El mirlotu, tamién denomáu corcón, escamón, pexe ensin sangre, o mirlu ye la especie Argentina sphyraena[1], un pexe marín de la familia arxentínidos, distribuyida pel nordés del océanu Atlánticu, mar Mediterraneu y mar Bálticu.[2] La so pesca tien pocu interés. N'Asturies, suel confundise col Argentina silus, col que comparte nomes en dellos cais d'Asturies.
El llargor máximu descritu foi de 35 cm pa un individuu pescáu con una edá de 16 años, anque la talla máxima normal ye d'unos 20 cm.[3][2]
Viven apegaos al fondu marín, n'agües fondes nun rangu de fondura ente 50 y 700 metros.[4] Ye una especie relativamente común na plataforma continental y na parte cimera de la turria continental, probablemente les críes viven na parte más fonda.[2]
Aliméntense de merucos poliquetos, moluscos y crustáceos que viven nel llechu marín, anque tamién de pexes yá invertebraos peláxicos.[2]
Esgüeven a entamos de la primavera, siendo les sos careses peláxices.[5] Estes careses algamen la madurez sexual cuando perpasen los 12 cm de llargor.[2]
El mirlotu, tamién denomáu corcón, escamón, pexe ensin sangre, o mirlu ye la especie Argentina sphyraena, un pexe marín de la familia arxentínidos, distribuyida pel nordés del océanu Atlánticu, mar Mediterraneu y mar Bálticu. La so pesca tien pocu interés. N'Asturies, suel confundise col Argentina silus, col que comparte nomes en dellos cais d'Asturies.
El peix de plata, el moixó, el peix d'argent, el polido o el xaclet[5] (Argentina sphyraena) és una espècie de peix de la família dels argentínids i relativament comuna a les costes dels Països Catalans.[6][7]
A la Mediterrània es reprodueix del febrer a l'abril, a l'Atlàntic del maig al juliol, i a la Mar Cantàbrica la fresa s'esdevé entre el març i l'abril. Té lloc a la plataforma continental, és pelàgica i els ous tenen un període d'incubació de menys d'una setmana. Les larves són flotants però acaben per anar al fons marí. Assoleix la maduresa sexual en arribar a una longitud de 12-13 cm.[13][14][15][16]
Menja organismes bentònics, preferentment crustacis, anèl·lids, musclos, alguns invertebrats pelàgics i peixos.[17][16][18]
A Portugal és depredat per Merluccius merluccius, el verat (Scomber scombrus), el gall de Sant Pere (Zeus faber) i Chelidonichthys gurnardus; a l'Estat espanyol per Ophichthus rufus, i a Irlanda per Loligo forbesi.[19][20][21][22][23][24][25]
És un peix marí que es troba entre 50 i 700 m de fondària.[26]
Es troba a l'Atlàntic oriental (des del nord de Noruega fins al Sàhara Occidental, incloent-hi el sud d'Islàndia, les illes Fèroe i les illes Shetland) i la Mediterrània occidental.[16][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49][50][51][52][53][54]
La seua esperança de vida és de 16 anys.[55]
Viu en moles que neden entre dues aigües.
És de carn exquisida, però poc consumida i no té gaire valor econòmic. D'un temps ençà s'han engegat diverses campanyes publicitàries per incrementar-ne el consum a l'Estat espanyol.[56]
El peix de plata, el moixó, el peix d'argent, el polido o el xaclet (Argentina sphyraena) és una espècie de peix de la família dels argentínids i relativament comuna a les costes dels Països Catalans.
Pysgodyn sy'n byw yn y môr ac sy'n perthyn i deulu'r Argentinidae ydy'r pysgodyn arian bach sy'n enw gwrywaidd; lluosog: pysgod arian bach (Lladin: Argentina sphyraena; Saesneg: Argentine). Mae ei diriogaeth yn cynnwys America.
Mae'n bysgodyn dŵr hallt ac mae i'w ganfod ym Môr y Gogledd ac arfordir Cymru. Ar restr yr Undeb Rhyngwladol dros Gadwraeth Natur (UICN), caiff y rhywogaeth hon ei rhoi yn y dosbarth 'Heb ei gwerthuso' o ran niferoedd, bygythiad a chadwraeth gan nad oes data digonol.[1]
Pysgodyn sy'n byw yn y môr ac sy'n perthyn i deulu'r Argentinidae ydy'r pysgodyn arian bach sy'n enw gwrywaidd; lluosog: pysgod arian bach (Lladin: Argentina sphyraena; Saesneg: Argentine). Mae ei diriogaeth yn cynnwys America.
Mae'n bysgodyn dŵr hallt ac mae i'w ganfod ym Môr y Gogledd ac arfordir Cymru. Ar restr yr Undeb Rhyngwladol dros Gadwraeth Natur (UICN), caiff y rhywogaeth hon ei rhoi yn y dosbarth 'Heb ei gwerthuso' o ran niferoedd, bygythiad a chadwraeth gan nad oes data digonol.
Zilar-arraina (Argentina sphyraena) Argentinidae familiako ur gaziko arraina da, ekialdeko Ozeano Atlantikoan, Itsaso Baltikoan eta Mediterraneo itsasoan bizi dena[1].
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Zilar-arraina (Argentina sphyraena) Argentinidae familiako ur gaziko arraina da, ekialdeko Ozeano Atlantikoan, Itsaso Baltikoan eta Mediterraneo itsasoan bizi dena.
Hopeakuore (Argentina sphyraena) on sillikuoreisiin kuuluva kalalaji, jota tavataan pääasiallisesti Atlantin Euroopan puoleisilla rannikoilla ja Välimerellä.
Hopeakuore on 20-27 cm:n mittainen. Se elää 100-700 metrin syvyydessä ja kutee kesä- ja lokakuussa.[1]
Hopeakuore syö ravinnokseen äyriäisiä, matoja, nilviäisiä ja muita pohjaeläimiä [1]. Kala mainitaan kurkunhajuiseksi.[2]
Hopeakuore (Argentina sphyraena) on sillikuoreisiin kuuluva kalalaji, jota tavataan pääasiallisesti Atlantin Euroopan puoleisilla rannikoilla ja Välimerellä.
Hopeakuore on 20-27 cm:n mittainen. Se elää 100-700 metrin syvyydessä ja kutee kesä- ja lokakuussa.
Hopeakuore syö ravinnokseen äyriäisiä, matoja, nilviäisiä ja muita pohjaeläimiä . Kala mainitaan kurkunhajuiseksi.
O pión de altura[1] (Argentina sphyraena, Linnaeus 1758) é un peixe mariño da familia Argentínidos (Argentinidae), da orde Osmeriformes.
Corpo alongado, cos ollos grandes, boca pequena, que non alcanza a marxe anterior do ollo. Escamas grandes e cicloides.
A lonxitude máxima rexistrada é de 35 cm aínda que o talle usual ronda os 20 cm de lonxitude. A cor do lombo é verde clara a verde oliva, cunha banda prateada brillante; o ventre prateado.
Dúas aletas dorsais: a primeira curta e alta e situada no centro do corpo, ó nivel das aletas pélvicas, con 10-12 radios brandos, e a segunda pequeneira e adiposa. A aleta anal con 12-13 radios, o último dobre.
Distribúese entre os 70º Norte e os 25º Norte, pola costa europea do océano Atlántico e metade occidental do mar Mediterráneo.
O pión de altura (Argentina sphyraena, Linnaeus 1758) é un peixe mariño da familia Argentínidos (Argentinidae), da orde Osmeriformes.
De zilversmelt (Argentina sphyraena) is een straalvinnige vis uit de familie van zilversmelten (Argentinidae), orde Spieringachtigen (Osmeriformes), die voorkomt in het noordoosten en het oosten van de Atlantische Oceaan en de Middellandse Zee.
De zilversmelt kan een lengte bereiken van 35 cm en kan maximaal 16 jaar oud worden.
De zilversmelt is een zoutwatervis die voorkomt in een diepwaterklimaat. De diepte waarop de soort voorkomt is 50 tot 500 m onder het wateroppervlak.
Het dieet van de vis bestaat hoofdzakelijk uit dierlijk voedsel, door te jagen op zowel macrofauna als andere vissoorten.
De zilversmelt is voor de visserij van beperkt commercieel belang. De soort komt niet voor op de Rode Lijst van de IUCN.
De zilversmelt (Argentina sphyraena) is een straalvinnige vis uit de familie van zilversmelten (Argentinidae), orde Spieringachtigen (Osmeriformes), die voorkomt in het noordoosten en het oosten van de Atlantische Oceaan en de Middellandse Zee.
En sølvfisk eller strømsild (Argentina sphyraena) er en langsmal laksefisk med stor øyne, beskrevet av Linnaeus i 1758.[1] Sølvfisk inngår i slekten Argentina, og i familien gullaksfisker. Den er utbredt fra Gibraltar til Norge og Island, samt i Middelhavet øst til Adriaterhavet.
En sølvfisk eller strømsild (Argentina sphyraena) er en langsmal laksefisk med stor øyne, beskrevet av Linnaeus i 1758. Sølvfisk inngår i slekten Argentina, og i familien gullaksfisker. Den er utbredt fra Gibraltar til Norge og Island, samt i Middelhavet øst til Adriaterhavet.
