Rosa sempervirens és una espècie de planta de la família de les rosàcies que es distribueix pel Mediterrani, tot i que escasseja a l'oest.[1] Habita al sotabosc de l'alzinars, suredes i rouredes, a les riberes dels rius i als vessants.
És un arbust espinós de fins a 5 m d'alçada, amb tiges enfiladisses o serpentejants. Fulles persistents, dividides en un nombre imparell de folíols; folíols amb el marge serrat, coriacis. Flors hermafrodites, pedicelades, solitàries o en grups de 2 a 9; amb els pedicels coberts de glàndules amb peu; 5 sèpals sencers, rarament amb algun lòbul; 5 pètals blancs, de 10 a 30 mm; nombrosos estams; pistil amb ovari ínfer i nombrosos estils soldats en una columna allargada. Fruit carnós, tipus cinoròdon, vermell, amb més d'1 osset. Floreix a la primavera i fructifica a la tardor.[2]
Va ser usada repetidament com a pare dels híbrids produïts per Henri Antoine Jacques, jardiner del rei Lluís Felip I de França.[3]
Rosa sempervirens és una espècie de planta de la família de les rosàcies que es distribueix pel Mediterrani, tot i que escasseja a l'oest. Habita al sotabosc de l'alzinars, suredes i rouredes, a les riberes dels rius i als vessants.
És un arbust espinós de fins a 5 m d'alçada, amb tiges enfiladisses o serpentejants. Fulles persistents, dividides en un nombre imparell de folíols; folíols amb el marge serrat, coriacis. Flors hermafrodites, pedicelades, solitàries o en grups de 2 a 9; amb els pedicels coberts de glàndules amb peu; 5 sèpals sencers, rarament amb algun lòbul; 5 pètals blancs, de 10 a 30 mm; nombrosos estams; pistil amb ovari ínfer i nombrosos estils soldats en una columna allargada. Fruit carnós, tipus cinoròdon, vermell, amb més d'1 osset. Floreix a la primavera i fructifica a la tardor.
Va ser usada repetidament com a pare dels híbrids produïts per Henri Antoine Jacques, jardiner del rei Lluís Felip I de França.
