La mangosta de musell llarg (Herpestes naso) és una mangosta nativa de Camerun, República del Congo, República Democràtica del Congo, Guinea Equatorial, Gabon, Kenya, el Níger, i Tanzània.[1]
El nom deriva de la particularitat que té el musell molt allargat. El descobriment de l'espècie es remunta al 1901.
La mangosta de musell llarg té un longitud conjunta del cap i del cos que varia entre 52 i 59 centímetres. La cua, una mica més curta, fa entre 36 i 43 centímetres. El seu pes varia entre 3 i 4,2 quilos.[2]
El pelatge és color marró fosc, amb vetes de color beix.
La mangosta de musell llarg (Herpestes naso) és una mangosta nativa de Camerun, República del Congo, República Democràtica del Congo, Guinea Equatorial, Gabon, Kenya, el Níger, i Tanzània.
Die Langnasenmanguste (Xenogale naso) ist eine Raubtierart aus der Familie der Mangusten (Herpestidae). Sie ist in ihrer Verbreitung auf den Zentralafrikanischen Regenwaldblock beschränkt. Früher wurde sie zur Gattung Herpestes gerechnet, was aber heute aufgrund von genetischen Analysen abgelehnt wird.
Die Langnasenmanguste ist eine große, dunkel gefärbte Manguste mit langer Schnauze. Sie erreicht eine Kopf-Rumpf-Länge von 40 bis 61 cm, eine Schwanzlänge von 32 bis 42,5 cm und ein Körpergewicht von 1,9 bis 4,5 kg. Das Deckhaar auf der Oberseite ist schwarzbraun sowie gelblich oder orange gesprenkelt, dazu relativ lang und rau. Die Unterwolle ist graubraun bis orangebraun. Das Fell auf der Bauchseite ist insgesamt heller und dünner. Am Kopf ist das Fell gräulich. Der recht langhaarige Schwanz und die Beine sind schwarz oder bräunlichschwarz. Die Füße tragen lange Krallen sowie angedeutete Schwimmhäute.[1]
Das Verbreitungsgebiet der Langnasenmanguste umfasst den gesamten Regenwaldblock Zentralafrikas. Hier findet man sie in Südost-Nigeria, in Kamerun, in der Zentralafrikanischen Republik, in Äquatorialguinea, in Gabun, der Republik Kongo und der Demokratischen Republik Kongo.[1]
Die Langnasenmanguste bevorzugt Wälder in der Nähe von Sümpfen, flussnahe Wälder und Flussbetten, kommt aber auch in etwas höher gelegenen Waldgebieten vor. Man hat sie bis in eine Höhe von 640 m nachgewiesen.[1] Eine Studie im Dzanga-Sangha-Gebiet ergab, dass die Langnasenmanguste, die man vorher als seltene Art eingestuft hat, in diesem Gebiet das häufigste Raubtier ist. Die Langnasenmanguste bewohnt hier vor allem etwas höher gelegene Wälder, während das Vorkommen der ähnlichen Sumpfmanguste auf tiefer gelegene Sumpfwälder beschränkt ist. In Flusswäldern überlappen die Habitate beider Arten.[2]
Die Nahrung der Langnasenmanguste besteht vor allem aus Arthropoden und Kleinsäugern. Daneben frisst sie auch Früchte, Amphibien, Schlangen, Vögel, Echsen und Fische. Nur selten werden Bestandteile größerer Tiere wie etwa Duckern im Kot der Langnasenmanguste gefunden. Die Art ist vorwiegend tagaktiv. Nachts ruhen die Tiere meist in wechselnden Unterschlüpfen. Langnasenmangusten bewegen sich meist am Erdboden und leben in der Regel als Einzelgänger. Nur selten werden Paare beobachtet. Über das Fortpflanzungsverhalten ist wenig bekannt. Ein Wurf von drei Jungen ist nachgewiesen. Mit etwa sieben Jahren erreichen die Jungen die Größe der ausgewachsenen Tiere.[1]
