La jonça o junça, de nom científic Aphyllanthes monspeliensis, pertany a la família de les asparagàcies i és l'única espècie del gènere monotípic Aphyllanthes. Es tracta d'una herba perenne, un hemicriptòfit[1] de 10 a 60 cm d'alt, amb les fulles reduïdes a beines de 3 a 8 cm. Les tiges fan la fotosíntesi i són d'un verd grisenc amb aspecte de jonc. Floreix de març a agost amb flors blaves o molt rarament blanques, i fa un fruit en càpsula. També es coneix amb el nom popular de pa de cucut.
La seva distribució mundial és al nord-oest del Mediterrani des d'Occitània fins a la península Ibèrica i punts del nord d'Àfrica.[2] És comuna als Països Catalans, però manca a les Balears.[1]
Es pot trobar en pinars i garrigues amb romaní i timonedes.[1] Constitueix un tipus de pastura seca fins als 1.500 metres d'altitud. És rara als llocs més àrids i inexistent a la plana dels voltants de València o al litoral i prelitoral del Llobregat al Ter.
Aphyllanthes monspeliensis je jediný druh rodu Aphyllanthes z čeledi chřestovitých. Je to trsnatá jednoděložná vytrvalá bylina s modrými květy a redukovanými listy, vyskytující se v západním Středomoří.
Jedná se o vytrvalou, asi 10-50 cm vysokou rostlinu, rostoucí v hustých trsech. Fotosyntetickou funkci má hlavně stonek, listy jsou redukované na bazální pochvy. Květy jsou na vrcholu stonku, jednotlivě, vzácněji po 2-3, každý květ je podepřen několika blanitými šupinami. Okvětní lístky jsou modré až modrofialové s tmavším středním žebrem, volné. Tyčinek je 6. Semeník je srostlý ze 3 plodolistů, plodem je tobolka.[2]
Druh roste v západním Středomoří, jak na evropské straně, tak v přilehlé severní Africe.
V současné taxonomii (systém APG III) je Aphyllanthes řazen do čeledi chřestovitých (Asparagaceae). V minulosti byl řazen do samostatné monotypické čeledi Aphyllanthaceae, v některých starších taxonomických systémech do čeledi liliovité v širším pojetí (Liliaceae s.l.).[2]
Aphyllanthes monspeliensis je jediný druh rodu Aphyllanthes z čeledi chřestovitých. Je to trsnatá jednoděložná vytrvalá bylina s modrými květy a redukovanými listy, vyskytující se v západním Středomoří.
Die Binsenlilie (Aphyllanthes monspeliensis), auch Blaue Binse, Blausternbinse, Blaue Binsennelke, (Zarte) Nelkenlilie oder Blaustern genannt, ist die einzige Pflanzenart der Gattung Aphyllanthes und bildet die eigene Unterfamilie Aphyllanthoideae in der Familie der Spargelgewächse (Asparagaceae).[1] Sie ist im Mittelmeerraum heimisch.
Die Binsenlilie ist eine ausdauernde krautige Pflanze die bis etwa 30–35 Zentimeter hoch wächst. Die horstigen, schlanken und binsenartigen, festen Stängel sind kahl. Dieser Xerophyt bildet kurze Rhizome als Überdauerungsorgane. Die einfachen Laubblätter sind zu Blattscheiden reduziert und an der Basis der Pflanzen gehäuft.
Die Blüten stehen einzeln oder zu wenigen in endständigen Blütenständen zusammen.
Die zwittrigen und recht großen Blüten sind radiärsymmetrisch und dreizählig mit einfacher Blütenhülle. Sie sitzen an mehreren, dachigen, beständigen und trockenhäutigen Deckblättern. Die sechs gleichgestalteten, genagelten und verkehrt-eiförmigen, ausladenden Blütenhüllblätter (Tepalen) sind violett-blau oder selten weißlich mit einem dunkleren Mittelnerv, -streifen und stehen an der Basis zu einer kurzen Röhre zusammen. Es sind sechs, relativ kurze Staubblätter in zwei ungleichen Kreisen vorhanden. Die drei Fruchtblätter sind zu einem oberständigen und dreikammerigen Fruchtknoten mit schlankem Griffel mit dreilappiger Narbe verwachsen.
