Byttneria aculeata ye una especie de plantes con flores perteneciente a la familia Malvaceae.[1]
Descripción
Ye un parrotal esguilador qu'algama un tamañu de 1–3 m d'altu, tarmos buecos, con tricomes simples y aguiyones recurvaos. Fueyes ovaláu-llanceolaes, llanceolaes, anchamente ovaes, raramente hastaes, 7 (–12.5) cm de llargu y 3 (–10) cm d'anchu, enteres o crenaes cerca del ápiz, subglabres o con tricomas simples esvalixaos principalmente sobre la nervadura, nectariu 1. Les inflorescencies en visos de 1–3 cm de llargu, flores 4–6 mm de llargu; llámina de los pétalos claviforme, purpúrea. Cápsula esferoidal o elipsoide, 4–11 mm de llargu, cocos indehiscentes, con aculéolos atarraquitaos d'hasta 2 cm de llargu, gruesos na base; grana ovoide, aguda o subaguda, 3–8 mm de llargu y 2–4 mm d'anchu, finamente tuberculada, café.[2]
Distribución y hábitat
Atopar dende Méxicu hasta Bolivia, y en Polinesia, presente en climes templaos y semicálidos ente los 160 y los 1200 metros. Crez a veres de regueros o regatos, acomuñada a montes tropicales caducifolios, subcaducifolios y perennifolios, amás de carba xerófilu.
Propiedaes
Esta especie emplegar nel Estáu d'Hidalgo para purificar el sangre, con esti propósitu fai una cocción del raigañu y alminístrase oralmente.
En Quintana Roo usar pa curar afecciones cutanees, enfermedaes venéreas y foria, amás utilízase-y como emenagogo.
- Química
La única información química sobre esta planta indica la presencia de saponines y taníns nel raigañu.[3]
Taxonomía
Byttneria aculeata describióse por (Jacq.) Jacq. y espublizóse en Selectarum Stirpium Americanarum Historia ... 76–77. 1763.[2]
- Sinonimia
-
Asclepias armata Spreng.
-
Buettneria aculeata (Jacq.) Jacq.
-
Byttneria aculeata Lam.
-
Byttneria acuminata Willd. ex Schult.
-
Byttneria brevipes Benth.
-
Byttneria carthagenensis Jacq.
-
Byttneria carthagensis Jacq.
-
Byttneria guatemalensis Aponderes.
-
Byttneria lanceolata DC.
-
Byttneria lateralis J.Presl
-
Byttneria oligacantha Merr.
-
Byttneria peruviana Turcz.
-
Byttneria reticaulis Cav.
-
Byttneria rubicaulis J.Presl
-
Byttneria sulcata Ruiz & Pav.
-
Byttneria tereticaulis Lam.
-
Byttneria tessmannii Mildbr.
-
Byttneria tiliifolia J.Presl
-
Chaetaea aculeata Jacq.
-
Chaetaea lanceolata (DC.) Rusby
- Artu, rabu d'iguana, zarzamora
Ver tamién
Referencies
Bibliografía
- CONABIO. 2009. Catálogu taxonómicu d'especies de Méxicu. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
- Correa A., M.D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
- Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistaos Floríst. Méxicu 1: 1–123.
- Cristóbal, C. L. 1976. Estudiu taxonómicu del xéneru Byttneria Loefling (Sterculiaceae). Bonplandia (Corrientes) 4: 1–428.
- Dodson, C.H., A.H. Gentry & F.M. Valverde Badillo. 1985. Fl. Jauneche 1–512. Bancu Central del Ecuador, Quito.
- Forzza, R. C. & et al. et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
- Hokche, O., P.Y. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P.Y. Berry & O. Huber Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venezuela. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.
- Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Caleyes Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.
- Jørgensen, P. M. & S. Lleón-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
- Killeen, T. J. & T. S. Schulenberg. 1998. A biological assessment of Parque Nacional Noel Kempff Mercáu, Bolivia. RAP Working Papers 10: 1–372.
- Macbride, J. F. 1956. Sterculiaceae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(3A/2): 622–667.
- Martínez Salas, Y. M., M. Sousa Sánchez & C. H. Ramos Álvarez. 2001. Rexón de Calakmul, Campeche. Llistaos Floríst. Méxicu 22: 1–55.
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.