El uapití (Cervus canadensis) és una de les espècies de cèrvids més grans del món i un dels mamífers més grans de Nord-amèrica i l'est d'Àsia. De la seva família, només l'ant, Alces alces, és més gran, i el sambar (Cervus unicolor) pot comparar-se amb C. canadensis en mida. Els uapitís són gairebé idèntics al cérvol comú d'Europa, del qual es pensà que era una subespècie durant molt de temps; tanmateix, proves d'ADN mitocondrial del 2004 suggereixen clarament que són espècies diferents.[2]
Els uapitís viuen als boscos i el seu entorn, on s'alimenten d'herbes, plantes, fulles i escorça. Tot i ser originaris de Nord-amèrica i l'est d'Àsia, s'han adaptat bé als països on han estat introduïts, incloent-hi Nova Zelanda, Austràlia i l'Argentina. La seva gran adaptabilitat pot amenaçar les espècies endèmiques i els ecosistemes en què se'ls ha introduït.
Els mascles tenen banyes grans que muden cada any. Els mascles adopten comportaments ritualitzats d'aparellament durant l'estre, incloent-hi postures, combats amb les banyes (espàrring) i «sons de corneta», una sèrie de vocalitzacions fortes que estableixen dominància sobre els altres mascles i atreu les femelles.
Els uapitís són vulnerables a una varietat de malalties infeccioses, algunes de les quals poden ser transmeses al bestiar. Els esforços per eliminar malalties infeccioses de les poblacions de uapitís, principalment per mitjà de vacunacions, han tingut diferents graus d'èxit.
Algunes cultures reverencien el uapití com a força espiritual. A parts d'Àsia, se'n fan servir les banyes i el vellut per la medicina tradicional. El uapití és objecte de caça; la seva carn és més magra i rica en proteïna que la carn de bou o pollastre.[3]
El nom «uapití» deriva del mot shawnee waapiti, que significa 'gropa blanca'.[4] El uapití és conegut com a maral a Àsia, tot i que això és degut a una confusió amb el cérvol comú de l'Europa Oriental (Cervus elaphus maral), que és una subespècie del cérvol comú. Hi ha una subespècie de uapití a Mongòlia anomenada maral de l'Altai (Cervus canadensis sibiricus), que també és conegut amb noms com ara «uapití de Sibèria».
Els avantpassats del uapití del gènere Cervus apareixen per primer cop al registre fòssil fa 12 milions d'anys, durant el Pliocè d'Euràsia, però no apareixen al registre fòssil nord-americà fins més tard, quan travessaren el pont terrestre de Bering durant les glaciacions del Plistocè.[5] L'extint Megaloceros no formava part del gènere Cervus, sinó que era el membre més gran de la família dels cérvols (Cervidae) conegut al registre fòssil.[6]
Fins al 2004 es considerà que el cérvol comú i el uapití eren una mateixa espècie, Cervus elaphus, basant-se en híbrids fèrtils que han nascut en captivitat. Anàlisis d'ADN mitocondrial recents, dutes a terme sobre centenars de mostres de subespècies de cérvol comú i uapití, així com altres espècies de Cervus, indiquen clarament que els uapitís formen una espècie diferent, C. canadensis.[2] La classificació anterior tenia més d'una dotzena de subespècies dins de l'espècie C. elaphus; les proves d'ADN conclouen que els uapitís són més propers al cérvol de Thorold i fins i tot al sika que al cérvol comú.[2] Tot i que els uapitís i els cérvols comuns poden engendrar descendència fèrtil en captivitat, l'aïllament geogràfic entre ambdues espècies en llibertat i les diferències en el comportament d'aparellament indiquen que la reproducció entre elles fora d'un medi controlat seria improbable. Tanmateix, les dues espècies s'han entrecreuat al Parc Nacional de Fiordland a Nova Zelanda, on els híbrids pràcticament han eliminat la sang pura de uapití de la regió.[7]
S'han descrit nombroses subespècies de uapití: sis de Nord-amèrica i quatre d'Àsia, tot i que alguns taxonomistes les consideren diferents ecotipus o races de la mateixa espècie (adaptats a medis locals gràcies a canvis menors d'aspecte i comportament). Les poblacions varien respecte a la mida i forma de les banyes, la mida del cos, la coloració i el comportament reproductiu. Estudis de l'ADN de les subespècies asiàtiques revelaren que les variacions fenotípiques en el desenvolupament de les banyes, la crinera i el desenvolupament de la taca de la gropa es basen en «factors d'estil de vida relacionats amb el clima».[8]
De les sis subespècies de uapití que se sap que visqueren a Nord-amèrica en temps històrics, en queden quatre, incloent-hi els uapitís de Roosevelt (C. canadensis roosevelti), de Tule (C. canadensis nannodes), de Manitoba (C. canadensis manitobensis) i de les Muntanyes Rocalloses (C. canadensis nelsoni).[9] El uapití oriental (C. canadensis canadensis) i el uapití de Merriam (C. canadensis merriami) porten com a mínim un segle extints.[10][11] Almenys en part, la classificació dels quatre grups nord-americans supervivents en subespècies es manté per motius polítics, per tal de possibilitar mesures de conservació i protecció per cadascuna de les poblacions supervivents.[12]
Les quatre subespècies descrites a Àsia inclouen el uapití de l'Altai (C. canadensis sibiricus) i el uapití de Tian Shan (C. canadensis songaricus). Dues subespècies distintes de la Xina i Corea són el uapití de Manxúria (C. canadensis xanthopygus) i el uapití d'Alashan (C. canadensis alashanicus). El uapití de Manxúria té un color més fosc i vermellós que la resta de poblacions. El uapití d'Alashan de la Xina nord-central és la subespècie més petita, la que té un color més clar i la menys estudiada.[7] Valerius Geist, que ha escrit sobre les diferents espècies de cèrvid del món, sosté que només existeixen tres subespècies de uapití. Geist manté els uapitís de Manxúria i d'Alashan però classifica tots els altres uapitís dins de C. canadensis canadensis.[12]
Estudis d'ADN recents suggereixen que no hi ha més de tres o quatre subespècies de uapití. Totes les formes americanes semblen pertànyer a una mateixa subespècie (Cervus canadensis canadensis). Fins i tot el uapití de Sibèria (Cervus canadensis sibiricus) és més o menys idèntic a les formes americanes i, per tant, és possible que també pertanyi a aquesta subespècie. En canvi, el uapití de Manxúria (Cervus canadensis xanthopygus) és clarament distint de les formes siberianes, però no és distingible del uapití d'Alasha. Les formes xineses, el cérvol de MacNeill, el cérvol comú de Kansu i el cérvol comú del Tibet també pertanyen als uapitís, i són indistingibles l'una de l'altra per mitjà d'estudis d'ADN mitocondrial.[13]
El uapití és un animal gran de l'ordre ungulat dels artiodàctils, amb un nombre parell de dits a cada pota, de manera similar als camells, les cabres i els bovins. És una espècie de remugant, amb un estómac de quatre cambres, que s'alimenta d'herbes, plantes, fulles i escorça. A l'estiu, els uapitís mengen gairebé tota l'estona, consumint entre 4 i 7 kg al dia.[14]
Els uapitís pesen més del doble que els cérvols muls i tenen un to més vermellós al color del pèl, així com taques a la gropa grans i de color buff, així com cues més petites. Els ants són més grans i foscos que els uapitís, els mascles tenen banyes clarament diferent i els ants no viuen en ramats. Les femelles de uapití pesen una mitjana de 225 kg, mesuren 1,3 m d'alçada a l'espatlla, i fan 2 m des del nas fins a la cua. En estat adult, els mascles són un 25% més que les femelles, amb un pes mitjà de 320 kg, una alçada d'1,5 m (5 ft) a l'espatlla i una llargada mitjana de 2,5 m.[15] La subespècie més gran és el uapití de Roosevelt, que viu a l'oest de la serralada de les Cascades als estats estatunidencs de Califòrnia, Oregon i Washington, així com la província canadenca de la Colúmbia Britànica. Els uapitís de Roosevelt han estat reintroduïts a Alaska, on s'estima que els mascles més grans pesen fins a 600 kg.[16]
Només els mascles tenen banyes, que comencen à créixer a la primavera i cauen a l'hivern. Les banyes més grans poden mesurar fins a 1,2 m de llarg i pesar 18 kg.[17] Les banyes estan fetes d'una mena d'os que pot créixer fins a 2,5 cm al dia. Quan estan a la fase de creixement actiu, les banyes estan cobertes i protegides per una capa tova de pell altament vascularitzada coneguda com a vellut. El vellut cau a l'estiu, quan les banyes han crescut del tot. Els mascles poden tenir vuit dents o més a cada banya; tanmateix, el nombre de dents no té res a veure amb l'edat o maduresa d'un exemplar donat. Els uapitís de Sibèria i Nord-amèrica tenen les banyes més grans, mentre que les més petites són les del uapití de Sibèria.[7] El creixement i manteniment de les banyes estan regulats per la testosterona.[18] Després de la temporada d'aparellament a final de tardor, la quantitat de feromones alliberades al medi durant l'estre cau, i per consegüent el nivell de testosterona dels mascles es redueix. Aquesta disminució de la testosterona fa que caiguin les banyes, normalment a principis de l'hivern.
A la tardor, els uapitís desenvolupen un pelatge més espès que contribueix a aïllar-los durant l'hivern. Els mascles, femelles i cries de uapitís de Sibèria i Nord-amèrica desenvolupen espesses crineres al coll; en canvi, les femelles i les cries de uapitís de Manxúria i Alaska no ho fan.[12] A principis de l'estiu ja els ha caigut l'espès pelatge hivernal, i se sap que els uapitís es freguen contra arbres i altres objectes per treure's pèl de sobre. Tots els uapitís tenen taques petites a la gropa ben definides amb una cua curta. La coloració canvia segons l'estació i el tipus d'hàbitat: a l'hivern predomina una coloració grisa o més clara, i a l'estiu un pelatge més vermellós i fosc. Les subespècies que viuen en climes àrids tendeixen a tenir un pelatge més clar que les que viuen en boscos.[19] La majoria tenen un pelatge clar groc-marró a taronja-marró que contrasta amb el pèl marró fosc que apareix al cap, coll i les potes durant l'estiu. Els uapitís de Manxúria i Alaska adaptats als boscos tenen un pelatge més fosc de color marró vermellós, amb menys contrast entre el pelatge del cos i la resta del cos durant els mesos estivals.[7] Les cries neixen amb clapes, com és el cas de moltes espècies de cèrvids, i les perden a final d'estiu. Els uapitís de Manxúria adults poden conservar algunes clapes taronges a la part posterior del pelatge d'estiu fins que són més grans. Aquest caràcter també s'ha observat en els cérvols comuns europeus adaptats als boscos.[7]
Les subespècies actuals descendeixen dels uapitís que antigament vivien a Beríngia, una regió d'estepa entre Àsia i Nord-amèrica que connectava ambdós continents durant el Plistocè. Beríngia fou una ruta de migració per moltes espècies de mamífers, incloent-hi els óssos bruns, els rens i els ants, a més dels humans.[20] A l'acabament del Plistocè, el nivell del mar començà a augmentar, i els uapitís migraren cap al sud, a Àsia i Nord-amèrica. A Nord-amèrica s'adaptaren a tots els ecosistemes tret de la tundra, els deserts autèntics i la costa del Golf dels Estats Units. Antigament, els uapitís del sud de Sibèria i l'Àsia central estaven més estesos, però avui en dia estan restringits a les serralades a l'oest del llac Baikal, incloent-hi muntanyes Saian i Altai de Mongòlia i la regió de Tian Shan que voreja amb el Kirguizistan, el Kazakhstan i la província xinesa de Xinjiang.[21] L'hàbitat del uapití de Sibèria a Alaska és semblant al de la subespècie de les Muntanyes Rocalloses a Nord-amèrica.
