La cigala (Cicada orni) és una espècies d'insecte hemípter de la família dels cicàdids, común en Europa del sur i central, Pròxim Orient i Àfrica del Nord.
La denominació del gènere prové del terme llatí "cicada", que significa "brunzidor", mentre que el nom de l'espècie prové possiblement de Fraxinus ornus (freixe de flor), ja que aquesta cigala sovint diposita els seus ous sobre les branques d'aquest arbre.
Els adults de Cicada orni mesuren aproximadament 25 mil·límetres de longitud, amb una envergadura alar d'uns 70 mil·límetres. Tenen una coloració críptica que varia de marró a gris. L'abdomen té segments vermellosos i pubescència sedosa. El cap té ulls grans i prominents, tres petits ( ocels) situats a la part superior, antenes molt curtes i una llarga probòscide que l'insecte utilitza per alimentar-se de la saba de les plantes. Les ales anteriors són transparents i membranoses, amb venes ben marcades i diverses taques negres característiques.
Les cigales adultes són freqüents a l'estiu alimentant-se de la saba d'arbres i arbustos, gràcies a les seves peces bucals ben adaptades per a la perforació i la succió. Es tracta d'una espècie clarament arborícola, fàcil de trobar en terrenys cultivats, com oliveres, ametllers i fruiters.[1]
Només els mascles produeixen el seu ben conegut cant, un grinyol causat per la contracció i relaxació de les seves membranes abdominals ("tymbal"). Aquest cant compleix la funció d'atracció sexual de les femelles. Normalment els mascles canten en grups de molts individus sobre les assolellades branques dels arbres. Quan les femelles s'acosten als mascles, té lloc el festeig, en el qual les cigales repetidament s'agafen i toquen mútuament amb les seves potes. Al final d'aquest procés s'aparellen en aquest mateix lloc.
Les cigales adultes ponen els ous a l'estiu, i les nimfes naixen finals d'estiu o a la tardor. En contrast amb el mes i mig que dura la seva fase adulta, les nimfes viuen diversos anys sota terra, [2] alimentant-se del suc de les arrels de les plantes.
Cicada orni, vista frontal.
Cicada orni, vista lateral.
Cicada orni, el festeig.
Exúvia de Cicada orni.
La cigala (Cicada orni) és una espècies d'insecte hemípter de la família dels cicàdids, común en Europa del sur i central, Pròxim Orient i Àfrica del Nord.
La denominació del gènere prové del terme llatí "cicada", que significa "brunzidor", mentre que el nom de l'espècie prové possiblement de Fraxinus ornus (freixe de flor), ja que aquesta cigala sovint diposita els seus ous sobre les branques d'aquest arbre.
Die Mannasingzikade (Cicada orni, Syn.: Tettigonia orni), auch Eschenzikade genannt, ist eine im Mittelmeerraum beheimatete Art der Singzikaden. Das Artepitheton orni, sowie die beiden deutschen Trivialnamen, leiten sich von der in Südeuropa vorkommenden Manna-Esche (Fraxinus ornus) ab. Sie ist eine der bekanntesten und weit verbreitetsten Singzikaden Europas.
Die Körperlänge beträgt 23–30 mm, die Flügelspannweite meist um die 70 mm, maximal bis zu 76 mm. Die Grundfarbe und Zeichnung des Körpers variiert von hellbraun über dunkelbraun bis grau. Es finden sich zudem rötlichbraune Elemente und eine feine Behaarung auf dem Hinterleib. Die Flügel sind transparent mit mehreren dunklen Flecken im äußeren Drittel. An den Seiten des breiten Kopfes befinden sich zwei Facettenaugen und auf dem Scheitel dreiecksförmig angeordnete Punktaugen. Die Fühler sind sehr kurz, der Stechrüssel zum Saugen an Pflanzen lang.
Die Art ist im gesamten Mittelmeerraum verbreitet, von Südeuropa über den Nahen Osten bis nach Nordafrika. In wärmebegünstigten Regionen stößt sie auch bis nach Mitteleuropa vor. In Deutschland gibt es wenige Nachweise aus Baden-Württemberg, aber keine festen Vorkommen. In den Wärmeregionen von Österreich und der Schweiz ist sie häufiger zu finden.
