dcsimg

Comments

provided by eFloras
This is the only Veratrum species to occur in Europe, Asia, and North America, and it is probably more widespread in northwestern Alaska than reported. Veratrum album is highly variable in size, flower color, pedicel length, and hairiness, and it has an extensive synonymy in Eurasia. Within the species at large, a polyploid series that includes 4x, 9x, 10x, and 12x accompanies the complex variability among constituent populations (M. N. Tamura 1998).
license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
bibliographic citation
Flora of North America Vol. 26: 73, 76 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
source
Flora of North America @ eFloras.org
editor
Flora of North America Editorial Committee
project
eFloras.org
original
visit source
partner site
eFloras

Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by EOL authors
Hierba vivaz de la familia de las liliáceas.Es de tallo simple, hojas ovales, envainadoras, flores verdeamarillentas y fruto en cápsula. Se cría en los prados húmedos de las montañas. Es muy venenosa, especialmente su cepa y las raíces, que contienen diversos alcaloides (protoveratrina, germerina, yerbina, etc.) En medicina tiene interés como hipotensor.

Veratrum album ( Asturian )

provided by wikipedia AST

La ballestera, ballestera blanca, eléboro blancu, rizoma de veratro, yerba de ballesteros, surbia o vedegambre ye natural de les zones montascoses d'Europa, dende Laponia a España principalmente nos Alpes y los Pirineos onde crez n'altores ente 600-2500 msnm. Tamién na Sierra de Gredos.

 src=
Inflorescencia
 src=
Vista de la planta
 src=
Inflorescencia
 src=
Flores

Descripción

Ye una planta yerbácea qu'algama 4-15 dm d'altor con rizoma carnosu qu'emite numberoses raigaños y con color a ayu. Les fueyes son alternes y envolventes na base, agudes y con nervaciones. Les flores de color blancu amarellentáu arrexuntar en panícules terminales. El frutu ye una cápsula.

La sub-especie V. álbum var.virexcens tien les flores verdes.

==Morfoloxía de la planta utiliza'l rizoma, de forma cónica, de 3-8x2-3,5 cm, con arrugues longuitudinales y estríes.

  • De normal ta arrodiáu de raigaños trabancosos bien numberoses.
  • Tien un color gris parduzu, inodoro, estornutatorio y sabor amargoso y agrio.
  • Recuéyese na seronda, dacuando déxense-y los raigaños (riques n'alcaloides) y suelse cortar pa facilitar el so desecación.

Composición Química

Los sos principios activos pertenecen al grupu de los Alcaloides esteroídicos (1-1,5%). Pueden estremase en 2 grupos:

Propiedaes

  • Hipotensor peligrosu por ser tóxicu en cantidaes mínimes, polo que nun ye recomendable'l so usu.
  • Utilizáu per vía esterna na eliminación de pioyos.
  • Dexó d'usase pola so tosicidá.

Taxonomía

Veratrum album describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 1044. 1753.[1]

Etimoloxía

Veratrum: nome xenéricu que remanez del llatín y significa "raigaños escuros" y tamién l'antiguu nome de Helleborus.[2]

album: epítetu llatín que significa "de color blancu"

Sinonimia
  • Helleborus albus (L.) Gueldenst., Reis. Russland 2: 196 (1791).
  • Melanthium album (L.) Thunb., Melanthio: 8 (1797).
  • Veratrum polygamum Gilib., Excerc. Phyt. 2: 463 (1792), opus utique oppr.
  • Melanthium bracteolare Desr. in J.B.A.M.de Lamarck, Encycl. 4: 25 (1797).
  • Melanthium virens Thunb., Melanthio: 4 (1797).
  • Veratrum viride Röhl., Deutschl. Fl., ed. 2, 2: 237 (1812), nom. illeg.
  • Veratrum parviflorum Bong., Mém. Acad. Imp. Sci. St.-Pétersbourg, Divers Savans, VI, 2: 166 (1833), nom. illg.
  • Veratrum bosniacum Beck, Ann. K. K. Naturhist. Hofmus. 2: 50 (1887).
  • Veratrum lobelianum var. obovatum Beck, Glasn. Zemaljsk. Muz. Bosni Hercegovini 15: 200 (1903).
  • Veratrum lobelianum var. glabrescens Zapal., Consp. Fl. Gallic. Crit. 1: 173 (1906).
  • Veratrum lobelianum var. podolicum Zapal., Consp. Fl. Gallic. Crit. 1: 173 (1906).
  • Veratrum croaticum (Beck) O.Aponderes., Verh. Bot. Vereins Prov. Brandenburg 68: 133 (1926).
  • Veratrum flavum (Griseb.) O.Aponderes., Verh. Bot. Vereins Prov. Brandenburg 68: 133 (1926).
  • Veratrum lobelianum var. misae (Širj.) O.Aponderes., Verh. Bot. Vereins Prov. Brandenburg 68: 132 (1926).
  • Veratrum bosniacum var. albanicum O.Aponderes., Repert. Spec. Nov. Regni Veg. 24: 62 (1927).
  • Veratrum misae (Širj.) O.Aponderes., Repert. Spec. Nov. Regni Veg. 24: 65 (1927).
  • Veratrum lobelianum f. oppositifolium Cheshm., Fitologiya 7: 75 (1977).
  • Veratrum lobelianum subsp. misae (Širj.) Šourková, Novit. Bot. Univ. Carol. 1988(4): 65 (1988).[3]

Nome común

  • Castellanu: baladra, apellidíu, ballestera, ballestera blanca, belegambre, eléboro, eléboro blancu, heléboro blancu, yerba ballestero, yerba de ballesteros, yerba del ballesteru, osurba, surbia, survia, vedegambre, vedegambre blancu, verdegambre, verdegambre blancu, yerba ballestera blanca, yerba de ballesteros, yerba de ballesteros blanca, yerba del ballesteru.[4]

Ver tamién

Referencies

  1. «Veratrum album». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 2 d'agostu de 2015.
  2. En Nomes Botánicos
  3. «Veratrum album». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 23 d'abril de 2010.
  4. «Veratrum album». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 22 d'abril de 2010.

Bibliografía

  • Farmacognosia, Luis Bravo Díaz, Editorial Elsevier España (Serie Farmacia Actual)
  • Flora of North America Editorial Committee, y. 2002. Magnoliophyta: Liliidae: Liliales and Orchidales. Fl. N. Amer. 26: i–xxvi, 1–723.
  • Hultén, Y. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
  • Scoggan, H. J. 1978 [1979]. Pteridophyta, Gymnospermae, Monocotyledoneae. 2: 93–545. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  • Welsh, S. L. 1974. Anderson's Fl. Alaska Adj. Parts Canada i–xvi, 1–724. Brigham Young University Press, Provo.

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Veratrum album: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST
Veratrum album

La ballestera, ballestera blanca, eléboro blancu, rizoma de veratro, yerba de ballesteros, surbia o vedegambre ye natural de les zones montascoses d'Europa, dende Laponia a España principalmente nos Alpes y los Pirineos onde crez n'altores ente 600-2500 msnm. Tamién na Sierra de Gredos.

 src= Inflorescencia  src= Vista de la planta  src= Inflorescencia  src= Flores
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Ağ asırqal ( Azerbaijani )

provided by wikipedia AZ

Ağ asırqal (lat. Veratrum album) — melantkimilər fəsiləsinin asırqal cinsinə aid bitki növü.

Təbii yayılması

Botaniki təsviri

Ekologiyası

Azərbaycanda yayılması

İstifadəsi

Ədəbiyyat

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visit source
partner site
wikipedia AZ

Ağ asırqal: Brief Summary ( Azerbaijani )

provided by wikipedia AZ

Ağ asırqal (lat. Veratrum album) — melantkimilər fəsiləsinin asırqal cinsinə aid bitki növü.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visit source
partner site
wikipedia AZ

Veladre ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

El veladre (Veratrum album) és una planta herbàcia i rizomatosa molt tòxica de la família de les liliàcies.

Nomenclatura

Veratrum album prové del llatí "veratrum"= el·lèbor i "album" = blanc. Altres noms en català són veratre, viladre, ballestera, peu de llop i herba vomitòria.

No confondre fonèticament amb el baladre (Nerium oleander), planta distingible perfectament, també tòxica i potencialment mortal però ubicada en cotes no alpines.

Ecologia

El Veladre és natural en zones muntanyoses de tot el continent Europeu. És present en països septentrionals com: Finlàndia i Noruega; centrals com: Àustria, Suïssa i Alemanya; i del sud com: França i Espanya. Principalment es troba en els Alps i els Pirineus. També la podem trobar a l'Àsia temperada, tant en països de l'oest com Turquia, com de l'est,Xina.

En el Principat la podem localitzar sobretot en els dominis dels Pirineus i en els territoris olositànic i catalanític.

El seu hàbitat es troba en zones muntanyoses, prop de rierols, en herbassars higròfils o prats humits de l'estatge subalpí i muntà (entre 700 i 2400 m d'altura).

La seva floració és típica en els mesos més càlids, entre Juliol i Agost.

Descripció

 src=
Flors
  • Herba rizomatosa, amb tija subterrània en forma d'arrel que creix horitzontalment. És molt robusta i mesura entre 0.5 i 1.5m d'alçada.[1]
  • Les seves tiges són erectes i pubescents a la part superior. Té fulles grans, senceres, molt amples i de forma oval, amb una marcada enervació. Aquestes són d'uns 10-25 cm aproximadament i estan plegades al llarg dels nervis, paralelinervies, amb beina amplexicaule, és a dir, que la base de les fulles o pecíol abraça al tall. Hi ha una manca d'estípules i es disposen de manera alterna al llarg de la tija, o bé en una roseta. L'apèndix, generalment, foliacis creixen a dreta i a esquerra del punt d'inserció d'una fulla.
  • Les flors, són blanquinoses per dins i verdes per fora, o bé, uniformement verdoses o groguenques. Són hermafrodites i se solen disposar en inflorescències terminals.
  • El seu periant, que és el conjunt de peces estèrils que envolten els elements fèrtils de la flor, està constituït per sis tèpals blancs – verdosos i és actinomorfa, és a dir, té simetria radial.
  • L'androceu presenta sis estams, a vegades més o menys soldats pels seus filaments, amb anteres cordades o reniformes, extrorses, dirigides cap a l'exterior de la flor, i polens monosolcats.
  • El gineceu és súper, és a dir, no està soldat al tàlem floral, de manera que resta per sobre dels altres verticils, i l'integren tres carpels soldats en un ovari trilocular amb un o dos primordis seminals per cavitat, anàntrops o ortòtropsi tres estils.
  • El fruit és una càpsula ventricida amb llavors aplanades, i a vegades, més o menys alades.

Farmacologia

Composició química

La part utilitzada en farmacologia d'aquesta planta és el rizoma, les arrels. La seva composició química conté alcaloides (1-1,5%), d'estructura esteròidica complexa: Grup yer-veratrum: yervina (50% dels alcaloides totals), veratramina i els seus glucòsids (pseudoyervina, veratrosina). Grup ce-veratrum: Protoveratrines A i B.

Usos medicinals

 src=
Flors

Aquesta planta, a causa de les seves característiques hipotensores i tranquil·litzants, s'ha utilitzat mèdicament per baixar la pressió sanguínia i disminuir el ritme cardíac de certs pacients. Externament, s'ha utilitzat en el tractament contra la sarna i el reumatisme, per eliminar els polls, i a causa de les propietats anestesiants que se li ha atribuït, en alguns casos també s'ha emprat en el tractament de dolors al cap. La seva funció anestèsica es produeix si s'aplica sobre la pell els seus alcaloides, ja que donen una dolorosa sensació de calor, que acaba per insensibilitzar la zona. Són especialment sensibles les mucoses de tot el cos.

També exerceix una funció ansiolítica, és a dir, que produeixen un augment de l'apatia, pel que produeixen una relaxació o sensació de calma. En veterinària, també s'ha utilitzat per eliminar paràsits intestinals i en problemes d'estómac.

Veratrum Album també s'usa en el tractament del còlera. Presa en dosis elevades, la seva arrel molt verinosa provoca la deshidratació greu, inhibint els símptomes del còlera.

Activitat farmacològica

Les seves accions farmacològiques més característiques són l'ansiolítica i la hipotensora. També és un parasiticida en ús tòpic.

Toxicitat

El Veladre és altament tòxic en dosis superiors o iguals a 2g de planta o 20 mg de veratrina, en adults. A causa d'aquest escàs marge terapèutic no n'és recomanable el seu ús corrent, ja que la dosis medicamentosa és molt pròxima a la tòxica, fet que dificulta tant la utilització de la planta com la dels seus alcaloids. Per aquest motiu no es recomana el seu ús ni en preparats casolans ni durant l'embaràs. La confusió amb la Gentiana lutea ha causat nombrosos accidents mortals.

La intoxicació per Veratrum album produeix una acció vesicant, provoca butllofes sobre les mucoses digestives, amb sensació de cremor, sialorrea, marejos, vòmits, hipotèrmia, suors freds, diarrea i depressió dels centres nerviosos cardíacs i respiratoris, fet que pot ocasionar la mort. La simptomatologia causada simplement en esnifar la planta és una irritació violenta de la mucosa nasal, molts cops amb sangrat. Si es llepa el seu rizoma, de gust agre, provocarà un fort pessigolleig, precedit de la insensibilització de la llengua. La seva ingestió porta a una salivació abundant, un fort dolor d'estómac per irritació de les mucoses gàstriques, marejos, diarrees, arcades, hipotèrmia, disminució de la pressió sanguínia i parada respiratòria. En el seu ús extern, sent un potent vesicant, produeix una irritació forta a la pell, amb aparició d'ampolles. El seu contacte amb els ulls produeix irritació i llagrimeig.

