The diet of Z. insignis has not been reported. However, they are probably like other members of their family with respect to diet. Members of the family Anomaluridae have been successful due to the specificity of their diet. Their primary food source is the bark which they gnaw from a small group (about a dozen specific species) of trees. The location of these trees is indicative of the locations of anomalures. Anomalurids have also been known to eat fruits, leaves, and flowers. They also probably eat small invertebrates: insects, larvae, and grubs.
Animal Foods: insects
Plant Foods: leaves; wood, bark, or stems; fruit; flowers
Primary Diet: herbivore (Lignivore)
The role of Z. insignis in the ecosystem has not been commented on in the literature. However, it is likely that they have a role similar to that of other members of their family. Members of this family are believed to greatly impact their ecosystem via a mutually beneficial relationship they have co-evolved with their food trees. Anomalures can use their incisors not only to eat, but also to cut small branches off trees. They use this ability to cut the tops off of young trees, a behavior called pruning, which kills young competitors near the base of their food trees. This pruning may provided their food trees with a competitive advantage. It has been observed that these specific trees are often dominant or are common in the areas where members of this family, Anomaluridae, are known to live.
These animals have no documented economic importance to humans.
These animals are not reported to have any negative impact on humans.
Z. insignis is extremely rare with an unknown status. It is listed, by the International Union for Conservation of Nature and Natural Resources, as lower risk in the near threatened category.
US Federal List: no special status
CITES: no special status
IUCN Red List of Threatened Species: least concern
Members or this family have very well developed bi-focal vision, an excellent sense of smell, and acute, possibly ultrasonic, hearing. They are believed to depend on scents, as well as sounds for communication. Twittering calls have been noted.
Communication Channels: visual ; tactile ; acoustic ; chemical
Perception Channels: visual ; tactile ; acoustic ; ultrasound ; chemical
Cameroon, or flightless, scaly-tailed squirrels (Zenkerella insignis) inhabit the high forests of Western central Africa, from the Cameroons to the Congo.
Biogeographic Regions: ethiopian (Native )
The principle habitat of Cameroon Scaly-tails is tropical forests. The species has only been found from Cameroon to Gabon, and is thought to occupy the canopy.
Range elevation: 40 (high) m.
Habitat Regions: tropical ; terrestrial
Terrestrial Biomes: forest
Little is known about the lifespan of this species.
Z. insignis is small, weighing 180 to 220 g. The head and body length is between 18 and 23 cm. This species has a dense, soft, slate grey fur, with ochre tints on the forearms, lower shins, and cheeks. It has a lighter underside, and a darker, bushy tail that measures 15 to 17 cm in length. The ankles also have a tuft of darker ‘spoon-hairs’, which cover a glandular area. The function of this glandular area is still not known.
Z. insignis resembles the other members of its family (Anomaluridae), possessing two rows of pointed scales on the underside of the tail near the base. These scales are thought to prevent slipping when at rest while climbing. Cameroon scaly-tails differ from their closest relatives in that this species is the only member of the family which does not possess a gliding membrane. Members of the species are therefore sometimes referred to as flightless scaly-tailed squirrels. Members of Anomaluridae are noted to have very well-adapted 'bat-like' claws, and very large eyes.
Range mass: 180 to 220 g.
Range length: 18 to 23 cm.
Average length: 22 cm.
Other Physical Features: endothermic ; bilateral symmetry
Little is known about predation on Z. insignis. It is likely that they might be prey to diurnal predators capable of gleaning them from the canopy of the forest.
Little is known about the reproductive behavior of Zenkerella. However members of the family Anomaluridae are believed to live singly or in mated pairs.
Details on the reproductive behaviors of this species are lacking. Members of the family Anomaluridae most likely have one or two offspring at a time, but have been noted to have up to three precocious young. The timing of sexual maturity, age to independence, age at weaning, gestation period, size at birth, and breeding season are not known.
Breeding interval: The breeding interval of Z. insignis is unknown.
Breeding season: The breeding season of this species has not been reported.
Range number of offspring: 1 to 3.
Average number of offspring: 1-2.
Key Reproductive Features: iteroparous ; gonochoric/gonochoristic/dioecious (sexes separate); sexual ; fertilization ; viviparous
Anomalures are born precocious, with their eyes open and with a thick coat of fur. Their mothers provide milk, and the young grow quickly. They are weaned on pre-chewed food from the cheek pouches of both parents. It is reasonalbe to think that Z. insignis bears similarity to other members of its family in these areas.
Parental Investment: no parental involvement; precocial ; male parental care ; female parental care ; pre-fertilization (Protecting: Female); pre-hatching/birth (Provisioning: Female, Protecting: Female); pre-weaning/fledging (Provisioning: Female); pre-independence (Provisioning: Male, Female)
La esguil de cola escamosa ensin patagio (Zenkerella insignis) ye una especie de royedor anomaluromorfo de la familia Anomaluridae. Ye la única especie de la so xéneru. Alcuéntrase en Camerún, Guinea Ecuatorial (incluyida la isla de Bioko), El Congu, República Centroafricana y posiblemente en Gabón y República Democrática d'El Congu.[1]
La esguil de cola escamosa ensin patagio (Zenkerella insignis) ye una especie de royedor anomaluromorfo de la familia Anomaluridae. Ye la única especie de la so xéneru. Alcuéntrase en Camerún, Guinea Ecuatorial (incluyida la isla de Bioko), El Congu, República Centroafricana y posiblemente en Gabón y República Democrática d'El Congu.
