Els cromatials (Chromatiales), conegudes com a bacteris porpra del sofre o bacteris vermells del sofre, són un grup de Proteobacteris capaços de realitzar la fotosíntesi. Són organismes anaerobis o microaeròfils (és a dir, que requereixen nivells d'oxigen menors als que hi ha a l'atmosfera) i es troben principalment en fonts sulfurosos (brots de sofre) o en aigua estancada. A diferència de les plantes i algues, elles no fan servir aigua com a agent reductor, així que no produeixen oxigen. En lloc d'O2 usen H2S (sulfur d'hidrogen), que en oxidar produeix grànuls de sulfur, i es pot tornar a oxidar produint àcid sulfúric.
La seva fotosíntesi anoxigènica (i cíclica) utilitza bacterioclorofil·la, bacteriofeofitina (sense Mg+2), coenzim Q (el NADH + H entra en un flux invers d'electrons), citocrom bc1, citocrom c2 fins P870, que s'excita amb fotons infrarojos i vermells. Viuen també en la columna d'aigua i en el metalimnion. A més tenen carotenoides i no tenen ficobiliproteïnes.
Els bacteris porpra del sofre es divideixen en dues famílies, Chromatiaceae i Ectothiorhodospiraceae, que produeixen grànuls de sofre interns i externs, respectivament i presenten diferències en l'estructura de les seves membranes internes. El gènere Halothiobacillus també s'inclou en Chromatials, en la seva pròpia família, però no és fotosintètic. Juntes formes l'ordre Chromatials que s'inclou en la disión gamma de Proteobacteria.
Els bacteris porpra del sofre es troben generalment a les zones anòxiques i il·luminades dels llacs i d'altres hàbitats aquàtics on el sulfur de l'hidrogen s'acumula i també a fonts sulfurosos on brot el sulfur d'hidrogen geoquímica o biològic. Les condicions anòxiques són requerides per a la fotosíntesi; aquests bacteris no poden prosperar en ambients oxigenats.
Els llacs més favorables per al desenvolupament dels bacteris porpra del sofre són els meromíctics (en els que les capes d'aigua no es barregen). Els llacs meromíctics estratificar perquè tenen aigua (generalment salina) més densa en el fons i menys densa (generalment aigua dolça) més a prop de la superfície. El sofre produït en els sediments es difon cap amunt en les aigües inferiors anòxiques, i aquí els bacteris porpra del sofre poden formar masses denses de cèl·lules, anomenades floracions, generalment en associació amb bacteris fototròfics verds.
