İndau (lat. Eruca)[1] — kələmçiçəyikimilər fəsiləsinə aid bitki cinsi.[2]
İndau (lat. Eruca) — kələmçiçəyikimilər fəsiləsinə aid bitki cinsi.
Eruca és un gènere de plantes amb flors de la família brassicàcia. És originari de la regió mediterrània. La més coneguda de les plantes del gènere és la ruca (Eruca sativa). El nombre d'espècies d'aquest gènere està debatut entre una i cinc. Les següents espècies s'admeten a la Med-Checklist:[1][2]
Quan es tracta com un gènere amb una única espècie, tot s'inclou dins E. vesicaria.[3][4] Als Països Catalans és autòctona[5]Eruca vesicaria.
Són plantes anuals que fan de 20 a 100 cm d'alt. Les fulles estan profundament pinnades lobulades. Les flors fan de 2 a 4 cm de diàmetre dins d'una inflorescència simple (corimbe) El fruit és una síliqua de 12–25 mm de llarg amb un bec apical.[6][7][8]
Eruca és un gènere de plantes amb flors de la família brassicàcia. És originari de la regió mediterrània. La més coneguda de les plantes del gènere és la ruca (Eruca sativa). El nombre d'espècies d'aquest gènere està debatut entre una i cinc. Les següents espècies s'admeten a la Med-Checklist:
Eruca loncholoma (Pomel) O.E.Schulz Eruca pinnatifida (Desf.) Pomel (syn. E. sativa subsp. pinnatifida (Desf.) Batt.; E. vesicaria subsp. pinnatifida (Desf.) Emberger & Maire) Eruca sativa Mill. (syn. E. vesicaria subsp. sativa (Mill.) Thell.) Eruca setulosa Boiss. & Reuter Eruca vesicaria (L.) Cav.Quan es tracta com un gènere amb una única espècie, tot s'inclou dins E. vesicaria. Als Països Catalans és autòctonaEruca vesicaria.
Roketa (Eruca) je rod středně vysokých bylin který je počtem druhů nevelký, ale vyjma Antarktidy roste ve všech světadílech. V České republice vyrůstá jediný druh roketa setá.
Jednoleté nebo ozimé rostliny s přímou a rozvětvenou lodyhou která je většinou lysá a jen někdy bývá porostlá jednoduchými chlupy. Listy mají dvojí, přízemní (většinou v růžici) i lodyžní a jsou řapíkaté nebo přisedlé. Přízemné bývají obvykle lyrovitě zpeřené, někdy i dvojitě, řídce i nedělené či zubaté, obdobně jako střídavé lodyžní.
Květy jsou sdruženy do hroznovitých květenství která se s dozráváním plodů prodlužují. Oboupohlavné květy bez listenů mají čtyřčetná okvětí. Někdy vytrvalý kalich má podlouhlé, vzpřímeně rostoucí volné lístky jejichž vnitřní pár je vespod vydutý. Korunní lístky střídající se s kališními jsou žluté nebo krémové s hnědými nebo fialovými žilkami, jsou široce obvejčité, mají nehet dlouhý téměř jako kalich a na koncích občas zářez. V květech je dále šest výrazně rozdílně dlouhých čtyřmocných tyčinek ve dvou kruzích a okolo čtyři nektaria. Gyneceum je složeno ze dvou plodolistů, ve dvoudílném přisedlém semeníku bývá až po 50 vajíčkách v oddílu.
Na tlustých vzpřímených stopkách vyrůstají dvoudílné válcovité nebo elipsoidní, případně čtyřhranné, snadno pukající šešule obsahující ve dvou řadách uspořádána tmavá semena s malým nebo žádným endospermem.[1][2][3]
Všechny rostliny tohoto odolného a na půdu nebo vláhu nenáročného rodu obsahují v pletivu palčivé hořčičné látky ale i hodně vitamínu C a lidskému tělu prospěšné alkaloidy; některé se v minulosti používaly v lidovém léčitelství. Mladé rostliny některých druhů, např. rokety seté, se oblastně používají v gastronomii. Zralá semena obsahují hodně oleje který pro velký obsah kyseliny erukové není vhodný pro potravinářství, ale má dobré technické využití v průmyslu.[4]
Roketa (Eruca) je rod středně vysokých bylin který je počtem druhů nevelký, ale vyjma Antarktidy roste ve všech světadílech. V České republice vyrůstá jediný druh roketa setá.