Die Langnasenmanguste wurde ursprünglich in die Gattung Herpestes eingereiht. Genetische Studien zeigten allerdings eine relativ nahe Verwandtschaft zur Sumpfmanguste, die einer eigenen Gattung Atilax angehört.[3] Mittlerweile wird sie deshalb als einzige Art der Gattung Xenogale behandelt.[1] Ursprünglich wurden drei Unterarten der Langnasenmanguste beschrieben. Diese lassen sich allerdings morphologisch nicht unterscheiden und sind daher nicht akzeptiert.[4]
Die International Union for Conservation of Nature and Natural Resources (IUCN) stuft die Indische Kurzschwanzmanguste als „nicht gefährdet“ (least concern) ein. Die Art wird teilweise wegen ihres Fleisches vom Menschen bejagt. Im Nigerdelta scheint sie selten zu sein.[1][5]
Die Langnasenmanguste (Xenogale naso) ist eine Raubtierart aus der Familie der Mangusten (Herpestidae). Sie ist in ihrer Verbreitung auf den Zentralafrikanischen Regenwaldblock beschränkt. Früher wurde sie zur Gattung Herpestes gerechnet, was aber heute aufgrund von genetischen Analysen abgelehnt wird.
பெருமூக்குக் கீரி, கீரி குடும்பத்தைச் சேர்ந்த ஒரு பாலூட்டி ஆகும். இவை கங்கோ, கபோன், கென்யா, நைஜிரியா, டான்செனியா போன்ற நாடுகளில் காணப்படுகின்றன.[2]
பெருமூக்குக் கீரி, கீரி குடும்பத்தைச் சேர்ந்த ஒரு பாலூட்டி ஆகும். இவை கங்கோ, கபோன், கென்யா, நைஜிரியா, டான்செனியா போன்ற நாடுகளில் காணப்படுகின்றன.
The long-nosed mongoose (Xenogale naso) is a mongoose native to Central African wetlands and rainforests. It has been listed as Least Concern on the IUCN Red List since 1996.[3] Although formerly classified in Herpestes, more recent studies indicate that it belongs in the monotypic genus Xenogale.[4][5]
The long-nosed mongoose is native to wetlands and rainforests from the Niger Delta in Nigeria, Cameroon to the Central African Republic, Equatorial Guinea, Gabon, Republic of the Congo and Democratic Republic of the Congo. It has been recorded from sea level up to an altitude of 640 m (2,100 ft).[3] It is one of the most water dependent species.[6]
The long-nose mongoose is usually solitary and lives in a home range of 41–46 ha (100–110 acres). It moves up to 4,600 m (15,100 ft) daily in this area foraging for food. It chooses different locations as night-time resting places.[7]
The long-nosed mongoose's habitat is fragmented because of logging, mining, and slash-and-burn agricultural practices.[3] In Gabon, it is hunted for sale in bushmeat markets.[8]
The long-nosed mongoose (Xenogale naso) is a mongoose native to Central African wetlands and rainforests. It has been listed as Least Concern on the IUCN Red List since 1996. Although formerly classified in Herpestes, more recent studies indicate that it belongs in the monotypic genus Xenogale.
La mangosta hocicuda (Herpestes naso)[2][3][1][4] es una especie de mamífero carnívoro de la familia Herpestidae terrestre, solitaria y diurna que habita en África Central.[3][1] Su área de campeo está ligada a masas de agua y se alimenta de insectos y pequeños mamíferos.
