Afrika Tarakan(Supella longipalpa) Bədənləri kitin təbəqə ilə örtülüdür.Ümumiyyətlə rəng açıq sarımtıl qəhvəyi, çəhrayı əsmər və bəzən də tünd qəhvəyi, pronotum homogen bir şəkildə açıq qəhvərəngi, ön qanadın qaidəsi və ortasına doğru bir ədəd eninə geniş tünd cızıq mövcuddur, ikinci cızıq bəzən silik ola bilər. Thorax və abdomendə eninə tünd kahverengi bant olur, ancaq, yetkinlərdə qanadlar bu bantları bağlayar. Erkəklərdə bədən silindirikdir, qanadlar abdomenin ucundan çıxar, ön qanadın ucuna doğru olan qisimi açıq sarımsı rəngdə, arxa qanadlar tam inkişaf etmiş və asanlıqla uçmağı təmin edəcək vəziyyətdədir.
Afrika Tarakan(Supella longipalpa) Bədənləri kitin təbəqə ilə örtülüdür.Ümumiyyətlə rəng açıq sarımtıl qəhvəyi, çəhrayı əsmər və bəzən də tünd qəhvəyi, pronotum homogen bir şəkildə açıq qəhvərəngi, ön qanadın qaidəsi və ortasına doğru bir ədəd eninə geniş tünd cızıq mövcuddur, ikinci cızıq bəzən silik ola bilər. Thorax və abdomendə eninə tünd kahverengi bant olur, ancaq, yetkinlərdə qanadlar bu bantları bağlayar. Erkəklərdə bədən silindirikdir, qanadlar abdomenin ucundan çıxar, ön qanadın ucuna doğru olan qisimi açıq sarımsı rəngdə, arxa qanadlar tam inkişaf etmiş və asanlıqla uçmağı təmin edəcək vəziyyətdədir.
Supella longipalpa és una petita espècie de panerola de 10 a 14 mm de longitud. La seva coloració oscil·la entre el marró fosc i el daurat. Té dues bandes de color clar que travessen transversalment el dors entre les ales i l'abdomen. Les bandes poden estar parcialment ocultes per les ales. En el mascle les ales cobreixen l'abdomen, mentre que la femella aquestes que no el cobreixen completament. El mascle sembla més prim que la femella, la femella sembla més ampla.
Aquesta panerola té una distribució bastant àmplia, que es troba en les regions del nord-est, sud i Oest Mitjà dels Estats Units amb força freqüència. A Espanya ha estat descrita esporàdicament, però darrerament sembla haver establert poblacions estables tot i que minoritàries a Barcelona i Madrid.[1] Són una de les paneroles exòtiques més recents per formar colònies de cria al Regne Unit i Irlanda. Necessiten menys humitat que la panerola germànica pel que tendeixen a distribuir-se d'una forma més homogènia a la llar, com per exemple en sales d'estar i dormitoris, al contrari que B. germanica que usualment se sol circumscriure en banys i cuines. Sovint es poden trobar a les llars i apartaments, però són menys comunes en els restaurants. Tendeixen a no aparèixer de dia, ja que eviten la llum.
Supella longipalpa menja una gran varietat de coses. Les paneroles solen ser carronyeres, pel que poden menjar una gran varietat de coses, sovint gairebé qualsevol cosa orgànica, incloent matèria en descomposició. Hi ha constància que han causat problemes en hospitals per emergir a la nit per alimentar-se dels fluids corporals, així córrer el risc d'infecció creuada.
Supella longipalpa és una petita espècie de panerola de 10 a 14 mm de longitud. La seva coloració oscil·la entre el marró fosc i el daurat. Té dues bandes de color clar que travessen transversalment el dors entre les ales i l'abdomen. Les bandes poden estar parcialment ocultes per les ales. En el mascle les ales cobreixen l'abdomen, mentre que la femella aquestes que no el cobreixen completament. El mascle sembla més prim que la femella, la femella sembla més ampla.