El tractament a dur a terme davant d'un cas d'intoxicació és realitzar un buidat d'estómac, aplicar respiració artificial i estimulants respiratoris .[2]

Observacions

Història

Tradicionalment se la coneix com la "planta dels ballesters", ja que antigament s'utilitzava per embenar les fletxes. També se solien mullar les dagues amb el seu suc i s'emmetzinaven les fletxes. Més endavant l'el·lèbor, en petites dosis, va ser utilitzat pels metges com a medicament.

Cultiu

Necessita un sòl profund i fèrtil, amb retenció d'humitat. Creix en sols rics en humus. Prefereix zones semi-opaques, tot i que mentre que el sol no absorbeixi la humitat del terra, també la podem trobar en solanes. Creix millor en un lloc fresc bosc o un jardí davant de la frontera nord. Les plantes són de llarga vida i poden quedar-se en la mateixa posició durant anys.

Galeria d'imatges

Referències

  1. Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
  2. C.A., Corporación A2. «Vedegambre ::: Letra V ::: Guía Plantas Medicinales». [Consulta: 19 desembre 2017].

Bibliografia

  • Bolós, Oriol. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. Barcelona: Pòrtic, 2005.
  • Bolós, Oriol. L'estudi de la vegetació de Catalunya, passat, present i futur. Barcelona : Centre Excursionista de Catalunya, 1994
  • Izco, J. Botánica. 2a ed. Madrid: McGraw-Hill Interamericana; 2005.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies


license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Veladre: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

El veladre (Veratrum album) és una planta herbàcia i rizomatosa molt tòxica de la família de les liliàcies.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Kýchavice bílá ( Czech )

provided by wikipedia CZ

Kýchavice bílá (Veratrum album) je jedovatá léčivá rostlina z čeledi kýchavicovité (Melanthiaceae). Roste v oblasti Eurasie. V České republice patří mezi ohrožené druhy. [2]

Popis

Jedná se o vytrvalou bylinu s tlustým oddenkem pokrytým zbytky starých listových pochev. Jednoduchý stonek je až 175 centimetrů vysoký. Mezi její spásače patří tesařík úzkoštítý (Agapanthia villosoviridescens). Občas bývá zaměňovaný za hořec žlutý (Gentiana lutea), který je používaný do nápojů, což vede k otravě. [3]

Užití

Kořen kýchavice bílé je silně jedovatý. Paralyzuje nervový systém. Jsou známy také dva případy smrtelné otravy po požití semen. V krvi obětí byly objeveny toxiny veratridin a cevadin. V roce 1983 bylo ve Skandinávii hlášeno několik případů vážných otrav z kýchacích prášků vyrobených v Západním Německu z kýchavice bílé.

V rostlině byl isolovaný resveratrol.

Zajímavost

V roce 2014 přišli vědci s teorií, že za smrtí Alexandra Velikého mohla být otrava vínem, vyrobeným z kýchavice bílé.[4] Dříve se věřilo, že byl otráven arsénem.

Poddruhy v ČR

[1]

Galerie

Reference

V tomto článku byl použit překlad textu z článku Veratrum album na anglické Wikipedii.

  1. a b Kýchavice bílá na Biolibu
  2. Kýchavice bílá na Portálu informačního systému ochrany přírody
  3. ZAGLER, B.; ZELGER, A.; SALVATORE, C., C. Wiedermann, F. De Giorgi, C. Pechlaner. Dietary poisoning with Veratrum album--a report of two cases. Wiener klinische Wochenschrift. 2005, roč. 117, čís. 3, s. 106–108.
  4. SCHEP, Leo J.; SLAUGHTER; VALE, J. Allister, Pat Wheatley. Was the death of Alexander the Great due to poisoning? Was it Veratrum album?. Clinical Toxicology. Leden 2014, roč. 52, čís. 1, s. 72-77.
Pahýl
Tento článek je příliš stručný nebo postrádá důležité informace.
Pomozte Wikipedii tím, že jej vhodně rozšíříte. Nevkládejte však bez oprávnění cizí texty.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autoři a editory
original
visit source
partner site
wikipedia CZ

Kýchavice bílá: Brief Summary ( Czech )

provided by wikipedia CZ

Kýchavice bílá (Veratrum album) je jedovatá léčivá rostlina z čeledi kýchavicovité (Melanthiaceae). Roste v oblasti Eurasie. V České republice patří mezi ohrožené druhy.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autoři a editory
original
visit source
partner site
wikipedia CZ

Hvid foldblad ( Danish )

provided by wikipedia DA

Hvid foldblad (Veratrum album) er en flerårig, urteagtig plante med en bladroset og en opret stængel. Alle dele af planten, men især roden, er stærkt giftige på grund af et indhold af alkaloiderne protoveratrin og germerin.

Beskrivelse

De første år ser man kun bladrosetten, men senere skyder den lodrette stængel til vejrs. Bladene er spiralstillede og bredt ovale til lancetformede med hel rand og en stængelomfattende bladfod. Bladpladen er dybt furet på langs med en græsgrøn overside og en lysegrøn underside.

Blomstringen sker i juni-august, hvor man finder blomsterne samlet i et stort, endestillet og forgrenet aks. De enkelte blomster er regelmæssige, 3-tallige og tragtformede med hvide eller lysegrønne kronblade. Frugterne er trerummede kapsler med mange frø.

Rodnettet består af en lodret jordstængel, der fortsætter i en dybtgående pælerod med mange siderødder. Roden er hvid indeni.

Højde x bredde og årlig tilvækst: 1,00 x 0,50 m (100 x 50 cm/år).

Hjemsted

Indikatorværdier Hvid foldblad L = 7 T = x K = 5 F = 6 R = x N = 6

Arten er udbredt i Lilleasien, Kaukasus, Sibirien, Centralasien og Kina samt i det østlige og sydlige Europa. Den foretrækker lysåbne og fugtige lavmoser, enge, græsarealer og sætere i højder op til 2.700 m.

Sydøst for Turacher Höhe mellem Schönebennock og Kaserhöhe i det nordlige Kärnten, Østrig, findes arten sammen med bl.a. akelejefrøstjerne, fjerbregne, miliegræs, alpeskovranke, bjergbaldrian, bjerghusløg, bjergrose, broget stormhat, cembrafyr, dværgklokke, europæisk lærk, grønel, grå hovblad, kranskonval, kranslilje, skovstorkenæb, stor ridderspore og østrigsk gemserod[1]




Note

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia DA

Hvid foldblad: Brief Summary ( Danish )

provided by wikipedia DA

Hvid foldblad (Veratrum album) er en flerårig, urteagtig plante med en bladroset og en opret stængel. Alle dele af planten, men især roden, er stærkt giftige på grund af et indhold af alkaloiderne protoveratrin og germerin.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia DA

Weißer Germer ( German )

provided by wikipedia DE

Der Weiße Germer (Veratrum album),[1] auch Weiß-Germer[2] und Weiße Nieswurz genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Germer (Veratrum) innerhalb der Familie der Germergewächse (Melanthiaceae).[3]

Beschreibung

 src=
Illustration zum Weißen Germer (Veratrum album) in Otto Wilhelm Thomés Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz (Gera 1885)
 src=
Häufig sind beim Weißen Germer wie hier am Monte Baldo nur sterile Exemplare zu sehen
 src=
Geflügelte Samen

Hier die Beschreibung von Veratrum album s. str.:

Vegetative Merkmale

Der Weiße Germer wächst als ausdauernde[4] krautige Pflanze und erreicht Wuchshöhen von 50 bis 150 Zentimetern.[1] Die Wurzel ist innen weiß. Als überdauerungsorgan wird eine Rhizom gebildet.[4] Der Stängel wächst selbstständig aufrecht.[1]

Die Laubblätter sind wechselständig, schraubig,[1] fast dreizeilig angeordnet (Unterscheidung zu den ähnlichen Enzian-Arten). Die untersten Laubblätter sind breit oval und sind bis zu 20 Zentimeter lang, die oberen sind lanzettlich. Die einfachen Blattspreiten sind bei einer Länge von bis 35 Zentimetern breit-eiförmig bis elliptisch.[1] Alle Blattspreiten sind den Blattnerven entlang stark längs gefaltet[1][5] und den Stängel umfassend. Die Blattunterseite ist flaumig behaart.[1]

Generative Merkmale

Die Blütezeit reicht von Juni bis August.[4] Viele Blüten stehen dicht in einem endständigen, traubig-rispigen Blütenstand zusammen,[1] der etwa 50 Zentimeter lang ist. Die Tragblätter viel länger als Blütenstiele.[1]

Die meist zwittrigen Blüten sind bei einem Durchmesser von 12 bis 15 Millimetern radiärsymmetrisch und dreizählig. Die sechs gleichgestaltigen, freien Blütenhüllblätter sind innen weiß, außen grünlich bis schmutzig-gelb und 7 bis 15 Millimeter lang.[1]

Die behaarte[1] Kapselfrucht ist dreifächrig, öffnet sich septizid und enthält in jedem Fruchtfach einige Samen. Die Samen sind abgeflacht und schmal geflügelt.

Chromosomensatz

Die Chromosomengrundzahl beträgt x = 8. Im Veratrum album-Komplex wurden unterschiedliche Ploidiestufen befunden, beispielsweise für Veratrum album s. str. eine Chromosomenzahl von 2n = 32.[4][6]

 src=
Ausschnitt eines Blütenstandes mit Blüten im Detail
 src=
Ausschnitt eines Blütenstandes mit Blüten im Detail

Ökologie

Beim Weißen Germer handelt es sich um einen sommergrünen, skleromorphen, mesomorphen Hemikryptophyten.[4] Der Weiße Germer bildet erst nach einigen Jahren vegetativen Wachstums den ersten Blütenstand. Besonders bei Sonnenschein duftet Weißer Germer sehr aufdringlich.

Der Weiße Germer ist proterandrisch und selbstkompatibel. Es ist Selbstbestäubung möglich, aber meist erfolgt Insektenbestäubung. Blütenökologisch handelt es sich um Scheibenblumen mit offenen Nektar.[4] Typische Bestäuber sind Fliegen und Käfer.[4]

Die Fruchtstände sind ähnlich wie diejenigen des äußerlich ähnlichen, aber nicht verwandten Gelben Enzians als Wintersteher zu winterlicher Ausbreitung ihrer schmal geflügelten, leicht verwehbaren Samen befähigt. Diasporen sind die geflügelten Samen.[4]

Vorkommen

Das Verbreitungsgebiet von Veratrum album reicht von Europa über Westasien und Sibirien bis Russlands Fernem Osten.[7] In Europa umfasst es die Alpen und deren Vorland, den Apennin und Osteuropa. In Österreich hat Veratrum album einen hohen „Verbreitungsgrad“.

Standorte sind in Mitteleuropa meist feuchte Wiesen, Weiden, Lager, Hochstaudenflure und Flachmoore von der Tallage bis in eine Höhenlage von etwa 2700 Metern. Der Weiße Germer hat seinen Schwerpunkt der Vorkommen in Pflanzengesellschaften des Verbands Rumicion alpinae, kommt aber auch in Pflanzengesellschaften der Ordnung Adenostyletalia und im Alpenvorland auch in Pflanzengesellschaften der Verbände Molinion oder Alno-Ulmion vor.[8]

Systematik

Die Erstveröffentlichung von Veratrum album erfolgte 1753 durch Carl von Linné in Species Plantarum, Tomus I, S. 1044.[3][9] Das Lektotypusmaterial (LINN.1210.1) wurde 1993 durch Matthew in Regnum Veg., Volume 127, S. 98 festgelegt.[9] Synonyme für Veratrum album L. sind: Helleborus albus (L.) Gueldenst., Melanthium album (L.) Thunb., Melanthium bracteolare Desr., Melanthium virens Thunb., Veratrum parviflorum Bong. nom. illeg., Veratrum viride Röhl. nom. illeg., Veratrum bosniacum Beck, Veratrum bosniacum var. albanicum O.Loes., Veratrum croaticum (Beck) O.Loes., Veratrum flavum (Griseb.) O.Loes., Veratrum misae (Širj.) O.Loes., Veratrum polygamum Gilib., Veratrum lobelianum var. glabrescens Zapal., Veratrum lobelianum var. obovatum Beck, Veratrum lobelianum var. podolicum Zapal., Veratrum lobelianum var. misae (Širj.) O.Loes., Veratrum lobelianum subsp. misae (Širj.) Šourková, Veratrum album var. albiflorum Lange, Veratrum album var. bosniacum (Beck) Nyman, Veratrum album var. croaticum Beck, Veratrum album var. flavum Griseb., Veratrum album var. spathulatum Beck, Veratrum album var. viride Lapeyr., Veratrum album var. viridiflorum Mert. & W.D.J.Koch, Veratrum album var. misae Širj., Veratrum album subsp. misae (Širj.) Tzvelev.[7]

Zum Veratrum album-Komplex gehören beispielsweise Veratrum album L. s. str., Veratrum grandiflorum (Maxim. ex Miq.) O.Loes., Grüner Germer (Veratrum lobelianum Bernh.), Veratrum oxysepalum Turcz. Ab 2003 sind immer mehr Autoren der Ansicht, dass Veratrum album s. str. und Veratrum lobelianum getrennte eigenständige Arten sind.[10][11]

