Mediterranean region (Mersa Matruh- Sallum).
Mediterranean region.
Maritime cliffs.
Perennial.
Euphorbia dendroides (lat. Euphorbia dendroides) - südləyənkimilər fəsiləsinin südləyən cinsinə aid bitki növü.
Euphorbia dendroides (lat. Euphorbia dendroides) - südləyənkimilər fəsiləsinin südləyən cinsinə aid bitki növü.
La lleterassa, mula, lleteresa arbòria o lletrera arbustiva[1][2] (Euphorbia dendroides) és una espècie de planta de la família de les euforbiàcies.
La lleterassa o mula és pròpia del litoral mediterrani, de la península Ibèrica fins a la costa d'Egipte. Ha estat introduïda a altres llocs com a planta ornamental.
Viu a sóls calcaris i silícics. Forma part de la vegetació dels indrets pedregosos de les màquies, brolles i erms mediterranis. A les zones muntanyenques prefereix els tàlvegs i obagues de les serralades baixes litorals. No pot viure als cims o muntanyes altes car suporta malament temperatures inferiors als 10°C per un temps prolongat.
És una planta arbustiva nanofaneròfita[3] i caducifolia que creix fins a una alçada d'entre 80 i 200 cm amb forma de parasol i corona semiesfèrica. És una de les lletereses més grans d'Europa.
Les fulles són lanceolades enteres i es desprenen amb l'eixutesa de l'estiu. Prenen color verd groguenc a les puntes de les tiges on hi ha les inflorescències. Abans de caure es tornen vermelloses, però hi ha varietats ornamentals que tenen sempre la fulla vermella. La lleterassa es diferencia de les altres lletereses del mediterrani pel seu tronc llenyós, similar al d'un arbre; però aquest no sempre es forma i, en aquest cas, la planta creix com a mata densa. Comparat amb les altres lletereses, el foliatge de la lleterassa és relativament poc dens.
Aquest arbust floreix del març al maig. La inflorescència és umbel·liforme i les flors tenen les glàndules nectaríferes de color taronja. El fruit de la lleterassa és una càpsula esfèrica que conté unes llavors llises de 3 mm que mantenen llur viabilitat molts anys. La pols de les llavors i arrels es feia servir abans com a laxant.
La lleterassa és una planta molt robusta que s'ha guanyat el nom vulgar de "mula" a causa de la seva persistència i obstinació, comparables a la proverbial tossudesa de l'animal homònim. Malgrat que hom talli la planta de soca-rel i hom cremi l'indret, la lleterassa reeix a rebrotar de qualsevol resta d'arrel que hi hagi.
La lleterassa és una planta laticífera que produeix una resina blanca o làtex, conegut vulgarment com a "llet", que l'hi ha valgut el seu nom en català.
Aquest líquid, anomenat euforbi, conté l'alcaloide euforbina que és tòxic i pot irritar la pell i els ulls severament. S'utilitzava a la medicina propular tradicional contra les verrugues i diverses malalties, però és important no fer servir aquesta "llet" sense supervisó mèdica degut a la seva perillositat.[4]
Actualment la lleterassa és una planta d'interès paisatgístic que es fa servir com a arbust ornamental als jardins de les urbanitzacions i ciutats. A part de la varietat comuna verda hi ha varietats ornamentals vermelles molt originals.
És una planta ideal quan hom vol un efecte de "flora local" del Mediterrani i hom vol estalviar aigua, car és una planta agraïda i molt resistent. Els arbustos de la lleterassa queden força bé entre roques, a les vores dels camins i al prop dels murs de les cases.
La lleterassa, mula, lleteresa arbòria o lletrera arbustiva (Euphorbia dendroides) és una espècie de planta de la família de les euforbiàcies.
Die Baum-Wolfsmilch (Euphorbia dendroides) ist eine Pflanzenart in der Gattung Wolfsmilch (Euphorbia) aus der Familie der Wolfsmilchgewächse (Euphorbiaceae).
Der deutsche und der botanische Name beschreiben die baumförmige Wuchsform der Art. Der für einen Baum typische Stamm wird jedoch nur manchmal ausgebildet.
Die Baum-Wolfsmilch ist ein dicht verzweigter Strauch oder Baum mit halbkugelförmiger Krone, der Wuchshöhen von bis 2 m erreicht. Die meist dichotomisch weiter verzweigenden Zweige sind schwach sukkulent und verholzen bald. An ihren Enden tragen sie lanzettliche, bis 6,5 × 0,8 cm lange, stiellose Laubblätter die nach ihrem Verwelken die mit Blattnarben bedeckten Zweige kahl zurücklassen.
Die Blütenstände sind Scheindolden mit fünf bis acht Strahlen, die meist noch einmal gabelig verzweigen. Die dicht unter den Cyathien stehenden, paarigen Hochblätter sind eiförmig, etwa 10 × 15 mm groß und von gelbgrüner Farbe. Die immer vier Nektardrüsen der Cyathien sind fast kreisrund und tragen außen zwei kurze Hörner. Sie sind anfangs gelb und färben sich mit der Zeit rot. Die den tief gelappten Früchten entspringenden Samen sind eiförmig, bis 3 mm lang und tragen eine Caruncula.
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 18.[1]
Die Baum-Wolfsmilch kommt im Mittelmeer-Gebiet von Spanien über Italien und Kroatien bis zur Türkei und von Tunesien bis Ägypten und auf den Kanaren[2] vor. Sie wächst dort nahe den Küsten auf Höhenlagen zwischen 0 und 600 (vereinzelt bis 900) Meter. Die von dieser Art bevorzugten Standorte liegen im vollsonnigen, offenen Gelände, auf felsigem Untergrund.
Die Art steht auf der Roten Liste der IUCN und gilt als nicht gefährdet (Least Concern).[3]
Auffallend ist ihr im Vergleich zur Begleitvegetation umgekehrter Wuchsrhythmus: Im Frühling, zum Ende der Blühperiode welken die Blätter, die sich wie alle grünen Teile der Pflanze leuchtend rot verfärben. Den eher trockenen Sommer verbringt die Baum-Wolfsmilch im blattlosen Zustand, treibt im Herbst neu aus und wächst dann vorwiegend im regenreichen Winter. Hauptblütezeit ist der Frühlingsanfang.
Wegen des umgekehrten Wuchsrhythmus und des großen Lichtbedürfnisses der Art ist ihre Kultivierung in Deutschland nur bedingt möglich. Als Kübelpflanze sollte sie, sobald die Temperaturen im Frühling über 10 °C liegen, einen ungeschützten, vollsonnigen und möglichst warmen Stand im Garten bekommen. Im Herbst muss die Pflanze in ein geheiztes Gewächshaus umziehen, wo sie (soweit das Wetter mitspielt) wieder vollsonnig stehen sollte. Leichter Nachtfrost wird zwar ertragen, doch für einen gesunden Wuchs sind Temperaturen über 10 °C notwendig. Eine Kultivierung am Fensterbrett ist nicht möglich, da die Baum-Wolfsmilch dort vergeilt und bald fault. Bei artgerechter Pflege treten Schädlinge und Krankheiten nur sehr selten auf.
Die Baum-Wolfsmilch (Euphorbia dendroides) ist eine Pflanzenart in der Gattung Wolfsmilch (Euphorbia) aus der Familie der Wolfsmilchgewächse (Euphorbiaceae).
Der deutsche und der botanische Name beschreiben die baumförmige Wuchsform der Art. Der für einen Baum typische Stamm wird jedoch nur manchmal ausgebildet.
U lattonu (o lattone) hè una pianta o un arburettu chì faci parti di a famiglia di l'Euphorbiaceae. Hè statu discrittu è dinuminatu da Carl Linnaeus, in u 1753.
Parechi sinonimi di Euphorbia dendroides sò:
U lattonu hè una pianta di u circondu mediterraniu. U lattonu hè un arburettu altu circa un metru, ma pò aghjunghja eccizziunalamenti 2 à 3 metri.[1] Nasci in i loca à sulivu, à spessu in i pinduricci scugliosi o in i sfetti di i tozzi. U lattonu hè beddu arradicatu. I casci appariscini di sittembri è parsistini mentri l'invernu sanu. Dopu si ni cascani di maghju. I parti più anziani di a pianta sò bruni è spruvisti di casci. Fiurisci da aprili à ghjunghju. U so suchju hè biancu è piciosu. Versu a fini di u branu è à u principiu di l'istatina, u lattonu diventa rossu. U lattonu perdi dopu tutti i so casci.
U lattonu hè abbastanza cumunu in Corsica: hè prisenti in particulari in Galeria, Portu, Tizzà, San Fiurenzu, Aiacciu, Sulinzara è ancu in Bonifaziu[2]. Si pò scuntrà dinò annantu à parechji isulotti com'è quiddi di Pinareddu, Piana (di l'Isuli Ciarbicali) è Pitricaghjosa. Calchì volta, si pò ancu truvà i loca induva i lattona sò crisciuti com'è arburetti alti trè metri (com'è in Aiacciu, in u Salariu).
U lattonu hè ancu chjamatu u lattone. U nomu corsu veni da u fattu chì, quand'eddu si tronca a vetta, ni esci spezia di latti.
U lattonu (o lattone) hè una pianta o un arburettu chì faci parti di a famiglia di l'Euphorbiaceae. Hè statu discrittu è dinuminatu da Carl Linnaeus, in u 1753.