Aquesta panerola té una distribució bastant àmplia, que es troba en les regions del nord-est, sud i Oest Mitjà dels Estats Units amb força freqüència. A Espanya ha estat descrita esporàdicament, però darrerament sembla haver establert poblacions estables tot i que minoritàries a Barcelona i Madrid. Són una de les paneroles exòtiques més recents per formar colònies de cria al Regne Unit i Irlanda. Necessiten menys humitat que la panerola germànica pel que tendeixen a distribuir-se d'una forma més homogènia a la llar, com per exemple en sales d'estar i dormitoris, al contrari que B. germanica que usualment se sol circumscriure en banys i cuines. Sovint es poden trobar a les llars i apartaments, però són menys comunes en els restaurants. Tendeixen a no aparèixer de dia, ja que eviten la llum.
Supella longipalpa menja una gran varietat de coses. Les paneroles solen ser carronyeres, pel que poden menjar una gran varietat de coses, sovint gairebé qualsevol cosa orgànica, incloent matèria en descomposició. Hi ha constància que han causat problemes en hospitals per emergir a la nit per alimentar-se dels fluids corporals, així córrer el risc d'infecció creuada.
The brown-banded cockroach (Supella longipalpa)[1] is a species of small cockroach, measuring about 10 to 14 mm long and the most well-known in the genus Supella. It is tan to light brown and has two light-colored bands across the wings and abdomen, they may sometimes appear to be broken or irregular but are quite noticeable. The bands may be partly obscured by the wings. The male has wings that cover the abdomen, while the female has wings that do not cover the abdomen completely. The male appears more slender than the female, the female appears wider.
The brown-banded cockroach has a fairly wide distribution, being found in the northeastern, southern, and midwest regions of the United States quite commonly. They are one of the most recent alien cockroaches to form breeding colonies in Britain and Ireland. They need less moisture than the German cockroach so they tend to be more broadly distributed in the home, such as in living rooms and bedrooms. They can often be found in homes and apartments, but are less common in restaurants. They tend not to be found in the daytime, since they avoid light.
In an experiment by Tsai and Chi they found that populations of brown-banded cockroaches would be expected to thrive in environments with a temperature between 25 and 33 °C.[2]
The brown-banded cockroach eats a wide variety of items.
In an experiment by Cohen and colleagues they found that the larva of the brown-banded cockroach when given a choice will choose a casein:glucose ratio of 15.5:84.5.[3] The larvae that ate only casein died early in the experiment, a few larvae that ate only glucose survived past the larval stage but did not make it to adulthood.[4] A decline in consumption of carbohydrates was seen at the time of first and second moults.[5]
Prakash and colleagues explain that the brown-banded cockroach has five segmented maxillary palps and the most distal fifth segment has the largest segment with the most variety of sensilla.[6] With the variety of shapes and sizes of the maxillary it is expected that they would have a variety of functions.[7] In Prakash and colleagues experiment they observed that the curved edge of fifth segment that remained most ventral and probes the substratum with it during foraging.[7] On the fifth segment parallel to the curved ventral edge on the medial surface is a longitudinal furrow that's densely lined with papillaform sensilla.[7] The shaft of the papilla has a longitudinal slit near the distal tip, allowing dendrites of the sensillum to sense the external environment.[8] These dendrites proceed in a wavy form through the shaft of the sensillum.[9] The sensillum contains antennal glomeruli, suggesting that it has an olfactory role.[9] Prakash and colleagues suggest that since the location of this sensilla is in the maxillary palp that this is a short-range olfactory detector for the micro-environment.[9] The olfactory sensilla on the antenna and the double-walled sensilla on both palps probably serve as long-range odour sensors.[9] The maxillary and labial palps show sexual dimorphism which suggests involvement in courtship.[9] Females have more sensilla chaetica on both appendages than males whereas, males have more chemosensilla on the maxillary palps and taste sensilla on the labial palps.[10]
According to Schall and colleagues the site of sex pheromone production in the female Supella longipalpa is located on the fourth and fifth abdominal tergites.[11] Cuticular pores occur on all tergites, but the density is highest on the lateral margins of the fourth and fifth tergites.[11] Each pore is connected via a long duct to modified epidermal cells, suggesting that these structures are involved in pheromone production.[12]
The brown-banded cockroach has been the model in many studies about sex pheromones. Cockroaches rely on pheromones for many reproductive behaviours, including bringing the sexes together for mating.[13] Their sex pheromones can be divided into two categories: cuticular compounds that elicit sexual responses after the sexes contact and volatile compounds that act over a distance.[14]
The female brown-banded cockroach emits a sex pheromone that attracts males.[15] Charlton and colleagues isolated and identified the pheromone as 5-(2,4-dimethylheptanyl)-3-methyl-2H-pyran-2-one which they refer to as supellapyrone.[15] A blend of synthetic compound elicited behavioural and electrophysiological responses comparable to the natural pheromone.[16] This sex pheromone can be synthesized by direct coupling of a brominated pryoned with an alkylzanic reagent.[17] The stereochemistry of the natural pheromone was assigned by a combination of synthesis, chiral gas chromatography, and electrophysiological measurement.[18] They key step in synthesizing the three stereoisomers of this pheromone is employing lipase-catalyzed desymmetrization or enantiomer separation of syn- or anti-2,4-dimethylpentane-1,5-diol.[19] Supellapyrone has four configurations but female brown-banded cockroaches can only produce the RR isomer.[20] In an experiment by Gemono and colleagues they found that the males are attracted to the RR isomer but they are also highly attracted to the SR isomer.[20] Males also responded to SS isomer but the RS isomer elicited little to no response from any males.[21]
The regulation of the female sex pheromone production, calling behaviour and release is regulated directly and indirectly by the corpora allata and juvenile hormone.[22] Smith and Schal came to this conclusion because both pheromone production and calling failed to occur after allatectomy; both pheromone production and calling could be restored by a corpora allata implantation or treatment with juvenile hormones; applications of a juvenile hormones to intact females advanced the age of pheromone production and NCA-I transection, which activates the copora allata in other cockroaches, advanced the age of pheromone production and calling.[23]
Oöcyte growth in the brown-banded cockroach correlated with corpora allata activity in vitro.[24] Ovariectomies were conducted: both pheromone production and calling were unaffected by either nymphs or adults, this was done to demonstrate that the ovaries do not mediate in the regulation of pheromone production.[24] The role of juvenile hormone in pheromone production appears to be regulated by neural and humoral feedbacks.[25]
Calling ceases in an adult female after mating and does not resume throughout the duration of the insects life.[26] Calling was suppressed and oöcyte growth was stimulated by the presence of a spermatophore, by the implantation of a spermatophore and by mating with vasectomized males.[27] Odthecal deposition in females mated with vasectomized males caused calling to resume.[26] Smith and Schal found that ventral nerve cord transections, either immediately following copulation or after odthecal deposition, restored calling in mated females.[27] Their experimental evidence suggested that termination of calling is moderated neurally by a two-stage process, initiated by placement of the spermatophore and maintained by the presence of sperm in the spermatheca.[28]
The brown-banded cockroach (Supella longipalpa) is a species of small cockroach, measuring about 10 to 14 mm long and the most well-known in the genus Supella. It is tan to light brown and has two light-colored bands across the wings and abdomen, they may sometimes appear to be broken or irregular but are quite noticeable. The bands may be partly obscured by the wings. The male has wings that cover the abdomen, while the female has wings that do not cover the abdomen completely. The male appears more slender than the female, the female appears wider.
