distribució comprèn punts localitzats de les costes d'Amèrica, de l'Àfrica occidental, de Nova Zelanda i del Japó.