Je nach Autor wurden etwa zwei Unterarten der Art Veratrum album, die seit 2003 von manchen Autoren auch als Arten aufgefasst werden. Hier die historische Darstellung, die auch in manchen Floren zu finden ist:

  • Veratrum album L. subsp. album: Die Blüten sind weißlich und Blattadern grün. In den Allgäuer Alpen steigt diese Unterart in Vorarlberg am Grat zwischen Kanzelwand und Schüsser bis zu einer Höhenlage von 2050 Metern auf.[12] Die ökologischen Zeigerwerte nach Landolt & al. 2010 sind in der Schweiz: Feuchtezahl F = 4w+ (sehr feucht aber stark wechselnd), Lichtzahl L = 3 (halbschattig), Reaktionszahl R = 4 (neutral bis basisch), Temperaturzahl T = 2+ (unter-subalpin und ober-montan), Nährstoffzahl N = 4 (nährstoffreich), Kontinentalitätszahl K = 2 (subozeanisch).[13]
  • Veratrum album subsp. lobelianum (Bernh.) Arcang. (Syn.: Veratrum lobelianum Bernh.): Die Blüten sind gelblich-grün und die Blattadern sind dunkler grün. Diese Unterart kommt öfter in tieferen Höhenlagen vor. Die ökologischen Zeigerwerte nach Landolt et al. 2010 sind in der Schweiz: Feuchtezahl F = 3+w+ (feucht aber stark wechselnd), Lichtzahl L = 3 (halbschattig), Reaktionszahl R = 3 (schwach sauer bis neutral), Temperaturzahl T = 2 (subalpin), Nährstoffzahl N = 4 (nährstoffreich), Kontinentalitätszahl K = 3 (subozeanisch bis subkontinental).[13]

Trivialnamen

Er wird auch als (Weiße) Nieswurz, Hammerwurz, Hemmer(t)wurzn, Lauskraut oder Lauswurz bezeichnet. Auf Althochdeutsch hieß der Germer germarrum, germâra. Volkstümliche Bezeichnungen sind: Germele, Gerbere, Görbela, Görbala, Geermäder, Germägä (Schweiz), Hemmer (Niederösterreich), Hammer (Kärnten), Hemmern (Kärnten, Tirol), Hammerwurz, Hemad, Hemat'n (Alpenländer), Hematwurzen (Berchtesgaden), Hematwurz'n (Niederösterreich), Tschamarika, Tschemer, Zemmer (Kärnten), Lauskraut (Österreich, Tirol, Schwaben), Lauswurz (Allgäu), Lusworza (Schweiz: St. Gallen), Schwab'nwurz (Niederösterreich), Chäferworzel, Chäfer (St. Gallen), Oldocke, Wendedocken (Riesengebirge).[14]

Auf solche, zum Teil auch für andere Germer-Arten (wie für Schwarzer oder Grüner Germer) benutzte Bezeichnungen gehen fallweise auch die Namen von Fluren und darauf errichteter Anwesen zurück. Beispiele:

Verwechslung

Der Weiße Germer kann in nicht blühendem Zustand mit dem Gelben Enzian (Gentiana lutea) verwechselt werden, dessen Blätter aber kreuzgegenständig angeordnet sind.

Giftigkeit

Veratrum album ist sehr stark giftig.[17] Es enthält in allen Pflanzenteilen, besonders jedoch im „Wurzelstock“, giftige Steroidalkoalkaloide, die beiden wichtigsten Vertreter sind Protoveratrin A und Protoveratrin B.[18] Auch Germerin soll enthalten sein. Von der Antike bis in die frühe Neuzeit wurde das gelegentlich als condisum bezeichnete Mark der Nieswurz als harntreibendes, menstruationsförderndes sowie überschüssige oder verdorbene Säfte purgierendes Arzneimittel benutzt.[19][20] Die auch als Helleborus albus (älter elleborus albus) bezeichnete Pflanze diente insbesondere als Brechmittel.[21] Der Alkaloidgehalt nimmt mit steigender Höhe des Pflanzenstandorts ab. So beträgt er auf etwa 700 m rund 1,5 Prozent und sinkt bei Pflanzenexemplaren in den höchsten Lagen (etwa 2500 m) auf 0,2 Prozent.

 src=
Dieser Artikel oder nachfolgende Abschnitt ist nicht hinreichend mit Belegen (beispielsweise Einzelnachweisen) ausgestattet. Angaben ohne ausreichenden Beleg könnten demnächst entfernt werden. Bitte hilf Wikipedia, indem du die Angaben recherchierst und gute Belege einfügst.

Auch wurden medizinale Vergiftungen aufgrund der Verwechslung von Galgantwurzel (Rhizoma galangae) mit Germerwurzel (Rhizoma veratri) berichtet.

Die Symptome äußern sich in Erbrechen, heftigem Durchfall, Kältegefühl, Muskelkrämpfen, Halluzinationen, Atemnot und Kollapszuständen. Der Tod kann zwischen drei und zwölf Stunden nach der Giftaufnahme eintreten. Bei auftretenden Vergiftungserscheinungen sollte unbedingt ein Krankenhaus aufgesucht bzw. der Notarzt verständigt werden. Als Gegenmaßnahmen werden die Gabe von Aktivkohle und wiederholte Magenspülungen mit Kaliumpermanganat empfohlen. Bei drohender Atemlähmung hat sich lang anhaltende künstliche Beatmung bewährt. Ansonsten ist symptomatische Behandlung durch Wärmezufuhr, Kreislaufstabilisation und Gabe von Schmerzmitteln angezeigt.

Der neuseeländische Toxikologe Leo Schep vom „New Zealand’s National Poisons Centre“ behauptet in einer Studie, dass eine Vergiftung durch den Weißen Germer die wahrscheinlichste Ursache für den Tod Alexander des Großen war.[22] Der Weiße Germer wurde von den Griechen als pflanzliches Mittel zur Herbeiführung von Erbrechen fermentiert. Dies könnte erklären, warum es zwölf Tage dauerte, bis er starb.

Das erfahrene Großvieh rührt diese sehr stark giftige ("+++" bei Roth/Daunderer/Kormann) Pflanzenart nicht an, doch gehen an ihr immer wieder Kälber, Schafe und Ziegen zugrunde.

Heilkunde

Die medizinischen Wirkungen von Veratrum album wurden untersucht.[17]

Der Absud der Wurzel wurde gegen Läuse und Küchenschaben verwendet.[18][14] In der Antike wurde Weißer Germer als Mord- sowie als Pfeilgift genutzt. Medizinisch fand der Weiße Germer als Mittel gegen Bluthochdruck Verwendung. Wegen der sehr hohen Giftigkeit wird die Pflanze heute nur noch in der Homöopathie genutzt.

Die Antike kannte „elleborus leukos“ oder „Helleborus albus“ (auch Elleborus albus[23]), welchen man mit Veratrum album gleichsetzt, wobei heilkundliche Angaben sich stets auf den Wurzelstock beziehen. Bei Hippokrates ist es geläufiges Brechmittel, auch bei Dioskurides Brechen und Niesen erregend. Man nutzte es nach Plinius gegen Ungeziefer, laut Aëtius bei Wahnsinn. In Bocks Kreutterbuch (1565) ist Germer emetisch, purgierend und diuretisch, hilft bei Lepra, Melancholie, Epilepsie, Schwindel, „vanwitzigkeyt“, Gicht, Ödemen, Krämpfen, viertägigem Fieber, altem Husten und treibt Totgeburten aus, in der Nase reinigt er den Kopf und hilft bei Augenweh. Matthiolus‘ New-Kreuterbuch (1626) fügt Flechten, Krätze, Geschwüre, Zahnweh und Förderung der Regel hinzu. Von Haller nutzt ihn als Niespulver und bei Krätze, Hufeland auch bei Gemütsleiden. Quellen zur russischen Volksmedizin weisen auf Anwendung bei Hautleiden, Würmern, Zahnweh, Geschwüren u. a. der Nägel, Trunksucht, Geschlechtskrankheiten, Ödemen, Läusen. Das 19. Jahrhundert kennt Empfehlungen bei Cholera. Andere nennen Herzbeschwerden oder Myasthenie. Die Blätter wurden Schnupftabak beigemengt. Auch Indianer sollen die Wurzel als Brechmittel gekannt haben.[14] Samuel Hahnemanns Habilitation „De helleborismo veterum“ (1812) zufolge war Veratrum album das zu Hippokrates‘ Zeit übliche Brechmittel und einzige Mittel für chronisch Kranke überhaupt.[24] Die Homöopathie kennt Veratrum album bei krampfhaftem Durchfall und Erbrechen mit Erschöpfung, aber auch bei Manie und Größenwahn.[25]

Siehe auch

Quellen

Literatur

  • Xaver Finkenzeller, Jürke Grau: Alpenblumen. Erkennen und bestimmen (= Steinbachs Naturführer). Mosaik, München 2002, ISBN 3-576-11482-3.
  • Manfred A. Fischer, Wolfgang Adler, Karl Oswald: Exkursionsflora für Österreich, Liechtenstein und Südtirol. 2., verbesserte und erweiterte Auflage. Land Oberösterreich, Biologiezentrum der Oberösterreichischen Landesmuseen, Linz 2005, ISBN 3-85474-140-5.
  • Wendy B. Zomlefer, W. Mark Whitten, Norris H. Williams, Walter S. Judd: An Overview of Veratrum s.l. (Liliales: Melanthiaceae) and an Infrageneric Phylogeny Based on ITS Sequence Data. In: Systematic Botany, Volume 28, Issue 2, 2003, S. 250–269. doi:10.1043/0363-6445-28.2.250
  • Ziming Hu, Yunyun Zhao, Chunhai Zhao, Jiaxi Liu: Taxonomic importance of pollen morphology in Veratrum L. (Melanthiaceae) using microscopic techniques. In: Microscopy Research and Technique, Volume 83, Issue 1, März 2020. doi:10.1002/jemt.23479

Einzelnachweise

  1. a b c d e f g h i j k Veratrum album L., s. str., Weißer Germer (i. e. S.). FloraWeb.de
  2. Manfred A. Fischer, Wolfgang Adler, Karl Oswald: Exkursionsflora für Österreich, Liechtenstein und Südtirol. 2., verbesserte und erweiterte Auflage. Land Oberösterreich, Biologiezentrum der Oberösterreichischen Landesmuseen, Linz 2005, ISBN 3-85474-140-5.
  3. a b Veratrum album im Germplasm Resources Information Network (GRIN), USDA, ARS, National Genetic Resources Program. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. Abgerufen am 21. August 2021.
  4. a b c d e f g h Weißer Germer. In: BiolFlor, der Datenbank biologisch-ökologischer Merkmale der Flora von Deutschland.
  5. Johann Christoph Röhling: Deutschlands Flora. Band 2, Wilmans 1826, S. 625.
  6. Veratrum album bei Tropicos.org. In: IPCN Chromosome Reports. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  7. a b Rafaël Govaerts (Hrsg.): Veratrum album. In: World Checklist of Selected Plant Families (WCSP) – The Board of Trustees of the Royal Botanic Gardens, Kew, abgerufen am 21. August 2021.
  8. Erich Oberdorfer: Pflanzensoziologische Exkursionsflora für Deutschland und angrenzende Gebiete. Unter Mitarbeit von Angelika Schwabe und Theo Müller. 8., stark überarbeitete und ergänzte Auflage. Eugen Ulmer, Stuttgart (Hohenheim) 2001, ISBN 3-8001-3131-5, S. 122–123.
  9. a b Veratrum album bei Tropicos.org. Missouri Botanical Garden, St. Louis, abgerufen am 21. August 2021
  10. Ziming Hu, Yunyun Zhao, Chunhai Zhao, Jiaxi Liu: Taxonomic importance of pollen morphology in Veratrum L. (Melanthiaceae) using microscopic techniques. In: Microscopy Research and Technique, Volume 83, Issue 1, März 2020. doi:10.1002/jemt.23479
  11. Wendy B. Zomlefer, W. Mark Whitten, Norris H. Williams, Walter S. Judd: An Overview of Veratrum s.l. (Liliales: Melanthiaceae) and an Infrageneric Phylogeny Based on ITS Sequence Data. In: Systematic Botany, Volume 28, Issue 2, 2003, S. 250–269. doi:10.1043/0363-6445-28.2.250
  12. Erhard Dörr, Wolfgang Lippert: Flora des Allgäus und seiner Umgebung. Band 1, IHW, Eching 2001, ISBN 3-930167-50-6, S. 330.
  13. a b Veratrum album L. In: Info Flora, dem nationalen Daten- und Informationszentrum der Schweizer Flora. Abgerufen am 9. April 2021.
  14. a b c Gerhard Madaus: Lehrbuch der biologischen Heilmittel. Band III. Olms, Hildesheim / New York 1976, ISBN 3-487-05892-8, S. 2778–2785 (Nachdruck der Ausgabe Leipzig 1938) (online).
  15. Reit im Winkl.de [1]
  16. Tiroler Landesmuseum Innsbruck Wassernamen Nordtirols[2] von Sumpfpflanze „veratrum nigrum“, Seite 236
  17. a b Veratrum album bei Plants For A Future
  18. a b Informationen zur Giftigkeit von Weißem Germer bei giftpflanzen.com.
  19. Constantinus Africanus: De gradibus quos vocant simplicium liber. In: Constantini Africani post Hippocratem et Galenum ... Basel 1536, S. 342–387; hier: S. 383.
  20. Lynn Thorndike, Francis S. Benjamin Jr. (Hrsg.): The herbal of Rufinus. Chicago 1945 (= Corpus of mediaeval scientific texts, 1), S. 104.
  21. Ferdinand Peter Moog: Zum Gleichnis vom tapferen Feldherrn bei Herophilos. In: Würzburger medizinhistorische Mitteilungen. Band 22, 2003, S. 30–39, hier: S. 31–36.
  22. „Mystery of Alexander the Great's death solved?“
  23. Vgl. etwa Otto Zekert (Hrsg.): Dispensatorium pro pharmacopoeis Viennensibus in Austria 1570. Hrsg. vom österreichischen Apothekerverein und der Gesellschaft für Geschichte der Pharmazie. Deutscher Apotheker-Verlag Hans Hösel, Berlin 1938, S. 141 (Elleborus albus: „Veratrum album L., Weißer Germer, Weißnießwurzel“).
  24. Josef M. Schmidt, Daniel Kaiser (Hrsg.): Samuel Hahnemann. Gesammelte kleine Schriften. Haug, Heidelberg 2001, ISBN 3-8304-7031-2, S. 552–637.
  25. Roger Morrison: Handbuch der homöopathischen Leitsymptome und Bestätigungssymptome. 2. Auflage, Kai Kröger Verlag, Groß Wittensee 1997, ISBN 3-9801945-5-8, S. 692–695.