Zenkerella insignis és una espècie de rosegador de la família dels anomalúrids, endèmica de l'oest de l'Àfrica central. La literatura científica mai no ha registrat cap observació d'individus vius d'aquesta espècie.[1][2] Pot ser que estigui amenaçat per la desforestació.[3] Recentment, la seva classificació taxonòmica ha estat objecte de revisió.
El gènere fou anomenat en honor del jardiner, botànic i zoòleg alemany Georg August Zenker.[4]
No hi ha (o possiblement no són clares) registres dins la literatura científica que documentin observacions directes d'individus vius d'aquesta espècie. Malgrat que fou descrita per primer cop el 1898, els esforços de captura han donat lloc a només 14 espècimens dipositats en museus d'història natural del món.[5][6] A partir d'aquest espècimens, s'ha establert la seva distribució geogràfica que inclou el sud del Camerun, Guinea Equatorial (inclosa l'illa de Bioko), els sud-oest de la República Centreafricana i la República del Congo. No s'ha trobat a Gabon, tot i que és molt probable que hi visqui. Basant-se en les localitats de recol·lecció, habita a selves i boscos de fulla semi-caduca.[1]
Es tracta de l'única espècie vivent del gènere Zenkerella i de la família dels zenkerèl·lids, així com l'única espècie supervivent d'una llinatge que se separà de la resta d'anomalúrids vivents, fa aproximadament 49 milions d'anys.[5] Entre els mamífers, són molt poques les espècies supervivents de llinatges tant antics, entre les podem trobat també la Tupaia de cua emplomallada o el Colocolo.[7]
Alguns taxons fòssils que són parents propers putatius inclouen: Zenkerella wintoni (~20 Ma, principis del Miocè, a Kènia),[8] Prozenkerella saharaensis (~31 Ma, principis de l'Oligocè, Libia) [9] i possiblement Oromys zenkerellinopsis (~33 Ma, principis de l'Oligocè, Marroc).[10]
El 2016, es va informar de que s'havien trobat tres cossos sencers d'aquesta espècie a l'illa de Bioko, a Guinea Equatorial.[5] En aquell moment, havien passat més de 20 anys des de l'última troballa d'individus d'aquesta espècie.[6][5]Aquests individus foren utilitzat per obtenir la seqüència del genoma de l'espècie. Anàlisis filogenètics utilitzant la combinació de dades anatòmiques i ADN van situar al gènere Zinkerella com a tàxon germà del gènere Idiurus dins dels anomalúrids, en contraposició a hipòtesis prèvies que agrupaven aquest gènere amb el gènere Idiurus, dins de la família dels anomalúrids.[11] La posició d'aquesta espècie dins de l'arbre evolutiu dels rosegadors dóna suport a un únic origen en l'adaptació dels anomalúrids a planejar, sense reversions evolutives. Anteriorment s'havien contemplat diversos escenaris evolutius molt més complexos.[10][12] Els mateixos anàlisis situen l'origen del planeig dels anomalúrids a principis de l'Oligocè i l'origen de la divergència de l'espècie a principis del Eocè. Aquests resultats s'han utilitzat per justificar una revisió taxonòmica que ha donat lloc a la nova família de rosegadors dels zenkerèl·lids, en la qual Z.insignis és l'única espècie vivent.
Els anomalúrids, inclòs Z.insignis, són els únics entre els rosegadors en tenir una sèrie d'escates a la part ventral de la base de la cua.[5] Aquestes escates els proporcionen tracció alhora de pujar pels arbres.[1][2] Aquesta espècie no té patagis (membranes que uneixen les potes davanteres amb les posteriors) i, per tant, no té la capacitat de planejar. La divergència d'aquesta espècie respecte dels anomalúrids existents va tenir lloc aparentment abans de l'adaptació d'aquests últims a planejar. El fet de poder planejar es una adaptació relativament rara que han s'han produït de forma independent en tres llinatges placentaris de mamífers (anomalúrids, lèmurs voladors i esquirols voladors). Aquesta espècie presenta un pelatge gris cendra al cos i un cua atapida de pèl negre. Els turmells estan coberts de flocs de pèl curt i punxegut. Les mans i els peus tenen 4 i 5 dits respectivament. El primer dit del peu es troba separat dels altres quatre.[5]
Els seus molars són diferents dels dels anomalúrids en presentar una cresta d'esmalt dental que, des de la visió oclusiva, forma un perímetre complet al voltant de la dent i una única cresta transversal que divideix la superfície oclusal en dues conques.[13] Els molars fossilitzats de Z. wintoni i P. saharaensis també presenten aquests trets que no han canviat essencialment des de principis de l'Oligocè.[9] En els mamífers, la morfologia dental constitueix un excel·lent indicador de la dieta de l'animal, és per això que tot sembla indicar que aquest llinatge ha mantingut la mateixa dieta durant com a mínim 31 milions d'anys. La supervivència d'aquest antic llinatge juntament amb la conservació de la seva morfologia durant tant temps, són trets que identifiquen l'espècie Z.insignis com a un "fòssil vivent". Malgrat tot, alguns biòlegs han qüestionat l'ús d'aquest terme popular.
