La reineta sarda (Hyla sarda) és una espècie d'amfibi de la família Hylidae. Habita a les illes mediterrànies de Sardenya, Arxipèlag de la Magdalena, Caprera, San Pietro, Còrsega, Cavallo, Elba i Monte Cristo. El seu rang altitudinal va des del nivell del mar fins als 1750 m (Còrsega).
Els seus hàbitats naturals inclouen boscs temperats, zones temperades d'arbusts, rius, corrents intermitents d'aigua, maresmes d'aigua dolça, corrents intermitents d'aigua i àrees urbanes.
És l'espècie més petita de les reinetes, amb un cos generalment de 4 cm màxim i rarament se'n troben exemplars de 5 cm. El cap és curt i gran poc separat de la resta del cos, amb els ulls grans i sortits. Els mascles tenen la gola del sac vocal recognoscible, fins i tot quan no canta, per la presència de nombrosos plecs cutanis. Els dits tenen ventoses que permeten adherir-se i pujar a qualsevol superfície.
La pell és sense pèl, típicament amb la coloració verda brillant, més o menys fosca, però sovint amb taques verdes, grises o negres al dors. La gola i el ventre són de color blanc. Lateralment es distingeix una ratlla que va de les fosses nasals cap a l'ull. Contràriament a la reineta italiana, la sarda no presenta la derivació dorsal de la ratlla negra. La ratlla pot quedar en blanc.
L'adult és insectívor, el capgròs és prevalenment detritívor. L'adult té hàbits nocturns i de dia habita en la vegetació baixa (arbustos) en llocs ombrejats. No obstant, tenen una vida predominantment arbòria, i viuen en proximitat a l'aigua, en estanys, cursos d'aigua, banyeres i fins i tot petites quantitats recollides en contenidors. En comparació amb altres granotes arbòries toleren millor els llargs períodes de sequera i també són resistents a nivells alts de salinitat de l'aigua.
Es reprodueixen un cop a l'any, amb una temporada que comença a finals de l'hivern i dura fins a principis de l'estiu, amb la màxima intensitat durant l'abril-maig. Durant aquesta temporada, els mascles criden en cor demanant l'aparellament de les femelles. El crit de la reineta sarda és fort i agut a un ritme més ràpid que el dels seus cosins continentals (Hyla intermedia i Hyla arborea). L'aparellament té lloc durant l'hora nocturna a l'aigua i els ous són dipositats generalment entre la vegetació submergida, en masses gelatinoses. Una femella pot pondre fins a un miler d'ous.
L'eclosió ocorre després d'aproximadament dues setmanes i el desenvolupament larval transcorre en prop de tres mesos o menys. Els adults joves tenen una longitud d'aproximadament 1,5 cm.
La reineta sarda viu a Còrsega, Sardenya, Elba i Capraia. També està present en algunes de les illes més petites de Sardenya (Illa de San Pietro, La Maddalena, Caprera i Illa de Cavallo). Es prefereixen els ambients plans i turons i no excedeix de 1.000 metres d'altitud. És una espècie molt comuna que es troba en qualsevol hàbitat, sempre que hi hagi fonts d'aigua, com la reducció del volum i la naturalesa efímera. També és adequat per a entorns urbans, residencials i agrícoles.
Tot i que es considera una espècie encara comuna i força generalitzada, la reineta sarda pot ser amenaçada per la reducció de l'entorn natural i pels incendis, a més que encara no es compta amb prou informació per determinar l'estat de conservació d'aquesta espècie.
El seu estat de protecció va ser definit per llei des de 1981 que transposa la Conveni de Berna), de la Directiva de la Unió Europea.[1]
La reineta sarda (Hyla sarda) és una espècie d'amfibi de la família Hylidae. Habita a les illes mediterrànies de Sardenya, Arxipèlag de la Magdalena, Caprera, San Pietro, Còrsega, Cavallo, Elba i Monte Cristo. El seu rang altitudinal va des del nivell del mar fins als 1750 m (Còrsega).
Els seus hàbitats naturals inclouen boscs temperats, zones temperades d'arbusts, rius, corrents intermitents d'aigua, maresmes d'aigua dolça, corrents intermitents d'aigua i àrees urbanes.