Weblinks

 src=
– Album mit Bildern, Videos und Audiodateien
 src=
Dieser Artikel behandelt ein Gesundheitsthema. Er dient nicht der Selbstdiagnose und ersetzt nicht eine Diagnose durch einen Arzt. Bitte hierzu den Hinweis zu Gesundheitsthemen beachten!
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Weißer Germer: Brief Summary ( German )

provided by wikipedia DE

Der Weiße Germer (Veratrum album), auch Weiß-Germer und Weiße Nieswurz genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Germer (Veratrum) innerhalb der Familie der Germergewächse (Melanthiaceae).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Veratrum album ( Corsican )

provided by wikipedia emerging languages

Veratrum album hè una pianta chì face partita di a famiglia di e Liliaceae.

Descrizzione

Lucalisazione

Referenze

Ligami

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori è editori di Wikipedia

Veratrum album: Brief Summary ( Corsican )

provided by wikipedia emerging languages

Veratrum album hè una pianta chì face partita di a famiglia di e Liliaceae.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori è editori di Wikipedia

Βέρατρον το λευκόν ( Greek, Modern (1453-) )

provided by wikipedia emerging languages

Το Βέρατρον το λευκόν, ο Ελλέβορος ο λευκός (Veratrum album), γνωστός και ως ψευδής ελλεβορίνη (false helleborine), Ευρωπαϊκός λευκός ελλέβορος (European white hellebore) ή κατά τους Γεννάδιο και Καββαδά είναι ο λευκός ελλέβορος (white veratrum) του Θεόφραστου και του Διοσκουρίδη· συν. Veratrum lobelianum Bernh.,[1] είναι δηλητηριώδες φαρμακευτικό φυτό[2][3] των Λειριίδων (ή Λιλιίδων) (Liliaceae) (οικογένεια κρίνου) ή Melanthiaceae. Απαντά σε ορεινά μέρη της Ελλάδας, όπου καλείται κοινώς στερόγιαννι. Είναι εγγενές στην Ευρώπη και σε τμήματα της δυτικής Ασίας (δυτική Σιβηρία, την Τουρκία και στον Καύκασο).[4]

Περιγραφή

Το φυτό είναι πολυετές (perennial)[Σημ. 1] βότανο, με δυνατό κάθετο ρίζωμα (rhizome),[Σημ. 2] καλυμμένο με θήκες από υπολείμματα παλαιών φύλλων. Οι σωματώδεις, απλοί μίσχοι (stems)[Σημ. 3] έχουν ύψος από 50 έως 175 εκατοστά. Έχει φύλλα χοντρά, πλατιά, προμήκη, ωοειδή ή λογχοειδή, με ισχυρές παράλληλες νευρώσεις, πτυχωτά και χνοώδη στο κάτω μέρος. Τα άνθη φύονται από τις μασχάλες μακρών βρακτίων κατά βότρυς, σχηματίζοντας μια ευρεία επάκρια φόβη μήκους περίπου 50 εκατοστών. Τα άνθη έχουν χρώμα λευκό, πρασινωπό ή κιτρινωπό. Η περίοδος ανθοφορίας είναι από Ιούνιο μέχρι Αύγουστο. Τα άνθη μυρίζουν πολύ έντονα ιδίως αν είναι εκτεθειμένα στον ήλιο. Το περιγόνιο είναι εξωτερικά χνουδωτό, με τμήματα προμήκη, δαντελωτά και είναι μακρότερο από τον ποδίσκο. Έχουν κατά λάθος εκληφθεί για την κίτρινη γεντιανή, Gentiana lutea, η οποία χρησιμοποιείται στα ποτά, με αποτέλεσμα τις δηλητηριάσεις.[5][6][7]

Η ρεσβερατρόλη έχει απομονωθεί από το φυτό.[8][9]

Χρήσεις

Η ρίζα του είναι πολύ δηλητηριώδης, με μια παραλυτική επίδραση στο νευρικό σύστημα.[1] Σε δύο περιπτώσεις θανατηφόρας δηλητηρίασης από την κατανάλωση των σπόρων, οι τοξίνες βερατριδίνης (veratridine) και cevadine ήταν παρούσες στο αίμα. Το 1983, οι σκόνες φτερνίσματος, που παράγονταν από το βότανο στη Δυτική Γερμανία, προκάλεσαν σοβαρές δηλητηριάσεις στην Σκανδιναβία.[10]

Ιστορία

Το 2014, υπήρξε ο ισχυρισμός ότι ο Μέγας Αλέξανδρος, θα μπορούσε να είχε δηλητηριαστεί με κρασί φτιαγμένο από Veratrum album.[11][12] Προηγουμένως, πιστεύετο ότι η δηλητηρίαση οφειλόταν στο αρσενικό ή (κάποια μυθική πίστη) ότι το νερό του Στύγιου ποταμού, μπορεί να οδήγησε στο θάνατο τον Βασιλιά της Μακεδονίας.

Στην αρχαιότητα, ένα αποτελεσματικό εμετικό με βάση το λευκό ελλέβορο και ένα πικρό οβάλ σπόρο (που ο Hahneman πίστευε ότι ήταν ο σπόρος του Erigeron ή Senecio) αναμείχθηκε από τους ιατρούς της Αντίκυρας,[Σημ. 4] μια πόλη της Φωκίδας στην Ελλάδα.[13]

Εικόνες

Σημειώσεις

  1. Πολυετές φυτό (perennial plant) ή απλά πολυετές (perennial) (από το Λατινικό per, που σημαίνει "μέσα" και annus, που σημαίνει "χρόνος"), είναι ένα φυτό που ζει για περισσότερο από δύο χρόνια.[Παρ. Σημ. 1]
  2. Στη βοτανική και την δενδρολογία, ένα ρίζωμα (από το Αρχαίο Ελληνικό: ῥίζωμα, "μάζα των ριζών", από το ῥιζόω, "αιτία να χτυπήσει η ρίζα") είναι ένα τροποποιημένο υπόγειο στέλεχος του φυτού, που συνήθως βρίσκεται υπογείως, συχνά στέλνοντας ρίζες και βλαστούς από τα μεσογόνατιά του.[Παρ. Σημ. 2][Παρ. Σημ. 3]
  3. Στη βοτανική ο μίσχος (stem), είναι το στέλεχος που αποδίδει ενιαία ενιαία λουλούδια στην ταξιανθία. Είναι τα κλαδιά ή τα στελέχη που συνδέουν το κάθε λουλούδι σε μια ταξιανθία, που περιέχει περισσότερα από ένα λουλούδι. [Παρ. Σημ. 4]
  4. Μέχρι τις αρχές του 20ού αιώνα ονομαζόταν «Άσπρα Σπίτια», μια ονομασία που δόθηκε μετά το 1960 σε ένα εντελώς νέο παρακείμενο οικισμό, 3 χλμ. προς τα ανατολικά· στην Φωκίδα, στον κόλπο της Αντίκυρας, στον Κορινθιακό κόλπο· κάποια ερείπια είναι ακόμα ορατά. Στην αρχαιότητα, ήταν πόλη με ιδιαίτερη σημασία. Ταυτίζεται με την Ομηρική Κυπάρισσο, που εμφανίζεται στον κατάλογο των πλοίων, από όπου απέπλευσε ο στόλος Φωκέων για την Αυλίδα και στη συνέχεια στην Τροία. Στους Ρωμαϊκούς χρόνους, υπήρχε ακόμη στην Αντίκυρα ο τάφος των αδελφών Σχεδίου και Επιστρόφου, ναυάρχων του στόλου των Φωκέων. [Παρ. Σημ. 5][Παρ. Σημ. 6]
Παραπομπές σημειώσεων
  1. The Garden Helper. The Difference Between Annual Plants and Perennial Plants in the Garden. Retrieved on 2008-06-22.
  2. ῥίζωμα. Liddell, Henry George· Scott, Robert· A Greek–English Lexicon στο Perseus Project
  3. ῥιζόω
  4. Hickey, M.; King, C. (2001). The Cambridge Illustrated Glossary of Botanical Terms. Cambridge University Press.CS1 maint: Πολλαπλές ονομασίες: authors list (link)
  5. Iliad 2, 519
  6. «Σχεδίος (Μυθολ.)». Μεγάλη Ελληνική Εγκυκλοπαίδεια. Ιερά οδός 61 - Αθήνα: "ΠΥΡΣΟΣ" Ανώνυμος Εταιρεία Εκδόσεων & Γραφικών Τεχνών. 1933. σελ. 684.

Παραπομπές

  1. 1,0 1,1 Veratrum album at Plants For A Future
  2. Felter, Harvey Wickes. (1922) The Eclectic Materia Medica, Pharmacology and Therapeutics.
  3. Felter, Harvey Wickes; Lloyd, John Uri. (1898) King's American Dispensatory.
  4. Kew World Checklist of Selected Plant Families
  5. Zagler, B.; Zelger, A.; Salvatore, C.; Pechlaner, C.; De Giorgi, F.; Wiedermann, C. (2005). «Dietary poisoning with Veratrum album--a report of two cases». Wiener klinische Wochenschrift 117 (3): 106–108. doi:10.1007/s00508-004-0291-x. PMID 15773425.
  6. Rauber-Lüthy, C.; Halbsguth, U.; Kupferschmidt, H.; König, N.; Mégevand, C.; Zihlmann, K.; Ceschi, A. (2010). «Low-Dose Exposure to Veratrum album in Children Causes Mild Effects -- A Case Series». Clinical Toxicology 48 (3): 234–237. doi:10.3109/15563650903575243. PMID 20170391.
  7. Verovnik F. (1999). «Naključna zastrupitev z belo čmeriko [Accidental Poisoning with White Hellebore]» (στα Slovenian). Zdravniški Vestnik 68 (3): 157–160.
  8. Delmas, D. (2006). «Resveratrol as a chemopreventive agent: A promising molecule for fighting cancer». Current Drug Targets 7 (3): 423–442. doi:10.2174/138945006776359331. PMID 16611030. http://hal.archives-ouvertes.fr/docs/00/37/62/82/PDF/Curr_Drug_targ06.pdf.
  9. Takaoka, M., 1939. [Resveratrol, a new phenolic compound, from Veratrum grandiflorum] (Title in Japanese). Nippon Kagaku Kaishi 60, 1090-1100.
  10. Fogh, A.; Kulling, P.; Wickstrom, E. (1983). «Veratrum Alkaloids in Sneezing-Powder a Potential Danger». Clinical Toxicology 20 (2): 175–179. doi:10.3109/15563658308990062. PMID 6887310.
  11. «Was the death of Alexander the Great due to poisoning? Was it Veratrum album?». Clinical Toxicology 52 (1): 72–7. January 2014. doi:10.3109/15563650.2013.870341. PMID 24369045.
  12. Bennett-Smith, Meredith (14 January 2014). «Was Alexander The Great Poisoned By Toxic Wine?». The Huffington Post. http://www.huffingtonpost.com/2014/01/13/alexander-the-great-poisoned-toxic-wine_n_4591553.html. Ανακτήθηκε στις 15 January 2014.
  13. Hahnemann, S. (1852), «A Medical Historical Dissertation on the Helleborism of the Ancients», The Lesser writings of Samuel Hahnemann, William Radde, σελ. 604, para. 117, http://books.google.co.uk/books?id=YwTZzl_fk74C

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Συγγραφείς και συντάκτες της Wikipedia

