Chiasmodon harteli és una espècie de peix de la família dels quiasmodòntids i de l'ordre dels perciformes.
Chiasmodon prové dels mots grecs chiasmos (disposat en diagonal) i odous (dent, dents),[5] mentre que harteli honora la figura de Karsten Hartel en reconeixement per les seues contribucions a la ictiologia (especialment, les referides als peixos d'aigües fondes).[6]
Fa 19,8 cm de llargària màxima. 47-48 vèrtebres (versus 42-46 en les altres espècies del mateix gènere). Es diferencia de Chiasmodon niger per tindre 90-95 porus a la línia lateral (vs. 86-90 i 75-87 en les altres espècies) i de Chiasmodon pluriradiatus i Chiasmodon asper per presentar 13-14 radis a les aletes pectorals (vs. 15-16). Absència d'espínules dèrmiques força petites en els exemplars de més de 48,7 mm de longitud (vs. presència). Musell allargat i punxegut (vs. curt i rom). Línia lateral no interrompuda. 1 ullal als premaxil·lars (vs. 2). 7 porus supraorbitals (vs. 8 en C. pluriradiatus i 9 en C. asper). 13-16 porus infraorbitals -normalment 14- (vs. 11-13 en C. subniger).[3][6]
És un peix marí, pelàgic (entre 495 i 1.417 m de fondària)[3] i oceànic, el qual viu a l'Atlàntic occidental i nord-oriental (70°N-30°N, 40°W-11°W), incloent-hi Groenlàndia.[7][3][8][4][6][9]
És inofensiu per als humans[6] i el seu índex de vulnerabilitat és baix (14 de 100).[10]
Chiasmodon harteli és una espècie de peix de la família dels quiasmodòntids i de l'ordre dels perciformes.
Chiasmodon harteli Chiasmodon generoko animalia da. Arrainen barruko Chiasmodontidae familian sailkatzen da.
Chiasmodon harteli Chiasmodon generoko animalia da. Arrainen barruko Chiasmodontidae familian sailkatzen da.
Chiasmodon harteli is een straalvinnige vissensoort uit de familie van de chiasmodontiden (Chiasmodontidae).[1] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 2009 door Melo.
Bronnen, noten en/of referenties
