El gall fer, gall de bosc o gall salvatge,[2] també conegut com a indiot salvatge[3] (Tetrao urogallus),[4] és un rar i esquerp tetraònid, i el més gros dels gal·linacis dels Països Catalans. És nadiu d'Albània, Andorra, Àustria, Bielorússia, Bòsnia i Herzegovina, Bulgària, la Xina, Croàcia, Txèquia, Estònia, Finlàndia, la França, Alemanya, Grècia, Itàlia, el Kazakhstan, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Macedònia, Mongòlia, Montenegro, Noruega, Polònia, Romania, Rússia, Sèrbia, Eslovàquia, Eslovènia, la península Ibèrica, Suècia, Suïssa i Ucraïna. És itinerant a Dinamarca, extint a Irlanda i reintroduït a la Gran Bretanya.[5]
La raça que viu als Països Catalans (Tetrao urogallus aquitanicus) és diferent de la que habita la zona cantàbrica (Tetrao urogallus cantabricus) i ocupa la zona més meridional de la seva àrea de distribució mundial com a espècie. El dimorfisme sexual és molt patent pel que fa a la lliurea i a la mida. El mascle mostra colors més vius i majors proporcions. Dos trets molt característics del mascle són les carúncules vermelles que exhibeix per sobre de l'ull, més conspícues durant l'època de zel, i les taques de plomes blanques a l'altura de les espatlles. La femella és clarament diferent: el seu plomatge és molt críptic i les seues dimensions són més reduïdes.
És sedentari i local en els boscos subalpins de coníferes d'alguns indrets del nord del Principat de Catalunya. Sovinteja en els boscos de pi negre, pi roig i avets, amb sotabosc de neret, nabiu, boix, boixerola i ginebró, ja que es nodreix de brots de fulles i de fruits d'aquests vegetals. A l'hivern ho fa bàsicament d'acícules de pi (folífag), alimentació molt especialitzada. És una au principalment boscana i terrestre, que prefereix desplaçar-se bo i caminant, tot i que quan vola ho fa d'una manera dirigida i potent, no semblant pas que pugui pesar de 3 a 3,5 kg. És tímid i recelós, i quan es desplaça, gairebé corrent pel bosc, es mostra àgil i silenciós.
Cap a l'abril o maig comença l'època de zel. Els mascles són polígams i llurs territoris se situen en un lloc d'exhibició col·lectiva, anomenat "cantador", on es reuneixen els mascles de la rodalia bo i efectuant el cant, els estufaments i les cerimònies rituals. Aquests "cantadors" són llocs tradicionals en l'espai i en el temps. L'estufament del mascle, quan canta, en un moment de màxima agitació sexual, és un dels fenòmens més vistosos que hom pot observar a les muntanyes del Pirineu. Malgrat això, també és el moment per a caçar-lo, aprofitant que resta privat de l'oïda. De la incubació i de la cura dels pollets, que són nidífugs, en té cura molt sol·lícita la femella.[6]
Exemplar fotografiat a Noruega
Tetrao urogallus urogallus
Esquelet de gall fer
Crani de gall fer
El gall fer, gall de bosc o gall salvatge, també conegut com a indiot salvatge (Tetrao urogallus), és un rar i esquerp tetraònid, i el més gros dels gal·linacis dels Països Catalans. És nadiu d'Albània, Andorra, Àustria, Bielorússia, Bòsnia i Herzegovina, Bulgària, la Xina, Croàcia, Txèquia, Estònia, Finlàndia, la França, Alemanya, Grècia, Itàlia, el Kazakhstan, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Macedònia, Mongòlia, Montenegro, Noruega, Polònia, Romania, Rússia, Sèrbia, Eslovàquia, Eslovènia, la península Ibèrica, Suècia, Suïssa i Ucraïna. És itinerant a Dinamarca, extint a Irlanda i reintroduït a la Gran Bretanya.
Tetrao urogallus aquitanicus es una subespecie de la familia Tetraonidae en el orden de los Galliformes.
Se encuentra en los Pirineos.[1]
Tetrao urogallus aquitanicus es una subespecie de la familia Tetraonidae en el orden de los Galliformes.
_Jugendmarke_1965_40_Pf.jpg)