Βέρατρον το λευκόν: Brief Summary ( Greek, Modern (1453-) )

provided by wikipedia emerging languages

Το Βέρατρον το λευκόν, ο Ελλέβορος ο λευκός (Veratrum album), γνωστός και ως ψευδής ελλεβορίνη (false helleborine), Ευρωπαϊκός λευκός ελλέβορος (European white hellebore) ή κατά τους Γεννάδιο και Καββαδά είναι ο λευκός ελλέβορος (white veratrum) του Θεόφραστου και του Διοσκουρίδη· συν. Veratrum lobelianum Bernh., είναι δηλητηριώδες φαρμακευτικό φυτό των Λειριίδων (ή Λιλιίδων) (Liliaceae) (οικογένεια κρίνου) ή Melanthiaceae. Απαντά σε ορεινά μέρη της Ελλάδας, όπου καλείται κοινώς στερόγιαννι. Είναι εγγενές στην Ευρώπη και σε τμήματα της δυτικής Ασίας (δυτική Σιβηρία, την Τουρκία και στον Καύκασο).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Συγγραφείς και συντάκτες της Wikipedia

Veratrum album

provided by wikipedia EN

Veratrum album, the false helleborine, white hellebore, European white hellebore, or white veratrum (syn. Veratrum lobelianum Bernh.)[1] is a poisonous plant in the family Melanthiaceae. It is native to Europe and parts of western Asia (western Siberia, Turkey, Caucasus).[2]

Description

Veratrum album is a tall herbaceous perennial plant with alternate, pleated leaves. The flowers are white, marked with green on the top portion of the stalk. The fruit is a small pod containing winged seeds. The stout, simple stems are 50–175 cm (20–69 in) tall. The plants have an estimated lifespan of several centuries and often achieve dominance in wild areas as they are unpalatable to grazing herbivores.[3]

Uses

Protoveratrine A
Protoveratrine B

Extracts from dried rhizomes of Veratrum album were briefly used as a pesticide against the Colorado potato beetle.[4]

Research

In 1890, Georg Salzberger first isolated and named the alkaloid protoveratrine.[5] Later investigation found that protoveratrine is a mixture of two closely related alkaloids, protoveratrine A and protoveratrine B.[6] During the 1940s and 1950s, Veratrum album was studied in essential hypertension, hypertension during renal dysfunction, and pre-eclampsia.[7][8]

Horticultural

Veratrum album is grown as an ornamental plant. In the UK It has gained the Royal Horticultural Society’s Award of Garden Merit.[9][10]

Toxicity

In beverages, V. album has been mistaken for the harmless yellow gentian (Gentiana lutea) or wild garlic (Allium ursinum), resulting in poisoning.[11][12][13] All parts of the plant are poisonous, including its aroma.[14]

Symptoms

Symptoms of Veratrum alkaloid poisoning typically occur within thirty minutes to four hours of ingestion,[15] and include:[16]

  • vomiting
  • abdominal pain
  • hypotension
  • bradycardia
  • nausea
  • drowsiness
  • dizziness
  • dilated pupils

Treatment

Treatment for Veratrum alkaloid poisoning include supportive care and symptomatic treatments, such as fluid replacement and anti-emetics. Atropine and vasopressors act to combat bradycardia and hypotension. Duration of illness can last up to ten days but full recovery is possible within a few hours depending on dose and treatment.[15]

Poisonings

Various Veratrum alkaloids were present in a German sneezing powder in 1982, resulting in the accidental poisoning of those who used it.[17] Sneezing powders are commonly used to prank others. In 1983, there were nine cases of accidental poisoning as a result of these pranks due to the presence of Veratrum alkaloids in the sneezing powders.[18] The victims were nine boys aged between 11 and 18 years old in Scandinavian countries who used supplies imported from the Federal Republic of Germany. All boys had inhaled the powder and six had ingested it. Symptoms typically presented within an hour, after which calls were made to authorities. After sneezing, the victims began to develop gastrointestinal disturbances such as vomiting in all cases and epigastric pain in two. Three of the children collapsed due to low blood pressure prior to being admitted to hospital. Seven of the children had significantly decreased blood pressure and five have cases of sinus bradycardia with no other irregularities. Half of those who had ingested the powder were treated with gastric lavage. Four of the boys were given atropine to combat bradycardia and one was given activated charcoal. Atropine normalised their heart rates within minutes but did little to assist with low blood pressure. In all cases, the patients recovered within twenty-four hours.[17]

In 2005 and 2008, there were three reported cases of accidental poisoning.[12][11] In 2009, eleven children, aged 8 to 12 years old, accidentally ingested Veratrum album at a youth camp where they had prepared homemade tea using fresh herbs. Two children remained asymptomatic, nine developed mild gastrointestinal symptoms, six presented neurological symptoms, and three showed bradycardia; after medical care, all children recovered.[19] Four cases of accidental poisoning were reported in 2010 after Veratrum album was mistaken for wild garlic and used in self prepared-salad and soups.[13] All victims developed nausea, vomiting, abdominal pain, sinus bradycardia, and hypotension. Complete recovery took between twenty-four and forty-eight hours.

Alexander the Great

A debate amongst historians is centred around the cause of death of Alexander the Great. Some believe the Macedonian king died of natural causes and others believe he was poisoned. The Romance suggests that his inner circle conspired to assassinate him upon his return to Babylon.[20] A theory proposed by Schep in 2013 suggests that Veratrum album was used to kill Alexander the Great.[21] Schep argues that the usual suspects thought to be the culprit, such as arsenic and strychnine, would have acted too quickly to correlate with historical accounts. Alexander was ill for twelve days and suffered symptoms synonymous with Veratrum album poisoning. Notably, the theory is furthered by the proposal that Alexander drank wine poisoned with Veratrum album. Accounts from Diodorus detail that the king was struck with pain after drinking a large bowl of unmixed wine in honor of Hercules.[22]

In vitro mechanism

Sodium ion channel

Veratrum album contains over fifty steroidal alkaloids called 'Veratrum alkaloids', including O-acetyljervine, cevadine, cryptenamine, cyclopamine (11-deoxojervine), cycloposine, germitrine, germidine, jervine, muldamine, protoveratrine (A&B), veratramine, veratridine, and veriloid.[23][24][25] Some of the principal toxins have a modified steroid template while others differ in their esterified acid moieties.[15] In general, Veratrum alkaloids act by increasing the permeability of the sodium channels of nerve cells, causing them to fire continuously. Increased stimulation, associated with the vagus nerve, results in the Bezold-Jarisch reflex: hypotension, bradycardia and apnoea.[15]

The neurotoxicity of Veratrum alkaloids derives from their effect on the sodium ion channels of nerve cells. They activate receptor site 2 of the voltage-dependent Na+ channel in membranes by prolonging its open state.[26] The alkaloids depolarize nerves by enhancing exchange of Na+ and K+ across the membrane.[27]

References

  1. ^ "Pfaf Plant Search". www.pfaf.org. Retrieved 5 May 2018.
  2. ^ "World Checklist of Selected Plant Families: Royal Botanic Gardens, Kew". apps.kew.org. Retrieved 5 May 2018.
  3. ^ Kleijn, David; Steinger, Thomas (April 2002). "Contrasting effects of grazing and hay cutting on the spatial and genetic population structure of Veratrum album, an unpalatable, long-lived, clonal plant species". Journal of Ecology. 90 (2): 360–370. doi:10.1046/j.1365-2745.2001.00676.x. ISSN 0022-0477. S2CID 53315227.
  4. ^ Aydin, Tuba; Cakir, Ahmet; Kazaz, Cavit; Bayrak, Neslihan; Bayir, Yasin; Taşkesenligil, Yavuz (2014). "Insecticidal Metabolites from the Rhizomes ofVeratrum albumagainst Adults of Colorado Potato Beetle,Leptinotarsa decemlineata". Chemistry & Biodiversity. 11 (8): 1192–1204. doi:10.1002/cbdv.201300407. ISSN 1612-1872. PMID 25146763. S2CID 23173957.
  5. ^ Stoll, A.; Seebeck, E. (1953). "Über Protoveratrin A und Protoveratrin B. 6. Mitteilung über Veratrum-Alkaloide". Helvetica Chimica Acta (in German). 36 (3): 718–723. doi:10.1002/hlca.19530360326. ISSN 0018-019X.
  6. ^ Glen, WL; Myers, GS; Barber, R; Morozovitch, P; Grant, GA (1952). "Hypotensive Alkaloids of Veratrum album". Nature. 170 (4335): 932. Bibcode:1952Natur.170..932G. doi:10.1038/170932a0. ISSN 0028-0836. PMID 13013269. S2CID 4178957.
  7. ^ Barrow, J. G.; Sikes, C. R. (May 1951). "The use of purified veratrum viride alkaloids in the treatment of essential hypertension". American Heart Journal. 41 (5): 742–748. doi:10.1016/0002-8703(51)90263-3. ISSN 0002-8703. PMID 14829406.
  8. ^ Meilman, Edward; Krayer, Otto (1 February 1950). "Clinical Studies on Veratrum Alkaloids: I. The Action of Protoveratrine and Veratridine in Hypertension". Circulation. 1 (2): 204–213. doi:10.1161/01.CIR.1.2.204. ISSN 0009-7322. PMID 15409589.
  9. ^ "RHS Plantfinder - Veratrum album". Retrieved 5 February 2019.
  10. ^ "AGM Plants - Ornamental" (PDF). Royal Horticultural Society. July 2017. p. 106. Retrieved 5 February 2019.
  11. ^ a b Grobosch, T.; Binscheck, T.; Martens, F.; Lampe, D. (November 2008). "Accidental intoxication with Veratrum album". Journal of Analytical Toxicology. 32 (9): 768–773. doi:10.1093/jat/32.9.768. ISSN 0146-4760. PMID 19021933.
  12. ^ a b Zagler, Bernhard; Zelger, Anton; Salvatore, Carmen; Pechlaner, Christoph; De Giorgi, Franco; Wiedermann, Christian J. (February 2005). "Dietary poisoning with Veratrum album — a report of two cases". Wiener Klinische Wochenschrift. 117 (3): 106–108. doi:10.1007/s00508-004-0291-x. ISSN 0043-5325. PMID 15773425. S2CID 38860261.
  13. ^ a b Gilotta, Irene; Brvar, Miran (2010). "Accidental poisoning with Veratrum album mistaken for wild garlic (Allium ursinum)". Clinical Toxicology. 48 (9): 949–952. doi:10.3109/15563650.2010.533675. ISSN 1556-3650. PMID 21171854. S2CID 207657813.
  14. ^ Handbook of Poisonous and Injurious Plants. 2007. doi:10.1007/978-0-387-33817-0. ISBN 978-0-387-31268-2.
  15. ^ a b c d Schep, Leo J.; Schmierer, David M.; Fountain, John S. (1 June 2006). "Veratrum Poisoning". Toxicological Reviews. 25 (2): 73–78. doi:10.2165/00139709-200625020-00001. ISSN 1176-2551. PMID 16958554. S2CID 42124743.
  16. ^ "Veratrum album, white hellebore". The Poison Garden. Retrieved 5 May 2018.
  17. ^ a b Carlier, P.; Efthymiou, M-L.; Garnier, R.; Hoffelt, J.; Fournier, E. (April 1983). "Poisoning with Veratrum-containing Sneezing Powders". Human & Experimental Toxicology. 2 (2): 321–325. doi:10.1177/096032718300200224. PMID 6862477. S2CID 44786035.
  18. ^ Fogh, Anne; Kulling, Per; Wickstrom, Elsa (1983). "Veratrum Alkaloids in Sneezing-Powder a Potential Danger". Journal of Toxicology: Clinical Toxicology. 20 (2): 175–179. doi:10.3109/15563658308990062. PMID 6887310.
  19. ^ Rauber-Luthy, Christine (February 2010). "Low-dose exposure to Veratrum album in children causes mild effects – a case series". Clinical Toxicology. 48 (3): 234–7. doi:10.3109/15563650903575243. PMID 20170391.
  20. ^ Pseudo-Callisthenes. (1991). The Greek Alexander romance. Stoneman, Richard. London, England: Penguin Books. ISBN 978-0140445602. OCLC 24810739.
  21. ^ Schep, Leo (August 2013). "Was the death of Alexander the Great due to poisoning? Was it Veratrum album?". Clinical Toxicology. 54 (1): 72–77. doi:10.3109/15563650.2013.870341. PMID 24369045. S2CID 20804486.
  22. ^ "Mystery of Alexander the Great's death solved? Ruler was 'killed by". The Independent. 12 January 2014. Archived from the original on 11 August 2022. Retrieved 5 May 2018.
  23. ^ Chen, K. K.; Henderson, F. G.; Anderson, R. C. (August 1950). "The cardiac action of Helleborus glycosides and their aglycones". The Journal of Pharmacology and Experimental Therapeutics. 99 (4): 325–400. ISSN 0022-3565. PMID 15437315.
  24. ^ Freis, E. D.; Stanton, J. R.; Moister, F. C. (February 1950). "Assay in man of the chemical fractions of Veratrum Viride, and identification of the pure alkaloids germitrine and germidine as potent hypotensive principles derived from the drug". The Journal of Pharmacology and Experimental Therapeutics. 98 (2): 166–173. ISSN 0022-3565. PMID 15422510.
  25. ^ Marchetti, G. (January 1954). "[Effect of two new alkaloids of Veratrum viride on the circulatory apparatus]". Archivio Italiano di Scienze Farmacologiche. 4 (1): 15–27. PMID 13159580.
  26. ^ Ujvary, Istvan; Eya, Bryan K.; Grendell, Richard L.; Toia, Robert F.; Casida, John E. (October 1991). "Insecticidal activity of various 3-acyl and other derivatives of veracevine relative to the veratrum alkaloids veratridine and cevadine". Journal of Agricultural and Food Chemistry. 39 (10): 1875–1881. doi:10.1021/jf00010a039. ISSN 0021-8561.
  27. ^ Papahadjopoulos, D. (18 April 1972). "Studies on the mechanism of action of local anesthetics with phospholipid model membranes". Biochimica et Biophysica Acta (BBA) - Reviews on Biomembranes. 265 (2): 169–186. doi:10.1016/0304-4157(72)90001-9. ISSN 0304-4157. PMID 4555469.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Veratrum album: Brief Summary

provided by wikipedia EN

Veratrum album, the false helleborine, white hellebore, European white hellebore, or white veratrum (syn. Veratrum lobelianum Bernh.) is a poisonous plant in the family Melanthiaceae. It is native to Europe and parts of western Asia (western Siberia, Turkey, Caucasus).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Blanka heleboro ( Esperanto )

provided by wikipedia EO

Blanka heleboroblanka veratro (Veratrum album L.) estas tre venena planto kiu apartenas al la Melantiacoj kaj antaŭe estis uzata por sagoveneno. La planto de nature troviĝas en la Alpoj.