Dins el seu àmbit de distribució, viuen a boscos i hàbitats a la vora dels boscos, com altres espècies de cèrvids. A les regions muntanyoses sovint viuen a altituds superiors durant l'estiu i baixen muntanya avall a l'hivern. Els uapitís, molt adaptables, també viuen a semideserts de Nord-amèrica, com ara la Gran Conca. Els uapitís de Manxúria i Alashan són principalment silvícoles, i és probable que les seves banyes més petites siguin una adaptació a aquest medi.
La subespècie de uapití de les Muntanyes Rocalloses ha estat reintroduïda per organitzacions de caça i conservació a la regió d'Apalàtxia, a l'est dels Estats Units, on antigament vivia l'actualment extint uapití oriental.[22] Després de la reintroducció de uapitís als estats de Kentucky, Carolina del Nord i Tennessee, migraren als estats veïns de Virgínia i Virgínia de l'Oest, on han establert poblacions permanents.[23] Els uapitís també han estat introduïts a altres estats, com Pennsilvània, Michigan i Wisconsin. A data del 1989, les poblacions de uapití de les Muntanyes Rocalloses comptaven amb 782.500 exemplars, mentre que la xifra total de uapitís nord-americans s'estimava a més d'un milió.[24] S'estima que hi havia uns deu milions de uapitís en aquest continent abans de la colonització europea.[15] Comptant els individus tant en captivitat com en llibertat, la població mundial de uapitís és d'aproximadament dos milions.
A fora del seu hàbitat natural, s'han introduït uapitís i altres espècies de cèrvids a àrees que anteriorment tenien pocs o cap gran ungulat nadiu. Foren portats a aquests països per caçar-los i criar-los per la seva carn, pell i vellut, però han demostrat ser molt adaptables i sovint han afectat negativament els ecosistemes locals. A principis del segle XX s'introduïren uapitís i cérvols comuns a l'Argentina i Xile.[25] Actualment se'ls considera espècies invasores que s'instal·len als ecosistemes argentins, on competeixen per aliment amb l'espècie indígena del cérvol andí meridional i altres herbívors.[26] Aquest impacte negatiu sobre les espècies d'animals nadius ha dut la UICN a designar el uapití com a un dels cent pitjors invasors del món.[27] Els uapitís i els cérvols comuns també han estat introduïts a Irlanda i Austràlia.[28][29]
La introducció de cèrvids a Nova Zelanda començà a mitjans del segle XIX. Les poblacions actuals es componen majoritàriament de cérvols comuns, amb només un 15% de uapitís.[30] Els uapitís han hibridat amb els cérvols comuns, més nombrosos, fins al punt que és possible que ja no quedin uapitís purs en llibertat a Nova Zelanda. Aquests cèrvids afecten negativament la regeneració forestal d'algunes espècies de plantes, ja que consumeixen les plantes que troben més apetitoses, que són substituïdes progressivament per les espècies que no els agraden tant. L'impacte a llarg termini provoca canvis en els tipus de plantes i arbres presents, així com en les espècies animals i vegetals que en depenen.[31] Com a Xile i l'Argentina, la UICN ha declarat que les poblacions de cérvols comuns i uapitís de Nova Zelanda són espècies invasores.[27] N'hi ha més de 250 exemplars en captivitat.
Els uapitís adults solen romandre gran part de l'any en grups monogenèrics. Durant el període d'aparellament, conegut com a estre, els mascles adults competeixen per atreure les femelles i intenten defensar les femelles del seu harem. Els mascles rivals repten els seus oponents cridant i posant-se en paral·lel amb ells, caminant endavant i endarrere. Això permet als combatents potencials avaluar les banyes, la mida i la capacitat de lluitar del seu rival. Si no retrocedeix cap dels mascles, comencen a combatre amb les banyes, i a vegades acaben rebent ferides greus. Els mascles també excaven forats a terra per orinar-hi, i després s'hi rebolquen. L'orina n'amara el pèl i els dóna una olor característica que atrau les femelles.[32]
Durant l'estre, que dura des de l'agost fins a principis de l'hivern, els mascles dominants segueixen grups de femelles. Els mascles defensen el seu harem de vint femelles o més dels mascles rivals i depredadors.[33] Els únics que tenen harems grans són els mascles madurs i el seu èxit reproductiu assoleix el zenit a l'edat d'uns vuit anys. És rar que els mascles d'entre dos i quatre anys o de més d'onze anys tinguin harems, i es passen gran part de l'estre a la perifèria dels harems més grans. Els mascles joves i vells que aconsegueixen formar un harem el tenen en un període més tardà de la temporada d'aparellament que els mascles que es troben al seu punt àlgid. Els mascles que tenen un harem s'alimenten poc i poden arribar a perdre fins a un 20% del pes corporal. Per tant, els mascles que arriben a l'estre en males condicions tenen menys probabilitats de resistir fins al període àlgid de concepció o de sobreviure el rigor del pròxim hivern.[32]
Els mascles tenen vocalitzacions fortes conegudes com a sons de corneta, que es poden sentir a quilòmetres de distància. Els sons de corneta sovint estan associats a una adaptació a medis oberts com ara parcs, prats i sabanes, on els sons poden cobrir grans distàncies. Les femelles se senten atretes pels mascles que emeten aquests sons més sovint i més fort.[34] Els mascles solen emetre aquests sons al principi i al final del dia, i es tracta d'un dels sons més distintius que es troben a la natura, igual que l'udol del llop gris.
Les femelles de uapití tenen un cicle estral curt que només dura un o dos dies, i les copulacions sovint requereixen una dotzena d'intents o més. A la tardor del seu segon any, ja són capaces de tenir una o (molt rarament) dues cries, tot i que la reproducció és més habitual entre les femelles que pesen almenys 200 kg.[35] El període de gestació és d'entre 240 i 262 dies, després dels quals neixen cries amb un pes de 15-16 kg. Quan els queda poc per donar a llum, les femelles tendeixen a aïllar-se del ramat principal, del qual romanen allunyades fins que la cria és prou gran per fugir dels depredadors.[36] Les cries neixen amb clapes, com és habitual en moltes espècies de cèrvids, i les perden a la fi de l'estiu. Els uapitís de Manxúria poden conservar algunes clapes taronges a la part posterior del pelatge d'estiu fins que són més grans. Les cries ja poden unir-se al ramat després de dues setmanes i són deslletats a l'edat de dos mesos.[37] A l'edat de sis mesos, les cries de uapití ja pesen tant com un cérvol de Virgínia adult.[38] Les cries romanen amb la mare durant gairebé un any i l'abandonen més o menys quan neixen les cries de la temporada següent.[34] El període de gestació dura el mateix en totes les subespècies.
Els uapitís viuen 20 anys o més en captivitat, però els exemplars en llibertat viuen una mitjana de 10-13 anys. Una mitjana de 15 anys en llibertat és possible en les subespècies menys exposades als depredadors.[39]
Els mascles conserven les banyes durant més de sis mesos a l'any. Quan porten banyes és menys probable que s'agrupin amb altres mascles. Les banyes són un dels seus mitjans de defensa, juntament amb els cops forts que poden donar ambdós sexes amb les potes anteriors si se'ls provoca. Quan els cauen les banyes, els mascles tendeixen a formar grups que els permeten col·laborar per foragitar els depredadors. Els ramats solen tenir un sentinella o més mentre els altres membres mengen i reposen.[34]
Després de l'estre, les femelles formen grans ramats de fins a 50 individus. Les mares eviten que els nounats s'allunyin per mitjà d'una sèrie de vocalitzacions; als grans grups de mares i fills se sent una remor constant durant el dia. Si s'acosta un predador, les femelles més grans i robustes s'hi enfronten, utilitzant les potes del davant per colpejar els atacants. Els seus grunyits guturals i postures amenaçants serveixen per desencoratjar qualsevol predador tret dels més determinats. Els depredadors més comuns són grups de llops i coiots, així com pumes solitaris, tot i que els óssos bruns i negres també cacen uapitís.[34] Els grups de coiots ataquen principalment les cries, tot i que a vegades també són capaços d'abatre un adult que hagi quedat debilitat per la duresa de l'hivern.[40] Els óssos són el principal predador de cries de uapití al Gran Ecosistema de Yellowstone que inclou el Parc Nacional de Yellowstone.[41] A Àsia, els depredadors principals inclouen el llop, el gos salvatge asiàtic, l'ós bru, el tigre de Sibèria, el lleopard de l'Amur i el lleopard de les neus. A vegades, el linx nòrdic i els senglars salvatges preden cries de uapití asiàtic.[7] Els tigres del Baikal s'han alimentat històricament de uapitís de Manxúria, cosa que continuen fent a la regió de l'Amur.[42]
Com en moltes espècies de cèrvids, especialment les que viuen a regions muntanyoses, els uapitís migren a altituds més altes a la primavera a mesura que la neu es fon, i en el sentit contrari a la tardor. La pressió de la caça també n'afecta les migracions i els moviments.[43] A l'hivern prefereixen àrees boscoses i valls arrecerades per protegir-se del vent i per la disponibilitat d'escorça comestible. Els uapitís de Roosevelt no solen migrar, car les seves fonts d'aliment varien menys d'una estació a l'altra.[34]
Com remugants que són, els uapitís tenen l'estómac amb quatre cambres. A diferència dels cérvols de Virgínia i els rens, que són animals principalment brostejadors, els uapitís s'assemblen als bous pel fet de ser principalment pasturadors, però com els altres cèrvids també brostegen.[44][45] Els uapitís mengen principalment al matí i el vespre. Fan la digestió reposant a zones arrecerades. La dieta varia una mica d'una estació a l'altra: mengen herba nadiua durant tot l'any, escorça a l'hivern i fòrbies i brots d'arbres durant l'estiu. Consumeixen una mitjana de 9 kg d'aliment al dia.[46] Els uapitís tenen una preferència especial pels brots de trèmols que surten a la primavera i han tingut un efecte negatiu sobre els boscos d'aquests arbres, que jan minvat en algunes àrees on hi ha uapitís.[47]
Els agents faunístics estudien els grups de fems de uapití per supervisar-ne les poblacions i l'ús de recursos.[48][49]
S'han identificat almenys 53 espècies de protists i paràsits animals en els uapitís.[50] Excepte en alguns casos, és rar que aquests paràsits causin una gran mortalitat entre els uapitís captius o en llibertat.
