Euneomys mordax és una espècie de rosegador de la família dels cricètids. Viu a altituds d'entre 1.740 i 3.000 msnm al centre-oest de l'Argentina i les parts adjacents de Xile. El seu hàbitat natural són els prats d'altiplà. Es creu que no hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie.[1] El seu nom específic, mordax, significa 'mossegador' en llatí.
Aquesta espècie va ser descrita originalment l'any 1912 pel zoòleg Oldfield Thomas.[2]
La localitat tipus primerament assignada és el Fuerte de San Rafael, província de Mendoza, però va ser reubicada més cap a l'oest, en àrees del departament Malargüe, en els voltants del volcà Planchón-Peteroa, a la frontera argentina-xilena.
Fou considerada per alguns autors com una subespècie d'Euneomys chinchilloides, és a dir: Euneomys chinchilloides mordax.
Aquesta espècie és endèmica d'una àrea andina argentina-xilena. Es distribueix en zones muntanyoses del centre-oest de l'Argentina (especialment a la província de Mendoza) i zones contigües del centre de Xile. Habita estepes andines, en elevacions d'entre 1.740 i 3.000 msnm.
Forma part de l'alimentació del mussol magallànic o tucúquere (Bubo magellanicus).
Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN), al no posseir grans perills i viure en moltes àrees protegides, la va classificar com una espècie sota «risc mínim» en la seva obra Llista Vermella d'Espècies Amenaçades.[1]
Euneomys mordax és una espècie de rosegador de la família dels cricètids. Viu a altituds d'entre 1.740 i 3.000 msnm al centre-oest de l'Argentina i les parts adjacents de Xile. El seu hàbitat natural són els prats d'altiplà. Es creu que no hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie. El seu nom específic, mordax, significa 'mossegador' en llatí.