INDEW (Eruca)-atanakguller mashgalasyna degishli biryyllyk otjumak osumlik. I. aprel-may aylarynda gulleyar we miweleyar. Onun guli koplenc sargylt agymtyl, miwesi uzyn, cunkli kosujek gornushinde bolyar. Yewropanyn go-synda, Kawkazda. Gb. Sibirde, Dg we Go Afirkada I-in 5-6 gornushi bar. SSSr-in go. Rayonlarynda kahahalatlarda onun yag beryan bir gornushi ekilyar. Turkmen halkk medisinasynda I. derman hokuminde, esasan hem, ganyn basyshy yokarlan mahallarynda we kabir ic keselleri ucin ulanylyar.
Eruca is a genus of flowering plants in the family Brassicaceae, native to the Mediterranean region, which includes the leaf vegetable known as arugula or rocket.
The number of species is disputed, with some authorities only accepting a single species, while others accept up to five species. The following species are accepted by the Med-Checklist:[1][2]
When treated as a monospecific genus, all are included within E. vesicaria.[3][4]
Varieties can be either annual or biennial, growing to 20–100 cm tall. The leaves are deeply pinnately lobed with four to ten small lateral lobes and a large terminal lobe. The flowers are 2–4 cm diameter, arranged in a corymb, with the typical 4-petal, 4-sepal Brassicaceae flower structure; the petals are creamy white with purple veins, and the stamens yellow. The fruit is a siliqua (pod) 12–25 mm long with an apical beak, and containing several seeds.[5][6][7]
Eruca is a genus of flowering plants in the family Brassicaceae, native to the Mediterranean region, which includes the leaf vegetable known as arugula or rocket.
The number of species is disputed, with some authorities only accepting a single species, while others accept up to five species. The following species are accepted by the Med-Checklist:
Eruca loncholoma (Pomel) O.E.Schulz Eruca pinnatifida (Desf.) Pomel (syn. E. sativa subsp. pinnatifida (Desf.) Batt.; E. vesicaria subsp. pinnatifida (Desf.) Emberger & Maire) Eruca sativa Mill. (syn. E. vesicaria subsp. sativa (Mill.) Thell.) Eruca setulosa Boiss. & Reuter Eruca vesicaria (L.) Cav.When treated as a monospecific genus, all are included within E. vesicaria.
Varieties can be either annual or biennial, growing to 20–100 cm tall. The leaves are deeply pinnately lobed with four to ten small lateral lobes and a large terminal lobe. The flowers are 2–4 cm diameter, arranged in a corymb, with the typical 4-petal, 4-sepal Brassicaceae flower structure; the petals are creamy white with purple veins, and the stamens yellow. The fruit is a siliqua (pod) 12–25 mm long with an apical beak, and containing several seeds.
Eruko (science Eruca) estas genro el familio kruciferacoj
Al tiu genro apartenas:
Eruca loncholoma Eruca setulosa Kultiva erukoEruca es un género de plantas con flores con cinco especies, perteneciente a la familia Brassicaceae. Nativo de la región del Mediterráneo. Comprende 51 especies descritas y de éstas, solo 3 aceptadas.[1]
Son plantas caducifolias que alcanzan 20-100 cm de altura. Las hojas son profundamente lobuladas con 4-10 pequeños lóbulos laterales. Las flores son de 2-4 cm de diámetro que se agrupan en corimbos, con la típica estructura de las Brassicaceae, los pétalos crema blanco con venas púrpura y estambres amarillos. El fruto es una silicua de 12-15 mm de longitud que contienen numerosas semillas.[2][3][4]
El género fue descrito por Philip Miller y publicado en The Gardeners Dictionary ; 1768.[5]
Eruca: nombre genérico del latín clásico utilizado por Columela, Plinio el Viejo, Horacio y Marcial. Eruca es una palabra latina que significa 'oruga' también "oruga peluda 'ya que la planta puede tener suave tallos.[6]
A continuación se brinda un listado de las especies del género Eruca aceptadas hasta septiembre de 2013, ordenadas alfabéticamente. Para cada una se indica el nombre binomial seguido del autor, abreviado según las convenciones y usos.