Die Binsenlilie bildet kleine, lokulizidale, dreiklappige und dreisamige, spitze Kapselfrüchte in den beständigen Deckblättern. Die schwärzlichen, krustigen Samen sind glatt.
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = ca. 32.[2]
Die Binsenlilie ist im westlichen und zentralen Mittelmeerraum verbreitet. Es gibt Fundortangaben für Marokko, Algerien, Libyen, Portugal, Spanien, die Balearen, Frankreich, Sardinien und Italien.[3]
Die Erstveröffentlichung von Aphyllanthes monspeliensis erfolgte 1753 durch Carl von Linné in Species Plantarum, Tomus I, S. 294.[4] Damit wurde auch die Gattung Aphyllanthes aufgestellt.[4] Synonyme für Aphyllanthes monspeliensis L. sind: Aphyllanthes juncea Salisb., Aphyllanthes cantabrica Bubani. Die Unterfamilie Aphyllanthoideae wurde 1847 durch John Lindley in The Vegetable Kingdom 202, 205 aufgestellt.
Die Binsenlilie (Aphyllanthes monspeliensis), auch Blaue Binse, Blausternbinse, Blaue Binsennelke, (Zarte) Nelkenlilie oder Blaustern genannt, ist die einzige Pflanzenart der Gattung Aphyllanthes und bildet die eigene Unterfamilie Aphyllanthoideae in der Familie der Spargelgewächse (Asparagaceae). Sie ist im Mittelmeerraum heimisch.
A chungueta (Aphyllanthes monspeliensis), tamién conoixita como chunza, ye una planda con flor (anchiosperma). Tradicionalment considerata una planda liliacia, bells taxonomistas la consideran a sola especie adintro las Aphyllanthaceae, una familia no admesa per totz es botanicos. O sistema taxonomico APG II, de 2003, considera que perteneix a l'orden d'as asparagals.
As dos denominacions, chungueta y chunza, son derivacions de chungo.
Se tracta d'una hierba perén, de 10 ta 60 cm d'altaria, con as fuellas redueitas a bayanas de 3 ta 8 cm. Es tallos fan a fotosintesi y son d'un verde grisenco, que se retrayen con un chungo. Floreix de marzo t'agosto, con flors d'un azul intenso u més rarament blancas, y fa un lulo en capsula.
A suya ubicación mundial ye en o nordueste d'o Mediterranio, den d'Occitania enta la peninsula Iberica y bells puestos d'o norde d'Africa. Medra a puestos talcual secallosos y fa honra como tasca ixeca dica ta's 1500 m d'altitut.
A chungueta (Aphyllanthes monspeliensis), tamién conoixita como chunza, ye una planda con flor (anchiosperma). Tradicionalment considerata una planda liliacia, bells taxonomistas la consideran a sola especie adintro las Aphyllanthaceae, una familia no admesa per totz es botanicos. O sistema taxonomico APG II, de 2003, considera que perteneix a l'orden d'as asparagals.
Lo bragalon (Aphyllanthes monspeliensis) es una espècia de planta. Aparten a la familha de las Liliaceae segon la classificacion classica, o a aquela de las Asparagaceae (opcionalament aquela de las Aphyllanthaceae) segon la classificacion filogenetica APG II. Aquela espècia es la sola actualament acceptada del genre Aphyllanthes.
Es una de las plantas mai caracteristicas de las garrigas de la Mediterranèa occidentala, ont florís fòrça a la prima, formant de matas pareissent als joncs (lo catalan nomenan la planta jonça o junça). Las flors son blavas, pauc sovent blancas.
Son nom significa en grèc « flor sens fuèlhas ». Las fuèlhas son en efècte redusidas a de canèlas membranosas a la basa des tijas.
Es una planta plan consunida pels cabals e motons.
Aphyllanthes es un género monotípico de plantas perteneciente a la familia de las asparagáceas y el único miembro de la subfamilia Aphyllanthoideae,[1] con una única especie: Aphyllanthes monspeliensis L. 1753.[2] Es originaria de la región mediterránea.
