Megalomys audreyae és un rosegador orizomini extint de Barbuda. Fou descrit a partir d'un maxil·lar inferior sense la primera molar i una incisiva superior aïllada, ambdós de datació incerta dins el Quaternari. És una de les espècies més petites del gènere Megalomys. No se sap gaire cosa sobre aquest animal. S'han posat en dubte els seus orígens i els caràcters que el diferencien d'«Ekbletomys hypenemus». La filera de dents del maxil·lar inferior té una llargada de 8,7 mm als alvèols. La tercera molar és relativament estreta, mentre que la segona i la tercera tenen una vall ampla entre les cúspides exteriors.
Cap al 1900, John Walter Gregory descobrí restes de M. audreyae entre les bretxes d'una cova de Barbuda de la qual es desconeix la localització exacta. En la seva descripció d'Oryzomys luciae del 1901, Charles Immanuel Forsyth Major es referí a l'espècie de Barbuda com a un altre membre del grup Megalomys, però mai no arribà a publicar-ne una descripció. Édouard Louis Trouessart li assignà el nom Oryzomys (Megalomys) majori en la seva obra Catalogus Mammalium, però aquest nom es considera un nomen nudum perquè no comportava una descripció de espècie. Arthur Hopwood l'acabà descrivint el 1926 i, seguint les intencions de Forsyth Major, li donà el nom de Megalomys audreyae en honor d'Audrey Gregory, l'esposa del descobridor.[1]
Clayton Ray dugué a terme una revisió dels orizominis del Carib el 1962 després d'examinar i tornar a descriure els espècimens trobats per Gregory.[2] Suggerí que M. audreyae podria provenir en realitat de Barbados, en lloc de Barbuda, i que la confusió hauria sorgit de la semblança dels noms. Aquesta teoria es basava en la presència d'un altre orizomini («Ekbletomys hypenemus») en altres dipòsits de coves de Barbuda, proves circumstancials de la presència d'un rosegador nadiu a Barbados, dubtes sobre si Gregory havia estat mai a Barbuda i qüestions biogeogràfiques.[3]
Les obres publicades des d'aleshores s'han referit poques vegades a M. audreyae i sempre sense aprofundir en la seva descripció. En la seva revisió de les extincions recents de mamífers publicada el 1999, Ross MacPhee i C. Flemming informaren de la trobada de restes de M. audreyae en una localitat de Barbuda coneguda com a «Darby Sink», que s'havia datat cap al 1200 dC mitjançant la datació per radiocarboni. A més a més, avançaren la possibilitat que M. audreyae i «Ekbletomys» fossin una mateixa espècie.[4] Tanmateix, el 2009 Samuel Turvey suggerí que el material de Barbuda incloïa espècimens de dos orizominis diferents, fet que significaria que M. audreyae és una espècie vàlida.[5]
Les úniques restes de Megalomys audreyae descrites a la bibliografia són els dos espècimens descoberts per Gregory: una incisiva superior esquerra i un maxil·lar inferior esquerre. La incisiva superior, que manca de solcs, té un diàmetre de 2,6 mm de llargada i 1,5 mm d'amplada, sense cap altra característica destacable.[7]
El maxil·lar inferior, que està molt danyat i ha perdut les apòfisis condília, coronoide i angular, conté la segona i tercera molars i part de la incisiva inferior, però també ha perdut la primera molar.[8] La projecció capsular de la incisiva inferior és petita. Els alvèols, que s'han conservat, indiquen que la primera molar tenia arrels grosses al davant i el darrere i una de més petita entremig. La segona molar és més o menys quadrada i presenta les quatre cúspides principals que s'observen habitualment en els rosegadors: el protocònid, el metacònid, l'hipocònid i l'entocònid. Igual que en la majoria d'orizominis, també hi ha un mesolòfid ben desenvolupat. La vall principal entre les cúspides, l'hipoflèxid, és ample i té forma de «V». La tercera molar és igual de llarga que la segona, però més estreta i amb un entocònid poc desenvolupat. Aquesta molar també presenta un hipoflèxid ample i en forma de «V».[9] La filera de dents té una llargada de 8,7 mm als alvèols. La segona molar té una llargada de 2,5 mm i una amplada de 2,2 mm, mentre que la tercera molar fa 2,5 mm de llargada i 1,8 mm d'amplada.[10]
