Senecio gallicus és una planta anual del gènere Senecio i un membre de la família Asteraceae és també una de les espècies que colonitza en hàbitats aïllats on les condicions ambientals podrien qualificar com difícil - estesa al sud de França i la península Ibèrica en els deserts i matollars xeròfils, en estepes i planes costaneres seques salades. S. gallicus juga un paper preponderant en la conformació dels patrons de l'estructura genètica mitjançant la presentació dels models d'associacions històriques entre la població en lloc dels patrons de flux gènic.[4] S'han recol·lectat individus de Senecio gallicus d'altituds de 15 m[5] i 1.400 m[1] sobre el nivell de la mar. És nativa de la regió paleàrtica (Alboran, Formentera, Illa d'Eivissa, Itàlia, França, Mònaco, Marroc, Portugal, Espanya). S'ha naturalitzat a Israel, Sicília, Bèlgica i Suècia[2]
S. gallicus ha tingut descripció més filogenètica, ja que és una espècie excepcional entre halotips amb una estructura coneguda filogeografia intraespecífica que també és específic de l'espècie.[6] Les comparacions de la variació d'al·lozims i dels cloroplast en aquesta espècie indiquen que persistí en refugis costaners durant els períodes glacials del Plistocè.[4]
L'espècie amenaçada Senecio alboranicus, sovint considerada una subespècie de S. gallicus, és endèmica i en perill crític d'extinció a l'illa d'Alborán per l'UICN. Alborán és un illot de 7,1 hectàrees[7] i el 600 per 265 de l'extrusió volcànic situat a 48 km del port d'Adra, Província d'Almeria, a la costa espanyola i 39 km de la Melilla, a la costa d'Àfrica[5][7] S. alboranicus és una de les 26 plantes (20 plantes vasculars i 6 líquens) citats que han habitat l'illa, tot i que, no tots al mateix temps.[8]
Típica del tenaç gènere Senecio, l'arbust S. alboranicus colonitza àrees pertorbades i estabilitzada com ho fa en viu, on hi ha una acumulació de cendres volcàniques i sorra carregada de shell, històricament pertorbat per esdeveniments naturals i les activitats humanes.[7] També és típic, aquesta espècie produeix tres generacions de plantes cada any i no és competitiu, la generació intermèdia de les accions de S. alboranicus la seva part de l'illa amb Lavatera mauritanica i Anacyclus alboranensis. Atípica del gènere, aquesta espècie és una halòfila, que creix en sòls amb una alta concentració de sal.[9]
S. alboranicus creix en altituds entre 0 m 15 m.[5] La limitada mida de l'illa i la raresa de l'hàbitat fan de S. alboranicus particularment vulnerable als canvis ambientals. Les condicions climàtiques (quantitat i distribució de pluja, la salinitat del sòl, etc.) i les activitats humanes[7] (quan el far tenia farer)[5] hi ha hagut grans fluctuacions en el nombre de persones cada any. Aquestes fluctuacions afecten no només el nombre de plantes individuals, sinó també la seva mida i el nombre de flors. El declivi d'aquesta espècie podria ser causada per alteracions generades per la presència humana (ocupació militar, ambients artificials, etc.), a més d'esdeveniments com els canvis naturals o amenaces biòtiques (competència, parasitisme, malalties, etc.),[7] les alteracions que probablement no és coincidència descriure moltes de les condicions que es van produir a partir de l'assignació d'aquests anys.[9]
L'illa d'Alborán és una àrea protegida,[5] un parc marí i un important àrea ecològica de la Mediterrània i està especialment protegida per la Convenció de Barcelona.[10] S. alboranicus està inclosa en l'Apèndix I[11] de la Convenció de Berna.[7] Cal un permís del Ministeri de Defensa per visitar S. alboranicus a la seva illa.[5]
Senecio gallicus és una planta anual del gènere Senecio i un membre de la família Asteraceae és també una de les espècies que colonitza en hàbitats aïllats on les condicions ambientals podrien qualificar com difícil - estesa al sud de França i la península Ibèrica en els deserts i matollars xeròfils, en estepes i planes costaneres seques salades. S. gallicus juga un paper preponderant en la conformació dels patrons de l'estructura genètica mitjançant la presentació dels models d'associacions històriques entre la població en lloc dels patrons de flux gènic. S'han recol·lectat individus de Senecio gallicus d'altituds de 15 m i 1.400 m sobre el nivell de la mar. És nativa de la regió paleàrtica (Alboran, Formentera, Illa d'Eivissa, Itàlia, França, Mònaco, Marroc, Portugal, Espanya). S'ha naturalitzat a Israel, Sicília, Bèlgica i Suècia
S. gallicus ha tingut descripció més filogenètica, ja que és una espècie excepcional entre halotips amb una estructura coneguda filogeografia intraespecífica que també és específic de l'espècie. Les comparacions de la variació d'al·lozims i dels cloroplast en aquesta espècie indiquen que persistí en refugis costaners durant els períodes glacials del Plistocè.