Son plantas glabras con rizoma horizontal, largo. Escapos de hasta 45 x 1,5 cm, numerosos, estriados. Hojas de basta 10 cm, purpuráceas, con parte externa trinervada verde, frecuentemente prolongadas en un mucrón. Flores rodeadas de 6-7 brácteas de 4,5-10 mm, coriáceas, ovadas u oblongas; la externa ovado-lanceolada y largamente mucronada. Tépalos de 15-20 mm, oblongos, obtusos, persistentes, con parte superior divaricada y parte inferior formando un tubo rodeado por las brácteas, azul-violeta, rara vez blancos. Estambres más cortos que los tépalos, con anteras de 1-1,5 mm, amarillas. Cápsulas de 3,54 mm, apiculadas. Semillas densa y diminutamente tuberculadas, negras. Tiene un número de cromosomas de 2n = 32. Florece y fructifica de febrero a junio.[3]
Se encuentra en matorrales, sobre roquedos, suelos pedregosos y taludes calcáreos en montañas frescas. Propia de SW de Europa, Norte de África y Sureste de Francia. En la península ibérica vive en la mitad este hasta Cádiz, además de la Cuenca del Duero.
Aphyllanthes monspeliensis fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 294. 1753.[4]
Aphyllanthes es un género monotípico de plantas perteneciente a la familia de las asparagáceas y el único miembro de la subfamilia Aphyllanthoideae, con una única especie: Aphyllanthes monspeliensis L. 1753. Es originaria de la región mediterránea.
Aphyllanthes monspeliensis
L'aphyllanthe de Montpellier (Aphyllanthes monspeliensis), ou œillet bleu de Montpellier est une espèce de plante méditerranéenne. Elle appartient à la famille des Liliaceae selon la classification classique, ou à celle des Asparagaceae (optionnellement celle des Aphyllanthaceae) selon la classification phylogénétique APG II. Cette espèce est la seule actuellement acceptée du genre Aphyllanthes.
C'est l'une des plantes les plus caractéristiques des garrigues de la Méditerranée occidentale, où elle fleurit abondamment au printemps, formant des touffes rappelant les joncs. Les fleurs sont bleues, très rarement blanches.
Son nom signifie en grec « fleur sans feuilles ». Les feuilles sont en effet réduites à des gaines membraneuses à la base des tiges. Elle est appelée « jonça » ou « junça » en catalan et « Bragalon » (prononcer « bragalou ») en occitan.
Elle est surnommée localement "herbe à lièvres" et est très appréciée des chevaux et des moutons.
Son parfum est inexistant, son goût est légèrement sucré.
Aphyllanthes monspeliensis
L'aphyllanthe de Montpellier (Aphyllanthes monspeliensis), ou œillet bleu de Montpellier est une espèce de plante méditerranéenne. Elle appartient à la famille des Liliaceae selon la classification classique, ou à celle des Asparagaceae (optionnellement celle des Aphyllanthaceae) selon la classification phylogénétique APG II. Cette espèce est la seule actuellement acceptée du genre Aphyllanthes.
C'est l'une des plantes les plus caractéristiques des garrigues de la Méditerranée occidentale, où elle fleurit abondamment au printemps, formant des touffes rappelant les joncs. Les fleurs sont bleues, très rarement blanches.
Son nom signifie en grec « fleur sans feuilles ». Les feuilles sont en effet réduites à des gaines membraneuses à la base des tiges. Elle est appelée « jonça » ou « junça » en catalan et « Bragalon » (prononcer « bragalou ») en occitan.
Elle est surnommée localement "herbe à lièvres" et est très appréciée des chevaux et des moutons.
Son parfum est inexistant, son goût est légèrement sucré.
Syćinowy mječik je rostlina ze swójby škleńčicowych rostlinow (łaćonsce: Sisyrinchium montanum, Iridaceae).
Syćinowy mječik je rostlina ze swójby škleńčicowych rostlinow (łaćonsce: Sisyrinchium montanum, Iridaceae).