Die Zikaden leben in warmen Lagen, gerne in Pinien- und Olivenhainen. Man findet sie häufig auf Kiefern, aber auch auf anderen Bäumen und Telegrafenmasten.
Adulte Exemplare schlüpfen im Sommer und leben etwa sechs Wochen. Sie finden sich von Juni bis September, mit einem Höhepunkt im Juli. Tagsüber singen die Männchen an exponierten, sonnigen Plätzen schrill, um Weibchen anzulocken. Bei einer Begegnung kommt es zu einem Paarungsritual mit der folgenden Paarung. Die Eiablage findet häufig in den Zweigen der Manna-Esche statt. Die Larven schlüpfen im Spätsommer bis Herbst, leben mehrere Jahre und ernähren sich von den Wurzeln verschiedener Laubgehölze. Wenn ihre Entwicklung abgeschlossen ist, kommen sie aus dem Boden an die Oberfläche, klettern an Bäumen, Mauern, Masten und anderen Strukturen nach oben und schlüpfen als Imagines aus ihrer letzten Larvenhaut. Diese Exuvien bleiben an den Oberflächen festgekrallt und sind im Sommer häufig zu finden.
Weitere in der Literatur zu findende Synonyme lauten Macroprotopus oleae Costa & A., 1877 und Tettigonia punctata Fabricius, 1798.[1]
Die Mannasingzikade (Cicada orni, Syn.: Tettigonia orni), auch Eschenzikade genannt, ist eine im Mittelmeerraum beheimatete Art der Singzikaden. Das Artepitheton orni, sowie die beiden deutschen Trivialnamen, leiten sich von der in Südeuropa vorkommenden Manna-Esche (Fraxinus ornus) ab. Sie ist eine der bekanntesten und weit verbreitetsten Singzikaden Europas.
Cicada orni is a species of cicada belonging to the family Cicadidae, subfamily Cicadinae and the genus Cicada.
The genus name comes directly from the Latin cicada meaning "buzzer", while the species name orni possibly comes from Fraxinus ornus (Manna Ash or South European Flowering Ash), where this cicada often lay its eggs deep in branches.
The adults of Cicada orni reach approximately 25 millimetres (0.98 in) in length, with a wingspan of about 70 millimetres (2.8 in). The cryptic coloration of the body varies from brown to gray. The abdomen has reddish segments and a silky pubescence. The head shows large and prominent eyes far apart on the sides, three small eyes (ocelli) located on the top, very short antennae and a long proboscis used for feeding on sap. The membranous front wings are transparent, with well-drawn veins and several characteristic black spots.
Adult cicadas can be encountered in summer feeding on sap from trees or shrubs, with their mouthparts well adapted for piercing and sucking.
Only males produce their well-known calling song, a clicking sound caused by the contraction and relaxation of abdominal membranes (tymbal). This song has the function of sexual attraction for females. Usually males sing in aggregations of many individuals on sunny tree branches. When the males are approached by the females, the courtship takes place, in which cicadas repeatedly hug and touch each other with their legs. At the end of this process they mate in the same place.
The adult cicadas lay their eggs in the summer, which hatch in late summer or autumn. While their lifespan as adults lasts only about a month and a half for breeding, the larvae live for several years underground, feeding on juices of plant roots.
This species is one of the most common in southern and central Europe, in the Near East and in North Africa.
Cicada orni, side view
Cicada orni, the courtship
Exuvia of Cicada orni
Cicada orni is a species of cicada belonging to the family Cicadidae, subfamily Cicadinae and the genus Cicada.
The genus name comes directly from the Latin cicada meaning "buzzer", while the species name orni possibly comes from Fraxinus ornus (Manna Ash or South European Flowering Ash), where this cicada often lay its eggs deep in branches.
Cicada orni es una especie de hemíptero perteneciente a la familia Cicadidae, género Cicada, conocida popularmente como cigarra. Es común en Europa del sur y central, Oriente Próximo y África del Norte.
La denominación del género proviene directamente del término latino cicada, que significa "zumbador", mientras que el nombre de la especie proviene posiblemente de Fraxinus ornus (fresno del maná o fresno florido), sobre cuyas ramas a menudo esta cigarra deposita sus huevos.
Los adultos de Cicada orni alcanzan aproximadamente 25 milímetros de longitud, con una envergadura alar de aproximadamente 70 milímetros. La cripto coloración del cuerpo varía de marrón a gris. El abdomen tiene segmentos rojizos y sedosas pubescencias. La cabeza muestra ojos grandes y prominentes separados hacia ambos lados, tres pequeños ojos (ocelos) situados en la parte superior, antenas muy cortas y un largo probóscide que el insecto utiliza para alimentarse de la savia de las plantas. Las alas anteriores son transparentes y membranosas, con venas bien dibujadas y varias manchas negras características.
La especie es exteriormente y en apariencia igual a la Cicada barbara, la otra especie común de cigarra. Se distinguen exclusivamente por el canto. La Cicada orni posee un canto discontinuo, repetitivo y monótono, mientras que la Cicada barbara presenta un canto continuo.[1]
Las cigarras adultas pueden encontrarse en verano alimentándose de la savia de árboles y arbustos, gracias a sus piezas bucales bien adaptadas para la perforación y la succión. Se trata de una especie claramente arborícola, fácil de encontrar en terrenos cultivados, como olivares, almendrales y huertas con frutales.[2]
Sólo los machos producen su bien conocido canto, un chirrido causado por la contracción y relajación de sus membranas abdominales (timbal). Este canto cumple la función de atracción sexual de las hembras. Normalmente los machos cantan en grupos de muchos individuos sobre las soleadas ramas de los árboles. Cuando las hembras se acercan a los machos, tiene lugar el cortejo, en el que las cigarras repetidamente se agarran y tocan mutuamente con sus patas. Al final de este proceso se aparean en ese mismo lugar.
Las cigarras adultas ponen sus huevos en verano, huevos que serán empollados en otoño o finales de verano. En contraste con el apenas mes y medio que dura su fase de reproducción adulta, las larvas vivirán por varios años bajo tierra,[3] alimentándose del jugo de las raíces de las plantas.
Esta especie es una de las más comunes en Europa del sur y central, en Oriente Próximo y en África del Norte.
Cicada orni, vista frontal.
Cicada orni, vista lateral.
Cicada orni, el cortejo.
Exuvia de Cicada orni.
Cicada orni es una especie de hemíptero perteneciente a la familia Cicadidae, género Cicada, conocida popularmente como cigarra. Es común en Europa del sur y central, Oriente Próximo y África del Norte.
La denominación del género proviene directamente del término latino cicada, que significa "zumbador", mientras que el nombre de la especie proviene posiblemente de Fraxinus ornus (fresno del maná o fresno florido), sobre cuyas ramas a menudo esta cigarra deposita sus huevos.
Cicada orni, la cigale de l'orne, est une espèce d'insectes hémiptères de la famille des Cicadidae, de la sous-famille Cicadinae et du genre Cicada.
Le nom de l'espèce provient vraisemblablement de Fraxinus ornus (Frêne à fleurs ou Orne). Cette cigale dépose souvent ses œufs sur les branches de cet arbre.
Les adultes de Cicada orni atteignent environ 25 mm de longueur, avec une envergure des ailes d'environ 70 mm. La coloration du corps varie de marron à gris. La tête montre des yeux grands et proéminents vers les deux côtés, trois petits yeux (ocelles) situés dans la partie supérieure, des antennes très courtes et un long proboscis que l'insecte utilise pour se nourrir de la sève des plantes.Les ailes antérieures sont transparentes et membraneuses, avec des veines bien dessinées et diverses taches noires caractéristiques.
Les cigales adultes peuvent se trouver en été se nourrissant de la sève d'arbres et d'arbustes, grâce à leurs pièces buccales bien adaptées pour la perforation et la succion. Il s'agit d'une espèce clairement arboricole, facile à trouver en terrains cultivés, sur des oliviers, des amandiers et dans des vergers[1].
Seuls les mâles produisent leur chant bien connu, produit par la contraction et relaxation de leurs membranes abdominales (cymbales). Ce chant remplit la fonction d'attraction sexuelle des femelles. Normalement les mâles chantent dans des groupes de beaucoup d'individus sur les branches des arbres. Lorsque les femelles se rapprochent des mâles, a lieu un cortège, dans lequel les cigales se saisissent à plusieurs reprises et se touchent mutuellement avec leurs pattes. À la fin de ce processus, ils s'accouplent au même endroit.
Les cigales adultes pondent leurs œufs en été, œufs qui seront couvés à l'automne ou fin d'été. Contrastant avec à peine le mois et demi que dure la phase de reproduction adulte, les larves vivront plusieurs années sous terre, en se nourrissant du jus des racines des plantes[2].
Cette espèce est une des plus communes en Europe du Sud et centrale, au Proche-Orient et en Afrique du Nord.
Cicada orni, vue frontale
Cicada orni, vue latérale
Cicada orni, le cortège
Exuvie de Cicada orni
Cicada orni, la cigale de l'orne, est une espèce d'insectes hémiptères de la famille des Cicadidae, de la sous-famille Cicadinae et du genre Cicada.
Le nom de l'espèce provient vraisemblablement de Fraxinus ornus (Frêne à fleurs ou Orne). Cette cigale dépose souvent ses œufs sur les branches de cet arbre.
La cicala del frassino o cicala media[1] (Cicada orni (Linnaeus, 1758)) è una specie di insetto appartenente alla famiglia Cicadidae.
Il nome specifico orni deriva probabilmente dal nome scientifico del frassino, Fraxinus ornus, dove questa cicala spesso depone le uova in profondità nei rami.
Gli adulti di Cicada orni raggiungono circa 25 millimetri di lunghezza, con un'apertura alare di circa 70 millimetri. La colorazione criptica del corpo varia dal marrone al grigio. L'addome ha segmenti rossastri e una pubescenza setosa. La testa presenta occhi grandi e sporgenti distanti ai lati, tre piccoli ocelli posti sulla sommità, antenne molto corte e una lunga proboscide usata per nutrirsi di linfa. Le ali anteriori membranose sono trasparenti, con venature ben disegnate e diverse macchie nere caratteristiche.
Le cicale adulte possono essere incontrate in estate mentre si nutrono della linfa di alberi o arbusti, con il loro apparato boccale ben adattato per perforare e succhiare.
Solo i maschi emettono il canto di richiamo, un ticchettio causato dalla contrazione e dal rilassamento delle membrane addominali (timballi). Questo canto ha la funzione di attrazione sessuale per le femmine. Di solito i maschi cantano in aggregazioni di molti individui sui rami degli alberi soleggiati. Quando i maschi vengono avvicinati dalle femmine, avviene il corteggiamento, in cui le cicale si abbracciano ripetutamente e si toccano con le zampe. Alla fine di questo processo si accoppiano nello stesso posto.
Le cicale adulte depongono le uova in estate, che si schiuderanno a fine estate o in autunno. Mentre la loro vita da adulte dura solo circa un mese e mezzo per la riproduzione, le larve vivranno per diversi anni sottoterra, nutrendosi dei succhi delle radici delle piante.
Questa specie è una delle più comuni in Europa meridionale e centrale, nel Vicino Oriente e in Nordafrica.
La cicala del frassino o cicala media (Cicada orni (Linnaeus, 1758)) è una specie di insetto appartenente alla famiglia Cicadidae.
De mannacicade[1] of kraakcicade (Cicada orni) is een insect dat behoort tot de cicaden (Auchenorrhyncha) en de familie Cicadidae.
Het is in zuidelijk Europa een van de bekendste zangcicades, die bekendstaan om hun typische krassende geluid, dat duidelijk te onderscheiden is van sprinkhanen. De cicade is uitstekend gecamoufleerd op boomschors vanwege de doorzichtige vleugels met bruine vlekken, ook het lichaam is onopvallend gevlekt. Op de vleugels van de mannacicade zitten 11 vlekjes. De mannacicade bereikt een totale lichaamslengte van ongeveer 25 millimeter en heeft een vleugelspanwijdte van ongeveer 70 mm.[2]
De cicade leeft als larve enige jaren ondergronds om eenmaal volwassen slechts enkele weken tot maanden te leven. De cicade eet alleen als larve, de volwassen dieren nemen geen voedsel meer op. Ze dienen als voedsel voor gaaien en andere vogels.
De cicade dook in juli 2010 op in Amsterdam toen een exemplaar werd aangetroffen op een iep bij het museum De Hermitage. De cicade is waarschijnlijk meegelift met een toerist of met ingevoerde planten uit zuidelijker streken en heeft zich nog niet permanent in Nederland gevestigd.[3]
Op een boomstam
Op een boomstam in Kroatië
Tekening
Zang (geluidsopname)
Referenties
Bronnen
De mannacicade of kraakcicade (Cicada orni) is een insect dat behoort tot de cicaden (Auchenorrhyncha) en de familie Cicadidae.
Взрослые цикады в течение лета питаются соком деревьев и кустарников. Их длинные хоботки адаптированы для прокалывания коры и высасывания соков. Cicada orni предпочитают соки олив, сосен, дубов и эвкалиптов. Также встречается на виноградных лозах[3].
Самцы ясеневой цикады издают звуки при помощи специальных брюшных мембран (тимбальные органы) для привлечения самок. Скопления самцов стрекочут на освещённых солнцем ветвях (стрекотание это энергозатратный процесс, который облегчается, когда цикада находится под солнечным светом). При приближении самки начинается процесс ухаживания, во время которого цикады раз за разом касаются друг друга ногами, «обнимая» друг друга. По окончании ухаживания цикады спариваются на том же месте, где проходило ухаживание.
Цикада ясеневая откладывают яйца в течение лета. Личинки вылупляются поздним летом и осенью. Стадия личинки длится несколько лет. Сами личинки обитают в земле и питаются соками корней растений. Продолжительность жизни имаго Cicada orni составляет полтора месяца.
Этот вид цикад обитает в южной и центральной Европе, на Ближнем востоке и в северной Африке. Западная граница ареала — Иберийский полуостров, северный — районы вокруг Чёрного моря.Это одна из наиболее распространённых цикад Средиземноморья. Структура стрекотания Cicada orni меняется в разных частях её ареала. Исследование вариаций издаваемых Cicada orni звуков позволило предположить, что этот вид ведёт своё происхождение из западных районов Малой Азии[3].
в 2000 году на основе детального изучения стрекотания разных популяций цикады ясеневой было выдвинуто предложение выделить популяцию острова Лесбос в отдельный подвид C. orni lesbosiensis. Дальнейшие исследования не подтвердили валидность такого выделения[4].
Cicada orni, вид с боку
Cicada orni, спаривание
Взрослые цикады в течение лета питаются соком деревьев и кустарников. Их длинные хоботки адаптированы для прокалывания коры и высасывания соков. Cicada orni предпочитают соки олив, сосен, дубов и эвкалиптов. Также встречается на виноградных лозах.
Самцы ясеневой цикады издают звуки при помощи специальных брюшных мембран (тимбальные органы) для привлечения самок. Скопления самцов стрекочут на освещённых солнцем ветвях (стрекотание это энергозатратный процесс, который облегчается, когда цикада находится под солнечным светом). При приближении самки начинается процесс ухаживания, во время которого цикады раз за разом касаются друг друга ногами, «обнимая» друг друга. По окончании ухаживания цикады спариваются на том же месте, где проходило ухаживание.
Цикада ясеневая откладывают яйца в течение лета. Личинки вылупляются поздним летом и осенью. Стадия личинки длится несколько лет. Сами личинки обитают в земле и питаются соками корней растений. Продолжительность жизни имаго Cicada orni составляет полтора месяца.
_-_01.jpg)
_-_01.jpg)
_-_01.jpg)
