D. mexicana, along with other mexican species, were the source of diosgenin, which was used to synthesize progesterone for the first synthetic birth control pills.
Dioscorea mexicana és una planta herbàcia de la família de les dioscoreàcies, molt comuna en zones de clima tropical com centreamèrica. La trobem especialment a l'estat mexicà de Veracruz, Chiapas, Oaxaca i Guerrero. No és una planta, per tant, autòctona d'Europa. És originàriament silvestre, tot i que avui en dia es cultiva per a aprofitar les seves propietats farmacològiques i alimentàries.
També pot ser anomenada Testudinaria provinent del gènere Testudo de les tortugues; fent referència a la semblança del seu rizoma amb una tortuga. Pel que fa a la nomenclatura de Dioscorea fa referència a Dioscòrides. El nom popular català és "nyam mexicà". En castellà, se la coneix pel nom de "cabeza de negro" o "barbasco de placa" i en anglès "Mexican yam".
La seva distribució abasta parts d'Amèrica del Nord i majoritàriament centre Amèrica; en aquelles zones on el clima és tropical. Tot i que trobem algunes espècies de la família en zones temperades, Dioscorea mexicana no es troba a Europa. Habita zones tropicals i subtropicals, i s'estén des de l'estat de Veracruz (Mèxic) fins a Panamà. Pot créixer tant a nivell del mar com a més de 1.800 m d'altitud. La podem trobar tant en selves altes perennifòlies com selves baixes caducifòlies i en boscos temperats de pi-alzina o boscos mesòfils de muntanya.[1]
Dioscorea mexicana va ser descrita l'any 1837 per Scheidweiler[2]
Dioscorea mexicana és una planta herbàcia vivaç dioica, tot i que pot ser monoica. Floreix i fructifica durant tot l'any, tot i que la seva època preferida és d'agost a octubre; ja que li van bé temperatures al voltant de 25-30 °C i la humitat.
La seva arrel es troba en forma de rizoma amb una forma característica semblant a la closca de la tortuga, a vegades també s'ha relacionat amb la forma del peu de l'elefant; ja que és un rizoma epigeu de forma des d'el·lipsoïdal a semiesfèrica amb grans plaques o escames poligonals lignificades. Aquestes escames fan 6x5 cm de diàmetre i gruix; i el parènquima és de color blanc o crema. Aquest rizoma o tubercle és també conegut pel nom de "nyam" i pot mesurar entre 0,4 i 1 metre. El rizoma creix sempre horitzontalment, mai verticalment.[2]
Del rizoma surt una tija enfiladissa herbàcia i glabra, de la que emergeixen les fulles. Les fulles són cordiformes amb marge enter, de consistència herbàcia i peciolades. La seva mida normal va des de 10x18'5 cm a 8x16,3 cm; tot i que les més grans poden arribar a tenir la mida d'una mà.[2] Creixen cap enrere, ja que és una planta trepadora; i es troben en disposició alterna, però a vegades són oposades o verticil·lades. Són fulles senceres i membranoses que tenen 11 nervis aproximadament. Presenten una nervació secundària marcadament reticulada.
Les flors es troben disposades en inflorescències de tipus raïm o panícula que solen emergir de l'axil·la de les fulles, fins a mesurar 10-20 cm. Tant les flors masculines com femenines són verdoses. El seu periant d'1 a 2 mm és de color porpra o vermellós. L'androceu té 6 estams soldats als tèpals que estan en una disposició 3+3. El gineceu consta de tres carpels soldats a un ovari ínfer. El fruit és una càpsula o baia.[2]
La droga vegetal, és a dir la part que s'aprofita de la planta, és el rizoma, on es concentren la major part de components químics que presenten interès farmacològic.
Del rizoma s'extreuen les saponines. La més abundant és la diosgenina, amb estructura esteroïdal i precursora de moltes hormones d'aquesta família, com són: la progesterona, cortisona, andrògens, estrògens... A partir de la diosgenina aprofitant el nucli esteroïdal, per semisíntesi, s'obtenen compostos amb diferents aplicacions.
Va ser utilitzada en els anys 1940 per a l'obtenció d'hormones sexuals; presenta accions hormonals diverses amb propietats anticonceptives i anticanceroses. Té acció antiinflamatòria, mimetitzant les accions dels corticoides, però amb menys efectes secundaris. Així com acció anabòlica i pel control biològic. També és utilitzada per a la impotència sexual, el tractament d'al·lèrgies, d'artritis reumatoide, de processos inflamatoris, de lesions cutànies, per al tractament de trastorns metabòlics i el control de la natalitat. Hi ha estudis “in vitro” que demostren una capacitat discreta de l'extracte metanòlic del rizoma de la planta per a contraure la musculatura uterina amb un efecte dosi-dependent. Els resultats obtinguts són similars als de l'oxitocina. Cal recalcar que tradicionalment ja s'utilitzava amb aquesta finalitat abortiva.
Aquestes són les propietats més conegudes, no obstant se li atribueixen moltes altres: Estimulant, analgèsic, antiinflamatori, antioxidant, antireumàtic, antiespasmòdic, antitoxina, amargant, coagulant, diürètic, expectorant, hipocolesterolèmic, hipoglucèmic, miorelaxant, diaforètic, emètic, estrogènic, hematoprotector i mastogènic.
Una de les propietats abans esmentades que es valora més, és que la diosgenina té propietats inflamatòries similars a les de la cortisona, però sense els seus efectes secundaris. És per aquest motiu que s'ha utilitzat per al tractament d'al·lèrgies i inflamacions en les articulacions. A més, la diosgenina ajuda a incrementar la densitat òssia fins a un 25%, sense els efectes secundaris de les hormones sintètiques.
Les seves indicacions són les següents:[3] Angines, apendicitis, artrosis, asma, arteriosclerosis, trastorns biliars, pel part, còlera, còlics, ulceres, conjuntivitis, rampes, disenteria, dismenorrea, febre, enteritis, frigidesa, pedres, gasos, mal de cap, morenes, hepatitis, pel colesterol i triglicèrids alts, singlot, hiperglucèmia, histèria, impotència, inflamació, ictiosis, icterícia, HDL baix, menopausa, cansament matinal, nàusees, miosis, nefritis, neuropaties, neurastènia, dolor, espermatorrea, reumatisme, mal d'estómac, sífilis, tensió, vòmits, retenció de líquids i restrenyiment.
La dosi recomanada per dia no supera els 510 mg d'arrel per dia.
Com en qualsevol altre fàrmac, la dosificació excessiva o la ingesta d'altres medicaments, pot conduir a efectes secundaris, interaccions i contraindicacions. Les més destacades són: dosificacions excessives poden tenir efectes emètics (vomitius). A més, a causa de l'alt contingut en saponines el consum excessiu no és recomanat, ja que té molt mal gust. Reichert (1996) diu que no es detecten efectes secundaris en els voluntaris; no obstant Gruenwald adverteix que una sobredosi pot portar a enverinaments similars als de les picrotoxines a causa de la dioscorina.
A més, la diosgenina pot reduir els efectes antiinflamatoris de la indometacina. Augmenta additivament l'efecte estrogènic dels veritables estrògens, i és inapropiat en trastorns hormonals. La màxima periodicitat en que en poden prendre els nens, és un cop per setmana.
En la medicina tradicional mexicana s'utilitzava per al tractament de l'artrosi i com a abortiu en algunes regions del país. Encara avui en dia el seu ús està molt estès en la tradició herbolària d'aquest país i se li atribueixen efectes molt diversos:
Molts d'aquests remeis populars, han inspirat la seva utilització en la medicina actual.
Les saponines en contacte amb l'oxigen de l'aigua, produeixen una escuma que asfixia els peixos. Popularment s'utilitza per facilitar la pesca en estancs i corrents d'aigua.
Dins del gènere Dioscorea trobem una gran varietat d'espècies amb diferents usos. Destaquen a banda de les d'interès farmacèutic, les d'interès alimentari, conegudes amb el nom de batata. Les espècies d'ús alimentari es comercialitzen pel consum tant humà com animal pel seu alt contingut en fècula i midó. Tot i que es considera una planta amb un alt poder alimentari no ha de ser en cap cas la base d'una alimentació saludable, ja que té unes grans mancances en proteïnes.