Eruca es un género de plantas con flores con cinco especies, perteneciente a la familia Brassicaceae. Nativo de la región del Mediterráneo. Comprende 51 especies descritas y de éstas, solo 3 aceptadas.
Võõrkapsas (Eruca) on perekond taimi ristõieliste sugukonnast.
Perekonnas on sõltuvalt taksonoomiast üks kuni viis liiki.
Võõrkapsas (Eruca) on perekond taimi ristõieliste sugukonnast.
Perekonnas on sõltuvalt taksonoomiast üks kuni viis liiki.
Eruca est un genre de plantes annuelles de la famille des Brassicacées (ou Crucifères) originaires du bassin méditerranéen.
Le nom vient du latin eruca (provenant probablement du latin urere, « brûler », du fait de la saveur fortement piquante de la plante), qui a donné le bas-latin ruca, puis le diminutif en vieil italien ruchetta et le mot français roquette apparu en 1538[2]. Selon les régions, on l'appelle aussi rucola (Suisse, probablement à cause du nom en allemand et en italien), rouquette (Roussillon) ou riquette (Nice).
Le nombre d'espèces est contesté, certaines autorités acceptent une seule espèce, alors que d'autres acceptent jusque cinq espèces. Les espèces suivantes sont acceptées par le Med-Check-list[3],[4]:
Lorsque le genre est traité en mono-espèce, toutes les espèces ci-dessus sont incluses dans Eruca vesicaria.
Ce sont des plantes annuelles de 20 à 100 cm de hauteur.
Les feuilles sont profondément lobées avec quatre à dix petits lobes latéraux et un grand lobe terminal. Elles ressemblent à celles des radis et des navets, botaniquement très proches, et ont une saveur piquante et poivrée.
La roquette a des fleurs blanches veinées de brun ou de violet mesurant environ 2 cm de diamètre disposées en corymbes typique des Brassicaceae. Les étamines sont jaunes.
Le fruit est une silique de 12 à 25 mm de long avec un bec apical, contenant plusieurs graines[5],[6].
Eruca est un genre de plantes annuelles de la famille des Brassicacées (ou Crucifères) originaires du bassin méditerranéen.
Le nom vient du latin eruca (provenant probablement du latin urere, « brûler », du fait de la saveur fortement piquante de la plante), qui a donné le bas-latin ruca, puis le diminutif en vieil italien ruchetta et le mot français roquette apparu en 1538. Selon les régions, on l'appelle aussi rucola (Suisse, probablement à cause du nom en allemand et en italien), rouquette (Roussillon) ou riquette (Nice).
Hórčica[1] (Eruca) je ród ze swójby křižnokwětnych rostlinow (Brasicaceae).
Wobsahuje sćěhowace družiny:
Hórčica (Eruca) je ród ze swójby křižnokwětnych rostlinow (Brasicaceae).
Wobsahuje sćěhowace družiny:
běła hórčica (Eruca sativa) Eruca vesicaria Eruca loncholoma Eruca pinnatifida Eruca setulosaEruca Mill., 1754 è un genere di angiosperme eudicotiledoni appartenenti alla famiglia delle Brassicacee.[1]
È un genere di piante da fiore, originario del bacino del Mediterraneo.
Comprende le seguenti specie:[1]
Eruca Mill., 1754 è un genere di angiosperme eudicotiledoni appartenenti alla famiglia delle Brassicacee.