Sense observació científica directe, el seu comportament i la seva dieta són àmpliament deduïts de la informació que es té dels anomalúrids i la informació anecdòtica obtinguda d'entrevistes a habitants locals i paranyers. L'espècie és probablement bàsicament arbòria, encara que captures ocasionals al terra indiquen que ocasionalment baixen dels arbres. Els anomalúrids són principalment o exclusivament nocturns i dorment durant el dia en forats als troncs dels arbres. Aquests hàbits podrien ser també certs en el cas de Z.insignis.[5] Seguint el mateix raonament, es pot deduir que molt probablement aquesta espècie sigui herbívora.
La IUCN va catalogar inicialment aquesta espècie dins la categoria de dades insuficients. Posteriorment, el 2008, tenint en compte la seva relativament amplia distribució i el seu hàbitat, que inclou diverses àrees protegides, el va canviar de categoria incloent-la dins de les espècies en risc mínim. No obstant això, alguns biòlegs conservacionistes van declarar que Aquesta classificació amaga el fet que les amenaces com la pèrdua d'habitat i la seva degradació són intenses i generalitzades a l'Àfrica central i que Zinkerella podria trobar-se sota una gran amenaça.[7]
Zenkerella insignis és una espècie de rosegador de la família dels anomalúrids, endèmica de l'oest de l'Àfrica central. La literatura científica mai no ha registrat cap observació d'individus vius d'aquesta espècie. Pot ser que estigui amenaçat per la desforestació. Recentment, la seva classificació taxonòmica ha estat objecte de revisió.
El gènere fou anomenat en honor del jardiner, botànic i zoòleg alemany Georg August Zenker.
Der Dornschwanzbilch (Zenkerella insignis) ist ein zentralafrikanisches Nagetier und die einzige Art ihrer Gattung. Der Erstbeschreiber, der deutsche Zoologe Paul Matschie, benannte die Art nach dem Botaniker und Zoologen Georg August Zenker. Der Dornschwanzbilch gilt als lebendes Fossil.[1]
Das Tier erreicht eine Kopf-Rumpf-Länge von 18 bis 23 cm, zu der ein etwa 16 cm langer buschiger Schwanz kommt. Genau wie bei anderen Dornschwanzhörnchen kommen an der Unterseite des Schwanzes dornenbesetzte Schuppen vor. Das Fell des Dornschwanzbilchs erscheint an der Oberseite in verschiedenen Grautönen, der Bauch ist allgemein heller und der Schwanz meist dunkler. Am Knöchel der hinteren Füße bedecken schwarze Haare eine Stelle mit Drüsen, deren Funktion noch nicht bekannt ist.
Dieser Nager lebt im westlichen Zentralafrika. Das Verbreitungsgebiet erstreckt sich vermutlich über Kamerun, die Zentralafrikanische Republik, Äquatorialguinea und die Demokratische Republik Kongo, obwohl die Art nicht in allen genannten Staaten nachgewiesen wurde.
Als Habitat nutzt der Dornschwanzbilch Regenwälder im Tiefland und vergleichbare Regionen.[2] Da bisher erst vierzehn Exemplare gefunden wurden, ist sehr wenig über die Lebensweise des Dornschwanzbilchs bekannt. Im Gegensatz zu anderen Dornschwanzhörnchen kommt keine Gleitmembran vor, daher wird angenommen, dass die Art eher auf dem Boden läuft und in Bäumen klettert. Vermutlich sind diese Tiere hauptsächlich nachtaktive Einzelgänger. Pro Wurf werden bis zu drei Jungtiere geboren, sonst ist nichts zur Fortpflanzung bekannt. Die Jungtiere erhalten nach Ende der Säugezeit vorgekaute Nahrung aus den Wangentaschen der Eltern. Es wird angenommen, dass der Dornschwanzbilch die gleiche Nahrung wie andere Dornschwanzhörnchen frisst.
Der Dornschwanzbilch wurde als einzige Art innerhalb der damit monotypischen Gattung Zenkerella innerhalb der Dornschwanzhörnchen (Anomaluridae) eingeordnet.[3] Zu den Bilchen besteht keine nähere Verwandtschaft. Die wissenschaftliche Erstbeschreibung stammt von dem deutschen Zoologen Paul Matschie aus dem Jahr 1898, der die Art anhand von Individuen aus Yaoundé in Kamerun beschrieb.[3] Er benannte die Gattung nach dem Botaniker und Zoologen Georg August Zenker,[4] dem Leiter der wissenschaftlichen Jaunde-Station in Kamerun. Innerhalb der Art werden neben der Nominatform keine Unterarten unterschieden.[3] Da sich der Dornschwanzbilch schon im Eozän vor mehr als 30 Millionen Jahren von der evolutionären Linie, die zu den Dornschwanzhörnchen führt, abgespalten hat, wurde die schon im Jahr 1898 durch Matschie eingeführte Unterfamilie Zenkerellidae im Jahr 2016 in den Familienrang erhoben.[1]
Wie andere Regenwaldbewohner ist die Art vermutlich durch Entwaldung bedroht. Trotz der schlechten Informationslage wird der Dornschwanzbilch von der IUCN (Weltnaturschutzunion) als nicht gefährdet (Least Concern) geführt.[5]
Der Dornschwanzbilch (Zenkerella insignis) ist ein zentralafrikanisches Nagetier und die einzige Art ihrer Gattung. Der Erstbeschreiber, der deutsche Zoologe Paul Matschie, benannte die Art nach dem Botaniker und Zoologen Georg August Zenker. Der Dornschwanzbilch gilt als lebendes Fossil.
