Rhagonycha fulva és una espècie de coleòpter de la família dels cantàrids. Va ser descrit per primera vegada per Giovanni Antonio Scopoli l'any 1763 al seu llibre Entomologia Carniolica amb el nom de Cantharis fulva.[1]
Rhagonycha esdevé del grec rhag (raïm) i onyx (ungla), així com fulva (daurat, groc).[2]
Els adults d'aquesta espècie mesuren 8-100 mil·límetres de llargària. Les seues antenes són negres i filiformes, encara que ocasionalment el primer segment és taronja, i els ulls prominents. El cap i el pronot és taronja i lluent, amb una notable pubescència visible en el cap. La forma del pronot és variable, però s'estén cap al cap. Els èlitres cobreixen les ales i la major part de l'abdomen i és de color roig fosc i brillant, i finalitza amb una zona negra clarament visible a l'extrem apical, aquesta és una de les seues característiques clau d'identificació. El seu fèmur i tíbia són de color taronja, però els tarsos són negres; el tercer segment del tars és simple i no bilobulat.[3]
És natiu d'Europa i ha sigut introduït a Amèrica del Nord. Habita en praderies i clarianes de boscos on creixen plantes amb inflorescències grans.[4]
Els adults són presents a l'estiu, principalment sobre grans inflorescències d'apiàcies i asteràcies. Tot el festeig de la còpula el realitzen damunt les flors. A mitjans de primavera, quan la floració és abundant, és quan comença el festeig. A més, s'alimenten d'insectes xicotets i tous, com ara pugons, tot i que també de pol·len, nèctar i peces florals. Durant la còpula, la femella no para d'alimentar-se de pol·len, ja que aquest suposa una font nutricional fonamental per a aquesta enfront la producció d'ous i la posta. Així, des de mitjans de primavera a finals les femelles presenten un abdomen unflat per la gran quantitat d'ous. La femella pon els ous lleugerament soterrats, i d'aquests eixiran les larves. Aquestes són depredadores, per això només neixen comencen a caçar organismes de cos tou: larves de lepidòpters i dípters com dels seus ous. Així passaran l'hivern alimentant-se. Les larves tenen una forma allargada, formades pel cap i dotze segments ben diferenciats, sovint de color fosc. Presenten tres parells de xicotetes potes, però són de moviments ràpids. Situades al cap tenen unes mandíbules per poder caçar. Habiten els primers centímetres del sòl, sent més actives quan cau la nit.[5] Així, un any i alguns mesos després les larves faran la pupa i es convertiran en individus adults, els quals tenen hàbits diürns.
En nodrir-se de pol·len i nèctar l'escarabat soldat roig també fa un paper de pol·linitzador, a més a més de controlar la població de certes espècies que poden arribar a convertir-se en plaga, com la blanca de la col (Pieris brassicae) i blanqueta de la col (Pieris rapae), entre d'altres.[6] Una bona manera d'afavorir la seua presència als camps de cultiu i horts és garantir que tenen una gran font de pol·len.
Grup alimentant-se d'una apiàcia
Alimentant-se d'una poàcia
Alimentant-se d'una asteràcia
Còpula sobre inflorescència
Detall de còpula sobre asteràcia
Còpula
Rhagonycha fulva és una espècie de coleòpter de la família dels cantàrids. Va ser descrit per primera vegada per Giovanni Antonio Scopoli l'any 1763 al seu llibre Entomologia Carniolica amb el nom de Cantharis fulva.
Páteříček žlutý (Rhagonycha fulva) je velmi hojný druh lučního brouka z čeledi páteříčkovití.
Je dlouhý 0,7 až 1 cm. Tělo je oranžové až hnědé, krovky mají většinou stejnou barvu jako tělo, ale bývají tmavší, u některých jedinců až černé. Konec krovek může (ale nemusí) být černý, hlavně u jedinců z teplejších oblastí je konec krovek stejně barevný jako celé krovky. Krovky jsou měkké a pružné a křídla dobře vyvinutá, takže je schopen dobře létat.[1] Křídla jsou černá.[2]
Vyskytuje se na rozlehlých travnatých plochách, až do nadmořské výšky 1000 m.
Brouci se sice objevují často na květech, ale jsou draví a žerou malý hmyz. Larvy také žerou drobný hmyz, přezimovávají a dospějí na jaře.
Obrázky, zvuky či videa k tématu páteříček žlutý ve Wikimedia Commons
Páteříček žlutý (Rhagonycha fulva) je velmi hojný druh lučního brouka z čeledi páteříčkovití.
De kleine rode weekschildkever, ook wel soldaatje of rode weekschild (Rhagonycha fulva), is een kever uit de familie van de weekschildkevers (Cantharidae). Er zijn verschillende soorten uit het geslacht Rhagonycha die nauwelijks van elkaar te onderscheiden zijn, de kleine rode weekschildkever is een van de meest algemene soorten.
De kleine rode weekschildkever heeft net als alle weekschildkevers zachte dekschilden en een langwerpig lichaam, sprieterige poten en lange, duidelijk gesegmenteerde antennes. De lichaamslengte is 7 tot 11 millimeter, de kleur is geheel oranjerood, de achterste punten van de dekschilden zijn donkerder tot zwart gekleurd. Ook de laatste segmenten van de poten (de tarsen) en de antennes en ogen zijn donkerbruin tot zwart gekleurd. De kleine rode weekschildkever is van het rood soldaatje (Cantharis rufa) te onderscheiden door het donkere einde van de dekschilden.
