Geomys breviceps és una espècie de rosegador de la família dels geòmids. És endèmic del marge oriental del riu Brazos, a Texas (Estats Units). Es tracta d'una espècie excavadora que s'alimenta d'arrels, tiges i fulles. El seu hàbitat natural són els sòls sorrencs llimosos que tenen una capa llaurable de més de 10 cm de gruix, a praderies i herbassars amb roures i arbres del gènere Ilex. Es creu que no hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie.[1]
Es troba comunament a les planes costaneres des de l'est de Texas fins a l'oest de Louisiana, i al sud-oest d'Arkansas i l'est d'Oklahoma,[2] on viu en tres tipus de sòls. Es troba a sòls de sorra fina, així com en els sòls de tipus Ochlocknee,[3] on la capa vegetal té una profunditat inferior a 10 centímetres. El tercer tipus de sòl, de tipus Wilson,[4] es torna dur i compacte quan s'asseca, per la qual cosa aquesta espècie no tendeix a habituar-se en cap sòl d'argila densa. Té menys probabilitats de viure a sòls amb una humitat elevada.
Els individus d'aquesta espècie viuen una vida subterrània solitària i tenen la capacitat de crear madrigueres, que són els seus habitatges comuns. Només abandonen els caus durant mesos humits, per evitar ser inundats, traslladant-se a viure a monticles a la superfície.[5] De mitjana els caus tenen 6 cm de diàmetre i es troben a una profunditat entre 10 i 68 centímetres sota terra, fet que permet que només un individu adult ocupi un únic cau. Els sistemes de túnels són molt complexos, poden arribar als 180 metres de longitud,[5] i formen meandres sense sentit a través de diverses zones d'alimentació, la qual cosa indica que es fan principalment per la recerca d'aliments. Durant els mesos d'hivern, creen monticles específics que contenen galeries d'alimentació, una càmera de nidació, una zona de deposicions i cambres d'emmagatzematge d'aliments.
Aquesta espècie té un cos en forma de cilindre amb la major part del seu pes prop del cap. L'arc zigomàtic és més curt que l'ample de la boca, és a dir, el dorsal de l'animal excedeix l'os jugal. El coll és una mica més prim encara que la part més gruixuda del cos es troba a la part posterior del cap. Els ulls són molt petits i amb forma de perla i les orelles només s'identifiquen per una petita capa de pell. Les bosses externes de les galtes estan folrades de pèl i són usades per transportar aliments.[2]
El cosa està cobert de pèl curt i té una coloració que varia entre el marró pàl·lid i el negre i sol ser més pàl·lid cap al ventre. La cua és curta, amb una longitud mitjana de 6,5 centímetres, és gruixuda i té molt pocs pels que es troben a la base. Les potes del davant s'utilitzen per excavar i tenen urpes corbes llargues. Les potes del darrere són més petites, amb una longitud mitjana de 3,1 cm. Tenen una aparença gairebé idèntica a G. attwateri i al gòfer petit, i tot i ser les espècie més petita de les tres, només se'n poden distingir a través de proves genètiques.[6] Els mascles tenen un pes mitjà d'entre 180 i 200 grams mentre que el pes mitjà per a les femelles és d'entre 120 i 160 grams. La seva longitud del crani, tant per mascles com per femelles, és de 1,9 centímetres. La seva longitud total es troba al voltant dels 20 centímetres, dels quals 6 corresponen a la cua.
