El Crespinell pelut (Sedum hirsutum) és una espècie de la família de les crassulaceae.
És una planta perenne, pilosa-glandulosa en totes les seves parts, de vegades fins i tot alguna cosa viscosa. Arrel principal generalment desenvolupada, amb nombroses petites arrels fines que neixen també de les tiges laterals. Les tiges fan fins a 15 cm, que neixen del centre de les rosetes basals, poc dividides, foliosos; nombrosos tanys estèrils. Les fulles fan 6-14 x 1,5-5,5 mm, alternes o, de vegades, suboposades, obovales o oblongo-espatulades, carnoses, planes per la cara superior, verdoses. La inflorescència en panícula pauciflora, amb petites bràctees carnoses, oblongues. Les flors pentàmeres; pedicels 1,5-2,5 mm. Els sèpals 2,5-3 x 1,5-2,5 mm, oval-oblongs o ovals, aguts. Els pètals 5,5-6 (7) x 2,5-3 (3,5) mm, estretament oblongs, aguts, blancs o rosats, amb un nervi dorsal sovint vermellós, soldats a la base 1/3-1/4 de la seva longitud. Tenen 10 estams, més curts que els pètals; filaments blancs, generalment amb algunes papil·les hialines en les seves vores, anteres morades, en forma de ferradura. Els fol·licles 2,5-3,5 mm, erectes, de color castany clar, pilosos per la seva cara interna; l'estil d'1 mm. Tenen nombroses llavors diminutes, ovoides; testa encostellada; l'àpex agut. Té un nombre de cromosomes de n = 9; 2n = 18, 20, 60.[1]
Es troba en penyals generalment granítics, quarsites, graveres, parets, murs, etc., sobre sòls pobres en bases, a una altitud de 0-2500 metres al sud-oest d'Europa i Nord d'Àfrica. Meitat septentrional de la península Ibèrica i rara en la meridional.
Sedum hirsutum va ser descrita per Carlo Allioni i publicat a Flora Pedemontana 2: 122, t. 65, f. 5. 1785.[2]
' 'Sedum: Sedum: nom genèric, simple transposició del llatí sedum-i que en èpoques romanes designava determinades Crassulaceae (Sempervivum tectorum, Sedum album i Sedum acre), i emprat per Plini el Vell en la seva Hist. Nat, 18, 159.[3]
hirsutum: epítet llatí que significa "pelut".[4]
El Crespinell pelut (Sedum hirsutum) és una espècie de la família de les crassulaceae.
Detall de les flors En el seu hàbitat Com a planta ornamentalUva de gato (Sedum hirsutum) es una especie de la familia de las crasuláceas.
Es una planta perenne, piloso-glandulosa en todas su partes, a veces incluso algo viscosa. Raíz principal generalmente desarrollada, con numerosas raicillas finas que nacen también de los tallos laterales. Tallos de hasta 15 cm, que nacen del centro de las rosetas basales, poco divididos, foliosos; numerosos renuevos estériles. Hojas 6-14 x 1,5-5,5 mm, alternas o, a veces, subopuestas, obovales u oblongo-espatuladas, carnosas, planas por la cara superior, verdosas. Inflorescencia en panícula pauciflora, con pequeñas brácteas carnosas, oblongas. Flores pentámeras; pedicelos 1,5-2,5 mm. Sépalos 2,5-3 x 1,5-2,5 mm, oval-oblongosu ovales, agudos. Pétalos 5,5-6(7) x 2,5-3(3,5) mm, estrechamente oblongos,agudos, blancos o rosados, con un nervio dorsal a menudo rojizo, soldados en la base 1/3-1/4 de su longitud. Estambres 10, más cortos que los pétalos; filamentos blancos, generalmente con algunas papilas hialinas en sus bordes; anteras moradas, en forma de herradura. Folículos 2,5-3,5 mm, erectos, de color castaño claro, pelosos por su cara interna; estilo de 1 mm. Semillas numerosas,diminutas, ovoides; testa acostillada; ápice agudo. Tiene un número de cromosomas de n = 9; 2n = 18, 20, 60.[1]
Se encuentra en roquedos generalmente graníticos, cuarcitas, gleras, paredes, muros, etc., sobre suelos pobres en bases; a una altitud de 0-2500 metros en el SW de Europa y Norte de África. Mitad septentrional de la península ibérica y rara en la meridional.
Sedum hirsutum fue descrita por Carlo Allioni y publicado en Flora Pedemontana 2: 122, t. 65, f. 5. 1785.[2]
Ver: Sedum
hirsutum: epíteto latino que significa "peludo".[3]
Uva de gato (Sedum hirsutum) es una especie de la familia de las crasuláceas.
Detalle de las flores En su hábitat Como planta ornamentalL'Orpin hérissé ou Orpin hirsute (Sedum hirsutum) est une espèce de plantes herbacées de la famille des crassulacées.
L'Orpin hirsute est une plante succulente vivace de 5-10 cm, densément gazonnante, aux tiges multiples partant d'une souche, à grandes fleurs blanches et à feuilles charnues et glanduleuses. Il se rencontre dans les rochers et les rocailles sur sols siliceux.
L'Orpin hirsute est une plante qui croît sur les rochers granitiques. Il est classé comme orophyte méditerranéen et endémique des montagnes bordant l'ouest de la Méditerranée. En France, on le trouve exclusivement dans le Massif central et les Pyrénées. Ailleurs en Europe, il est surtout présent en Espagne (monts Cantabriques, sierra de Guadarrama) et localement au Portugal et dans le nord de l'Italie.
Une étude[1] a mis en évidence le potentiel d'enracinement de boutures de Sedum hirsutum et autres Sedum, qui peut être intéressant pour une utilisation sur les toits verts extensifs.
Les résultats ont montré que les performances de propagation des Sedum étaient bonnes. Les plantes peuvent être multipliées à une échelle commerciale à partir de boutures en peu de temps, variant entre 1 et 3 mois selon les espèces de Sedum sp.
L'Orpin hérissé ou Orpin hirsute (Sedum hirsutum) est une espèce de plantes herbacées de la famille des crassulacées.
Sedum hirsutum é uma espécie de planta com flor pertencente à família Crassulaceae.
A autoridade científica da espécie é All., tendo sido publicada em Flora Pedemontana 2: 122, t. 65, f. 5. 1785.[1]
O seu nome comum é uva-de-gato.[2]
Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente os seguintes táxones infraespecíficos:[3]
Sedum hirsutum é uma espécie de planta com flor pertencente à família Crassulaceae.
A autoridade científica da espécie é All., tendo sido publicada em Flora Pedemontana 2: 122, t. 65, f. 5. 1785.
O seu nome comum é uva-de-gato.
Sedum hirsutum là một loài thực vật có hoa trong họ Crassulaceae. Loài này được All. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1785.[1]
Sedum hirsutum là một loài thực vật có hoa trong họ Crassulaceae. Loài này được All. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1785.