Geranium sylvaticum, ye una especie botánica perteneciente a la familia de les geraniacees.
Ye una planta nativa d'Europa y abondo común en Escandinavia onde s'atopa comúnmente nos montes de norte a sur al traviés de Suecia. Crecen nes zones de monte y de cutiu crez nos praos y montes d'abeduriues.[1]
Ye una yerba, abondo grande (30 cm a 60 cm d'altu). Les flores son de color púrpura con cinco pétalos, que lleguen a midir de 2 a 3 cm de diámetru. Les fueyes son lobulaes, pero non tantu como los de Geranium maderense, cola que puede ser fácilmente confundíu.
Ye la flor del condáu de Sheffield nel Reinu Xuníu.
Les flores de G. sylvaticum producen un tinte d'un color azul-gris que s'utilizaba na antigua Europa pa la coloración de los mantos de guerra, na creencia de qu'ufiertaben proteición nel campu de batalla. Por esta razón, G. sylvaticum llamábase la gracia d'Odín.[2]
Geranium sylvaticum describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 681. 1753.[3]
Geranium: nome xenéricu que remanez del griegu: geranion, que significa "grulla", aludiendo a l'apariencia del frutu, que recuerda al picu d'esta ave.[4]
sylvaticum: epítetu llatín que significa "que crez nos montes, xavaz".[5]
endressii var. glandulosum Sennen
Geranium sylvaticum, ye una especie botánica perteneciente a la familia de les geraniacees.