Nesogoral és un gènere de mamífers remugants extinta, endèmica de Sardenya, que va viure al Pliocè i el Plistocè inferior. Es creu que el gènere evolucionà de Gallogoral continental que s'hauria establert a l'illa durant la Crisi de salinitat del Messinià que va dessecar gran part del mediterrani a finals del Miocé (fa entre 5,9 i 5,3 milions d'anys). Nesogoral disposava d'extremitats primes aptes per la carrera i no presentava nanisme insular, proves que havia de conviure amb depredadors, probablement la hiena Chasmaporthetes pomes. S'han trobat restes de Nesogoral a distints punts de l'illa: Capo Figari (Olbia), Mandriola (Capo Mannu) i Monte Tuttavista (Orosei). Aquesta localitat ha donat nombrosos i més complet de les restes d'aquest animal. L'espècie tipus N. melonii es trobà a Capo Figari. Nesogoral té afinitats amb Myotragus i molt probablement comparteixen un ancestre comú proper.
Nesogoral és un gènere de mamífers remugants extinta, endèmica de Sardenya, que va viure al Pliocè i el Plistocè inferior. Es creu que el gènere evolucionà de Gallogoral continental que s'hauria establert a l'illa durant la Crisi de salinitat del Messinià que va dessecar gran part del mediterrani a finals del Miocé (fa entre 5,9 i 5,3 milions d'anys). Nesogoral disposava d'extremitats primes aptes per la carrera i no presentava nanisme insular, proves que havia de conviure amb depredadors, probablement la hiena Chasmaporthetes pomes. S'han trobat restes de Nesogoral a distints punts de l'illa: Capo Figari (Olbia), Mandriola (Capo Mannu) i Monte Tuttavista (Orosei). Aquesta localitat ha donat nombrosos i més complet de les restes d'aquest animal. L'espècie tipus N. melonii es trobà a Capo Figari. Nesogoral té afinitats amb Myotragus i molt probablement comparteixen un ancestre comú proper.
Nesogoral è un genere di mammiferi ruminanti estinto, endemico della Sardegna, vissuto nel Pliocene e Pleistocene inferiore. Si ritiene che si sia evoluto dal genere continentale Gallogoral: gli antenati del Nesogoral sarebbero arrivati durante la crisi di salinità del Mediterraneo (fine Miocene).
Nesogoral era dotata di arti snelli atti alla corsa, caratteristica che non si dovrebbe riscontrare in un animale che popola un'area ristretta come un'isola. La causa del mancato nanismo (brevità degli arti) è probabilmente da imputare alla presenza della coeva iena cacciatrice Chasmaporthetes melei.
Resti di Nesogoral provengono da Capo Figari (Olbia), Mandriola (Capo Mannu) e M. Tuttavista (Orosei). Quest'ultima località ha restituito numerosi e più completi resti di questo animale. La specie tipo N. melonii venne ritrovata nelle brecce ossifere di Capo Figari.
Un'altra specie, N. cenisae, è stata descritta recentemente in base a resti ritrovati in una non specificata zona del Campidano e in un non chiaro contesto stratigrafico. La validità di tale specie è dunque dubbia.
Nesogoral presenta affinità anche con Myotragus balearicus, la piccola capra dalla vista stereoscopica vissuta nelle Isole Baleari durante il Terziario.
