Arbutus andrachne, el Yérbadu oriental[1] o yérbadu de Grecia, ye un árbol perennifolio orixinariu de Grecia y Asia Menor.
Ye un árbol perennifolio qu'algama un tamañu d'hasta los 12 m d'altor. El tueru de corteza acoloratada que s'estrema en llámines. Les fueyes son oblongues con márxenes enteros o serruchaos, de testura coriácea, ente 5 y 10 cm de llargor, con un color verde escuru nel fexe y daqué más claro pol viesu. Les flores producir en panícules erectas de color blancu, hermafrodites y arumaes. Son fecundaes poles abeyes. El frutu ye de color acoloratáu-anaranxáu en forma de pequeñu globu de 1 a 1,5 cm de diámetru, con superficie granosa. Ye comestible, de sabor duce. Los frutos (bayes) maurecen na seronda.
Reproduzse fundamentalmente por grana, siendo complicada la so reproducción por fraes. Antes de ser llantada tien de dexase unos díes n'agua templada. El pebidal tien d'asitiase nun llugar aveséu. Les granes granen al cabu de dos o tres meses.
Espolleta en tou tipu de suelos, sacante nos caliares, yá sían húmedos o secos. De crecedera lenta, tolera bien mal los tresplantes. Puede llantase a plenu sol o media solombra, aguantando bien los fríos non bien severos (hasta -15 °C). Los exemplares adultos soporten bien les seques.
Cultivar polos sos frutos, la so madera, pa la formación de barganales y como árbol ornamental. L'usu comestible de los sos frutos ye llargamente conocíu; cabo destacar l'usu alimenticiu que se da d'esti frutu en llugares a priori tan alloñaos como los países mediterráneos y asiáticos. Ellaborar con ellos:
La madera ye dura y granulienta.
Nun se conocen usos melecinales anque ye utilizáu en homeopatía pal tratamientu d'eczemes, llumbagu y trestornos vesicales.
Arbutus andrachne describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Sp. Pl., ed. 2, 566, 1762.[2]
Arbutus: nome genéerico llatín col que se conocía al yérbadu variante Europea y mediterránea d'esta especie.
andrachne: epítetu del nome antiguu en Llatín col que se conocía l'árbol (Pliniu'l Vieyu, 13, 120).
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. Arbutus andrachne, el Yérbadu oriental o yérbadu de Grecia, ye un árbol perennifolio orixinariu de Grecia y Asia Menor.
Arbutus andrachne (lat. Arbutus andrachne) - erikakimilər fəsiləsinin çiyələk ağacı cinsinə aid bitki növü.
İkiləpəlilər ilə əlaqədar bu məqalə qaralama halındadır. Məqaləni redaktə edərək Vikipediyanı zənginləşdirin.
Arbutus andrachne (lat. Arbutus andrachne) - erikakimilər fəsiləsinin çiyələk ağacı cinsinə aid bitki növü.
L'arboç grec (Arbutus andrachne) és un arbust o un petit arbre dins la família ericàcia. És natiu de l'est de la regió mediterrània, des de l'Orient Mitjà fins al sud-oest d'Àsia.
És una espècie molt similar a l'arboç comú de l'oest de la conca del Mediterrani (Arbutus unedo). Les fulles són persistents, simples, ovades, de 8 a 10 cm de llargada per 3 a 5 cm d'amplada, de color verd fosc per l'anvers i més pàl·lides pel revers de les fulles; les fulles joves sovint són dentades. Com en l'arboç comú, els fruits són comestibles.
Arbutus andrachne, segons el botànic Peter Collinson, ja estava implantat en jardins d'Anglaterra l'any 1765.[2]
S'adapta a ple sol i a mitja ombra. No tolera els sòls massa calcaris ni els salins.[3] És una espècie pròpia de llocs assolellats, i aguanta bé el fred no gaire sever (fins a -15°C). Els exemplars adults suporten bé les sequeres. Té un creixement lent i tolera molt malament els trasplantaments.
