Achillea ageratum ye una especie perteneciente a la familia de les asteracees.
El so orixe ye inciertu ya inclusive se piensa que ye un híbridu, probablemente de la rexón mediterránea, onde s'atopa en suelos húmedos, con preferencia de suelos magrizos. Habita cunetes y cantos de caminos.[1]
Ye una planta perenne, d'unos 50 cm, erecta, yerbácea sacante la base que ye maderiza. Tien o puede tener fueyes na base, les demás son alternes, serruchaes o doblemente serruchaes, ensin escayos, pegaes al tarmu ablancazáu y en posición vertical, amosando'l viesu de la fueya.
Flores marielles pequeñes con lígules marielles, ensin escames nel receptáculu, que s'arrexunten formando pequeños capítulos heterógamos, estos de la mesma formen corimbos cóncavos, de gran guapura y prestosu golor con más de 15 capítulos. El frutu ye un aqueniu, obováu y estruyíu, ensin miriguanu. Multiplicar por granes y por división de matos.[2]
Cultívase en munchos llugares pal so prestosu arume y tán naturalizaos moderadamente en dellos llugares fuera de la so área de distribución natural.[3]
Na Edá Media usábase como una yerba semada pa repeler inseutos como les polilles, pioyos y cachiparros y espublizando un bon golor nes habitaciones privaes.[4]
Achillea ageratum describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 897. 1753.[5]
Númberu de cromosomes de Achillea ageratum (Fam. Compositae) y táxones infraespecíficos: n=9[6]
Achillea nome xenéricu nomáu n'honor d'Aquiles.[7] Indicóse tamién que'l nome, más específicamente, provién de la guerra de Troya, onde Aquiles curó a munchos de los sos soldaos y al propiu rei Télefo, rei de Micenas, utilizando'l poder que la milenrama tien pa detener les hemorraxes.[8]
ageratum: epítetu llatín que significa "una planta que nun s'amostalga rápido; una planta arumosa".[9]
.
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. Achillea ageratum ye una especie perteneciente a la familia de les asteracees.
Agèrat, alè de bou o herba cuquera (Achillea ageratum) és una espècie entomògama i anemòcora de la família de les asteràcies.
Achillea n'és el nom genèric en honor d'Aquil·les.[1] Concretament el nom esdevé de la Guerra de Troia en què aquest heroi va curar molts dels seus soldats i el rei Tèlef amb centenrama per detenir les hemorràgies.[2]
Ageratum: epítet llatí que significa 'una planta que no es marceix ràpidament; una planta aromàtica'.[3]
Hemicriptòfit herbaci erecte de 20 a 50 cm d'alçada amb la base una mica llenyosa. Forma unes fulles allargades i obtuses que es transformen gradualment en un pecíol, els marges estan doblement dentats. Aquestes fulles i el conjunt de la planta és aromàtica. Els capítols són xicotets botons formats per flors grogues, aquests s'agrupen en una inflorescència formant un corimbe. Floreix al maig fins al final d'estiu.[4][5] El nombre cromosòmic és n=9.[6]
És una planta nadiua del sud d'Europa, incloent els Països Catalans, on es cultiva com a planta aromàtica. Viu en herbeis de sòls inundables, argilosos eutròfics, predominantment en els calcaris, de vegades en els àcids.[7] Des del nivell del mar als 1.100 m d'altitud. No es troba a Menorca.
A l'edat mitjana s'utilitzava com a repel·lent d'insectes com les arnes, les puces i les paparres, a més a més, donava una bona olor a les habitacions. És molt apreciada en apicultura perquè és molt mel·lífera.[8]
En medicina popular és de poc ús, generalment per a la manca de gana, indigestions, paràsits intestinals i debilitat. S'empren els corimbes en infusió per a rentar les ferides externament. També es fan infusions amb aquests i es pren una tassa al matí en dejú com a tònic i estimulant. Com a vermífug, sobretot llavors i corimbes en infusió.[9]
Agèrat al camp
Tija i fulles
Corimbe de costat
Corimbe zenital
Detall del corimbe
Alta-reina, alta reina, altarreina, camamilla, camamila, herba del fàstic o mansanilla.[10]
Agèrat, alè de bou o herba cuquera (Achillea ageratum) és una espècie entomògama i anemòcora de la família de les asteràcies.