Multimedia w Wikimedia Commons Argentyna smukła[2], srebrzyk smukły[3] (Argentina sphyraena) – gatunek morskiej ryby z rodziny srebrzykowatych (Argentinidae).
Północny Atlantyk od Islandii i Lofotów po północną Afrykę oraz zachodnia część Morza Śródziemnego. Brak jej w południowej części Morza Północnego oraz w kanale La Manche.
Żyje w pobliżu piaszczystego lub mulistego dna na głębokości 20–700 m (zwykle 30–100 m).
Dorasta do 27 cm długości. Ciało smukłe, wydłużone. Oczy duże. Pysk zaostrzony o długości dorównującej lub nieco mniejszej od średnicy oka, szczęki krótkie bez zębów, szczęka górna lekko wysunięta. Na języku i podniebieniu występują zęby. Łuski duże, 52–53 wzdłuż linii bocznej. W płetwie grzbietowej 10–12 promieni, zaś w płetwie odbytowej 11–15. Pomiędzy płetwą grzbietową i ogonową występuje płetwa tłuszczowa. Nasada płetw brzusznych na wysokości lub nieco za przednią krawędzią płetwy grzbietowej.
Grzbiet żółty lub zielonkawoszary, brzuch srebrzyście lśniący, wzdłuż boków srebrzysta, niebiesko lśniąca wstęga. Ciało lekko prześwitujące o silnym zapachu zgniłych ogórków.
Skorupiaki, małe ryby oraz robaki.
Biologia rozrodu jest słabo poznana. Ikra oraz wylęg unoszą się swobodnie w toni. W Morzu Śródziemnym trze się zimą i wczesną wiosną, u wybrzeży Wysp Brytyjskich – od III do VII.
Łuski argentyny smukłej są używane do produkcji masy perłowej.
Argentyna smukła, srebrzyk smukły (Argentina sphyraena) – gatunek morskiej ryby z rodziny srebrzykowatych (Argentinidae).
Denna sida handlar om fiskarten silverfisk. För insekten, se silverfisk (insekt).
Silverfisk (Argentina sphyraena)[2][3] är en långsmal fiskart som beskrevs av Linnaeus, 1758. Silverfisk ingår i släktet Argentina, och familjen guldlaxfiskar.[4][5][6] Arten är reproducerande i Sverige.[6] Inga underarter finns listade.[4]
Silverfisken är en långsträckt fisk med silveraktig kropp. Den påminner om den nära släktingen guldlaxen, men nosen är lika lång (eller längre[7]) än det stora ögats diameter.[8] Liksom guldlaxen luktar den gurka, men till skillnad från denna är bakkanten på fjällen släta, inte tandade.[9] Längden på vuxna individer är vanligen upp till 20 cm, medan maxlängen är 35 cm.[10]
Arten är en stimfisk som lever nära bottnen på kontinentalhyllorna vid ett djup mellan 50 och 500 m; i östra Medelhavet djupare, 300 till 700 m. Den livnär sig på havsborstmaskar, blötdjur, kräftdjur och fiskar. Arten kan bli åtminstone 16 år gammal.[10]
Silverfisken blir könsmogen vid en längd mellan 12 och 13 cm.[7] Den leker pelagiskt från vår till sommar[9], tidigare i Medelhavet[10]. Ägg och yngel är pelagiska på djupt vatten.[7]
Utbredningsområdet omfattar östra Atlanten från Island och norra Norge över Färöarna, Shetlandsöarna, Brittiska öarna och Skagerack[9] till västra Medelhavet och Västsaharas kust.[10]
Silverfisken fiskas som industrifisk (fiskolja och fiskmjöl).[7]
Wikimedia Commons har media som rör Silverfisk (fisk).
Wikispecies har information om Argentina sphyraena.
Denna sida handlar om fiskarten silverfisk. För insekten, se silverfisk (insekt).
Silverfisk (Argentina sphyraena) är en långsmal fiskart som beskrevs av Linnaeus, 1758. Silverfisk ingår i släktet Argentina, och familjen guldlaxfiskar. Arten är reproducerande i Sverige. Inga underarter finns listade.
梭水珍魚，為輻鰭魚綱水珍魚目水珍魚科的其中一種，為深海底棲性魚類，分布於東大西洋區，從挪威北部至西撒哈拉，包括地中海西部、法羅群島、冰島等海域，水深50-700公尺，體長可達35公分，棲息在大陸棚、大陸坡底層水域，成小群活動，以多毛類、甲殼類、軟體動物、魚類等為食，從3月到7月產卵，會季節性洄游，可做為食用魚。