S'alimenten d'herbes, tubercles, determinades arrels i molts altres tipus de vida vegetal.[5] Es desplacen per sota terra i alhora que construeixen els seus caus obtenen aliment de les arrels de diferents plantes als seus túnels. Emmagatzemen els aliments que recullen en petites bosses als costats del cap. Si no hi ha aliment on excava, tendeixen a tractar de trobar aliments prop del cau. Rarament es veuen per la superfície.[5] Igual que els altres rosegadors, té unes dents incisives, que els permeten excavar i obtenir aliments. Per facilitar la digestió d'herbes i altres plantes que contenen cel·lulasa, utilitzen bacteris que es troben al seu sistema digestiu.[5] Igual que altres mamífers, ingereixen excrements, que els beneficien durant l'hivern i les temporades més plujoses de l'any. La reincorporació d'excrements augmenta l'eficiència de la utilització d'aliments, que és útil quan les plantes són escasses en aquestes temporades.[6]
S'han descrit dues subespècies:[7]
Geomys breviceps és una espècie de rosegador de la família dels geòmids. És endèmic del marge oriental del riu Brazos, a Texas (Estats Units). Es tracta d'una espècie excavadora que s'alimenta d'arrels, tiges i fulles. El seu hàbitat natural són els sòls sorrencs llimosos que tenen una capa llaurable de més de 10 cm de gruix, a praderies i herbassars amb roures i arbres del gènere Ilex. Es creu que no hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie.
Baird's pocket gopher or the Louisiana pocket gopher (Geomys breviceps)[2] is a species of pocket gopher that is native to the southern United States. In total, there are three almost identical species of eastern pocket gopher; Geomys attwateri, G. bursarius, and G. breviceps. G. breviceps is larger in size, G. attwateri is medium-sized and G. bursarius is a bit smaller.[3] Other than by size variation they are not identifiable by external features. Baird's pocket gophers are small rodents with most of their weight on the top half of their bodies.
Baird's pocket gopher is native to eastern Texas, western Louisiana, eastern Oklahoma and southwestern Arkansas.[2] It is a burrowing creature, meaning it digs tunnels and generally lives underground, except during the rainy seasons. It has sharp, long, curved front claws designed specifically for digging. Generally, it is safe from predators since it lives underground, though other burrowing rodents such as badgers and long tailed weasels may pose a threat. Baird's pocket gopher has bacteria in its digestive system, allowing it to digest various grasses and it is able to re-ingest fecal pellets.[2] It is polygamous and has a high reproductive rate, which is one of the main reasons for its survival. On average, Baird's pocket gopher has two to three babies per litter.[3] It lives about 1 to 2 years in the wild.[3]
The pocket gophers are considered to be medium to small in size in the order Rodentia. Baird's pocket gopher has a cylinder shaped body with most of its weight carried near its head. The zygomatic arch is shorter than the width of the mouth, meaning the dorsal of the animal exceeds the jugal bone. The neck is a little thinner but the heaviest part of the body is carried on the back of the head. The eyes are very small and beadlike and the ears are identified only by a meager flap of skin that follows the top of the temple. The external pouches on the cheeks are fur-lined and used for transporting food. The body gradually tapers from the head to the tail, widening a little at the thighs.
Short hair covers the body and ranges in color from pale brown to black and is usually paler towards the belly area. The tail is short, thick, and bare with very little hair found at the base and averaging 65 mm (2.6 in) in length. The front feet are used for digging and the feet appear as long curved claws; the rear feet are smaller with an average length of 31 mm (1.2 in). The animals look identical to G. attwateri and G. bursarius. Only genetic testing and range location can distinguish them.[4] The males have an average weight of 180–200 g (6.3–7.1 oz) and a cranium length of 19 mm (0.75 in), while the average weight for females is 120–160 g (4.2–5.6 oz) with a cranium length of 19 mm (0.75 in).
Baird's pocket gopher is commonly located on the Gulf Coastal Plains of eastern Texas in three different soil types. It is found in fine sandy Lufkin as well as in Ochlocknee soil types where the topsoil has a depth of less than 10 centimetres (3.9 in). The third soil type, Wilson sandy loam, becomes hard and compact when it dries, therefore G. breviceps is not inclined to habituate itself in any soil made of dense clay. The species is less likely to be in soil that has a high moisture content.