The Cameroon scaly-tail (Zenkerella insignis), also referred to as the Cameroon anomalure, flightless anomalure or flightless scaly-tail,[3] is a rodent species endemic to West Central Africa.[3][4][5] The scientific literature has never (or possibly only obscurely) reported observations of live individuals.[3][4][6] The taxonomic classification of the species has been subject to recent revision.
Previous common names for this species included flightless scaly-tail ‘squirrel’, but this is a misnomer as anomalures are very distantly related to the true squirrels of the rodent family Sciuridae and only superficially resemble them.[6] Z. insignis is the only extant species in the genus Zenkerella and family Zenkerellidae and is the only surviving species of a lineage that diverged from the other extant anomalures (genera Idiurus and Anomalurus) ~49 million years ago (Ma).[6] Among mammals, very few species are the sole survivors of such ancient lineages, some other examples being the pen-tailed treeshrew and the monito del monte.[7]
Extinct fossil taxa which are putative close relatives of Z. insignis include: Zenkerella wintoni (~20 Ma, early Miocene, Kenya),[8] Prozenkerella saharaensis (~31 Ma, early Oligocene, Libya),[9] and possibly Oromys zenkerellinopsis (~33 Ma, earliest Oligocene, Morocco).[10]
In 2016, it was reported that three whole-body specimens of Z. insignis were recovered on Bioko Island, Equatorial Guinea.[6] At that time, it had been over 20 years since the scientific literature recorded new individuals.[5][6] These specimens were used to sequence portions of the Z. insignis genome. Phylogenetic analysis using combined DNA and anatomical data place Zenkerella as the sister taxon of an Idiurus-Anomalurus clade.[6] This is contrary to a previous hypothesis that grouped Zenkerella with Idiurus within the family Anomaluridae.[6][9][11] The Z. insignis position in the rodent evolutionary tree supports a single origin of the anomalure gliding adaptation with no evolutionary reversals;[6] more complex evolutionary scenarios were previously envisioned.[9][12] The same analysis estimated an early Oligocene origin of anomalure gliding and an early Eocene divergence of the Z. insignis lineage.[6] These results were used to justify a taxonomic revision that erected the new rodent family Zenkerellidae in which Z. insignis is the only living species.[6]
The anomalures, including Z. insignis, are unique among rodents in having a set of scales on the ventral surface of the base of the tail.[6] These scales reportedly provide traction when climbing trees.[3][4] Z. insignis is the only anomalure that lacks patagia (membranes that span between the forelimbs and hindlimbs).[3][4] Anomalures that possess patagia are able to glide between trees. Thus, Z. insignis is unable to glide. The divergence of the Z. insignis lineage from other extant anomalures apparently occurred before the evolution of anomalure gliding.[6] Gliding is a relatively rare adaptation that has independently evolved in three lineages of extant placental mammals (anomalures, colugos, and flying squirrels).[13] Z. insignis has ashy-grey pelage and bushy black tail hair.[4][6] Tufts of short, course, and spikey hairs are located on the lateral ankles.[4][6] The hands and feet have four and five digits respectively.[4][6] Pedal digit I (the first toe) is somewhat divergent.[6]
Z. insignis molars are distinct from other extant anomalures in having a continuous enamel crest that, in occlusal view, forms a full perimeter around the tooth and a single transverse crest divides the occlusal surface into two basins.[6][9][14] The fossilized molars of Z. wintoni and P. saharaensis also have these features and the lineage's tooth morphology is essentially unchanged since the early Oligocene.[6][9] In mammals, dental morphology is an excellent indicator of the animal's diet; it therefore seems that the lineage has retained the same dietary niche for at least 31 million years.[6] Sole survivorship of an ancient lineage combined with the retention of morphology are characteristics which identify Z. insignis as a ‘living fossil’.[6] However, some biologists have questioned the usefulness of this popular term.
There are no (or possibly only obscure) entries in the scientific literature that document direct observations of living Z. insignis individuals.[3][4][6] Although the species was first described in 1898, trapping efforts have resulted in only 14 specimens deposited in world natural history museums.[5][6] From these specimens, the geographic distribution of Z. insignis is recorded from south Cameroon, Equatorial Guinea (including Bioko Island), southwestern Central African Republic, and Republic of Congo.[3][5] The species is not recorded from Gabon but probably occurs there.[3][4] Based on collection localities, Z. insignis inhabits rainforest and semi-deciduous forests.[3][5]
Without direct scientific observation, lifestyle and diet are largely inferred from what is known of other anomalures[3][4] and anecdotal information gathered by interviewing local people and subsistence trappers.[5][6] The species is probably largely arboreal[3][4][5] but occasional captures in ground snares indicates it sometimes comes to the ground.[5][6] Other anomalures are largely or exclusively nocturnal and sleep in tree-hollows during the day;[3][4] these habits may also be true for Z. insignis.[6] The species is probably herbivorous.[3][4]
The IUCN previously assessed the species as Data Deficient, but in 2008 this was changed to the current listing of Least Concern as the species appears to have a relatively wide distribution with extensive suitable habitat, and occurs in several protected areas.[2] However, some conservation biologists state that “This rating belies the fact that threats such as habitat loss and degradation are intense and widespread in central Africa” and “Zenkerella may be under greater threat”.[7]
{{cite book}}: |author= has generic name (help) 
The Cameroon scaly-tail (Zenkerella insignis), also referred to as the Cameroon anomalure, flightless anomalure or flightless scaly-tail, is a rodent species endemic to West Central Africa. The scientific literature has never (or possibly only obscurely) reported observations of live individuals. The taxonomic classification of the species has been subject to recent revision.