Actualment es cultiva precisament per a obtenir aquests tubercles tant nutritius que poden arribar a mesurar 2,5 metres de longitud, i 45kg de massa.
Cap al 1935 es van estudiar les propietats de les hormones esteroides en humans, i es van veure les importants funcions que tenien. L'obtenció per síntesi química d'aquestes substàncies era pràcticament impossible en aquella època, de manera que es va realitzar una gran recerca en animals i plantes per a trobar aquestes substàncies. Inicialment es va trobar en animals, però el preu era elevadíssim per a la majoria de la població. Això va obligar a ampliar la recerca a les plantes.[4][5]
Un grup d'investigadors dirigits pel Dr. Rusell Marker van dedicar-se a explorar grans zones dels Estats Units i el nord de Mèxic. A Rusell Marker, aleshores professor de química orgànica de la Universitat de Pennsilvània, li va cridar l'atenció que en algunes regions de Mèxic llançaven l'arrel del nyam per a netejar llacunes i pescar. El rizoma del nyam conté una substància que en contacte amb l'aigua consumeix l'oxigen i produeix una escuma, asfixiant així als peixos. El 1939 va descobrir que la responsable d'aquesta propietat era un tipus de saponina altament concentrada en el rizoma del nyam. Fent referència al nom científic del nyam (Dioscorea mexicana) va anomenar a la substància diosgenina.
Gràcies a la disponibilitat del recurs, el Dr. Rusell Marker va aconseguir sintetitzar hormones esteroides. Aquestes hormones eren molt demandades en la medicina mundial que, a mitjans del segle XX, només es podien obtenir d'animals que resultaven molt costosos de criar i que en produïen molt poca. Uns anys més tard es va descobrir que un altre tipus de nyam, Dioscorea composita contenia encara més diosgenina.
Com a conseqüència d'aquest descobriment, el nyam mexicà va resultar ser una font de grans quantitats de cortisona i va obrir moltes possibilitats mèdiques i farmacològiques. Durant anys, les companyies farmacèutiques van explotar la selva de Veracruz fins a endur-se tot el que necessitaven. Lamentablement, la gran utilitat d'aquesta explotació, que va portar a la producció de la píndola anticonceptiva, va beneficiar molt poc a la població que la recollia. La gran riquesa que generava aquest recurs va portar fins i tot a l'executiu federal, durant els anys setanta a plantejar-se la seva nacionalització però mai es va aplicar cap política coherent al respecte.
Pel que fa a les empreses que es van dedicar a l'explotació de la planta, destaquen:
Al cap d'uns anys es reestructura, i paral·lelament a la seva desaparició apareix:
Quan la indústria farmacèutica va optar per la via sintètica i va retirar les seves inversions, es van perdre les vies de comercialització d'aquesta planta i Mèxic va deixar de ser exportador mundial per a convertir-se en importador d'hormones.
Això no obstant, durant el període de màxima explotació de la planta, es va arribar a produir gairebé una sobreexplotació. És per això que actualment es regula el seu ús, tot promovent el cultiu. A més, actualment hi ha una tendència accentuada a tornar a utilitzar la via no sintètica, ja que durant un temps es van associar els productes sintètics al càncer. Per aquest motiu, està regulada l'explotació, el comerç i emmagatzemant sota les lleis:[6]
Dioscorea mexicana és una planta herbàcia de la família de les dioscoreàcies, molt comuna en zones de clima tropical com centreamèrica. La trobem especialment a l'estat mexicà de Veracruz, Chiapas, Oaxaca i Guerrero. No és una planta, per tant, autòctona d'Europa. És originàriament silvestre, tot i que avui en dia es cultiva per a aprofitar les seves propietats farmacològiques i alimentàries.
També pot ser anomenada Testudinaria provinent del gènere Testudo de les tortugues; fent referència a la semblança del seu rizoma amb una tortuga. Pel que fa a la nomenclatura de Dioscorea fa referència a Dioscòrides. El nom popular català és "nyam mexicà". En castellà, se la coneix pel nom de "cabeza de negro" o "barbasco de placa" i en anglès "Mexican yam".