Baird's pocket gopher lives a solitary life underground with the ability to create burrows, which are its common form of living quarters. The only time a gopher may retreat from its burrow is during wet months, to avoid being flooded out. On average each burrow is 6 cm (2.4 in) in diameter and is found at depths of 10–68 cm (3.9–26.8 in) underground, making it possible for only one adult gopher to occupy a single burrow system. Burrow systems are very complex and range from 55–180 cm (22–71 in) in length. The tunnels meander aimlessly through various feeding areas, which indicates that burrowing is primarily done in the search for food. An average mound created by G. breviceps is about 30 cm × 45 cm (12 in × 18 in) in length, and about 8 cm (3.1 in) in height, and is crescent-shaped. During the winter months, the gopher creates special mounds that contain feeding galleries, a nesting chamber, a "bathroom", and food storage chambers.
Baird's pocket gopher eats grass, tubers, certain roots, and many other types of plant life.[2] It burrows underground and while making its nests obtains food from the roots of different plants in its tunnels. The gophers store the food they gather in small pockets that look like black slits called “cheek pouches” on the side of their head, which is where the name “pocket gopher” was thought to arise [Tumlison: 1]. If there is no food where they burrow, they at least tend to try to find food close to where they are nesting; it is rarely seen above ground.[2] Like other rodents, Baird's Pocket Gopher has gnawing front teeth called incisors, which makes it easier for the animal to dig through dirt and still gather food [Tumlison: 1].
To facilitate the digestion of grasses and other plants, Baird's pocket gophers utilize bacteria in their digestive system, which contains cellulase.[2] Like other mammals or rodents, Baird's pocket gophers re-ingests fecal pellets, which benefits them during the winter and the rainier seasons of the year. The re-ingestion of fecal pellets increases the efficiency of food utilization, which is useful when plants are scarce in these seasons.[3]
Baird's pocket gopher or the Louisiana pocket gopher (Geomys breviceps) is a species of pocket gopher that is native to the southern United States. In total, there are three almost identical species of eastern pocket gopher; Geomys attwateri, G. bursarius, and G. breviceps. G. breviceps is larger in size, G. attwateri is medium-sized and G. bursarius is a bit smaller. Other than by size variation they are not identifiable by external features. Baird's pocket gophers are small rodents with most of their weight on the top half of their bodies.
Baird's pocket gopher is native to eastern Texas, western Louisiana, eastern Oklahoma and southwestern Arkansas. It is a burrowing creature, meaning it digs tunnels and generally lives underground, except during the rainy seasons. It has sharp, long, curved front claws designed specifically for digging. Generally, it is safe from predators since it lives underground, though other burrowing rodents such as badgers and long tailed weasels may pose a threat. Baird's pocket gopher has bacteria in its digestive system, allowing it to digest various grasses and it is able to re-ingest fecal pellets. It is polygamous and has a high reproductive rate, which is one of the main reasons for its survival. On average, Baird's pocket gopher has two to three babies per litter. It lives about 1 to 2 years in the wild.
Geomys breviceps Geomys generoko animalia da. Karraskarien barruko Geomyidae familian sailkatuta dago.
Geomys breviceps Geomys generoko animalia da. Karraskarien barruko Geomyidae familian sailkatuta dago.
Geomys breviceps est un mammifère de la famille des Géomyidés qui rassemble des rongeurs à larges abajoues. L'espèce est endémique des États-Unis.
L'espèce a été décrite pour la première fois en 1855, par Spencer Fullerton Baird, un zoologiste américain.
Synonyme :
Selon Mammal Species of the World (version 3, 2005) (5 nov. 2012)[1] et NCBI (5 nov. 2012)[2] :
Geomys breviceps est un mammifère de la famille des Géomyidés qui rassemble des rongeurs à larges abajoues. L'espèce est endémique des États-Unis.
L'espèce a été décrite pour la première fois en 1855, par Spencer Fullerton Baird, un zoologiste américain.
Synonyme :
Geomys breviceps Baird, 1855 (auteur sans parenthèses) Geomys bursarius breviceps Baird, 1855Geomys breviceps is een zoogdier uit de familie van de goffers (Geomyidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Baird in 1855.
De soort komt voor in de Verenigde Staten.
Bronnen, noten en/of referentiesGeomys breviceps is een zoogdier uit de familie van de goffers (Geomyidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Baird in 1855.
