Els símfits (Symphyta) formen un dels dos subordres d'insectes himenòpters existents, al costat dels apòcrits (Apocrita). Es considera que són els himenòpters més primitius i es diferencien dels apòcrits perquè no presenten cintura entre el tòrax i l'abdomen; és a dir, no tenen la "cintura de vespa". Tampoc formen cap mena de societat ni fan servir el parasitisme. Hi ha consens en què es tracta d'una agrupació parafilètica.[1]
L'oviscapte és molt semblant a la fulla d'una serra i per això en anglès els anomenen sawfly ("serra voladora"). En el cas dels apòcrits en molts casos s'ha modificat en una arma que és el fibló, però en els símfits no té aquesta funció defensiva. Les femelles usen l'oviscapte per tallar les plantes on pondran els seus ous. Algunes espècies tenen els oviscaptes prims per poder fer uns forats profunds en la fusta.
Les larves s'assemblen a les erugues, la fase larvària d'arnes i papallones. Els adults, llevat dels de la família Cephidae, tenen estructures a la part inferior de l'ala que ajuden al sostén de les mateixes quan l'insecte està en repòs. Els apòcrits no tenen aquestes estructures i es localitzen darrere del escutel, al tòrax.
L'aliment de les larves, que són herbívores, varia en funció de les espècies amb una relació bastant exclusiva pel que fa al tipus de planta. Per això les grans poblacions poden causar un important dany econòmic en les àrees de conreu i en els boscos. Els adults són carnívors i són depredadors d'altres insectes, però molts també s'alimenten de nèctar.
Els subordre dels símfids inclou 7 superfamílies i 14 famílies.[1]
Els símfits (Symphyta) formen un dels dos subordres d'insectes himenòpters existents, al costat dels apòcrits (Apocrita). Es considera que són els himenòpters més primitius i es diferencien dels apòcrits perquè no presenten cintura entre el tòrax i l'abdomen; és a dir, no tenen la "cintura de vespa". Tampoc formen cap mena de societat ni fan servir el parasitisme. Hi ha consens en què es tracta d'una agrupació parafilètica.
