Pinus banksiana, (en anglès: Jack pine), és una espècie de pi de l'est d'Amèrica del Nord, és una de les espècies del bioma de l'Aspen parkland de l'Oest del Canadà.
Ala part més a l'oest de la seva distribució, el Pinus banksiana s'hibrida amb el Pinus contorta. L'epítet específic Banksiana és pel botànic anglès Sir Joseph Banks.[1]
Pinus banksiana fa de 9 a 22 m d'alt. Alguns d'aquests pins prenen la forma arbustiva per les condicions pobres del sòl on creixen. Normalment són uns pins que no creixen rectes sinó de forma irregular tal com passa amb el pitch pine (Pinus rigida). És un pi ben adaptat als incendis forestals i les seves pinyes resten tancades durant anys fins que el foc les fa obrir i germinen sobre les cendres. Les acícules foliars estan en grups de dos i fan 2-14 cm de llargada. Les pinyes fan uns 5 cm i estan corbades a les puntes.[2]
Pinus banksiana té una fusta que té força nusos i no gaire ressitent a la descomposició. S'usa per a fer paper i com a combustible, entre altres usos.
Pinus banksiana, (en anglès: Jack pine), és una espècie de pi de l'est d'Amèrica del Nord, és una de les espècies del bioma de l'Aspen parkland de l'Oest del Canadà.
Ala part més a l'oest de la seva distribució, el Pinus banksiana s'hibrida amb el Pinus contorta. L'epítet específic Banksiana és pel botànic anglès Sir Joseph Banks.