Ús comestible per a elaborar melmelades i confitures, begudes alcohòliques per fermentació i productes en almívar envasat. No té usos medicinals, encara que s'ha utilitzat en homeopatia per al tractament d'èczemes, lumbago i trastorns vesiculars.
L'arboç grec (Arbutus andrachne) és un arbust o un petit arbre dins la família ericàcia. És natiu de l'est de la regió mediterrània, des de l'Orient Mitjà fins al sud-oest d'Àsia.
Planika drobnolistá (Arbutus andrachne) je stálezelený keř nebo strom, rostoucí ve východním Středomoří a jihozápadní Asii. V Izraeli roste v původních středomořských hájích v oblasti Galileje, Karmelu, Samařsku a Judských horách.
Strom dorůstá do výšky 5 metrů. Má bílé květy, červené plody, velké asi 12 milimetrů, které se podobají jahodám. Nápadná je jeho hladká červenohnědá borka.
Palestinští Arabové ho tradičně užívali při stavbě střech a z listí dělali odvar proti nemocem kůže a zažívání. Neuvařené plody ale vyvolávají bolesti břicha a barví zuby, což popisuje už v 1. století řecký učenec Dioskoridés.
Při archeologických vykopávkách bývají nalezeny trámy z planiky jen výjimečně. V galilejském údolí Nachal Becet byly při archeologickém výzkumu objeveny zbytky planiky, jejichž stáří je odhadované na šest tisíc let.
Pro svou barvu a jméno (ktalav) je zdrojem lidových pověstí. Jedna z nich vypráví o mladíkovi, který ve sporu o dívku zabil holí vlastního otce (katal-av). Ze zahozené hole a krve zabitého vyrostl strom planika.
Planika drobnolistá se sází jako okrasná rostlina, je však obtížné její množení.
Obrázky, zvuky či videa k tématu planika drobnolistá ve Wikimedia Commons
Planika drobnolistá (Arbutus andrachne) je stálezelený keř nebo strom, rostoucí ve východním Středomoří a jihozápadní Asii. V Izraeli roste v původních středomořských hájích v oblasti Galileje, Karmelu, Samařsku a Judských horách.
Der Östliche Erdbeerbaum (Arbutus andrachne) ist ein Laubgehölz aus der Gattung der Erdbeerbäume in der Familie der Heidekrautgewächse (Ericaceae).
Der Östliche Erdbeerbaum ist ein immergrüner Strauch oder kleiner Baum mit einer Wuchshöhe von drei bis fünf Metern. Stamm und Äste weisen eine glatte, rotbraune Borke auf, die sich in großen Platten ablöst. Die eiförmigen bis länglichen Blätter stehen wechselständig und werden etwa 5 bis 10 cm lang. Sie sind oberseits dunkelgrün, unterseits leicht graugrün und am Rand fein bewimpert. Die Blüten erscheinen von Februar bis April in aufrechten, etwa 10 cm langen Rispen. Die Einzelblüten sind weiß und glöckchenförmig mit zurückgekrümmten Zipfeln und etwa 7 mm lang. Die beerenartigen, 5-fächrigen Früchte werden 8 bis 12 mm groß. Die kugeligen Früchte sind anfangs grün und färben sich mit zunehmender Reife orangerot; das Fruchtfleisch ist von mehliger Konsistenz.
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 26.[1]
Der Östliche Erdbeerbaum ist ein typisches Gewächs des östlichen Mittelmeerraumes. Er kommt in Macchien und immergrünen Wäldern der Ägäis, in Griechenland, Südalbanien, Kleinasien und der südlichen Krim vor.
Früchte des Östlichen Erdbeerbaums
Borke des Östlichen Erdbeerbaums
Laubblätter des Östlichen Erdbeerbaums
Der Östliche Erdbeerbaum (Arbutus andrachne) ist ein Laubgehölz aus der Gattung der Erdbeerbäume in der Familie der Heidekrautgewächse (Ericaceae).
Гол човек (науч. Arbutus andrachne) — зимзелен вид од источното Средоземје, Блискиот Исток и Југоисточна Азија, кој во Македонија е застапен само во две месности (во сливовите на Коњска и Црна Река). Растението претставува грмушка или мало дрво со кожести, темнозелени, овални листови. Кората се лупи во вид на крупни лушпи (голо дрво), а новата е мазна, бакарноцрвена. Цветовите се мали, бледожолти. Плодовите се црвени, топчести бобинки. Гол човек се смета за мошне украсен вид.
Поглед на целото растение
Цветови и листови
Кора
плодови
Гол човек (науч. Arbutus andrachne) — зимзелен вид од источното Средоземје, Блискиот Исток и Југоисточна Азија, кој во Македонија е застапен само во две месности (во сливовите на Коњска и Црна Река). Растението претставува грмушка или мало дрво со кожести, темнозелени, овални листови. Кората се лупи во вид на крупни лушпи (голо дрво), а новата е мазна, бакарноцрвена. Цветовите се мали, бледожолти. Плодовите се црвени, топчести бобинки. Гол човек се смета за мошне украсен вид.
Arbutus andrachne, commonly called the Greek strawberry tree, is an evergreen shrub or small tree in the family Ericaceae, native to the Mediterranean region and the Middle East.
The etymology of the species name corresponds to the Ancient Greek word ἀνδράχνη (andrákhnē), meaning "wild strawberry",[3][4] and refers to the common name of the tree and to its fruits.
Arbutus andrachne can reach a height of about 12 metres. The smooth bark is exfoliating during the summer, leaving a layer with a pistachio green colour, which changes gradually to a beautiful orange brown. The flowers bloom in spring and are white or yellowish green. Its fruits ripen in autumn, and when left to dry in a cool place, are eaten as sweet, chewy candy.
According to a research study done by Alzoubi, the A. andrachne fruit's antioxidants contain a variety of chemicals that have a defensive effect against memory impairment where the antioxidants normalize the long- and short-term memory impairment caused from sleep deprivation.[5][6]
Arbutus andrachne was reported by Peter Collinson as having flowered first in England in Dr John Fothergill's extensive botanical garden and greenhouses at Upton House, Essex (now West Ham Park), in 1765.[10]
"On leaving Bursa ... There was on the road a small tree bearing a fruit somewhat bigger than our largest cherries, and of the shape and taste of strawberries, but a little acid. It is pleasant to eat; but, if a great quantity be eaten, it mounts to the head, and intoxicates. It is ripe in November and December." Editor's footnote: "From the description, it seems to be the arbutus Andrachne."[11] The tree appears to exist in Dibbeen Forest Reserve in Jordan with its distinctive reddish bark that appears more red during and immediately after rain. Locals confirm that the fruits have narcotic-like effect. The fruits are reddish and sweet but taste more like figs.
Plant of Arbutus andrachne
Flowers and leaves
Bark
.jpg)
Fruits
.jpg)
The hybrid Arbutus x andrachnoides
The hybrid Arbutus x thuretiana
Arbutus andrachne In Israel
Arbutus andrachne, commonly called the Greek strawberry tree, is an evergreen shrub or small tree in the family Ericaceae, native to the Mediterranean region and the Middle East.
The etymology of the species name corresponds to the Ancient Greek word ἀνδράχνη (andrákhnē), meaning "wild strawberry", and refers to the common name of the tree and to its fruits.
La orienta arbuto (Arbutus andrachne) estas ĉiamverda specio en la familio de la erikacoj, hejma en la Mediteranea regiono, Meza Oriento kaj sudokcidenta Azio. Ĝi estas arbedo aŭ arbeto.
