Brachypodium distachyon ye una especie de yerba de la familia de les gramínees.
Descripción
Brachypodium distachyon, ye la única especie terófito (planta añal) autóctona d'esti xéneru, una y bones les otres cuatro especies son perennes. Raramente algama más de 20 cm d'altor. Son carauterístiques les espiguillas esplanaes y diverxentes (esto ye, formando un ángulu bien abiertu col tarmu). Tien fueyes estreches (de normal alredor de 4 mm).
Distribución y hábitat
Relativamente común nos praos de yerbes añales en llugares secos, a toles contornes de clima mediterraneu.Atopar dende'l sur d'Europa y el norte d'África hasta'l Asia oriental y la India, y tamién n'Australia, delles islles del Atlánticu y delles zones d'América del Norte y del sur. Distribuït pel centre i sud d'Europa i també pel sud-est d'Àsia.[1]
Distribución y hábitat
Na Península Ibérica en Castiella y Lleón. Por Europa y Siberia.[2]Abonda en praderíes pocu regaes, robadillos de desaguadorios, húmedos o non. Bien dura y indigerible pal ganáu. Hemicriptófito.
Taxonomía
Brachypodium distachyon describióse por (L.) Beauv. y espublizóse en Essai d'une Nouvelle Agrostographie 101, 155, 156. 1812.[3]
- Citoloxía
Númberu de cromosomes de Brachypodium distachyon (Fam. Gramineae) y táxones infraespecíficos: n=10.[4] 2n=30.[5]
- Etimoloxía
El nome d'esti xéneru deriva del griegu brachys (curtiu) y podion (pie pequeñu), en referencia a les espiguillas subsésiles.[6]
- Sinonimia
-
Agropyron distachyon (L.) Chevall.
-
Brachypodium distachyum (L.) P.Beauv.
-
Brachypodium schimperi (Hochst. ex A.Rich.) Chiov.
-
Bromus distachyos L.
-
Bromus geniculatus L.
-
Festuca distachya (L.) Roth
-
Festuca schimperi (Hochst. ex A. Rich.) Steud.
-
Trachynia distachya (L.) Link
-
Triticum schimperi Hochst. ex A. Rich.
-
Zerna distachya (L.) Panz. ex B.D.Jacks.[7]
- Castellanu: espiguilla de pollín, gramilla.[8]
Referencies
-
↑ .Mapa de distribució de B. sylvaticum (n'inglés) a Dean virtuella floran
-
↑ «Mapa de distribución de Brachypodium pinnatum» (inglés). Linnaeus. Consultáu'l 13 de payares de 2010.
-
↑ Brachypodium distachyon en PlantList
-
↑ Aportación al estudiu cariológico de les Gramineas españoles. Talavera, S. (1978) Lagascalia 7(2): 133-142
-
↑ IOPB. Chromosome Data 1. Bailey, J. P. & C. A. Stace (1990) Intern. Organ. Plant Biosyst. Newslett. 13: 16
-
↑ Watson L, Dallwitz MJ. (2008). «The grass xenera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Xenera of the World. Consultáu'l 19 d'agostu de 2009.
-
↑ «Brachypodium distachyon». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 18 de payares de 2010.
-
↑ «Brachypodium distachyon». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 24 de mayu de 2012.
Bibliografía
- Baeza, C. M., T. F. Stuessy & C. Marticorena 2002. Notes on the Poaceae of the Robinson Crusoe (Juan Fernández) Islands, Chile. Brittonia 54(3): 154–163.
- Beetle, A. A. 1987. Gram. Méxicu 2: 1–344.
- Bor, N. L. 1960. Grass. Burma, Ceylon, India & Pakistan i-xviii, 1-767.
- y Brako, L. & J. L. Zarucchi 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
- Catalan, P. 2003. Brachypodium. In Catalogue of New World Grasses (Poaceae): IV. Subfamily Pooideae. Contr. O.S. Natl. Herb. 48: 143-145. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
- CONABIO, 2009. Catálogu taxonómicu d'especies de Méxicu. Ca. nat. Méxicu 1.
- Espeyu Serna, A., A. R. López-Ferrari & J. Valdés-Reyna 2000. Poaceae. Monocot. Mexic. Sinopsis Floríst. 10: 7–236 [and index].
- Flora of China Editorial Committee, Addendum, 200?. Fl. China ,Checklist Addendum.
- Flora of China Editorial Committee, 2006. Fl. China Vol. 22.
- Gibbs Russell, G. Y, W. G. Welman, Y. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. van Wyk & A. Nicholas (PRECIS) 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
- Gould, F. W. & R. Moren 1981. The grasses of Baxa California, Mexico. Mem. San Diego Soc. Nat. Hist. 12: 1–140.
- Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i-xvii, 1-1400.
- Hitchcock, A. S. 1951. Man. Grasses O.S. (ed. 2) 1–1051.
- Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa 1994. Seed plants of the high Andes of Ecuador—A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
- Jørgensen, P. M. & S. Lleón-Yánez 1999. Catalogue of the vascular plants of Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: iviii,.
- Müller, C., G. K. Müller & P. Gutte 1981. Neufunde für die peruanische Flora: Gramineae, Cyperaceae. Willdenowia 11(2): 333–341.
- Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1-1086.
- Munz, P. A. & D. D. Keck 1959. Cal. Fl. 1-1681.
- Phillips, S. 1995. Poaceae (Gramineae). Fl. Ethiopia 7: i–xx, 1-420.
- Rosengurtt, B., B. R. Arrillaga de Maffei & P. Izaguirre de Artucio 1970. Gram. Urug. [i-vii], 1-489.
- Sharp, D. & B. K. Simon 2002. AusGrass: Grasses of Australia. CD-ROM, Version 1.0. CD-ROM.
- Tovar, Ó. 1993. Les Gramínees (Poaceae) del Perú. Ruizia 13: 1–480.
- Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & Y. Marchesi (eds.) 2008. Catálogu de les Plantes Vasculares del Conu Sur (Arxentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguái y Uruguái). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.
Enllaces esternos
- Essai d'une Nouvelle Agrostographie; ou Nouveaux Genres des Graminées; Avec Figures Représentant les Caractéres de tous Le Genres. Imprimerie de Fain. Paris 101, 155, 180. 1812
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Data from 07-Oct-06]. «Brachypodium distachyon». Germplasm Resources Information Network (GRIN) online database.
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.