Euphorbia dendroides, also known as tree spurge, is a small tree or large shrub of the family Euphorbiaceae that grows in semi-arid and mediterranean climates.
Euphorbia dendroides has a wide distribution throughout the Mediterranean Sea, from the Balearic Islands in the west to the Aegean Islands in the east. It is found primarily in Europe and is restricted to northern Tunisia in North Africa.[1][2] This plant is sensitive to frost, so it only grows on protected and sunny mountainsides in hilly areas. It has been introduced to other countries out of its original range as an ornamental tree.
This bush also has uses in traditional medicine; like many other species of genus Euphorbia[3] its toxic white and sticky sap has been used to treat skin excrescences, like cancers, tumors, and warts since ancient times.
Euphorbia dendroides, also known as tree spurge, is a small tree or large shrub of the family Euphorbiaceae that grows in semi-arid and mediterranean climates.
La lechetrezna arbórea[1] (Euphorbia dendroides L.) es una especie fanerógama perteneciente a la familia Euphorbiaceae.
Es una árbol perenne con hojas suculentas. Esta es la más grande lechetrezna que se encuentra en las Baleares. De porte arbustivo, se caracteriza por perder las hojas durante el verano dejando la estructura de ramas desnudas durante los meses cálidos, volviendo a brotar en el mes de septiembre, a veces antes del inicio de las lluvias.
La lechetrezna es propia del litoral mediterráneo, de la península ibérica hasta la costa de Egipto. Se ha introducido en otros lugares como planta ornamental.
Vive en suelos calcáreos y silíceos. Forma parte de la vegetación de los habitáts pedregosos de las maquias mediteráneas. Habita en los talwegs de las serretas bajas litorales. No puede vivir en las cimas o montañas altas, pues no soporta temperaturas inferiores a los 10 °C por un tiempo prolongado.
Euphorbia dendroides fue descrita por Carlos Linneo y publicada en Species Plantarum 1: 462. 1753.[2]
Euphorbia: nombre genérico que deriva de Euforbo, médico griego del rey Juba II de Mauritania (52 a 50 a. C. - 23), en su honor – o en alusión a su gran vientre –, ya que usaba médicamente Euphorbia resinifera. En 1753 Carlos Linneo asignó el nombre a todo el género.[3]
dendroides: epíteto latino que significa "como un árbol".[4]
La lechetrezna arbórea (Euphorbia dendroides L.) es una especie fanerógama perteneciente a la familia Euphorbiaceae.
Euphorbia dendroides
L’Euphorbe arborescente[1] (Euphorbia dendroides) est une plante vivace de la famille des Euphorbiacées, commune sur le portour méditerranéen.
L’Euphorbe arborescente est un arbrisseau à écorce rouge, de forme sphérique, très ramifié, pouvant atteindre 2 mètres de circonférence, à pousse basale et suc laiteux blanc. Les fleurs sont formées en groupe aux extrémités des branches, lancéolées à étroitement elliptiques, obtuses à pointe rapportée, jusqu’à 6,5 cm de long et 8 mm de large. Ses ombelles à 5-8 rayons fourchus, ramifiés, sont en position terminale.
La pseudo fleur en coupe, vert jaunâtre à ovaire dépassant à 3 stigmates, fourchue, présente des écailles à nectar plus ou moins lobées, jaunâtres à rougeâtres, arrondies sur le bord, avec de nombreuses étamines à l’intérieur.
La capsule est nue, à trois loges et graines ovoïdes brun opaque, lisses. L'euphorbe perd ses feuilles en cas de sècheresse[2].
Son aire de répartition est la région méditerranéenne centrale, des Baléares à la Crète.
On la rencontre à proximité de la mer, sur les versants pierreux, rocheux.
Dans les années 1980, le botaniste Robert Giraud avait été le premier à déceler la présence de la mythique Euphorbe arborescente, plante rare perchée dans les falaises du Devenson.
Euphorbia dendroides
L’Euphorbe arborescente (Euphorbia dendroides) est une plante vivace de la famille des Euphorbiacées, commune sur le portour méditerranéen.
Drvenasta mlječika (drvolika mlječika, lat. Euphorbia dendroides), mediteranski grm iz porodice mlječikovki. raširen je po cijelom Mediteranu, uključujući i Kanare[1]. Raste i u Hrvatskoj.[2]
Drvenasta mlječika (drvolika mlječika, lat. Euphorbia dendroides), mediteranski grm iz porodice mlječikovki. raširen je po cijelom Mediteranu, uključujući i Kanare. Raste i u Hrvatskoj.
L'Euforbia arborea (Euphorbia dendroides L., 1753) è una pianta della famiglia Euphorbiaceae, comune negli ambienti di macchia mediterranea.
