dcsimg

Ulex parviflorus ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

La gatosa[1] (gatova a les Illes Balears) o argelaga[2][nb 1] (Ulex parviflorus) és un arbust mediterrani, molt espinós, i amb una abundosa florida hivernal o primaveral de flors grogues.[3]

És un arbust de fins a 1,5 o 2 metres d'altura,[4] amb espines llenyoses (branques modificades) ramificades[5] però no gaire[4] i de menys d'un mil·límetre de diàmetre[4] que formen un angle obert amb la tija.[5] Branques i espines són d'un color verd intens,[5] mentre que les fulles són escasses i petites (4-5 mm, linears).[5]

La flor papilionàcia apareix amb gran abundància[5] sobre les espines, solitària o en feixos.[4] És petita (7-8 mm), amb calze i corol·la grocs.[5] Floreix tot l'hivern, si bé sovint comença a la tardor i s'allarga fins a la primavera.[5][4]

És molt comuna en brolles de totes les contrades mediterrànies de Catalunya i el País Valencià i a les Pitiüses.[4][5] Cap al nord s'estén per les zones costaneres del Llenguadoc i la Provença.[6]

Notes

  1. El Termcat recull aquesta espècie com una de les accepcions d'argelaga, tot i que el DIEC reserva el terme per a Genista scorpius. Vegeu «argelaga». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

Referències

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ulex parviflorus Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «gatosa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «argelaga». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 16 maig 2012].
  3. Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans (en català). Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 76. ISBN 84-7306-407-0.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Masclans i Girvès, Francesc. Guia per a conèixer els arbres. (8a. ed. 1988). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC, 1958. ISBN 84-85135-41-5.
  6. «Ulex parviflorus» (en francès). Tela Botanica - France métro.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Ulex parviflorus: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

La gatosa (gatova a les Illes Balears) o argelaga (Ulex parviflorus) és un arbust mediterrani, molt espinós, i amb una abundosa florida hivernal o primaveral de flors grogues.

És un arbust de fins a 1,5 o 2 metres d'altura, amb espines llenyoses (branques modificades) ramificades però no gaire i de menys d'un mil·límetre de diàmetre que formen un angle obert amb la tija. Branques i espines són d'un color verd intens, mentre que les fulles són escasses i petites (4-5 mm, linears).

La flor papilionàcia apareix amb gran abundància sobre les espines, solitària o en feixos. És petita (7-8 mm), amb calze i corol·la grocs. Floreix tot l'hivern, si bé sovint comença a la tardor i s'allarga fins a la primavera.

És molt comuna en brolles de totes les contrades mediterrànies de Catalunya i el País Valencià i a les Pitiüses. Cap al nord s'estén per les zones costaneres del Llenguadoc i la Provença.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Ulex parviflorus ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

Ulex parviflorus, llamado popularmente tojo y también conocida como árgoma, aliaga y aulaga morisca, es un arbusto espinoso de la familia de las fabáceas. Forma parte de matorrales y terrenos degradados de la zona occidental del mediterráneo: Francia, España y el norte de África.

 src=
En su hábitat
 src=
Detalle

Descripción

Es un arbusto de hasta 2 metros de altura, con hojas reemplazadas completamente por espinas. Sus flores aparecen en invierno, son de color amarillo brillante y su fruto es una pequeña legumbre cubierta de vellosidades.

Hábitat

Habita de preferencia en suelos calcáreos y en esos sitios se usa para recuperar suelos degradados, gracias a sus bacterias simbiontes que le dan la capacidad de fijar nitrógeno de la atmósfera. Por su rusticidad, también se puede usar para luchar con la erosión en sitios de pendiente alta y mucha exposición al sol.

