El xanguet o cabeçuda (Aphia minuta) és un peix teleosti de la família Gobiidae.
El xanguet és un peix marí molt petit que habita en el mar Mediterrani i en l'oceà Atlàntic. És quasi transparent i d'aspecte delicat, amb una longitud màxima de 6 cm en els mascles i de 5 cm en les femelles. Viu prop de la costa i sol formar bancs de molts individus. La reproducció d'aquests peixos té lloc durant l'estiu.
El xanguet es coneix com a "jonquillo" a les Illes Balears i com a "cabeçon" en occità. Es pesca sovint junt amb el sonso (Gymnammodytes cicerellus).
La seva carn és benvolguda com aliment. És un peix petit molt apreciat en fritura (peix fregit) tant a les costes provençals com a les catalanes, igual que el joell o moixó Atherina boyeri (melet, en occità), i el sonso o barrinaire (enfú a Menorca).
Normalment els xanguets s'empolsen lleugerament amb farina abans de fregir-los. També es poden menjar barrejats amb ou batut en forma de truita, per fer la "truita de xanguet" que es menja normalment amb pa o trossejada com a tapa.
Pysgodyn sy'n byw yn y môr ac sy'n perthyn i deulu'r Gobiidae ydy'r Gobi Tryloyw sy'n enw gwrywaidd; lluosog: gobïod tryloyw (Lladin: Aphia minuta; Saesneg: Transparent goby).
Mae ei diriogaeth yn cynnwys Asia, Ewrop, Affrica, Môr y Gogledd, y Môr Du, y Môr Canoldir a Chefnfor yr Iwerydd ac mae i'w ganfod ym Môr y Gogledd ac arfordir Cymru.
Ar restr yr Undeb Rhyngwladol dros Gadwraeth Natur (UICN), caiff y rhywogaeth hon ei rhoi yn y dosbarth 'Heb ei gwerthuso' o ran niferoedd, bygythiad a chadwraeth gan nad oes data digonol.[1]
Pysgodyn sy'n byw yn y môr ac sy'n perthyn i deulu'r Gobiidae ydy'r Gobi Tryloyw sy'n enw gwrywaidd; lluosog: gobïod tryloyw (Lladin: Aphia minuta; Saesneg: Transparent goby).
Mae ei diriogaeth yn cynnwys Asia, Ewrop, Affrica, Môr y Gogledd, y Môr Du, y Môr Canoldir a Chefnfor yr Iwerydd ac mae i'w ganfod ym Môr y Gogledd ac arfordir Cymru.
Ar restr yr Undeb Rhyngwladol dros Gadwraeth Natur (UICN), caiff y rhywogaeth hon ei rhoi yn y dosbarth 'Heb ei gwerthuso' o ran niferoedd, bygythiad a chadwraeth gan nad oes data digonol.
Aphia minuta, the transparent goby, is a species of the goby native to the northeastern Atlantic Ocean where it can be found from Trondheim, Norway to Morocco. It is also found in the Mediterranean, Black Sea and the Sea of Azov. It is a pelagic species, inhabiting inshore waters and estuaries. It can be found at depths of from the surface to 97 metres (318 ft), though it is usually found at 5 to 80 metres (16 to 262 ft), over sandy and muddy bottoms and also in eelgrass beds. This species can reach a length of 7.9 centimetres (3.1 in) TL. It is an important species to local commercial fisheries. It is currently the only known member of its genus.[1]
This fish is appreciated in Spain as part of the Andalusian, Catalan and Valencian cuisines,[2] and in Italy as part of the Italian cuisine.[3] In Andalusia where they are called chanquetes, they are traditionally served deep-fried, with fried eggs and roasted or fried bell pepper.[4] Due to their high price and to their now protected species status in Spain, they are often replaced by some species of East Asian noodlefishes, locally called chanquete chino (Chinese chanquete), Neosalanx tangkahkeii and Protosalanx.[5][6] This replacement is often done openly, but sometimes it is done fraudulently.[6]
Aphia minuta, the transparent goby, is a species of the goby native to the northeastern Atlantic Ocean where it can be found from Trondheim, Norway to Morocco. It is also found in the Mediterranean, Black Sea and the Sea of Azov. It is a pelagic species, inhabiting inshore waters and estuaries. It can be found at depths of from the surface to 97 metres (318 ft), though it is usually found at 5 to 80 metres (16 to 262 ft), over sandy and muddy bottoms and also in eelgrass beds. This species can reach a length of 7.9 centimetres (3.1 in) TL. It is an important species to local commercial fisheries. It is currently the only known member of its genus.