' Voje estis arbeto portante frukton iome pli grandan ol la pli grandaj ĉerizoj, kaj kun la dimensio kaj gusto de fragoj, sed iome acidaj. Ĝi estas agrabla por manĝi, sed manĝite grandkvante, ĝi leviĝas al kapo kaj venenigas. Orienta arbuto maturiĝas en novembro kaj decembro. '
[...] " Laŭ la priskribo, ĝi ŝajnas esti tiu specio. [ tiel ] ..." [2].
La orienta arbuto (Arbutus andrachne) estas ĉiamverda specio en la familio de la erikacoj, hejma en la Mediteranea regiono, Meza Oriento kaj sudokcidenta Azio. Ĝi estas arbedo aŭ arbeto.
Arbutus andrachne, el madroño oriental,[1] madroño de Levante[2] o madroño de Grecia, es un árbol perennifolio originario de Grecia y Asia Menor.
Es un árbol perennifolio que alcanza un tamaño de hasta los 12 m de altura. El tronco de corteza rojiza que se divide en láminas. Las hojas son oblongas con márgenes enteros o aserrados, de textura coriácea, entre 5 y 10 cm de longitud, con un color verde oscuro en el haz y algo más claro por el envés. Las flores se producen en panículas erectas de color blanco, hermafroditas y perfumadas. Son fecundadas por las abejas. El fruto es de color rojizo-anaranjado en forma de pequeño globo de 1 a 1,5 cm de diámetro, con superficie granulada. Es comestible, de sabor dulce. Los frutos (bayas) maduran en otoño.
Se reproduce fundamentalmente por semilla, siendo complicada su reproducción por esquejes. Antes de ser plantada debe dejarse unos días en agua templada. El semillero debe colocarse en un lugar sombrío. Las semillas germinan al cabo de dos o tres meses.
Prospera en todo tipo de suelos, excepto en los calcáreos, ya sean húmedos o secos. De crecimiento lento, tolera muy mal los trasplantes. Puede plantarse a pleno sol o media sombra, aguantando bien los fríos no muy severos (hasta -15 °C). Los ejemplares adultos soportan bien las sequías.
Se cultiva por sus frutos, su madera, para la formación de cercas y como árbol ornamental. El uso comestible de sus frutos es ampliamente conocido; cabe destacar el uso alimenticio que se da de este fruto en lugares a priori tan lejanos como los países mediterráneos y asiáticos. Se elaboran con ellos:
La madera es dura y granulosa.
No se conocen usos medicinales aunque es utilizado en homeopatía para el tratamiento de eczemas, lumbago y trastornos vesicales.
Arbutus andrachne fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Sp. Pl., ed. 2, 566, 1762.[3]
Arbutus: nombre genéerico latino con el que se conocía al madroño variante Europea y mediterránea de esta especie.
andrachne: epíteto del nombre antiguo en Latín con el que se conocía el árbol (Plinio el Viejo, 13, 120).
Arbutus andrachne, el madroño oriental, madroño de Levante o madroño de Grecia, es un árbol perennifolio originario de Grecia y Asia Menor.
L’Arbousier de Chypre ou Arbousier grec (Arbutus andrachne) est une espèce de plante de la famille des Ericaceae.
Arbutus andrachne est un arbre proche de l'arbousier commun (Arbutus unedo ou arbre à fraises). Il est originaire de Méditerranée orientale et principalement de Grèce et de Turquie. On en trouve aussi, à l'état naturel, du sud de l'Albanie à la Crimée, en passant par les côtes de la mer Noire ainsi qu'au Liban et jusqu'au nord de l'Irak.
jeune spécimen
Vieux spécimen
Feuillage
Floraison
Fructification
Écorce exfoliante
Détail d'un vieux tronc
Ce sont des arbres à feuillage persistant qui peuvent atteindre une hauteur de 12 mètres. Ils sont remarquables par leur belle écorce orangée et lisse à l'âge adulte. Ils ont également la particularité d'avoir une écorce s'exfoliant durant la période d'été, laissant alors apparaître une couche de couleur vert pistache, qui vire ensuite progressivement vers l'orange brun. Arbutus andrachne émet, au printemps, des fleurs de couleur blanche à vert jaunâtre. Ses fruits, les arbouses, mûrissent en automne.
