dcsimg

Vaca (peix) ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

La vaca, la vaca serrana, el serrà o la serrana (Serranus scriba) és una espècie de peix de la família dels serrànids i de l'ordre dels perciformes.[5] És una presa habitual a la pesca de roquer amb volantí i amb canya des de la riba. S'atraca als bussejadors frontalment i recula cap al seu amagatall si se sent amenaçat.[6]

Morfologia

Els mascles poden assolir els 36 cm de longitud total. Cos allargat i alt, amb un perfil molt punxegut. Té entre 5 i 7 bandes verticals, grises o violàcies, que poden dividir-se. El cap és gros amb una boca bastant ampla amb mandíbules extensibles. Les dents són petites i punxegudes. Té tres espines a l'opercle i al preopercle, amb el costat dentat a la part posterior. Les aletes dorsals i anals són de color groc amb taques blaves, roses i vermelles, mentre que les pectorals tenen bandes transversals blaves. Les pèlviques són de color marró. Presenta multitud de colors des de groc a vermell: el cap pren un to rosat i ataronjat amb unes línies que recorden els caràcters de l'escriptura pictogràfica (d'ací ve el nom científic de l'espècie). Els adults tenen una taca ventral blava.[7][8]

Ecologia

Habita des de la Mar Cantàbrica fins a Mauritània,[9] incloent-hi les Illes Canàries, les Açores i Madeira. També a la Mar Mediterrània (menys abundant a la part septentrional) i a la Mar Negra.[7] És una espècie costanera i sedentària. Viu a zones rocalloses i a praderies submarines de Posidonia fins a una trentena de metres, a partir de la qual és substituït per l'anfós bord (Serranus cabrilla). Tot i així, també ha estat vist fins als 150 m de fondària.[10] Presenta costums solitaris i és territorial. És freqüent veure'l darrere dels polps capturant els invertebrats que fugen de la presència d'aquells cefalòpodes.[11] És un carnívor molt voraç d'altres peixos, crustacis i mol·luscs (depenent de la seua mida, pot passar de depredat a depredador així com passa amb la sípia).[11] La maduresa sexual arriba als 3 anys quan arriba als 12 cm de llargària. És hermafrodita simultani: pot actuar com a mascle o femella. La reproducció té lloc entre els mesos de maig i juliol. Quan es troben dos individus de la mateixa talla, s'atraquen i un mostra el costat amb taca blava, aixecant l'aleta dorsal i doblegant el cos. Tots dos pugen cap a la superfície i es produeix l'alliberament de les cèl·lules sexuals. Els ous fecundats són pelàgics.[12]

Referències

  1. Cuvier G. 1816. Le Règne Animal distribué d'après son organisation pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Les reptiles, les poissons, les mollusques et les annélides. Edition 1. Règne Animal (ed. 1) v. 2. i-xviii + 1-532.
  2. BioLib (anglès)
  3. Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  4. «Serranus scriba». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 148.
  7. 7,0 7,1 FishBase (anglès)
  8. Tortonese, E., Serranidae. p. 780-792. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, 1986. vol. 2.
  9. Maigret, J. i B. Ly, Les poissons de mer de Mauritanie. Science Nat., Compiègne. 1986. 213 p.
  10. Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  11. 11,0 11,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 146.
  12. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 148. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000, Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4

Bibliografia

  • Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. 2000
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. 1994
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. 1985

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies

Viccionari

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Vaca (peix): Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

La vaca, la vaca serrana, el serrà o la serrana (Serranus scriba) és una espècie de peix de la família dels serrànids i de l'ordre dels perciformes. És una presa habitual a la pesca de roquer amb volantí i amb canya des de la riba. S'atraca als bussejadors frontalment i recula cap al seu amagatall si se sent amenaçat.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA