El ruac (Ononis tridentata) és una espècie de planta amb flors dins la família fabàcia, es tracta d'una planta indicadora de la presència de guix al sòl. És una planta autòctona a la vegetació dels Països Catalans.[1] La seva distribució és a l'oest de la conca del mediterrani (concretament Ibero-magrebí, és a dir: Península Ibèrica i Magrib)
Mata llenyosa molt ramificada de 30 a 60 cm d'alçada, tiges erectes, les joves tomentoses, folíols suculents amb de 0 a 7 dents apicals i amb els nervis invisibles o molt poc aparents, amb fules en general trifoliades; raïm d'1 a 2 flors, corol·la rosa de 10 a 17 mm floreix de maig a novembre; llegum piloso-glandulós pèndol amb 2-3 llavors.[2]
Brolla poc densa sobre margues i argiles amb guix. Contrades mediterrànies continentals poc plujoses ascendeix fins a la part inferior de la muntanya submediterrània. No es troba a les Balears. Viu entre els 100 m d'altitud i els 1000 m.
El ruac (Ononis tridentata) és una espècie de planta amb flors dins la família fabàcia, es tracta d'una planta indicadora de la presència de guix al sòl. És una planta autòctona a la vegetació dels Països Catalans. La seva distribució és a l'oest de la conca del mediterrani (concretament Ibero-magrebí, és a dir: Península Ibèrica i Magrib)