Ĝi fariĝas 50 ĝis 150 cm alta. La rizomo interne estas blanka. La subaj, ĝis 20 cm longoj folioj estas larĝovalaj kaj la supraj lancetformaj. La folioj estas tigoĉirkaŭprenaj.

La blanka heleboro floras de junio ĝis aŭgusto per blankaj, 12 ĝis 15 mm grandaj floroj, kiuj formas 50 cm longajn grapolojn. Antaŭ ĉio kiam la suno brilas la floroj forte odoras.

La frukto estas dehiskanta bero.

Veneneco

Ĉiuj partoj de la planto estas tre veneaj. La veneneco tamen dependas de la starloko. Plantoj je 700 m alto enhavas 1,5% alkaloidojn kaj tiuj je 2500 m alto nur 0,2%. Antaŭ ĉio en la rizomo troviĝas la alkaloidoj protoveratrino kaj germerino.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
original
visit source
partner site
wikipedia EO

Blanka heleboro: Brief Summary ( Esperanto )

provided by wikipedia EO

Blanka heleboro aŭ blanka veratro (Veratrum album L.) estas tre venena planto kiu apartenas al la Melantiacoj kaj antaŭe estis uzata por sagoveneno. La planto de nature troviĝas en la Alpoj.

Ĝi fariĝas 50 ĝis 150 cm alta. La rizomo interne estas blanka. La subaj, ĝis 20 cm longoj folioj estas larĝovalaj kaj la supraj lancetformaj. La folioj estas tigoĉirkaŭprenaj.

La blanka heleboro floras de junio ĝis aŭgusto per blankaj, 12 ĝis 15 mm grandaj floroj, kiuj formas 50 cm longajn grapolojn. Antaŭ ĉio kiam la suno brilas la floroj forte odoras.

La frukto estas dehiskanta bero.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
original
visit source
partner site
wikipedia EO

Veratrum album ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

La ballestera, ballestera blanca, eléboro blanco, rizoma de veratro, hierba de ballesteros, surbia o vedegambre es natural de las zonas montañosas de Europa, desde Laponia a España principalmente en los Alpes y los Pirineos donde crece en altitudes entre 600-2500 msnm. También en la Sierra de Gredos.

 src=
Inflorescencia
 src=
Vista de la planta
 src=
Inflorescencia
 src=
Flores

Descripción

Esta planta vivaz, que mide de 50 a 150 cm, crece entre las hierbas altas y en turberas cubiertas de maleza. El tallo, muy velloso, sobre todo en la parte superior, lleva hojas pubescentes en el envés y lampiñas en el haz. Las hojas radicales son elípticas; las caulinares, lanceoladas. Las flores forman una panícula de 60 cm de longitud, también vellosa. Las brácteas son anchas y ovadas. El diámetro de las flores varía entre 8 y 20 mm. Las flores de la parte inferior son hermafroditas, y las de la parte superior masculinas. Las piezas de periantio son alargadas, elípticas u obovadas y dentadas cerca de la punta. Las cápsulas que se desarrollan después de la fecundación tienen hasta 15 mm de longitud. El eléboro blanco es una planta tóxica. Se distinguen dos subespecies: album, de flores verdes en la parte exterior y blancas en la interior, que crecen los Alpes, y lobelianum, con las piezas del periantio verdes por los dos lados y bastante abundante en las regiones montañosas de Europa. En primavera, cuando no se ven más que las hojas, es bastante difícil distinguir esta planta de las gencianas de montaña, que tienen unas hojas grandes bastante similares. Sin embargo, el eléboro blanco tiene las hojas siempre alternas, mientras que la genciana presenta hojas opuestas.

Morfología de la planta

  • Se utiliza el rizoma, de forma cónica, de 3-8x2-3,5 cm, con arrugas longuitudinales y estrías.
  • Normalmente está rodeado de raíces tortuosas muy numerosas.
  • Tiene un color gris parduzco, inodoro, estornutatorio y sabor amargo y agrio.
  • Se recolecta en otoño, a veces se le dejan las raíces (ricas en alcaloides) y se suele cortar para facilitar su desecación.

Composición Química

Sus principios activos pertenecen al grupo de los Alcaloides esteroídicos (1-1,5%). Pueden dividirse en 2 grupos:

Propiedades

  • Hipotensor peligroso por ser tóxico en cantidades mínimas, por lo que no es recomendable su uso.
  • Utilizado por vía externa en la eliminación de piojos.
  • Ha dejado de usarse por su toxicidad.

Taxonomía

Veratrum album fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 2: 1044. 1753.[1]

Etimología

Veratrum: nombre genérico que deriva del latín y significa "raíces oscuras" y también el antiguo nombre de Helleborus.[2]

album: epíteto latíno que significa "de color blanco"

Sinonimia
  • Helleborus albus (L.) Gueldenst., Reis. Russland 2: 196 (1791).
  • Melanthium album (L.) Thunb., Melanthio: 8 (1797).
  • Veratrum polygamum Gilib., Excerc. Phyt. 2: 463 (1792), opus utique oppr.
  • Melanthium bracteolare Desr. in J.B.A.M.de Lamarck, Encycl. 4: 25 (1797).
  • Melanthium virens Thunb., Melanthio: 4 (1797).
  • Veratrum viride Röhl., Deutschl. Fl., ed. 2, 2: 237 (1812), nom. illeg.
  • Veratrum parviflorum Bong., Mém. Acad. Imp. Sci. St.-Pétersbourg, Divers Savans, VI, 2: 166 (1833), nom. illg.
  • Veratrum bosniacum Beck, Ann. K. K. Naturhist. Hofmus. 2: 50 (1887).
  • Veratrum lobelianum var. obovatum Beck, Glasn. Zemaljsk. Muz. Bosni Hercegovini 15: 200 (1903).
  • Veratrum lobelianum var. glabrescens Zapal., Consp. Fl. Gallic. Crit. 1: 173 (1906).
  • Veratrum lobelianum var. podolicum Zapal., Consp. Fl. Gallic. Crit. 1: 173 (1906).
  • Veratrum croaticum (Beck) O.Loes., Verh. Bot. Vereins Prov. Brandenburg 68: 133 (1926).
  • Veratrum flavum (Griseb.) O.Loes., Verh. Bot. Vereins Prov. Brandenburg 68: 133 (1926).
  • Veratrum lobelianum var. misae (Širj.) O.Loes., Verh. Bot. Vereins Prov. Brandenburg 68: 132 (1926).
  • Veratrum bosniacum var. albanicum O.Loes., Repert. Spec. Nov. Regni Veg. 24: 62 (1927).
  • Veratrum misae (Širj.) O.Loes., Repert. Spec. Nov. Regni Veg. 24: 65 (1927).
  • Veratrum lobelianum f. oppositifolium Cheshm., Fitologiya 7: 75 (1977).
  • Veratrum lobelianum subsp. misae (Širj.) Šourková, Novit. Bot. Univ. Carol. 1988(4): 65 (1988).[3]

Nombre común

  • Castellano: baladra, baladro, ballestera, ballestera blanca, belegambre, eléboro, eléboro blanco, heléboro blanco, hierba ballestera, hierba de ballesteros, hierba del ballestero, osurba, surbia, survia, vedegambre, vedegambre blanco, verdegambre, verdegambre blanco, yerba ballestera blanca, yerba de ballesteros, yerba de ballesteros blanca, yerba del ballestero.[4]

Referencias

  1. «Veratrum album». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado el 2 de agosto de 2015.
  2. En Nombres Botánicos
  3. «Veratrum album». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultado el 23 de abril de 2010.
  4. «Veratrum album». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos. Consultado el 22 de abril de 2010.

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Veratrum album: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

La ballestera, ballestera blanca, eléboro blanco, rizoma de veratro, hierba de ballesteros, surbia o vedegambre es natural de las zonas montañosas de Europa, desde Laponia a España principalmente en los Alpes y los Pirineos donde crece en altitudes entre 600-2500 msnm. También en la Sierra de Gredos.

 src= Inflorescencia  src= Vista de la planta  src= Inflorescencia  src= Flores
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Valkopärskäjuuri ( Finnish )

provided by wikipedia FI

Valkopärskäjuuri (Veratrum album) on Euraasiassa laajalti tavattava komea, valkokukkainen kasvi, joka kuuluu sudenmarjakasveihin (Melanthiaceae)[1]. Lajista on runsaasti muunnoksia, eikä toisistaan poikkeavien kantojen asema ole selvä. Kasvi on myrkyllinen. Suomessa lajia tavataan vain yhdeltä kasvupaikalta, ja se onkin rauhoitettu.[2] Kasvin pääasiallisia kasvupaikkoja ovat kosteat niityt ja jokienrannat.

Ulkonäkö ja koko

 src=
Valkopärskäjuuren tunnistaminen.

Monivuotisen valkopärskäjuuren jämäkkä varsi kasvaa 60–120 cm korkeaksi ja 1,5–2 cm paksuksi. Leveänsoikeita, kielomaisia ja voimakassuonisia lehtiä on runsaasti. Lehdet ovat alapuoleltaan hienokarvaisia. Lehtilapa on 10–20 cm pitkä ja 5–10 cm leveä. Kukinto on runsaskukkainen, kerrannainen latvaterttu, joka muodostuu vihertävän- tai kellanvalkeista noin 2 cm leveistä kukista. Valkopärskäjuuri kukkii kesäkuun lopusta elokuuhun.[3][4]

Valkopärskäjuuri on runsaasti muunteleva kasvi, minkä takia toisistaan poikkeavien kantojen taksonominen asema on epäselvä. Pohjoismaissa esiintyvä kanta luokitellaan kuuluvaksi alalajiin ssp. lobelianum.[4]

Koko valkopärskäjuuri on vahvasti myrkyllinen[3], sillä sen kaikki osat, erityisesti maavarsi ja mukulat, sisältävät steroidialkaloideja (mm. protovertriiniä, gemeriiniä ja glykoalkaloideja).

Levinneisyys

Valkopärskäjuurta esiintyy laajalla mutta laikukkaalla alueella Euraasiassa Etelä- ja Keski-Euroopasta Pohjois-Norjaan ja Kuolan niemimaalle sekä Pohjois-Venäjälle. Norjassa lajia tavataan pääasiassa Ruijan alueella. Suomessa valkopärskäjuurta on tavattu vain yhdeltä kasvupaikalta Utsjoella syrjäiseltä erämaa-alueelta Vaisjoen varrelta läheltä Norjan rajaa, josta laji löydettiin ensimmäisen kerran vasta vuonna 1971.[4]

Elinympäristö

Valkopärskäjuurta tavataan hyvin monenlaisissa ympäristöissä. Etelä- ja Keski-Euroopassa se on vuoristoseutujen kasvi, pohjoisessa sitä tavataan yleensä merenrannikoiden läheisyydestä. Kasvupaikat ovat tyypillisesti kosteita niittyjä ja joenrantoja. Suomen ainoa kasvupaikka on jokivarsipensaikossa.[4]

Käyttö

Euroopassa valkopärskäjuuresta on aikoinaan tehty aivastuspulveria, mikä lieneekin syynä kasvin erikoiselle nimelle.[5]

Lajin vaaleampikukkaista muotoa etelänpärskäjuurta (ssp. album) kasvatetaan myös puutarhakasvina.[5]

Lähteet

  • Paarlahti, Jouni: Myrkkykasvit. WSOY, 2005. ISBN 951-0-30079-9
  • Rautiainen, Veli-Pekka: Valkopärskäjuuri. Teoksessa Uhanalaiset kasvimme. Toim. Terhi Ryttäri ja Taina Kettunen. Suomen ympäristökeskus, Helsinki 1997, s. 264.
  • Retkeilykasvio. Toim. Hämet-Ahti, Leena & Suominen, Juha & Ulvinen, Tauno & Uotila, Pertti. Luonnontieteellinen keskusmuseo, Kasvimuseo, Helsinki 1998.

Viitteet

  1. LuontoPortti: Sudenmarjakasvit, Melanthiaceae luontoportti.com. Viitattu 17.5.2012.
  2. Ympäristöministeriö: Luonnonsuojeluasetuksessa rauhoitetut lajit Viitattu 22.9.2009.
  3. a b Retkeilykasvio 1998, s. 490.
  4. a b c d Rautiainen 1997, s. 264.
  5. a b Luontoportti: Valkopärskäjuuri Viitattu 22.9.2009.