La ardilla de cola escamosa sin patagio (Zenkerella insignis) es una especie de roedor anomaluromorfo de la familia Anomaluridae. Es la única especie de su género. Se encuentra en Camerún, Guinea Ecuatorial (incluida la isla de Bioko), República del Congo, República Centroafricana y posiblemente en Gabón y República Democrática del Congo.[1]
Esta especie es considerada un fósil viviente, pues pese a haber evolucionado genéticamente, físicamente no ha cambiado en 31 millones de años. Se trata de un animal muy escurridizo, que posiblemente sea nocturno y viva en los árboles. Los científicos no han podido dar con especies vivas, y los ejemplares muertos para su estudio les han sido proporcionados por tribus africanas. Debido a lo anterior, todavía se sabe muy poco de ellos.[2]
La ardilla de cola escamosa sin patagio (Zenkerella insignis) es una especie de roedor anomaluromorfo de la familia Anomaluridae. Es la única especie de su género. Se encuentra en Camerún, Guinea Ecuatorial (incluida la isla de Bioko), República del Congo, República Centroafricana y posiblemente en Gabón y República Democrática del Congo.
Esta especie es considerada un fósil viviente, pues pese a haber evolucionado genéticamente, físicamente no ha cambiado en 31 millones de años. Se trata de un animal muy escurridizo, que posiblemente sea nocturno y viva en los árboles. Los científicos no han podido dar con especies vivas, y los ejemplares muertos para su estudio les han sido proporcionados por tribus africanas. Debido a lo anterior, todavía se sabe muy poco de ellos.
Zenkerella insignis Zenkerella generoko animalia da. Karraskarien barruko Zenkerellinae azpifamilia eta Anomaluridae familian sailkatuta dago.
Zenkerella insignis Zenkerella generoko animalia da. Karraskarien barruko Zenkerellinae azpifamilia eta Anomaluridae familian sailkatuta dago.
Zenkerella insignis
L'Anomalure aptère (Zenkerella insignis) est l'unique espèce du genre Zenkerella, dans la famille des Anomaluridae. Ce rongeur africain est le seul des Anomaluridés à ne pas être un « écureuil volant » capable de planer. C'est le zoologiste allemand Paul Matschie (1861-1926) qui a créé l'espèce en 1898.
Cet anomalure est une espèce extrêmement méconnue et rare. Il s'agit en fait d'un fossile vivant qui a très peu évolué[1]. Longtemps connu uniquement sous forme de fossiles ou de restes épars, aucun spécimen complet n'avait été observé jusqu'au 17 août 2016, jour où des scientifiques sont parvenus à en piéger trois sur l'ile de Bioko en Guinée équatoriale[2].
Il mesure de 18 à 23 cm de long (plus la queue qui mesure de 15 à 17 cm) et pèse de 180 à 220 g.
Il est dépourvu de patagium, contrairement aux autres membres de la famille des Anomaluridés.
Cette espèce est présente au Cameroun, en Guinée équatoriale (dont l'île Bioko), en République du Congo et en République centrafricaine. Elle vit dans la forêt tropicale humide, la forêt semi-décidue et la savane arborée. Elle peut apparemment s'adapter à des climats variables allant du très humide au relativement sec[5].
Zenkerella insignis
L'Anomalure aptère (Zenkerella insignis) est l'unique espèce du genre Zenkerella, dans la famille des Anomaluridae. Ce rongeur africain est le seul des Anomaluridés à ne pas être un « écureuil volant » capable de planer. C'est le zoologiste allemand Paul Matschie (1861-1926) qui a créé l'espèce en 1898.
Cet anomalure est une espèce extrêmement méconnue et rare. Il s'agit en fait d'un fossile vivant qui a très peu évolué. Longtemps connu uniquement sous forme de fossiles ou de restes épars, aucun spécimen complet n'avait été observé jusqu'au 17 août 2016, jour où des scientifiques sont parvenus à en piéger trois sur l'ile de Bioko en Guinée équatoriale.
Zenkerella insignis é unha especie de roedor da familia Anomaluridae. É a única especie do xénero Zenkerella. Atópase en Camerún, República Centroafricana, Guinea Ecuatorial e Gabón. O seu hábitat natural son as selvas subtropicais ou tropicais das terras baixas húmidas. Está ameazado pola perda do seu hábitat.
No ano 2016 rexistrouse a obtención dun espécime por primeira vez en Bioko. Os membros do xénero Zenkerella son considerados fósiles viventes, tendo evolucionado moi pouco durante o paso de 49 millóns de anos.[2]
Zenkerella insignis é unha especie de roedor da familia Anomaluridae. É a única especie do xénero Zenkerella. Atópase en Camerún, República Centroafricana, Guinea Ecuatorial e Gabón. O seu hábitat natural son as selvas subtropicais ou tropicais das terras baixas húmidas. Está ameazado pola perda do seu hábitat.