El chanquete (Aphia minuta) es la única especie de pez marino del género monotípico Aphia, de la familia de los Gobiidae en el orden de los Perciformes.
Aunque está muy extendido el uso de la denominación chanquete, otros nombres vernáculos de este pez son: lorcho y jonquillo (en las Islas Baleares). Parece demostrado que el nombre vino en la edad Media de Italia, pues en Génova era un plato tradicional de su cocina y llamaban a esta especie zanchette -pronunciado casi igual que en español-, y toda la costa mediterránea española tenía en aquella época intercambios comerciales con esta ciudad mercantil.[1]
Nuestros antepasados griegos y latinos les llamaban apua, distinguían bien esta especie de los inmaduros alevines de sardina y boquerón.[1] Por su transparencia y aspecto inmaduro de los adultos, tanto Aristóteles en la antigua Grecia como Plinio el Viejo en la antigua Roma coincidían en que el chanquete no se reproducía sino que nacían por generación espontánea, como decía Plinio "a partir de la espuma de mar".
Es un pez de tamaño muy pequeño y de aspecto delicado, la longitud máxima descrita fue un macho que medía 7,9 cm,[2] pero alcanzan la madurez sexual con menos de 4 cm de longitud.[3] No suelen vivir más de un año.[4]
Tiene de 4 a 6 espinas en la larga aleta dorsal junto a más de cien radios blandos, más una espina en la aleta anal. Es muy característico que su pequeño cuerpo es casi transparente, de tonalidad de color más o menos rojizo, con una fila de cromatóforos situados entre la base de las aletas medianas y la cabeza.[3]
Tienen dimorfismo sexual, de manera que los machos tienen las aletas tanto dorsal como anal mucho más largas que las hembras.[5]
Vive en aguas marinas y salobres, en un ambiente pelágico-nerítico de la plataforma costera y en estuarios, donde es oceanódromo en bancos de muchos individuos,[6] a profundidades comprendidas entre los cinco y los ochenta metros.[7] Prefiere las aguas subtropicales, en un rango de temperatura óptimo entre 13 y 16 ºC.[7]
Se distribuye por todo el mar Mediterráneo, incluido el mar Negro y el mar de Azov, y por noreste del océano Atlántico desde Noruega hasta Marruecos.[7]
Pasa el tiempo cerca del fondo marino, sobre la arena, el barro o la vegetación sumergida,[3] donde se alimenta de zooplancton, especialmente de moluscos, copépodos, larvas de cirrípedos y mícidos.[3]
Se reproducen en el verano, cuando migran a aguas más profundas para desovar en el interior de conchas de bivalvos vacías.[5] Una vez puestos unos huevos en forma de pera, los adultos mueren inmediatamente después.[8]
Tradicionalmente ha sido pescado con una gran importancia comercial, pues es considerado una exquisitez y alcanza un precio muy alto en el mercado.[9] Esto le llevó a la práctica extinción en el sur de España donde su consumo era más tradicional y donde está prohibida su pesca y comercialización desde el año 1988. Sigue existiendo en otras partes de Europa y se espera que pueda volver a colonizar esta zona en el futuro.
Se están llevando estudios para su cultivo en piscifactorías, que podría ser viable técnicamente y cerrar el ciclo reproductor en cautividad.[1]
Hay varias especies de peces diminutos de ámbito litoral que se usan en España como pescado de fritura. Las tres especies más importantes son:
Mientras que en otros peces hay que desechar la cabeza, vísceras o la raspa, el chanquete se come todo, por lo que no resulta tan caro como parece. Sin embargo, su escasez o prohibición de consumo en muchas zonas están haciendo que en los restaurantes se ofrezca lo que llaman chanquete chino o "pez platino", la especie Salanx acuticeps de origen asiático, que se transporta en bloques ultracongelados hasta España y tiene un sabor más tosco. En las islas Baleares se consume un pez de tamaño parecido pero de otra especie, con el nombre de sonso, Gymnammodytes cicerelus.