Vide etiam paginam discretivam: Eruca
Eruca est genus plantarum Angiospermarum familiae Brassicacearum, in regione circa mare Mediterraneum endemicum. Sunt herbae annuaae, quae ad magnitudinem inter 20 et 100 cm crescunt. Eruca sativa est herba esculenta quae saepe in acetariis ponitur.
Numerus specierum disputatur, aliis eruditis unam speciem, aliis usque ad quinque species agnoscentibus. In Med-Checklist agnoscuntur species sequentes:[1]
Alii scriptores has omnes in specie E. vesicaria includunt.
Vide etiam paginam discretivam: Eruca
Eruca est genus plantarum Angiospermarum familiae Brassicacearum, in regione circa mare Mediterraneum endemicum. Sunt herbae annuaae, quae ad magnitudinem inter 20 et 100 cm crescunt. Eruca sativa est herba esculenta quae saepe in acetariis ponitur.
Numerus specierum disputatur, aliis eruditis unam speciem, aliis usque ad quinque species agnoscentibus. In Med-Checklist agnoscuntur species sequentes:
Eruca loncholoma (Pomel) O.E.Schulz Eruca pinnatifida (Desf.) Pomel (syn. E. sativa subsp. pinnatifida (Desf.) Batt.; E. vesicaria subsp. pinnatifida (Desf.) Emberger & Maire) Eruca sativa Mill. (syn. E. vesicaria subsp. sativa (Mill.) Thell.) Eruca setulosa Boiss. & Reuter Eruca vesicaria (L.) Cav.Alii scriptores has omnes in specie E. vesicaria includunt.
Eruca is een geslacht uit de kruisbloemenfamilie (Brassicaceae). De soorten uit het geslacht komen voor in het Middellandse Zeegebied. Een bekende soort uit het geslacht is de rucola (Eruca sativa )
Eruca is een geslacht uit de kruisbloemenfamilie (Brassicaceae). De soorten uit het geslacht komen voor in het Middellandse Zeegebied. Een bekende soort uit het geslacht is de rucola (Eruca sativa )
Eruca là chi thực vật có hoa trong họ Cải.[1]
Eruca Mill., 1754
Типовой видИндау (лат. Eruca) — род травянистых растений семейства Капустные (Brassicaceae).
Латинское название происходит от лат. uro — «жгу», от жгучего вкуса семян.
Ареал рода охватывает Средиземноморье.
Однолетние или двулетние растения с перисто-рассечёнными листьями.
Чашелистики прямые, не мешковидные. Лепестки с длинными ноготками, белые, жёлтые или фиолетовые, с тёмной сетью жилочек. Завязь сидячая, столбик явственный, рыльце округлое. Снутри при основании коротких тычинок по одной вздутой полулунной медовой желёзке, перед каждой парой длинных тычинок короткая, языковидная медовая желёзка.
Плод — короткий двустворчатый стручок со сплюснутым длинным бессемянным носиком; створки выпуклые, с сильной срединной жилкой. Перегородка довольно нежная, клетки её эпидермиса многоугольные, с толстыми, волнистыми стенками. Семена одно- или двурядные, немного сжатые. Семядоли закруглённые, сложенные вдоль, с корешком лежащим в желобке, образованном сложенными семядолями.
Число видов не определено, одни авторы указывают один вид, другие — до пяти видов. Данный список составлен на основе сайта GRIN:[3]
Род Индау входит в семейство Капустные (Brassicaceae) порядка Капустоцветные (Brassicales).
Индау (лат. Eruca) — род травянистых растений семейства Капустные (Brassicaceae).
Латинское название происходит от лат. uro — «жгу», от жгучего вкуса семян.
Ареал рода охватывает Средиземноморье.
芝麻菜属(学名:Eruca),又名瓢儿菜属[1],是十字花科下的一个属,为一年生或多年生草本植物。该属共有5种,分布欧洲和西亚。[2]