El lèmur mostela de cua vermella (Lepilemur ruficaudatus) és una espècie de lèmur mostela. Com tots els lèmurs, és endèmic de Madagascar. És de costums nocturns i s'alimenta principalment de fulles, tot i que també menja algunes fruites. Els individus d'aquesta espècie pesen uns 800 grams i presenten poc dimorfisme sexual.[1] Solen viure en parelles, cadascuna amb un territori de més o menys una hectàrea. Els territoris de les diferents parelles no se solen encavalcar. De nit, es mouen entre 100 metres i 1 quilòmetre, cosa que en fa una espècie relativament inactiva. Viu als boscos secs de Madagascar.
Està classificat a la Llista Vermella de la UICN com a espècie amb dades insuficients.[2]
El lèmur mostela de cua vermella (Lepilemur ruficaudatus) és una espècie de lèmur mostela. Com tots els lèmurs, és endèmic de Madagascar. És de costums nocturns i s'alimenta principalment de fulles, tot i que també menja algunes fruites. Els individus d'aquesta espècie pesen uns 800 grams i presenten poc dimorfisme sexual. Solen viure en parelles, cadascuna amb un territori de més o menys una hectàrea. Els territoris de les diferents parelles no se solen encavalcar. De nit, es mouen entre 100 metres i 1 quilòmetre, cosa que en fa una espècie relativament inactiva. Viu als boscos secs de Madagascar.
Està classificat a la Llista Vermella de la UICN com a espècie amb dades insuficients.
Der Rotschwanz-Wieselmaki (Lepilemur ruficaudatus) ist eine auf Madagaskar lebende Primatenart aus der Gruppe der Wieselmakis innerhalb der Lemuren.
Der Körperbau der Rotschwanz-Wieselmakis gleicht dem der anderen Wieselmakis. Es sind eher kleine Primaten mit langen, kräftigen Hinterbeinen. Sie erreichen eine Kopfrumpflänge von 21 bis 28 Zentimeter, der Schwanz wird 23 bis 25 Zentimeter lang. Das Gewicht beträgt rund 0,8 bis 0,9 Kilogramm. Ihr Fell ist am Rücken grau gefärbt, die Schultern und Oberarme sind rötlichbraun. Die Kehle ist weißlich und der Bauch hellgrau. Namensgebendes Merkmal ist der rote Schwanz. Der graue Kopf ist rundlich, die Ohren sind groß und gerundet, auch die Augen sind als Anpassung an die nachtaktive Lebensweise groß.
Rotschwanz-Wieselmakis leben im südwestlichen Madagaskar zwischen den Flüssen Tsiribihina und Mangoky. Ihr Lebensraum sind trockene Laubwälder.
Wie alle Wieselmakis sind sie nachtaktiv und halten sich meist in den Bäumen auf. Dort bewegen sie sich senkrecht kletternd und springend fort, tagsüber schlafen sie in Baumhöhlen. Ein Männchen und ein Weibchen bewohnen gemeinsam ein Revier von rund 1 Hektar Größe. Sie schlafen oft gemeinsam in Baumhöhlen, auch die Schlafenszeiten sind synchronisiert, gehen aber getrennt auf Nahrungssuche. Ihre Nahrung besteht vorwiegend aus Blättern, daneben fressen sie auch Früchte und andere Pflanzenteile.
Die Paarung erfolgt zwischen Mai und Juli, nach einer rund 130-tägigen Tragzeit bringt das Weibchen meist ein einzelnes Jungtier zur Welt. Dieses wird zumindest vier Monate lang gesäugt und ist mit rund einem Jahr selbstständig.
Der genaue Gefährdungsgrad des Rotschwanz-Wieselmakis ist nicht bekannt, wie bei anderen madagassischen Primaten dürfte die Zerstörung ihres Lebensraums die Hauptbedrohung darstellen. Die IUCN listet die Art unter „keine ausreichenden Daten“ vorhanden (data deficient).
In Europa wird die Art nicht mehr gehalten, ehemaliger Halter ist Paris.[1]
Der Rotschwanz-Wieselmaki (Lepilemur ruficaudatus) ist eine auf Madagaskar lebende Primatenart aus der Gruppe der Wieselmakis innerhalb der Lemuren.