Parelaphostrongylus tenuis (el cuc cerebral o cuc meningi) és un nematode paràsit que afecta la medul·la espinal i el texit cerebral dels uapitís i altres espècies, causant-ne la mort.[51] L'hoste definitiu és el cérvol de Virgínia, al qual no sol causar efectes perjudicials. En pasturar, els uapitís poden empassar-se sense voler cargols i llimacs, els hostes intermedis.[52]
La malaltia d'emaciació crònica afecta el teixit cerebral dels uapitís i ha estat detectada arreu del seu àmbit de distribució a Nord-amèrica. Aquesta malaltia, identificada per primera vegada a la darreria de la dècada del 1960 en cérvols muls, ha afectat uapitís captius i en llibertat a diverses regions. Els uapitís malalts comencen a perdre pes, beuen més, es desorienten i esdevenen letàrgics, fins que en els seus estadis avançats la malaltia acaba causant la mort. La malaltia és similar, però no igual, a la malaltia de les vaques boges, i no es coneixen riscos pels humans ni pels bovins domèstics.[53] El 2002, Corea del Sud prohibí la importació de vellut de banya de uapití a causa de la preocupació per la malaltia d'emaciació crònica.[54]
La brucel·losi pot afectar uapitís del Gran Ecosistema de Yellowstone, l'únic lloc dels Estats Units on se sap que la malaltia encara existeix. La brucel·losi provoca infertilitat, avortaments i una menor producció de llet en els bovins domèstics. Es pot encomanar els humans com a febre undulant, causant símptomes semblants als de la grip que es poden perllongar durant anys. Tot i que els bisons tenen més probabilitats de transmetre la malaltia a altres animals, els uapitís han encomanat inadvertidament la brucel·losi a cavalls de Wyoming i bous d'Idaho. Els investigadors intenten erradicar aquesta malaltia mitjançant vacunes i mesures de gestió de ramats que s'espera que tinguin èxit.[55]
Un estudi per necròpsia recent de uapitís captius de Pennsilvània atribuí la causa de la mort en 33 casos sobre 65 a paràsits gastrointestinals (21 casos, principalment Eimeria sp. i Ostertagia sp.) o infeccions bacterianes (12 casos, majoritàriament pneumònia).[56]
Alguns paràsits com Fascioloides magna o Dictyocaulus viviparus són comuns en els uapitís, tot i que no solen tenir gaire importància clínica en aquesta espècie (però vegeu[57]). Com que la infecció d'alguns animals de bestiar comercials per part d'algun d'aquests paràsits sovint és mortal,[58] la seva presència en ramats de uapitís ha causat preocupació.
Els uapitís han tingut un paper important en la història cultural de diversos pobles. Fa milers d'anys, els anasazi del sud-oest dels Estats Units gravaren pictogrames i petròglifs de uapitís a les parets dels penya-segats. Tribus ameríndies més recents, incloent-hi els kutenai, cree, peus negres, chippewa i pawnee, manufacturaven mantes i roba a partir de pells de uapití. El uapití era especialment important pels lakotes, on tenia un paper espiritual a la societat.[59] Els nens lakota rebien una dent de uapití en néixer per donar-los una vida llarga, car veien la dent com l'última part que es podria d'un uapití mort. El uapití era vist com a un animal de gran potència sexual i els homes lakota joves que havien somiat amb uapitís portaven una imatge de la representació mítica del uapití als «abrics de festeig» com a símbol de valor sexual. Els lakota creien que el uapití mític o espiritual, no el físic, era el mestre dels homes i l'encarnació de la força, la potència sexual i el coratge.[60]
Hi ha petròglifs del neolític a Àsia que mostren femelles de uapití; la interpretació és que representen el renaixement i el manteniment. El principi de l'edat de bronze veié una minva en el protagonisme del uapití a l'art rupestre que coincidí amb una transformació cultural que restà importància a la caça.[61]
El uapití de les Muntanyes Rocalloses és l'animal estatal oficial de Utah. La bandera estatal de Michigan mostra un uapití i un ren.
El Benevolent and Protective Order of Elks (B.P.O.E.) prengué el nom del uapití perquè es considerà que tenia atributs que havien de ser cultivats pels membres de la fraternitat. Els fundadors de l'Orde veien el uapití com a un animal característic d'Amèrica. La primera insígnia de l'Orde mostrava el cap majèstic d'un mascle amb les seves grans banyes, que encara és l'element principal de l'emblema registrat de la fraternitat.[62] Una de les possessions preuades de molts dels seus membres són «dents» de uapití muntades en or i amb joies incrustades,[63] que en realitat estan fetes d'ivori.[64]
Tot i que l'Estudi Nacional del 2006 del Servei de Pesca i Fauna dels EUA no dóna el detall de cada espècie de caça, el principal impacte econòmic dels uapitís és probablement la caça.[65]
Els humans mantenen uapitís en captivitat o com a bestiar per caçar-los i obtenir-ne carn o vellut. Es dóna el nom de «caça enllaunada» a una caça en què el caçador paga perquè se li garanteixi l'oportunitat d'abatre un uapití en una zona d'on no pugui fugir. No se'ls sol criar a gran escala per obtenir-ne carn. Tanmateix, hi ha restaurants que en serveixen carn com a especialitat i també es pot comprar en algunes botigues. El gust de la carn es troba a mig camí entre la carn de bou i la carn de cérvol. És més rica en proteïna i més pobra en greixos que el bou o el pollastre.[66] La carn de uapití també és una bona font de ferro, fòsfor i zinc, però porta bastant colesterol.[67]
Un mascle pot produir entre 10 i 11 kg de vellut a l'any. Hi ha ranxos als Estats Units, el Canadà i Nova Zelanda que recullen el vellut i el venen a mercats de l'Àsia Oriental, on es fa servir amb fins medicinals. Algunes cultures veuen el vellut com a afrodisíac.[54] Tanmateix, el consum de vellut de uapitís nord-americans comporta riscos, car el vellut d'animals infectats amb la malaltia d'emaciació crònica pot contenir prions que poden causar la malaltia de Creutzfeldt-Jakob en els humans.[68]
També es fan servir banyes per obres d'art, mobles i altres objectes similars. Igual que altres cèrvids, les subespècies asiàtiques han estat criades per les seves banyes a l'Àsia Oriental pels xinesos Han, els turquesos, els tungusos, els mongols i els coreans. Les granges de uapitís són relativament comunes a Nord-amèrica i Nova Zelanda.[30]
S'ha fet servir la pell de uapití des de fa milers d'anys per cobrir tipis i per fer mantes, roba i calçat. Els usos actuals són més decoratius, tot i que les sabates, els guants i els cinturons de pell de uapití no són quelcom de rar.[15]
Des del 1967, els Boy Scouts of America han ajudat els empleats del National Elk Refuge de Wyoming a recollir les banyes que cauen a l'hivern. Aquestes banyes són subhastades i la majoria dels beneficis es destinen al refugi. El 2006 se subhastaren 3.200 kg de banyes per un total de gairebé 76.000 USD. Es vengueren 980 kg per ser utilitzats localment per restaurar arcs decoratius de la Plaça de la Vila de Jackson.[69]
El uapití (Cervus canadensis) és una de les espècies de cèrvids més grans del món i un dels mamífers més grans de Nord-amèrica i l'est d'Àsia. De la seva família, només l'ant, Alces alces, és més gran, i el sambar (Cervus unicolor) pot comparar-se amb C. canadensis en mida. Els uapitís són gairebé idèntics al cérvol comú d'Europa, del qual es pensà que era una subespècie durant molt de temps; tanmateix, proves d'ADN mitocondrial del 2004 suggereixen clarament que són espècies diferents.
Els uapitís viuen als boscos i el seu entorn, on s'alimenten d'herbes, plantes, fulles i escorça. Tot i ser originaris de Nord-amèrica i l'est d'Àsia, s'han adaptat bé als països on han estat introduïts, incloent-hi Nova Zelanda, Austràlia i l'Argentina. La seva gran adaptabilitat pot amenaçar les espècies endèmiques i els ecosistemes en què se'ls ha introduït.
Els mascles tenen banyes grans que muden cada any. Els mascles adopten comportaments ritualitzats d'aparellament durant l'estre, incloent-hi postures, combats amb les banyes (espàrring) i «sons de corneta», una sèrie de vocalitzacions fortes que estableixen dominància sobre els altres mascles i atreu les femelles.
Els uapitís són vulnerables a una varietat de malalties infeccioses, algunes de les quals poden ser transmeses al bestiar. Els esforços per eliminar malalties infeccioses de les poblacions de uapitís, principalment per mitjà de vacunacions, han tingut diferents graus d'èxit.
Algunes cultures reverencien el uapití com a força espiritual. A parts d'Àsia, se'n fan servir les banyes i el vellut per la medicina tradicional. El uapití és objecte de caça; la seva carn és més magra i rica en proteïna que la carn de bou o pollastre.
Jelen wapiti, někdy jen wapiti (Cervus canadensis) je druh jelena, dříve považovaný za poddruh jelena lesního. Tento poznatek odpovídá i genovým analýzám, které naznačují, že do Severní Ameriky se zřejmě dostal v době, kdy byl Beringův průliv zamrzlý (přesněji sem přešel jeho společný předek i s některými druhy amerického soba).[zdroj?]
Žije především v Severní Americe ve Skalnatých horách, ale také ve Východní Asii.
Tak jako jiní přežvýkavci má čtyři žaludky. Výška v kohoutku je 1,5 m a délka 2,4 m. Dosahuje v průměru hmotnosti 315-320 kg.[2] Anatomickou zvláštností tohoto druhu je mohutný ohryzek u samce.
Po většinu roku zůstávají jeleni Wapiti ve skupinách oddělených podle pohlaví. V době říje soutěží dospělí jeleni o pozornost samic a snaží se chránit samice ve svém harému. Nejdříve se pokoušejí přilákat samice specifickým řevem (podle jeho intenzity také samice poznají vyvinutého jedince). Roztíráním moči po svém těle se pro samice stávají atraktivnější. [3][4] Samci–konkurenti vyzývají dominantní samce na souboj.[5] V rámci něho paralelně ustupují a přibližují se. Pokud žádný z nich neustoupí, začnou zápasit parohy, což často ústí ve vážná zranění.
Dominantní jeleni se drží při skupině samic v době říje, od října do brzké zimy. Alfa-samci hlídají svůj harém běžně čítající i 20 kusů jak před jeleními konkurenty, tak i predátory.[6] Pouze dospělí býci mají harém, jejich reprodukční vrchol nastává asi v osmi letech.
Jelen v říji se pase jen výjimečně a takto ztrácí až 20 % své tělesné hmotnosti.
_2006-09-19.JPG)
{{Cite journal}} označená jako k „pouze dočasnému použití“. {{Cite web}} označená jako k „pouze dočasnému použití“. {{Cite web}} označená jako k „pouze dočasnému použití“. {{Cite web}} označená jako k „pouze dočasnému použití“. 
Obrázky, zvuky či videa k tématu wapiti ve Wikimedia Commons
Jelen wapiti, někdy jen wapiti (Cervus canadensis) je druh jelena, dříve považovaný za poddruh jelena lesního. Tento poznatek odpovídá i genovým analýzám, které naznačují, že do Severní Ameriky se zřejmě dostal v době, kdy byl Beringův průliv zamrzlý (přesněji sem přešel jeho společný předek i s některými druhy amerického soba).[zdroj?]
Žije především v Severní Americe ve Skalnatých horách, ale také ve Východní Asii.
Vapiti eli kanadanhirvi (Cervus canadensis) on suuri hirvieläimiin kuuluva nisäkäs. Se on hirven ja sambarhirven jälkeen suurin hirvieläin. Vapitia ja saksanhirveä pidettiin pitkään samana lajina, mutta DNA-tutkimukset ovat osoittaneet, että kyseessä on kaksi eri lajia. Vapiti on itse asiassa läheisempää sukua japaninhirvelle kuin saksanhirvelle.[2] Vapitia tavataan lähinnä Pohjois-Amerikassa sekä pohjoisessa ja itäisessä Aasiassa.
Uros
Uros karvanlähtöaikana
Vapitilauma
Emo imettää vasaa
Vapiti eli kanadanhirvi (Cervus canadensis) on suuri hirvieläimiin kuuluva nisäkäs. Se on hirven ja sambarhirven jälkeen suurin hirvieläin. Vapitia ja saksanhirveä pidettiin pitkään samana lajina, mutta DNA-tutkimukset ovat osoittaneet, että kyseessä on kaksi eri lajia. Vapiti on itse asiassa läheisempää sukua japaninhirvelle kuin saksanhirvelle. Vapitia tavataan lähinnä Pohjois-Amerikassa sekä pohjoisessa ja itäisessä Aasiassa.