Aphyllanthes monspeliensis L. è una pianta della famiglia delle Asparagacee.[1] È l'unica specie nota del genere Aphyllantes.L. e della sottofamiglia Aphyllanthoideae Lindl..[2]
Questa specie è endemica della regione mediterranea centro-occidentale.[1]
Il Sistema Cronquist includeva questa specie tra le Liliaceae.[3]
In precedenza la sottofamiglia Aphyllanthoideae era considerata come famiglia separata, Aphyllanthaceae[2].
La classificazione APG IV la riconosce come sottofamiglia della famiglia Asparagaceae.[4]
Aphyllanthes monspeliensis L. è una pianta della famiglia delle Asparagacee. È l'unica specie nota del genere Aphyllantes.L. e della sottofamiglia Aphyllanthoideae Lindl..
Aphyllanthes monspeliensis er en flerårig urt i aspargesfamilien. Den har ingen nære slektninger og er plassert som eneste art i underfamilien Aphyllanthoideae. Den har også blitt regnet til en egen familie, Aphyllanthaceae, og i eldre systematikk tilhørte arten liljefamilien.
Den vokser i en tue med mange blågrønne, hårløse stengler. Fotosyntesen skjer i stenglene, og bladene er redusert til små skjell. Aphyllanthes betyr «bladløs». Blomstene er blå, mer sjeldent hvite, 25–30 mm i diameter og sitter to–tre sammen omgitt av papiraktige støtteblad. Blomsterdekkbladet har en mørk midtnerve. Frukten er en kapsel med tre frø.
Aphyllanthes monspeliensis vokser på tørre, steinete steder og i garrigue. Den er utbredt i det vestlige middelhavsområdet fra Marokko og Portugal østover til Libya og nordvestlige Italia inkludert Balearene og Sardinia.
Aphyllanthes monspeliensis er en flerårig urt i aspargesfamilien. Den har ingen nære slektninger og er plassert som eneste art i underfamilien Aphyllanthoideae. Den har også blitt regnet til en egen familie, Aphyllanthaceae, og i eldre systematikk tilhørte arten liljefamilien.
Den vokser i en tue med mange blågrønne, hårløse stengler. Fotosyntesen skjer i stenglene, og bladene er redusert til små skjell. Aphyllanthes betyr «bladløs». Blomstene er blå, mer sjeldent hvite, 25–30 mm i diameter og sitter to–tre sammen omgitt av papiraktige støtteblad. Blomsterdekkbladet har en mørk midtnerve. Frukten er en kapsel med tre frø.
Aphyllanthes monspeliensis vokser på tørre, steinete steder og i garrigue. Den er utbredt i det vestlige middelhavsområdet fra Marokko og Portugal østover til Libya og nordvestlige Italia inkludert Balearene og Sardinia.
Aphyllanthes monspeliensis – gatunek roślin z monotypowego rodzaju Aphyllanthes z rodziny szparagowatych. Występuje w zachodniej części basenu Morza Śródziemnego od Portugalii, poprzez Hiszpanię, południową Francję po okolice Genui. Rośnie także w Afryce w Algierii[3], w Libii i Maroku, także na Balearach[4] i Sardynii[5]. Rośnie w miejscach suchych i skalistych[6]. Roślina uprawiana bywa w ogrodach skalnych. Mimo że jest rośliną zielną w jej kłączach występuje kambium – tkanka twórcza umożliwiająca przyrost na grubość[7].
W popularnym w końcu XX wieku systemie Cronquista rodzaj włączany był do rodziny liliowatych (Liliaceae)[9].
Gatunek i rodzaj należy do podrodziny Aphyllanthoideae Lindley, rodziny szparagowatych Asparagaceae, rzędu szparagowców Asparagales w obrębie kladu jednoliściennych[1][4].
Aphyllanthes monspeliensis – gatunek roślin z monotypowego rodzaju Aphyllanthes z rodziny szparagowatych. Występuje w zachodniej części basenu Morza Śródziemnego od Portugalii, poprzez Hiszpanię, południową Francję po okolice Genui. Rośnie także w Afryce w Algierii, w Libii i Maroku, także na Balearach i Sardynii. Rośnie w miejscach suchych i skalistych. Roślina uprawiana bywa w ogrodach skalnych. Mimo że jest rośliną zielną w jej kłączach występuje kambium – tkanka twórcza umożliwiająca przyrost na grubość.