La cucaracha marrón con bandas (Supella longipalpa) es una especie de cucarachas pequeñas, que mide alrededor de 10 a 14 mm de largo. Es una especie del género Supella.[1] Es tostado a marrón claro y tiene dos bandas de color claro a través de las alas y el abdomen, pueden a veces parecer estar rotas o irregulares, pero son bastante notables. Las bandas pueden ser bastante más oscuras por las alas. El macho tiene alas que cubren todo el abdomen, mientras que la hembra tiene alas que no cubren apenas su abdomen. El macho se nota más esbelto que la hembra.[2]
La cucaracha de banda marrón tiene una distribución bastante amplia, siendo encontrada en el noreste, sureste, y regiones del medio oeste de Estados Unidos muy comúnmente. Son una de las «cucarachas alienígenas» más reciente en formar grandes colonias en Bretaña e Irlanda. Ellas son capaces de sobrevivir en un entorno menos húmedo que las Cucarachas Alemanas así que ellas tienden as distribuirse, en general, mejor en las casas, por lo que habitan en salones y cuartos de la casa. De vez en cuando se puede encontrar en apartamentos y casas, pero son menos comunes en los restaurantes. Casi nunca se las ve de día, ya que no soportan la luz del sol.
En un experimento por Tsai y Chi fue calculado la probabilidad de que tenga estas cucarachas en sus muebles y hogares, parece que los aptos son de una temperatura media de 25 a 33 °C.[3]
La cucaracha marrón con bandas come una gran cantidad de cosas. Las cucarachas son usualmente carroñeras, y por lo tanto se pueden comer una amplia variedad de artículos, a menudo casi cualquier cosa orgánica, incluyendo la materia en descomposición. Esto ha resultado un problema en hospitales ya que se alimentan de fluidos corporales, lo que podría aumentar las infecciones.
En un experimento realizado por Cohen y sus colegas encontraron que la larva de la cucaracha marrón con bandas cuando se les da una opción entre elegir caseína o glucosa en una proporción de 15.5:84.5.[3] Las larvas que sólo comían caseína murieron temprano en el experimento, algunas larvas que sólo comían glucosa sobrevivieron más allá de la etapa larval, pero no llegaron a la edad adulta.[4] Una disminución en el consumo de hidratos de carbono fue visto en el momento de la primera y segunda mudas.[5]
La cucaracha marrón con bandas (Supella longipalpa) es una especie de cucarachas pequeñas, que mide alrededor de 10 a 14 mm de largo. Es una especie del género Supella. Es tostado a marrón claro y tiene dos bandas de color claro a través de las alas y el abdomen, pueden a veces parecer estar rotas o irregulares, pero son bastante notables. Las bandas pueden ser bastante más oscuras por las alas. El macho tiene alas que cubren todo el abdomen, mientras que la hembra tiene alas que no cubren apenas su abdomen. El macho se nota más esbelto que la hembra.
Ranskantorakka (Supella longipalpa) eli TV-torakka on torakkalaji, joka kestää kuumuutta ja korkeampia lämpötiloja kuin russakka. Se on Supella-suvun ainoa laji.
Väritykseltään ranskantorakka on kellanruskea, 12–14 mm:n pituinen, js sen selkäkilvessä on tumma täplä. Naaras on lentokyvytön lyhyiden siipiensä vuoksi, kun taas koiras kykenee lentämään hyvin. Munakotelon koko on noin 4 mm x 2,5 mm. Toukka-asteita on 6-8 kappaletta.
Ranskantorakka on alun perin kotoisin Afrikasta. Se on levinnyt Suomeen 1960-luvulla ja sitä on tavattu siitä lähtien monin paikoin asuinrakennuksista.
Ranskantorakka (Supella longipalpa) eli TV-torakka on torakkalaji, joka kestää kuumuutta ja korkeampia lämpötiloja kuin russakka. Se on Supella-suvun ainoa laji.