Die Leberbalsam-Schafgarbe (Achillea ageratum) oder Lebergarbe ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Schafgarben (Achillea).
Die Leberbalsam-Schafgarbe ist eine aufrechte, ausdauernde krautige Pflanze, die Wuchshöhen von 10 bis 80 Zentimeter erreicht und nach Kampfer riecht. Der einfache oder verzweigte und rauhaarige Stängel verholzt an der Basis. Die wechselständigen Laubblätter sind bis zu 5 Zentimeter lang, schmal verkehrt-eiförmig, drüsig punktiert, kahl bis rauhaarig und grob gesägt. Die Basalblätter sind mehr oder weniger stark gefiedert.
Die gelben, sehr kleinen körbchenförmigen Teilblütenstände sind in endständigen, bis zu 15 Zentimeter breiten trugdoldigen Gesamtblütenständen angeordnet. Von den in wenigen Reihen angeordneten Hüllblättern sind die äußeren 2 Millimeter lang und besitzen einen häutigen Rand. Der Körbchenboden ist gewölbt. In jedem Blütenkörbchen stehen vier bis fünf 1,5 bis 2 Millimeter lange, gelbe Zungenblüten. Die Früchte sind Achänen ohne Haarkranz.
Die Blütezeit reicht von April bis Oktober.
Die Chromosomenzahl ist 2n = 18.[1]
Das Verbreitungsgebiet umfasst den westlichen Mittelmeerraum einschließlich Portugal, Marokko und Italien. Sie kommt ursprünglich in Marokko, Spanien, auf den Balearen, Portugal, Frankreich, Korsika, Sardinien, Italien und Kroatien vor.[2] Hier kommt die Leberbalsam-Schafgarbe an Wegrändern, auf Ödland und auf feuchten Plätzen vor.
Der botanische und alte Artname Ageratum[3] (zu griechisch agératos: nicht alternd) und der deutsche Trivialname deuten auf die alte Verwendung als Heilpflanze bei Leberleiden hin. Die auch Lebergarbe genannte Art wurde früher als Eupatorium Mesue vom als Eupatorium graecorum bezeichneten Odermennig unterschieden.[4] Nach der Zuordnung der Art zur Gattung der Schafgarben wurde der bei den alten Botanikern verwendete Gattungsname Ageratum frei und wurde von Carl von Linné, recht willkürlich, auf eine amerikanische Zierpflanze übertragen. Die Art Ageratum houstonianum wird nach der Namensübertragung auch Gewöhnlicher Leberbalsam genannt, obwohl sie selbst nie als Heilpflanze diente.[5] Die Droge wurde auch Malvasierkraut oder herba agerati genannt.
Die Leberbalsam-Schafgarbe (Achillea ageratum) oder Lebergarbe ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Schafgarben (Achillea).
Achillea ageratum, also known as sweet yarrow,[2] sweet-Nancy,[3] English mace or sweet maudlin, is a flowering plant in the sunflower family, native to Europe (Portugal, Spain, France, England, Belgium, Germany, Italy, Croatia and Romania), and Morocco.[4] In the United States the plant is cultivated in the state of New York for its pleasant fragrance and sparingly naturalized in a few places outside its native range.[5][6]
In the Middle Ages it was used as a strewing herb to repel insects such as moths, lice and ticks and spread a good smell in private rooms.[7] The leaves of English mace can be chopped and used raw as a herb, or added with other herbs to soups and stews.[8]
Wikimedia Commons has media related to Achillea ageratum. Achillea ageratum, also known as sweet yarrow, sweet-Nancy, English mace or sweet maudlin, is a flowering plant in the sunflower family, native to Europe (Portugal, Spain, France, England, Belgium, Germany, Italy, Croatia and Romania), and Morocco. In the United States the plant is cultivated in the state of New York for its pleasant fragrance and sparingly naturalized in a few places outside its native range.
In the Middle Ages it was used as a strewing herb to repel insects such as moths, lice and ticks and spread a good smell in private rooms. The leaves of English mace can be chopped and used raw as a herb, or added with other herbs to soups and stews.
Achillea ageratum es una especie perteneciente a la familia de las asteráceas.
Es una planta perenne, de unos 50 cm, erecta, herbácea excepto la base que es leñosa. Tiene o puede tener hojas en la base, las demás son alternas, aserradas o doblemente aserradas, sin espinas, pegadas al tallo blanquecino y en posición vertical, mostrando el envés de la hoja. Flores amarillas pequeñas con lígulas amarillas, sin escamas en el receptáculo, que se agrupan formando pequeños capítulos heterógamos, estos a su vez forman corimbos cóncavos, de gran belleza y agradable olor con más de 15 capítulos. El fruto es un aquenio, obovado y comprimido, sin vilano. Se multiplica por semillas y por división de matas.[1]
Achillea ageratum[2] fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 2: 897. 1753.
Número de cromosomas de Achillea ageratum (Fam. Compositae) y táxones infraespecíficos: n=9[3]
Achillea nombre genérico nombrado en honor de Aquiles.[4] Se ha indicado también que el nombre, más específicamente, proviene de la guerra de Troya, donde Aquiles curó a muchos de sus soldados y al propio rey Télefo, rey de Micenas, utilizando el poder que la milenrama tiene para detener las hemorragias.[5]
ageratum: epíteto latino que significa "una planta que no se marchita rápidamente; una planta aromática".[6]
Su origen es incierto e incluso se piensa que es un híbrido, probablemente de la región mediterránea, donde se encuentra en suelos húmedos, con preferencia de suelos arcillosos. Habita cunetas y bordes de caminos.[8]
Se cultiva en muchos lugares para su agradable fragancia y están naturalizados moderadamente en algunos lugares fuera de su área de distribución natural.[9] En la Edad Media se usaba como una hierba sembrada para repeler insectos como las polillas, piojos y garrapatas y difundiendo un buen olor en las habitaciones privadas.[10]
Achillea ageratum es una especie perteneciente a la familia de las asteráceas.
L'achillée à feuilles d'agératum (Achillea ageratum) encore appelée achillée visqueuse est une plante herbacée vivace de la famille des Astéracées.
Données d'après: Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004.
Plante entière
Feuilles
L'achillée à feuilles d'agératum (Achillea ageratum) encore appelée achillée visqueuse est une plante herbacée vivace de la famille des Astéracées.
Achillea ageratum is een soort uit de composietenfamilie (Asteraceae). De soort komt voor in het Zuid-Europa, in landen zoals Spanje, Portugal, Frankrijk, Italië, Griekenland en in de Balkanlanden.
Achillea ageratum is een soort uit de composietenfamilie (Asteraceae). De soort komt voor in het Zuid-Europa, in landen zoals Spanje, Portugal, Frankrijk, Italië, Griekenland en in de Balkanlanden.
Achillea ageratum é uma espécie de planta com flor pertencente à família Asteraceae.
A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 2: 897. 1753.[1]
Os seus nomes comuns são agerato, aquileia, mil-em-rama ou milfolhada.[2]
Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente em Portugal Continental.
Em termos de naturalidade é nativa da região atrás indicada.
Não se encontra protegida por legislação portuguesa ou da Comunidade Europeia.
Achillea ageratum é uma espécie de planta com flor pertencente à família Asteraceae.
A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 2: 897. 1753.
Os seus nomes comuns são agerato, aquileia, mil-em-rama ou milfolhada.
Achillea ageratum là một loài thực vật có hoa trong họ Cúc. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.[1]
Achillea ageratum là một loài thực vật có hoa trong họ Cúc. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.
.JPG)