Aiheesta muualla

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visit source
partner site
wikipedia FI

Valkopärskäjuuri: Brief Summary ( Finnish )

provided by wikipedia FI

Valkopärskäjuuri (Veratrum album) on Euraasiassa laajalti tavattava komea, valkokukkainen kasvi, joka kuuluu sudenmarjakasveihin (Melanthiaceae). Lajista on runsaasti muunnoksia, eikä toisistaan poikkeavien kantojen asema ole selvä. Kasvi on myrkyllinen. Suomessa lajia tavataan vain yhdeltä kasvupaikalta, ja se onkin rauhoitettu. Kasvin pääasiallisia kasvupaikkoja ovat kosteat niityt ja jokienrannat.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visit source
partner site
wikipedia FI

Veratrum album ( French )

provided by wikipedia FR

Le Vératre blanc (Veratrum album), appelé aussi Hellébore blanc ou Faux-hellébore, par opposition à l'Hellébore noir (la Rose de Noël), est une plante de la famille des Melanthiaceae. Autres noms vernaculaires : Varaire, Véraire ou Vérine[1]. Dans le Massif central, on emploie souvent pour le désigner le mot occitan baraïre.

Description

Le Vératre blanc est une vigoureuse plante rhizomateuse dépassant un mètre de haut à tige robuste et à feuilles alternes, larges, ovales ou oblongues-lancéolées, épaisses, fortement nervées et plissées, pubescentes en dessous, embrassantes. Les fleurs sont petites, à six tépales en étoile, blanchâtres, verdâtres ou jaunâtres, en grandes inflorescences terminales ramifiées dans leur moitié inférieure. Le fruit est une capsule.

Habitat

Le Vératre blanc croît dans les prairies montagnardes humides ou tourbeuses et les mégaphorbiaies.

Répartition

Le Vératre blanc est une plante boréo-montagnarde qu'on retrouve dans la plupart des massifs montagneux du Centre et du Sud de l'Europe (rarement en-dessous de 1 000 m d'altitude), au Caucase, ainsi qu'en Asie tempérée ou froide (Sibérie) jusqu'au Japon. En France, elle est présente dans tous les massifs montagneux. Elle est toutefois très rare dans les Vosges (une seule station). La couleur des fleurs peut varier d'un massif à l'autre : ainsi les vératres du Massif central ont des fleurs blanches (Veratrum album subsp. album) alors que ceux des Alpes ont majoritairement des fleurs de couleur verte (Veratrum album subsp. lobelianum).

Statuts de protection, menaces

L'espèce n'est pas encore évaluée à l'échelle mondiale par l'UICN. En Europe et en France elle est classée comme non préoccupante [2]. Elle est considérée en danger (EN) en Lorraine et en Alsace.

Toxicité

Toutes les parties de la plante sont toxiques et sont nocives pour l'homme comme pour les animaux d'élevage. C'est en particulier le cas pour la racine. La plante contient en effet plusieurs alcaloïdes comme la protoveratrine A (proA), la protoveratrine B (proB), la veratridine, la cevadine et la jervine. Ces trois molécules constituent en cas d'ingestion un cocktail toxique entraînant des vomissements puis une bradycardie sévère et une hypotension. Une dose de 20 mg ingérée, soit 1 à 2 g de racine séchée peut être mortelle[3].

L'intoxication se soigne par injection d'atropine, qui aide le cœur à retrouver un rythme normal.

Utilisations thérapeutiques

Le Vératre blanc est utilisé en homéopathie.

En décoction/usage externe, il servait autrefois en France à tuer les « poux des veaux »[4].

Risque de confusion

Une confusion est possible avec la Gentiane jaune mais les feuilles de cette dernières sont opposées, la racine à la cassure est blanche alors que celle de la gentiane est jaune).

Notes et références

  1. Veratrum
  2. MNHN & OFB [Ed]. 2003-présent. Inventaire national du patrimoine naturel (INPN), Site web : https://inpn.mnhn.fr, consulté le 1 janvier 2022.
  3. Vératre blanc, Toxiplante.
  4. Françoise Nicollier et Grégoire Nicollier, « Les plantes dans la vie quotidienne à Bagnes : noms patois et utilisations domestiques », Bulletin de la Murithienne, no 102,‎ 1984, p. 129-158 (ISSN , OCLC , lire en ligne).

Voir aussi

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Veratrum album: Brief Summary ( French )

provided by wikipedia FR

Le Vératre blanc (Veratrum album), appelé aussi Hellébore blanc ou Faux-hellébore, par opposition à l'Hellébore noir (la Rose de Noël), est une plante de la famille des Melanthiaceae. Autres noms vernaculaires : Varaire, Véraire ou Vérine. Dans le Massif central, on emploie souvent pour le désigner le mot occitan baraïre.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Surbia ( Galician )

provided by wikipedia gl Galician

A surbia (Veratrum album) é unha planta herbácea perenne da familia das melanthiáceas, con flores pequenas de cor branca, verde ou amarela. Planta tóxica que se utilizou para envelenar dardos, tamén se empregou tradicionalmente con fins medicinais como remedio homeopático.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia gl Galician

Běła kichawa ( Upper Sorbian )

provided by wikipedia HSB

Běła kichawa (Veratrum album) je rostlina ze swójby kichawowych rostlinow (Melianthaceae).

Wopisanje

Běła kichawa je trajne zelo, kotrež docpěwa wysokosć wot 50 hač 150 cm. Rostlina ma wjace tołstych korjenjow.

Łopjena maja dołhe nerwy, su wjacekróć po dołhosći fałdowane, schódne a steja šrubojće wokoło stołpika. Delnje łopjena su šěroko owalne, mjeztym zo hornje łopjena su lancetojte, wjacenerwne.

Kćěje wot junija hač awgusta. Hwězdate, běłe abo žołtojte, zwonka zelenojte kćenja docpěwaja šěrokosć wot 8 hač 15 mm a steja w kićach, kotrež su k nakónčnej, maksimalnje 50 cm dołhej pakići zjednoćene. Delnjej kćeni stej dwusplažnej. Kćenjowe łopješka su ćmowšo žiłowane.

Zajědojćenje wuwoła třichanje, sylzowe ćečenje, problemy při póžěranju, hłowywjerćenje, přizajeće, spadowanje krejoweho ćišća a smjerć přez stagnaciju wutroby abo přizajeće dychanja. Alkaloidy móžeja samo intaktnu kožu předrěwaja.

Stejnišćo

Rosće často na łukach a składźišćach za zwěrjata Alpow, na łuhojtych łukach a w łučinowych lěsach blisko Alpow. Preferuje čerstwe hač mokre, wutkate, zwjetša wapnite pódy.

Rozšěrjenje

Rostlina je w horinach srjedźneje a južneje Europy rozšěrjena.

Noty

  1. W internetowym słowniku: Germer

Žórła

  • Schauer - Caspari: Pflanzenführer für unterwegs, ISBN 978-3-8354-0354-3, 2. nakład, 2008, strona 38, 118 (němsce)
  • Spohn, Aichele, Golte-Bechtle, Spohn: Was blüht denn da? Kosmos Naturführer (2008), ISBN 978-3-440-11379-0, strona 186 (němsce)
  • Brankačk, Jurij: Wobrazowy słownik hornjoserbskich rostlinskich mjenow na CD ROM. Rěčny centrum WITAJ, wudaće za serbske šule. Budyšin 2005.
  • Kubát, K. (Hlavní editor): Klíč ke květeně České republiky. Academia, Praha (2002)
  • Lajnert, Jan: Rostlinske mjena. Serbske. Němske. Łaćanske. Rjadowane po přirodnym systemje. Volk und Wissen Volkseigener Verlag Berlin (1954)
  • Rězak, Filip: Němsko-serbski wšowědny słownik hornjołužiskeje rěče. Donnerhak, Budyšin (1920)
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia HSB

Běła kichawa: Brief Summary ( Upper Sorbian )

provided by wikipedia HSB

Běła kichawa (Veratrum album) je rostlina ze swójby kichawowych rostlinow (Melianthaceae).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia HSB

Hnerrarót ( Icelandic )

provided by wikipedia IS

Hnerrarót (einnig kölluð hvít hnerrarót eða bjarthnöri) (fræðiheiti: veratrum album) er eitruð lækningajurt af liljubálki. Hún vex á meginlandi Evrópu.

Wikiorðabókin er með skilgreiningu á orðinu
Wikimedia Commons er með margmiðlunarefni sem tengist
Wikilífverur eru með efni sem tengist
 src= Þessi líffræðigrein er stubbur. Þú getur hjálpað til með því að bæta við greinina.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Höfundar og ritstjórar Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia IS

Veratrum album ( Italian )

provided by wikipedia IT

Il veratro bianco (Veratrum album L.) è una pianta rizomatosa tossica, appartenente alla famiglia delle Melanthiaceae.[1]

Descrizione

Il veratro bianco è una pianta perenne alta fino a 150 cm. Le foglie sono alterne, verde scuro. I fiori sono formati da 6 petali e raggruppati in infiorescenze terminali ramificate nella loro metà inferiore.

Tossicologia

È una pianta tossica sia per l'uomo che per gli animali. L'ingestione di veratro da parte della vacca gravida può causare alopecia e gravi difetti ossei nel vitello quali la palatoschisi.

Note

  1. ^ (EN) Veratrum album, su Plants of the World Online, Royal Botanic Gardens, Kew. URL consultato il 14 novembre 2021.

Bibliografia

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori e redattori di Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia IT

Veratrum album: Brief Summary ( Italian )

provided by wikipedia IT

Il veratro bianco (Veratrum album L.) è una pianta rizomatosa tossica, appartenente alla famiglia delle Melanthiaceae.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori e redattori di Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia IT

Lobelio čemerys ( Lithuanian )

provided by wikipedia LT

Lobelio čemerys arba baltasis čemerys (Veratrum album) – melatininių (Melanthiaceae) šeimos augalas.

Arealai ir jų ypatybės

Čemeriai savaime auga visoje Europoje, Azijoje ir Šiaurės Amerikoje. Natūralioje gamtoje jų beveik nesutinkamas. Didžiausia grėsmė čemeriams – per ankstyvas šienavimas ir dirvos suardymas. Tai šakniastiebiniai daugiamečiai augalai stačiais lapuotais, prie pamato svogūniškai sustorėjusiais stiebais. Žiedai balsvi, rausvi arba žalsvi, sutelkti stambiose šluotelėse, rečiau teptuko formos žiedynuose.

Čemeriai mėgsta atviras arba truputį pritemdytas vietas, drėgną, derlingą priemolį. Šalčiui atsparūs. Vienoje vietoje nepersodinti gali augti 8-10 metų. Dauginami šakniastiebių dalimis ir sėklomis. Sėjama tą patį rudenį, bet išdygsta dažniausiai po metų. Galima sėti ir pavasarį 1-2 mėn. stratifikuotas sėklas. Sėjinukai pikuojami į pritemdytą drėgną lysvę kas 25 cm. Pražysta po 4-5 metų, paskui žydi kas antri metai. Šakniastiebiai dalijami gegužės pabaigoje arba rugsėjį. Čemeriai dera su melsvėmis, eremūrais ir aukštais flioksais. Vakarų Europoje čemeriai sodinami gėlynuose, jie tinka baseinų ar upelių pakrantėms papuošti. Iš pradžių auga lėtai, paskui labai išsiplečia.

Lietuvoje

Lietuvoje Lobelio čemerys yra įrašytas į Lietuvos raudonąją knygą kaip išnykusi/tikėtinai išnykusi rūšis. Lietuvoje čemeriai auginami retokai, ir dažniau kaip vaistinis augalas, ne dėl grožio. 2012 m. vasarą Lobelio čemerys aptiktas Šimonių girios biosferos poligone. Aptiktoji Lobelio čemerių populiacija yra gausi, ji plečiasi. Pastarąjį kartą nedidelė jų populiacija buvo stebėta 1975 m.[1]

Šaltiniai

Vikiteka

  1. http://www.am.lt/VI/index.php#a/12242 Aptiktas jau išnykusiu laikytas augalas
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipedijos autoriai ir redaktoriai
original
visit source
partner site
wikipedia LT

Lobelio čemerys: Brief Summary ( Lithuanian )

provided by wikipedia LT

Lobelio čemerys arba baltasis čemerys (Veratrum album) – melatininių (Melanthiaceae) šeimos augalas.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipedijos autoriai ir redaktoriai
original
visit source
partner site
wikipedia LT

Witte nieswortel ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

De witte nieswortel (Veratrum album L.) (ook: wit nieskruid)[1] is een uiterst giftige vaste plant die behoort tot de Eenbesfamilie en vroeger als pijlgif werd gebruikt. De plant komt van nature voor in de Alpen.

De plant wordt 50 tot 150 cm hoog. De wortelstok is inwendig wit. De onderste, tot 20 cm lange bladeren zijn breedovaal en de bovenste lancetvormig. De bladeren zijn stengelomvattend.

De witte nieswortel bloeit van juni tot augustus met witte, 12 tot 15 mm grote bloemen, die in een 50 cm lange tros staan. Vooral als de zon schijnt geuren de bloemen doordringend.

De vrucht is een openspringende (dehiscente) bes.

Giftigheid

Alle delen van de plant zijn zeer giftig. De mate van giftigheid hangt wel af van de standplaats. Planten op 700 m hoogte bevatten 1,5% alkaloïden en die op 2500 m hoogte nog maar 0,2%. Vooral in de wortelstok komen de alkaloïden protoveratrine en germerine voor.

