El caçó (Galeorhinus galeus) -també anomenat pastiu, bastiu, ca marí, caralló, pegorella, reig (rossellonès), peix gos o mussola caralló- és un tauró de mida mitjana (no més gran de 2 metres de longitud total) i és molt abundant a les costes catalanes.
Té cinc fenedures branquials.
Dues aletes dorsals, la primera més grossa que la segona i situada entre les pectorals i les pelvianes. Les aletes pectorals són amples i convexes. L'aleta caudal és molt característica, consta d'un lòbul dorsal molt desenvolupat amb un d'apical ben delimitat. Aletes ventrals i anal menudes.
Presenta espiracle i els orificis nasals esquinçats cap endarrere.
Dents triangulars amb diverses cúspides.
El dors i els flancs són grisencs; el ventre, blanquinós.
És un tauró pelàgic que s'alimenta de peixos i invertebrats.
És ovovivípar.
La seua carn és molt apreciada als Països Catalans. Al sud de la península Ibèrica es consumeix adobada i arrebossada amb el nom de bienmesabe.
Altres espècies de tauró anomenades mussoles són molt semblants al caçó però amb la segona aleta dorsal més grossa i similar a la primera, i també de mida més petita. Les espècies que es poden trobar a les costes catalanes són la mussola vera (Mustelus mustelus), la mussola gravatja (Mustelus asterias) i la mussola mediterrània (Mustelus punctulatus).
El caçó (Galeorhinus galeus) -també anomenat pastiu, bastiu, ca marí, caralló, pegorella, reig (rossellonès), peix gos o mussola caralló- és un tauró de mida mitjana (no més gran de 2 metres de longitud total) i és molt abundant a les costes catalanes.