È diffusa nel bacino del Mediterraneo ad occidente fino alle coste della Spagna mediterranea e ad oriente fino all'Egeo; nel Nord Africa è presente in Algeria ed in Libia. È inoltre presente in Palestina e nelle Isole Canarie. È naturalizzata inoltre in Australia occidentale e nel sud della California.
In Italia è presente sulle coste tirreniche, ioniche e basso-adriatiche (Liguria, Toscana, Sardegna, Lazio, Campania, Puglia, Basilicata, Calabria, Sicilia).
È una essenza tipica della macchia mediterranea. Prospera in ambienti litoranei aridi e soprattutto calcarei, su scogliere e rupi presso il mare, da 0 a 700 m.
Si presenta in forma di cespugli, con fusto e rami dicotomi, alti sino a 2 m. Nel periodo invernale e primaverile forma dei veri e propri cuscini sferici di colore verde. Nel periodo estivo si presenta sotto forma di arbusti privi di foglie e dall'aspetto scheletrico. I rami, se strappati, secernono un lattice bianco irritante al contatto con la pelle.
Le foglie sono alterne, spaziate, oblungo-lanceolate, di colore dal verde-glauco al rossiccio, lunghe fino a 7 cm, e sono disposte nella parte superiore dei rami dove rimangono dalle prime piogge autunnali sino all'inizio dell'estate, epoca in cui si colorano di rosso e quindi cadono.
Ha fiori di color giallo-oro, raccolti in ombrelle terminali con 5-8 raggi, circondate da numerose brattee. Fiorisce da aprile a giugno.
Il frutto è un coccario tricarpellare, largo 5–6 mm contenenti semi appiattiti, grigi, lisci, lunghi 3 mm.
È una pianta emblematica della macchia mediterranea e della gariga mediterranea costiera, che in tali condizioni vitali subisce il fenomeno della estivazione, cioè ha la fase vitale (produzione di foglie fiori e frutti) in inverno fino alla primavera. Quando le condizioni vitali divengono critiche per il caldo e l'arido in estate, si ha una fase di completa stasi della vegetazione, inclusa la caduta delle foglie.
Si riproduce generalmente per impollinazione anemogama, ma esistono casi documentati anche di impollinazione zoogama da parte di insetti, nonché da parte di sauri, come la lucertola balearica Podarcis lilfordi, che visita Euphorbia dendroides per nutrirsi del suo nettare altamente concentrato.[1]
La disseminazione è garantita da un meccanismo di apertura a scatto del frutto che proietta i semi ad una certa distanza dalla pianta madre.
Oltre che per seme si propaga anche per radicazione di talea.
L'Euforbia arborea (Euphorbia dendroides L., 1753) è una pianta della famiglia Euphorbiaceae, comune negli ambienti di macchia mediterranea.
Trevortemelk (Euphorbia dendroides) er en busk i vortemelkslekta.
Den blir opptil 2 m høy med rikt forgrenet stamme. Nye blader vokser fram om høsten, sitter på hele vinteren og felles sent på våren. Blomsterskjermene sitter i enden av grenene. Arten vokser på klipper og bakker nær havet i den termomediterrane sonen. Den er utbredt rundt hele Middelhavet, men mangler noen steder, for eksempel på Kypros.
Typisk voksested på Malta
Trevortemelk (Euphorbia dendroides) er en busk i vortemelkslekta.
Den blir opptil 2 m høy med rikt forgrenet stamme. Nye blader vokser fram om høsten, sitter på hele vinteren og felles sent på våren. Blomsterskjermene sitter i enden av grenene. Arten vokser på klipper og bakker nær havet i den termomediterrane sonen. Den er utbredt rundt hele Middelhavet, men mangler noen steder, for eksempel på Kypros.
Nye blader om høsten
Fullt bladverk om vinteren
Blomsterstand under utvikling
Blomstring
Visnende, rødfargete blader om våren
Typisk voksested på Malta
Euphorbia dendroides là một loài thực vật có hoa trong họ Đại kích (Euphorbiaceae), sinh trưởng ở khí hậu bán khô hạn và Địa Trung Hải.
Nó phân bố rộng rãi tại khu vực Địa Trung Hải, từ bán đảo Iberia đến Ai Cập. Chúng nhạy cảm giới giá lạnh, nên chỉ mọc trên những sườn núi nhiều nắng ở những khu vực đồi núi. Loài này đã được du nhập đến nhiều quốc gia như một loài cây cảnh.
Chúng được dùng trong học truyền thống; như nhiều loài khác cùng chi Euphorbia[1] thứ nhựa trắng, dính, có độc của nó đã được sử dụng để trị một số loại bệnh ngoài da từ thời cổ.
Phương tiện liên quan tới Euphorbia dendroides tại Wikimedia Commons
Euphorbia dendroides là một loài thực vật có hoa trong họ Đại kích (Euphorbiaceae), sinh trưởng ở khí hậu bán khô hạn và Địa Trung Hải.