No ano 2016 rexistrouse a obtención dun espécime por primeira vez en Bioko. Os membros do xénero Zenkerella son considerados fósiles viventes, tendo evolucionado moi pouco durante o paso de 49 millóns de anos.
La zenkerella (Zenkerella insignis Matschie, 1898) è un roditore della famiglia degli Anomaluridi, unica specie del genere Zenkerella (Matschie, 1898), diffuso nell'Africa centro-occidentale.[1][2]
L'epiteto generico è dedicato al botanico ed ornitologo tedesco Georg August Zenker, il quale catturò l'olotipo di questa specie nel Camerun.
Roditore di piccole dimensioni, con la lunghezza della testa e del corpo tra 180 e 225 mm, la lunghezza della coda tra 165 e 180 mm, la lunghezza del piede tra 40 e 42 mm, la lunghezza delle orecchie tra 14 e 23 mm e un peso fino a 460 g.[3]
Il cranio è compatto e presenta un rostro breve e stretto, le arcate zigomatiche sottili e curvate verso l'esterno e i fori infra-orbitali grandi ed ovali. Le ossa pre-mascellari sono profonde. La superficie posteriore di ogni incisivo superiore presenta un incavo superficiale. Il primo e secondo molare superiore sono più grandi del premolare e del terzo molare superiore.
Sono caratterizzati dalla seguente formula dentaria:
3 1 0 1 1 0 1 3 3 1 0 1 1 0 1 3 Totale: 20 1.Incisivi; 2.Canini; 3.Premolari; 4.Molari;La pelliccia è soffice e densa. Le parti dorsali sono grigie, mentre quelle ventrali sono più chiare. La testa è grande e grigia, le orecchie sono grandi, prive di peli e con la punta arrotondata. È privo del patagio. Le vibrisse sono lunghe e nere. Gli arti sono brevi, dello stesso colore del dorso, talvolta con delle tinte giallo-brunastre. La coda è poco più corta della testa e del corpo, sono presenti due file di sette scaglie ciascuna alla base ventrale della coda, la quale è ricoperta di peli nerastri che diventano sempre più lunghi verso l'estremità.
È una specie arboricola e terricola. Probabilmente è diurna sebbene sia stata osservata di giorno rifugiarsi in cavità degli alberi.
Si nutre probabilmente di parti vegetali.
Questa specie è diffusa nel Camerun meridionale, Guinea Equatoriale, Repubblica del Congo e Repubblica Centrafricana. Probabilmente è presente anche nel Gabon settentrionale e nella Nigeria orientale.
Vive nelle foreste pluviali, probabilmente nella volta forestale sebbene possa scendere a terra. È stata osservata anche nelle foreste semi-decidue vicino alle savane.
La IUCN Red List, considerato il vasto areale e l'habitat esteso, classifica Z.insignis come specie a rischio minimo (LC).[1]
La zenkerella (Zenkerella insignis Matschie, 1898) è un roditore della famiglia degli Anomaluridi, unica specie del genere Zenkerella (Matschie, 1898), diffuso nell'Africa centro-occidentale.
Kamerūnas zvīņastvāvere (Zenkerella insignis) ir endēma Centrālās Āfrikas rietumdaļas zvīņastlidvāveru dzimtas (Anomaluridae) grauzēju suga, kas ir vienīgā suga Kamerūnas zvīņastvāveru ģintī (Zenkerella).[1][2][3]
Lai arī Kamerūnas zvīņastvāvere pirmo reizi tika aprakstīta 1898. gadā, tomēr tā nekad nav novērota dabīgos apstākļos.[2] Visi apraksti par sugu tapuši, izpētot muzeju kratuvēs pieejamos izbāzeņus (kopumā 14).[3][4] Dzīvnieki ir bijuši noķerti Kamerūnas dienvidos, Ekvatoriālajā Gvinejā, Bioko salu ieskaitot, Centrālāfrikas Republikas dienvidrietumos un Kongo Republikā, kas liecina, ka Kamerūnas zvīņastvāvere mājo lietusmežos un jauktos lapukoku un mūžam zaļo koku mežos.[2][3]
Kamerūnas zvīņastvāvere ir neliels grauzējs ar garu, pūkainu asti. Ķermeņa garums (bez astes) ir 18—23 cm, astes garums 15—17 cm, svars 180—220 g.[5] Kamerūnas zvīņastvāveres kažoks ir biezs, mīksts, pelnu pelēks, ar dzeltenbrūnu toni uz priekškājām, stilbiem un vaigiem, aste melna. Ap potītēm aug garāks, asāks matojums, kas nosedz dziedzerus. To pielietojums nav zināms. Zvīņastvāverei ir asi, gari nagi un ļoti lielas acis. Priekškājām četri pirksti, pakaļkājām pieci.[4][5][6]
Kamerūnas zvīņastvāverei, līdzīgi kā citām zvīņastlidvāveru dzimtas sugām, astes apakšpusē pie pamatnes aug divas rindas ar smailām skrimšlaudu plātnītēm.[4][5][6] Tās kalpo kā atbalsts, grauzējam rāpjoties kokā.[2] Kamerūnas zvīņastvāvere ir vienīgā suga zvīņastlidvāveru dzimtā, kurai ķermeņa sānos nav planēšanas membrāna. Tādēļ tā nespēj planēt, kā to dara citas dzimtas sugas. Šī atšķirība izveidojusies tādēļ, ka Kamerūnas zvīņastvāvere evolūcijas gaitā atdalījusies no kopējās attīstības līnijas pirms izveidojās planēšanas membrāna.[4]
Tā kā Kamerūnas zvīņastvāvere dabā nekad nav bijusi novērota, tad tās dzīves veidu var raksturot tikai pieņēmumu veidā, balstoties uz zināšanām par citām zvīņastlidvāveru dzimtas sugām un vietējo iedzīvotāju nostāstiem.[2][3][6] Visticamākais, ka zvīņastvāvere galvenokārt uzturas kokos, bet tā kā muzejos esošie eksemplāri ir noķerti lamatās uz zemes, tad dzīvnieks mēdz reizēm uzturēties arī uz zemes.[3] Pārējās dzimtas sugas ir aktīvas nakts laikā un diennakts gaišo laiku pavada kādā koka dobumā. Visticamākais, arī zvīņastvāvere ir aktīva nakts laikā, barojas ar augu izcelsmes barību un uzturas pa vienam vai pāros.[2][5][6]
Kamerūnas zvīņastvāvere (Zenkerella insignis) ir endēma Centrālās Āfrikas rietumdaļas zvīņastlidvāveru dzimtas (Anomaluridae) grauzēju suga, kas ir vienīgā suga Kamerūnas zvīņastvāveru ģintī (Zenkerella).
