El pugó del mangraner (Aphis punicae) és un àfid oligòfag de l'ordre dels hemípters.[1]
Al voltant de la mediterrània fins a Suïssa, a més des del sud de Rússia a l'Índia.
El cos de la femella àptera és de color verd clar groguenc, incloent la cauda i els sifons, la longitud del cos és d'1-2 mm. El cap i el tòrax de les femelles alades són foscos, igual que els sifons, mentre que l'abdomen i la cauda són verdosos com el cos. Les femelles alades són lleugerament més menudes d'uns 1,4-1,9 mm. Tots els artells de les antenes són pàl·lids excepte els àpexs, que són foscos. Els sifons solen ser del color del cor enfosquint-se cap a l'àpex. Les antenes són gairebé la meitat de la longitud del cos.
Solen fer les colònies al marge de l'anvers de les fulles madures, concentrant-se al llarg dels nervis i als marges. També es poden trobar a les flors i, rarament, als fruits.
Quan aquesta espècie es troba sobre una planta hoste perenne (com Duranta repens) presenta una reproducció per partenogènesi vivípara (cicle anholocíclic). En canvi, en el mangraner, com és caducifoli, des de la primavera fins a la final de la tardor les femelles es divideixen per partenogènesi, però en arribar el fred comencen a aparèixer les formes sexuals, mascles i femelles alades que es reprodueixen de manera sexual (cicle holocíclic) i ovípara, pondran els seus ous a les axil·les de les fulles. La plaga té pics de població a la primavera i la tardor. La temperatura òptima per al pugó del mangraner, quan es crien al mangraner, es troba entre 22,5-25º C, baix la qual cada femella produeix fins a 30 cries. El llindar tèrmic per al desenvolupament es troba al voltant de 11,8º C.[2]
La planta hoste principal és el mangraner (Punica granatum) però també es pot establir en espècies dels gèneres Duranta i Plumbago.[3]
L'alimentació d'A. punicae causa caiguda de fulles, reducció de la qualitat de la fruita i reducció del creixement dels arbres. En caure sobre les fulles, la mel de melada que origina el pugó produeix negreta.
Com la resta de pugons, aquest pot ser controlat perfectament pels seus depredadors i parasitoides, destacant coccinèl·lids (Coccinella undecimpunctata, Scymnus castaneus, S. coccivora i S. latemaculatus, crisòpids (Chrysoperla carnea) i sírfids (Ischiodon scutellaris, Lysiphlebus fabarum i Eupeodes corollae).[4] Per tal d'atraure i conservar tota aquesta fauna auxiliar cal disposar de flors per tal que s'alimenten, la millor opció és plantar bardisses florals, marges florals o associar cultius amb plantes amb una floració.
Nar yaprak biti (Aphis punicae), 1–2 mm. boyunda, yeşil veya sarımsı yeşil rekte bir zararlı böcektir. Narın sürgün uçlarında, yaprak altlarında, çiçek veya meyveleri üzerine yerleşerek koloniler oluşturur.
Yaprak bitigiller familyasına giren böceklerin ortak adı.
İlk olarak mart ayı içinde/narın çiçeklenme başlangıcında görülmektedir.
Nar yaprak biti, narın yaprak, sürgün, çiçek veya meyvelerinde bitki özsuyunu emerek beslenir.
Yaprakların alt yüzünden bitki özsuyunu emerek bitkinin zayıf düşmesine, çiçek ve meyve dökümüne, bunların yanı sıra, yaprak ve meyvelerin deforma olmasına neden olur. Ayrıca, bitki gelişimini zayıflatmakta, çiçek-meyve dökümü ile ürünün kalitesine bağlı olarak pazar değerini düşürmektedir.
Nar yaprak biti, rutubet oranı yüksek ve geniş spektrumlu insektisitlerin yoğun olarak kullanıldığı bahçelerde sorun oluşturmaktadır.
Türkiye'de yalnızca narlarda görülen tür, diğer ülkelerde bamya (Abelmoschus esculentus), mavi yasemin (Plumbago capensis), kına (Lawsonia inermis) ve mine çiçeğigillerden bir tür (Duranta erecta) üzerinde de görülmektedir.
İngilizce (pomegranate aphid), Rusça (тля гранатовая) ve Farsçada (شته انار) aynen Türkçedeki gibi nar yaprakbiti adı kullanılır.
Böcek ile ilgili bu madde bir taslaktır. Madde içeriğini geliştirerek Vikipedi'ye katkıda bulunabilirsiniz. 
Tarım ile ilgili bu madde bir taslaktır. Madde içeriğini geliştirerek Vikipedi'ye katkıda bulunabilirsiniz. Nar yaprak biti (Aphis punicae), 1–2 mm. boyunda, yeşil veya sarımsı yeşil rekte bir zararlı böcektir. Narın sürgün uçlarında, yaprak altlarında, çiçek veya meyveleri üzerine yerleşerek koloniler oluşturur.
Yaprak bitigiller familyasına giren böceklerin ortak adı.
İlk olarak mart ayı içinde/narın çiçeklenme başlangıcında görülmektedir.