Arbutus andrachne croît lentement. Il affectionne les terrains secs et tolère mal la transplantation. Il est rustique jusqu'à -15 °C. Bien que rare en culture, on peut en admirer de beaux exemplaires au jardin des plantes de Montpellier, dans le jardin botanique d'Angers et dans le jardin botanique du Plantier de Costebelle à Hyères (Var) ou sont cultivés de très anciens sujets, présents dans la propriété depuis 1870.
L’Arbousier de Chypre ou Arbousier grec (Arbutus andrachne) est une espèce de plante de la famille des Ericaceae.
Arbutus andrachne (L., 1759), comunemente chiamato corbezzolo greco o corbezzolo di cipro, è un cespuglio sempreverde o un piccolo albero della famiglia Ericaceae, nativa del bacino del Mediterraneo, del Medio Oriente e dell'Asia sudoccidentale.
A. andrachne è un cespuglio o piccolo albero sempreverde che può raggiungere gli 8 m di altezza. La corteccia è rossiccia e si sfoglia in lamine. Le foglie sono oblunghe, con margini interi o seghettati, di tessitura coriacea, lunghe da 5 a 10 cm e di colore verde scuro nella faccia superiore, verde chiaro nella inferiore. I fiori sono raggruppati in pannocchie erette di colore bianco, sono ermafroditi e profumati. I suoi insetti impollinatori sono le api. Il frutto è una piccola bacca sferica di colore rosso-arancione di diametro compreso fra 1 e 1,5 cm, con la superficie ruvida e granulare. Il frutto è commestibile e di sapore dolce. I semi maturano in autunno. Il legno è duro e granulare.
È una tipica essenza della macchia mediterranea, diffusa nel bacino del Mediterraneo, nel Medio Oriente e nell'Asia sudoccidentale.
Si riproduce fondamentalmente da seme, essendo molto complicata la riproduzione per talea. Prima di essere piantato, il seme deve restare alcuni giorni in acqua tiepida. Il semenzaio deve essere posizionato in un luogo ombroso. I semi germinano in circa due-tre mesi.
Prospera in tutti i tipi di suolo, tranne in quelli calcarei, sia che siano umidi o secchi. Cresce lentamente e non tollera i trapianti. Si può piantarlo da sole pieno a mezza ombra e sopporta bene i freddi non troppo intensi (fino a -15 °C). Gli esemplari adulti tollerano bene i periodi di siccità.
A. andrachne si coltiva per i suoi frutti, il suo legno, per la costruzione di recinzioni e come albero ornamentale. L'uso alimentare dei frutti è molto conosciuto. Con essi si preparano:
Non si conoscono impieghi come medicinale, sebbene sia utilizzato in omeopatia per il trattamento di eczemi, lombalgie e disturbi vescicali.
questo corbezzolo greco è una ottima pianta mellifera, si ottiene un miele con il retrogusto amaro. fiorisce in marzo-aprile, quindi è più facile dell'altro corbezzolo bottinare per le api.
Il botanico Peter Collinson riferì che Arbutus andrachne fiorì per la prima volta in Inghilterra nel 1765, negli estesi giardino botanico e serre del Dott. John Fothergill a Upton House, Essex (ora West Ham Park)[2].
«C'era sulla strada un piccolo albero che recava un frutto alquanto più grande delle nostre ciliegie più grandi e con forma e gusto delle fragole, ma un po' più acido. È piacevole mangiarlo. Ma se ne si è assunta una grande quantità, dà alla testa e intossica. Il frutto matura tra Novembre e Dicembre.»
Dalla descrizione sembra che sia l'arbutus Andrachne...[3]
Arbutus andrachne (L., 1759), comunemente chiamato corbezzolo greco o corbezzolo di cipro, è un cespuglio sempreverde o un piccolo albero della famiglia Ericaceae, nativa del bacino del Mediterraneo, del Medio Oriente e dell'Asia sudoccidentale.
De Griekse aardbeiboom[1] (Arbutus andrachne) is een plant uit de heidefamilie (Ericaceae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Carolus Linnaeus in zijn Species plantarum van 1762.[2][3]
De Griekse aardbeiboom is een traag groeiende, groenblijvende boom, die een hoogte van 6 meter kan bereiken. De schors is rood en kan afgepeld worden in papierachtige vellen. De bladeren zijn spatelvormig en hebben een gave bladrand. De bloemen staan in een rechtopstaande pluim, zijn wit, klokvormig en licht geurend. De oranje bessen hebben een netvormig nervenpatroon en bereiken een diameter van maximaal 12 mm.[4]
De soort komt voor op de Balkan, de eilanden in de Egeïsche Zee, Kreta, Cyprus, de Krim, Transkaukasië, Anatolië en de Levant.[3] Wordt meestal aangetroffen tussen mediterraan struikgewas op stenige hellingen.[4]
Schors van de Griekse aardbeiboom.
Bladeren van de soort.
Bloeiwijze.
Vruchten van de Griekse aardbeiboom.
Groeiwijze.
De Griekse aardbeiboom (Arbutus andrachne) is een plant uit de heidefamilie (Ericaceae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Carolus Linnaeus in zijn Species plantarum van 1762.
Arbutus andrachne er en eviggrønn plante i lyngfamilien.
Den er et lite tre og blir opptil fem meter høyt. Barken er rødoransje og faller av i store flak, som etterlater store gulrosa flekker. Bladene er spredte, omvendt eggformede og helrandete. Unge skudd har tannete blad og kan forveksles med jordbærtre (A. unedo). Blomstene er hvite og sitter i opprette, tette klaser. Frukten er mindre og glattere enn hos jordbærtre.
Arten vokser i skogkanter, kratt og på steinete steder. Den er viktig del av maquis-vegetasjonen i det østlige middelhavsområdet og vokser fra Albania østover til Israel, inkludert Kreta og Kypros. Den finnes også langs Tyrkias svartehavskyst og på Krim.
Vekstform
Bark
Bladverk
Frukt
Maquis med Arbutus andrachne i Tyrkia
Arbutus andrachne er en eviggrønn plante i lyngfamilien.
Den er et lite tre og blir opptil fem meter høyt. Barken er rødoransje og faller av i store flak, som etterlater store gulrosa flekker. Bladene er spredte, omvendt eggformede og helrandete. Unge skudd har tannete blad og kan forveksles med jordbærtre (A. unedo). Blomstene er hvite og sitter i opprette, tette klaser. Frukten er mindre og glattere enn hos jordbærtre.
Arten vokser i skogkanter, kratt og på steinete steder. Den er viktig del av maquis-vegetasjonen i det østlige middelhavsområdet og vokser fra Albania østover til Israel, inkludert Kreta og Kypros. Den finnes også langs Tyrkias svartehavskyst og på Krim.
Yolun kenarında, bizim en büyük kirazlarımızdan büyük ve tat,şekil olarak çileği andıran fakat biraz ekşi meyveler veren bir küçük ağaç vardı. Meyvelerini yemesi zevkli idi ancak eğer çok fazla yenilirse kafayı buldurup, sarhoş ederdi. Meyvesi, kasım ve aralık aylarında olgunlaşırdı.
[...] "Thomas Wright'ın Filistin'e Erken Yolculukları adlı eserinde bahsi geçen bu betimleme Arbutus Andrachne'ın tarifine uymaktadır. [sic] ..."
