Els copèpodes, del grec 'potes de rem', (Copepoda), són crustacis de mida molt petita, generalment microscòpics, que es troben abundantment, tant en aigua dolça com salada.
Aquest grup de crustacis no tenen closca, i el seu desenvolupament s'inicia a partir d'una larva naupli. El copèpode d'aigua dolça més estudiat és Cyclops que ofereix un quadre general del grup bastant representatiu. El seu aspecte és el d'un crustaci decàpode, amb una porció anterior amb forma de pera que inclou la regió cefàlica i els dos primers segments del tòrax. A continuació es troben tres segments del tòrax mòbils, i finalment l'abdomen, sense apèndixs i que acaba en una cua en forma de forca, amb filaments plomosos. Tenen un sol ull, que és una evolució dels dos ulls fusionats, i les antenes principals, molt articulades són molt més grans que les secundàries. Posseeixen 4 parells d'apèndixs toràcics que els serveixen per nedar i vestigis d'un cinquè parell que en altres espècies de copèpodes són més evidents. A més de les mandíbules i maxil·les, el primer parell d'apèndixs toràcics ha evolucionat fins a convertir-se en maxil·les secundàries.
Dins dels Copèpodes trobem dos subgrups principals:
Molts eucopèpodes són de cos transparent; alguns tenen una certa coloració, com és el cas dels Anomalocera. Com fet curiós, es pot notar que algunes espècies que són translúcides arriben a acolorir abundantment l'aigua a causa de la difracció de la llum en passar pels seus cossos. Algunes espècies marines són lluminoses per si mateixes, ja que tenen en el tegument una substància fosforescent.
Els copèpodes són tan abundants en l'aigua de mar, que en qualsevol mostra de plàncton n'apareixen exemplars. Com la gran majoria dels copèpodes pertanyen al subgrup dels eucopèpodes, trobem exemplars distribuïts al llarg de totes les latituds, fins i tot a l'Antàrtida.
Moltes de les espècies compten amb apèndixs plomosos que en molts casos poden arribar a superar la mida de l'animal, fins i tot en 4 o 6 vegades la seva llargària. En aigua dolça també els podem trobar per molts llocs, en una distribució tan ampla com la dels Cladòcers.
Els animals pertanyents a aquest subgrup de copèpodes, viuen totes en aigua dolça i pertanyen tots a la família dels Argúlids, composta dels gèneres Argulos, Dolops i Chonopeltis. La gran majoria són paràsits, encara que es poden trobar algunes espècies nedant en llibertat. A diferència dels eucopèpodes, a més de l'únic ull fusionat, posseeixen dos ulls simples als costats del cos. El cos dels branquiurs és translúcid, fins al punt que únicament s'aprecia la zona abdominal on es troba l'aparell digestiu.
La gran majoria dels copèpodes neden lliurement però existeixen algunes espècies que s'han convertit en paràsites. Moltes d'aquestes últimes conserven un aspecte similar al de les formes lliures mentre d'altres han arribat a l'extrem de perdre les seves característiques de crustaci i fins i tot d'artròpode, observant-se molt més en el cas de les femelles. Per poder classificar aquestes últimes espècies dins dels copèpodes, es parteix de l'estudi de mascles joves, els quals no estan gaire modificats.
Dins dels eucopèpodes hi ha una gran quantitat d'espècies paràsites, més que en cap altre grup de crustacis. Són molt coneguts els anomenats "polls dels peixos" de la família dels calígids, que es caracteritzen pel cos ample i deprimit que els facilita adherir-se al seu hoste fàcilment. Una particularitat dels calígids, és que en les seves primeres etapes de desenvolupament neden lliurement, i només inicien la seva etapa parasitària quan són adults joves. Romanen paràsits sense facultats natatòries durant un període determinat per etapes de creixement i aparellament i finalment retornen a espècimens lliures, recuperant les seves capacitats natatòries.
Un altre paràsit de costums curiosos és el Lernacea, les larves del qual que neixen en forma de naupli, inicien la seva vida paràsita sobre un peix de la família dels pleuronèctids, com un llenguado; els seus apèndixs es redueixen fins a quedar convertits en mers monyons. Quan arriba l'època d'aparellament, l'animal es desprèn de l'hoste. Després d'acoblar-se els mascles moren, i les femelles busquen un nou hoste, generalment un bacallà o un lluç, es fixen a les brànquies i inicien un procés degeneratiu i arriben a perdre totalment els apèndixs fins a quedar convertides en sacs, sense cap aparença de crustaci.
Com ja s'ha comentat, la major part dels branquiurs són paràsits. Els paràsits solen fixar-se sobre les ganyes del peix, de vegades en quantitats tan grans que poden produir la mort de l'animal. La boca s'atura fins a convertir-se en un simple conducte xuclador, en tant que els apèndixs es redueixen, encara que no arriben a desaparèixer del tot. A diferència d'altres copèpodes paràsits, els branquiurs no recuperen la seva forma lliure una vegada han iniciat la seva etapa parasitària, sinó fins i tot el final de la seva vida en l'època d'aparellament.
Els copèpodes, del grec 'potes de rem', (Copepoda), són crustacis de mida molt petita, generalment microscòpics, que es troben abundantment, tant en aigua dolça com salada.
