Seiridium cardinale, el principal patogen causant del xancre del xiprer, és un fong ascomicot[1] que provoca antracnosi en arbres de la família de les cupressàcies, incloent totes les espècies del gènere Cupressus i a diverses dels gèneres Chamaecyparis, Cryptomeria, Cupressocyparis, Juniperus, Thuja i els híbrids d'aquests gèneres.[2]
El fong penetra en l'hoste a través de les discontinuïtats de l'escorça, les branques i l'epidermis en el cas dels arbres joves. L'avanç del fong depèn de l'agressivitat de la soca i de la receptivitat de l'hoste.[3] Les branques infectades, inicialment, presenten una taca indefinida de color marró-vermellós al voltant de la zona d'infecció, que posteriorment es va enfosquint degut a les necrosis corticals i i la producció de resina defensiva per part de l'arbre.[4]
Identificat primerament a Califòrnia l'any 1929, aquest patogen s'ha estès amb facilitat i durant les últimes dècades ha estat destruint boscos, vivers i exemplars ornamentals d'aquestes cupressàcies arreu del món. Es creu que no és un fong anemòfil, sinó que la seva dispersió va a càrrec d'insectes vectors, com l'escolití Phloeosinus aubei,[5] l'hemípter Orsillus maculatus o l'himenòpter Megastigmus watchli.[6]
L'epítet "cardinale" probablement fa referència al color porpra de la fusta afectada pel fong, que recorda al color del vestit dels cardenals.[7]
Seiridium cardinale, el principal patogen causant del xancre del xiprer, és un fong ascomicot que provoca antracnosi en arbres de la família de les cupressàcies, incloent totes les espècies del gènere Cupressus i a diverses dels gèneres Chamaecyparis, Cryptomeria, Cupressocyparis, Juniperus, Thuja i els híbrids d'aquests gèneres.
El fong penetra en l'hoste a través de les discontinuïtats de l'escorça, les branques i l'epidermis en el cas dels arbres joves. L'avanç del fong depèn de l'agressivitat de la soca i de la receptivitat de l'hoste. Les branques infectades, inicialment, presenten una taca indefinida de color marró-vermellós al voltant de la zona d'infecció, que posteriorment es va enfosquint degut a les necrosis corticals i i la producció de resina defensiva per part de l'arbre.
Identificat primerament a Califòrnia l'any 1929, aquest patogen s'ha estès amb facilitat i durant les últimes dècades ha estat destruint boscos, vivers i exemplars ornamentals d'aquestes cupressàcies arreu del món. Es creu que no és un fong anemòfil, sinó que la seva dispersió va a càrrec d'insectes vectors, com l'escolití Phloeosinus aubei, l'hemípter Orsillus maculatus o l'himenòpter Megastigmus watchli.
L'epítet "cardinale" probablement fa referència al color porpra de la fusta afectada pel fong, que recorda al color del vestit dels cardenals.