Uros
Uros karvanlähtöaikana
Vapitilauma
Emo imettää vasaa
De wapiti (Cervus canadensis) is een soort uit de familie der hertachtigen (Cervidae). Wapiti's komen voor in delen van Noord-Amerika en Azië. Deze soort werd vroeger als een ondersoort van het in Europa voorkomende edelhert (Cervus elaphus) beschouwd. De wapiti is doorgaans een flink stuk groter dan het edelhert. Hij is op de eland (Alces alces) na de grootste hertensoort.
De naam wapiti betekent 'witte achterzijde' en is afkomstig van de Shawnee-indianen. In het Noord-Amerikaans-Engels wordt de wapiti ook elk genoemd. In het Brits-Engels wordt met elk echter de eland aangeduid, die op zijn beurt in Noord-Amerika moose heet.
De Aziatische ondersoorten zijn ook onder de Russische naam maral bekend.
In Noord-Amerika worden zes ondersoorten onderscheiden en in Azië worden twee ondersoorten erkend. Twee ondersoorten in Noord-Amerika zijn uitgestorven.
De wapiti (Cervus canadensis) is een soort uit de familie der hertachtigen (Cervidae). Wapiti's komen voor in delen van Noord-Amerika en Azië. Deze soort werd vroeger als een ondersoort van het in Europa voorkomende edelhert (Cervus elaphus) beschouwd. De wapiti is doorgaans een flink stuk groter dan het edelhert. Hij is op de eland (Alces alces) na de grootste hertensoort.
Wapiti eller elk (Cervus canadensis) er det nest største hjortedyret i verden, om man regner amerikansk elg (Alces americanus) og europeisk elg (Alces alces) til samme art (dette er imidlertid omdiskutert, da flere nå mener at disse er distinkte arter). Den er typisk utbredt i eller nært skogsterreng i Nord-Amerika, Sibir og Sentral-Asia.
Det hersker fortsatt uenighet om wapiti er en underart av hjort (Cervus elaphus) eller om den er en selvstendig art. I IUCNs rødliste over truede arter regnes den som en underart.[2] V. Geist argumenterte i 1998 for at den er en selvstendig art.[3] Dette støttes i en studie med mtDNA fra 2001 (Randi m.fl.)[4] og en annen gjort i 2004.[5]
Wapiti minner om hjort, men blir betydelig større fysisk. Bukkene blir omkring 25 prosent tyngre (315 kg i snitt) enn hindene (225 kg i snitt). I Alaska er bukk på hele 590 kg registrert.[6]
Arten har brune flanker (eldre bukker er blekere brune); hodet, nakken og leggene er mørkere enn resten av kroppen. Akterspeilet er gulaktig til nærmest oransje. Bukkene har kraftigere man enn hindene.
Verdens naturvernunion har pr. februar 2018[1] denne inndelingen utbredelsen av arten:
1) Opprinnelig art i disse landene/områdene: Bhutan, Canada, Kina, Kasakhstan, Kirgisistan, Mongolia, Russland, USA
2) Utdødd art i: Mexico
3) Innført art i: Italia
Det er beskrevet en rekke underarter eller varianter, men siden artsspørsmålet ikke er endelig avklart, er også disse uavklarte. Imidlertid indikerer nyere forskning at det, om wapiti skal regnes som en selvstendig art, trolig kun er snakk om tre eller fire underarter. Alle de nordamerikanske variantene (C. c. roosevelti, C. c. nannodes, C. c. manitobensis, C. c. nelsoni, C. c. canadensis (utdødd), C. c. merriami (utdødd)) kan trolig sammenfattes i en og samme underart (C. c. canadensis). Trolig kan også de to sibirske wapitiene (C. c. sibiricus og C. c. songaricus) inkluderes i den nordamerikanske. Mansjursk wapiti (C. c. xanthopygus) er distinkt fra sibirsk wapiti, men skiller seg svært lite fra alashan wapiti (C. c. alashanicus). Likeledes er det svært lite som skiller de kinesiske variantene MacNeills hjort (C. c. macneilli), Kansu hjort (C. c. kansuensis), og tibetansk hjort (C. c. wallichii) fra hverandre.[5] De kinesiske variantene blir av og til også betraktet som en egen art (Cervus wallichi), sammen med Kashmir hjort (C. c. hanglu).[7]
Wapiti er populære byttedyr for troféjegere og krypskyttere, i hele utbredelsesområdet. Noen steder drives det også regulært oppdrett for troféjaktformål, herunder også i private, avlukkede jaktparker.
.jpg){kind=small}
Denne zoologirelaterte artikkelen er foreløpig kort eller mangelfull, og du kan hjelpe Wikipedia ved å utvide den. Wapiti eller elk (Cervus canadensis) er det nest største hjortedyret i verden, om man regner amerikansk elg (Alces americanus) og europeisk elg (Alces alces) til samme art (dette er imidlertid omdiskutert, da flere nå mener at disse er distinkte arter). Den er typisk utbredt i eller nært skogsterreng i Nord-Amerika, Sibir og Sentral-Asia.
Det hersker fortsatt uenighet om wapiti er en underart av hjort (Cervus elaphus) eller om den er en selvstendig art. I IUCNs rødliste over truede arter regnes den som en underart. V. Geist argumenterte i 1998 for at den er en selvstendig art. Dette støttes i en studie med mtDNA fra 2001 (Randi m.fl.) og en annen gjort i 2004.
Jeleń kanadyjski[2], wapiti[3] (Cervus elaphus canadensis) – gatunek ssaka z rodziny jeleniowatych (Cervidae). Nazwa wapiti początkowo dotyczyła północnoamerykańskich podgatunków jelenia szlachetnego, później używana była dla podgatunków zamieszkujących lasy strefy umiarkowanej Ameryki Północnej, głównie Góry Skaliste oraz wschodnią część Azji. Na podstawie DNA stwierdzono wyraźne różnice pomiędzy wapiti a jeleniem szlachetnym, wystarczające, aby uznać wapiti za odrębny gatunek. Dalsze badania wykazały występowanie trzech grup populacji wapiti: północnoazjatycko-amerykańską, południowoazjatycką i wschodnioazjatycką. Został introdukowany w Nowej Zelandii i Argentynie. Jednak większość ujęć systematycznych wciąż traktuje wapiti jako podgatunek jelenia szlachetnego[4][1][5].
Wapiti wywodzą się z Azji Środkowej, przedostały się do Ameryki Północnej przez most lądowy Beringa. Dwa z podgatunków wymarły: wapiti kanadyjski (C. canadensis canadensis) i C. canadensis merriami[potrzebny przypis].
Wapiti znajduje się w godle Kolumbii Brytyjskiej (jedna z prowincji Kanady).
Zmagania wapiti
Stado wapiti
Jeleń kanadyjski, wapiti (Cervus elaphus canadensis) – gatunek ssaka z rodziny jeleniowatych (Cervidae). Nazwa wapiti początkowo dotyczyła północnoamerykańskich podgatunków jelenia szlachetnego, później używana była dla podgatunków zamieszkujących lasy strefy umiarkowanej Ameryki Północnej, głównie Góry Skaliste oraz wschodnią część Azji. Na podstawie DNA stwierdzono wyraźne różnice pomiędzy wapiti a jeleniem szlachetnym, wystarczające, aby uznać wapiti za odrębny gatunek. Dalsze badania wykazały występowanie trzech grup populacji wapiti: północnoazjatycko-amerykańską, południowoazjatycką i wschodnioazjatycką. Został introdukowany w Nowej Zelandii i Argentynie. Jednak większość ujęć systematycznych wciąż traktuje wapiti jako podgatunek jelenia szlachetnego.
Wapiti wywodzą się z Azji Środkowej, przedostały się do Ameryki Północnej przez most lądowy Beringa. Dwa z podgatunków wymarły: wapiti kanadyjski (C. canadensis canadensis) i C. canadensis merriami[potrzebny przypis].
Wapiti znajduje się w godle Kolumbii Brytyjskiej (jedna z prowincji Kanady).
Vapiti[3][4] eller wapiti (Cervus canadensis) är ett av de största hjortdjuren i världen och ett av de största däggdjuren i Nordamerika och östra Asien. Bland hjortdjuren är endast älgar större än wapitihjorten. Wapitihjorten är känd för att hannarna utstöter höga läten under parningstiden som påminner om ljudet från trumpeter.
Vapitin är mycket lik kronhjorten. Standardverket Mammal Species of the World från 2005 listade wapitihjorten fortfarande som en underart. Undersökningarna av populationernas mitokondriella DNA (Randi et al. 2001) indikerar däremot att Cervus canadensis och Cervus elaphus är två olika arter.[5] Sedan 2016 godkänns Cervus canadensis av IUCN som art.[1]
I Klippiga bergen blir hanar vanligen 2,3 meter långa (huvud och bål), har en mankhöjd av 1,5 meter och väger ungefär 315 kg. Honor är med en kroppslängd av cirka 2,0 meter, en mankhöjd av 1,3 meter och en genomsnittlig vikt av 225 kg tydlig mindre. Ungar är vid födelsen cirka 16 kg tunga. Nära Stilla havet i nordvästra USA lever ännu större populationer med en vikt av 270 kg för honor samt av 405 kg för hanar. Däremot är populationen i centrala Kalifornien lättare. Honor väger där cirka 135 kg och hanar ungefär 180 kg.[6]
Vapitin har på ovansidan en rödbrun päls som bleknar något under vintern. På buken är pälsen ljusare till ljusbrun. Däremot har halsen och benen hos flera individer en mörkare färg än ryggen.[6]
Som hos de flesta hjortdjuren (undantag ren) är det bara hanar som bär horn av benvävnad under delar av året. Hornen växer under våren och sommaren och de är i början täckt av basthud. Under september är hornen fast och full utvecklade, huden har skrapats bort. Hornen kan väga upp till 18 kg men de största hornen bärs inte av de tyngsta hanarna (populationen vid Stilla havet). Efter brunsten kastas hornen av.[6]
På grund av de olika uppfattningarna angående antalet arter i släktet Cervus förekommer även olika åsikter om de olika populationerna som ska ingå i taxonet canadensis. Artikeln följer indelningen som framhävs av två genetiska studier från 2002 och 2004, där wapitihorten godkänns som art, men den betecknas där som "Eastern Red Deer".[7][8]
I studierna sammanfattas alla nordamerikanska populationer i underarten C. c. canadensis.[7] Utbredningsområdet är på kontinenten uppdelad i flera från varandra skilda populationer. Den största populationen lever i Klippiga bergen och i angränsande bergstrakter från British Columbia och Alberta i Kanada till Arizona och New Mexico i USA. Den andra stora populationen hittas i delstaterna Washington, Oregon och norra Kalifornien (alla USA) samt i sydvästra British Columbia vid Stilla havet.[9] Enligt en annan indelning utgör populationen en självständig underart (Cervus canadensis roosvelti).[6] Sedan förekommer flera mindre och glest fördelade populationer i andra delar av Kanada, i centrala Kalifornien och Nevada, mellan Klippiga bergen och Mississippifloden samt i norra delen av delstaten Michigan.[9] Några av dessa populationer klassificeras i andra avhandlingar som underarter.[6]
Ursprungligen förekom vapitin i hela Nordamerika inklusive norra Mexiko med vissa undantag. Den saknades bara i de torraste öknarna, i mycket fuktiga skogar och i tundran.[6]
I Asien förekommer wapitihortar i södra Sibirien och i bergsregioner kring Bajkalsjön som Sajanbergen samt i Altaj, Tianshan, i delar av Mongoliet och regionen kring Amurfloden.[9] Dessa populationer räknas i de ovan nämnda studierna till underarterna C. c. sibiricus och C. c. songaricus men avgränsningen mellan dem är inte helt utredd. Gränsen mot kronhjorten bildas enligt studierna av Tarimbäckenet i västra Kina men populationerna som lever där utgör möjligen en självständig art.[7] Dessutom finns populationer i östra Tibet och Himalaya samt centrala Kina. Även här finns olika uppfattningar om de ska listas som underarter eller om de utgör självständiga arter.[7][8]
Bredvid vapiti (eastern red deer) lever en annan art från släktet Cervus i östra Asien och där främst i Japan, sikahjort (Cervus nippon).[10]
Den amerikanska presidenten Theodore Roosevelt överlämnade flera vapitier som gåva till Nya Zeeland där de blev införda i sydvästra delen av Sydön. Flera av dessa individer parade sig med kronhjortar som tidigare introducerats av engelsmännen, varför där fortfarande finns många hybrider. Ett flertal individer lever i inhägnader och det var tänkt att släppa dem fria med jämna mellanrum. Projektet förbjöds av Nya Zeelands regering som ansåg att främmande djur inte var önskvärt.