De habitat bestaat uit graslanden en andere open landschappen, het rood soldaatje is in de zomermaanden niet zelden al parend in grote aantallen te vinden op diverse soorten schermbloemigen, waar ze van nectar snoepen en ook bloembezoekende insecten grijpen, die een belangrijk deel van het menu uitmaken. Ook de larven zijn actieve jagers die op de bodem leven van prooien als slakken en insectenlarven. De larven hebben een langwerpig lichaam en een zijde-achtige beharing, soms komen ze 's winters als er sneeuw ligt massaal boven de grond waardoor het lijkt alsof het "wormen heeft geregend".
De kleine rode weekschildkever, ook wel soldaatje of rode weekschild (Rhagonycha fulva), is een kever uit de familie van de weekschildkevers (Cantharidae). Er zijn verschillende soorten uit het geslacht Rhagonycha die nauwelijks van elkaar te onderscheiden zijn, de kleine rode weekschildkever is een van de meest algemene soorten.
Rhagonycha fulva (Scopoli, 1763) er en av storbløtvingene (Cantharinae), en bille som tilhører bløtvingene (Cantharidae). På norsk er denne bløtvingen kalt både rødgul bløtvinge og prestebille.
Rhagonycha fulva finnes sør i Norge og er vanlig. Den er også svært vanlig i Europa, og finnes i Nord-Amerika
Rhagonycha fulva er mellom 7 og 10 mm lang og er en langstrakt bille, bakkroppen er jevnt smal bakover. Hodet er ofte smalere bak de noe utstående fasettøynene, enn det er lengre fremme. Den har lange antenner, som er mørkt svarte med mer rødgul rot (nærmest hodet). Antennens andre ledd er lengre enn det er bredt. Det tredje leddet er en halv gang lengre enn andre ledd. Palpenes (munnføtter) endeledd er økseformet og ikke smalt, ovalt. Brystskjoldet (pronotum) har bare en svak innbuktning midt på bakkanten og har en overflate som ikke er grovt rynket eller punktert. Brystskjoldets sidekanter er svakt rundet, og tydelig smalere i fremkant og dets bakhjørner er tydelig avsatt. Brystpartiet og hodet er rødt. Føttene er mørke ofte nær svarte. Leggene på mellom- og bakbeina er rette, og ikke krummet inn mot kroppen. Dekkvingene er rødgule, mens bakkroppens spiss er mørk, nær svart. Dekkvingene skjuler hele bakkroppen og har generelt kort oppstående behåring.
Rhagonyncha fulva har larver som lever i jorden. De voksne (imago) finnes i juni og juli, særlig ved midtsommer. De oppsøker gjerne åpne blomster, særlig på arter innen skjermplantefamilien. Men de kan observeres også på trær og busker. Selv om de oppsøker blomster er de rovdyr og lever både som larver og voksne av andre mindre dyr.
Rhagonycha fulva (Scopoli, 1763) er en av storbløtvingene (Cantharinae), en bille som tilhører bløtvingene (Cantharidae). På norsk er denne bløtvingen kalt både rødgul bløtvinge og prestebille.
Multimedia w Wikimedia Commons Zmięk żółty (Rhagonycha fulva) – gatunek owada z rzędu chrząszczy, rodziny omomiłkowatych. Drapieżnik, odżywia się drobnymi owadami.
Zmięk żółty osiąga długość od 7 do 10 mm. Jego ciało ma czerwono-żółtą barwę, jedynie czułki (bez pierwszego członu, licząc od czoła) oraz tylna część pokryw są czarne. Ciało wydłużone i spłaszczone grzbietobrzusznie. Pancerzyk chitynowy częściowo odsłania koniec odwłoka i jest stosunkowo miękki, co znalazło odzwierciedlenie w wielu nazwach zwyczajowych rodzaju, także i w polskiej (zmięk).
Powszechny w Europie i Azji Mniejszej, na terenach trawiastych i zakrzaczonych. Poza Europą wykazany z Turcji, Azerbejdżanu, Gruzji, Syrii, Iranu, Turkmenistanu i Maroka[1].
Zmięk żółty (Rhagonycha fulva) – gatunek owada z rzędu chrząszczy, rodziny omomiłkowatych. Drapieżnik, odżywia się drobnymi owadami.
Rhagonycha fulva (Scopoli, 1763)
Синонимы
Рыжая мягкотелка[2] (Rhagonycha fulva) — вид жуков-мягкотелок. Длина тела взрослых насекомых (имаго) 7—10 мм[3]. Тело полностью желто-рыжее. Усики (кроме основных члеников) и вершины надкрылий чёрные[3].
Это заготовка статьи по энтомологии. Вы можете помочь проекту, дополнив её. Рыжая мягкотелка (Rhagonycha fulva) — вид жуков-мягкотелок. Длина тела взрослых насекомых (имаго) 7—10 мм. Тело полностью желто-рыжее. Усики (кроме основных члеников) и вершины надкрылий чёрные.
.jpg)
_flava_Mounted_Specimen.jpg)
