L'auriana, pollancró, orellana de pollancre, orellana, gírgola orellana, gírgola d'arbre, gírgola de bec, gírgola o de vegades giragola (Pleurotus ostreatus) és un bolet comestible de l'ordre dels agaricals. Els cossos fructífers surten l'estiu i la tardor. Neix a soques d'arbres morts de planifolis i caducifolis.
La gírgola orellana és, com el cep i altres bolets, una font important de seleni. El seleni és molt important per al metabolisme humà, i ha demostrat ser un dels micronutrients que posseeixen un major efecte antioxidant i de protecció contra alguns tipus de càncer. Tant la gírgola com la gírgola de panicat tenen un alt contingut en polisacàrids i tenen una acció beneficiosa sobre el sistema immunològic.[1]
Comparteix amb la resta de bolets comestibles el fet de contenir un tipus de glúcids que els enzims humans no poden digerir, però que poden ser fermentats parcialment pels bacteris del còlon de manera que es comporten a l'aparell digestiu humà de manera similar a la fibra alimentària. La fibra i aquests glúcids s'inflen amb l'aigua i regulen el trànsit intestinal. Els bolets també augmenten l'excreció d'àcids biliars i tenen propietats antioxidants i hipocolesterolemiants.[1]
La gírgola orellana és un bolet molt apreciat a la gastronomia, però una mica menys que un altre Pleurotus, la gírgola de card (Pleurotus eryngii).[2]
L'auriana, pollancró, orellana de pollancre, orellana, gírgola orellana, gírgola d'arbre, gírgola de bec, gírgola o de vegades giragola (Pleurotus ostreatus) és un bolet comestible de l'ordre dels agaricals. Els cossos fructífers surten l'estiu i la tardor. Neix a soques d'arbres morts de planifolis i caducifolis.