Två vapitier utplanterades 1876 på Skeppsta i Södermanland av Oscar Dickson. Hjortarna förökade sig, men blev genom tjuvjakt snart dödade, och försvann redan på 1880-talet.[11]
Honor av vapiti lever i grupper som leds av en äldre hona som fortfarande kan para sig. Ofta ingår svaga eller unga hannar i gruppen. Flocken stannar vanligen i samma område men vandrar vidare när platsen bedöms som disharmonisk. Kort före parningstiden lever de flesta vapitier i stora flockar medan äldre hannar lever ensam eller tillsammans med en yngre individ. Vid parningstiden splittras flockarna och hannarna vandrar långa sträckor till sina parningsplatser. Där uppkommer strider mellan dominanta hannar och yngre rivaler. Vissa hannar får mycket starka sår och avlider efter striden.
Dräktigheten varar i cirka 260 dagar. Det föds bara en kalv åt gången som i början väger ungefär 15 kilogram och har en prickig päls. Dessa prickar försvinner efter cirka tre månader. Efter ett halvt år slutar honan att ge di. Individer i fångenskap blir upp till 25 år gamla. I naturen dör de vanligen innan de är 15 år gamla. Hannar dör oftast tidigare på grund av striderna och då de blir jagade.
Vapitins föda utgörs huvudsakligen av gräs men den äter även andra saker. Under sommaren äter den dessutom unga blad, rotfrukter, ekollon, nöt av kastanj, vildfrukter samt unga skott av barrträd. Under vintern ingår mossa och lav i födan.
Tidigare hade arten ett mycket större utbredningsområde i Nordamerika, särskilt vid Klippiga bergen var den mycket vanlig. Populationen öster om Mississippifloden räknades till underarten C. c. canadensis och efter att underarten blev utrotad flyttades individer från Nordamerikas västra delar ditåt. Idag uppskattas att populationen i Nordamerika utgör en tiondel av den ursprungliga populationen som troligen var 10 miljoner individer. Liksom hos andra nordamerikanska vilddjur var populationen lägst omkring 1900. Efter inrättning av jaktkontroller har arten återhämtad sig. 1989 antogs att 782 500 individer lever i Nordamerika. Av dessa förekommer cirka 72 000 i Kanada och alla övriga i USA. Ungefär 20 000 individer lever i inhägnader för att deras kött eller horn ska utnyttjas. Även utbredningsområdet i Asien har minskat.[källa behövs]
Nordamerikas urinvånare kallar dem wapiti (vilket betyder "vit bakdel" på shawnee) medan engelska nybyggare använde sig av namnet elk[12], vilket är namnet på älg i England.[13]
Vapiti eller wapiti (Cervus canadensis) är ett av de största hjortdjuren i världen och ett av de största däggdjuren i Nordamerika och östra Asien. Bland hjortdjuren är endast älgar större än wapitihjorten. Wapitihjorten är känd för att hannarna utstöter höga läten under parningstiden som påminner om ljudet från trumpeter.
Vapitin är mycket lik kronhjorten. Standardverket Mammal Species of the World från 2005 listade wapitihjorten fortfarande som en underart. Undersökningarna av populationernas mitokondriella DNA (Randi et al. 2001) indikerar däremot att Cervus canadensis och Cervus elaphus är två olika arter. Sedan 2016 godkänns Cervus canadensis av IUCN som art.
Kanada geyiği (Cervus canadensis), dünyadaki en büyük geyiklerden biri ve Kuzey Amerika ve Asya'nın doğusundaki en büyük memelilerden biridir.
Kanada geyiğinin en eski fosil kayıtları 12 milyon yıl öncesine dayanmaktadır. Pliyosen Çağa kadar uzanan bu kayıtlar Avrupa'da bulunmuş olup, Pleyistosen Çağ'dan sonraki devirlere kadar herhangi bir fosil bulunamamıştır.
Kanada geyikleri çiftleştikten sonra gebelikleri 240 - 262 gün sürer. Yavrular doğduğunda 15 – 16 kg kadardır. Esaret altındaki bireyler 20 yıldan fazla yaşasa da ortalama yaşam süreleri 10 - 13 yıldır. Bazı alt türlerinde ise ortalama ömür 15 yılı aşabilir.
.png){kind=small}
Çift toynaklılar ile ilgili bu madde bir taslaktır. Madde içeriğini geliştirerek Vikipedi'ye katkıda bulunabilirsiniz. Kanada geyiği (Cervus canadensis), dünyadaki en büyük geyiklerden biri ve Kuzey Amerika ve Asya'nın doğusundaki en büyük memelilerden biridir.
Див. таблицю
Зображення на Вікіскладі Вапіті (лат. Cervus elaphus subspp., англ. Wapiti, American Elk) — загальна назва підвидів благородного оленя, що живуть у Північній Америці. Близький до Марала. Сягає висоти у плечах близько 150 см. У самців спина і боки світлі, сірувато-жовті, шия, живіт і ноги дуже темні, коричнево-чорні. В основі хвоста широке світло-жовте поле, що заходить на круп. Роги великі, з 6-7 відростками, розміщеними в одній площині; найбільших розмірів досягає четвертий відросток, у місці відходження якого стовбур утворює різкий вигин назад. Вага рогів до 16 кг. Вапіті не є об'єктом полювання, однак чисельність його скорочується.
Відомо шість підвидів благородного оленя, що живуть або жили в Північній Америці:
Вид Латинська назва Популяція Коротка інформація Канадський оленьВапіті (лат. Cervus elaphus subspp., англ. Wapiti, American Elk) — загальна назва підвидів благородного оленя, що живуть у Північній Америці. Близький до Марала. Сягає висоти у плечах близько 150 см. У самців спина і боки світлі, сірувато-жовті, шия, живіт і ноги дуже темні, коричнево-чорні. В основі хвоста широке світло-жовте поле, що заходить на круп. Роги великі, з 6-7 відростками, розміщеними в одній площині; найбільших розмірів досягає четвертий відросток, у місці відходження якого стовбур утворює різкий вигин назад. Вага рогів до 16 кг. Вапіті не є об'єктом полювання, однак чисельність його скорочується.
Nai sừng xám hay còn gọi là Nai sừng xám Bắc Mỹ (tên khoa học: Cervus canadensis) là một trong những loài lớn nhất thuộc họ Hươu nai trên thế giới và là một trong những lớp thú lớn nhất ở Bắc Mỹ và Đông Á. Loài này được tin rằng thuộc phân loài của hươu đỏ châu Âu (Cervus elaphus), nhưng các bằng chứng từ một nghiên cứu năm 2004 cho thấy ti thể DNA của loài này khác hẳn hươu đỏ châu Âu. Ngoài nai sừng tấm, thành viên khác duy nhất của họ Hươu có thể cạnh tranh với nai sừng tấm về mặt kích thước là loài nai Nam Á (Rusa unicolor). Khu vực sinh sống của hươu Bắc Mỹ là ở trong rừng và môi trường sống ở bìa rừng. Chúng ăn cỏ, cây bụi, lá cây và vỏ cây. Thiên địch của loài nai này chính là sói xám.
.png){kind=small}
Bài viết về chủ đề Bộ Guốc chẵn này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Nai sừng xám hay còn gọi là Nai sừng xám Bắc Mỹ (tên khoa học: Cervus canadensis) là một trong những loài lớn nhất thuộc họ Hươu nai trên thế giới và là một trong những lớp thú lớn nhất ở Bắc Mỹ và Đông Á. Loài này được tin rằng thuộc phân loài của hươu đỏ châu Âu (Cervus elaphus), nhưng các bằng chứng từ một nghiên cứu năm 2004 cho thấy ti thể DNA của loài này khác hẳn hươu đỏ châu Âu. Ngoài nai sừng tấm, thành viên khác duy nhất của họ Hươu có thể cạnh tranh với nai sừng tấm về mặt kích thước là loài nai Nam Á (Rusa unicolor). Khu vực sinh sống của hươu Bắc Mỹ là ở trong rừng và môi trường sống ở bìa rừng. Chúng ăn cỏ, cây bụi, lá cây và vỏ cây. Thiên địch của loài nai này chính là sói xám.
Ва́пити (лат. Cervus elaphus subspp., англ. Wapiti, American Elk) — общее название подвидов благородного оленя, обитающих в Северной Америке. Близок к маралу. Достигает высоты в плечах около 150 см. У самцов спина и бока светлые, серовато-жёлтые, шея, живот и ноги очень тёмные, коричневато-чёрные. У основания хвоста широкое светло-жёлтое поле, заходящее на круп. Рога большие, с 6-7 отростками, расположенными в одной плоскости; наибольших размеров достигает четвёртый отросток, в месте отхождения которого ствол образует резкий изгиб назад. Весят рога до 16 кг а то и 20 кг. Численность вапити сокращается на 50 процентов.[источник не указан 71 день]
Известно шесть подвидов благородного оленя, обитающих или обитавших в Северной Америке:
Американцы, а также франкоканадцы практически всех крупных оленей называют словами, обозначающими в Европе лося (англ. elk, франц. élan), что порождает многочисленные ошибки при переводе на русский язык.
Зарубежные версии Википедии предлагают следующие версии объяснения данной путаницы названий:
1) олень вапити крупнее и тяжелее европейского благородного оленя, почему и показался колонистам похожим скорее на лося;
2) сам по себе лось не был известен жителям Британских островов, где эти животные вымерли ещё в бронзовом веке[1], и со временем понятие elk там стало обозначать любого крупного оленя[2].
Встретив же настоящего лося, колонисты британского происхождения стали именовать его алгонкинским словом moose, а французского — словом orignal, имеющим баскские корни.