Taxonomía

Ulex parviflorus fue descrita por Pierre André Pourret y publicado en Mémoires de l'Académie des Sciences, Inscriptions et Belles-Lettres de Toulouse 3: 334. 1788.[1]

Citología

Número de cromosomas de Ulex parviflorus (Fam. Leguminosae) y táxones infraespecíficos: n=16[2]

Etimología

Ulex: nombre genérico que es el antiguo nombre de esta planta o alguna similar.[3]

parviflorus: epíteto latino que significa "con pequeñas flores.[4]

Variedades
  1. Ulex parviflorus subsp. africanus (Webb) Greuter +
  2. Ulex parviflorus subsp. eriocladus (C.Vicioso) D.A.Webb +
  3. Ulex parviflorus subsp. funkii (Webb) Guinea +
  4. Ulex parviflorus subsp. jussiaei (Webb) D.A.Webb +
  5. Ulex parviflorus subsp. parviflorus Pourr.
Sinonimia
  • Ulex almijarensis Rivas Goday & G. López
  • Ulex argenteus var. almijarensis (Rivas Goday & G. López) Ladero & Rivas Goday
  • Ulex brachyacanthus Boiss.
  • Ulex ianthocladus var. calycotomoides Webb
  • Ulex provincialis Loisel.
  • Ulex recurvatus Willk. in Willk. & Lange
  • Ulex scaber var. willkommii (Webb) Samp.
  • Ulex willkommii var. funkii Webb
  • Ulex willkommii Webb[5][6]

Nombres comunes

Abulaga, abulaga de diente de perro, aliaga, aliaga albar, aliaga parda, aliaga rodena, arbulaga, argelaga marina, argelaga roja, argilaga, argilaga blanca, argilaga roja, aulaga, aulaga blanca, aulaga morisca, aulaga moruna, engilaga, hierba del suspiro, olaga, tojo, tojo de Huelva, toliaga, ulaga.[6]

Referencias

  1. «Ulex parviflorus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado el 1 de enero de 2013.
  2. Estudios cariológicos sobre la flora española. Fernández Piqueras, J. & M. Ruíz Rejón (1976) Bol. Soc. Brot. ser. 2 50: 5-13
  3. En Nombres botánicos
  4. En Epítetos Botánicos
  5. Ulex parviflorus en PlantList
  6. a b «Ulex parviflorus». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos. Consultado el 1 de enero de 2013.

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Ulex parviflorus: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

Ulex parviflorus, llamado popularmente tojo y también conocida como árgoma, aliaga y aulaga morisca, es un arbusto espinoso de la familia de las fabáceas. Forma parte de matorrales y terrenos degradados de la zona occidental del mediterráneo: Francia, España y el norte de África.

 src= En su hábitat  src= Detalle
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Ote loretxiki ( Basque )

provided by wikipedia EU

Ote loretxikia (Ulex parviflorus) Fabaceae familiako zuhaixka da.[1] Mendebaldeko Mediterraneon jatorria duen landare honek bi metroko altuera ere izan dezake. Neguan loratzen da.

Erreferentziak

  1. Fernández Piqueras, J. & M. Ruíz Rejón (1976) «Estudios cariológicos sobre la flora española» Bol. Soc. Brot. 2 (50): 5-13.
Biologia Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz.
(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visit source
partner site
wikipedia EU

Ote loretxiki: Brief Summary ( Basque )

provided by wikipedia EU

Ote loretxikia (Ulex parviflorus) Fabaceae familiako zuhaixka da. Mendebaldeko Mediterraneon jatorria duen landare honek bi metroko altuera ere izan dezake. Neguan loratzen da.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visit source
partner site
wikipedia EU

Ulex parviflorus ( French )

provided by wikipedia FR

L’Ajonc de Provence ou Ajonc à petites fleurs (Ulex parviflorus) est une espèce qui fait partie des plantes méditerranéennes dont la floraison est la plus précoce : dès le mois de janvier, en même temps que le romarin et le mimosa, il parsème le maquis et la garrigue de touffes jaune doré hérissées d'épines très pointues. Il appartient au genre Ulex et à la famille des Fabacées (ou Légumineuses). Il est connu en Languedoc et en Provence sous les noms d'argelàs, argelat ou argeràs, également donnés au genêt épineux (Genista scorpius). Nom catalan : gatosa. Castillan : tojo, aulaga morisca.

Description

 src=
Détail des épines

Morphologie générale et végétative

Arbrisseau ou sous-arbrisseau pouvant atteindre 1,5 mètre, mais généralement inférieur à 1 mètre, très ramifié à la base, à tige cannelée, à feuilles pratiquement absentes, remplacées par des épines (les vraies feuilles trifoliées ne sont produites qu'au stade de la plantule). Les épines sont droites ou courbées, très pointues, en particulier l'épine terminale qui peut atteindre 3 cm de long[1].

Morphologie florale

Floraison de janvier (parfois décembre) à avril.

Fleurs hermaphrodites en racèmes simples, de couleur jaune doré à jaune orangé. Calice jaunâtre, bilabié, persistant, légèrement velu (surtout au début de la floraison). Corolle ne dépassant pas 1 cm[1], à ailes en principe plus courtes que la carène. Pollinisation par les insectes (abeilles).

Fruit et graines

Le fruit est une petite gousse ovoïde, velue, contenant peu de graines, d'une longueur ne dépassant pas celle du calice persistant. Dissémination myrmécochore (par les fourmis).

Formule chromosomique

La formule chromosomique de l'Ulex parviflorus a été déterminée comme étant 2n = 32[2].

Répartition et habitat

Plante vivace caractéristique de la Catalogne et des côtes méditerranéennes françaises (essentiellement Roussillon et Provence). Elle marque une préférence pour les sables incultes, les sols siliceux, arides et ensoleillés, souvent en pente, et pousse entre 0 et 600 mètres[3].

Liste des sous-espèces

Selon Catalogue of Life (9 janv. 2013)[4] :

  • sous-espèce Ulex parviflorus subsp. africanus, sous-espèce type, ici décrite ;
  • sous-espèce Ulex parviflorus subsp. eriocladus ;
  • sous-espèce Ulex parviflorus subsp. funkii, à fleurs plus grandes, rencontrée au sud de l'Espagne et en Afrique du Nord ;
  • sous-espèce Ulex parviflorus subsp. jussiaei ;
  • sous-espèce Ulex parviflorus subsp. parviflorus.

Selon NCBI (9 janv. 2013)[5] :

  • sous-espèce Ulex parviflorus subsp. funkii ;
  • sous-espèce Ulex parviflorus subsp. parviflorus

Notes et références

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Ulex parviflorus: Brief Summary ( French )

provided by wikipedia FR

L’Ajonc de Provence ou Ajonc à petites fleurs (Ulex parviflorus) est une espèce qui fait partie des plantes méditerranéennes dont la floraison est la plus précoce : dès le mois de janvier, en même temps que le romarin et le mimosa, il parsème le maquis et la garrigue de touffes jaune doré hérissées d'épines très pointues. Il appartient au genre Ulex et à la famille des Fabacées (ou Légumineuses). Il est connu en Languedoc et en Provence sous les noms d'argelàs, argelat ou argeràs, également donnés au genêt épineux (Genista scorpius). Nom catalan : gatosa. Castillan : tojo, aulaga morisca.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Ulex parviflorus ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

A Ulex parviflorus é uma espécie botânica com o nome vernacular de junco-da-provença, do gênero Ulex, família das Fabaceae, e subfamília das Faboideae.

É um arbusto espinhoso encontrado nas matas e terrenos degradados da região ocidental do Mediterrâneo : França ( principalmente na Provença), Espanha ( principalmente na Catalunha) e norte da África.

Habita preferencialmente solos calcários, silicosos, áridos e ensolarados. É uma planta muito usada para recuperar terras degradadas, graças a capacidade das bactérias simbióticas de regenerarem o solo, absorvendo o nitrogênio da atmosfera. Por sua rusticidade, também pode ser cultivada para evitar a erosão de locais com muita inclinação e bastante expostas ao sol.

Cresce até 2 m de altura, porém geralmente inferior a 1 m. É muito ramificado na base, caule canelado, folhas praticamente ausentes substituídas por espinhos. Os espinhos são retos ou recurvados, muito pontiagudos, especialmente o espinho terminal que pode atingir até 10 cm de comprimento.

As flores são hermafroditas com uma inflorescência do tipo rácimo simples, de corolação amarela-dourada. O cálice é amarelado, bilabiado, persistente, e ligeiramente peludo (sobretudo no início da floração ). O tamanho da corola não ultrapassa a 1 cm. A polinização ocorre através dos insetos ( abelhas ).

O fruto é um pequeno legume, coberto de pêlos, contendo poucas sementes, de um comprimento que não excede ao cálice persistente. A dissiminação das sementes é feita pelas formigas.

Referências

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Ulex parviflorus: Brief Summary ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

A Ulex parviflorus é uma espécie botânica com o nome vernacular de junco-da-provença, do gênero Ulex, família das Fabaceae, e subfamília das Faboideae.