In andere talen

  • Duits: Weißer Germer, Nieswurz, Hemmer(t)wurzn, Lauskraut, Lauswurz
  • Engels: White Hellebore, European White Hellebore, White Veratrum
  • Frans: Vératre blanc

Externe links

Wikimedia Commons Mediabestanden die bij dit onderwerp horen, zijn te vinden op de pagina Veratrum album op Wikimedia Commons.
Bronnen, noten en/of referenties
  1. Furlenmeier, M. (1978). De wonderlijke wereld der geneeskruiden. Antwerpen/Amsterdam: Uitgeverij C. de Vries-Brouwers p.v.b.a. ISBN 9061741432
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Witte nieswortel: Brief Summary ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

De witte nieswortel (Veratrum album L.) (ook: wit nieskruid) is een uiterst giftige vaste plant die behoort tot de Eenbesfamilie en vroeger als pijlgif werd gebruikt. De plant komt van nature voor in de Alpen.

De plant wordt 50 tot 150 cm hoog. De wortelstok is inwendig wit. De onderste, tot 20 cm lange bladeren zijn breedovaal en de bovenste lancetvormig. De bladeren zijn stengelomvattend.

De witte nieswortel bloeit van juni tot augustus met witte, 12 tot 15 mm grote bloemen, die in een 50 cm lange tros staan. Vooral als de zon schijnt geuren de bloemen doordringend.

De vrucht is een openspringende (dehiscente) bes.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Ciemiężyca biała ( Polish )

provided by wikipedia POL
 src=
Morfologia

Ciemiężyca biała, ciemiężyca biała (Veratrum album L.) – gatunek rośliny z rodziny melantkowatych. Zasięg gatunku obejmuje Europę, Azję Mniejszą, Azję Centralną, Kaukaz oraz Syberię[2]. W Polsce jest rzadko spotykana, większość stanowisk skupia się w Bieszczadach. Najdalej w zachodnim kierunku sięga po Smerek i Dziurkowiec. Poza Bieszczadami spotykana jest tylko na Lubelszczyźnie i tutaj w Woli Różanieckiej znajduje się jedno z jej najliczniejszych stanowisk.

Morfologia

Łodyga
Łodyga gruba, gęsto owłosiona, dorastająca do 1,5 m wysokości, tworzy się dopiero między 10 a 25 rokiem życia.
Liście
Dolne szerokoeliptyczne, o szerokości do 100 mm, górne węższe, jajowatolancetowate, pod spodem krótko owłosione.
Kwiaty
Białawe do jasnożółtych, z zewnątrz zielonkawe, niezróżnicowane na kielich i koronę, o średnicy 10–15 mm, pachnące, zebrane w wiechowaty kwiatostan długości do 50 cm, o bocznych odgałęzieniach wydłużonych, luźnokwiatowych; w górnej części wiechy kwiaty męskie – pręcikowe, dolne obupłciowe.
Owoc
Owłosiona torebka. Nasiona płaskie, oskrzydlone.
Gatunki podobne
Liście młodych roślin są bardzo podobne do liści goryczki żółtej.

Biologia i ekologia

  • Bylina, hemikryptofit. W pierwszych latach życia wytwarza tylko przyziemną rozetę liści. Kwitnie od czerwca do sierpnia, zapylana jest przez muchówki i motyle. Rośnie w wilgotnych lasach, źródliskach, na górskich łąkach. W Bieszczadach występuje na wysokości 560–1325 m n.p.m., najwyżej położone jej stanowisko znajduje się na Krzemieniu.
  • Roślina trująca: Cała roślina jest silnie trująca. Zatrucie objawia się początkowo osłabieniem i zwolnieniem rytmu serca, a następnie porażeniem mięśni klatki piersiowej uniemożliwiającym oddychanie[2]. Jest to roślina bardzo silnie trująca, już spożycie 1–2 g korzeni może być śmiertelne[2]. Liczba chromosomów 2n= 16[3].

Zagrożenia i ochrona

W Polsce roślina objęta ścisłą ochroną gatunkową. Zagrożona może być zmianą warunków siedliskowych (np. w wyniku osuszania terenów na których występuje), oraz zbieraniem ze stanowisk naturalnych w celach leczniczych.

Zastosowanie

Roślina lecznicza. Surowiec zielarski (z uprawy): kłącze ciemiężycy z korzeniami – Rhizoma Veratri cum radicibus. Zawiera silnie toksyczne alkaloidy sterolowe – protoweratrynę, germerynę, germinę, rubijerwinę, izorubijerwinę (do 1,5%) oraz gorzki glikozyd – weratramaryna, kwasy organiczne (weratrynowy i chelidonowy). Dawniej stosowana jako środek drażniący skórę i miejscowo znieczulający, obecnie stosowany tylko do produkcji leków gotowych i w weterynarii, jako środek żołądkowy. Wyciągi alkoholowe lub octowe były używane do zwalczania wszawicy.

Ciekawostki

Według jednej z wersji łacińska nazwa rodzaju pochodzi od słowa verare, co oznacza mówić prawdę, gdyż sproszkowany korzeń ciemiężycy wywołuje kichnięcia, co jest w przekonaniu ludowym potwierdzeniem prawdziwości słów. Do właściwości tej nawiązuje też nazwa słowacka: kychavica.

Niektórzy badacze historii starożytnej twierdzą, że są przesłanki pozwalające przypuszczać, iż przyczyną śmierci Aleksandra Macedońskiego mogło być niezamierzone przedawkowanie ciemiężycy podawanej mu jako lekarstwo.

Przypisy

  1. System Reveala
  2. a b c Burkhard Bohne, Peter Dietze: Rośliny trujące: 170 gatunków roślin ozdobnych i dziko rosnących. Warszawa: Bellona, Spółka Akcyjna, 2008. ISBN 978-83-11-11088-5.
  3. Lucjan Rutkowski: Klucz do oznaczania roślin naczyniowych Polski niżowej. Warszawa: Wyd. Naukowe PWN, 2006. ISBN 83-01-14342-8.

Bibliografia

  1. Halina Piękoś-Mirkowa, Zbigniew Mirek: Rośliny chronione. Warszawa: Multico Oficyna Wyd., 2006. ISBN 978-83-7073-444-2.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visit source
partner site
wikipedia POL

Ciemiężyca biała: Brief Summary ( Polish )

provided by wikipedia POL
 src= Morfologia

Ciemiężyca biała, ciemiężyca biała (Veratrum album L.) – gatunek rośliny z rodziny melantkowatych. Zasięg gatunku obejmuje Europę, Azję Mniejszą, Azję Centralną, Kaukaz oraz Syberię. W Polsce jest rzadko spotykana, większość stanowisk skupia się w Bieszczadach. Najdalej w zachodnim kierunku sięga po Smerek i Dziurkowiec. Poza Bieszczadami spotykana jest tylko na Lubelszczyźnie i tutaj w Woli Różanieckiej znajduje się jedno z jej najliczniejszych stanowisk.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visit source
partner site
wikipedia POL

Kýchavica biela ( Slovak )

provided by wikipedia SK

Kýchavica biela (Veratrum album) je rastlina z čeľade kýchavicovité (Melanthiaceae). Je to trváca, 50 - 150 cm vysoká bylina so silným valcovitým podzemkom. Byľ má priamu, olistenú a najmä v hornej časti husto chĺpkatú. Kvety sú dosť veľké, žltozeleno až zelekasto sfarbené, dolné obojpohlavné, horné len samčie. Plod je tobolka vajcovito elipsovitého tvaru. Kvitne v júni až v auguste. Rastie najmä vo vyšších polohách v celej Európe a na Sibíri, od Pyrenejí po Kamčatku. Celá rastlina je prudko jedovatá.

Galéria

Zdroj

  • J. Volák, J. Stodola, F. Severa: Veľká kniha liečivých rastlín

Iné projekty

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori a editori Wikipédie
original
visit source
partner site
wikipedia SK

Kýchavica biela: Brief Summary ( Slovak )

provided by wikipedia SK

Kýchavica biela (Veratrum album) je rastlina z čeľade kýchavicovité (Melanthiaceae). Je to trváca, 50 - 150 cm vysoká bylina so silným valcovitým podzemkom. Byľ má priamu, olistenú a najmä v hornej časti husto chĺpkatú. Kvety sú dosť veľké, žltozeleno až zelekasto sfarbené, dolné obojpohlavné, horné len samčie. Plod je tobolka vajcovito elipsovitého tvaru. Kvitne v júni až v auguste. Rastie najmä vo vyšších polohách v celej Európe a na Sibíri, od Pyrenejí po Kamčatku. Celá rastlina je prudko jedovatá.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori a editori Wikipédie
original
visit source
partner site
wikipedia SK

Vit nysrot ( Swedish )

provided by wikipedia SV

Vit nysrot (Veratrum album), även kallad Vit prustrot, är en art i familjen nysrotsväxter. Den förekommer naturligt i stora delar av Eurasien, samt i Alaska. Arten odlas ibland som trädgårdsväxt i Sverige. Underarten subsp. lobelianum förekommer bland annat i norra Norge och Finland.

Växten har varit känd sedan antiken och använts som både gift och medicinalväxt. Det finns även tecken som tyder på att växten orsakat Alexander den Stores död, då beskrivningen av hans symptom stämmer väl överens med de symptom som vit nysrot ger [1].

Synonymer

[2][3]

subsp. album

  • Melanthium album (L.) Thunb.
  • Veratrum viride Röhl. nom. illeg.

subsp. lobelianum (Bernh.) K.Richt.

  • Veratrum album f. glabrescens (Zapat) Soó
  • Veratrum album f. podolicum (Zapat) Soó
  • Veratrum album subsp. lobelianum (Bernh.) Dostál
  • Veratrum album subsp. virescens (Gaudin) Jáv. & Soó
  • Veratrum album proles lobelianum (Bernh.) Rouy
  • Veratrum album var. lobelianum (Bernh.) Rchb.
  • Veratrum album var. virescens Gaudin
  • Veratrum lobelianum Bernh.
  • Veratrum lobelianum f. glabrescens Zapat
  • Veratrum lobelianum f. podolicum Zapat

Se även

Andra Veratrumarter

Referenser

Noter

  1. ^ Schep LJ1, Slaughter RJ, Vale JA, Wheatley P: Was the death of Alexander the Great due to poisoning? Was it Veratrum album?
  2. ^ The International Plant Names Index
  3. ^ ”Tela Botanica - Flore Électronique”. Arkiverad från originalet den 24 juli 2010. https://web.archive.org/web/20100724201719/http://www.tela-botanica.org/page:eflore. Läst 30 januari 2009.

Webbkällor

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia författare och redaktörer
original
visit source
partner site
wikipedia SV

Vit nysrot: Brief Summary ( Swedish )

provided by wikipedia SV

Vit nysrot (Veratrum album), även kallad Vit prustrot, är en art i familjen nysrotsväxter. Den förekommer naturligt i stora delar av Eurasien, samt i Alaska. Arten odlas ibland som trädgårdsväxt i Sverige. Underarten subsp. lobelianum förekommer bland annat i norra Norge och Finland.

Växten har varit känd sedan antiken och använts som både gift och medicinalväxt. Det finns även tecken som tyder på att växten orsakat Alexander den Stores död, då beskrivningen av hans symptom stämmer väl överens med de symptom som vit nysrot ger .

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia författare och redaktörer
original
visit source
partner site
wikipedia SV

Чемериця біла ( Ukrainian )

provided by wikipedia UK

Поширення

Чемериця біла росте в Карпатах на альпійських луках.

Заготівля і зберігання

Хімічний склад

Чемериця біла має хімічний склад подібний до складу чемериці Лобелієвої, але відрізняється дещо іншим вмістом: співвідношенням компонентів, що його складають.

Фармакологічні властивості

Чемериця надзвичайно отруйна рослина, тому її здавна використовували для виготовлення сильнодійних отрут. Отрута складається з «коктейлю» алкалоїдів (більше десятка) та має паралітичні властивості: діє на нервову систему людини, спричинюючи блокаду передачі нервових імпульсів, зупинку дихання та серцебиття. Симптоми отруєння проявляються впродовж кількох годин після вживання рослини — це нудота, блювання, втрата координації рухів (сп'яніння), параліч і смерть. Алкалоїди відкладаються переважно в кореневищі: загальна кількість алкалоїдів у ньому може доходити до 2 %; вміст алкалоїдів в наземних частинах рослин — стеблах, листі, суцвіттях, насінні — відносно менший: в листі від 0,3 % до 1,4 %, в стеблах від 0,09 % до 1,4 %. Алкалоїди не розкладаються під час висушування, тому сухі рослини стають ще більш отруйними внаслідок підвищення концентрації алкалоїдів.

 src= Вікісховище має мультимедійні дані за темою: Veratrum album
Question book-new.svg
Ця стаття не містить посилань на джерела. Ви можете допомогти поліпшити цю статтю, додавши посилання на надійні джерела. Матеріал без джерел може бути підданий сумніву та вилучений.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Автори та редактори Вікіпедії
original
visit source
partner site
wikipedia UK

Veratrum album ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Veratrum album là một loài thực vật có hoa trong họ Melanthiaceae. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1753.[1]

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Veratrum album. Truy cập ngày 20 tháng 7 năm 2013.

Liên kết ngoài


Hình tượng sơ khai Bài viết liên quan đến Bộ Loa kèn này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

Veratrum album: Brief Summary ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Veratrum album là một loài thực vật có hoa trong họ Melanthiaceae. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1753.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI