Bubo ascalaphus, tamién conocíu na nomenclatura anglosaxona como búho faraón ye una especie de búho natural del norte d'África y Oriente Mediu. Puede algamar un llargor de 50 cm.
Suel añerar en buecos de los árboles o nos grandes niales abandonaos por otres aves. La niarada consiste en 2-4 güevos que son guaraos pola fema, que mientres esti periodu ye alimentada pol enllordio.
Aliméntase de vertebraos pequeños y medianos, y nun refalga los inseutos.
Foi descritu per primer vegada pol naturalista francés Marie Jules Savigny en 1809, que reparó la especie mientres la espedición francesa a Exiptu (1798-1801).
Anguaño reconócense dos subespecies:
.
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Aves, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. Bubo ascalaphus, tamién conocíu na nomenclatura anglosaxona como búho faraón ye una especie de búho natural del norte d'África y Oriente Mediu. Puede algamar un llargor de 50 cm.
Suel añerar en buecos de los árboles o nos grandes niales abandonaos por otres aves. La niarada consiste en 2-4 güevos que son guaraos pola fema, que mientres esti periodu ye alimentada pol enllordio.
Aliméntase de vertebraos pequeños y medianos, y nun refalga los inseutos.
Foi descritu per primer vegada pol naturalista francés Marie Jules Savigny en 1809, que reparó la especie mientres la espedición francesa a Exiptu (1798-1801).
Anguaño reconócense dos subespecies:
Bubo ascalaphus ascalaphus , estendida dende Marruecos hasta Exiptu, y n'Oriente Mediu Israel y Siria. Bubo ascalaphus desertorum, estendida pel norte d'África, pero más al sur, dende'l Sahara y Mauritania nel oeste hasta Sudán nel este. Tamién esiste una población na península de Arabia.Bubo ascalaphus[1] a zo ur spesad evned-preizh noz eus ar c'herentiad Strigidae.
Kavout a reer ar spesad en un takad hag a ya eus gwalarn Afrika da Ledenez Arabia[2].
a vo kavet e Wikimedia Commons.
Bubo ascalaphus a zo ur spesad evned-preizh noz eus ar c'herentiad Strigidae.
El duc del desert[1] (Bubo ascalaphus) és un ocell de la família dels estrígids (Strigidae) que habita zones obertes i deserts d'Àfrica septentrional i Orient Pròxim fins a l'oest d'Iraq.
El duc del desert (Bubo ascalaphus) és un ocell de la família dels estrígids (Strigidae) que habita zones obertes i deserts d'Àfrica septentrional i Orient Pròxim fins a l'oest d'Iraq.
Aderyn a rhywogaeth o adar yw Eryrdylluan Pharo (sy'n enw benywaidd; enw lluosog: eryrdylluanod Pharo) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Bubo ascalaphus; yr enw Saesneg arno yw Desert eagle owl. Mae'n perthyn i deulu'r Tylluanod (Lladin: Strigidae) sydd yn urdd y Strigiformes.[1]
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn B. ascalaphus, sef enw'r rhywogaeth.[2]
Mae'r eryrdylluan Pharo yn perthyn i deulu'r Tylluanod (Lladin: Strigidae). Dyma rai o aelodau eraill y teulu:
Rhestr Wicidata:
rhywogaeth enw tacson delwedd Eryrdylluan Ewrop Bubo bubo Eryrdylluan fannog Bubo africanus
.jpg)
.jpg){kind=small}
_perched_on_branch.jpg)
Aderyn a rhywogaeth o adar yw Eryrdylluan Pharo (sy'n enw benywaidd; enw lluosog: eryrdylluanod Pharo) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Bubo ascalaphus; yr enw Saesneg arno yw Desert eagle owl. Mae'n perthyn i deulu'r Tylluanod (Lladin: Strigidae) sydd yn urdd y Strigiformes.
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn B. ascalaphus, sef enw'r rhywogaeth.
Der Wüstenuhu oder Pharaonenuhu (Bubo ascalaphus) ist eine Art in der Familie der Eigentlichen Eulen. Er kommt in Nordafrika und im Nahen Osten vor. Sein wissenschaftlicher Name leitet sich von dem Unterweltdämon Askalaphos aus der griechischen Mythologie ab.
Der Wüstenuhu ist eine blasse, sandfarbene bis ockerfarbene Uhuart mit einem cremeweißen oder blass ockerfarbenen Gesicht. Die Gefiederfärbung variiert individuell sehr, es werden aber keine Unterarten für diese Art unterschieden. Der Wüstenuhu ist auffällig kleiner als der eurasische Uhu und erreicht eine Körpergröße zwischen 45 und 50 Zentimetern. Sein Gewicht beträgt bei den Männchen 1.900 und bei den Weibchen durchschnittlich 2.300 Gramm.[1]
Die Kehle ist weiß, die Vorderbrust weist ein mehr oder weniger dichtes Muster von tropfenförmigen Flecken auf. Der Schnabel ist schwärzlich, die Augen sind gelblich bis orangefarben. Die Läufe und Zehen sind befiedert.
Der Gesang des Männchens ist etwas höher als der des eurasischen Uhus. Beide Geschlechter rufen ähnlich.
Der Wüstenuhu kommt im Norden Afrikas und im Nahen Osten vor. Er besiedelt in Nordafrika mit Teilen der Sahara und der Sahelzone unter anderem Marokko, Algerien, Tunesien, Libyen, Mauretanien, Mali, Niger, Tschad, Ägypten, Sudan, Südsudan und den Nordwesten von Äthiopien. Im Nahen Osten kommt er in Saudi-Arabien, Israel, Palästina, Libanon und Syrien bis in den Westen des Iraks vor. Entlang des Persischen Golfs kommt er in Kuwait, Katar und den Vereinigten Arabische Emiraten vor. Sein Verbreitungsgebiet überlappt sich damit im Nordwesten Afrikas und im Nordosten des Nahen Ostens mit dem des Uhus.
Es handelt sich beim Wüstenuhu um einen Standvogel, der Felswüsten, Halbwüsten und Gebirge besiedelt, sofern sie einige vereinzelte Bäume oder Sträucher aufweisen wie im Wildtierreservat Fada Archei und der Dilia de Lagané.
Der Wüstenuhu ist eine dämmerungs- und nachtaktive Eulenart. Er übertagt in Felsspalten und im Eingangsbereich von größeren Räumen. Das Verhalten der Art ist bislang nur unzureichend untersucht, gleicht aber wahrscheinlich dem des Uhus. Das Nahrungsspektrum umfasst kleine Wirbeltiere. Weibchen und Männchen gehen in der Regel eine lebenslange Paarbindung ein und besetzen ein Territorium für mehrere Jahre. Das Gelege umfasst gewöhnlich zwei Eier, kann aber in Ausnahmefällen auch vier aufweisen. Der Legeabstand beträgt zwei bis vier Tage. Es brütet allein das Weibchen, das vom Männchen mit Futter versorgt wird. Die Inkubationszeit beträgt 31 bis 36 Tage. Die Nestlinge werden zunächst allein vom Weibchen gehudert und gefüttert. Sie verlassen mit etwa 20 bis 35 Tagen das Nest und sind mit 52 Tagen flügge. Sie verbleiben im Familienverband für weitere 20 bis 26 Wochen. Im zweiten Lebensjahr werden sie fortpflanzungsfähig.
Der Wüstenuhu oder Pharaonenuhu (Bubo ascalaphus) ist eine Art in der Familie der Eigentlichen Eulen. Er kommt in Nordafrika und im Nahen Osten vor. Sein wissenschaftlicher Name leitet sich von dem Unterweltdämon Askalaphos aus der griechischen Mythologie ab.
The Pharaoh eagle-owl (Bubo ascalaphus) is a species of owl in the family Strigidae. It is native to Algeria, Chad, Egypt, Eritrea, Iran, Iraq, Israel, Jordan, Kuwait, Libya, Mali, Mauritania, Morocco, Niger, Oman, Palestine, Qatar, Saudi Arabia, Senegal, Sudan, Tunisia and the United Arab Emirates.
The Pharaoh eagle-owl has a mottled plumage and large orange-yellow eyes. The head and upperparts are tawny and densely marked with black and creamy-white streaks and blotches, while the underparts are pale creamy-white, with black streaks on the upper breast and fine reddish-brown vermiculations on the lower breast and belly. The face has the disc-like form typical of most owls, defined by a dark rim, the robust bill is black and hooked, and the head is crowned with small ear tufts. With a body length of 46–50 cm (18–20 in), it is one of the smaller eagle-owl species. There are two recognised subspecies of the Pharaoh eagle-owl, the Pharaoh eagle-owl (B. a. ascalaphus) and the desert eagle-owl (B. a. desertorum), the latter being smaller and paler with sandier colouration.
The Pharaoh eagle-owl is native to much of northern Africa and the Arabian peninsula. In Africa its range extends from Mauritania, Morocco, Algeria and Tunisia in the west, through Mali, Niger and Chad to Libya, Sudan and Egypt. It is also known from Saudi Arabia, United Arab Emirates, Qatar, Oman, Israel, Jordan and Iraq. It is a vagrant to Senegal.[1] Its habitat is mostly open arid country with rocky outcrops, plains, wadis and cliffs.[2]
The Pharaoh eagle-owl is nocturnal and emerges at dusk to hunt over an area of about 5 km2 (1.9 sq mi). It will feed on any small creatures it can find including mammals, birds, snakes, lizards, beetles and scorpions. It perches on an eminence and watches and listens so as to detect moving prey before swooping down on its victim.[2]
This owl is monogamous and forms a lifelong relationship. Breeding takes place in late winter and the nest is a scrape in a crevice or among rocks. Two eggs are laid and incubated by the female for about 31 days. The chicks are fed by both parents and leave the nest at about 20 to 35 days old, but remain reliant on their parents for several more months.[2]
The Pharaoh eagle-owl has a very large range and is reported as being abundant in at least part of the range. It faces no particular threats, and is therefore listed as Least Concern on the IUCN Red List.[1]
The Pharaoh eagle-owl (Bubo ascalaphus) is a species of owl in the family Strigidae. It is native to Algeria, Chad, Egypt, Eritrea, Iran, Iraq, Israel, Jordan, Kuwait, Libya, Mali, Mauritania, Morocco, Niger, Oman, Palestine, Qatar, Saudi Arabia, Senegal, Sudan, Tunisia and the United Arab Emirates.
El búho del desierto, búho desértico o búho del Sahara (Bubo ascalaphus), también conocido en la nomenclatura anglosajona como búho faraón es una especie de búho natural del norte de África y Oriente Medio donde habita principalmente zonas desérticas.
Fue descrito por primera vez por el naturalista francés Marie Jules Savigny en 1809, que observó la especie durante la expedición francesa a Egipto (1798-1801). Ha sido considerado como parte de la especie Bubo bubo pero hay diferencias en la morfología y en la vocalización que lo sitúan como especie propia, aunque las pruebas de ADN no han sido concluyentes.
Actualmente se reconocen dos subespecies:
Mide entre 46-50 cm lo que convierte a esta especie en una de las más pequeñas del género Bubo. Pesa sobre unos 2 kilos teniendo la hembra un peso mayor al macho. Posee unos llamativos ojos amarillo anaranjados y un plumaje moteado. La cabeza, el pecho y la parte superior del cuerpo presenta tonos anaranjados y cremas densamente salpicados con manchas negras y de colores blancuzcos; en cambio, la parte inferior del pecho y el abdomen son blancos con líneas onduladas en tonos marrones. La cara tiene la forma ovalada típica de la mayoría de los búhos delimitada por rayas negras a los lados, un robusto pico negro y con forma de gancho, y la cabeza está coronada por dos penachos emplumados que parecen orejas (sus verdaderas orejas se encuentran en el lateral de la cabeza).
Esta especie habita todo el norte de África así como la península arábiga y partes de Oriente Próximo. Su hábitat natural comprende diversos biomas como son: desiertos, semidesiertos y matorrales, sabanas y bosque mediterráneo en la zona costera del norte de África. Además se le puede encontrar en montañas, acantilados y zonas rocosas.
El búho del desierto es una especie nocturna que sale de caza al anochecer abarcando un área de aproximadamente 5 km². Es una especie carnívora que caza pequeños animales que incluyen mamíferos (principalmente roedores, siendo los garbillos su presa favorita), aves, serpientes, lagartos, escarabajos o escorpiones. Se suele posar sobre algún lugar elevado desde el que observa y escucha a posibles víctimas a su alrededor antes de lanzarse sobre su presa. Es una especie monógama que toma pareja de por vida. La reproducción se produce a finales de invierno y suelen construir su nido entre rocas o huecos que encuentran en paredes rocosas. La hembra pone dos huevos que incubará durante 31 días. Las crías serán alimentadas por ambos progenitores y dejarán el nido cuando tengan entre 20 y 35 días de edad, aunque seguirán dependiendo de sus padres durante algunos meses más.
El búho del desierto se extiende por una amplia zona geográfica en la que es relativamente abundante, además la población de esta especie permanece estable, lo que ha llevado a que la conservación de esta especie por la UICN se considere como Preocupación Menor.
Datos: Q584597
Multimedia:
Especies: Bubo ascalaphus
El búho del desierto, búho desértico o búho del Sahara (Bubo ascalaphus), también conocido en la nomenclatura anglosajona como búho faraón es una especie de búho natural del norte de África y Oriente Medio donde habita principalmente zonas desérticas.
Bubo ascalaphus Bubo generoko animalia da. Hegaztien barruko Strigidae familian sailkatua dago.
Aavikkohuuhkaja (Bubo ascalaphus) on huuhkajien sukuun kuuluva lintu. Sitä on viime aikoihin asti pidetty huuhkajan alalajina, ja se risteytyy huuhkajan kanssa[3].
Aavikkohuuhkajaa tavataan Algeriassa, Tšadissa, Egyptissä, Eritreassa, Irakissa, Israelissa, Jordaniassa, Kuwaitissa, Libyassa, Malissa, Mauritaniassa, Marokossa, Nigeriassa, Omanissa, Qatarissa, Saudi-Arabiassa, Senegalissa, Sudanissa, Tunisiassa, Yhdistyneissä arabiemiraateissa ja Länsi-Saharassa.[1]
Populaatio vaikuttaa vakaalta, eikä se ole vaarassa muuttua uhanalaiseksi. Populaation suuruutta ei kuitenkaan ole määritelty.[1]
Aavikkohuuhkajalla on kaksi alalajia:[2]
Aavikkohuuhkaja muistuttaa hyvin paljon huuhkajaa, mutta on vaaleampi ja neljänneksen pienempi. Sen ääni on matala laskeva ”vhu”[3].
Sen pituus on 46–50 cm ja paino 1,9–2,3 kg. Alalaji desertorum on yleensä vaaleampi.[3]
Aavikkohuuhkaja munii 2–4 munaa helmi-maaliskuussa ja hautoo enimmillään 36 vuorokautta. Poikaset lähtevät pesästä seitsemän viikon ikäisinä ja ovat lentokykyisiä kymmenen viikon ikäisinä. Ne itsenäistyvät 26 viikon ikäisinä.[3]
Aavikkohuuhkaja syö lähinnä nisäkkäitä ja lintuja, joskus myös matelijoita ja skorpioneja.[3]
Aavikkohuuhkaja (Bubo ascalaphus) on huuhkajien sukuun kuuluva lintu. Sitä on viime aikoihin asti pidetty huuhkajan alalajina, ja se risteytyy huuhkajan kanssa.
Bubo ascalaphus
Le Grand-duc ascalaphe ou Grand-duc du désert (Bubo ascalaphus) est une espèce de rapace nocturne appartenant à la famille des Strigidae et à la sous-famille des Striginae. On le trouve en Algérie, Arabie saoudite, Égypte, Émirats arabes unis, Érythrée, Irak, Israël, Jordanie, Koweït, Libye, Mali, Maroc, Mauritanie, Niger, Oman, Qatar, Sahara occidental, Sénégal, Soudan, Tchad et Tunisie.
Il gufo reale del deserto (Bubo ascalaphusSavigny, 1809) è un uccello rapace della famiglia Strigidae diffuso nell'Africa subsahariana.
Il gufo reale del deserto (Bubo ascalaphusSavigny, 1809) è un uccello rapace della famiglia Strigidae diffuso nell'Africa subsahariana.
De woestijnoehoe (Bubo ascalaphus) is een oehoe uit de familie Strigidae.
Deze soort komt voor van noordwestelijk Afrika tot het Arabisch Schiereiland.
Ørkenhubro (Bubo ascalaphus) er en ugle i slekten Bubo.
Denne ornitologirelaterte artikkelen er foreløpig kort eller mangelfull, og du kan hjelpe Wikipedia ved å utvide den. 
Multimedia w Wikimedia Commons Puchacz pustynny (Bubo ascalaphus) – gatunek dużego ptaka z rodziny puszczykowatych (Strigidae). Występuje w takich krajach, jak: Algieria, Arabia Saudyjska, Czad, Egipt, Erytrea, Irak, Izrael, Jordan, Kuwejt, Liban, Libia, Mali, Maroko, Mauretania, Niger, Oman, Katar, Senegal, Sudan, Tunezja, Zjednoczone Emiraty Arabskie i Sahara Zachodnia[2].
Puchacz pustynny (Bubo ascalaphus) – gatunek dużego ptaka z rodziny puszczykowatych (Strigidae). Występuje w takich krajach, jak: Algieria, Arabia Saudyjska, Czad, Egipt, Erytrea, Irak, Izrael, Jordan, Kuwejt, Liban, Libia, Mali, Maroko, Mauretania, Niger, Oman, Katar, Senegal, Sudan, Tunezja, Zjednoczone Emiraty Arabskie i Sahara Zachodnia.
Bubo ascalaphus é uma espécie de ave estrigiforme pertencente à família Strigidae.[1]
Bubo ascalaphus é uma espécie de ave estrigiforme pertencente à família Strigidae.
Ökenuv[2] (Bubo ascalaphus) är en uggla som tillhör släktet Bubo som tidigare behandlades som underart till berguv.[3]
Ökenuv är mycket lik berguv men är mycket ljusare och bara 75% så stor (38–50 centimeter i längd jämfört med berguvens 59–73 centimeter). Den är vidare ljusare, med tunnare längsstreckning begrändsad till bröstet och tydligare svart inramning av ansiktet. Tofsarna på hjässan är också något kortare. Lätet skiljer sig också, det vanligaste ett mycket ljusare hoå.[4]
Ökenuven häckar i Nordafrika och Mellanöstern.Den behandlas numera oftast som monotypisk,[5][6] men delas ibland upp i två underarter med följande utbredning:[3]
Tidigare kategoriserades ökenuven som en underart till berguv[7][8] men urskiljs numera oftast som en egen allopatrisk art.[9][10][11][12][13]
Hybridformer förekommer i Jordandalen och i Irak mellan taxonen ascalaphus och berguvens interpositus, men de förekommer också områden där de häckar sympatriskt utan tecken på hybridisering.[13][14] Tidigare överlappade även utbredning av berguvens hispanus med ascalaphus i norra Algeriet utan hybridisering.[7]
Fågeln förekommer i öken eller i karg terräng där den häckar i håligheter i klipputsprång.[4]
Populationen har ett mycket stort utbredningsområde som uppskattas till 10 000 000 km². Den globala populationen är inte uppskattad men arten beskrivs som att på vissa håll ha en tät förekomst.[12] Populationen kategoriseras av IUCN som livskraftig (LC).[1]
Wikimedia Commons har media som rör ökenuv.
Ökenuv (Bubo ascalaphus) är en uggla som tillhör släktet Bubo som tidigare behandlades som underart till berguv.
.png){kind=small}
Це незавершена стаття з опису совоподібних.Cú đại bàng pharaon (tên khoa học Bubo ascalaphus) là một loài chim trong họ Họ Cú mèo. Loài này được tìm thấy ở khu vực Bắc Phi và bán đảo Ả rập.[2]
Cú đại bàng pharaon có chiều dài 45–50 cm, cánh: con trống 324–368 mm, con mái 340–416 mm, đuôi: con trống 160–224 mm, con mái 188-233mm. Cân nặng: con trống khoảng 1,9 kg, con mái 2,3 kg.[3]
Khuôn mặt tròn dạng đĩa điển hình của hầu hết các loài cú, được viền bằng một loạt đốm đen mịn. Túm lông kiểu tai đặc trưng của các loài cú mèo tương đối ngắn và nhọn. Đôi mắt màu vàng cam lớn và bộ lông đốm. Phần đầu màu hung nhạt với nhiều đốm đen. Màu lưng hung đỏ xen lẫn đậm nhạt, vai hơi đậm hơn so với lưng. Cổ họng màu trắng. Phần dưới màu nâu nhạt tới màu vàng cát. Cổ chân và ngón chân màu nâu nhạt, móng chân màu đen, có lông thưa ở gốc móng. Mỏ đen, da gốc mỏ xám.[3]
Cú đại bàng Pharaon có nguồn gốc ở phía bắc châu Phi và bán đảo Ả Rập. Ở châu Phi phạm vi của nó kéo dài từ Mauritania, Tây Sahara, Morocco, Algeria và Tunisia ở phía tây, qua Mali, Niger và Chad tới Libya, Sudan và Ai Cập. Nó cũng được biết đến ở Ả-rập Saudi, Tiểu vương quốc Ả-rập, Qatar, Oman, Israel, Jordan và Iraq. Nó cũng di cư đến Senegal.[1][3]
Môi trường sống của Cú đại bàng Pharaon chủ yếu là vùng khô cằn, sa mạc đá và bán sa mạc, núi với mỏm đá và vách núi, sườn núi với cây bụi hoặc cây thưa thớt, rìa của ốc đảo, hoặc thỉnh thoảng trong sa van khô [3][4]
Cú đại bàng Pharaon là loài chim săn mồi ban đêm và thường dành thời gian ban ngày để ngủ trên các phiến đá. Chúng xuất hiện vào lúc hoàng hôn để đi săn trên một diện tích khoảng 5 km2. Nó sẽ ăn bất kỳ sinh vật nhỏ nào mà nó có thể tìm thấy bao gồm cả động vật có vú, chim, rắn, thằn lằn, bọ cánh cứng và bọ cạp. Con mồi chủ yếu là các loài gặm nhấm, cũng như thỏ, dơi, cáo sa mạc, nhím gai. Nó đậu trên một mô đất hay cành cây, quan sát và lắng nghe để phát hiện con mồi di chuyển trước khi sà xuống nạn nhân của mình.[4]
Cú đại bàng Pharaon là loài có lối sống một vợ một chồng và duy trì mối quan hệ này lâu dài. Sự sinh sản diễn ra vào cuối mùa đông và tổ được tạo trong một kẽ hở hoặc giữa các tảng đá. Con mái đẻ 2 trứng màu trắng trong 2-4 ngày và ấp trứng trong khoảng 31-36 ngày. Con non con được cả hai bố mẹ nuôi dưỡng. Chúng có thể rời khỏi tổ vào khoảng 20 đến 35 ngày tuổi nhưng vẫn còn phụ thuộc vào chim bố mẹ trong vài tháng nữa.[4]
Cú đại bàng pharaon có một phạm vi phân bố rộng và không phải đối mặt với một mối đe dọa đặc biệt nào, và IUCN đã liệt kê nó như là của "ít quan tâm".[1]
Cú đại bàng pharaon (tên khoa học Bubo ascalaphus) là một loài chim trong họ Họ Cú mèo. Loài này được tìm thấy ở khu vực Bắc Phi và bán đảo Ả rập.
Bubo ascalaphus (Savigny, 1809)
Охранный статус
Пусты́нный фи́лин, или фарао́нов фи́лин[1] (лат. Bubo ascalaphus)[2] — вид птиц рода филины семейства совиных, обитающий в Северной Африке и на Ближнем Востоке. Научное название ascalaphus получил по имени одного из демонов Греческой мифологии, Аскалафа.
Взрослый фараонов филин — птица размером 46—50 см и массой 1900—2300 г. Общий цвет оперения варьирует от бледно-рыжего до песочного, с чёрными пятнами. Лицевой диск обрамлён узким тёмным ободком. Клюв чёрный. Имеет небольшие перьевые «ушки» и желтовато-оранжевые глаза. Ареал включает в себя большую часть Северо-западной Африки, пустыню Сахара и Аравийский полуостров. Известны два подвида, населяющие, соответственно, северные и южные части ареала[3]:
Пустынный филин предпочитает каменистые пустыни и полупустыни, склоны гор, ущелья и скалы. Охотится ночью и в сумерках на мелких млекопитающих, рептилий и птиц, поедает также жуков и скорпионов. Как правило образуют моногамные пары на всю жизнь. Самка откладывает от двух до четырёх яиц в феврале — марте. Инкубационный период составляет от 31 до 36 дней. Птенцы покидают гнездо в возрасте от 20 до 35 дней, однако остаются в семейной группе ещё примерно на 20—26 недель. На второй год жизни становятся способны к размножению[4].
Пусты́нный фи́лин, или фарао́нов фи́лин (лат. Bubo ascalaphus) — вид птиц рода филины семейства совиных, обитающий в Северной Африке и на Ближнем Востоке. Научное название ascalaphus получил по имени одного из демонов Греческой мифологии, Аскалафа.
法老鵰鴞（學名：Bubo ascalaphus），又名荒漠鵰鸮，是鸱鸮科鵰鸮属下的一個物種，屬於小型的鵰鴞，主要分布於阿拉伯半島中部與非洲北部。
.jpg)
.png){kind=small}