Väritykseltään ranskantorakka on kellanruskea, 12–14 mm:n pituinen, js sen selkäkilvessä on tumma täplä. Naaras on lentokyvytön lyhyiden siipiensä vuoksi, kun taas koiras kykenee lentämään hyvin. Munakotelon koko on noin 4 mm x 2,5 mm. Toukka-asteita on 6-8 kappaletta.
Supella longipalpa
La blatte rayée (Supella longipalpa) appelée blatte à bandes brunes ou blatte des meubles est une espèce de cafards appartenant à la famille des Blattellidae (synonyme: Ectobiidae) dans l'ordre des Blattodea (Blattaria). C'est une espèce cosmopolite mais elle peut également se retrouver dans des habitats plus naturels[1]. À cause de ses habitudes de vie, elle peut être considérée comme nuisible.
Supella longipalpa est une petite espèce de cafard, qui mesure entre 10 et 14 mm de long à l'âge adulte. Elle est de couleur brun pâle et possède deux bandes claires qui traversent horizontalement l'abdomen. Au stade adulte, ces bandes sont visibles à travers des ailes. Les ailes du mâle couvrent entièrement l'abdomen tandis que chez la femelle, les ailes le couvrent partiellement[2].
Ces insectes ont un développement hémimétabole qui se déroule en trois étapes principales : l'œuf, la nymphe et l'adulte. La nymphe est relativement similaire à l'adulte. Elle est cependant plus petite, ses ailes ne sont pas développées et ses organes sexuels ne sont pas encore à maturité. Au cours de sa croissance, elles ressembleront de plus en plus à l'adulte et c'est à leur dernière mue, que les ailes finissent par se déployer complètement (chez les espèces à longues ailes).
Une fois fécondée, la femelle produit une oothèque à l'intérieur de son abdomen. Généralement, elle le dépose après un jour ou deux et le colle à l'aide de sécrétions anales sur les différentes surfaces (sur des meubles, dans les fissures, etc.) qui composent son environnement[3].
La durée d'incubation des œufs est, selon la température, de 40 à 100 jours. Les nymphes muent de 6 à 8 fois et atteignent leur maturité entre 2 et 6 mois. Les adultes peuvent vivent plus de 6 mois[4].
La blatte rayée est largement distribuée à travers le monde et mis à part l'Antarctique, on la retrouve sur tous les continents. Cette espèce est originaire d'Afrique[4].
On peut la retrouver dans les habitations mais elle est moins fréquente dans les restaurants contrairement aux autres espèces de blattes nuisibles. Elle a besoin de moins d'humidité que la blatte germanique (Blattella germanica), elle n'est donc pas restreinte à la cuisine et la salle de bain[1].
La blatte rayée est omnivore et se nourrit de déchets, de résidus alimentaires et de matières organiques fraîches ou en décomposition et des matériaux composés d'amidon (colle, timbres, enveloppes, reliures de livres, teintures, etc.). Elle préfère les endroits chauds et secs comme près du réfrigérateur et à l'intérieur des différentes fournitures. Il est également commun de les retrouver en hauteur[2].
Leur niveau d'activité est optimal lorsque la température est comprise entre 25 et 33 °C[5]. Elles sont principalement nocturnes et une inspection de jour dans un logement infesté peut ne révéler aucune activité.
À cause de leur adaptation aux milieux plus secs et à leur régime omnivore, les blattes rayées peuvent être difficiles à contrôler. Pour être en mesure de gérer les populations, la méthode utilisée doit être soutenue et systématique; la survie de quelques femelles ou oothèques est assez pour régénérer une nouvelle population.
On retrouve deux principaux moyens de lutte contre la blatte rayée. La première est une méthode non chimique qui consiste à attraper ou aspirer les blattes pour réduire l'infestation. Des trappes collantes peuvent être installées pour estimer la population et identifier les zones d'infestations. On peut également ajouter un traitement par congélation, par surchauffage ou encore par vapeur à l'aide d'un gaz non toxique. Certaines de ces techniques nécessitent un équipement spécialisé et doivent être réalisées par des spécialistes en extermination[1].