The red-tailed sportive lemur (Lepilemur ruficaudatus), or red-tailed weasel lemur, is native to Madagascar like all lemurs. It is a nocturnal species feeding largely on leaves, though they also eat some fruit. Individuals weigh around 800 g (1.8 lb), and there is little sexual dimorphism. In general they live in mated pairs, with a home range of about 10,000 square metres. Both members of the pair use the same home range, and there is little overlap between the home ranges of neighbouring pairs. Travel distances each night are between 100 m (330 ft) and 1 km (0.6 mi), making this a relatively inactive species. This species can be found in the Madagascar dry deciduous forests.[4]
Red-tailed sportive lemurs travel in these pairs because it can be difficult for a male to produce roaming strategies and move farther away from the homeland. Therefore, they typically pair up with only one female for reproduction, hence their “partner.” Additionally, these Lemurs don't typically have a strong early warning system, making it difficult for them to warn others or send a signal. Instead, they have grown to develop strong escape mechanisms for them to flee danger. Many studies and experiments have been conducted to produce this information.[5][6][7]
The red-tailed sportive lemur (Lepilemur ruficaudatus), or red-tailed weasel lemur, is native to Madagascar like all lemurs. It is a nocturnal species feeding largely on leaves, though they also eat some fruit. Individuals weigh around 800 g (1.8 lb), and there is little sexual dimorphism. In general they live in mated pairs, with a home range of about 10,000 square metres. Both members of the pair use the same home range, and there is little overlap between the home ranges of neighbouring pairs. Travel distances each night are between 100 m (330 ft) and 1 km (0.6 mi), making this a relatively inactive species. This species can be found in the Madagascar dry deciduous forests.
Red-tailed sportive lemurs travel in these pairs because it can be difficult for a male to produce roaming strategies and move farther away from the homeland. Therefore, they typically pair up with only one female for reproduction, hence their “partner.” Additionally, these Lemurs don't typically have a strong early warning system, making it difficult for them to warn others or send a signal. Instead, they have grown to develop strong escape mechanisms for them to flee danger. Many studies and experiments have been conducted to produce this information.
El lémur saltador de cola roja (Lepilemur ruficaudatus),[2] es una especie de lémur, como todas, endémica de Madagascar. Tiene hábitos nocturnos, y se alimenta principalmente de hojas, aunque también come algunas frutas. Los individuos tienen una masa de unos 800 gramos, y tienen poco dimorfismo sexual.[3] Generalmente viven en parejas, cada una con un territorio de aproximadamente una hectárea, existiendo poco solapamiento con territorios vecinos. Sus movimientos nocturnos van de los 100 metros hasta 1 kilómetro, lo que los hace una especie relativamente inactiva. Puede encontrarse en los bosques secos de Madagascar.
En la Lista Roja de la UICN está calificado como especie con datos insuficientes.[1]
El lémur saltador de cola roja (Lepilemur ruficaudatus), es una especie de lémur, como todas, endémica de Madagascar. Tiene hábitos nocturnos, y se alimenta principalmente de hojas, aunque también come algunas frutas. Los individuos tienen una masa de unos 800 gramos, y tienen poco dimorfismo sexual. Generalmente viven en parejas, cada una con un territorio de aproximadamente una hectárea, existiendo poco solapamiento con territorios vecinos. Sus movimientos nocturnos van de los 100 metros hasta 1 kilómetro, lo que los hace una especie relativamente inactiva. Puede encontrarse en los bosques secos de Madagascar.
En la Lista Roja de la UICN está calificado como especie con datos insuficientes.
Lepilemur ruficaudatus Lepilemur primate Strepsirrhini generoko espezieetako bat da. Lemuriformes guztiak bezala Madagaskarreko endemikoa da.
Lepilemur ruficaudatus Lepilemur primate Strepsirrhini generoko espezieetako bat da. Lemuriformes guztiak bezala Madagaskarreko endemikoa da.
Lépilémur à queue rousse
Le lépilémur à queue rousse (Lepilemur ruficaudatus) est une espèce de mammifères de la famille des Lepilemuridae.
Cette espèce vit dans le sud-ouest de Madagascar.
Lépilémur à queue rousse
Le lépilémur à queue rousse (Lepilemur ruficaudatus) est une espèce de mammifères de la famille des Lepilemuridae.
Il lepilemure dalla coda rossa (Lepilemur ruficaudatus A. Grandidier, 1867) è una specie di lemure endemica del Madagascar.
Misura fino a 54 cm di lunghezza, di cui fino a 28 spettano alla coda, per un peso di 0,8/0,9 kg.
Il pelo della zona dorsale p grigiastro, con sfumature color ruggine su braccia anteriori e posteriori, spalle e sommità del cranio. La coda è anch'essa rossa (da qui il nome della specie), mentre la zona ventrale è bianca: la bocca e gli occhi gialli sono cerchiati di nero. Le orecchie sono grandi, a losanga ed attaccate lateralmente rispetto al cranio.
Si tratta di animali notturni, arboricoli e solitari, anche se li si può trovare in coppie qualora il territorio del maschio (fino a 10000 m2) si sovrapponga completamente a quello della femmina, più piccolo. Questi animali pattugliano il proprio territorio più blandamente rispetto alle altre specie di lepilemuri, percorrendo al 1 km per notte: tuttavia, sono pronti a difenderlo gelosamente da eventuali intrusi, seppure spesso i vari territori si sovrappongono fra loro nelle aree periferiche.
Si tratta di animali essenzialmente erbivori, in particolare si nutrono di foglie, pur non disdegnando sporadicamente frutti o fiori. Essendo le foglie coriacee e ricche di cellulosa, difficile da demolire e convertire in zuccheri assimilabili, la specie (come tutti i congeneri) è ciecotrofa, ossia ridigerisce le proprie feci per ricavarne il massimo nutrimento possibile: a tal scopo ha un cieco assai sviluppato e voluminoso.
La gestazione dura circa 4 mesi e mezzo, al termine dei quali nasce un unico cucciolo che resta con la madre fino a un anno circa d'età, attaccandosi al ventre e staccandosene solo quando la femmina deve nutrirsi: in questo caso, il piccolo viene temporaneamente lasciato su un ramo nelle vicinanze. Come molti lemuri, questi animali sincronizzano le gestazioni così che tutti i cuccioli della specie nascano nell'arco di due settimane: i piccoli diventano sessualmente maturi a 18 mesi d'età, ma non si accoppiano in genere prima dei 2 anni.
La specie è diffusa nella zona centro-occidentale dell'isola, grossomodo nell'area compresa fra i fiumi Tsiribihina e Morondava, dove preferisce le zone di foresta decidua secca.[1]
Il lepilemure dalla coda rossa (Lepilemur ruficaudatus A. Grandidier, 1867) è una specie di lemure endemica del Madagascar.
Raudonuodegis lemūras (lot. Lepilemur ruficaudatus) – žebenkštinių lemūrų (Lepilemuridae) šeimos naktinis primatas.
Maždaug 800 g svorio. Būdingas lytinis dimorfizmas. Minta daugiausiai lapais, bet taip pat ir vaisiais. Paplitęs Madagaskare.
Raudonuodegis lemūras (lot. Lepilemur ruficaudatus) – žebenkštinių lemūrų (Lepilemuridae) šeimos naktinis primatas.
Maždaug 800 g svorio. Būdingas lytinis dimorfizmas. Minta daugiausiai lapais, bet taip pat ir vaisiais. Paplitęs Madagaskare.
De roodstaartwezelmaki (Lepilemur ruficaudatus) is een zoogdier uit de familie van de wezelmaki's (Lepilemuridae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Alfred Grandidier in 1867.
De soort komt voor in Madagaskar.
Bronnen, noten en/of referentiesDe roodstaartwezelmaki (Lepilemur ruficaudatus) is een zoogdier uit de familie van de wezelmaki's (Lepilemuridae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Alfred Grandidier in 1867.
Lêmure-saltador-de-cauda-vermelha (Lepilemur ruficaudatus) é uma espécie de lémur, nativa de Madagascar. É uma espécie nocturna. Alimenta-se essencialmente de folhas. Poderá também se alimentar de frutos. Cada indivíduo pesa cerca de 800 g e o dimorfismo sexual não é muito notório. Vivem geralmente aos pares, com um território de 10 mil metros quadrados. Os dois membros do casal usam o mesmo território e existe pouca sobreposição entre territórios de pares adjacentes. Durante a actividade nocturna poderão fazer deslocações de entre 100 e 1000 metros. É portanto uma espécie relativamente pouco activa. Esta espécie habita a floresta caducifólia seca de Madagascar.
Lêmure-saltador-de-cauda-vermelha (Lepilemur ruficaudatus) é uma espécie de lémur, nativa de Madagascar. É uma espécie nocturna. Alimenta-se essencialmente de folhas. Poderá também se alimentar de frutos. Cada indivíduo pesa cerca de 800 g e o dimorfismo sexual não é muito notório. Vivem geralmente aos pares, com um território de 10 mil metros quadrados. Os dois membros do casal usam o mesmo território e existe pouca sobreposição entre territórios de pares adjacentes. Durante a actividade nocturna poderão fazer deslocações de entre 100 e 1000 metros. É portanto uma espécie relativamente pouco activa. Esta espécie habita a floresta caducifólia seca de Madagascar.
Lepilemur ruficaudatus[2][3] är en däggdjursart som beskrevs av Alfred Grandidier 1867. Lepilemur ruficaudatus ingår i släktet vesslemakier och familjen Lepilemuridae.[4][5] IUCN kategoriserar arten globalt som otillräckligt studerad.[1] Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[4]
Arten blir 24 till 30 cm lång (huvud och bål), har en 24 till 28 cm lång svans och väger 760 till 950 g. Den har huvudsakligen gråbrun päls på ovansidan. På axlarna, på armarna och på svansen förekommer ofta en kastanjebrun skugga. Djurets har en krämfärgad strupe och andra delar av undersidan är täckta med ljusgrå päls. Lepilemur ruficaudatus är större än andra primater som lever i samma region (förutom människan). Den har en mera hoppande rörelse än muslemurer av släktet Cheirogaleus och den saknar i motsats till släktet Phaner mönster i ansiktet.[6]
Arten förekommer på sydvästra Madagaskar. Habitatet utgörs av subtropiska eller tropiska lövfällande skogar samt av galleriskogar och buskskogar.[1]
Individerna äter huvudsakligen blad samt några frukter. I områden där även ullmakier (Avahi) förekommer äter Lepilemur ruficaudatus blad med mindre näringsvärde. Vanligen lever en hanne och en hona i samma revir men de har bara lite kontakt utanför parningstiden. Territorier av olika par kan överlappa varandra. Individerna är aktiva på natten och vandrar 100 till 1000 meter per natt.[1]
Parningstiden ligger mellan maj och juli. Efter dräktigheten föder honan mellan september och november en unge. Nyfödda ungar transporteras i moderns mun. Senare lämnas ungen i ett gömställe när modern letar efter föda. Ungen diar sin mor cirka 50 dagar.[1]
Lepilemur ruficaudatus jagas av rovdjuret fossa och av Madagaskarklätterhök.[6]
Lepilemur ruficaudatus är en däggdjursart som beskrevs av Alfred Grandidier 1867. Lepilemur ruficaudatus ingår i släktet vesslemakier och familjen Lepilemuridae. IUCN kategoriserar arten globalt som otillräckligt studerad. Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.
Arten blir 24 till 30 cm lång (huvud och bål), har en 24 till 28 cm lång svans och väger 760 till 950 g. Den har huvudsakligen gråbrun päls på ovansidan. På axlarna, på armarna och på svansen förekommer ofta en kastanjebrun skugga. Djurets har en krämfärgad strupe och andra delar av undersidan är täckta med ljusgrå päls. Lepilemur ruficaudatus är större än andra primater som lever i samma region (förutom människan). Den har en mera hoppande rörelse än muslemurer av släktet Cheirogaleus och den saknar i motsats till släktet Phaner mönster i ansiktet.
Arten förekommer på sydvästra Madagaskar. Habitatet utgörs av subtropiska eller tropiska lövfällande skogar samt av galleriskogar och buskskogar.
Individerna äter huvudsakligen blad samt några frukter. I områden där även ullmakier (Avahi) förekommer äter Lepilemur ruficaudatus blad med mindre näringsvärde. Vanligen lever en hanne och en hona i samma revir men de har bara lite kontakt utanför parningstiden. Territorier av olika par kan överlappa varandra. Individerna är aktiva på natten och vandrar 100 till 1000 meter per natt.
Parningstiden ligger mellan maj och juli. Efter dräktigheten föder honan mellan september och november en unge. Nyfödda ungar transporteras i moderns mun. Senare lämnas ungen i ett gömställe när modern letar efter föda. Ungen diar sin mor cirka 50 dagar.
Lepilemur ruficaudatus jagas av rovdjuret fossa och av Madagaskarklätterhök.
Lepilemur ruficaudatus là một loài động vật có vú trong họ Lepilemuridae, bộ Linh trưởng. Loài này được A. Grandidier mô tả năm 1867.[2]
Lepilemur ruficaudatus là một loài động vật có vú trong họ Lepilemuridae, bộ Linh trưởng. Loài này được A. Grandidier mô tả năm 1867.
Lepilemur ruficaudatus Grandidier, 1867
СинонимыКраснохвостый лемур (лат. Lepilemur ruficaudatus) — вид лемуров из семейства Лепилемуровые.
Зрение бинокулярное. Слепая кишка увеличена. Подушечки пальцев крупные и плоские, что является приспособлением к древесному образу жизни. Шерсть на спине светлая серо-коричневая, спереди с красноватым оттенком. На брюхе и груди шерсть светло-серая или белая. Средний вес составляет 860 грамм, средняя длина тела 24,3 см, средняя длина хвоста 24,2 см.[1][2]
Встречаются в сухих лесах западного Мадагаскара к северу от рек Мангоки и Цирибихина[en]. На севере ареал граничит с ареалом родственного вида Lepilemur randrinanasoli.[3]
Краснохвостый лемур (лат. Lepilemur ruficaudatus) — вид лемуров из семейства Лепилемуровые.
붉은꼬리족제비여우원숭이(Lepilemur ruficaudatus)는 족제비여우원숭이과에 속하는 여우원숭이의 일종이다. 모든 여우원숭이들처럼 원 서식지는 마다가스카르이다. 야행성 동물이며, 주로 잎을 먹고 일부는 과일을 먹기도 한다. 몸무게는 약 800g이며, 암수에 따라 약간 차이가 있다. 일반적으로 짝을 지어, 약 10,000m2의 행동권(行動圈) 내에서 산다. 이 짝의 암수 모두 같은 행동권 범위를 사용하며, 이웃하는 짝들의 행동권 범위와 일부는 겹치고 한다. 밤에 이들의 이동 거리는 100미터에서 1km정도이며, 비교적 활동적이 않은 종이다. 이 종은 마다가스카르의 건조한 낙엽숲 지대에서 서식한다.
붉은꼬리족제비여우원숭이(Lepilemur ruficaudatus)는 족제비여우원숭이과에 속하는 여우원숭이의 일종이다. 모든 여우원숭이들처럼 원 서식지는 마다가스카르이다. 야행성 동물이며, 주로 잎을 먹고 일부는 과일을 먹기도 한다. 몸무게는 약 800g이며, 암수에 따라 약간 차이가 있다. 일반적으로 짝을 지어, 약 10,000m2의 행동권(行動圈) 내에서 산다. 이 짝의 암수 모두 같은 행동권 범위를 사용하며, 이웃하는 짝들의 행동권 범위와 일부는 겹치고 한다. 밤에 이들의 이동 거리는 100미터에서 1km정도이며, 비교적 활동적이 않은 종이다. 이 종은 마다가스카르의 건조한 낙엽숲 지대에서 서식한다.