En la seva descripció d'«Ekbletomys hypenemus» a partir de restes òssies abundants de Barbuda i Antigua, Ray es fixà en els detalls que el diferenciaven de M. audreyae, l'únic altre rosegador nadiu que s'ha trobat en aquestes illes.[11] M. audreyae és molt més petit que «Ekbletomys». Per exemple, en una sèrie de 72 espècimens d'aquest últim, la llargada alveolar de les dents molars oscil·lava entre 10,3 i 12,6 mm, amb una mitjana d'11,6 mm i una desviació estàndard de 0,49 mm, mentre que en M. audreyae és de només 8,7 mm.[12] A més a més, els hipoflèxids en forma de «V» i la tercera molar estreta de M. audreyae contrasten amb els hipoflèxids estrets i de vores paral·leles d'«Ekbletomys» i la seva tercera molar ampla. Aquests caràcters i d'altres presents en espècies de Megalomys de les quals s'ha trobat material més complet convenceren Ray que M. audreyae i «Ekbletomys» no només eren espècies diferents, sinó que tampoc no eren parents propers.[13] Suggerí que la combinació d'una mida grossa, presència a les Petites Antilles i semblances en la morfologia de les molars apuntava cap a una relació entre M. audreyae i les altres espècies de Megalomys, a més d'avançar la possibilitat que M. curazensis, una espècie de mida similar i oriünda de Curaçao, fos el parent més proper de M. audreyae.[14]
Megalomys audreyae és un rosegador orizomini extint de Barbuda. Fou descrit a partir d'un maxil·lar inferior sense la primera molar i una incisiva superior aïllada, ambdós de datació incerta dins el Quaternari. És una de les espècies més petites del gènere Megalomys. No se sap gaire cosa sobre aquest animal. S'han posat en dubte els seus orígens i els caràcters que el diferencien d'«Ekbletomys hypenemus». La filera de dents del maxil·lar inferior té una llargada de 8,7 mm als alvèols. La tercera molar és relativament estreta, mentre que la segona i la tercera tenen una vall ampla entre les cúspides exteriors.
Megalomys audreyae Megalomys generoko animalia da. Karraskarien barruko Cricetidae familian sailkatuta dago.
Megalomys audreyae Megalomys generoko animalia da. Karraskarien barruko Cricetidae familian sailkatuta dago.
Megalomys audreyae is een uitgestorven knaagdier uit het eiland Barbuda in Antigua en Barbuda. Deze soort behoort tot het geslacht Megalomys en daarmee tot de rijstratten (Oryzomyini). De beschrijving van deze soort gebeurde op basis van een beschadigde linker onderkaak (het holotype) met daarin de tweede en derde kies, maar niet de eerste kies en de snijtand, en een losse bovensnijtand. Daarna zijn er geen andere overblijfselen aan deze soort toegeschreven. De ouderdom van dit dier is gepubliceerd als "Pleistoceen", maar een precieze ouderdomsbepaling is niet bekend.
De enige exemplaren van M. audreyae werden rond 1900 door prof. J. W. Gregory gevonden in een grot op Barbuda. Hij stuurde het materiaal naar het British Museum, waar dr. C. I. Forsyth Major het materiaal als een nieuwe soort herkende; deze soort noemde hij in het voorbijgaan in zijn beschrijving van de verwante soort Megalomys luciae, maar hij publiceerde nooit een beschrijving van de soort uit Barbuda. Op basis van Forsyth Majors verwijzing naar de soort uit Barbuda gaf Trouessart in 1904 aan deze soort de naam "Oryzomys (Megalomys) majori", maar bij gebrek aan een beschrijving miste deze naam geldigheid. Pas in 1926 gaf Arthur Hopwood een formele beschrijving van de soort, die hij naar prof. Gregory's vrouw Megalomys audreyae noemde, zoals ook Majors intentie was geweest.
De lengte van de m2 en de m3 samen bedraagt 5,2 mm. Hopwood schatte de lengte van de drie kiezen samen op 8,3 mm en de lengte van het diastema (de afstand tussen de voorste kies en de snijtand) op 5,5 mm. Deze maten zijn wat kleiner dan die van Megalomys luciae. De tanden van het holotype bestaan zoals bij de meeste rijstratten uit een aantal hoofdknobbels (vier op de tweede, drie op de derde kies) met daartussen verbindingen en daarnaast nog andere richels. De derde kies is korter en smaller dan de tweede. Er is een mesolophide aanwezig op de tweede, maar niet op de derde kies. Op zowel de tweede als de derde kies is een anterolabiaal cingulum, maar geen anterolophide aanwezig.
Megalomys audreyae is een uitgestorven knaagdier uit het eiland Barbuda in Antigua en Barbuda. Deze soort behoort tot het geslacht Megalomys en daarmee tot de rijstratten (Oryzomyini). De beschrijving van deze soort gebeurde op basis van een beschadigde linker onderkaak (het holotype) met daarin de tweede en derde kies, maar niet de eerste kies en de snijtand, en een losse bovensnijtand. Daarna zijn er geen andere overblijfselen aan deze soort toegeschreven. De ouderdom van dit dier is gepubliceerd als "Pleistoceen", maar een precieze ouderdomsbepaling is niet bekend.