La seconde méthode est l'utilisation de produits chimiques. Plusieurs types d'insecticides sont commercialisés pour tuer la blatte rayée. Ils peuvent être appliqués par aérosol, en appât et en granules dans les fissures et les crevasses ou encore à l'intérieur d'une trappe.
Chez les blattes, la texture de la cuticule est idéale pour la fixation des germes et on retrouve également la présence de ces pathogènes dans leur intestin. Ces insectes se promènent sur le sol, cherchant un accès à de la nourriture ou encore à de la chaleur. Lorsqu'ils entrent en contact avec des aliments, ces pathogènes sont déposés directement ou encore indirectement, par le contact avec les excréments de l'animal. La consommation de ces aliments infectés peut provoquer des gastroentérites, de la diarrhée et autres types d'infections intestinales[1].
Parmi ces pathogènes, on retrouve des bactéries, des virus, des champignons et des parasites. On retrouve plusieurs espèces de bactéries dont certaines ont une importance médicale comme Enterobacter spp., Klebsiella spp., Citrobacter spp., Escherichia coli, Salmonella spp., Proteus sp.., Serratia marcescens, Staphylococcus aureus et Bacillus spp[6].
Supella longipalpa
La blatte rayée (Supella longipalpa) appelée blatte à bandes brunes ou blatte des meubles est une espèce de cafards appartenant à la famille des Blattellidae (synonyme: Ectobiidae) dans l'ordre des Blattodea (Blattaria). C'est une espèce cosmopolite mais elle peut également se retrouver dans des habitats plus naturels. À cause de ses habitudes de vie, elle peut être considérée comme nuisible.
Supella longipalpa (Fabricius, 1798), è una piccola specie di scarafaggio della famiglia Blattellidae[1], presente in Italia da alcuni decenni.
Di colore marrone chiaro, le sue dimensioni variano da 1,0 cm a 1,4 cm di lunghezza. Le antenne sono lunghe circa una volta e mezzo il corpo.
È caratterizzata da due bande trasversali di colore chiaro su addome e ali, da cui il nome comune inglese brown banded cockroach (scarafaggio a fasce marroni).
Le femmine appaiono più larghe dei maschi. Le ali sono presenti in entrambi i sessi ma sono più sviluppate nei maschi che, se disturbati, possono compiere brevi voli.
La femmina adulta produce l’ooteca al cui interno si trovano le uova. Per un paio di giorni porta l’ooteca con se, poi la deposita in un luogo caldo e sicuro. L'ooteca è lunga 4-6 millimetri e contiene 14-18 uova. Viene incollata sotto mobili, dietro cornici, pareti e controsoffittature. Una femmina depone circa 14 ooteche nel corso della sua vita.
L'incubazione delle uova dura circa 50-75 giorni dopo di che le uova si schiudono e nascono le neanidi che restano in questo stadio per circa 160 giorni.
Tra le blatte, è una specie discretamente longeva, con una vita che può arrivare a oltre 9 mesi [2].
Di origine africana , secondo alcuni proveniente dal Sudan, è presente in Nord America e in Europa, probabilmente importata attraverso il trasporto navale. Dai primi del ‘900 è stata involontariamente introdotta nelle aree meridionali degli Stati Uniti [3].
La sua presenza in Italia è documentata almeno dal 1979 [4].
Rispetto a Blattella germanica necessita meno umidità e si adatta bene ad ambienti caldi e asciutti.
É capace di scalare pareti verticali, e si adatta a cibarsi anche di colla di origine animale, da cui il suo nome comune 'blatta dei mobili'. Infatti, quando colonizza gli ambienti umani, la si può trovare in mobili, scaffali, librerie e controsoffitti, anche negli uffici. Nella ricerca di luoghi riscaldati può prediligere anche apparecchiature elettriche che producano calore, come la televisione e il dissipatore del frigorifero.