William E. de Winton describió la especie en 1901 en Camerún como Herpestes naso. Allen en 1919 la clasificó en el género Xenogale y desde entonces ha sido incluida tanto en uno como en otro género. Estudios genéticos moleculares muestran que esta especie es más cercana a Atilax paludinosus que al resto de especies del género Herpestes, por lo que debería clasificarse como Xenogale naso.[5] En ese caso, el género Herpestes sería parafilético.[3]
Tiene un cuerpo de entre 40 y 60 cm de largo y otros 30 a 40 de cola, y pesan de 2 a 4,5 kg, los machos ligeramente mayores que las hembras. Son mangostas de morro prominente, rinario negro y orejas redondeadas. Cuerpo de color marrón oscuro, casi negro, moteado en naranja y con aspecto canoso, pues el pelo tiene anillos blanquecinos. Por el vientre son algo más claras. La cola, de forma cónica, tiene largos pelos negros. Poseen cinco dedos ligeramente palmeados en cada extremidad con largas garras. La fórmula dentaria es I 3/3, C 1/1, Pm 4/4, M 2/2 = 40.[5]
Se encuentra en los bosques de la cuenca del río Congo, río Cross y delta del Níger. Nativa de Camerún, República del Congo, República Democrática del Congo, Guinea Ecuatorial, Gabón y Nigeria.[3][1] Habita en bosques cercanos a masas de agua hasta los 640 m, de altitud.[5]
Es una especie terrestre y diurna, más activa en las horas centrales del día. Duerme en lugares distintos cada día, a veces dentro de árboles huecos, y no utiliza letrinas, aunque puede depositar los excrementos en el mismo lugar que días anteriores.[5]
Normalmente es solitaria, aunque a veces se la ha observado en parejas. Su área de campeo oscila entre 12 y 100 ha, y pueden recorrer en un día entre 2 y 5 km.[5]
Su dieta está compuesta fundamentalmente por insectos (saltamontes y escarabajos sobre todo) y pequeños mamíferos (roedrores y musarañas principalmente). Completa la dieta con otros artrópodos (miríapodos y crustáceos), peces, anfibios, reptiles y aves, además de fruta.[5]
Las camadas pueden ser de una a tres crías que nacen a primeros de año. Alcanzan la madurez sexual a los siete meses y la dentición definitiva se completa al cabo de un año. Las generaciones abarcan tres años.[5][1]
Aunque aparece en la Lista Roja de la UICN con la categoría de «preocupación menor» debido a que sus poblaciones están ampliamente distribuidas y son abundantes, la pérdida y fragmentación de su hábitat unido a su caza como comida son amenazas que deben ser tenidas en cuenta para su futura conservación.[5][1]
La mangosta hocicuda (Herpestes naso) es una especie de mamífero carnívoro de la familia Herpestidae terrestre, solitaria y diurna que habita en África Central. Su área de campeo está ligada a masas de agua y se alimenta de insectos y pequeños mamíferos.
Herpestes naso Herpestes generoko animalia bat da, Herpestidae familiako ugaztun haragijalea. Mangosta gisa ezagutzen diren animalietako bat da.
La mangusta dal muso lungo (Herpestes naso de Winton, 1901) è un carnivoro della famiglia degli Erpestidi. Il suo areale è limitato alla regione di foresta pluviale dell'Africa centrale. Pur essendo classificata all'interno del genere Herpestes, le analisi genetiche sembrerebbero giustificarne l'appartenenza ad un genere distinto, Xenogale[2].
Quella dal muso lungo è una mangusta di grandi dimensioni, caratterizzata da una colorazione scura e, come indica il nome, da un muso lungo. Ha una lunghezza testa-corpo di 40-61 cm, una coda lunga 32-42,5 cm e un peso che varia tra gli 1,9 e i 4,5 kg. La pelliccia che ricopre la parte superiore del corpo è di colore bruno-nerastro finemente macchiettato di giallo o arancione, e i peli di guardia sono relativamente lunghi e ruvidi. Il sottopelo varia dal grigio-bruno al bruno-arancio. Sul lato ventrale, la pelliccia appare complessivamente più chiara e sottile. La parte più alta del dorso è di colore grigiastro. La coda, diritta e ricoperta da lunghi peli, e le zampe sono di colore nero o bruno-nerastro. Le zampe sono munite di lunghi artigli e leggermente palmate. La formula dentaria è I 3/3 - C 1/1 - P 4/4 - M 2/2 = 40[3].