De enige exemplaren van M. audreyae werden rond 1900 door prof. J. W. Gregory gevonden in een grot op Barbuda. Hij stuurde het materiaal naar het British Museum, waar dr. C. I. Forsyth Major het materiaal als een nieuwe soort herkende; deze soort noemde hij in het voorbijgaan in zijn beschrijving van de verwante soort Megalomys luciae, maar hij publiceerde nooit een beschrijving van de soort uit Barbuda. Op basis van Forsyth Majors verwijzing naar de soort uit Barbuda gaf Trouessart in 1904 aan deze soort de naam "Oryzomys (Megalomys) majori", maar bij gebrek aan een beschrijving miste deze naam geldigheid. Pas in 1926 gaf Arthur Hopwood een formele beschrijving van de soort, die hij naar prof. Gregory's vrouw Megalomys audreyae noemde, zoals ook Majors intentie was geweest.
De lengte van de m2 en de m3 samen bedraagt 5,2 mm. Hopwood schatte de lengte van de drie kiezen samen op 8,3 mm en de lengte van het diastema (de afstand tussen de voorste kies en de snijtand) op 5,5 mm. Deze maten zijn wat kleiner dan die van Megalomys luciae. De tanden van het holotype bestaan zoals bij de meeste rijstratten uit een aantal hoofdknobbels (vier op de tweede, drie op de derde kies) met daartussen verbindingen en daarnaast nog andere richels. De derde kies is korter en smaller dan de tweede. Er is een mesolophide aanwezig op de tweede, maar niet op de derde kies. Op zowel de tweede als de derde kies is een anterolabiaal cingulum, maar geen anterolophide aanwezig.
Megalomys audreyae còn được biết đến là Chuột xạ Barbudan hay Chuột gạo Barbuda lớn là loài động vật gặm nhấm trong tông chuột gạo Oryzomyini đã tuyệt chủng, có nguồn tốc từ Barbuda ở Antilles. Chúng được mô tả trên cơ sở một hàm dưới với sự thiếu khuyết của răng hàm mặt đầu tiên và một răng cửa đơn lẻ, cả hai đều không chắc chắn nhưng nằm trong khoảng Đệ tứ niên, đó là một trong những thành viên nhỏ hơn của chi Megalomys.
Ít được biết về động vật này và xuất xứ và sự khác biệt của nó với loài "Ekbletomys hypenemus", một loài chuột gạo đã tuyệt chủng thậm chí còn xuất hiện ở Barbuda. Răng trong hàm dưới có chiều dài 8,7 mm ở phế nang, cả răng hàm thứ hai và thứ ba đều có một khoảng rộng giữa vỏ não ngoài của chúng. Các di chỉ duy nhất của Megalomys audreyae đã được mô tả trong tài liệu này là hai mẫu vật gốc mà Gregory tìm thấy. Khớp hàm, bị tổn thương nghiêm trọng và góc cạnh ở phía sau xương. Quá trình tạo hình của răng cửa dưới, một chút nâng xương hàm ở đầu sau của răng cửa. Các phế nang được bảo quản, những hiện diện của gốc răng.
Khi Clayton Ray mô tả "Ekbletomys hypenemus" trên cơ sở các khối xương phong phú từ cả hai nơi Barbuda và Antigua, ông cẩn thận phân biệt nó với loài Megalomys audreyae đã biến đến, loài chuột nhắt duy nhất được ghi nhận lại từ những hòn đảo này. Megalomys audreyae nhỏ hơn nhiều so với "Ekbletomys" ví dụ 72 mẫu vật có chiều dài của phế nang của các răng hàm dưới thấp từ 10,3 đến 12,6 mm (trung bình 11,6 mm, độ lệch chuẩn 0,49 mm, so với 8,7 mm đối với Megalomys audreyae).
Ngoài ra, các mẫu hình chữ V và hẹp thứ ba hẹp của Megalomys referreyae tương phản với các mẫu hẹp, song song và hàm lớn thứ ba của "Ekbletomys", từ đó thuyết phục Ray rằng Megalomys audreyae và "Ekbletomys" không chỉ là những loài khác biệt mà còn không có mối quan hệ gần gũi. Thay vào đó, ông đề xuất rằng sự kết hợp giữa kích thước lớn, sự xuất hiện ở Antilles và sự giống nhau về hình thái phân tử cho thấy mối quan hệ giữa Megalomys audreyae và các loài Megalomys khác, và ông gợi ý rằng kích thước tương tự Megalomys curazensis từ Curaçao, có thể liên quan chặt chẽ nhất đến Megalomys audreyae.
Megalomys audreyae còn được biết đến là Chuột xạ Barbudan hay Chuột gạo Barbuda lớn là loài động vật gặm nhấm trong tông chuột gạo Oryzomyini đã tuyệt chủng, có nguồn tốc từ Barbuda ở Antilles. Chúng được mô tả trên cơ sở một hàm dưới với sự thiếu khuyết của răng hàm mặt đầu tiên và một răng cửa đơn lẻ, cả hai đều không chắc chắn nhưng nằm trong khoảng Đệ tứ niên, đó là một trong những thành viên nhỏ hơn của chi Megalomys.