De niet-vliegende anomalure (Zenkerella insignis) is een knaagdier uit de familie stekelstaarteekhoorns (Anomaluridae) dat voorkomt van Kameroen tot Gabon. Het is de enige levende stekelstaarteekhoorn zonder vlieghuid.
Hij wordt 18 tot 23 cm lang (staart 15 tot 17 gram) en weegt 180 tot 220 gram. Hij is grotendeels grijsachtig. De wangen en poten zijn echter deels okerkleurig. De onderkant is zeer lichtgrijs. De staart is zwart.
Bronnen, noten en/of referenties
Multimedia w Wikimedia Commons Nielotka drzewna[4], dawniej także: wiewiórlolotka bezlotna (Zenkerella insignis) – gatunek gryzonia z rodziny wiewiórolotkowatych. Jedyny gatunek tej rodziny nieumiejący posługiwać się lotem ślizgowym[5].
Nielotka drzewna występuje w Afryce Środkowej od południowego Kamerunu poprzez Gwineę Równikową, Kongo i Republikę Środkowoafrykańską[3][2]. Prawdopodobnie występuje również w Demokratycznej Republice Konga i Gabonie[3]. Głównym siedliskiem tego gryzonia są wilgotne lasy tropikalne i liściaste, oraz skupiska drzew na sawannie[3].
Mały ssak o długości ciała 18-23 cm, ogona 15-17 cm i masie ciała 180-220 g[6]. Futro o gęstej, miękkiej ciemnoszarej sierści, z odcieniem ochry na przedramionach, łydkach i policzkach. Brzuch nieco jaśniejszy. Długi, puszysty ogon ciemniejszy od reszty ciała[6]. Głowa o dużych oczach i uszach. W przeciwieństwie do innych gatunków z rodziny wiewiórolotkowatych nie posiadają fałdy skórnej pozwalającej wykonywać lot ślizgowy.
Gatunek ten prowadzi nocny, nadrzewny i samotniczy tryb życia[3]. Najprawdopodobniej częściej i łatwiej schodzą na ziemię niż inni przedstawiciele tej rodziny[3]. Szczegółowe informacje na temat rozrodu i wychowania młodych są nieznane. Również brakuje danych na temat sposobów odżywienia. U ssaka tego stwierdzono nicienie z gatunku Zenkoxyuris mabokensis[7].
W Czerwonej księdze gatunków zagrożonych Międzynarodowej Unii Ochrony Przyrody i Jej Zasobów został zaliczony do kategorii LC (najmniejszej troski)[3]. Możliwe jest że wylesianie stanowi zagrożenie dla tego gatunku[3].
Nielotka drzewna, dawniej także: wiewiórlolotka bezlotna (Zenkerella insignis) – gatunek gryzonia z rodziny wiewiórolotkowatych. Jedyny gatunek tej rodziny nieumiejący posługiwać się lotem ślizgowym.
Zenkerella insignis é um gênero de roedor da família Anomaluridae. É a única espécie do gênero Zenkerella.
Pode ser encontrada nos Camarões, República Centro-africana e Gabão.
Zenkerella insignis é um gênero de roedor da família Anomaluridae. É a única espécie do gênero Zenkerella.
Pode ser encontrada nos Camarões, República Centro-africana e Gabão.