Ва́пити (лат. Cervus elaphus subspp., англ. Wapiti, American Elk) — общее название подвидов благородного оленя, обитающих в Северной Америке. Близок к маралу. Достигает высоты в плечах около 150 см. У самцов спина и бока светлые, серовато-жёлтые, шея, живот и ноги очень тёмные, коричневато-чёрные. У основания хвоста широкое светло-жёлтое поле, заходящее на круп. Рога большие, с 6-7 отростками, расположенными в одной плоскости; наибольших размеров достигает четвёртый отросток, в месте отхождения которого ствол образует резкий изгиб назад. Весят рога до 16 кг а то и 20 кг. Численность вапити сокращается на 50 процентов.[источник не указан 71 день]
加拿大馬鹿（學名：Cervus canadensis），是世界上體型最大的鹿科物種之一，也是北美洲和亞洲東部體型最大的哺乳類動物之一。在鹿科中，僅有駝鹿的體型比加拿大馬鹿大，而鹿屬中只有紅鹿(歐洲馬鹿)能與其匹敵。加拿大馬鹿和發源於歐洲的歐洲馬鹿（Cervus elaphus）十分相似，其長久以來也被認為是歐洲馬鹿的亞種；然而，2004年的粒線體DNA檢驗結果，卻強烈顯示加拿大馬鹿和歐洲馬鹿是兩相異物種[來源請求]。
加拿大馬鹿棲息於森林與林邊的棲息地，以草、植物、樹葉與樹皮為主食。儘管土生自北美與東亞，加拿大馬鹿在引進牠們的國家仍適應良好，其中包括紐西蘭與阿根廷。然而牠們高水平的適應性，卻對當地的特有種與生態系統造成了威脅。
加拿大馬鹿的公鹿有著碩大的鹿角，其每年都會脫落。到了發情期時，公鹿會出現各種為了爭取交配權的動作，包括擺出姿態、鹿角扭打及發出鳴叫。公鹿會連續發出尖銳的叫聲，用以確保公鹿的優勢地位，並且吸引母鹿。加拿大馬鹿的鳴叫也是自然界中最有特色的叫聲之一。
加拿大馬鹿十分容易感染一些傳染病，其中有的疾病可以透過家畜傳染。當今技術主要透過疫苗接種來防止染病，並已成功混合疫苗。
有些文化十分崇敬加拿大馬鹿，並將其作做為心靈上的力量。在亞洲的部分地區，鹿角與鹿角上的絨毛狀皮會被使用於傳統醫學中。人們也以獵捕加拿大馬鹿來作為競賽；鹿肉比牛肉和雞肉更為精瘦、蛋白質含量更高。[2]
早期歐洲探險家在北美洲發現加拿大馬鹿時，因其體型比他們所熟識的歐洲馬鹿要大得多、比較像是駝鹿，而將之以歐洲對駝鹿的稱呼，取名為「elk」（也因此，驼鹿后来在北美被叫做另外的名字，moose）。「elk」在拉丁文中是「alces」，也通用於古北歐語的「elgr」、斯堪的納維亞語的「elg」、德語的「Elch」等[3]，上述稱呼指的都是北美洲長得像駝鹿的動物。而加拿大馬鹿的另一別稱「wapiti」則是源自蕭尼語的「waapiti」，意思是「白色的臀部」（white rump）[4]。加拿大馬鹿在亞洲也被稱作「馬拉赤鹿」（maral），但這其實是和東歐馬鹿（Cervus elaphus maral，歐洲赤鹿的亞種）的混淆。另外，蒙古也有加拿大馬鹿的亞種，名為「阿爾泰馬拉赤鹿」（Altai maral，學名：Cervus canadensis sibiricus），又稱「阿爾泰馬鹿」（Altai wapiti）、「西伯利亞馬鹿」（Siberian wapiti或Siberian elk）。
加拿大馬鹿的鹿屬（Cervus）始祖最早出現在一千二百萬年前的化石記錄中，來自歐亞大陸的上新世期間，但北美洲的化石記錄卻要到更新世的冰河時期，牠們越過白令陸橋時，才有加拿大馬鹿的蹤跡[5]。已絕種的大角鹿（Megaloceros）不是鹿屬的一員，但仍是廣泛鹿科（Cervidae）化石記錄中最大的成員。[6]
2004年以前，由於其混種後代能夠生育，馬鹿和加拿大馬鹿一直被視為是同一物種：Cervus elaphus。近代的粒線體DNA檢驗，其使用了數百件馬鹿、加拿大馬鹿與其他鹿屬的鹿科動物的樣本，強烈顯示加拿大馬鹿構成了另一個物種：C. canadensis[7]。原先的分類法中，C. elaphus種名底下有超過十二個亞種；DNA檢驗斷定加拿大馬鹿和白唇鹿比較親近，甚至連梅花鹿都比加拿大馬鹿更與馬鹿有關[7]。儘管加拿大馬鹿和馬鹿能透過圈養繁殖產下有生育能力的後代，二野生種間的地理的隔絕，以及交配行為的差異，都顯示加拿大馬鹿和馬鹿在受制環境以外的繁育是不可能發生的。[8]
加拿大馬鹿有眾多的亞種：六種來自北美洲，四種來自亞洲，儘管有些分類學者認為他們是同種中不同的生態型或種族（race，物種透過外觀與行為的小幅改變以適應當地環境）。族群的多樣化包括鹿角形狀與大小、體型、色澤及交配行為的不同。歐亞亞種DNA調查顯示，鹿角、鬃毛與臀部斑點的表型變化發展是基於「氣候相關生活方式的因素」。[9]
有史以來已知存在於北美洲的六種加拿大馬鹿亞種中，四種存活至今，包括羅斯福（C. canadensis roosevelti）、澤地（C. canadensis nannodes）、曼尼托巴（C. canadensis manitobensis）與洛磯山（C. canadensis nelsoni）[10]。東歐馬鹿（C. canadensis canadensis）與梅里安馬鹿（C. canadensis merriami）亞種已於至少一世紀前絕種[11][12]。僅存的四種北美洲亞種的分類法受到了沿用，至少在一定程度上，達成了對各個倖存族群實行個體保護措施的政治目的。[13]
四種存在於亞洲的亞種，包括阿爾泰馬鹿（C. canadensis sibiricus）與天山馬鹿（C. canadensis songaricus）。另外二種發現於中國與南韓的亞種則是滿洲馬鹿（C. canadensis xanthopygus）與賀蘭山馬鹿（C. canadensis alashanicus）。滿州馬鹿的色澤比其他族群深且紅。中國中北部的賀蘭山馬鹿在所有亞種中體型最小、色澤最淺，也是最少受研究的[8]。投身於全球各種鹿種研究的瓦利瑞斯·蓋斯特，認為加拿大馬鹿僅有三種亞種。蓋斯特保留了滿洲和賀蘭山馬鹿，但將所有其他的加拿大馬鹿放入C. canadensis canadensis列下。[13]
近代DNA檢驗提議，加拿大馬鹿沒有超過三或四種亞種。所有美國的種類似乎是屬於同一個亞種（Cervus canadensis canadensis）。甚至西伯利亞馬鹿（Cervus canadensis sibiricus）與美國的種類的差異不大，因此也可以歸入此亞種。然而，滿州馬鹿（Cervus canadensis xanthopygus）明顯的有別於西伯利亞的種類，卻又無法與賀蘭山馬鹿辨別。中國的種類中的四川馬鹿、甘肅馬鹿與西藏馬鹿同樣也是歸屬於加拿大馬鹿，且無法藉由粒線體DNA檢驗互相區別。[7]
加拿大馬鹿是有蹄類與偶蹄目階層中的大型動物，各足蹄皆擁有雙數的足尖，類似於駱駝、山羊與牛。它同時也是反芻動物，有著四個胃室，以草、植物、樹葉與樹皮為食。在夏季，加拿大馬鹿幾乎不斷的進食，每日吃進了4至7公斤（10至15磅）的食物[14]。在北美洲，雄性加拿大馬鹿被稱作「bulls」，雌性的則稱為「cows」。在亞洲，有時則分別以「stag」（雄鹿）與「hind」（母鹿）代替之。
加拿大馬鹿重約北美黑尾鹿（mule deer）的二倍，而且有比較紅的毛色，以及暗黃色的臀部大斑點與較小的尾巴。駝鹿比加拿大馬鹿體型大且色澤深，雄鹿有特殊的鹿角，而駝鹿不成群生活。母鹿平均重約225公斤（500磅），到肩部高約1.3公尺（4.5英呎），從鼻到尾長約2公尺（6英呎）。雄鹿發育成熟時體型比母鹿大約大出25%，體重平均重320公斤（700磅），到肩部高約1.5公尺（5英呎），長度平均可到約2.5公尺（8英呎）[15]。亞種中體型最大的是羅斯福馬鹿，棲息於美國加州、奧勒崗州與華盛頓州的喀斯喀特山脈西部，以及加拿大英屬哥倫比亞省。羅斯福馬鹿曾被再次引入阿拉斯加，當地體型最大的雄鹿估計可重達600公斤（1300磅）。[16]
只有雄鹿才有鹿角，其於春季開始成長，並於每年冬季脫落。最大的鹿角可以達到1.2公尺（4英呎）長，重18公斤（40磅）[17]。鹿角是以骨頭組成，其可以每日2.5公分（1英吋）的速率成長。鹿角在成長時，會覆蓋上一層有保護作用，柔軟、多血管分布的皮膚，其被稱作鹿茸。鹿茸會在夏天，鹿角已完全形成後脫落。雄鹿各鹿角上可有八至更多的角叉；然而，角叉的數量和雄鹿的年齡或發育成熟與否並無太大關聯。西伯利亞與北美洲的加拿大馬鹿擁有最大的鹿角，而阿爾泰馬鹿的則最小[8]。鹿角的形成與保持是由睪丸素所控制的[18]。在晚秋的繁殖季節過後，發情期期間環境中費洛蒙的分泌減少，而雄鹿的睪丸素分泌也因而下降。睪丸素的減少導致了鹿角的脫落，其通常於早冬時發生。
秋季期間，加拿大馬鹿會長出較厚的皮毛，幫助牠們度過寒冬。在西伯利亞和北美洲，加拿大馬鹿的雄鹿、母鹿及小鹿都會長出細頸毛；滿州與賀蘭山馬鹿的母鹿與小鹿則否[13]。到了夏初，厚重的冬季皮毛會脫落，加拿大馬鹿會磨擦樹木或其他物體以除去鹿體上的毛髮。所有的加拿大馬鹿都有清楚、輪廓分明的臀部小斑點及短小的尾巴。牠們視季節與棲息地的種類，會有不同的色澤，毛色在冬季普遍為灰色或其他較淺的顏色，夏季的顏色則較紅、較深。棲息於乾燥氣候區的亞種，比那些棲息於森林中的亞種有毛色較淺的皮毛[19]。加拿大馬鹿在夏季時，大部分都是披上淺褐黃色至橙棕色的皮毛，對照著頭部、頸部與腿部的深棕色毛髮。適應於森林的滿州與賀蘭山馬鹿在夏天期間則有較深的紅棕色皮毛，軀幹毛皮與身體其他部位之間毛色的對比較不明顯[8]。在許多鹿種中，小鹿普遍在出生時便帶有班點，班點並在夏季結束時消失。發育成熟的滿州馬鹿，則會在夏季毛皮的背部保留少數的橘色斑點，一直到牠們年齡更大時才消失。這些特徵也可以在適應森林的歐洲赤鹿上看見。[8]