Aphyllanthoideae é uma subfamília monotípica de plantas com flor monocotiledóneas da família Asparagaceae, cujo único género é Aphyllanthes, também um táxon monotípico tendo como única espécie Aphyllanthes monspeliensis.[1] A espécie tem distribuição natural nas regiões semi-áridas da parte ocidental da bacia do Mediterrâneo.[4][5] A espécie é cultivada como planta ornamental.
São plantas glabras com rizoma horizontal, longo. Escapos de até 45 x 1,5 cm, numerosos, estriados. Folhas de até 10 cm de comprimento, purpuráceas, com parte externa trinervada verde, frecuentemente prolongadas num mucrão. Flores rodeadas de 6-7 brácteas de 4,5-10 mm, coriáceas, ovadas ou oblongas, a externa ovado-lanceolada e longamente mucronada. Tépalas de 15-20 mm de comprimento, oblongas, obtusas, persistentes, com parte superior divaricada e parte inferior formando um tubo rodeado pelas brácteas, azul-violeta, raras vezes brancas. Estames mais curtos que as tépalas, com anteras de 1-1,5 mm, amarelas. Cápsulas de 3,54 mm, apiculadas. Sementes densa e diminutamente tuberculadas, negras. Floresce e fructifica de fevereiro a junho.[6]
A planta produz agrupamentos de inflorescências escaposas, cujos escapos são na realidade o principal órgão foto-sintético, já que as folhas escariosas na base não são fotossintéticas. A inflorescência tem poucas flores, com tépalas usualmente azuis de tamanho mediano. O número de cromosomas é n=16.[7] A planta apresenta grandes semelhanças morfológicas com os membros do género Sisyrinchium.
Aphyllanthes são plantas muito utilizadas em jardins de rochas devido a serem os solos secos e rochosos o seu habitat preferido. Por serem originários do Mediterrâneo, estão adaptados ao calor e à seca. Além disso, as suas flores grandes e brilhantes são uma característica atraente que resultou no aumento do cultivo dessa espécie para introdução no mercado das flores de corte.
A única espécie que integra esta subfamília monotípica, Aphyllanthes monspeliensis, ocorre nas regiões costeiras do Mediterrâneo Ocidental, na metade sul da França, metade oriental da Península Ibérica e alguns pontos do norte de África.[8] Ocorre até aos 1600 (1800) metros de altitude,[9]sendo rara a presença em lugares muito áridos.
Tradicionalmente incluído nas Liliaceae, o género Aphyllanthes foi reconhecido, com base nos resultados de múltiplas análises, ao nível taxonómico de subfamília pelos modernos sistemas de classificação filogenética, como o sistema APG III (de 2009)[10] e o APWeb (2001 em diante)[11], que a incluem numa família Asparagaceae sensu lato (ver Asparagales para uma discussão deste último clado).
Apesar disso, o género Aphyllanthes aparece com uma variação muito longa numa análise incorporando três genes,[12] pelo que a sua posição filogenética é pouco clara, mas a sua remoção de algumas análise disminui drasticamente o apoio.[13] Uma relação de Aphyllantes como grupo irmão de Scilloideae (antes Hyacinthaceae) foi encontrada num estudo de 2001.[14] mas estudos poeteriores permitem colocá-lo como grupo-irmão de Lomandroideae (antes Laxmanniaceae), mas com baixo apoio.[15]
A árvore filogenética das Asparagales 'nucleares', incluindo aquelas famílias que foram reduzidas ao estatuto de subfamílias, é a que se mostra abaixo. O grupo inclui as duas maiores famílias da ordem, isto é, aqueles com maior número de espécies, as Amaryllidaceae e as Asparagaceae.[16][17] Nesta circunscrição taxonómica a família Amaryllidaceae é o grupo irmão da família Asparagaceae e a subfamília Aphyllanthoideae o grupo irmão do clado constituídos pelas Brodiaeoideae + Scilloideae.
Asparagales 'nucleares' Amaryllidaceae s.l.Agapanthoideae (= Agapanthaceae)
Allioideae (= Alliaceae s.s.)