Der Tyrrhenische Laubfrosch (Hyla sarda) ist eine Amphibienart aus der Familie der Laubfrösche und lebt auf den Mittelmeerinseln Sardinien, Korsika, Capraia, Île de Cavallo, Elba und Monte Christo. Bis 1982 wurde die Art noch als Unterart Hyla arborea sarda angesprochen. Erstmals wurde die Art im Jahr 1857 von dem italienischen Naturforscher Edoardo De Betta beschrieben. Der Tyrrhenische Laubfrosch wurde früher von einigen Autoren zur Art Hyla savignyi gestellt, die mehr im westlichen Asien (z. B. Syrien, Israel) verbreitet ist. Diese systematische Zuordnung hat sich jedoch als falsch erwiesen.
Eine geografisch isolierte Inselpopulation, wie die von Hyla sarda, entsteht entweder durch menschliche Einbürgerung (Neobiota) oder durch massive geologische Veränderungen. Dass Amphibien auf Treibgut selbständig im offenen Meer liegende Inseln erreichen können, ist nahezu unmöglich, da der Kontakt mit Salzwasser über längere Zeit für diese Artengruppe im Normalfall tödlich ist (Ausnahmen: Rana cancrivora, Bufo viridis). Vermutlich ist Hyla sarda über ehemalige Landbrücken von der nördlichen Hälfte der Apennin-Halbinsel aus in die Tyrrhenis vorgedrungen.
Wann die Besiedelung der Tyrrhenis durch die Amphibien tatsächlich stattgefunden hat, ist schwer nachvollziehbar. In diesem Zusammenhang werden unter Geologen verschiedene Modelle diskutiert. Demnach bestanden mehrere Landbrücken mit dem europäischen Festland bis ins frühe Quartär (Geologie). Offensichtlich existierte sogar eine durchgehende Verbindung zwischen der Apenninschen Halbinsel, über Sizilien bis nach Nordafrika. Als gesichert gilt, dass Sardinien und Korsika nach dem Zusammenbruch der Landbrücken gemeinsam um ca. 45° in Richtung der Apenninischen Halbinsel (heutiges Italien) „rotiert“ sind, wobei die Rotation Korsikas etwas früher zum Stillstand kam. Vermutlich war während dieser Epoche die indigene Herpetofauna auf den Tyrrhenischen Inseln bereits existent.
Im Tyrrhenischen Meer befinden sich massive tektonische Faltungen und Senkungsfelder (Dislokationen). An dem Serapistempel sowie an weiteren historischen Gebäuden von Pozzuoli lassen sich Hinweise auf die Hebungen und Senkungen der Tyrrhenis selbst in der kurzen Zeit der menschlichen Geschichte deutlich erkennen. Im Norden sowie in der Mitte von Korsika hebt sich die Insel in schwachem Maße noch heute. Auch das schwere Erdbeben vom 6. April 2009 in den Abruzzen (Magnitude 6,3) zeigt, dass diese Region hier nach wie vor in Bewegung ist. Nicht zuletzt stoßen vor Süditalien die beiden Kontinentalplatten Anatolische Platte und Eurasische Platte aufeinander.
Der Tyrrhenische Laubfrosch ist ein äußerst anpassungsfähiger Froschlurch, der auf den genannten Mittelmeerinseln die verschiedenartigsten Lebensräume besiedelt. So bewohnt der kleine Laubfrosch sowohl die Schilfzonen von Teichen und Bewässerungskanälen als auch die Galeriewälder entlang der Bäche und Flüsse. Auch im Siedlungsbereich findet man ihn gelegentlich. Hier sind die Vorkommen eng an die Existenz von erreichbaren Wasserstellen wie Zisternen oder Brunnen gebunden, selbst Sanitärgebäude auf Zeltplätzen dienen als sommerlicher Landlebensraum. Die Brackwasserbereiche der großen Flussmündungen, z. B. des Stabiacco bei Porto-Vecchio auf Korsika werden von den Tieren allerdings gemieden.
Der Tyrrhenische Laubfrosch (Hyla sarda) ist eine Amphibienart aus der Familie der Laubfrösche und lebt auf den Mittelmeerinseln Sardinien, Korsika, Capraia, Île de Cavallo, Elba und Monte Christo. Bis 1982 wurde die Art noch als Unterart Hyla arborea sarda angesprochen. Erstmals wurde die Art im Jahr 1857 von dem italienischen Naturforscher Edoardo De Betta beschrieben. Der Tyrrhenische Laubfrosch wurde früher von einigen Autoren zur Art Hyla savignyi gestellt, die mehr im westlichen Asien (z. B. Syrien, Israel) verbreitet ist. Diese systematische Zuordnung hat sich jedoch als falsch erwiesen.
A ranochja sarda (Hyla sarda De Betta, 1853) hè un anfibiu di l'ordini di l'Anuri, endemicu di a Sardegna, di a Corsica è di l'Arcipelagu Tuscanu.[1]
A ranochja sarda hè a più chjuca di i ranochji, incù u corpu generalamenti longu à u massimu 4 centimi, raramenti finu à 5 centimi. A testa hè corta è larga, pocu staccata da u restu di u corpu, incù l'ochja maiori è spurghjenti. I masci t'ani in currispundenza di a vola u saccu vucali, riconoscibile ancu quand'eddi ùn cantani micca par a prisenza di numarosi ripiigamenti cutanei. I dita t'ani dilatazioni à ventosa chì parmettini d'aderiscia è d'arrampicà si annantu à una superficia qualunqua.
A peddi hè tisgia, incù una culurazioni par u più verdi lucicanti, più o menu scura, ma à spessu incù i tacchi annantu à u dossu grisgi o niricci o ancu verdi più scuri. A vola è u ventri sò bianchi. Annantu à i lati si scegli una fascia nera chì parti da i nari finu à u fiancu, attravirsendu l'ochji. Cuntrariamenti à a ranochja taliana, quidda sarda ùn prisenta micca a dirivazioni dursali di a strisica nera. A striscia hè inoltri pocu burdata di biancu.
L'adultu hè insettivoru, u capaccionu hè par u più detritivoru. L'adultu hà abitudini nutturni, di ghjornu si ni stà annantu à a vegetazioni bassa (machja è arbusti) in i loca adumbrati. Nonustanti a vita privalintamenti arburicula, campa in prussimità di l'acqua, vicinu à stagni o corsi d'acqua. Rispettu à l'altri ranochji, supporta megliu longhi periodi di sicchina è risisti ancu di più à l'alti tinori di salinità di l'acqua. Si ripruduci una volta à l'annu, incù una staghjoni chì principia à a fini di l'inguernu è cuntinueghja finamenti à u principiu di l'istatina, incù un'intensità massima d'aprili è di maghju. Mentri sta staghjoni i masci grachjani in coru chjamendu i femini à l'accuppiamentu. U grachju di a ranochja sarda hè forti è acutu ed hà un ritmu più rapitu rispettu à i ranochji cumuni (Hyla intermedia è Hyla arborea). L'accuppiamenti ani locu duranti l'ori nutturni in l'acqua è l'ova sò diposti frà a vegetazioni sutterania, in massareddi ghjilatinosi. Una femina pò dipona finu à un migliaiu d'ova. A sbucciata di l'ova avveni dopu à circa dui sittimani è u sviluppu larvali si compii in circa trè mesa o pocu menu. I ghjovani adulti ani una lunghezza di circa 1,5 cm.
A ranochja sarda vivi in Corsica, Sardegna, Isula d'Elba è Capraia. Hè inoltri prisenti in parechji isuli minori di a Corsica (Isula Cavaddu, Lavezzu è ancu l'Isuli Sanguinari) è di a Sardegna (Isula di San Petru, A Matalena, Caprera). Sò prifiriti l'ambienti di pianura è di cuddina è ùn si trova aldilà di 1000 metri d'altezza. Spezia moltu cumuna, si ritrova in qualsiasi ambienti purch'eddi fussini prisenti i fonti d'acqua, ancu un vulumu riduttu è di carattaru effimeru. Si adatta ancu à l'ambienti antrupizati, tanti residenziali ch'è agriculi.
Nonustanti u fattu ch'edda hè cunsidarata una spezia sempri cumuna è abundantamenti diffusa, a ranochja sarda pò essa minacciata par via di a riduzioni di l'ambienti naturali è di l'incendii. U statutu di prutizzioni hè difinitu da a Direttiva di l'Unioni Auropea n. 43 di u 1992.
A ranochja sarda (Hyla sarda De Betta, 1853) hè un anfibiu di l'ordini di l'Anuri, endemicu di a Sardegna, di a Corsica è di l'Arcipelagu Tuscanu.
Hyla Sarda est un'ispetzia de arranedda birde chi est de sa familia Hylidae.
Custa arrana de frùmine si podet bìer in custas isulas de su Mare de Mesu:
S'arranedda 'e frùmine sarda est sa prus pitica de totus sas ateras: est un'animale minore minore chi andat dae 38 a 40 mm.
In campu issientìficu, prima tenìat su nòmine de Hyla arborea sarda: la aìat istudiada a primu in su 1857 su chircadore italianu Edoardo de Betta. Ancora torrende a coa, sos istudiosos la aìan posta in s'ispetzia de Hyla savignyi, chi est un'arranedda chi bivet subratotu in Asia de Ponente (Siria, Israele e gai sighende). In su 1983, s'istudiosu Lanza nche at bogadu s'arranedda sarda dae cussu postu, narende chi non fit beridade, e la at artziada a ispetzia totu sua, comente si narat oe in die.
The Sardinian tree frog or Tyrrhenian tree frog (Hyla sarda) is a species of frog in the family Hylidae, found in Corsica, Sardinia, and the Tuscan Archipelago.
Its natural habitats are temperate forests, temperate shrubland, rivers, intermittent rivers, freshwater marshes, intermittent freshwater marshes, and urban areas.
The Sardinian tree frog or Tyrrhenian tree frog (Hyla sarda) is a species of frog in the family Hylidae, found in Corsica, Sardinia, and the Tuscan Archipelago.
Its natural habitats are temperate forests, temperate shrubland, rivers, intermittent rivers, freshwater marshes, intermittent freshwater marshes, and urban areas.
La ranita sarda (Hyla sarda) es una especie de anfibios de la familia Hylidae.
Habita en las islas mediterráneas de Cerdeña, Archipiélago de la Magdalena, Caprera y San Pietro, Córcega, Cavallo, Elba y Monte Cristo. Su rango altitudinal va desde el nivel del mar hasta los 1750 m (Córcega).
Sus hábitats naturales incluyen bosques templados, zonas templadas de arbustos, ríos, corrientes intermitentes de agua, marismas de agua dulce, corrientes intermitentes de agua y áreas urbanas.
La ranita sarda (Hyla sarda) es una especie de anfibios de la familia Hylidae.
Habita en las islas mediterráneas de Cerdeña, Archipiélago de la Magdalena, Caprera y San Pietro, Córcega, Cavallo, Elba y Monte Cristo. Su rango altitudinal va desde el nivel del mar hasta los 1750 m (Córcega).
Sus hábitats naturales incluyen bosques templados, zonas templadas de arbustos, ríos, corrientes intermitentes de agua, marismas de agua dulce, corrientes intermitentes de agua y áreas urbanas.
Hyla sarda Hyla generoko animalia da. Anfibioen barruko Hylidae familian sailkatuta dago, Anura ordenan.
Hyla sarda est une espèce d'amphibiens de la famille des Hylidae[1].
Cette espèce est présente sur des îles de la Méditerranée jusqu'à 1 750 m d'altitude[1],[2] :
Hyla sarda mesure généralement de 38 à 40 mm.
Anciennement Hyla arborea sarda, elle a été élevée au rang d'espèce par Lanza en 1983[3]
Hyla sarda est une espèce d'amphibiens de la famille des Hylidae.
La raganella sarda o raganella tirrenica (Hyla sarda De Betta, 1853) è un Anfibio dell'ordine degli Anuri, endemico della Sardegna, della Corsica e dell'Arcipelago Toscano.
È la più piccola delle raganelle, con corpo generalmente lungo al massimo 4 cm, raramente fino a 5 cm. La testa è corta e larga poco staccata dal resto del corpo, con occhi grandi e sporgenti. I maschi hanno in corrispondenza della gola il sacco vocale, riconoscibile anche quando non cantano per la presenza di numerose pliche cutanee. Le dita hanno dilatazioni a ventosa che permettono di aderire e arrampicarsi su qualsiasi superficie.
La pelle è glabra, con colorazione in genere verde brillante, più o meno scura, ma spesso con macchie sul dorso grigie o nerastre o verdi più scure. La gola e il ventre sono bianchi. Lateralmente si distingue una fascia nera che parte dalle narici fino al fianco attraversando l'occhio. Contrariamente alla raganella italiana, quella sarda non presenta la derivazione dorsale della banda nera. La banda è inoltre poco bordata di bianco.
L'adulto è insettivoro, il girino è prevalentemente detritivoro. L'adulto ha abitudini notturne, di giorno staziona sulla vegetazione bassa (cespugli e arbusti) in punti ombreggiati. Nonostante la vita prevalentemente arboricola, vive in prossimità dell'acqua, presso stagni, corsi d'acqua, vasche ed anche piccole quantità raccolte in contenitori. Rispetto alle altre raganelle tollera meglio lunghi periodi di siccità e resiste anche a più alti tenori di salinità dell'acqua.
Si riproduce una volta l'anno, con una stagione che inizia alla fine dell'inverno e si protrae fino all'inizio dell'estate, con massima intensità ad aprile-maggio. Durante questa stagione i maschi gracidano in coro chiamando le femmine all'accoppiamento. Il gracidare dell'ila sarda è forte e acuto e ha un ritmo più rapido rispetto a quello delle cugine continentali (Hyla intermedia e Hyla arborea). Gli accoppiamenti hanno luogo durante le ore notturne nell'acqua e le uova sono deposte in genere fra la vegetazione sommersa, in masserelle gelatinose. Una femmina può deporre fino a un migliaio di uova.
La schiusa delle uova avviene dopo circa 2 settimane e lo sviluppo larvale si compie in circa tre mesi o poco meno. I giovani adulti hanno una lunghezza di circa 1,5 cm.
La raganella sarda vive in Corsica, Sardegna, Isola d'Elba e Capraia. È inoltre presente in alcune isole minori della Sardegna: Isola di San Pietro, La Maddalena, Caprera e Isola di Cavallo; e probabilmente anche a: Spargi, Santo Stefano, Giardinelli e Santa Maria[2]. Sono preferiti gli ambienti di pianura e di collina e non si spinge oltre i 1000 metri d'altitudine.
Specie molto comune, si ritrova in qualsiasi habitat purché siano presenti fonti d'acqua, anche di ridotto volume e di carattere effimero. Si adatta anche agli ambienti antropizzati, sia residenziali che agricoli.
Nonostante sia ritenuta una specie ancora comune e abbondantemente diffusa, la raganella sarda può essere minacciata dalla riduzione degli ambienti naturali e dagli incendi, tuttavia non si hanno sufficienti informazioni sull'effettivo stato di conservazione di questa specie.
Lo status di protezione è definito dalla Legge n. 503 del 1981 Allegato II (che recepisce la Convenzione di Berna), dalla Direttiva dell'Unione Europea n. 43 del 1992 Allegati B e D e dalla Legge regionale n. 23 del 1998.
In Italia, oltre alla raganella sarda, sono presenti anche le seguenti specie appartenenti al genere Hyla:
La raganella sarda o raganella tirrenica (Hyla sarda De Betta, 1853) è un Anfibio dell'ordine degli Anuri, endemico della Sardegna, della Corsica e dell'Arcipelago Toscano.
De Sardijnse boomkikker[3] (Hyla sarda) is een kikker uit de familie boomkikkers (Hylidae).[4]
Het is net als alle in Europa levende boomkikkers een kleine soort van ongeveer 40 millimeter, soms langer tot 50 millimeter. De kleur is zeer variabel, van groen gevlekt in verschillende tinten tot donkergrijs met zwarte vlekken. Van de Europese boomkikker is de soort te onderscheiden door de kortere snuit, waardoor de kop wat breder lijkt. Bij veel exemplaren is een donkere flankstreep te zien, de onderzijde van de achterpoten hebben vaak een lichte bandering, de buik is wit. De huid is korreliger dan veel andere boomkikkers en doet ruw aan.[5]
Net zoals de Europese- en Mediterrane boomkikker leeft de soort niet in het water, maar wel in de directe omgeving in de rietkraag of in planten. Ook in muurspleten zijn de boomkikkers aan te treffen, maar er is dan altijd water in de directe omgeving. De mannetjes trekken alleen tijdens het voortplantingsseizoen iedere schemering naar het water om met hun luide gekwaak het vrouwtje te verleiden. Ook tijdelijke wateren zoals regenbronnen worden wel als afzetplaats voor de eitjes gebruikt. In veel streken waar de soort voorkomt wordt het 's middags zeer heet, de boomkikker trekt zich dan terug in de schaduw. Ook heeft deze soort een hogere zouttolerantie, en kan beter tegen brakwater.
De Sardijnse boomkikker komt voor op enkele eilanden in de Middellandse Zee, zoals Corsica en Sardinië, maar ook enkele kleinere eilanden als Capraia, Caprera, La Maddalena, Cavallo, Elba en Saint Pietro. Van enkele andere eilanden wordt vermoed dat de soort daar ook leeft, maar duidelijkheid hierover is er nog niet. Vanwege de geïsoleerde en versnipperde populaties is niet precies bekend hoe het met de soort gaat.
De Sardijnse boomkikker (Hyla sarda) is een kikker uit de familie boomkikkers (Hylidae).
Sardinsk lövgroda (Hyla sarda) är en art i familjen lövgrodor (Hylidae).
Färgteckningen varierar, både mellan individer och hos en och samma individ. Grodan kan vara grönaktig, olivgrön eller grå på ovansidan, med vanligtvis grå eller mörkgröna fläckar. Buksidan är vitaktig, och den har i regel mörka tvärstrimmor på bakbenens utsidor. Längs sidorna på kroppens främre del har den en mörk längsstrimma, med början vid näsborrarna. Den sardinska lövgrodan har tydlig trumhinna och vågräta pupiller. Den är en liten groda, kroppslängden kan uppgå till 4 cm.[2]
Den sardinska lövgrodan finns på medelhavsöarna Korsika, Sardinien, Elba, Cavallo, Montecristo, La Maddalena, Caprera och San Pietro.[1]
Grodan lever från havsytan upp till 1 750 m i trädbevuxna områden i närheten av vatten som dammar, mindre sjöar, bäckar och dylikt. Den skyr inte mänsklig bebyggelse och kan förekomma i trädgårdar och liknande.[1] Grodan är natt- och skymningsaktiv och gömmer sig från solen under dagen. Under natten kan den ströva omkring upp till 500 m. Lek och larvutveckling äger rum i källor, vattenreservoarer och andra lugna vattensamlingar.[2]
Den betraktades som en underart av vanlig lövgroda (Hyla arborea) fram till 1983.[2]
Arten betraktas som livskraftig ("LC") och populationen anses vara stabil. Den är upptagen i EU:s habitatdirektiv, bilaga 4.[1]
Sardinsk lövgroda (Hyla sarda) är en art i familjen lövgrodor (Hylidae).
Hyla sarda (tên tiếng Anh: Tyrrhenian Tree Frog) là một loài ếch thuộc họ Nhái bén. Loài này có ở Corse, Sardegna và quần đảo Tuscan. Môi trường sống tự nhiên của chúng là rừng ôn đới, vùng cây bụi ôn đới, sông ngòi, sông có nước theo mùa, đầm nước ngọt, đầm nước ngọt có nước theo mùa, và các vùng đô thị.
.jpg)
Bài viết liên quan đến họ Nhái bén (Hylidae) này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. 
.jpg)
.jpg)