L'areale della mangusta dal muso lungo ricopre l'intera area di foresta pluviale dell'Africa centrale. È presente nel sud-est della Nigeria, in Camerun, nella Repubblica Centrafricana, nella Guinea Equatoriale, nel Gabon, nella Repubblica del Congo e nella Repubblica Democratica del Congo[3].
La mangusta dal muso lungo predilige le aree forestali nei pressi delle paludi e le foreste che si sviluppano lungo i fiumi o gli alvei, ma si incontra anche in foreste situate a quote leggermente superiori. La sua presenza è stata segnalata fino ad un'altitudine di 640 m[3]. Nel corso di uno studio effettuato nella regione di Dzanga-Sangha, dove la mangusta dal muso lungo era considerata una specie rara, essa è risultata essere in realtà il rappresentante più numeroso dell'ordine dei carnivori. Nelle aree dove la mangusta dal muso lungo condivide l'areale con la mangusta di palude, sua parente stretta, la prima tende ad occupare le foreste situate a quote leggermente più elevate, mentre la seconda è limitata alle foreste paludose di pianura. Nelle foreste che si sviluppano lungo i fiumi, invece, le due specie condividono lo stesso habitat[4].
La dieta della mangusta dal muso lungo consiste principalmente di artropodi e piccoli mammiferi. Inoltre, si nutre anche di frutta, anfibi, serpenti, uccelli, lucertole e pesci. Raramente nelle feci appartenenti ad esemplari di questa specie sono stati rinvenuti resti animali più grandi, come il cefalofo. La specie è prevalentemente diurna. Trascorre la notte riposando per lo più in rifugi che vengono cambiati ogni tanto. La mangusta dal muso lungo vive per lo più a terra e di solito conduce un'esistenza solitaria. Raramente è stata osservata in coppie. Le abitudini riproduttive sono poco conosciute. È stata segnalata una nidiata costituita da tre piccoli. I giovani raggiungono le dimensioni proprie degli adulti all'età di circa sette anni[3].
La mangusta dal muso lungo viene generalmente classificata all'interno del genere Herpestes. Tuttavia, gli studi genetici hanno dimostrato una parentela relativamente stretta con la mangusta di palude, che appartiene a un genere separato, Atilax[5]. In attesa di ulteriori studi, alcuni autori hanno iniziato a trattarla come la singola specie di un genere a sé, Xenogale[3]. Originariamente ne venivano descritte tre sottospecie. Queste, tuttavia, sono risultate essere del tutto morfologicamente identiche tra loro e la loro validità non è stata quindi più riconosciuta[6].
L'Unione Internazionale per la Conservazione della Natura (IUCN) classifica la mangusta dal muso lungo come specie «a rischio minimo» (Least Concern). Talvolta viene catturata a scopo alimentare. Nell'area del Delta del Niger sembra essere piuttosto rara[3][1].
J. S. Gilchist, A. P. Jennings, G. Veron e P. Cavallini (2009). Family Herpestidae (Mongooses). In: Don E. Wilson, Russell A. Mittermeier (Ed.): Handbook of the Mammals of the World. Volume 1: Carnivores. Lynx Edicions, 2009, pag. 311. ISBN 978-84-96553-49-1.
La mangusta dal muso lungo (Herpestes naso de Winton, 1901) è un carnivoro della famiglia degli Erpestidi. Il suo areale è limitato alla regione di foresta pluviale dell'Africa centrale. Pur essendo classificata all'interno del genere Herpestes, le analisi genetiche sembrerebbero giustificarne l'appartenenza ad un genere distinto, Xenogale.
De langsnuitmangoeste (Herpestes naso) is een zoogdier uit de familie van de mangoesten (Herpestidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door de Winton in 1901.