Taggsvansmusen eller fjällsvansad ekorre[2] (Zenkerella insignis) är en gnagare i familjen taggsvansekorrar (Anomaluridae) och den enda arten i sitt släkte.[3]
Djuret förekommer i västra centrala Afrika. Utbredningsområdet sträcker sig antagligen över Kamerun, Centralafrikanska republiken, Ekvatorialguinea och Demokratiska republiken Kongo, även om den inte har hittats i alla nämnda regioner. Habitatet utgörs främst av låglänta regnskogar och liknande områden.[1]
Arten når en kroppslängd mellan 18 och 23 cm och därtill kommer en cirka 16 cm lång yvig svans. På ovansidan har pälsen en färg i olika nyanser av grå, undersidan är ljusare och svansen vanligen mörkare. Vid bakfötternas vrist finns körtlar som är täckt av svarta hår men körtlarnas funktion är okänt.[4] En uppmät individ vägde 460 g. Djuret har liksom andra taggsvansekorrar spetsiga fjäll på svansens undersida nära bålen. Svansen är mer yvig än hos andra familjemedlemmar.[5]
Hittills har bara 14 exemplar påträffats och våra kunskaper om arten är därför bristfälliga.[1] I motsats till andra taggsvansekorrar saknar den flygmembran, och de vistas troligen främst på marken eller klättrar i träd. Dessutom antas att individerna är aktiva på natten och att de lever ensamma. Upp till tre ungar per kull har konstaterats, men fortplantningssättet är okänt. Bröstavvänjande ungar matas med tuggad föda som bärs av föräldrarna i kindpåsarna.[4]
När det gäller födan antas att taggsvansmusen livnär sig av samma kost som andra taggsvansekorrar.[4]
Troligen hotas den liksom andra djur som lever i regnskogen av skogsavverkningar men IUCN listar taggsvansmusen som livskraftig (least concern).[1]
Taggsvansmusen eller fjällsvansad ekorre (Zenkerella insignis) är en gnagare i familjen taggsvansekorrar (Anomaluridae) och den enda arten i sitt släkte.
Djuret förekommer i västra centrala Afrika. Utbredningsområdet sträcker sig antagligen över Kamerun, Centralafrikanska republiken, Ekvatorialguinea och Demokratiska republiken Kongo, även om den inte har hittats i alla nämnda regioner. Habitatet utgörs främst av låglänta regnskogar och liknande områden.
Arten når en kroppslängd mellan 18 och 23 cm och därtill kommer en cirka 16 cm lång yvig svans. På ovansidan har pälsen en färg i olika nyanser av grå, undersidan är ljusare och svansen vanligen mörkare. Vid bakfötternas vrist finns körtlar som är täckt av svarta hår men körtlarnas funktion är okänt. En uppmät individ vägde 460 g. Djuret har liksom andra taggsvansekorrar spetsiga fjäll på svansens undersida nära bålen. Svansen är mer yvig än hos andra familjemedlemmar.
Hittills har bara 14 exemplar påträffats och våra kunskaper om arten är därför bristfälliga. I motsats till andra taggsvansekorrar saknar den flygmembran, och de vistas troligen främst på marken eller klättrar i träd. Dessutom antas att individerna är aktiva på natten och att de lever ensamma. Upp till tre ungar per kull har konstaterats, men fortplantningssättet är okänt. Bröstavvänjande ungar matas med tuggad föda som bärs av föräldrarna i kindpåsarna.
När det gäller födan antas att taggsvansmusen livnär sig av samma kost som andra taggsvansekorrar.
Troligen hotas den liksom andra djur som lever i regnskogen av skogsavverkningar men IUCN listar taggsvansmusen som livskraftig (least concern).
Sóc lông đuôi Cameroon, tên khoa học Zenkerella insignis, là một loài động vật có vú trong họ Anomaluridae, bộ Gặm nhấm. Loài này được Matschie mô tả năm 1898.[2]
Bài viết về một loài thuộc bộ Gặm nhấm này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Sóc lông đuôi Cameroon, tên khoa học Zenkerella insignis, là một loài động vật có vú trong họ Anomaluridae, bộ Gặm nhấm. Loài này được Matschie mô tả năm 1898.
Шипохвостая белка[1], или беличий шипохвост[2] (лат. Zenkerella insignis) — грызун семейства шипохвостых. Единственный представитель рода шипохвостых белок.
Размер тела около 20 см, хвоста около 17 см. Спинная сторона тела серого цвета, брюшная белая. Хвост черный.
Мех густой и мягкий. Хвост покрыт волосками, причем самые длинные волоски находятся на конце хвоста. Около основания подошвы, в месте выхода специфической железы находится пучок длинных волос. Перепонка между лапами, имеющаяся у других шипохвостых, отсутствует[3].
Об образе жизни известно мало, поскольку шипохвостая белка редка. По-всей видимости, ведёт ночной образ жизни[4]. В августе 2016 года впервые найден цельный образец данного вида. [5]
Шипохвостая белка обитает в лесах Камеруна, юго-западной части Центрально-Африканской Республики и Конго.[4]
Шипохвостая белка, или беличий шипохвост (лат. Zenkerella insignis) — грызун семейства шипохвостых. Единственный представитель рода шипохвостых белок.
异鳞尾松鼠（学名：Zenkerella insignis）是啮齿目鳞尾松鼠科的一种，分布于非洲的喀麦隆、中非共和国和民主刚果等地的森林中。[1]
这是一篇与啮齿目相关的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。
카메룬비늘꼬리청서(Zenkerella insignis)는 비늘꼬리청서과에 속하는 설치류의 일종이다.[2] 카메룬비늘꼬리청서속(Zenkerella)의 유일종이다. 카메룬과 중앙아프리카공화국, 가봉에서 발견된다. 자연 서식지는 아열대 또는 열대 기후 지역의 습윤 저지대 숲이다. 서식지 감소로 멸종 위협을 받고 있다.