現今的亞種是曾經棲息於白令陸橋，一種介於亞洲與北美洲之間、於更新世連接上述二大陸的沙地領域的加拿大馬鹿的後裔。白令陸橋為許多哺乳類物種提供了遷移的途徑，包括棕熊、馴鹿與駝鹿，以及人類[20]。當更新世即將告終時，海平面開始上升；加拿大馬鹿南遷至亞洲與北美洲。在北美洲，牠們除了凍土層、沙漠與美國墨西哥灣沿岸地區以外，幾乎對整個生態系統都適應良好。西伯利亞南部與中亞的加拿大馬鹿曾一度廣泛分布，但如今受到了西列於貝加爾湖的山脈的限制，包括蒙古境內的薩彥嶺與阿爾泰山脈，以及臨界於吉爾吉斯、哈薩克與中國新疆自治區的天山一帶[21]。西伯利亞馬鹿在亞洲的棲息地與北美洲的洛磯山亞種十分相似。
在整個加拿大馬鹿所分布的範圍中，牠們棲息於森林與林邊棲息地，與其他鹿種相仿。在山區，牠們通常在夏季時生活於較高海拔處，冬季向下遷移。高適應性的加拿大馬鹿也能棲息於北美洲的半沙漠地帶，如大盆地。滿州與賀蘭山馬鹿主要棲息於林間，而牠們尺寸較小的鹿角十分適合山林的環境。
洛杉矶馬鹿亞種被獵人保護組織再次引入美國東部的阿帕拉契山區一帶，現已滅絕的東歐馬鹿亦曾經棲息與此地[22]。在加拿大馬鹿再次被引進美國的肯塔基州、北卡羅來納州與田納西州後，牠們遷移至鄰近的維吉尼亞州與西佛吉尼亞州，並在當地確立了穩定的族群數[23]。加拿大馬鹿也曾被再次引入一些其他的州分，包括賓夕法尼亞州、密西根州與威斯康辛州。截至1989年，洛磯山亞種的數量估計已達780,500，而北美亞種的估計數量則超過了100萬[24]。先前歐洲於北美洲的殖民統治時期，北美大陸估計有1000萬的加拿大馬鹿[15]。加拿大馬鹿在全球的數量，包括人工飼育與野生種，有近200萬。
在牠們的原始棲息地範圍以外，加拿大馬鹿與其他鹿種也被引進了原有少數大型原生有蹄類哺乳動物的區域。為了狩獵、放牧以獲取鹿肉、獸皮與鹿茸而將其引進了這些國家，牠們表現出高度的適應性，有時甚至對當地生態系統產生惡性衝擊與威脅。加拿大馬鹿與馬鹿在二十世紀初被引進了阿根廷和智利[25]。牠們現在在當地被視為入侵物種，侵犯阿根廷的生態系統，與本土智利馬駝鹿等草食動物爭食[26]。這些對本土物種所產生的負面影響，導致世界自然保護聯盟（IUCN）裁決加拿大馬鹿為世界百大最糟糕的侵略者之一[27]。加拿大馬鹿與馬鹿也皆曾被引入愛爾蘭與澳洲。[28][29]
鹿種在紐西蘭的引進於十九世紀中葉展開，現今主要的鹿種為歐洲馬鹿，其中加拿大馬鹿僅佔了15%[30]。這些鹿種已對某些植物物種的森林再生產生了負面衝擊，牠們吃盡了較美味的植物，其後來以那些較不受加拿大馬鹿喜愛的植物來替代。長期的衝擊會對植物類型與自然形成的樹木，以及其他依賴它們的動物與植物物種造成變遷[31]。與智利與阿根廷相同，世界自然保護聯盟已對紐西蘭的馬鹿與加拿大馬鹿鹿種宣告為入侵物種[27]。當地並有超過250個個體進行圈養。
母加拿大馬鹿的發情週期只有短暫的一到二天，而交配通常涵蓋了十二或更多次的嘗試。到了牠們第二年的秋季，母鹿可以產下一個，或罕見的二個幼鹿，然而繁育最普遍是在母鹿重至少200公斤（450磅）時[32]。懷孕期歷時約240至262天，而幼鹿體重介於15與16公斤（33與35磅）。當母鹿接近要生產時，牠們會遠離鹿群，保持孤立，直到小鹿夠強壯、能逃離掠食者為止[33]。小鹿和許多鹿種一樣，在產下時便帶有斑點，斑點要到夏末才會消失。滿州馬鹿的夏季皮毛則會在背部留下少數的橘色斑點，直到牠們較成熟後脫落。二周後，小鹿便能夠加入鹿群中，並於二個月時完全斷奶[34]。加拿大馬鹿的小鹿在六個月大時體重便相當於一頭成年白尾鹿[35]。剛產下的小鹿會留在母鹿身旁接近一年的時間，在大約下一季的繁育期時離開[36]。所有亞種的懷孕期都是相同的。
加拿大馬鹿在圈養下能活20年，甚至更久，但野生的加拿大馬鹿平均壽命只有10至13年。某些較少受到掠食的亞種，其野生的鹿種則平均可以活15年之久。[37]
與許多鹿科的鹿種相同，尤其是那些棲息於山區的鹿種，加拿大馬鹿於春季遷移到較高海拔處，隨著積雪退去，再於秋季往反方向移動。狩獵的壓力也影響著遷徙與移居[38]。在冬季期間，牠們偏愛林地與隱蔽的山谷便於防風及吃樹皮。羅斯福馬鹿普遍無遷居習慣，因為其食物來源的季節變異性較小。[36]
加拿大馬鹿是反芻動物，而因此擁有四個相隔開的胃。不同於白尾鹿與駝鹿主要是食葉性，加拿大馬鹿和牛比較相似，其主要是食草性，但也與其他鹿類一樣食葉[39][40]。加拿大馬鹿主要於早晨與夜晚覓食，期間尋找隱蔽的地區進行消化。牠們的飲食視季節，在天然草葉經一年的補充、樹皮在冬季被吃完，以及闊葉草本植物與樹木在夏季的成長，而有稍微的變異。加拿大馬鹿每天平均吃掉20英磅（9.1公斤）的多種食料[41]，尤其喜愛楊樹嫩枝，其於春季成長。而在某些地域的楊樹樹叢衰退後，棲息於當地的加拿大馬鹿受到了些許衝擊。[42]
牧場和野生動物管理人員透過對加拿大馬鹿的糞便的觀察，可以得知並監控加拿大馬鹿的族群數與資源使用。[43][44]
加拿大馬鹿身上已發現了至少53種單細胞生物與寄生動物[45]。除了少數例外，這些寄生生物在野生與圈養馬鹿間很少引起重大死亡率。
腦蟲（Parelaphostrongylus tenuis，或稱腦膜寄生蟲）是一種寄生性的線蟲動物，以侵襲加拿大馬鹿等動物的脊椎神經與腦組織著名，嚴重者能導致死亡[46]。最終宿主是白尾鹿，腦蟲在白尾鹿中通常不會產生負面作用。加拿大馬鹿在放牧時，可能會不慎食入中間宿主－－蝸牛與蛞蝓。[47]
鹿類慢性消耗病會侵襲加拿大馬鹿的腦組織，其蹤跡並遍及整個加拿大馬鹿在北美洲的活動範圍。最早的記錄出現在1960年代末期的北美黑尾鹿身上，疾病後來並侵襲了遊戲農莊與某些地區的荒野中的加拿大馬鹿。感染該疾病的加拿大馬鹿開始出現體重驟降、需水量增加、迷失方向感與倦怠等現象，疾病到了晚期可能會導致死亡。此疾病與狂牛症十分類似但不盡然相同，其尚未出現對人類造成危險的記錄，也沒有證據顯示其會對馴養家畜造成威脅[48]。2002年，南韓因為擔心鹿類慢性消耗病所產生的負面影響，而下令禁止進口加拿大馬鹿的鹿角與絨毛狀皮。[49]
加拿大馬鹿在許多人文史中扮演了重要的角色。數千年以前，美國西南部的阿納薩齊人（Anasazi）將加拿大馬鹿的象形文字與岩石畫刻上峭壁。而較近代的美洲土生印第安人部落，包括庫特奈族（Kootenai）、克里族（Cree）、黑腳族（Blackfeet）、奧吉布瓦族（Ojibwa）與波泥族（Pawnee），則以加拿大馬鹿的獸皮製作毯子與長袍。加拿大馬鹿在拉科塔族中帶有特殊且重大的意義，並在他們的社會主宰著心靈與精神[50]。拉科塔男人出生時，會被授予一顆加拿大馬鹿的牙齒以保佑其長命，這個過程也被視為死鹿腐去的最後一道步驟。
在中国，由于马鹿的鹿尾、鹿鞭和鹿茸被认为是名贵的滋补品，因此中国的马鹿被大量捕杀和饲养，是中国国家二级保护动物[來源請求]。
_2006-09-19.JPG)
_2006-09-19.JPG)
|archive-date=中的日期值 (帮助) |accessdate=需要含有|url= (帮助) |archive-date=中的日期值 (帮助) 加拿大馬鹿（學名：Cervus canadensis），是世界上體型最大的鹿科物種之一，也是北美洲和亞洲東部體型最大的哺乳類動物之一。在鹿科中，僅有駝鹿的體型比加拿大馬鹿大，而鹿屬中只有紅鹿(歐洲馬鹿)能與其匹敵。加拿大馬鹿和發源於歐洲的歐洲馬鹿（Cervus elaphus）十分相似，其長久以來也被認為是歐洲馬鹿的亞種；然而，2004年的粒線體DNA檢驗結果，卻強烈顯示加拿大馬鹿和歐洲馬鹿是兩相異物種[來源請求]。
加拿大馬鹿棲息於森林與林邊的棲息地，以草、植物、樹葉與樹皮為主食。儘管土生自北美與東亞，加拿大馬鹿在引進牠們的國家仍適應良好，其中包括紐西蘭與阿根廷。然而牠們高水平的適應性，卻對當地的特有種與生態系統造成了威脅。
加拿大馬鹿的公鹿有著碩大的鹿角，其每年都會脫落。到了發情期時，公鹿會出現各種為了爭取交配權的動作，包括擺出姿態、鹿角扭打及發出鳴叫。公鹿會連續發出尖銳的叫聲，用以確保公鹿的優勢地位，並且吸引母鹿。加拿大馬鹿的鳴叫也是自然界中最有特色的叫聲之一。
加拿大馬鹿十分容易感染一些傳染病，其中有的疾病可以透過家畜傳染。當今技術主要透過疫苗接種來防止染病，並已成功混合疫苗。
有些文化十分崇敬加拿大馬鹿，並將其作做為心靈上的力量。在亞洲的部分地區，鹿角與鹿角上的絨毛狀皮會被使用於傳統醫學中。人們也以獵捕加拿大馬鹿來作為競賽；鹿肉比牛肉和雞肉更為精瘦、蛋白質含量更高。
分類 界 : 動物界 Animalia 門 : 脊索動物門 Chordata 亜門 : 脊椎動物亜門 Vertebrata 綱 : 哺乳綱 Mammalia 目 : 偶蹄目/鯨偶蹄目アメリカアカシカ[要出典]（亜米利加赤鹿、Cervus canadensis）は、哺乳綱偶蹄目（鯨偶蹄目とする説もあり）シカ科シカ属に分類される偶蹄類。別名ワピチ、エルク（アメリカでの英名）[2]、キジリジカ[3]。
北アメリカ以外の地域では、エルク(elk,elg)とはヘラジカのことを意味する。ヨーロッパのアカシカよりも大きなアメリカアカシカを北アメリカで初めて見たヨーロッパ人の探検家がこれをヘラジカの一種と誤解し、エルクと呼んだために北米では「エルク」という呼称が一般化した。「ワピチ（ワピティ）」とは、アメリカインディアンのショーニー族の言葉（Shawnee）で「白い尻」を意味するワーピティ（waapiti）に由来する呼称である。
本記事では北アメリカに生息する亜種群を中心に記述する。また、記事内の混乱を避けるため、北アメリカ亜種C. c. canadensisについてアメリカエルクと表記し、北アメリカ・東北アジアの亜種を全て含むC. canadensisの総称としてはワピチを用いることにする。
アメリカ合衆国、カナダ、中華人民共和国、カザフスタン、キルギス、ブータン、モンゴル、ロシア[1]。メキシコでは絶滅[1]。イタリアに移入[1]。
ワピチはシカの中ではヘラジカについで2番目に体が大きい種である。雄は雌よりも1.2倍ほど大きい。アメリカアカシカのルーズヴェルトエルク・レースでは、雄は平均で、体重315kg程度、肩の高さ1.5m、全長2.4m程度である（雌は順に225kg・1.3m・2m程度）[4]。東北アジア地域の生息地では、体が最も大きい陸生動物の一つである。既知のシカの中では、遺伝的に最もニホンジカに近い。
雄のみが滑らかな角（つの）を持つ。角は毎年春に伸び始め、冬の終わりに抜け落ちる。他のシカと同様に草や樹木の葉・樹皮を食べる草食動物である。増え過ぎた場合、地域の植生を破壊し、環境問題を引き起こす原因になる。また、ニュージーランドやアルゼンチンには人為的に導入されており、一部では外来種として他の生物に圧力をかけるものとして問題視されている。
