Cereus és un gènere de cactus. N'hi ha 1.041 espècies descrites i d'elles només 49 són acceptades.[1]
Són petits arbust postrats o erectes, ramificats des de la basa i arriben a fer 15 m d'alt. Té entre quatre i deu (de vegades tres) costelles grans i ben separades. Les arèoles són de feltre allanoses, rara vegades piloses i porten unes poques espines relativament curtes i agudes. Les flors sorgeixen de les arèoles i tenen forma d'embut i de fins a 20 cm de longitud. Les flors s'obren en funció de l'adapatació als seus pol·linitzadors de dia (per les aus) o de nit (pels insectes). Una característica típica dels Cereus és que després de la florida i caiguda del periant, roman el fruit el qual té nombroses llavors grans i negres.
El gènere va ser descrit per Philip Miller i publicat a The Gardeners Dictionary...Abridged...fourth edition 308. 1754.[2] L'espècie tipus és Cereus hexagonus (L.) Mill.
Cereus: deriva del llatí cereus = "ciri o espelma" per la seva forma allargada, perfectament recta".