Bronnen, noten en/of referenties
Långnosad mangust (Herpestes naso[3][4][5][6]) är en däggdjursart som beskrevs av de Winton 1901. Herpestes naso ingår i släktet Herpestes och familjen manguster.[7][8] IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.[1] Inga underarter finns listade.[7]
Djuret är enligt molekylärgenetiska undersökningar närmare släkt med träskmangust (Atilax paludinosus) än med andra medlemmar av släktet Herpestes och listas därför i några avhandlingar i ett eget släkte, Xenogale.[2]
Honor är med en kroppslängd (huvud och bål) av 40 till 58 cm, en svanslängd av 32 till 42,5 cm och en vikt av 2 till 3,4 kg lite mindre än hannar. Individer av hankön har en 43 till 61 cm lång kropp (huvud och bål), en lika lång svans och en vikt av 2 till 4,5 kg. Bakfötterna är cirka 10 cm långa och öronen är 2,5 till 4 cm stora.[2] Som namnet antyder har arten en långsträckt nos. Ovansidan är täckt av lång och lite styv päls som är spräcklig svartbrun med några inblandade gula eller orange hår. I ansiktet förekommer mer ljusa streck än på bålen och undersidan är lite ljusare. Näsans nakna spets är svart. Dessutom kännetecknas huvudet av bruna ögon samt av runda låg sittande öron. På svansen förekommer långa svarta hår. Liksom hos träskmangusten finns lite simhud mellan bakfötternas fem tår. Tårna är utrustade med långa klor. Arten har i varje käkhalva 3 framtänder, 1 hörntand, 4 premolarer och 2 molarer.[2]
Denna mangust förekommer i centrala Afrika från södra Nigeria till östra Kongo-Kinshasa och norra Angola. Arten vistas där nära vattendrag eller i träskmarker. Regionen är täckt av skog med tät undervegetation.[1]
Arten lever vanligen ensam när honan inte är brunstig men ibland observeras par. Individerna är dagaktiva och de äter främst landlevande ryggradslösa djur och mindre däggdjur. Födan kompletteras med groddjur, ödlor, fiskar, kräftdjur och frukter samt bär. I sällsynta fall har långnosad mangust större byten som blå dykare (Cephalophus monticola) som kan väga upp till 5 kg. Ibland äter mangusten snäckor. Det hårda skalet bryts genom att kasta snäckan mot en klippa.[2]
Honan kan föda upp till tre ungar per kull. Ungar observerades mellan mars och maj. Cirka sju månader efter födelsen blir ungarna självständiga.[2]
Wikimedia Commons har media som rör Långnosad mangust.
Wikispecies har information om Herpestes naso.
Långnosad mangust (Herpestes naso) är en däggdjursart som beskrevs av de Winton 1901. Herpestes naso ingår i släktet Herpestes och familjen manguster. IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig. Inga underarter finns listade.
Djuret är enligt molekylärgenetiska undersökningar närmare släkt med träskmangust (Atilax paludinosus) än med andra medlemmar av släktet Herpestes och listas därför i några avhandlingar i ett eget släkte, Xenogale.
Herpestes naso là một loài động vật có vú trong họ Cầy mangut, bộ Ăn thịt. Loài này được de Winton mô tả năm 1901.[2]
.png){kind=small}
Bài viết về các loài trong bộ thú ăn thịt này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Herpestes naso là một loài động vật có vú trong họ Cầy mangut, bộ Ăn thịt. Loài này được de Winton mô tả năm 1901.
長鼻獴是蒙的一種，現在多分佈於非洲，是較沒有受到人類開墾威脅的物種之一。
这是一篇與哺乳动物相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。
긴코몽구스(Xenogale naso)는 식육목 몽구스과에 속하는 포유류의 일종이다. 카메룬과 콩고공화국, 콩고민주공화국, 적도기니, 가봉, 케냐, 니제르 그리고 탄자니아에서 발견된다.[2] 늪몽구스와 밀접한 관계에 있으며, 긴코몽구스속(Xenogale)의 유일종이다. 몽구스속으로 분류하기도 한다.
작은인도몽구스