L'espècie amenaçada Senecio alboranicus, sovint considerada una subespècie de S. gallicus, és endèmica i en perill crític d'extinció a l'illa d'Alborán per l'UICN. Alborán és un illot de 7,1 hectàrees i el 600 per 265 de l'extrusió volcànic situat a 48 km del port d'Adra, Província d'Almeria, a la costa espanyola i 39 km de la Melilla, a la costa d'Àfrica S. alboranicus és una de les 26 plantes (20 plantes vasculars i 6 líquens) citats que han habitat l'illa, tot i que, no tots al mateix temps.
Típica del tenaç gènere Senecio, l'arbust S. alboranicus colonitza àrees pertorbades i estabilitzada com ho fa en viu, on hi ha una acumulació de cendres volcàniques i sorra carregada de shell, històricament pertorbat per esdeveniments naturals i les activitats humanes. També és típic, aquesta espècie produeix tres generacions de plantes cada any i no és competitiu, la generació intermèdia de les accions de S. alboranicus la seva part de l'illa amb Lavatera mauritanica i Anacyclus alboranensis. Atípica del gènere, aquesta espècie és una halòfila, que creix en sòls amb una alta concentració de sal.
S. alboranicus creix en altituds entre 0 m 15 m. La limitada mida de l'illa i la raresa de l'hàbitat fan de S. alboranicus particularment vulnerable als canvis ambientals. Les condicions climàtiques (quantitat i distribució de pluja, la salinitat del sòl, etc.) i les activitats humanes (quan el far tenia farer) hi ha hagut grans fluctuacions en el nombre de persones cada any. Aquestes fluctuacions afecten no només el nombre de plantes individuals, sinó també la seva mida i el nombre de flors. El declivi d'aquesta espècie podria ser causada per alteracions generades per la presència humana (ocupació militar, ambients artificials, etc.), a més d'esdeveniments com els canvis naturals o amenaces biòtiques (competència, parasitisme, malalties, etc.), les alteracions que probablement no és coincidència descriure moltes de les condicions que es van produir a partir de l'assignació d'aquests anys.
L'illa d'Alborán és una àrea protegida, un parc marí i un important àrea ecològica de la Mediterrània i està especialment protegida per la Convenció de Barcelona. S. alboranicus està inclosa en l'Apèndix I de la Convenció de Berna. Cal un permís del Ministeri de Defensa per visitar S. alboranicus a la seva illa.
Senecio gallicus ist eine Pflanzenart aus der Gattung Greiskräuter (Senecio) in der Familie der Korbblütler (Asteraceae).[1]
Senecio gallicus ist ein einjähriger Schaft-Therophyt, der Wuchshöhen von 10 bis 40 Zentimeter erreicht. Die Blätter sind elliptisch bis länglich, mehr oder weniger dick und breit gezähnt bis fiederspaltig. Die oberen Blätter sind einfach oder zweifach fiederteilig, ihre Abschnitte sind länglich-lineal, dicht stehend, meist gezähnt und abstehend. Es sind 0 bis 3 äußere und 13 bis 21 innere Hüllblätter vorhanden.[1]
Die Blütezeit reicht von März bis Mai.[1]
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 20.[2]
Senecio gallicus kommt im westlichen Mittelmeerraum vor.[1] Das Verbreitungsgebiet umfasst Marokko, Portugal, Spanien, Frankreich, Italien und die Balearen.[3]
Senecio gallicus ist eine Pflanzenart aus der Gattung Greiskräuter (Senecio) in der Familie der Korbblütler (Asteraceae).
Senecio gallicus, an annual plant of the genus Senecio and family Asteraceae, is a species that colonizes isolated habitats with difficult environmental conditions. It is widespread across southern France and the Iberian Peninsula in deserts and xeric shrublands, on steppes and salty dry coastal plains. S. gallicus is playing a predominant role in shaping patterns of genetic structure by presenting models of historical associations among population rather than patterns of ongoing gene flow.[3]
Senecio gallicus has had more phylogenetic description because it is an exceptional species among halotypes with a known intraspecific phylogeographic structure which is also species specific.[5] Comparisons of allozyme and chloroplast variation in this species indicate that it persisted in Pleistocene coastal refugia during glaciation periods.[3]
Specimens of Senecio gallicus have been collected at altitudes of 15 metres (50 ft)[7] and 1,400 metres (4,600 ft)[1] above sea level.
Senecio gallicus, an annual plant of the genus Senecio and family Asteraceae, is a species that colonizes isolated habitats with difficult environmental conditions. It is widespread across southern France and the Iberian Peninsula in deserts and xeric shrublands, on steppes and salty dry coastal plains. S. gallicus is playing a predominant role in shaping patterns of genetic structure by presenting models of historical associations among population rather than patterns of ongoing gene flow.
Senecio gallicus, llamado comúnmente arnica falsa o ajenjo, entre otros, es una especie herbácea de la familia de las asteráceas.
Planta anual de hasta 40 cm de altura, generalmente ramificada desde la base. Sus hojas más bien gruesas, son pinnatodivididas, con segmentos lineares-oblongos, enteros o pinnadolobulados; las basales, pecioladas; el resto, sentadas, abrazadoras, con orejuelas dentadas o dislaceradas. La inflorescencia es prácticamente corimbosa; está formada por unos pocos capítulos de 15-22 mm de diámetro, adornados cada uno por unas 13 lígulas amarillas. Los frutos miden entre 2 y 2,5 mm y presentan unas costillas pelosas. Florece en primavera.[1]
En toda la península ibérica. En terrenos arenosos y pedregosos.
Senecio gallicus fue descrita por Dominique Villars in Chaix y publicado en Histoire des Plantes de Dauphiné 1: 371. 1786.[2]
Ver: Senecio
gallicus: epíteto latíno que significa "de Francia".[3]
Castellano: ajenjo, amarrollo, árnica, árnica falsa, cachapedo, cazapeto, chirones, flor de Santiago, matafuerte, motarco, rabo de gato, senecio.[4]
|coautores=
(ayuda) Senecio gallicus, llamado comúnmente arnica falsa o ajenjo, entre otros, es una especie herbácea de la familia de las asteráceas.
Senecio alboranicus est une espèce végétale de la famille des Asteraceae. Cette plante est endémique de l'île d'Alborán et en danger critique d'extinction.
Senecio gallicus adalah spesies tumbuhan yang tergolong ke dalam famili Asteraceae. Spesies ini juga merupakan bagian dari ordo Asterales. Spesies Senecio gallicus sendiri merupakan bagian dari genus Senecio.[1] Nama ilmiah dari spesies ini pertama kali diterbitkan oleh Vill..
Senecio gallicus adalah spesies tumbuhan yang tergolong ke dalam famili Asteraceae. Spesies ini juga merupakan bagian dari ordo Asterales. Spesies Senecio gallicus sendiri merupakan bagian dari genus Senecio. Nama ilmiah dari spesies ini pertama kali diterbitkan oleh Vill..
Senecio gallicus é uma espécie de planta com flor pertencente à família Asteraceae.
A autoridade científica da espécie é Vill., tendo sido publicada em Chaix, Pl. Vapinc.: 67. 1785.[1]
Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente em Portugal Continental.
Em termos de naturalidade é nativa da região atrás indicada.
Não se encontra protegida por legislação portuguesa ou da Comunidade Europeia.
Senecio gallicus é uma espécie de planta com flor pertencente à família Asteraceae.
A autoridade científica da espécie é Vill., tendo sido publicada em Chaix, Pl. Vapinc.: 67. 1785.
Senecio gallicus là một loài thực vật có hoa trong họ Cúc. Loài này được Vill. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1785.[1]
Senecio gallicus là một loài thực vật có hoa trong họ Cúc. Loài này được Vill. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1785.