Amaryllidoideae (= Amaryllidaceae s.s.)
Aphyllanthoideae (= Aphyllanthaceae)
Agavoideae (= Agavaceae)
Lomandroideae (= Laxmanniaceae)
Asparagoideae (= Asparagaceae s.s.)
Nolinoideae (= Ruscaceae)
A subfamília é reconhecida pelo sistema APG IV, de 2016 (sem alterações desde o sistema APG II de 2003)[10][18] Aphyllanthoideae era anteriormente tratada ao nível de família, como Aphyllanthaceae.
A subfamília integra um único género e uma única espécie (de acordo com Royal Botanic Gardens, Kew):[19][20]
A espécie apresenta a seguinte sinonímia:
A espécie é conhecida pelo nome comum de «junquilho-azul».[21]
|coautores=
(ajuda) |coautores=
(ajuda)
Aphyllanthoideae é uma subfamília monotípica de plantas com flor monocotiledóneas da família Asparagaceae, cujo único género é Aphyllanthes, também um táxon monotípico tendo como única espécie Aphyllanthes monspeliensis. A espécie tem distribuição natural nas regiões semi-áridas da parte ocidental da bacia do Mediterrâneo. A espécie é cultivada como planta ornamental.
Aphyllanthes monspeliensis là một loài thực vật có hoa trong họ Măng tây. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.[4]
Aphyllanthes monspeliensis là một loài thực vật có hoa trong họ Măng tây. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.
Aphyllanthes L., 1753
Единственный видАфилла́нтес (лат. Aphyllānthes) — монотипный род однодольных цветковых растений, с единственным видом Aphyllanthes monspeliensis[2].
Помещается в самостоятельное подсемейство Афиллантовые (Aphyllanthoideae) семейства Спаржевые (Asparagaceae), порядка Спаржецветные (Asparagales). Ранее это подсемейство рассматривалось в ранге отдельного семейства Aphyllanthaceae.
Эндемик Западного Средиземноморья.
Афилла́нтес (лат. Aphyllānthes) — монотипный род однодольных цветковых растений, с единственным видом Aphyllanthes monspeliensis.
Помещается в самостоятельное подсемейство Афиллантовые (Aphyllanthoideae) семейства Спаржевые (Asparagaceae), порядка Спаржецветные (Asparagales). Ранее это подсемейство рассматривалось в ранге отдельного семейства Aphyllanthaceae.
Эндемик Западного Средиземноморья.
아필란테스(aphyllanthes, 학명: Aphyllanthes monspeliensis 아필란테스 몬스펠리엔시스[*])는 비짜루과의 단형 아과인 아필란테스아과(aphyllanthes亞科, 학명: Aphyllanthoideae 아필란토이데아이[*])의 단형 속인 아필란테스속(aphyllanthes屬, 학명: Aphyllanthes 아필란테스[*])에 속하는 유일한 종이다.[1][2]
이전에는 비짜루목에 속하는 별도의 과 아필란테스과로 분류했으나 APG III 분류 체계는 아과로 분류하고 있다.[3] 지중해 분지 서부 지역에서 자생한다. APG II 분류 체계(2003년)는 아필란테스과를 인정하지는 않지만, 비짜루과로부터 조건적인 분리는 허용한다. APG III 분류 체계(2009년)는 이 분리를 허용하지 않는다.
아필란테스(aphyllanthes, 학명: Aphyllanthes monspeliensis 아필란테스 몬스펠리엔시스[*])는 비짜루과의 단형 아과인 아필란테스아과(aphyllanthes亞科, 학명: Aphyllanthoideae 아필란토이데아이[*])의 단형 속인 아필란테스속(aphyllanthes屬, 학명: Aphyllanthes 아필란테스[*])에 속하는 유일한 종이다.
이전에는 비짜루목에 속하는 별도의 과 아필란테스과로 분류했으나 APG III 분류 체계는 아과로 분류하고 있다. 지중해 분지 서부 지역에서 자생한다. APG II 분류 체계(2003년)는 아필란테스과를 인정하지는 않지만, 비짜루과로부터 조건적인 분리는 허용한다. APG III 분류 체계(2009년)는 이 분리를 허용하지 않는다.