Come la maggioranza delle blatte, questa specie è lucifuga: non ama l'esposizione alla luce, per cui svolge le sue attività preferibilmente di notte, o comunque in situazioni scarsamente illuminate. La sua comparsa in orario diurno è solitamente indicazione di una grande infestazione.
Supella longipalpa (Fabricius, 1798), è una piccola specie di scarafaggio della famiglia Blattellidae, presente in Italia da alcuni decenni.
Supella longipalpa, conhecida como barata de faixa marrom, é uma espécie da família Ectobiidae. Esse animal é originário do continente africano mas é considerado uma peste quase cosmopolita. Essa barata é comumente encontrada dentro de residências ou próximo a elas. Ela pode se esconder facilmente em frestas em papéis de parede e livros. [1] As fêmeas carregam a ooteca, que pode conter até 16 ovos, por um período que pode variar de 24 a 39 [2] horas e depois a deposita em algum local protegido. Uma fêmea pode por até 18 ootecas durante sua vida. O dorso dessa espécie apresenta duas listras transversais escuras. Seu comprimento varia de 10 a 14 milímetros.[3]
Supella longipalpa, conhecida como barata de faixa marrom, é uma espécie da família Ectobiidae. Esse animal é originário do continente africano mas é considerado uma peste quase cosmopolita. Essa barata é comumente encontrada dentro de residências ou próximo a elas. Ela pode se esconder facilmente em frestas em papéis de parede e livros. As fêmeas carregam a ooteca, que pode conter até 16 ovos, por um período que pode variar de 24 a 39 horas e depois a deposita em algum local protegido. Uma fêmea pode por até 18 ootecas durante sua vida. O dorso dessa espécie apresenta duas listras transversais escuras. Seu comprimento varia de 10 a 14 milímetros.
Brunbandad kackerlacka (Supella longipalpa)[2][5][6], är en kackerlacksart som först beskrevs av Fabricius 1798. Brunbandad kackerlacka ingår i släktet Supella, och familjen småkackerlackor.[7][8] Inga underarter finns listade.[7]
Den brunbandade kackerlackan har sitt ursprung i tropiska Afrika och spred sig först till Västindien genom slavtransporter. Till Europa kom arten i början av 1900-talet och den finns nu i många länder runt om i världen. Den förekommer i hem och kontorsfastigheter med centralvärme och man hittar den inte sällan i tv-apparater; därav dess smeknamn tv-kackerlacka.[6]
Brunbandad kackerlacka (Supella longipalpa), är en kackerlacksart som först beskrevs av Fabricius 1798. Brunbandad kackerlacka ingår i släktet Supella, och familjen småkackerlackor. Inga underarter finns listade.
Supella longipalpa Fabricius, 1798
Supella longipalpa (лат.) — вид тараканов из семейства Ectobiidae.
Половой диморфизм резко выражен. Тело у самца очень стройное, охряно-рыжее, у самки с более красноватым оттенком. Голова едва выступает или полностью прикрыта переднеспинкой, удлиненная. Глаза черные. Межглазное пространство у самца охряно-красно-бурое составляет едва, а у самки примерно длины глаза, образует совместно с пространством между глазками приподнятую площадку, края которой у глазков резко обрываются. Лицо и щеки желтоватые или с примесью черновато-коричневого цвета, у более ярко окрашенных особей голова сплошь буровато-черная. Глазки маленькие, поперечные, спереди не видны, у самки слабо заметные. «Лицо» снизу от приподнятой площадки уплощенное на коротком расстоянии, далее книзу поперечно выпуклое. Усики превосходят тело примерно на его длину. Максиллярные щупики несколько длиннее головы. Переднеспинка едва выпуклая, почти округленно-трапециевидная. Задний край поперечный, почти или совсем прямой. Диск охряно-рыжий (у светлых экземпляров) или буровато-черный, иногда совсем черный. Полупрозрачные боковые стороны перед задним краем утло-видно расширены внутрь (к середине), далее к заднему наружному углу вновь суживающиеся. Стерниты груди в большинстве беловато-желтые до светло-коричневых.