La forma más tradicional y apreciada de cocinarlos en toda la costa mediterránea española es espolvoreados en harina y fritos en pequeñas cantidades, muy poco tiempo en aceite muy caliente. Esta fritura parece ser la forma en que tradicionalmente se consumía esta espuma de mar en la antigua Roma.
Al plato se le puede añadir un huevo frito al centro, para comerlo todo mezclado.
Los que sobraban fritos se mezclaban al día siguiente con pimientos asados para hacer una ensalada de chanquete con pimiento.
Si se pica tomate, pimiento, cebolla en trozos pequeño y se aliña la ensalada se denomina "pipirrana de chanquetes"
También se pueden comer mezclados con huevo batido en forma de tortilla, para hacer la "tortilla de chanquete" que se come normalmente con pan o troceada como tapa.
Otra forma de prepararlos es en tortillita, mezclados con una masa a base de harina con agua y se fríen en pegote.
El chanquete (Aphia minuta) es la única especie de pez marino del género monotípico Aphia, de la familia de los Gobiidae en el orden de los Perciformes.
Aphia minuta Aphia generoko animalia da. Arrainen barruko Actinopterygii klasean sailkatzen da, Gobiidae familian.
Espezie hau honako ekosistematan aurki daiteke:
Aphia minuta Aphia generoko animalia da. Arrainen barruko Actinopterygii klasean sailkatzen da, Gobiidae familian.
Aphia minuta, communément appelé Gobie transparent, est une espèce de gobies, l'unique espèce du genre Aphia.
Il est traditionnellement consommé en friture sur la côte méditerranéenne de l'Espagne sous le nom de Chanquete, et y est très recherché.
Il mesure jusqu'à 7,9 cm pour le mâle[1].
Aphia minuta admet de nombreux noms scientifiques synonymes[2] :
Aphia minuta, communément appelé Gobie transparent, est une espèce de gobies, l'unique espèce du genre Aphia.
Il est traditionnellement consommé en friture sur la côte méditerranéenne de l'Espagne sous le nom de Chanquete, et y est très recherché.
Il rossetto (Aphia minuta) è un pesce marino appartenente alla famiglia Gobiidae.
Il suo areale raggiunge la Norvegia a nord ed il Marocco a sud comprendendo il bacino occidentale del mar Mediterraneo e l'intero mar Nero. Nei mari italiani sembra più comune in Adriatico. Ha abitudini abbastanza peculiari per un gobide infatti è un pesce pelagico e vive in sciami in acque libere lontano dal fondo mescolandosi spesso a stadi giovanili di sardina ed acciuga. Si avvicina al fondale in acque costiere solo per la riproduzione.
Il rossetto presenta un corpo minuto, allungato e compresso ai fianchi. Le pinne sono corte, la dorsale arretrata verso il peduncolo caudale. La livrea è gialla-semitrasparente, tendente al rosa (visibile soprattutto quando il rossetto è in banchi). Il capo è macchiettato di nero, gli opercoli branchiali sono tendenti al rosso. Sul ventre è visibile una bollicina d'aria tra le fasce muscolari. Il dimorfismo sessuale è evidente: il maschio ha il corpo più alto ed il peduncolo caudale più massiccio, inoltre ha denti molto più lunghi ed è più grande.
Le dimensioni si attestano al massimo sui 4-6 cm, i maschi sono un po' più grandi.
Si nutrono principalmente di piccoli crostacei planctonici.
Questi pesci si riproducono nel periodo estivo (giugno-settembre) nei pressi di fondi rocciosi, dopo aver raggiunto la dimensione di 4-5 cm. Una volta riprodotti, gli adulti muoiono, essendo una specie con durata di vita breve, di circa un anno. Le uova si schiudono poco dopo e gli avannotti vivono in acque molto basse. Una volta superata la misura di 1,5 cm i piccoli tendono a raggrupparsi in grandi gruppi e a vivere assieme per tutta la vita.
La pesca a questo minuscolo pesce è intensa e praticata da lungo tempo, soprattutto in Romagna. Per la sua cattura si usano speciali sciabichelli, reti a strascico tirate da riva con maglie fittissime. È considerato un sostituto dei bianchetti, una specialità gastronomica costituita da novellame di acciuga e sardina la cui pesca è stata vietata.
Questa varietà, simile ai bianchetti, (detta ruscetti o rossetti), risulta più tenace e scagliosa al palato, pur somigliandogli moltissimo. Il colore rosato è molto leggero e visibile solo guardando un branco. Sono in genere più saporiti, sono sottoposti a meno limitazioni di pesca rispetto ai bianchetti e vengono utilizzati per insaporire sughi a base di pesce, ma anche per altri usi dei bianchetti (frittelle, zuppa, farinata di ceci, ecc).
Il rossetto (Aphia minuta) è un pesce marino appartenente alla famiglia Gobiidae.
De glasgrondel (Aphia minuta) (ook wel doorschijnende grondel genoemd) is een straalvinnige vis uit de familie van grondels (Gobiidae), orde baarsachtigen (Perciformes), die voorkomt in het noordoosten en oosten van de Atlantische Oceaan en in de Middellandse Zee.
De glasgrondel kan een lengte bereiken van 7 centimeter en kan maximaal 1 jaar oud worden. Het lichaam van de vis heeft een langgerekte vorm. De vis heeft twee rugvinnen en één aarsvin. De eerste rugvin heeft vijf stekels en de tweede 1 stekel en 11-13 vinstralen. De aarsvin heeft 11-15 vinstralen. Opvallend kenmerk bij vissen die levend worden waargenomen is de duidelijk zichtbare zwemblaas.
De glasgrondel is een zout- en brakwatervis die voorkomt in ondiepe wateren. Anders dan de meeste andere grondels leeft de soort voornamelijk in de waterkolom, en niet vlak boven de bodem. De diepte waarop de soort voorkomt is maximaal 80 meter.
Het dieet van de vis bestaat hoofdzakelijk uit dierlijk voedsel, vooral plankton, zoals roeipootkreeftjes, aasgarnalen, en larven van vissen en zeepokken.[1]
De vis was zeldzaam in de Noordzee langs de Nederlandse kust.[1] De vis stond in 2004 nog als ernstig bedreigd op de Nederlandse Rode Lijst, maar is daar in 2015 van verwijderd. In de Zeeuwse wateren en het Noordzeekanaal komt de soort veelvuldig voor.[2][3]De soort staat niet op de internationale Rode Lijst van de IUCN. De glasgrondel is voor de visserij van geen belang.
De glasgrondel (Aphia minuta) (ook wel doorschijnende grondel genoemd) is een straalvinnige vis uit de familie van grondels (Gobiidae), orde baarsachtigen (Perciformes), die voorkomt in het noordoosten en oosten van de Atlantische Oceaan en in de Middellandse Zee.
Glaskutling (Aphia minuta) er ein gjennomskinleg art i kutlingfamilien som vert 4 til 5 cm lang. Hannen har større finnar, hovud og tenner enn hoa. Arten er ein pelagisk stimfisk som lever på grunt vatn der han et dyreplankton. Han gyt i juni–august. Levetida er eitt år.
Glaskutling finst langs kysten av Sør-Noreg, og elles i Svartehavet, Middelhavet og i Aust-Atlanterhavet frå Marokko til Noreg.
Glaskutling (Aphia minuta) er ein gjennomskinleg art i kutlingfamilien som vert 4 til 5 cm lang. Hannen har større finnar, hovud og tenner enn hoa. Arten er ein pelagisk stimfisk som lever på grunt vatn der han et dyreplankton. Han gyt i juni–august. Levetida er eitt år.
Glaskutling finst langs kysten av Sør-Noreg, og elles i Svartehavet, Middelhavet og i Aust-Atlanterhavet frå Marokko til Noreg.
Glasskutling (Aphia minuta) er en fiskeart i gruppen kutlinger. Den blir opptil 8 cm lang og lever fra overflaten og ned til 80 meters dybde. Glasskutlingen er nesten gjennomsiktig og ligner på krystallkutling.
Glasskutling (Aphia minuta) er en fiskeart i gruppen kutlinger. Den blir opptil 8 cm lang og lever fra overflaten og ned til 80 meters dybde. Glasskutlingen er nesten gjennomsiktig og ligner på krystallkutling.
Babka przezroczysta[2][3] (Aphia minuta) – gatunek ryby z rodziny babkowatych (Gobiidae).
Atlantyk od Trondheim po Maroko oraz Morze Śródziemne, Morze Czarne i Morze Azowskie.
Gatunek pelagiczny, występuje w wodach o temperaturze 13–16 °C na głębokości 0–97 m (zazwyczaj 5–80 m), w pobliżu brzegów, w ujściach rzek, nad dnem piaszczystym, mulistym lub ponad roślinnością.
Osiąga 7,9 cm długości. Wzdłuż linii bocznej 18–25 łusek, 26–28 kręgów. W płetwach grzbietowych 4–6 twardych i 11–13 miękkich promieni, w płetwie odbytowej 1 twardy i 11–15 miękkich promieni. W płetwach piersiowych 15–19 promieni. Płetwy grzbietowe i odbytowa u samców dłuższe niż u samic.
Ciało czerwonawe, przezroczyste, u podstawy płetw oraz na głowie występują chromatofory.
Żywi się zooplanktonem, w szczególności widłonogami, larwami wąsonogów oraz lasonogami.
Dojrzewa płciowo po roku. Trze się wiosną i latem od III do VIII, dwa razy w ciągu roku, prawdopodobnie podejmuje w tym czasie wędrówki w głębsze wody. Ikra, gruszkowatego kształtu jest składana do pustych, dwuklapowych muszli. Tarlaki po tarle giną.
Posiada znaczenie w rybołówstwie.
Babka przezroczysta (Aphia minuta) – gatunek ryby z rodziny babkowatych (Gobiidae).
Aphia minuta é uma espécie de peixe pertencente à família Gobiidae.
A autoridade científica da espécie é Risso, tendo sido descrita no ano de 1810.
Encontra-se presente em Portugal, onde é uma espécie nativa.
O seu nome comum é caboz-transparente.
Trata-se de uma espécie de água salobra e marinha. Atinge os 7,9 cm de comprimento total, com base de indivíduos de sexo indeterminado.
Aphia minuta é uma espécie de peixe pertencente à família Gobiidae.
A autoridade científica da espécie é Risso, tendo sido descrita no ano de 1810.
Guvidul străveziu sau guvidul de sticlă (Aphia minuta) este un pește mic marin, din familia gobiide, care trăiește în larg, în cârduri mari, ducând o viață pelagică. Preferă tufele de Zostera de pe lângă țărm. Evită apa dulce și nu intră în limanuri. Este răspândit în Oceanul Atlantic (de la Bergen spre sud, până în Maroc), inclusiv Marea Baltică, Marea Mediterană, Marea Adriatică, Marea Neagră și Marea de Azov. În România, a fost semnalată la Agigea.
Guvidul străveziu sau guvidul de sticlă (Aphia minuta) este un pește mic marin, din familia gobiide, care trăiește în larg, în cârduri mari, ducând o viață pelagică. Preferă tufele de Zostera de pe lângă țărm. Evită apa dulce și nu intră în limanuri. Este răspândit în Oceanul Atlantic (de la Bergen spre sud, până în Maroc), inclusiv Marea Baltică, Marea Mediterană, Marea Adriatică, Marea Neagră și Marea de Azov. În România, a fost semnalată la Agigea.
Klarbult (Aphia minuta) är en liten, genomskinlig fisk i familjen smörbultar.
En liten fisk, den blir högst 8 cm lång,[2] som har större delen av kroppen genomskinlig, gärna med en rödaktig ton.[3] Huvud och fenor är dock pigmenterade. Hanen är längre än honan, och har också längre rygg- och analfenor.[4]
Arten lever pelagiskt i stim[3] på djup mellan 5 och 80 m, i undantagsfall djupare. Föredrar mjuka bottnar (sand eller gyttja), gärna bevuxna med bandtång (Zostera sp.). Fisken vistas nära kusten och kan även gå in i bräckt vatten. Livnär sig av djurplankton, i synnerhet pungräkor, rankfotinglarver och hoppkräftor.[2]
Klarbulten leker under sommaren och lägger ägg i tomma musselskal.[5] Föräldrarna dör efter leken.[3]
Utbredningsområdet är lokaliserat till östra Atlanten från mellersta Norge, runt Brittiska öarna, via Skagerack, Kattegatt och Öresund[3] till Marocko. Går in i Medelhavet, Svarta havet och Azovska sjön.[2]
Klarbult (Aphia minuta) är en liten, genomskinlig fisk i familjen smörbultar.
Невеликих розмірів бичок, максимальною довжиною до 7,9 см. Тіло риби прозоре із рожевим відтінком. На боках і хвостовому стеблі циклоїдна луска легко спадає. Вздовж основ непарних плавців і на голові присутні хроматофори. спинні плавці несуть 4-6 шипів (колючих променів) і 113 м'яких променів. Анальний плавець несе 1 колючий промінь і 11-15 — м'яких.[3] Самці мають довші спинні та анальні плавці, ніж самиці.[4] Хребців 26-28.[3] Зуби на нижній щелепі розташовані в один ряд.
Поширений в Атлантичному океані від Тронхейму (Норвегія) на півночі до Марокко на півдні. Відзначений у Біскайській затоці, західній частині Балтійського моря, а також у Середземному, Чорному морях.[5] Відомі окремі знахідки у південній частині Азовського моря.[6]
Пелагічний океанодромний субтропічний вид риб.[7] Зустрічається у морських і солонуватих водах. Віддає перевагу прибережним мілинам (до 97 м глибиною, зазвичай 5-80 м), гирлам річок, де зустрічається на піщаному або мулистому дні, серед водної рослинності.[5]
Живиться зоопланктоном, переважно копеподами, личинками вусоногих, мізидами.[8] Нерестує літом, як субстрат для нересту використовує порожні мушлі.[4] Однорічний вид, дорослі риби гинуть після нересту.[3]
Не зважаючи на дрібні розміри, у західному Середземномор'ї є об'єктом місцевого рибальство рибальства.[9]
Aphia minuta là một loài cá bống có nguồn gốc ở đông bắc Đại Tây Dương, nơi nó có thể được tìm thấy từ Trondheim, Na Uy đến Maroc. Nó cũng được tìm thấy trong vùng Địa Trung Hải, Biển Đen và Biển Azov. Aphia minuta là một loài cá nổi, sinh sống ven bờ và cửa sông với nhiệt độ 13-16 °C. Nó có thể được tìm thấy ở độ sâu từ bề mặt tới 97 mét (318 ft), mặc dù nó thường được tìm thấy từ 5 đến 80 mét (16–262 ft). Loài này có thể đạt chiều dài 7,9 cm (3,1 in). Nó hiện là thành viên duy nhất được biết đến trong chi Aphia.[1]
Aphia minuta là một loài cá bống có nguồn gốc ở đông bắc Đại Tây Dương, nơi nó có thể được tìm thấy từ Trondheim, Na Uy đến Maroc. Nó cũng được tìm thấy trong vùng Địa Trung Hải, Biển Đen và Biển Azov. Aphia minuta là một loài cá nổi, sinh sống ven bờ và cửa sông với nhiệt độ 13-16 °C. Nó có thể được tìm thấy ở độ sâu từ bề mặt tới 97 mét (318 ft), mặc dù nó thường được tìm thấy từ 5 đến 80 mét (16–262 ft). Loài này có thể đạt chiều dài 7,9 cm (3,1 in). Nó hiện là thành viên duy nhất được biết đến trong chi Aphia.
微體玻璃鰕虎鱼(学名:Aphia minuta)為輻鰭魚綱鱸形目鰕虎鱼科的其中一種,分布於大西洋區,包括從特倫汗到摩洛哥、地中海、黑海及亞速海等海域,棲息深度5-80公尺,本魚透明的身體約略淡紅色,雄性有較長的背鰭與臀鰭,背鰭硬棘4-6枚;背鰭軟條11-13枚;臀鰭硬棘1枚;臀鰭軟條11-15枚,體長可達7.9公分。生活在近海或河口沙底質或鰻草叢的水域,屬肉食性,以橈腳類及糠蝦等為食,繁殖期在夏季,雌魚在雙殼貝中產卵,可作為食用魚。