アメリカアカシカは、捕食圧が少なければ自然状態で15年ほど生きる。平均的な寿命は10-13年ほどであり、飼育下では20年ほど生きると考えられている[5]。北アメリカでは、ヒト以外に、オオカミ、ピューマが成獣の天敵であり、ヒグマもときおり本種を捕食する他、コヨーテとオオヤマネコが幼獣を捕食する。[6]。アジアでの主な天敵はオオカミ、ドール、ヒグマ、トラ、ヒョウ、ユキヒョウであり、オオヤマネコとイノシシも幼獣を捕食する[7]。
形態的・生理的な特徴は次のとおりである。
ワピチは、東北アジアおよび北アメリカに生息する。亜種の中で最も広範囲に分布しているのはアメリカアカシカ(C. c. canadensis)である。
北アメリカ大陸に存在している亜種群は、ヒグマ・オオカミ・ヘラジカなどと同様に、更新世の氷河期にベーリング地峡を渡って北アメリカに来た個体群の子孫だと考えられている[9]。氷河期が終わり海水面が上昇すると、ワピチは東北アジアでも北アメリカでも南に移動した。アメリカアカシカは、ツンドラ・砂漠およびメキシコ湾岸地域の沼地を除くほとんどの北アメリカ大陸各地に生息する一般的な陸生動物の一種となった。東北アジアではワピチの生息地は、バイカル湖より西の地域では山の標高によって制限されることになった。それらの山としては、サヤン山脈、キルギスタン・カザフスタンのアルタイ山脈、中国の天山山脈がある[10]。ロッキー山脈のアメリカアカシカは季節によって生息する標高を変えて移動するが、バイカル湖西の山脈にいるワピチも同様に移動するかは知られていない。
中国・朝鮮半島の温暖な森に生息する体の小さな2つの亜種は、満州ワピチ(C. c. xanthopygos)と蒙古ワピチ(C. c. alashanicus)として知られている。これらはヨーロッパでのアカシカと同様に森林に適応している。満州ワピチ（満州アカシカとも）は極東ロシアのタイガおよび落葉樹混交林(mixed deciduous forest)にも生息しており、バイカル湖北の近くでは体の大きい別の亜種とも雑種を作っている。蒙古ワピチ（蒙古アカシカとも）は中国の北部・中央の山岳森林帯に生息する。東アジア地域では、角を取るためなどの目的で、ワピチを含めたシカ類を飼育することもある。
アメリカアカシカの仔は、捕食者から見つかりにくい森の中で、5月から6月にかけて生まれる。一度の出産では、1頭の仔が生まれる（2頭のこともあるがまれである）。生まれた仔は、体重16kg程度で、体にはクリーム色の斑点の模様がある（この斑点は夏の終わりまでに消える）。出生数日後、母親と仔は、雌の群れに合流する。群れが草を探す間、「子守役」をする雌もいる。7月頃になると仔は草を食べ始めるようになる[11]。雄の仔は約1年群れに留まり、その後独立する。雌雄とも、生まれた年の翌年の夏（1.5歳）から生殖能力を持つようになる。しかし、実際には雌の場合は繁殖に関わるのは2.5歳以降[12]、雄の場合はそれよりもずっと遅く4-5歳以上で無いと優先雄（後述）になれないことが多い[13]。
繁殖期を除き、アメリカアカシカは、雄の群れ（または個体）と、雌と仔からなる群れに分かれて行動する。
アメリカアカシカの繁殖期は、毎年8月から10月にかけて、地域によって異なるが1-3か月間続く。この時期、雄は首から匂いを出すようになり、他の雄より優れていることを積極的に誇示するようになる[12]。競り合う雄どうしは、横に並んで歩き、鳴き声を張り上げてお互いを評価する。どちらの雄も引き下がらない場合、角を使った争いとなり、時には致命的な傷を負うこともある。雌たちの群れに迎えられた雄（優先雄）は、群れとともに行動する。優先雄となるピークは、8歳前後である。2-4歳の若雄や11歳以上の雄は、まれにしか優先雄になれず、繁殖期にも雌の群れの周囲に近づくことは少ない。優先雄は、繁殖期に何度も交尾する。
ワピチはウシ目・ウシ亜目・シカ科・シカ属に属する。
旧来の分類は、ワピチとヨーロッパのアカシカ(C. elaphus)を同じ生物種とする場合と、別種とする場合と、研究者によって異なっていた。これら2つの生物にニホンジカ(C. nippon)を加えた3つの生物の間では互いに雑種ができ、互いに近縁の関係にあるとされていた。その中で、最も大型なワピチと次に大きなアカシカが形態的に似ていることから、この両者を同一種とする分類も正当性があった。
1991年のアイソザイム分析[14]や、その後のミトコンドリアDNAを用いた分析[15][16][17]によって、ワピチはニホンジカとより近縁であり、ヨーロッパのアカシカはそれらよりも遺伝的に遠いことが示された（詳しくはシカ属のDNA研究を参照）。このことから、ワピチとアカシカを別の生物種とする分類が一般的になってきている。
ワピチは、地域ごとにいくつかの亜種・レースに分けられる。全亜種をアカシカC. elaphusに含めるときも（）内の亜種・レースのラテン語名は同じ。
アメリカアカシカ亜種 (C. c. canadensis) は、次の6レースに分類される（内2種類は絶滅）。なお、英語名の'Elk'の表記はヨーロッパでは'Wapiti'など別表記。
アメリカアカシカに比べて情報が少ない。各日本名は英名からの仮訳である。東北アジア地域のワピチは、しばしば英語では maralと表記される。しかしながら、maralとは主に東欧から中東に生息するアカシカのことを指すものであるので注意が必要である（C. elaphus ssp.maralはトルコ・イランに生息するアカシカの亜種）。
2004年のクリスティアン・ルットらの研究[17]の前にも、シカ属の各種の類縁関係について分子生物学的な分析を行った例がある[14][15][16]。ここでは、シカ属50系統415個体（アカシカ・ワピチ・ニホンジカ・サンバー (C. unicolor)・ルサジカ（英語版） (C. timorensis)・クチジロジカ (C. albirostris)）および別属のアクシスジカ (Axis porcinus) 1系統12個体・ダマジカ (Dama dama) 1個体について分析したルットらの研究について紹介する。
ルットらは、ミトコンドリア・シトクロムbの1140塩基対のDNAをPCRによって増幅し、塩基配列を比較し、供試材料の近縁関係を調査した。 その結果、ワピチはニホンジカと最も類縁関係が近く、その2種にクチジロジカを加えた3種で、「東アカシカ」のグループが構成された。アカシカは、中央アジア群とその他の地域のアカシカに大別され、両者を合わせた「西アカシカ」のグループを構成した。この「東」「西」のグループを含む上位グループが、サンバーやアクシスジカ・ダマジカと比較されるグループであった。
以上から、「東アカシカグループ」（ワピチ・ニホンジカ・クチジロジカ）と「西アカシカグループ」（アカシカ）は遺伝的に分けられることが判明した。
本種は様々な民族の文化史において重要な役割を負っていた。アジアの新石器時代の岩絵には角のない雌のワピチが描かれ、再生と維持の象徴と解釈されている。青銅器時代の初期には、生活における狩猟の重要性の低下と時を同じくしてワピチの岩絵は少なくなっていった[18]。
アメリカインディアンの社会では、米国南西部の古代プエブロ人も本種をピクトグラムなどに表している。近代のスー族社会の精神文化にとってもアメリカアカシカは重要な存在であった [19]。スー族の男子は誕生すると、長寿を願って本種の体の中でも最も腐朽しにくい部分である歯を与えられた。映画『ダンス・ウィズ・ウルブズ』で「拳を握って立つ女」がジョン・ダンバーと結婚する時に用意された衣服も本種の歯で装飾されている。アメリカアカシカの雄は力、勇気、精力、性愛の象徴とされ、本種を夢に見た若い男性は求婚用の衣服に本種を描くことを許された [20]。
狩猟の対象であり、狩猟を目的とした牧場も存在する。北米とニュージーランドでは、ワピチの牧場は珍しくない[21]。肉は牛肉や鶏肉と比べて脂肪分が少なく、蛋白質が豊富である[22]。鉄分、リン、亜鉛も豊富だが、コレステロール分が高い[23]。角と袋角は漢方薬や韓方薬の素材として用いられ、角は工芸品や家具などの素材にも用いられる。中央アジアと東アジアの漢民族、テュルク民族、ツングース族、モンゴル族、朝鮮民族は、アジアに分布するワピチを角をとるために飼育していた。近代のクーテナイ族、クリー族、オジブワ族、ポーニー族などインディアン部族の多くは本種の皮革からティピー、掛け布や衣類、履物を作っていた。現代の皮革製品は実用品よりも装飾的な役割を持ったものが多いが、靴、手袋、ベルトなどは今でも珍しくない。
ロッキー山脈ワピチ（C. canadensis nelsoni）はユタ州を象徴する動物とされている。
北アメリカの大イエローストーン生態系に生息する個体群は、ブルセラ症の病原菌の感染源になることが知られている。ウシに感染すると不妊、流産、乳分泌の低下を起こし、ヒトに感染するとインフルエンザに似た症状が何年も続くことがある。感染源としてはアメリカバイソンの方が重要であるが、米国ワイオミング州では本種から馬が、アイダホ州では本種から牛がブルセラ症に感染した例がある。現在ワクチンと個体群の管理を通した本種からのブルセラ症の根絶が試みられている[24]。
この項目は、動物に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めています（Portal:生き物と自然／プロジェクト:生物）。
アメリカアカシカ[要出典]（亜米利加赤鹿、Cervus canadensis）は、哺乳綱偶蹄目（鯨偶蹄目とする説もあり）シカ科シカ属に分類される偶蹄類。別名ワピチ、エルク（アメリカでの英名）、キジリジカ。
北アメリカ以外の地域では、エルク(elk,elg)とはヘラジカのことを意味する。ヨーロッパのアカシカよりも大きなアメリカアカシカを北アメリカで初めて見たヨーロッパ人の探検家がこれをヘラジカの一種と誤解し、エルクと呼んだために北米では「エルク」という呼称が一般化した。「ワピチ（ワピティ）」とは、アメリカインディアンのショーニー族の言葉（Shawnee）で「白い尻」を意味するワーピティ（waapiti）に由来する呼称である。
本記事では北アメリカに生息する亜種群を中心に記述する。また、記事内の混乱を避けるため、北アメリカ亜種C. c. canadensisについてアメリカエルクと表記し、北アメリカ・東北アジアの亜種を全て含むC. canadensisの総称としてはワピチを用いることにする。
