Els càstnids (Castniidae) conformen una petita família de lepidòpters heteròcers glossats amb unes 200 espècies arreu del món. La majoria es troba a la ecozona Neotropical, amb alguns representants a Austràlia i al sud-est asiàtic. A Europa i a la península Ibèrica només hi viu un representant, Paysandisia archon, introduïda recentment.
Són de grandària entre mitjana i gran. Les ales anteriors solen tenir coloracions críptiques, mentre que a les posteriors llueixen tonalitats brillants. Tenen antenes en forma de maça i volen durant el dia, cosa que a vegades fa que es confonguin amb papallones. De fet, en anteriors classificacions aquesta família estava inclosa dins dels hespèrids. Les erugues s'alimenten de parts internes de vegetals, sovint en arrels en epífites o en monocotiledònees.
Els càstnids (Castniidae) conformen una petita família de lepidòpters heteròcers glossats amb unes 200 espècies arreu del món. La majoria es troba a la ecozona Neotropical, amb alguns representants a Austràlia i al sud-est asiàtic. A Europa i a la península Ibèrica només hi viu un representant, Paysandisia archon, introduïda recentment.
Són de grandària entre mitjana i gran. Les ales anteriors solen tenir coloracions críptiques, mentre que a les posteriors llueixen tonalitats brillants. Tenen antenes en forma de maça i volen durant el dia, cosa que a vegades fa que es confonguin amb papallones. De fet, en anteriors classificacions aquesta família estava inclosa dins dels hespèrids. Les erugues s'alimenten de parts internes de vegetals, sovint en arrels en epífites o en monocotiledònees.