Geomys breviceps[2][3][4] är en däggdjursart som beskrevs av Baird 1855. Geomys breviceps ingår i släktet Geomys och familjen kindpåsråttor.[5][6] IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.[1] Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[5] Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan två underarter.[3]
Denna gnagare förekommer i östra Texas, södra Oklahoma, västra Louisiana och kanske i västra Arkansas. Habitatet utgörs av gräsmarker med några träd eller buskar.[1]
Individerna gräver underjordiska tunnelsystem men gångar som kan vara 80 meter långa när de räknas ihop. Dessutom ingår några kamrar i boet. Vid utgångarna skapas högar som påminner om mullvadshögar. Arten äter rötter, gröna växtdelar och stjälkar. Honor har mellan februari och augusti upp till två kullar. De flesta ungar föds i april och i juni/juli. Per kull föds i genomsnitt 2,6 ungar. Cirka tre månader efter födelsen blir individer av honkön könsmogna.[1]
Wikispecies har information om Geomys breviceps.
Geomys breviceps är en däggdjursart som beskrevs av Baird 1855. Geomys breviceps ingår i släktet Geomys och familjen kindpåsråttor. IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig. Inga underarter finns listade i Catalogue of Life. Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan två underarter.
Denna gnagare förekommer i östra Texas, södra Oklahoma, västra Louisiana och kanske i västra Arkansas. Habitatet utgörs av gräsmarker med några träd eller buskar.
Individerna gräver underjordiska tunnelsystem men gångar som kan vara 80 meter långa när de räknas ihop. Dessutom ingår några kamrar i boet. Vid utgångarna skapas högar som påminner om mullvadshögar. Arten äter rötter, gröna växtdelar och stjälkar. Honor har mellan februari och augusti upp till två kullar. De flesta ungar föds i april och i juni/juli. Per kull föds i genomsnitt 2,6 ungar. Cirka tre månader efter födelsen blir individer av honkön könsmogna.
Geomys breviceps là một loài động vật có vú trong họ Chuột nang, bộ Gặm nhấm. Loài này được Baird mô tả năm 1855.[2]
Bài viết về một loài thuộc bộ Gặm nhấm này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Geomys breviceps là một loài động vật có vú trong họ Chuột nang, bộ Gặm nhấm. Loài này được Baird mô tả năm 1855.
베어드흙파는쥐 또는 베어드주머니고퍼(Geomys breviceps)는 흙파는쥐과에 속하는 설치류의 일종이다.[2] 미국 남부의 토착종이다. 루이지애나흙파는쥐로도 불린다. 3종의 동부흙파는쥐, 아트워터흙파는쥐와 평원흙파는쥐, 베어드흙파는쥐는 전체적으로 거의 동일하다. 베어드흙파는쥐의 크기가 더 크며, 아트워터흙파는쥐는 중간 크기이고, 평원흙파는쥐는 약간 작다.[3] 크기 차이 외에 식별 가능한 외부적인 다른 특징은 없다. 베어드흙파는쥐는 작은 설치류로 상반신이 몸무게의 대부분을 차지한다. 베어드흙파는쥐는 텍사스 동부와 루이지애나주 서부, 오클라호마주 동부, 아칸소주 남서부의 토착종이다.[2] 굴을 파는 동물로 우기를 제외하고는 보통 땅 아래에서 생활한다. 땅을 파기 위해 특별히 발달한 날카롭고 굽은 앞 발톱을 갖고 있다. 주로 땅 아래에 살기 때문에 포식자로부터 안전하지만, 오소리와 긴꼬리의 족제비류와 같은 다른 굴을 파는 설치류가 위협을 줄 수 있다. 소화 기관에 박테리아를 갖고 있어서 다양한 풀을 소화시킬 수 있고, 대변 알갱이를 다시 먹을 수 있다.[2] 일처다부제 동물로 생존율이 높은 주요 이유가 높은 번식률이다. 평균적으로 베어드흙파는쥐는 한 번에 두 세 마리의 새끼를 낳는다.[3] 야생에서 약 1~2년을 산다.[3]
