El pugó verd dels cítrics (Aphis spiraecola, abans A. citricola) és un àfid polífag de l'ordre dels hemípters[1] que s'alimenta de la saba de rosàcies, solanàcies, brassicàcies, asteràcies, apiàcies i rutàcies (cítrics). A més, està documentat que és el vector de 17 virus vegetals.
D'origen oriental i naturalitzat a Amèrica del Nord, es va expandir al segle XX per gran part del món. A la Mediterrània, tot i que introduït anys abans, va ser a partir de 1960 quan va començar a predominar en cítrics.[2] En el seu lloc d'origen es reprodueix de manera holocíclica (amb reproducció sexual), però a la conca Mediterrània és anholocíclic (només té reproducció asexual). Té una distribució mundial, excepte a les zones fredes.[3]
La adulta áptera mesura entre 1,2 i 2,2 mm. Pugó de color que varia del verd groguenc al verd. Les antenes mesuren aproximadament la meitat que el seu cos. Els sifons tenen forma de fus i la cauda és digitiforme, ambdues són fosques. El seu abdomen s'eixampla en el terç posterior. En ser de color clar, s'observen, per transparència, els ulls de les nimfes en formació, situades a l'interior del seu abdomen. La adulta alada mesura 1,75mm. És un pugó la coloració varia del verd groguenc al verd poma. Posseeix cap, antenes, tòrax i coxes fosques. Les antenes són més curtes que el cos. En els laterals del cos se li poden manifestar unes taques fosques. Els sifons i la cauda són foscos. Les colònies deformen les fulles que piquen i les s'enrotllen, d'aquesta manera queden protegits.
Cada femella àptera origina aproximadament 60 nimfes que va dipositant a les fulles dels brots tendres, principalment des del començament de la primavera. Les femelles alades produeixen un menor nombre de descendents. En condicions d'alta temperatura i presència de teixits nous, la reproducció dels àfids és molt ràpida formant colònies denses en poques setmanes. Aquesta població augmenta amb el desenvolupament dels brots, els que creixen molt deformats. Quan la població és molt alta, comencen a aparèixer individus alats que migren cap a altres plantes. Durant l'estiu disminueix el seu nombre a mesura que es deté la brotada.[4]
A la seua zona original té com a hoste hivernal a espècies vegetals de gènere Spiraea i entre els hostes secundaris es troben els cítrics. Ara per ara, pareix que ha augmentat la seua preferència als cítrics.[5]
Aquesta espècie de pugó succiona la saba d'òrgans en creixement, i es situa en el revers de les fulles. Té una relació mutualista mirmecofílica, és fàcil observar formigues alimentant-se de la mel de melada secretada pels pugons, les quals a canvi protegeixen les colònies, i la que cau impregna les fulles on es desenvolupa la negreta.
A. spiraecola és capaç de transmetre el virus de la tristesa; encara que la seua eficàcia com a vector de la tristesa no és molt alta, les seues elevades poblacions en cítrics suggereixen que probablement tinga un cert paper en la difusió de la malaltia. Produeix greus danys en els cítrics; deforma i s'enrotlla les fulles de l'àpex cap al pecíol i del feix cap al revés. Els brots atacats interrompen el seu creixement.
Ocasiona danys de consideració en tarongers i mandariners i de menor intensitat en llimonera, encara que els clementiners són els més sensibles als atacs del pugó verd dels cítrics, especialment quan es realitzen podes severes. Malgrat açò, els camps amb cobertura vegetal presenten una abundant fauna auxiliar (en aquest cas els depredadors tenen un paper més important) gràcies a la qual les poblacions d'aquest pugó estan controlades i no causen greus danys, ja que algunes adventícies són plantes hoste d'altres espècies de pugó que comparteixen depredadors i parasitoides amb el pugó verd dels cítrics.[6]
Quant a depredadors trobem coccinèl·lids com Scymnus sp., Propylea quatuordecimpunctata o Adalia bipunctata, cecidòmids com Aphydoletes aphidimyza, sírfids com Episyrphus balteatus i neuròpters com Chrysoperla mata. Quan es donen condicions adequades també es pot observar l'acció de fongs entomopatògens.[7]
El pugó verd dels cítrics (Aphis spiraecola, abans A. citricola) és un àfid polífag de l'ordre dels hemípters que s'alimenta de la saba de rosàcies, solanàcies, brassicàcies, asteràcies, apiàcies i rutàcies (cítrics). A més, està documentat que és el vector de 17 virus vegetals.
Ці попелиці поширені по всьому світі, крім найхолодніших регіонів. Основними районами поширення є Японія, півострів Корея, Китай, Грузія, Європа, Південно-Східна Азія, Індія, Америка.
Тіло овальне, завдовжки 1,2-1,9 мм. Жовто-зеленого, блідо-зеленого або зеленого забарвлення. Трубочки і хвостик темні. Кінчик останнього членика вусика в 1,9-3,1 рази довший за основу цього членика. Довжина останнього членика хоботка дорівнює 0,9-1,4 довжини 2-го членика задньої лапки. Трубочки рівні 0,7-1,6 довжини хвостика. Крайові горбки є на I і VII тергітах черевця.[2]
Повноциклічний багатоїдний вид. Первинною кормовою рослиною, мабуть, є таволга (Spiraea). Мігрує на багато деревних і трав'янистих рослини, в тому числі на яблуню, глід, горобину, валеріану. Поселяється на нижній і верхній стороні листя, вершині пагона, квітконосі, іноді у великих щільних коконах.
Є важливим шкідником цитрусових, але і пошкоджує широкий спектр інших культур, таких як капустоцвітні (Brassicaceae), картопля, перець і тютюн (пасльонові), яблуня, таволга, слива та ряд декоративних рослин. Він є переносником 17 вірусів, що шкодять рослинам.
Aphis spiraecola Patch, 1914
Aphis spiraecola — вид полужесткокрылых насекомых семейства Настоящие тли (Aphididae)[1].
Эти птицы распространены по всему миру, кроме самых холодных регионов. Основными районами распространения является Япония, полуостров Корея, Китай, Грузия, Европа, Юго-Восточная Азия, Индия, Америка.
Тело овальное, длиной 1,2-1,9 мм. Жёлто-зеленого, бледно-зеленого или зеленого цвета. Трубочки и хвостик темные. Кончик последнего членика усика в 1,9-3,1 раза длиннее за основу этого членика. Длина последнего членика хоботка равна 0,9-1,4 длины 2-го членика задней лапки. Трубочки уровне 0,7-1,6 длины хвостика. Краевые бугорки есть на I и VII тергитах брюшка[1].
Полноцикличный многоядный вид. Первичной кормовой растением, пожалуй, является таволга (Spiraea). Мигрирует на много древесных и травянистых растения, в том числе на яблоню, боярышник, рябину, валериану. Поселяется на нижней и верхней стороне листьев, вершине побега, цветоносе, иногда в больших плотных коконах.
Является важным вредителем цитрусовых, но и повреждает широкий спектр других культур, таких как капустоцветные (Brassicaceae), картофель, перец и табак (пасленовые), яблоня, таволга, слива и ряд декоративных растений. Он является переносчиком 17 вирусов, которые вредят растениям.
Aphis spiraecola — вид полужесткокрылых насекомых семейства Настоящие тли (Aphididae).