Yolun kenarında, bizim en büyük kirazlarımızdan büyük ve tat,şekil olarak çileği andıran fakat biraz ekşi meyveler veren bir küçük ağaç vardı. Meyvelerini yemesi zevkli idi ancak eğer çok fazla yenilirse kafayı buldurup, sarhoş ederdi. Meyvesi, kasım ve aralık aylarında olgunlaşırdı.
[...] "Thomas Wright'ın Filistin'e Erken Yolculukları adlı eserinde bahsi geçen bu betimleme Arbutus Andrachne'ın tarifine uymaktadır. [sic] ..."
.jpg)
Arbutus andrachne là một loài thực vật có hoa trong họ Thạch nam. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1762.[2]
Bài viết Họ Thạch nam (Ericaceae) này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Arbutus andrachne là một loài thực vật có hoa trong họ Thạch nam. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1762.
Arbutus andrachne L.
Земляничное дерево красное[2], или Земляничное дерево греческое, или Земляничник греческий, или Земляничник мелкоплодный (лат. Arbutus andrachne) — вечнозелёные деревья, вид рода Земляничное дерево (Arbutus) семейства Вересковые (Ericaceae).
В природе ареал вида охватывает Восточное Средиземноморье, побережье Чёрного моря, Малую Азию и Закавказье.
Произрастает на прибрежных сухих известковых и шиферных скалах, поднимаясь до высоты 200—300 м над уровнем моря.
Засухоустойчиво; при сильной засухе сбрасывает листья. Ценно для разведения на сухих, особенно щёлочных почвах.
Дерево высотой 5 (до 12) м, со стволом 20 см в диаметре и коленчато-изогнутыми ветвями. Кора гладкая, красная, тонкая, в июне отслаивающаяся лоскутами (отсюда народное название Бесстыдница), обнажая молодую, зелёную кору, которая позднее становится жёлтой, а к концу лета — кораллово-красной. Молодые побеги голые.
Листья зимующие, кожистые, яйцевидные, продолговато-яйцевидные или продолговато-эллиптические, на верхушке тупые или реже заострённые, длиной 3—10 см, шириной 1—6 см, с ширококлиновидным или закруглённым основанием, цельнокрайние, реже по краю мелкозубчатые, сверху темно-зеленые, снизу сизоватые, на черешках длиной 1—4 см.
Соцветия — верхушечные, железисто-пушистые метёлки или кисти длиной до 10 см, сидящие в пазухах чешуйчатых прицветников. Цветки на коротких цветоножках 2—5 мм; чашечка с пятью округло-яйцевидными чашелистиками; венчик белый или желтоватый, яйцевидный, длиной 4,5 мм, с короткими зубцами.
Плоды — ягодовидные, многосемянные костянки, в диаметре 1—1.5 см, многочисленные, шаровидные, оранжевые или буро-оранжевые, сетчато морщинистые
Цветёт, в зависимости от места обитания, с декабря по май. Плодоносит в июне.
Два дерева по оценке учёных в окрестностях Гаспры и на вершине Ай-Никола имеют возраст 1000 лет. Охват ствола этих деревьев около четырёх метров[3].
.jpg)
В культуре с 1724 года. В России (в Крыму) с 1813 года. На западе ЮБК распространился до урочища Аязьма (к западу от мыса Ая)[4]. Местное название «кизыл-агач», то есть красное дерево[5].
Древесина этого вида очень красивого беловатого цвета с буроватым оттенком, твёрдая, плотная, годная для поделок.
Листья идут для дубления.
Вид Земляничное дерево красное входит в род Земляничное дерево (Arbutus) подсемейства Arbutoideae семейства Вересковые (Ericaceae) порядка Верескоцветные (Ericales).
Земляничное дерево красное, или Земляничное дерево греческое, или Земляничник греческий, или Земляничник мелкоплодный (лат. Arbutus andrachne) — вечнозелёные деревья, вид рода Земляничное дерево (Arbutus) семейства Вересковые (Ericaceae).
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