Надкрылья и крылья у самца вполне развитые, значительно заходящие за вершину брюшка, у самки укороченные, едва достигающие вершины брюшка. Надкрылья самца близ основания с широкой красновато-коричневой или бурой перевязкой, далее около середины с треугольным пятном на каждом надкрылье, образующим неполную перевязь. Иногда перевязи неясные, особенно у самок. R на надкрыльях и крыльях простой или образующий неправильную вилку в вершинной части. Медио-кубитальное поле надкрылий с сильно скошенными жилками, в числе 9—11 у самца и 5—9 у самки.
Крылья совершенно прозрачные. Косгорадиальное поле со слегка утолщающимися к вершине косыми жилками. Вершинный треугольник маленький, узкий, но ясный. Ноги очень длинные и стройные. Передние бедра на передне-нижнем крае с рядом умеренно длинных, сильных шипов, постепенно уменьшающихся в длине по направлению к вершине бедра и заканчивающихся на самой вершине двумя длинными шипами. Задне-нижний край передних бедер без шипов. Нижние края остальных бедер со сравнительно немногими, неправильно расположенными удлиненными шипами. Лапки удлиненные, 4 первых членика на вершине нижней поверхности снабжены маленькими подушечками. Коготки одинаковой длины, неспециализированные. Присоска между коготками маленькая.
Брюшко самца с коротким, выпуклым, слегка приподнятым килевидным выступом перед задним краем шестого тергита. Седьмой тергит с округлым глубоким вдавлением посредине, края которого слегка приподняты, а задний край немного не достигает заднего края тергита. Дно вдавления с густыми склеенными волосками, направленными в середину и вперед, образуя здесь низкий, полуконический пучок. Задние боковые углы седьмого тергита широко округленные, не выступающие. Восьмой тергит заметно сжат, задний край прямой. Брюшко самки без описанной структуры, более широкое.
Анальная пластинка короткая, треугольно выступающая, поперечная, у самца почти полностью прикрыта треугольно выступающим сзади девятым тергитом; свободная часть в виде узкой поперечной полоски чуть выемчатой на вершине, у самки — не прикрыта последним тергитом, более длинная, задний край с более сильной, узкой, треугольной выемкой. Генитальная пластинка самца длинная, треугольная, почти симметричная, боковые стороны в вершинной части с маленькими углублениями, из которых выступают удлиненные, простые грифельки, направленные вдоль краев пластинки к её вершине. Генитальная пластинка самки большая, широкая, её задний край обрублен, в местах прикрепления церков со слабыми выемками. Брюшко снизу и ноги одноцветные, светлые.
Размеры. Длина тела самца 10—13,6; самки 10—13; длина переднеспинки у самца 2,8—3,3; у самки 3,0—3,7; ширина у самца 3,7—4; у самки 3,6—4,3; длина надкрылий у самца 11—15,5; у самки 7—8,4 мм. Оотека сильно уплотненная, длиной 5,1, шириной 3,6 мм. Верхняя её сторона сильно дуговидно изогнутая, несет маленькие зубчики, нижняя сторона прямая, нижний шов зигзагообразный, концевые стороны оотеки образуют тупой округленный угол с нижней стороной.
В городах Западной Европы регистрируется с середины 50-х годов. В начале 70-х первые небольшие очаги отмечены в городах России. В настоящее время довольно часто встречается в Москве, С-Петербурге и некоторых других городах. В жилых и общественных зданиях тараканы обнаруживаются в комнатах самого различного назначения и удаленных от источников пищи и воды (спальни, офисы и др.). Очень подвижны, легко передвигаются по любым поверхностям, хорошо прыгают и перелетают.
Supella longipalpa (лат.) — вид тараканов из семейства Ectobiidae.