É um arbusto espinhoso encontrado nas matas e terrenos degradados da região ocidental do Mediterrâneo : França ( principalmente na Provença), Espanha ( principalmente na Catalunha) e norte da África.

Habita preferencialmente solos calcários, silicosos, áridos e ensolarados. É uma planta muito usada para recuperar terras degradadas, graças a capacidade das bactérias simbióticas de regenerarem o solo, absorvendo o nitrogênio da atmosfera. Por sua rusticidade, também pode ser cultivada para evitar a erosão de locais com muita inclinação e bastante expostas ao sol.

Cresce até 2 m de altura, porém geralmente inferior a 1 m. É muito ramificado na base, caule canelado, folhas praticamente ausentes substituídas por espinhos. Os espinhos são retos ou recurvados, muito pontiagudos, especialmente o espinho terminal que pode atingir até 10 cm de comprimento.

As flores são hermafroditas com uma inflorescência do tipo rácimo simples, de corolação amarela-dourada. O cálice é amarelado, bilabiado, persistente, e ligeiramente peludo (sobretudo no início da floração ). O tamanho da corola não ultrapassa a 1 cm. A polinização ocorre através dos insetos ( abelhas ).

O fruto é um pequeno legume, coberto de pêlos, contendo poucas sementes, de um comprimento que não excede ao cálice persistente. A dissiminação das sementes é feita pelas formigas.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Ulex parviflorus ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Ulex parviflorus là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được Pourr. miêu tả khoa học đầu tiên.[1]

Hình ảnh

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Ulex parviflorus. Truy cập ngày 5 tháng 6 năm 2013.

Liên kết ngoài


Hình tượng sơ khai Bài viết liên quan đến tông đậu Genisteae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.


license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

Ulex parviflorus: Brief Summary ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Ulex parviflorus là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được Pourr. miêu tả khoa học đầu tiên.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

Улекс мелкоцветковый ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию
Царство: Растения
Подцарство: Зелёные растения
Отдел: Цветковые
Надпорядок: Rosanae
Порядок: Бобовоцветные
Семейство: Бобовые
Подсемейство: Мотыльковые
Триба: Дроковые
Род: Улекс
Вид: Улекс мелкоцветковый
Международное научное название

Ulex parviflorus Pourr.

Синонимы
Подвиды
Wikispecies-logo.svg
Систематика
на Викивидах
Commons-logo.svg
Изображения
на Викискладе
NCBI 49854EOL 703258IPNI 524339-1TPL ild-8477

У́лекс мелкоцветко́вый, или Утёсник мелкоцветко́вый (лат. Úlex parviflorus) — вид цветковых растений рода Улекс (Ulex) семейства Бобовые (Fabaceae).

Ботаническое описание

Кустарник до 2 м высотой, с листьями, видоизменёнными в колючки.

Ярко-жёлтые цветки появляются зимой.

Плодбоб, покрытый мелкими ворсинками.

Количество хромосом n = 16[4].

Распространение и местообитание

Ареал — запад Средиземноморья: Франция, Испания, Северная Африка. Растёт преимущественно на богатых кальцием почвах. Подобно другим бобовым, улекс мелкоцветковый вступает в симбиоз с азотфиксирующими бактериями.

Хозяйственное значение и применение

Благодаря своей выносливости, улекс мелкоцветковый может высаживаться для предотвращения эрозии почв на открытых склонах.

Примечания

  1. Об условности указания класса двудольных в качестве вышестоящего таксона для описываемой в данной статье группы растений см. раздел «Системы APG» статьи «Двудольные».
  2. Улекс мелкоцветковый (англ.): сведения о названии таксона на сайте The Plant List (version 1.1, 2013). (Проверено 6 января 2013)
  3. Информация с сайта The Plant List
  4. Estudios cariológicos sobre la flora española. Fernández Piqueras, J. & M. Ruíz Rejón (1976) Bol. Soc. Brot. ser. 2 50: 5-13
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии

Улекс мелкоцветковый: Brief Summary ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию

У́лекс мелкоцветко́вый, или Утёсник мелкоцветко́вый (лат. Úlex parviflorus) — вид цветковых растений рода Улекс (Ulex) семейства Бобовые (Fabaceae).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии