El llentiscle, llentrisca, mata o matissa (Pistacia lentiscus)[1] és una planta amb flors de la família de les anacardiàcies. S'anomena mata a diversos llocs dels Països Catalans: al Bages, al Garraf, al Penedès, al Camp de Tarragona i a les Illes Balears. El nom de matissa el rep a l'Alcalatén i a la Plana (País Valencià).[2]
És un arbust perenne, de fulles compostes. Els fruits primer són verds, després vermells i finalment -quan maduren- tornen negres. És força comú al sotabosc de les pinedes i els alzinars.
El llentiscle es troba en general en forma d'arbust d'uns 3 metres d'alçada, però en realitat és un arbre que pot arribar a sobrepassar els 6 metres. Es distingeix de les espècies semblants com Pistacia therebinthus o Pistacia vera per les fulles i perquè les fulles tenen un nombre parell de folíols.
Els folíols són coriacis i lluents, amb una forma ovada o el·líptica, acabats amb una mena de petit mugró. N'hi ha entre 6 i 12. Sovint resulta que els folíols són parasitats per un pugó (hemípter) anomenat Aploneura lentisci que acaba formant una agalla o cecidi de color roig i de forma semblant a una fava.
Igual que d'altres festucs, el llentiscle és dioic (les flors masculines i les flors femenines neixen en individus diferents). Les inflorescències paniculiformes, és a dir, que formen raïms, són petites i surten de l'axil·la de les fulles. Són flors apètales: les flors masculines tenen 5 petits sèpals d'on emergeixen 5 estams rogencs que recolen sobre un disc nectarificat; les flors femenines tenen 3 o 4 lòbuls i un pistil trífid. Floreix de març a maig.
El fruit és una petita drupa arrodonida d'uns 5 mm de diàmetre. Quan és verda és de color roig i a mesura que va madurant es torna negra. La llavor és idèntica als festucs, però massa petita per a ser consumida.
La saba s'anomena màstic i s'utilitza per a produir una goma o làtex molt aromàtic. A l'antiguitat aquest làtex s'usava com a goma de mastegar i actualment s'empra en aplicacions d'ortodòncia, per a fabricar vernissos i també en pastisseria i per a fabricar licors.
El màstic es recull fent unes incisions en el tronc i les branques més gruixudes. La collita es fa els mesos d'agost i setembre. A Grècia s'utilitza per a fer uns licors anomenats mastika (Mastichato Chiou), típics de l'illa de Chios, i també per aromatitzar l'ouzo.[3]
Segons J. Monlau i Sala (1890):
El llentiscle o mata se sol utilitzar per a fer-ne garlandes vegetals perquè té la propietat de conservar la fulla verda molt de temps després d'haver estat tallada i per l'aroma que desprèn.
La fusta del llentiscle és de color de rosa o ocre, amb venes grogues. S'usa en ebenisteria i fusteria. Com a llenya també és un bon combustible.
El llentiscle viu normalment en climes mediterranis, en llocs a ple sol, però també en llocs amb ombra parcial com al sotabosc en boscos de pins i alzines. Pot tolerar temperatures de fins a -10 °C, encara que viu millor en climes amb poques glaçades. Creix a tota la zona mediterrània d'Europa i l'Àfrica i a les illes Canàries.
A Catalunya en podem trobar entre els 0 i els 800 metres d'altitud i més rarament fins als 1.000.[4]
El llentiscle, llentrisca, mata o matissa (Pistacia lentiscus) és una planta amb flors de la família de les anacardiàcies. S'anomena mata a diversos llocs dels Països Catalans: al Bages, al Garraf, al Penedès, al Camp de Tarragona i a les Illes Balears. El nom de matissa el rep a l'Alcalatén i a la Plana (País Valencià).