Dioscorea mexicana, Mexican yam or cabeza de negro is a species of yam in the genus Dioscorea.[1]
Dioscorea mexicana is a caudiciform dioscorea having either a partly to completely above-ground dome-shaped caudex with a thick, woody outer layer up to 3 feet (90 cm) in diameter and 8–10 inches (20 to 25 cm) in height. The caudex of D. mexicana is divided into regular polygonal plates that become protuberant with age, and separated by deep fissures. The vigorous annual vines which may reach 30 feet (9 m) long before dying back in winter, that grow up from the caudex, bear heart-shaped leaves.[2]
Dioscorea mexicana ranges from the state of San Luis Potosí in northeastern Mexico south to Panama.[3][4][5][6][7][8][9] It is notable for its production of diosgenin, which is a precursor for the synthesis of hormones such as progesterone.[10] Russell Marker developed the extraction and manufacture of hormones from D. mexicana at Syntex. Later the Mexican barbasco trade focused instead on Dioscorea composita instead, as this variety has a higher diosgenin content.[11]
Dioscorea mexicana, Mexican yam or cabeza de negro is a species of yam in the genus Dioscorea.
Dioscorea mexicana is a caudiciform dioscorea having either a partly to completely above-ground dome-shaped caudex with a thick, woody outer layer up to 3 feet (90 cm) in diameter and 8–10 inches (20 to 25 cm) in height. The caudex of D. mexicana is divided into regular polygonal plates that become protuberant with age, and separated by deep fissures. The vigorous annual vines which may reach 30 feet (9 m) long before dying back in winter, that grow up from the caudex, bear heart-shaped leaves.
Dioscorea mexicana ranges from the state of San Luis Potosí in northeastern Mexico south to Panama. It is notable for its production of diosgenin, which is a precursor for the synthesis of hormones such as progesterone. Russell Marker developed the extraction and manufacture of hormones from D. mexicana at Syntex. Later the Mexican barbasco trade focused instead on Dioscorea composita instead, as this variety has a higher diosgenin content.
La cocolmeca o Dioscorea mexicana es una especie de ñame perteneciente a la familia Dioscoreaceae.
Tiene rizomas epigeos, semiesféricos, de 0.4–1 m de largo, corteza café, con gruesas escamas poligonales y lignificadas; tallos dextrovolubles. Hojas alternas, ovadas a suborbiculares, 10–18.5 cm de largo y 8–16.3 cm de ancho, 7-nervias, el par exterior furcado; exestipuladas. Inflorescencias estaminadas racimos de cimas o panículas compuestas 7–18 cm de largo, flores 2–4 por cima, pedicelos 0.3–0.5 mm de largo, perianto 1–2 mm de largo, púrpura o rojizo, tépalos ovados a ovado-triangulares, libres, ca 1 mm de largo, estambres 6, insertados en el toro, 0.2–0.5 mm de largo, anteras extrorsas o antrorsas, tecas coherentes, pistilodio cónico, 0.3–0.6 mm de largo; inflorescencias pistiladas 10–20 cm de largo, estaminodios 6, insertados en el toro, cónicos, 0.2–0.3 mm de largo, columna estilar 0.2–0.3 mm de largo, estilos festoneados. Cápsulas oblongas a elípticas, 20–30 mm de largo y 13–17 mm de ancho, café claras o obscuras; semillas oblongas a suborbiculares, 8–10 mm de largo y 5–6 mm de ancho, aladas periféricamente.[1]
Es una especie común en bosques secundarios a una altitud de 100–1300 metros desde México (Oaxaca y Veracruz) a Panamá.
Dioscorea mexicana fue descrita por Michael Joseph François Scheidweiler y publicado en L'horticulteur belge, journal des jardiniers et amateurs 4: 99, t. 76. 1837.[1]
La cocolmeca o Dioscorea mexicana es una especie de ñame perteneciente a la familia Dioscoreaceae.
Dioscorea mexicana là một loài thực vật có hoa trong họ Dioscoreaceae. Loài này được Scheidw. mô tả khoa học đầu tiên năm 1837.[1]
.jpg){kind=small}
Bài viết về bộ Củ nâu này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
Dioscorea mexicana là một loài thực vật có hoa trong họ Dioscoreaceae. Loài này được Scheidw. mô tả khoa học đầu tiên năm 1837.
.jpg)
